Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Benvinguts a Un Toc de Rock
Amy Winehouse – Me and Mrs Jones 2006
Al meu modest parer, l'àlbum "Back to back", editat el 2006, va ser el millor disc en la carrera d'Amy Winehouse i d'ell us extrec aquest gran tema per obrir el programa d'avui d'Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant. Tot i que els informes que va facilitar la família de la cantant britànica sembla que confirmen les declaracions del seu pare i que Amy Winehouse (Londres, 14 setembre 1983 - 23 de juliol de 2011) estava "neta" quan va morir al seu apartament de Londres, és cosa de la que jo dubto, la veritat. Les drogues i l'alcohol van 
consumir a aquesta estrella del soul blanc anglès, per mostra contenplau les fotografies que us he penjat del blog i us donareu immediatament compte del que dic. Jo sempre m'he negat a acceptar allò que després de la mort, el que s’en va sempre és bo, les coses negatives ho són, hagi mort el protagonista o estigui viu. Per descomptat és fàcil lloar el que s'ha anat, sobretot tenint en compte que des d'aquell moment ha deixat de fer la competència i 
ombra als que queden vius. És clar que cadascú és lliure de fer, referint-me a seu cos i la seva salut, si vol i com em va dir en una ocasió Serrat "Del seu cul un garatge". Amy Winehouse va debutar el 2003 amb el disc "Frank". Amb la seva mort Amy Winehouse se suma a l'anomenat Club dels 27, en el què es troben artistes com Jim Morrison, Janis Joplin, Pete Ham de Badfinger, així com Robert Johnson, Brian Jones, Alexandre Levy, Jesse Belvin del grup The Shields, Louis Chauvin, Alan Wilson de Canned Heat, Jimi Hendrix, Pete de Freitas de Echo and the Bunnymen, Valentin Elizalde, Kristin Pfaff del grup Hole on militava l'esposa de Kurt Cobain de Nirvana, cantant i compositor que també va morir com tots ells, traumàticament als 27 anys, però la llista és molt més llarga, no s'acaba aquí.
Els abans i els despres d'Amy Winehouse. A sota una ilustració
vectoritzada de la cantant, realitzada per Jordi Aliaga
Beyonce – Love on top 2011
Beyonce
Billy Swan – I can help 1974
A Billy Swan el va encasellar aquest tema que va ser la gran cançó en la seva carrera, el seu millor hit. Cantant, guitarra, pianista, baix, productor i compositor, va néixa a Cape Girardeau, Missouri, el 12 de maig de 1942 i va començar a ser conegut quan Clyde McPhatter, el que va ser líder de The Driffters ja en solitari, va gravar i va portar a l'èxit la seva composició "Lover Please", de fet va començar com a compositor i fen cançons per Conway Twitty, Waylon Jennings i Mel Tillis, entre d'altres, abans de llançar-se com solista. Al llarg de la seva carrera Billy Swan ha realitzat moltes col.laboracions com a 
instrumentista, entre elles destaquen discos amb Kris Kristofferson i dos amb Randy Meisner dels Eagles. Dins del seu treball com a productor destaca el tema "Polk salad Annie" per Tony Joe White. L'àlbum "I can help" al que aquest tema donava títol i que va ser el debut de Billy Swan, es va editar al setembre de 1974 i va aconseguir el primer lloc en les llistes americanes de country i el 21 en les de pop, encara que el single va ser un numero U en totes elles. La veritat és que Billy Swan com a cantant i amb els seus propis discos s'ha prodigat poc, tan sols ha publicat tres àlbums i uns quants singles esporàdics, però de "Grans èxits" amb el tema "I can help" com a peça estrella, hi ha un munt en el mercat del disc ..Billy Swan
Prince - Crimson & Clover 2009
Us vaig prometre que escoltaríem la versió que Prince va realitzar del tema de Tommy James & The Shondells i com lo promès és deute, aquí el teniu. La cançó va ser gravada originalment pels seus autors el 1969 i va ser versionada i molt bé per Joan Jett, ara arriba el moment d'escoltar-la per el guitarrista i cantant de Minneapolis, que la va incloure el 2009 en el seu CD "Lotusflow3r". De nom complet Prince Rogers Nelson, nascut el 7 de juny de 1958, fa servir el nom artístic de Prince, encara que també ha estat conegut amb un símbol impronunciable (a la foto), que va utilitzar entre 1993 i el 2000. Aquest canvi de nom va resultar controvertit i molts 
es referien a ell com "L'Artista abans conegut com Prince", sovint abreujat com "L'Artista". Al final sembla que s'ha donat compta de que els profesionals de la música volen noms que es puguin pronunciar i torna a ser Prince, si be per el títul del CD veuren que ell seguiex volen tocar els nassos amb els noms. Cantant i guitarra, sempre ha estat a l'ombra de Jimi Hendrix al qual ha imitat fins i tot físicament. La veritat és que si hagués de analitzar la seva carrera al complet i quedar-me amb un sol tema, triaria "Purple rain" de la seva època com Prince & The Revolution, clar que ha venut més de 100 milions de discos a tot el món, però és que a mi sempre m'ha caigut malament. Per cert si voleu una curiositat us diré que Prince va ser qui va lliurar l'Oscar per "La Millor Cançó" a Jorge Drexler en 2005.
es referien a ell com "L'Artista abans conegut com Prince", sovint abreujat com "L'Artista". Al final sembla que s'ha donat compta de que els profesionals de la música volen noms que es puguin pronunciar i torna a ser Prince, si be per el títul del CD veuren que ell seguiex volen tocar els nassos amb els noms. Cantant i guitarra, sempre ha estat a l'ombra de Jimi Hendrix al qual ha imitat fins i tot físicament. La veritat és que si hagués de analitzar la seva carrera al complet i quedar-me amb un sol tema, triaria "Purple rain" de la seva època com Prince & The Revolution, clar que ha venut més de 100 milions de discos a tot el món, però és que a mi sempre m'ha caigut malament. Per cert si voleu una curiositat us diré que Prince va ser qui va lliurar l'Oscar per "La Millor Cançó" a Jorge Drexler en 2005.Prince
Bobby McFerrin – Don’t worry, be happy 1988
Aquet és un d'aquells temes que ja formen part de la història de la música. Es clar que avui en dia pocs recorden o inclus van arribar a saber en el seu moment que Bobby McFerrin era un gran músic de jazz, cantant a capella i director de Big Bands i aquesta es una de les poques incursions que va fer dins del mon del pop. Bobby McFerrin va néixa a Manhattan, Nova York, l'11 de març de 1950. “No pateigis, se feliç” va ser la primera cançó de l’historia, cantada a capella que va arribar al número 1 en la llista del Billboard, mantenint-se en aquesta posició dues setmanes al setembre de 1988. El curios i simpatic títol està pres d'una famosa frase de Meher Baba que es va incloure en targetes postals, pòsters, cartells i altres suports. Va ser usada en la banda sonora de "Cocktail", una pel.lícula protagonitzada per Tom Cruise. Més recentment es va tornar a utilitzar en el film "Jarhead". I aclarim una cosa molt important, tot i els rumors sorgits Bobby McFerrin mai es va suïcidar i que jo sàpiga, segueix viu i ballugant la cua.Bobby McFerrin
The Judds – Bye bye baby blues 1984
Reunió de mare i filla, bona reunió musical per a Un Toc de Rock i per a tots els que escolteu el programa des de l'altre costat del vostre receptor o després de habérsel descarregat del blog, de las webs de les diverses emosores o mitgansan el facebook de l'estimada Montse Aliaga que sempre està disposada a promocionar-nos. The Judds van ser un duet de country integrat per Naomi Judd (Ashland, Kentucky, 11 de gener de 1946) i la seva filla Wynonna Judd, de nom real Christina Claire Ciminella (Ashland, Kentucky, 30 de maig de 1964). Mare i filla tenien les seves pròpies carreres com a cantants per separat, però van treballar juntes aconseguint un duet estable que va arribar a ser més important que les seves pròpies trajectòries per separat, gravant bons discos i aconseguint cinc Grammy i un munt de premis més. Aquest tema es trovaba al seu segon àlbum titulat “Why Not Me”, editat a l'octubre de 1984 i va estar escrit per Howard, Throckmorton i Maher. L’àlbim va arribà a la primera posició en les llistes del Billboard americanes i va vendre més d’un millió de copies. La cançó que donava títol va coseguir un Grammy l’any sigüent. En total The Judds van gravar 7 discos d'estudi, 28 singles i 12 recopilatoris, l'últim "I will Stand by You: The Essential Collection" publicat el 5 d'abril d'aquest any 2011.Mare i filla, però Qui es cadascuna?
Alice Cooper – Only women bleed 1975
Aquest tema va ser gravat per la cantant Julie Covington que va realitzar la millor versió que s'ha fet d'aquesta cançó i que ja hem escoltat a Un Toc de Rock, però ha estat molt versionada, fins i tot va arribar a gravar-la Tina Turner i Gun'n'Roses. Jo us porto ara la versió original a càrrec del seu autor, el carismàtic cantant nord-americà Alice Cooper, un home que es va fer famós per sortir sempre als escenaris embolicat en una gran serp. El seu veritable nom és Vincent Damon Furnier, però quan va començar com a solista va adoptar el nom de la banda com el seu artístic. La formació original van ser, a més d'Alice, Glen Buxton (guitarra) que ja va morir, Michael Bruce (guitarra), Dennis Dunaway (baix) i Neal Smith (bateria), encara que per la banda precursora del heavy-metal als Estats Units van passar un munt de músics. Van funcionà de 1964 
a 1974, quan Alice Cooper va començar pel seu compte. Aquest tema es trobava en el primer disc d'Alice Cooper en solitari "Welcome to My Nightmare", editat al març de 1975 i el single amb aquesta cançó va aconseguir el lloc 12 del Billboard. Es tracta d'un àlbum en el qual tots els talls giren al voltant d'una mateixa història, en la qual el protagonista Steven s'enfrontava als seus malsons més sòrdides i aquest tracta sobre el mal viure de la seva dona, encara que això que "Només les dones pateixen" crec que no és cert, els homes també la passen magres i de tots colors en qüestions d'amor, en massa ocasions. Alice Cooper i Salvador Dalí eren fans mutus i es van conèixa el 1973, gràcies a una obra de Dalí titulada "El cervell d'Alice Cooper", creada per el artista català poc després de veure un dels concerts de la gira "Billion Dollar Babies". Cooper, per la seva banda, va usar una de les obres de Dalí com inspiració per al seu disc "Da-da". Ara que jo i amb tot lo tronat que Dalí estave, no el vec a un concert d'Alice Cooper.Alice Cooper i Dalí
Chris de Burgh - Desperado 1997
Chris de Burgh va incorporar a la gira mundial que va realitzar el 1997 una versió del clàssic dels Eagles "Desperado" i que jo us porto ara a Un Toc de Rock. D'aquella gira es va treure un àlbum en directe gravat a Sud-àfrica i titulat "Live in South Africa", és clar. Va sortir a la venda el 1997, any en que així mateix va publicar el recopilatori "The Love Songs". Aquest tema finalment va ser eliminat del disc, però hi ha diversos enregistraments trets del concert que va realitzar en Bankog i un d'ells és el que escoltem 
ara.Chris de Burgh té gravats 26 àlbums oficials i 6 DVD i tot i que molts erròniament diuen que és anglès i altres també equivocats, encara que menys que és irlandès, va néixa a Santa Fe, concretament a la ciutat de Venado Tuerto, el 15 d'octubre de 1948, fill d'un diplomàtic britànic, és descendent d'un noble de la cort del rei Joan Sense Terra, aquell a qui sempre li estava tocant els pebrots Robin Hood i des de fa molts anys resideix al seu castell d'Irlanda. Per desgràcia i com sol passar massa habitualment, la seva extensa obra és pràcticament desconeguda a Espanya i excepte el single amb el tema "Lady in red", Chris de Burgh per poc més és conegut massivament aquí al pais, tot i l'extrema qualitat de les seves cançons.Chris de Burgh
Chris de Burg, algunes caràtules i foto
3 Doors Down - When you're young 2011
Els nord-americans 3 Doors Down es van crear el 1994 a Escatawpa, Mississippi i integraven el tercet Brad Arnold (veu, guitarra i bateria en alguns enregistraments), Matt Roberts (guitarra) i Todd Harrell (baix). Des del seu àlbum debut, "The Better Life" que va sortir el 2000 fins al moment, han venut més de 16 milions d'àlbums en tot el món. Actualment es reforcen amb Greg Upchurch (bateria i percussió) i Chris Henderson (Guitarra rítmica). Aquest tema us ho extrec del seu últim treball "Time of my life" que es va publicar el passat 19 de juliol. En total 3 Doors Down ha tret 5 CDs i tres EP 's. Per cert que han realitzat una gira per Europa aquest any que ha estat un gran èxit de convocatòria de públic, però no recordo que hagin actuat a Espanya.3 Doors Down
Sheryl Crow - I shall believe 1993
Des del àlbum "Tuesday Night Music Club" que la cantant, guitarrista, pianista, compositora i actriu Sheryl Crow va publicar el 8 de març de 1993 i que era el seu primer disc, us extrec aquest tema que tanca l’àlbum i que és un "peaso cansión". Sheryl Crow va néixa el 11 de febrer de 1962 a Kennett, Missouri. Quan va començar va formar part del grup Cashmere i va gravar anuncis publicitaris, entre ells un per a McDonalds. Va treballar com a professora de música en una escola per a nens autistes de St Louis i des d'aquell moment és una fervent defensora del "Save The Music" un programa d'ensenyament de Música a les escoles. El seu primer treball podriem dir professional, va ser el 1987 quan Michael 
Jackson la va contractar perquè l'acompanyés en la seva gira "Bad World Tour", com a corista. Després d'aquesta gira i d'haver estat en contacte i soportant al cantant blanc/negre, Sheryl Crow va caure en una profunda depressió, de la que va trigar molt temps a recuperar-se. Abans de llançar-se en solitari va compondre per Celine Dion, Wynonna Judd i Eric Clapton. El 2006 va ser sotmesa a una operació de càncer de mama de la qual sembla que s'ha recuperat bé. Aquest tema que escoltem es va incloure en una banda sonora recent, però ara no aconsegueixo recordar en qual l'he escoltat. Per cert, el seu últim CD "10 milles from Memphis" publicat el 2010, podeu adquirir-lo a través de la pàgina web de Sheryl Crow al preu de 11,99 dòlars.Sheryl Crow
Al Green – How can you mend a broken heart 1972/2010
Es tot un clàssic en la carrera del cantant de color nord-americà Al Green, possiblement la seva millor cançó i que em va sorprendre escoltar-la a la banda sonora de "El llibre d'Eli", film protagonitzat per Denzel Washington i Gary Oldman i que es va estrenar l'any passat. Albert Greene va néixa el 13 d'abril de 1946 a Forrest City, Arkansas. Va començar el 1964 en el grup Creations que van passar a ser Al Greene and the Soul Mates i posant un dels seus temes en el Top-40. El 1969 va iniciar la seva carrera com a solista. Aquest tema que ara a Un Toc de Rock "Com pots reparar un cor 
trencat?", Es trobava en el seu LP "Let's Stay Together" que es va editar el 1972 i era una composició dels germans Barry i Robin Gibb que la van incloure en l'àlbum de The Bee Gees "Trafalgar", de 1971 i precisament aquesta cançó va ser el primer single dels Bee Gees a aconseguir un nombre U als Estats Units. Tornant a Al Green us explicaré una anècdota completament real i documentada. El 18 d'octubre de 1974, Mary Woodson, amb la que Al tenia un ambolic li va demanar que es casessin i ell va refusar la proposta, de fet ella ja estava casada i ambdós es dedicaven a adornar-li el cap al marit. La dona al sentirse rebutjada, es va acostar al cantant mentre ell es 
banyava i li va llançar una olla amb sèmola bullin asobre. Green va ser hospitalitzat amb cremades de tercer grau en el seu estómac, dors i braços. Ella es va tancar en una habitació a la casa d'Al Green de Memphis, va escriure una nota i es va suïcidar amb un revòlver pertanyent a Green. Al sempre va creure que allò havia estat un senyal de Déu i es va ordenar com a reverend del Full Gospel Tabernacle, el 1976, una de aquestes esglesias que surten als Estats Units com a bulets, encara que va continuar gravant, però veient també com les vendes dels seus discos baixaven, rebent crítiques negatives dels comentaristes musicals. Després, Al Green va comprar una església a Memphis, per poder exercir com a pastor causa de la negativa de diversos membres de l'església protestant a acceptar-lo. Conseqüentment, la religió va passar a ser el més important per Al Green, encara que sense abandonar la música.
trencat?", Es trobava en el seu LP "Let's Stay Together" que es va editar el 1972 i era una composició dels germans Barry i Robin Gibb que la van incloure en l'àlbum de The Bee Gees "Trafalgar", de 1971 i precisament aquesta cançó va ser el primer single dels Bee Gees a aconseguir un nombre U als Estats Units. Tornant a Al Green us explicaré una anècdota completament real i documentada. El 18 d'octubre de 1974, Mary Woodson, amb la que Al tenia un ambolic li va demanar que es casessin i ell va refusar la proposta, de fet ella ja estava casada i ambdós es dedicaven a adornar-li el cap al marit. La dona al sentirse rebutjada, es va acostar al cantant mentre ell es banyava i li va llançar una olla amb sèmola bullin asobre. Green va ser hospitalitzat amb cremades de tercer grau en el seu estómac, dors i braços. Ella es va tancar en una habitació a la casa d'Al Green de Memphis, va escriure una nota i es va suïcidar amb un revòlver pertanyent a Green. Al sempre va creure que allò havia estat un senyal de Déu i es va ordenar com a reverend del Full Gospel Tabernacle, el 1976, una de aquestes esglesias que surten als Estats Units com a bulets, encara que va continuar gravant, però veient també com les vendes dels seus discos baixaven, rebent crítiques negatives dels comentaristes musicals. Després, Al Green va comprar una església a Memphis, per poder exercir com a pastor causa de la negativa de diversos membres de l'església protestant a acceptar-lo. Conseqüentment, la religió va passar a ser el més important per Al Green, encara que sense abandonar la música.Al Green
Rare Earth – Tobacco Road 1969
Els Rare Earth amb els que tancarem Un Toc de Rock, van ser la primera banda de la Tamla Motown que tenia músics blancs, fins aquell moment el segell estava reservat només per a gent de color, perquè veieu que el racisme sempre té dues direccions. Van ser primer The Sunliners i es van crear a Detroit el 1961. El 1967 es van convertir en Rare Earth i van estar en actiu fins a 1979. Aquest tema, tot un clàssic compost i interpretat per John D. Loudermilk el 1960 i que també va ser gravat per The Nashville Teens al 1964, es trobava dins del LP "Get ready" de Rare Earth, el seu millor disc amb la cançó que 
donava títol ocupant tota la cara A, ja que durava més de 21 minuts i va ser la segona cançó "llarga" de la història del rock, la primera va ser "In-a-Gadda-da-vida" d'Iron Butterfly. El grup estava integrat en aquesta primera època per Gil Bridges (cantant, saxo, flauta i percussió), Rod Richards (guitarra i veu), John Parrish (baix i veu), Kenny James (orgue i piano) i Pete Rivera (bateria i veu), tots ells grans instrumentistes. Es van produir canvis entre els seus components i van arribar a ser vuit o nou músics. A Espanya es va realitzar una gran versió a els anys 60, a càrrec del grup barceloní Los Extraños i la hem escoltat a El Temps Passa, programa que fem Quimet i jo a aquesta meteixa emisora i us vaig prometre punxaros aquesta versió a Un Toc de Rock i aquí està.Una de les épocas amb més gent al grup Rare Earth
Tancarem amb una frase de l'escriptor irlandès George Bernard Shaw (Dublín, 26 de juliol de 1856 - Hertfordshire, 2 de novembre de 1950) que va dir després de rebre una carta en què només estava escrita una paraula: "Imbècil":
"En la meva vida he rebut moltes cartes sense signatura,
però és la primera vegada que rebo una signatura
sense carta"
Des d’Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet del l'Infant tanquem la barraqueta d'Un Toc de Rock per avui.
Ens veiem pel món.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
No hay comentarios:
Publicar un comentario