Un Toc de Rock programa 05-10-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen  d'un enllaç per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Mario Prades amb autoritata de la ciutat, al acter inaugural de la Fira

Internacional del Disc i Cinema de Col.leccionisme de Tàrrega

Avui començarem Un Toc de Rock escoltant al que va ser el Rei del Glam al nostre país, un gran cantant que ja no està entre nosaltres, però les seves cançons seguiran vives, així com el seu record, mentres algun vell romàntic com jo segueixi mirant al passat quan de música es tracti. Però sense deixar de mirar el present no sigui que ensopegui i em foti la gran clatellada. Que en la meva vida ja m'han donat massas. Per tant obrim la barraqueta i comencem amb Tino Casal i una salutació a tots els oidors que ens escolten des de Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio L'Hospitalet de L'Infant.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Tino Casal – Histeria 1989

Tino Casal va ser el Rei del Glam espanyol. El gran èxit de la seva carrera va ser el tema “Eloise”, composició de Paul Ryan per el seu germà Barry que amb la potencia vocal de Tino Casal va tornar a ser un hit. Tino Casal va començà com a cantant amb el grup Los Zafiros Negros, a mitgans dels anys seixanta, per incorporar-se més tard a Los Archiduques que amb ell com a cantant van gravar el seu millor disc "Lamento de gaitas", un incunable buscadíssim per els col.leccionistes i que a El Temps Passa ja us hem punxat. Os dire que valoran-lo en les antigues pessetes, a les fires de colec.cionisme s’havien arrivat a pagar 20.000 pessetes. Ell es deia José Celestino Casal Álvarez, però era conegut com Tino Casal i per cert, no te cap parentiu amb Luz Casal. Va néixa a Tudela Veguín, Oviedo, l'11 de febrer de 1950 i va morir a Madrid un 22 de setembre de 1991. Es va parlar i molt, sobre que tenia la SIDA, però no era així, patia d’una malaltia degenerativa dels ossos i va ser la que finalment el va portar a la mort quan semblava que s'estava recuperant. Per aixó, els darrers anys de la seva vida Tino Casal sempre anaba amb un bastó i en tots els seus concerts actuaba sentat a una trona. Aquí al blog os he possat una foto que li vaix fer actuan sentat i un altra on estic amb ells abans d’un concert que si no hem falla ara la memoria, crec que estava organizat per l’ONCE i que va ser gratuit. Aquest tema que escoltem avui es va publicar en single i va ser extret d’un LP, l’últim que va editar abans de morir i la cançó donava títul al seu setè álbum d’estudi, a part ha tret diversas recopilacions de grans èxits, crec que hi han cinc al mercat. Va sortir al 1989 amb vinil i va ser reeditat amb versió CD al 2009. Era un disc molt electrónic, cosa que va iniciar ja amb “Lágrimas de cocodrilo” (1987) i el productor va ser Julián Ruiz.

Mario Prades amb Tino Casal, abans d'un concert

Cadillac – Arturo 1984

Cadillac va ser una de les grans bandes de pop electrònic a l'Espanya dels vuitanta. Va ser una idea de José Marí Guzmán (guitarra, baix i veu), Eduardo Ramírez (baix i veu) i el productor Juan Velón de Francisco que van decidir fer un grup que utilitzés bons jocs de veus. Al costat de Pedro Sánchez (teclista i veu) i Javier de Juan que els deixaria el 1982 per crear La Década Prodigiosa i que seria substituït per Daniel Jacques. Van representà a Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1986 amb la cançó "Valentino" i van aconseguir el desé lloc. El 1984 van editar el que possiblement sigui el seu millor disc, el LP "Funkyllac" en el qual s'incloïa el tema "Arturo" que escoltem ara a Un Toc de Rock. José Mari Guzmán (a la foto amb barret) venia de la superbanda del pop espanyol Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán i anteriorment havia militat en els 60 en el grup Los Flaps, encara que d'això no estic segur del tot, si bé jo diria per la caràtula d'un dels seus discos que era ell, a sota l'he possat perqué compareu. Havia treballat com a baixista en moltes gravacions d'estudi per a altres artistes, entre ells Kurt Savoy, José y Manuel, Micky i Los Diamantes. Avui en dia José Mari té una altra vegada en marxa Cadillac, encara que ell és l'únic component dels antics que preval i també treballa com Guzmán. Va néixa a Madrid el 29 de febrer de 1952. 

José  Mari  Guzmán,   el primer  per la dreta amb  Cadillac,

a sota disc  de  Los Flaps i  a  mi el que em sembla  que es

José Mari està també el primer per la dreta.

Danza Invisible – El Club del Alcohol 1985

Aquest tema va ser el que va donar a conèixa al grup malagueny Danza Invisible i es trobava en el LP "Maratón", quart àlbum de Danza Invisible, publicat el 1985. Danza Invisible es van crear a Torremolinos i va ser fundat per Ricardo Texidó juntament amb Chris Navas i Manolo Rubio, provinents del grup punk Adrenalina el 1981. Poc després, va entrar Antonio Gil a la guitarra i Javier Ojeda, que va substituir a Ricardo Texidó com a cantant i aquest es va dedicar solsament a la bateria. Jo creia que Antoñito havia mort, però per sort m’equivocava. Danza Invisible van guanyar el Concurs de Rock Alcazaba, organitzat per l'Ajuntament de Jerez de la Frontera, el que els va permetre gravar el seu primer senzill amb la cançó "Mis ojos hacia ti". Jo els vaig tenir actuant a la discoteca Torn de l'Hospitalet de l'Infant i es va omplir a rebentar. El bateria Ricardo Texidó els va deixar el 1993 per llançar-se com cantant i compositor en solitari, debutant amb el disc "Texidó". El darrer treball de Danza Invisible “Tía Lucía” es va editar al 2010 i seguin la moda actual, tot son versions, amb cançons de Gato Pérez, Hilario Camacho, Michael Jackson, Eddy Grant i atres. Danza Invisible han editat en total 19 discos i coseguit 7 Disc d’Or i 2 de Platí. Aquesta cançó es trovaba al LP "Maratón" del 1985 i també es va publicar en single.

A dalt foto feta per Mario Prades a l'actuació de Danza Invisible 

a  la discoteca Torn.  A sota  el moment en que  van renovar amb

la discográfica el seu primer contracte. 

Queimada – For you Sajang

Queimada eren un grup gallec que van ser produïts per Juan Pardo i que jo sapigue van treure un parell de singles, aquest és el segon d'ells, però els dos es van editar el 1971 a través del recentment creat segell Ariola que havia comprat el catàleg Vergara. Els temes d'aquest disc, interpretats tots dos en anglès, van ser composats per Luis Miguel Nodar que era el cantant i guitarra de Queimada i que més tard va treballar en solitari fen-se dir Luis Queimada i cantant també en gallec i anglès. Durant un temps va formar part del duo Montse y Luis Queimada (a la foto), el tema més popular d'aquesta etapa va ser "Viva la música". En aquest enregistrament que escoltem ara a Un Toc de Rock van comptar amb la col.laboració de Vicente Jorro al piano i clarinet. "For you sajang" és la cara B i en la A trobem "Adonis". No van tenir continuïtat i la culpa va ser, com en tantes ocasions, de la mili, el servei militar obligatori que en massas ocasions tocava els webs, però havía de complir amb els nostres deures amb la pàtria, alló que en català es deie “fer el soldat” que la veritat dit així, semble com si ens en anesim a jugar un partit de fúlbol. La Queimada com a beguda està molt bé, però nosaltres ens quedem amb el cremat català que es fa amb rom negre o el "calen" de la zona de Tortosa i les Terres de l’Ebre, on ho fan amb Brandi. Per cert que Queimada van tornar als escenaris i pensem que encara estan en actiu, de fet en el YouTube trobem un vídeo del 2009 on versionen el "Amor marinero" d'Isabel Pantoja Ahí es Ná!

Luis Queimada

La Habitación Roja – Disneylandia 2011

Seguint la moda actual en què els grups es dediquen a publicar discos versionant cançons d'altres grups més o menys històrics, el grup valencià La Habitación Roja també ho ha fet. El seu nou àlbum  es titula "Para tí vol. 2" i va sortir a la venda el passat 2 de maig. Versionen temes de El Pecho de Andy, Sr Chinarro, Lluís Llach, Glamour, Golpes Bajos, Paraíso i aquest que sona ara a Un Toc de Rock i que és el millor tema de Los Burros, la banda que va esdevenir El Último de la Fila. La Habitación Roja es va crear a La Eliana, València, el 1995 i eren inicialment Jorge Martí i José Marco, als quals s'uniria Pablo Roca i el baixista Juanjo Espinosa que el 2001 va ser substituït per Mark Greenwood, conformant així la formació definitiva del grup. Van debutar el 1997 amb un EP de set cançons titulat "Popanrol".

La Habitación Roja i abaix Los Burros

Coque Malla – Termonuclear 2011

Coque Malla va començar a ser conegut al capdavant de Los Ronaldos, però la veritat és que si bé va gravar uns quants discos amb el grup, tots sonen gairebé igual i és que el seu to de veu estrident i escardat, segueix més o menys sent el mateix i les seves cançons semblen des del principi, tallades per un mateix patró. Aquest nou disc que Coque Malla gravat en solitari i publicat el 3 de maig passat, només ofereix un canvi substancial, ha apostat pels mitjos temps i les balades, però segueix sonant a Coque i la veritat és que escoltant una cançó jo ja tinc prou, mai he suportat més d'un tema seguit de Los Ronaldos i amb Coque Malla en solitari em passa el mateix, la veritat. Aquesta cançó és la que dóna títol al nou àlbum de Coque Malla que es va començar a gravar a l'octubre de 2010 als estudis Tigrus, comptant amb Nico Nieto. Col.labora el teclista argentí Luca Frasca amb qui va fer la gira de "Soy un astronauta más" i a la bateria amb Ricardo Moreno. Ell es diu en realitat Jorge Malla Vall i va néixa a Madrid el 22 d'octubre de 1969. Amb Los Ronaldos que es van dissoldre el 1998, va gravar cinc discos, però només destaca el tema "Adiós papa" que ens va cridar l'atenció precisament per la seva veu desagradable, la resta és com si aquesta cançó no s'hagués acabat mai.

Coque Malla

J. Santana - Carolina 1974

"Carolina" va ser la cara A d'un single del cantant J. Santana, del qual no us puc dir res llevat que va néixa a Barcelona el 1950 i que el single el va publicar Belter el 1974, la cançó em sembla que va ser composta per Emilio José i jo vaig comprar aquest single en les rebaixes d'El Corte Inglés. A la cara B versionà el hit del grup The Rubettes que aquí el titularen "Dulce niña, amor". La veritat és que aquest cantant va passar pel panorama musical dels 70 amb més pena que glòria i tot i treure sis o set singles, avui dia dubto que siguem molts els que el recordem, tot i que aquesta "Carolina" mereixia sonar a Un Toc de Rock i aquí està. El 1970 va participar en el festival de Benidorm cridant-se Abel i va tornar de nou el 1974, però ja com J. Santana. Què com es diu en realitat? Doncs no tinc ni idea. Perquè vaig a dir el contrari si no seria veritat?

J. Santana

Dyango i Sheena Easton - La noche y tu 1985

Recordo que em vaig trobar un matí casualment a Dyango al carrer Diputació de Barcelona, just a la cruïlla amb Passeig de Gràcia i mentre preníem un cafè vam estar una estona parlant. Em va explicar la història d'aquesta cançó i em va comentar que estava molt emprenyat. El tema es va incloure en un LP que la cantant escocesa Sheena Easton (a la foto) va publicar en castellà i titulat-se "Todo me recuerda a tí" i tot i que a Dyango li van oferir realitzar aquest duet, ell no va conèixa mai a Sheena. Tot va ser un truc de la tècnica i quan va arribar a l'estudi convençut que allà estaria la cantant, va resultar que no. Ell va gravar la pista amb la seva veu a Espanya i EMI la va enviar afora on van realitzar el muntatge pugan el volum de la nena per compensar que Dyango te un tom molt més alt. Ni tan sols es van molestar a fer un muntatge decent a la foto de la portada del single, com podreu comprovar. Algun temps després, Dyango es va assabentar que en un principi el duet havia de ser Sheena Easton i Kenny Rogers que ja l'havien gravat en anglès, però Kenny Rogers es va negar a cantar en castellà i Dyango va ser la taula salvadora adoptada per la discogràfica per salvar la seva inversió i això de ser segon plat a ell no li havia fet ni punyetera gràcia. Sheena Easton es diu en realitat Sheena Shirley Orr i va néixa el 27 d'abril de 1959 a Bellshill. Dyango per la seva banda és José Gómez Romero, nascut a Barcelona el 5 de març de 1940. La foto del blog ens la vam fer adespres d'un concert que va realitzar a Las Pèrgoles de Riudoms i tots dos ens descollonavem amb el presentador que era un cosí llunyà seu i que va sortir a l'escenari amb un pet impressionant i el mateix Dyango va haver de treurel d' allà i manar que marxés al camerino a dormir la mona.

Mario Prades amb Dyango a Las Pérgolas de Riudoms

Falcons – Date por vencido 1979

Falcons eren mallorquins, concretament de Manacor i es van crear quan es va desfer una de les formacions versioneras clàssiques dels seixanta, el Grupo 15. Curiosament mentres van ser Grupo 15 van gravar versions, quan van ser Falcons solsament cançons propies. Van teure dos o tres LP’s i aquesta cançó va ser el tema estrella del según titulat simplement “Falcons II”, editat per Philips-Fonogram al 1979. Ja fa un temps que os vaig dir que l’escoltariem i aquí està. La veritat es que es tracte d’un bon tema que jo vaig descubrir una nit de juerga y sarao a una sala de festes de Saragossa que crec es deie Papagayo o una cossa així. Havia anat a pendre una copa amb una amiga que era supervisora de Telefónica i la cançó de Falcons va sonar. Em vaig adresar al discjokey per preguntar-li qui eren y al día siguent, quan tornà a Reus vaig comprar el single.

Portada del LP Falcons II, a sota foto del grup mallorquí

Gloria – Contra viento y marea 1979

Tot i que Glòria va començar com a cantautora dins de la Nova Cançó, mai va formar part d'Els Setze Jutges que quan Gloria va començar ja començaven a estar bastant cremats. Es va retirar quan es va casar, però en els setanta va tornar i es va dedicar a cantar en castellà per arribar al mercat espanyol i entre els seus singles més reeixits es troba aquest, amb "Contra viento y marea" a la cara A i que a mi em va regalar una amiga de Reus dient-me que escoltés bé la lletra, era una veïna i estava casada, jo també i em va resultar força aclaridor. La producció va estar a càrrec del guitarrista Julio Seijas i estava escrita per ell i Eddy Guerin que es va encarregar dels arranjaments. Glòria Preses Canals va néixa a Barcelona el 1952 i era germana de la també cantant Maria Pilar i jo les vaig descobrir en les matinals que es feien al cinema Gayarre de Sants, a Barcelona, organitzats pel programa "Barcelona Internacional" de Ràdio Juventud la Voz de Cataluña que dirigien i presentaven inicialment Josep Maria Bachs i Àngel Casas, al costat d'un tercer del qual no recordo el nom. A Glòria la va acompanyar durant un temps el gran guitarrista Fernando Orteu a qui al programa El Temps Passa que fem l'amic Quimet i jo, també en aquesta emissora, hem punxat ja en diverses ocasions. Li van proposar representar Espanya a Eurovisió, no recordo l'any, però ella no va acceptar ja que llavors estava embarassada.

Gloria amb el compositor Manuel Alejandro, a sota Gloria montan a cavall

Maria del Mar Bonet – L’àguila negra

Es va donar a coneixa masivament amb aquesta cançó que va publicar el segell Barclay i curiosamenet i tot i ser cantautora, aquesta es una versió i la va portar al èxit la cantant francesa Barbara, però la versió de Maria del Mar Bonet va arrivar a ser Disc d’Or, ja al 1971. Maria del Mar Bonet i Verdaguer va néixa a Palma de Mallorca el 27 d'abril de 1947 i era germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, membre d'Els Setze Jutges i que va ser qui la va recomanar el 1967 perquè ella també formés part d'aquesta agrupació creadora de la Nova Cançó si bé es va englobar a una nova tendensia que es va dir la Novissima Cançó que era  el mateix, però fet per gent mes jove, entre els que es trovaben Rafael Subirachs, Maria Amèlia Pedrerol i Lluis Llach. La primera vegada que va actuar en públic va ser al pati del mallorquí Castell de Bellver, a Palma, dins el 1er. Festival de la Cançó Catalana de Palma, al costat de Raimon, Núria Feliu, el seu germà Joan Ramon Bonet i uns quants jutges més. Aquí al blog trobareu una foto d'aquest esdeveniment. i aquí al costat una més actual, també al castell de Bellver. Per cert que ella va tenir un atac de pànic i no volia sortir a l'escenari, finalment la van convènca i ella va convènca al públic assistent, degudament assegut en cadires plegables de fusta, com estava manat. Aixo de veure un concert dret es cosa molt més moderna. L'acte crec va ser organitzat per Joventuts Musicals de Palma.

Primera actuació de Maria del Mar Bonet, al Castell de

Bellver.  A la  noia l'hi  va  agafar el cangelo i no volia 

sortir, finalment ho va fer.

Eros Ramazzotti – Música es 1988

La primera vegada que Eros Ramazzotti i jo ens vam trobar va ser a l'Hotel Diplomatic de Barcelona, venia a presentar el seu primer disc. La fotografia que apareix al blog és precisament d'aquest día. Des d'aleshores ens hem vist en moltes ocasions i manteníem una relació que fregava l'amistat. Recordo un matí que vem esmorzar junt amb les meves nebodes, la meva germana i unes amigues, a la seva habitació de l'hotel de la Rambla on el van allotjar, després que Eros Ramazzotti oferís una roda de premsa. La veritat és que la roda de premsa tenia que celebrar-se el dissabte i no el diumenge, abans del seu concert a la plaça de toros La Monumental, a Barcelona. L'organització, l'empresa Plastic Producciones, va decidir celebrar l'acte en els toriles i allà, entre la manca de llum i la pudó a animals i excrements no es podia resistir i va ser el mateix Eros Ramazzotti el que va suspendre la roda de premsa i ens va emplaçar a tots al seu hotel. Ell sempre em deia que no parlava espanyol i que jo afirmava que no parlava italià, però al poc temps parlàvem fluidament i sempre ens vam entendre perfectament. Jo li argumentava que “l'italià i el català són molt semblants i sobre tot que quan la gent te ganes d'entendres, sempre acaben fent-ho”. Eros Ramazzotti ha gravat en castella en moltes ocasions i com a mostra aquí teniu aquesta llarga peça on destacan i molt els arrengaments musicals. plens de sinfonisme Es diu de nom complet Eros Luciano Walter Ramazzotti Molina i va nèixa a Roma un 28 d’octubre de 1963 si be desde fa anys viu amb la seva familia a Suïssa. “Música es” donava títul als eu quart LP gravat en castellà i es va publicar al 1988 i va ser amb l’álbum on molts es van adonar de que Eros Ramazzotti era molt més que un cantante guaperes de moda.

Mario Prades amb Eros Ramazzotti i a sota invitacions als seus concerts

I escoltant Eros arriba el moment de dir adéu per avui. Fins al proper programa, ara tanquem Un Toc de Rock, no sense deixar en l'aire una frase que va dir el polític, científic i inventor nord-americà Benjamin Franklin (Boston, 17 de gener de 1706 - Filadèlfia, 17 d'abril de 1790) i que tracta sobre l'amistat.

"Un germà pot no ser un amic, però un 

bon amic sempre serà un germà"

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program