Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
La Asociació d'amic de La Colla C.O.C.A de Constantí ens han
fet arribar informació d'aquest acte que organitcen el proper
dia 11 d'octubre i desde Un Toc de Rock vull recomanar-lo a
tots. A part del seu interes, també per que son bons amics i
seguidors del programa.
Hi ha bandes sonores que poden arribar a ser molt interessants, de fet hi ha algunes que fan que recordis una pel.lícula no per ella mateixa sinó per la seva música, una d'aquestes es, per ejemple, la cançó "Solsament et truco per dir-te que t'estimo" de la pel.lícula "La dona de vermell" que ja l'hem escoltat en altres ocasions. Avui sonaran algunes cançons incloses en bandes sonores i començarem Un Toc de Rock escoltant-na una composada per a una banda sonora. No es tracta d'un tema recuperat de les llistes d'èxits i ficat amb calçador en un film, cosa que cada vegada passa en més ocasions. Aquest tema va ser composat pensant en el film "Hanna". Benvinguts a Un Toc de Rock
The Chemical Brothers – Hanna Theme 2011
L'últim treball discogràfic de The Chemical Brothers és la banda sonora del film "Hanna", una pel.lícula d'acció, un thriller que s'ha estrenat aquest any i d'aquesta banda sonora us he seleccionat el tema central en la seva versió vocal. El meu fill és un gran aficionat a la música electrònica i sobretot a The Chemical Brothers, aquest duet anglès, format per Thomas Owen Mostyn Rowlands i Edmund John Simons i que en un principi es van fer cridar The Dust Brothers però van canviar de nom ja que havia un altre grup als Estats Units que es deia igual. Doncs bé, com sempre m'ha agradat escoltar l'opinió dels experts, li vaig preguntar que opinava del nou disc dels Chemical Brothers, aquesta banda sonora, la seva resposta va ser categòrica "Està allunyada de la música canyera dels Chemical Brothers, és pura i simplement una bona banda sonora". Doncs escoltant aquesta banda sonora obrim avui Un Toc de Rock. Per cert que The Chemicals Brothers son, junt a The Prodigy i Fatboy Slim, els pioners d'un génere anomenat Big Beat, centrat, aixó si, en la música electrónica i sobre tot les percusions, amb 110 i 136 cops per minut.The Chemical Brothers
Andrea Corr – Tinseltown in the rain 2011
Andrea Corr té des del passat 30 de maig nou disc al marge del grup que integra amb les seves germanes The Corrs. El segon àlbum en solitari de la cantant irlandesa es titula "Lifelines" i la producció ha estat a càrrec de Bryan Eno i John Reynolds. Han passat quatre anys des de que tragués "Ten Feet High" el seu primer disc en solitari i en aquest nou àlbum es recullen unes quantes versions, cançons de Kristy McColl, Velvet Underground o aquest tema que us porto ara a Un Toc de Rock i que era del grup Blue Nile. La veritat és que el primer treball en solitari de la cantant, pianista i actriu Andrea Corr no va tenir la repercussió que ella es mereixia, possiblement perquè després de l'èxit obtingut al costat de The Corrs les expectatives eren massa altes. Andrea Jane Corr va néixa el 17 de maig de 1974 a Dundalk, Irlanda i una de les seves característiques és que sol sortir a l'escenari descalça, cosa que en els seixanta ja feia la cantant britànica Sandie Shaw, per tant no es nou. Andrea Corr es va casar a l'agost de 2009 amb el multimilionari Brett Desmond i la parella viu a Dublín.Andrea Corr
Lionel Richie - Stuck on you 1984
Va ser component del grup vocal de color The Commodores, però el nord-americà Lionel Richie té una brillant carrera en solitari, gràcies a temes romàntics com "Hello" o "Say you, say me". Aquest que us porto ara és la versió d'un èxit d'Elvis Presley, però com sol ser habitual en el Rei, no era seva. Aquest tema en la versió que va realitzar Lionel Richie es va incloure en el seu àlbum "Ca't Slow Down" que va publicar l'1 de maig de 1984 i en la seva versió maxi-single va arribar al lloc 24 de les llistes de country, la primera en les de pop del Billboard i va aconseguir el lloc 12 a Anglaterra. Lionel Richie va néixa el 20 de juny de 1949 a Tuskegee, Alabama i el 1982 va deixà a Commodores per llançar-se en solitari. És un bon compositor i entre les cançons que han estat èxit en les veus d'altres intèrprets cal destacar "Lady" que va gravar i va portar al primer lloc de les llistes el cantant Kenny Rogers.Lionel Richie
Billy Ocean – Suddenly 1985
Un altre cantant de color que va aconseguir l'èxit internacional gràcies a les seves bones balades romàntiques, en aquest cas des d'Anglaterra, va ser Billy Ocean, encara que també va gravar uns quants hits molt rítmics. Es trobava i donava títol al seu primer LP que es va publicar el 1984 i en el que també es va incloure "European Queen", si bé "Suddenly" va sortir en single i maxi-single el 1985 i va arrivar al lloc 9 a les llistes d’èxits. L'àlbum va ser produït per Keith Diamond que també tocava el baix sintetitzat i feia cors en la gravació. Billy Ocean es diu en realitat Leslie Sebastian Charles i va néixa el 21 de gener de 1950 a l'illa de Trinidad-Tobago, però va emigrar a Anglaterra on va començar la seva carrera professional com a cantant. També a la mateixa illa va néixa el cantant de color establert a Espanya, Phil Trim que es va incorporar a Los Pop-Tops. La veritat és que en els 80 Billy Ocean va obtenir un munt de hits gràcies a temes com "European Queen", "Loverboy" i sobretot "When the going gets Tough, the Tough gets going" que es trobava a la banda sonora del film "La joia del Nil". Aquest tema també el van gravar el cantant escocès Marti Pellow en solitari i que havia estat component del grup Wet Wet Wet i LaToya Jackson, entre molts altres 
Cybill Shepard – Blue Moon 1986
Ara anem amb una altra gran banda sonora, però no es tracta d'una pel.lícula, en aquest cas és una bona sèrie de televisió que va llançar a la fama a l'actor Bruce Willis i la seva companya de repartiment, la bella actriu Cybill Shepard. Us parlo de "Moonlighting". La banda sonora es va publicar el 1985 i en aquest l'àlbum demostren que són bons cantants ja que tots dos canten diverses cançons. De fet Bruce Willis, a qui ja hem escoltat en alguna ocasió en Un Toc de Rock, té una interessant carrera paral.lela com a cantant. Cybill Lynne Shepherd va néixa el 18 de febrer de 1950 i la vem descobrim gràcies al seu paper de Betsy en "Taxi driver". En diverses ocasions ha reconegut la seva orientació bisexual i ha confessat haver mantingut una relació amb la també actriu Salma Hayek, si bé ha estat casada i té que jo recordi ara, una filla nascuda el 1979. Per la sèrie "Llum de Lluna" va ser nominada als EMMY i va rebre dos Golden Globe Awards.Cybill Shepard
Roxette – It must have been love 1988/1990
Anem ara amb una altra gran banda sonora, però en aquest cas i com ja és habitual des de fa unes quantes dècades, està confeccionada a base de recopilar temes d'èxit. Es tracta de "Pretty woman" la pel.lícula que va consagrar a Julia Roberts i que va ser estrenada el 23 de març de 1990 a Estats Units i que incloïa aquest tema a càrrec del duet suec Roxette. Per cert que Roxette, creat el 1986, va gravar moltes cançons en castellà, de fet aquesta que escoltem ara també va ser cantada per ells en la llengua de Cervantes. 
Fins i tot van treure el 1996 un CD titulat "Baladas en español". El duet estava format pel guitarra Per Gessle (12 de gener de 1959, Halmstad, Suècia) i la cantant Gun-Marie Fredriksson (30 de Maig de 1958, Ostra Ljungby, Suècia). Han venut més de 75 milions d’albums i senzills a tot el mon i quatre dels seus singles van arribar al número 1 del Billboard americà. Van ser la primera banda de parla no anglesa a gravar un unplugged per la MTV. Marie va patir un desmai el 2003 i van descobrir-li un tumor al cap del qual va haver de ser operada. Malgrat els resultats satisfactoris, va deixar la música per a descansar amb la família. Ara tornen a estar en marxa i en actiu i aquest any Roxette han tret disc nou del que ja hem escoltan alguna cosa la passada temporada. Aquesta cançó es va incloure originalmente en el seu LP “Look Sharp!” de 1988.Roxette
Rod Stewart – Another heartache 1987
Rod Stewart és un dels grans cantants britànics de la història del rock. Va començar a destacar quan formava part del Jeff Beck Group, encara que ja havia gravat anteriorment. També va militar a The Shogoon Express i més tard s'uniria a The Faces amb els quals es va consolidar com a cantant de rock, encara que va començar una carrera paral.lela en solitari que finalment va acabar amb el grup. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock es va editar en single a principis de 1987 i es va extreure del LP "Every beat of my heart", curiosament a la cara B del single trobem "You're in my heart" que 
pertanyia a un altre àlbum que es va gravar en directe, "Absolutely live". Per cert que tinc un oïdor de Reus que sempre que punxava a Rod Stewart i deia que era anglès, em cridava a l'emissora per corregir-me i dir-me "No senyor, és escocès" i jo sempre el corregia a ell dient-li que si bé és de origen i se sent escocès, Rod Stewart va néixa el 10 de gener de 1945 en el barri londinenc de Highgate i una bomba volant alemanya V-2 va caure a la comissaria del barri, unes casa més enllà d'aquella on ell naixia, just a la cantonada. El seu va ser un naixement "sonat". Ara fa temps que no em truca ni m’envia correus. Rod Stewart és un dels cantants que ha venut més discos de la història, es calcula que supera els 100 milions de còpies a tot el món. 31 dels seus singles han estat en el top 10 i sis han arribat al número U als Estats Units. Per cert que, al meu paré, el millor disc en la carrera de Rod Stewart es “Atlantic crossing”.Rod Stewart
F.R. David – Music 1983
A l’ultim programa de Un Toc de Rock vem escoltar “Words”, considerada la millor cançó a la carrera de F.R. David i malgrat el seu nom aquest cantant, guitarra i compostor no era ni nord-americà ni britànic, F.R. David era francès, però nascut a Tunísia, l'1 de gener de 1947. I és que F.R. David era un pseudònim, el seu nom real és Eli Robert Fitoussi. El 1982 va publicar el single "Words" al extranger, a Espanya va sortir tant el single com el LP al que donaba títol, al 83 i “Words” també va ser el seu únic hit, junt amb “Music” que escoltem ara i també es va treure en sencill i es trovaba al mateix álbum. F.R. David va començar a destacar quan s'uneix a la banda d'acompanyament de Vangelis com a guitarra. També va tocà amb The Doobie Brothers, Richie Evans i Toto, entre d'altres i tot això mentre el single s'anava venent fins arribar a superar les 8 milions de còpies. Va ser després quan va tenir coneixement de les xifres de vendes conseguides. La cançó va estar en llistes des de 1982 fins a l'estiu del 83. F.R. David ha gravat en total tres àlbums, però cap de les cançons recollides a aquests LP’s es va acostar a l'èxit de “Music” i "Words".F.R. David
Herman Düne – In me dreams 2011
Si bé el que està considerat millor treball del duet francès de indie-pop Herman Düne és "Giant" què es va publicar el 2006 i es posiblement el seu disc més poppi, aquest tema instrumental i molt electrónic que escoltem ara mereixia sonar a Un Toc de Rock i per això us el he portat. Herman Düne es van crear el 1999 i són David-Ivar Herman Düne (líder, guitarra i cantant) i Neman Herman Düne a la bateria i cors que substituí al bateria original, Omé, l'any 2001, un altre dels components del grup que va començar com a trio i que ja no està amb ells és André. Herman Düne han actuat en diverses ocasions al festival de Benicàssim, una d'elles el 20 de juliol de 2007. Per cert que en algunes fonts d'internet s'afirma que són un grup suec, però no és cert, són francesos, tot i que els pares de David-Ivar eren suecs. La veritat és que poc us puc dir d'ells ja que són una de les bandes que és troba molt propera a l'estil del meu fill Jordi i ara no el tinc per aquí per consultar-li.Herman Düne
The Edge & Sinëad O’Connor – Heroine 1986
The Edge, guitarra, teclista, compositor i component del grup irlandès U-2 va compondre i va gravar la banda sonora del film "Captive", un trhiller de 1986 i d'ell es va extreure el single "Heroine" que era el tema principal de la pel.lícula i es l'única cançó cantada. Per això va comptar amb la veu d'una cantant en aquella època completament desconeguda a Espanya i anomenada Sinëad O'Connor que en la portada del single surt amb el nom sense diéresis De fet aquest disc mai es va publicar al país ja que Ariola, el segell discogràfic que distribuïa els discos de Virgin no va jutjar que fos interessant i aquest single, el de mostra i que la discogràfica finalment va rebutjar, m'ho va regalar el cap de promoció de Ariola junt a una caixa sencera de veritables joies, totes elles 
rebutjades per els lumbreras del segell. The Edge, de veritable nom David Howell Evans, va néixa el 8 d'agost de 1961 a Barking, Anglaterra. Ell ha estat la peça clau, al costat del carisma de Bono, per l'èxit del grup U-2. De Sinëad O'Connor prefereixo no parlar, la veritat és que no crec que tingui la "bola pensant" massa bé moblada i que li falta un bull al seu cervell. Només us diré que lluïa una llarga cabellera sobre el seu rostre angelical i que la discogràfica havia preparat la sessió fotogràfica per al seu llançament, però ella abans de la sessió de fotos es va passar pel perruquer i es va fer rapar els cabells al zero, deixant-se la testa monda i lironda, només per fotre als que invertien els seus diners en ella i es disposaven a llançar-la. Dolçeta la nena! Aquesta cançó es va incloure més tard en l'àlbum "So Far: The Best of Sinead O'Connor". Per cert, compta amb Larry Mullen Jr a la bateria.The Edge
The Turtles – Eleonore 1968
Encara que The Turtles sempre seran recordats com el grup que va treure el "Happy together", la seva discografia va molt més enllà i tenen grans cançons com aquesta que ara us porto a Un Toc de Rock i que en castellà va ser versionada en diverses ocasions, encara que jo destacaria les versions que van realitzar Los Mitos i sobretot la de Greta i Los Garbo que van canviar el títol i va passar a ser "Soy la que sufre por tu amor". The Turtles es van crear a Los Àngeles el 1965 i originalment es deien The Crossfire from the Planet Mars i després van passar a ser The Tyrtles, encara que la discogràfica no va acceptar aquest nom i finalment van firmar com The Turtles. En aquest enregistrament eren Howard Kayla a la veu, Mark Volmar (guitarra, saxo i cors), Al Nicholas (guitarra), Ronald Gostel (guitarra), Jim Pons (baix) i John Barbate (bateria). Aquest tema es va incloure al LP "The Turtles Present the Battle of the Bands" de 1968 i es va reeditar en versió CD amb 7 cançons noves i una nova versió de la peça.
Carlos Lyra & Paul Winter - Maria Ninguém 1964
Sempre s'ha afirmat que el cantant, guitarra i compositor brasileiro Carlos Lyra és l'autèntic creador de la bossa nova, al costat de Roberto Menescal. De nom complet Carlos Eduardo Lyra Barbosa, va néixa a Rio de Janeiro l'11 de maig de 1939. Aquest tema que us he seleccionat per escoltar ara en el programa és una de les seves millors cançons i en castellà va ser versionada pel meu recordat amic Luis Aguilé. Per cert que aquest tema també es diu que era la cançó preferida per Jacqueline Kennedy que demanava a tots els que actuaven per al president a la Casa Blanca que la interpretessin. Carlos Lyra també es l’autor de "Coisa Mais Linda", tot un clàssic de la bossa. Pel que fa a Paul Winter que l'acompanya en aquesta gravació, us dire que va néixa el 31 d'agost de 1939 a Altoona, Pennsylvania, és blanc i ha guanyat sis Grammy. És un gran saxofonista de jazz i aquesta cançó es va incloure en el seu disc "The Sound of Ipanema" gravat al Brasil el 1964.Carlos Lyra i a sota Paul Winter
Monica Mancini - Senza fine 2002
Tornem a una banda sonora d'aquestes que busquen cançons conegudes per enriquir la pel.lícula, en aquest cas es tracta d'un film de terror "Ghost ship" que aquí es va titular "El vaixell fantasma" i aquesta cançó que originalment va compondre i va gravar en els seixanta l'italià Gino Paoli sonava just al principi de la pel.lícula, però la veu era la de Monica Mancini, tot i que la cantant que fa veure que la interpreta en el ball que se celebrava a la coberta del gran transatlàntic de luxe, era la 
actriu Francesca Rettondini (a la foto). Per cert que l'escena acaba amb un festival gore amb sang a dojo i una única supervivent entre els passatgers, una nena que... però 
això és una altra història, la veritat és que es tracta d'una bona pel.lícula que us recomano i que jo he vist en diverses ocasions. Estava protagonitzada per Gabriel Byrne i Julianna Margulies, però aquest film no ha de confondres amb una altra del mateix títol de l'any 2000 i que crec era de la factoria Disney. Monica Mancini és, amb la seva germana bessona Felice, filla del compositor nord-americà Henry Mancini i la seva dona Ginny, va néixa el 1952 i 
també és germana de l'actor i cantant Chris Mancini. Ha estat nominada en diverses ocasions al Grammy i la veritat, Monica Mancini és pràcticament una desconeguda a Espanya. En la seva carrera jo destacaria l'àlbum "The Dreams of Johnny Mercer" del que un dia d'aquests sentirem alguna peça. Monica Mancini (a la foto) ha gravat amb Plácido Domingo, Horace Silver, Quincy Jones, el seu pare Henry Mancini i Michael Jackson. Per cert que aquest cançó la va compondre Gino Paoli i la va dedicar a la que llavors era la seva companya sentimental, la cantant Ornella Vanoni. Aquest tema va ser versionat pel guitarrista de jazz Wes Montgomery, en el seu àlbum del 1967 "Movin 'Wes" i també havia estat utilitzada en una altra pel.lícula "La meva vida sense mi" d'Isabel Coixet.
Gino Paoli - Sapore di sale 1963
I ja que hem escoltat una de les grans cançons de l'italià Gino Paoli, per acabar el programa d'avui us porto "la gran cançó" en la carrera d'aquest cantant i compositor, el tema que el va llançar a tot el món "Sapore di sale" que per cert, ha estat multiverisonat i en els seixanta es van realitzar moltìsimes versions en castellà. Gino Paoli va néixa a Monfalcone el 23 de setembre de 1934 i està reconegut com un dels millors cantants italians de pop dels seixanta i setanta. La cançó compta amb arranjaments d'Ennio Morricone. Voleu una curiositat? Quan la relació de Gino Paoli amb la cantant Ornella Vanoni va acabar, Gino Paoli va intentar suïcidar-se disparant-se un tir al cor i encara que es va salvar, va ser impossible treure-li el projectil de la cavitat toràcica i segueix vivint amb la bala dins del pit. Es va retirar de la música i després d'alguns anys de silenci va tornar el 1974 amb l'àlbum "I semafori rossi non sono dio" que és un homenatge a Joan Manuel Serrat. Segueix en actiu.Gino Paoli
Acabarem Un Toc de Rock per avui amb una frase que va dir el tenor italià Luciano Pavarotti (Mòdena, 12 d'octubre de 1935 - 6 de setembre de 2007) qui va dir posant a parir als crítics musicals:
"Qui sap fer música la fa, qui sap menys l'ensenya, qui sap menys encara l'organitza i qui no sap res de
música... la crítica"
Ens veiem pel món.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
No hay comentarios:
Publicar un comentario