Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Aquestes flors se les va regalar Herminia a Montse
per el nostre casament (Foto: Mario Prades)
Avui anem a començar Un Toc de Rock, aquest recorregut per la banda sonora de la nostra vida, des de Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, reconeixent una cosa de la qual no hi ha dubte possible i és que "com tu no hi ha dues" i ho dirà per mi la cantant i actriu Beatriz Luengo, per tant.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Beatriz Luengo – Como tú no hay dos 2011
En aquests moments suposo que el nou treball discogràfic de la cantant, actriu, ballarina, compositora i productora Beatriz Luengo "Bela y sus Moskitas Muertas" ja ha d'estar al carrer, però com a avançament es va publicar el single promocional amb aquest tema que ara sona per obrir Un Toc de Rock d'avui, una novetat que a mi em recorda i no se bé perquè a Bebe i a la Mari de Chambao. Aquest és el primer treball de Beatriz Luengo amb el segell Sony Music i serà el seu quart CD gravat en estudi. Beatriz va néixa el 23 de desembre de 1982 a Madrid i va adquirir popularitat 
en ser una de les protagonistes de la sèrie "Un paso adelante", encara que ja amb 11 anys Beatriz Luengo va treballà al programa "El Circo de Rita i Miliki", amb 12 anys va ser component del grup musical infantil Tatu i amb 15 va debutar al Teatre Lope de Vega amb "Peter Pan" que es va emportar el Premi Max de 1999 al millor musical. Arran de la sèrie d'Antena 3 formà part del grup UPA Dance. En solitari va debutar amb "Mi generacin”, però va marxar a França on va gravar el seu segon disc "BL” amb 130.000 còpies venudes i 90.000 singles del seu tema "Hit lerele". Va ser la primera artista espanyola nova que va aconseguir xifres ian importants en la primera setmana de sortida, aconseguint el número 1 en moltes emissores franceses. Encara que possiblement el seu CD més interesant hagi estat el tercer "Carrusel". Per cert que jo diria que la nena ha passat per mans del "retocador" plàstic.
Selena Gomez & The Scene – Dices 2011
L'actriu de televisió i cinema Selena Gomez, artista del Disney Chanel, també canta i ho demostra en aquest tema inclòs en el seu nou disc publicat fa pocs mesos i en el qual com ya va sent costum als seus discos, versiona al castellà un dels seus temas, el "Who says" que va ser el seu primer single, ara convertit en “Dices”. El nou CD porta per títol genéric “When The Sun Goes Down” i es va publicar el passat 28 de juny, arrtivan al tercer lloc a les llistas americanes. Selena Gomez va començar com a actriu infantil i segueix venent la seva imatge de nena, encara que ja no ho és tant i jo crec que ja deu tiendre fins hi tot esperons. Va néixa a Grand Prairie, Texas, el 22 de juliol de 1992. Té 19 anys i segueix interpretant papers de nena de 14 i 15 anys d'edat. Selena Gomez & The Scene és una banda formada a finals del 2008, integrada per Selena com a cantan, Ethan Roberts a la guitarra, Joey Clement toca el baix, Greg Garman la bateria i Dane Forrest s'encarrega dels teclats. Al menys aquesta era la formació del grup al darrer disc, crec que en aquest també, però no hem feu masa cas ja que no ho se de ben segur. Selena Gomez va ser portaveu d'Unicef a la campanya del 60° aniversari de “Trick-or-Treat” al 2010.Selena Gomez
Celtas Cortos – Blues del Pescador 2010
Des del últim treball dels vallisoletans Celtas Cortos "Introversiones" que es va posar a la venda el 31 d'agost del l’any passat. Un disc que està ple de bones versions i jo os porto "El Blues del Pescador", la interpretació que els Celtas Cortos fan del gran èxit "Fisherman's Blues" del grup escoces-irlandes The Waterboys. I és que en aquest darrer disc, la banda liderada per Jesús Cifuentes, es dedíquen a fer versions de cançons que els van motivar en el seu moment, una cosa que sembla haverse possat de moda des de va un parell d'anys al panorama musical espanyol. Celtas Cortos es van crear el 1984 a Valladolid i avui només queden quatre dels membres originals. Van començar sent un grup instrumental, però a partir del tercer disc "Cuéntame un Cuento" van incloure veu i aixó va significar el seu llançament massiu.Mario Prades amb Celtas Cortos, Vito que era una companya
al Diari de Tarragona i la seva nevoda, a un concert del grup
de Valladolid
Nacha Pop – La Chica de ayer 1980
La cançó forma part de la història del rock espanyol per mèrits propis i va ser composta pel malaguanyat Antonio Vega a l’any 1977, quan feia la mili a Valencia. Va ser el gran hit en la carrera de Nacha Pop, un grup que es van crear el 1978 en desfer-se el grup Uhu Helicopter i Nacha Pop eren Antonio Vega i Nacho García Vega a les guitarres i veu, al costat de Carlos Brooking al baix i Ñete enfront de la bateria. Van gravar sis àlbums d'estudi i un en directe. Es van dissoldre deu anys més tard, encara que en 2007 Nacha Pop van tornar a reunir-se per una gira que veient el deteriorament físic d'Antonio gairebé resultava patètica. Antonio Vega va néixa a 
Madrid, el 16 de desembre de 1957 i va morir a Majadahonda, Madrid, un 12 de maig de 2009. “La chica de ayer” va ser una cançó que estava en el seu primer disc "Nacha Pop", editat al 1980 i que es va gravar en els estudis Hispavox, al carrer Torrelaguna, la producció va estar a càrrec de Teddy Bautista, el que va ser polémic president del SGAE durant massas anys i que en la gravació els acompanya als teclats i ara sona per a vosaltres a Un Toc de Rock. Per cert quer des de l’escàndol del SGAE, la auditoria i les detencions, que es van produir ja no s’ha sentir parlar més del tema, tret del follón amb l'us o millor dit, mal us, de les tarjetes de crédit de l'entitat, la veritat és que sembla com si algú tingues interes en tapar-ho tot i “correr el tupido velo”. Ara una curiositat, el grup nord-americà Gigolo Aunts va interpretar aquest tema, adaptant la seva lletra a l'anglès i amb el títol “The Girl from Yesterday”. Els dos cosins: Antonio Vega i Nacho García Vega
Tomeu Penya – Illes dins d’un riu 1994
Aquesta cançó és una versió del tema compost i gravat per The Bee Gees, tot i Tomeu Penya es centra més en la que van realitzar Dolly Parton i Kenny Rogers, amb arrengaments mplot més countrys. La cançó es trobava recollida dins del CD “Una aclucada d’ulls”, editat per Tomeu Penya mitjansan el 1994 per el segell Blau. El vaig conèixa quan jo era soci de l'empresa Èxit Produccions Artístiques, al despatx que teníem al carrer Llovera de Reus. Actuava al Parc de Sant Jordi aquella nit i li vaig fer una entrevista per al Diari. Allí li vaig comentar que la cançó seva que a mi més m'agradava en aquells moments era "Plou" i aquella nit me la va dedicar en el concert. La foto que trobareu mes abaix 
ens la vem fer aquest mateix dia. Des de llavors Tomeu Penya i jo hem mantingut una bona amistat, encara que fa anys que no ens veiem. Ell ha estat en moltes ocasions a casa meva i m'ha convidat moltes més a passar un cap de setmana a la seva de Vilafranca de Bonayn, encara que mai m'ha estat possible anar-hi. Ancara recordo una de les últimes vegades que Tomeu va menjar a casa meva uns "fideus rossos", a més de la meva ex hi estaba el tio Ramón, en pau descanse. Van estar molt de temps parlant els dos de gossos, intentant saber quina raça era el gos mallorquí "Cap de Bastià". Tomeu Penya estava preocupat, aquella tarda havia de gravar a TV3 un "Tres senyores i un senyor" i no estava massa tranquil."No se que em tenen preparat aquestes noies" em deia. El que li van preparar va ser un cavall i li van fer muntar-lo. El seu nom complet és Bartomeu Nicolau Morlà, va néixa a Vilafranca de Bonany l’any 1949. Mario Prades i Tomeu Penya
Rock Gaià – Dona de nit 1992
Eren de l'Alt Gaià i responien al nom de Rock Gaià, per no oblidar les seves arrels. Van publicà aquest CD l’any 1992 a través del segell Salseta Discos i en aquest enregistrament integraven aquest bon grup, encara que desaprofitat, Paco Aguadé (baix), Eduard López (guitarres), Josep Sánchez (guitarres), Ramón Cruz (teclats), Ton Salvat "El Titus" (bateria) i Pep Boada (veu i kazoo). El productor va ser Jordi Deu. Els Rock Gaià van dedicar el disc a Vilabella, al riu Gaià i a Josep Rovira "Micolín". "Dona de nit" és una de les millors cançons d'aquest àlbum i ens parla d'una noia que fa de prostituta a la part alta de Tarragona i que s'enamora d'un noi que "al equivocar-se de nom la va fer plorar". La veritat es que la lletra es molt bona i musicalment la cançó també es molt complerta.
Els Rock Gaià
Pep Sala – Només una cançó 2008
En aquesta peça Pep Sala amb Gerard Quintana es explican com una cançó pot tindre la sol.lució a mols dels problemes cotidians. Pep va ser la meitat de Sau i tant amb el recordat Carles Sabater com amb ell m'unia una bona amistat. Pep Sala és un gran col.leccionista de llibres i una vegada ens va ajudar a taxar la biblioteca familiar. Aquest “peaso cansión” us ho he extret del doble CD “Manual Teóric i Practic sobre el pas del temps” que es va publicar el 2008 i on compta amb las col.laboracions de Gerard 
Quintana, Montse Llarás i Monica Green. Josep Sala i Bellavista va néixa a Vic el 17 de juliol de 1960. Quan va començar va formà part de dos grups escocesos, Midnite Hour i Eclipse. Al 1986 van crear Sau, la millor banda de pop català de tots els temps. El 1993 sorgeix Pep Sala & La Banda del Bar, un projecte paral.lel per donà sortida a les seves inquietuds musicals els anys sabàtics de Sau. Aquest grup va funcionar paral.lelament al seu traball amb Sau. Fins quye despres de la mort de carles sabater va donar per tancat Sau i es va llançar en solitari. En diverses ocasions Pep Sala m'ha convidat a fer cors en algunes de les seves gravacions, però jo que valoro en molt la seva amistat, sempre he rebutjat el suggeriment, no sigui que encara faci malbé una bona cançó.Pep Sala
Zebra – Solo aquí pensando 1974
I ha gent que quan estan sols es dediquen a pensar, un d'aquests van ser els Zebra. Amb aquesta peça el grup mallorquí Zebra es va presentar al XVI Festival Español de la Canción de Benidorm, a l’any 1974 i es va publicar en single a traves del segell Novola-Zafiro. Zebra eren un jove Joan Bibiloni (veu i guitarra), Miguel Vicens (baix) que venia de The Runaways i Los Bravos, David Walmsley (guitarra), Manolo Marí (bateria) que havia tocat amb els Z-66 i el cantant Anthony Anderson que venia també de Los Bravos i era germà de Jon Anderson, cantant de Yes que per cert els va produir un LP que mai va arribar a publicar-se. Es van crear el 1971. En el 72 hi ha canvis i van marxar Miguel Vicens i Anderson, entrant el baixista Albert Candela i convertint-se Joan en cantant, a més de guitarra i van passar a ser quartet i després una altra vegada cinc en incorporar-se el gran pianista de jazz i fusió Agustí Fernández (teclats). Per cert, no hem de confondre el grup mallorquí Zebra amb una altra formació del mateix nom i que crec són americans.
A dalt Zebra a l'estudi de gravació, a sota Joan Bibiloni ja en solitari
Nina – Nacida para amar 1989
Inicialment ella va ser cantant d'orquestras. Nina va militar en l'Orquestra Costa Brava, la Janio Martí Orquestra i Cors i també a l'Orquestra Caravana-Xavier Cugat. Va ser hostessa del "Un, Dos, tres" i va començar en solitari representant-nos en el Festival d'Eurovisió 1989 amb aquesta cançó que es va editar en single mitjansan el segell EMI. Nina va treure diversos discos molt comercials fins que es va desenganyar de tot i va tornar a les seves arrels jazzístiques-country amb un CD titulat "Començar de Zero" que va publicar Picap i en el qual, entre d'altres, versiona una de les millors cançons dels Eagles, el "New kid in Town" amb la lletra adaptada al català per Lluis Gavaldà i titulan-la “Tot queda enrera”. Després va arribar una bona carrera com a actriu de culebrons a TV3, destaca "Nissaga de poder" i l'etapa de directora del nefast Operación Triunfo on repudià de les arrels i es va ficar de ple en el "bussines" més comercial i sense cap respecte pels artistes. Això si, ha estat una fàbrica de pasta gansa per a La Trinca i els seus aláteres. Per cert que Nina va ser la protagonista del musical "Mamma mia". El seu nom és Anna Maria Agustí Flores i va néixa a Lloret de Mar, l'1 d'octubre de 1966.Anna Maria Agustí Flores coneguda com Nina
Betty Missiego – Su canción 1979
Betty Missiegio es tota una senyora, dins i fora dels escenaris i a part una amiga de Un Toc de Rock que ens coordina l’estimada Montse Aliaga al seu facebook. Amb aquesta cançó ens va representar també al Festival Internacional de la Canción de Eurovisión, a l’edició del 1979, celebrat el 31 de març a Jerusalem. Betty Missiego va quedar en segon lloc sent el primer va ser per als representants d'Israel, Milk and Honey que van guanyar amb "Hallelujah". Aquest festival va tenir la seva polèmica, i va haver marro, ja que el jurat espanyol va donar els últims 10 punts a Israel donant-lis amb això la victòria que havia d'haver estat per Betty Missiego, sols que haguesin votat a uns altres. Es va dir que Espanya no volia organitzar el festival l'any següent i que aquesta “putada” va ser feta expresament. La veritat crec que mai la sabrem, si bé ella possiblement si que la sàpigue. Betty Missiego ha gravat un munt de discos i va participar al costat dels amics Lorenzo Santamaría, Micky i Tony Ronald a "Mágicos 70", junt amb Jeannette, però si hagués d'escollir jo em quedo amb l'àlbum "Inolvidable" de 1991, ple de bons boleros.
A sobre caràtules de discos i a sota foto de Betty Missiego actuan al Festival d' Eurovisión
Cecilia – Un ramito de violetas 1975
Evangelina Sobredo Galanes va néixa a Madrid el 11 octubre 1948 i va començar com a cantant pop en els anys seixanta. Com el seu pare era diplomàtic de professió i va estar destinat a Gran Bretanya, Estats Units, Portugal i Jordània, ella va adquirir un bagatge musical molt ampli i variat. Joaquín Díaz la va posar en contacte amb Nacho Saenz de Tejada i Julio Seijas que formaven part del Nuestro Pequeño Mundo i La Compañía, respectivament, quan acabava de llicenciar-se en Dret. Junts van gravar un single el 1970 sota el nom d'Expresión, però no va tenir continuïtat. Fou descoberta quan feia cors per Los Canarios, per Tomás Muñoz, director de CBS que li va canviar el nom per Cecilia, pensant en la cançó de Simon & Garfunkel i allà va començar 
una brillant carrera truncada per la seva prematura mort en accident de circulació. "Un ramito de violetas" és la seva cançó més emblemàtica i va ser número U en vendes al gener de 1976, però no hem d'oblidar "Mi querida España" o "Dama, dama". El 1975, Televisió Espanyola va decidir que representés a Espanya en el Festival de la OTI i Cecilia va acceptar a contracor, pressionada per la discogràfica ja que a ella no li agradaven els festivals, va cantar "Amor de medianoche", una cançó composta per ella i Juan Carlos Calderón i que va aconseguir el segon lloc.Per cert que “Un ramito de violetas” va ser versionada amb molt d’èxit per Manzanita, amb un caire de rumbeta suau. Una nit i després d'un concert a la sala Nova Olimpia, de Vigo, la seva trasllada en cotxe amb els seus tres músics per tornar a Madrid. Cap a les 6 del matí a Pujols de Trasmonte, Zamora, van xocar contra una carreta de bous que circulava de nit i sense llums. Aquell 2 d’agost de 1976, el bateria Carles de la Iglesia i la cantant Cecilia van morir a l'acte. Li faltaven un parell de mesos per complir 28 anys.Cecilia front del mirall
Víctor y Diego – El parque 1973
Qualsevol de les nostres ciutats té o ha tingut un parc com el que ens descriuen els madrilenys Víctor y Diego en la seva cançó, un tema preciós que ara sona a Un Toc de Rock. Els seus noms complets són Víctor Manuel Martín Rubio i Jesús de Diego Nieto i van néixa al costat del Rastro de Madrid. Van formar un bon tàndem intèrprets-compositors i funcionaren molt bé en els 70. Ramón Arcusa component del Dúo Dinámico i que allavors era director artístic d'EMI va ser el seu descobridor i van gravar el seu gran hit "La Mujer de Cristal", produït per Ramón Arcusa i gravat en els estudis de l'EMI de Barcelona. Per cert, os explicaré una curiositat, l'àlbum "Semblanzas" és un dels discos més barats de l'època. Amb totes les guitarres gravades en directe, el duo va registrar els 12 temes en 2 dies. El temps de gravació total, inclosos els arranjaments d'Arcusa no va passar de la setmana. En aquest LP trobem "El Parque", al meu parer la seva millor cançó. A mitjans dels 80 es desfan, encara que crec que anys més tard i seguint la moda dels retorns... ells també van tornar.
Victor y Diego
Lily y Tierra Virgen – Turbios ojos 1978
Lily y Tierra Virgen eren un grup a cavall de Reus i Constanti que per cert, tornen a estar en actiu. Lily és una de les amigues del programa al facebook de la Montse Aliaga que sempre ha confessat que li agradava el grup des de que el va veure en directe en un concert fet especialment per a ella, ja que havia guanyat un concurs organitzat pel locutor Correa Còrdova a Ràdio Reus, a finals dels anys 70, quan Montse era tot just una adolescent. Un cunyat d'en Quimet, el meu company al programa El Temps Passa que sona també en aquesta emissora i que us 
recomano encaridament ja que segur ho trobareu molt interessant, era component de Lily y Terra Virgen en els seus principis, abans que gravessin. Eran Lidia Casaprima coneguda como Lily com a cantant, Jordi Freixas a la guitarra, al saxo Josep Maria, Siscu al baix, Joan Maria front la batería i Juan Solé als teclats i veus. Van 
arrivar a grabar algún altre disc a part d’aquest single del que os he seleccionat la cara A, una bona cançó on a mi em sobra la introducció parlada. El disc es va publicar al 1978 mitjansan el segell EMI i com podreu veure a la portada, llavors eran quatre. Avui en dia segueixen en actiu i Lily y Tierra Virgen son tres: Lidya Casaprima Asens, Jaume Casaprima Asens i Xavier Roc Domenech. Recentment han tret un CD titulat “Lidya Casaprima Canta a Edith Piaff” que és va gravar en directe a la sala Luz de Gas de Barcelona que porta el meu amic Fede Sardà, però a part del single que escoltem avui, van treuren un amb nadales, un altre amb la plaça del Prim de Reus a la portada i crec que també un Mini-LP cantat en català sota un altre nom. La veritat es que jo mai els vaig veure en directe, pero un bon amic, un showman de Reus, el Sebastià, hem va parlar d'ells i sempre ho va fer bé.Lily y Tierra Virgen a l'actualitat. A sota
Sebastià i Janio Marti (Foto: Mario Prades)
Dúo Dinámico – Regálame una noche 1987
Tal i com us vaig prometre la passada temporada, aquí tenim una de les noves cançons que es van incloure en el que va ser el disc de retorn del Dúo Dinámico. Clar que la discogràfica no acabava de créure amb ells i els va forçà a incloure remixes i antics èxits d’ells, es tractava de asegurarse el “Tirón”. Aquesta és una gran cançó, la veritat es que es tracte d’un “Peaso canción” que en servirá com acomiadament per avui d’Un Toc de Rock. Els catalans Ramón Arcusa i Manolo de la Calva, el Dúo, son dos artistes que van canviar els conceptes musicals de la joventut dels seixanta i van crear escola musical. Per cert que el 21 de setembre de 2007 es va estrenà al Teatro Nuevo Apolo de Madrid el musical "Quisiera ser" amb una banda sonora basada en 24 èxits del Dúo Dinámico. 
La primera actuació davant del públic la van realitzar al programa "La comarca nos visita" de Ràdio Barcelona. Però això no és realment cert ja que ells havien actuat en les festes que se celebraven a l'empresa on treballaven com a enginyers tècnics, la fàbrica de motors Aricasa. Tornem a la ràdio, en aquest moment es deien The Dinamic Boys, però el presentador Enrique Fernández, va dir no saber anglès i els va presentar com Dúo Dinámico. Aixó consta inclus a la pàgina web del Dúo Dinámico, si bé el net d’Enrique Fernández em deia que no, el seu avi parlava anglés, alemany i fins i tot una mica de francés i italià. La veritat és que els dos músics barcelonins van acceptar el nom, des de aquell día el Dúo Dinámico va quedar per a la història de la nostra música.El Dúo Dinámico
Avui s'acomiadarà el programa, però no ho faré amb una frase, tancarem Un Toc de Rock amb un Dit Templari:
"Només els febles creuen que el que fan en
la batalla, és el que els fa homes"
I amb aquesta reflexió molt interessant tanquem la barraqueta d'Un Toc de Rock per avui, des de las sontonías de Altafulla Ràdio, Ona La Torre i Ràdio l’Hospitalet de l'Infant os emplaçaré fins el proper programa.
Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario