Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
El cel en flames (Foto: Mario Prades)
El programa d'avui el començaré amb una salutació i és que a Un Toc de Rock som gent educada, per tant Hola de Nou i des Altafulla Ràdio i Ona La Torre només em resta dir-vos que obrim el programa
Benvinguts a Un Toc de Rock
Howard Carpendale - Hello again 1985
L'únic tema del cantant i compositor alemany Howard Carpendale que es pot dir "va funcionar al país", entre cometes perquè tampoc va ser un supervendes, és aquest "Hello again" que us porto per obrir Un Toc de Rock. Es va publicar en maxi-single i single a Espanya a través del segell Sanny Records i estava interpretada en anglès, però incloïa la versió original en alemany que escoltem ara. Us he dit que era alemany, però Howard Carpendale va néixa a Durban, Sud-àfrica, el 14 de gener de 1946, si bé la seva carrera llarga i brillant encara que no al nostre país, la va realitzar a Alemanya i els països nòrdics i és que al seu estil que per nosaltres seria una balada o cançó lenta, allà se l'anomena Schlager. La veritat es que els interprets d’Alemanya estan poc difosos aquí a Espanya, però n'hi ha molt destacables, com Costa Cordalis, per ejemple o Howard Victor Carpendale que va funcionar molt bé en les dècades dels 70 i 80, arribant a vendre més de 24 milions de discos. El 13 desembre 2003 Carpendale va actuar per última vegada en la Kölnarena per a continuació retirar-se del món de l'espectacle, com ja havia anunciat, però va tornar el 2007. És un amant dels esports, va ser jugador de rugbi en els seixanta i el 1963 campió juvenil sud-africà de llançament de pes. En els anys 1970 i ja a Alemanya, Howard Carpendale va tenir una interessant carrera com a pilot de Fórmula 3.Howard Carpendale
Fleetwood Mac - Tusk 1979
Fleetwood Mac
The Steve Miller Band - Close together 2011
Acaba de publicar-se, el 14 d'abril passat, un nou disc de la Steve Miller Band, una gran banda nord-americana que la veritat, creia que s'havia dissolt fa temps. Aquest nou disc titulat "Let your hair down" és un homenatge a Chicago i Memphis i conté versions de clàssics del blues com T-Bone Walker, Muddy Waters, Buddy Guy, Jimmy Reed o Willie Dixon i en la gravació van comptar amb Norton Buffalo, harmònica del grup que va morir el 2010 la qual cosa indica que la gravació es va realitzar anteriorment, encara que s'hagi publicat ara. De fet aquest àlbum havia de editar-se a l'estiu de 2010 titulant-se "Bingo!". The Steve Miller Band no treien disc nou des de "Wide River" el juny del 1993, encara que jo sabia que seguien realitzant gires esporàdiques i han anat traient al carrer recopilacions diverses. La banda creada el 1967, està liderada pel guitarra, compositor i cantant Steve Miller que va néixa el 5 d'octubre de 1943 a Milwaukee, Wisconsin. Per la Steve Miller Band han passat grans músics com el cantant i guitarra Bozz Scaggs.Steve Miller Band
Status Quo – What you’re proposing 1980
I ara des de l'àlbum "Just supposin" que els britànics Status Quo, la banda més longeva del rock britànic, van publicar el 1980 a través del segell Vertigo-Ariola, us faig aquesta pregunta "Què em proposes?", títol d'aquest tema que es va publicar en single el mateix any amb "AB Blues" a la cara B. Els Status Quo són un de les grans grups del rock britànic i es van crear el 1962. Està integrada per Francis Rossi que és el líder carismàtic a més de guitarra i cantant, al costat de Alan Lancaster al baix, Rick Parfitt a la guitarra i cors i John Coghlan que s'encarrega de la batería. Inicialment es van cridar The Spectres i després de diversos canvis, van adoptar el d'Status Quo a 1967. Han venut més de 130 milions de discos a tot el món. Per cert que Francis Rossi va anunciar un nou disc que es publicaria a finals del 2010, però que jo sàpiga l'àlbum, cas que s'hagi gravat, no s'ha posat a la venda encara.
Portada del LP i a sota Status Quo en directe
Elton John & Kiki Dee – Don’t breaking my heart 1976
Aquest tema es va publicar en single el 21 de juny de 1976 amb "Snow Queen" a la cara B, a través del segell The Rocket Records Company, propietat del propi Elton John i va ser produït per Gus Dudgeon. Va arribar a la primera posició tant als Estats Units com a Anglaterra. La cançó es va incloure en el recopilatori "Elton John's Greatest Hits Volume II" de 1977. El 1993 Elton John i Kiki Dee van tornar a gravar junts, en aquesta ocasió va ser el tema "True love" versionant a Cole Porter. La veritat és que jo crec recordar un altre single amb "Loving You Is Sweet Than Ever" de principis dels 80, però no estic segur del tot, per tant no em feu gaire cas. De Sir Elton John ja hem parlat en moltes ocasions, ara us dire que Kiki Dee es diu en realitat Pauline Matthews que va néixa el 6 de març de 1947 a Bradford, Anglaterra i que va començar fent cors per Dusty Springfield. Té una bona carrera, però mai a aconseguit posar un single o LP en la primera posició de les llistes.
A sobre Kiki Dee i Elton John, a sota portada del LP
en es va incloure la cançó
Al Green & Lyle Lovett - Funny how time slips aways 1997
Bona reunió d'artista de talla, el cantant i compositor de color Al Green (Forrest City, Arkansas, 13 d'abril de 1946) i el també cantant, compositor, actor i guitarra Lyle Lovett (Klein, Texas, 1 de novembre de 1957) i que va estar casat amb l'actriu Julia Roberts. Tots dos col.laboren junts en l'enregistrament de "És curiós com se l'emporta el temps". Aquest tema es trobava en un CD recopilatori d'artistes variats, ple de bones col.laboracions que es va editar el 1997 sota el títol genèric "Live on Letterman: Music From the Late Show" i en què també es trobaven Sheryl Crow, Lou Reed, Jerry Garcia, David Grisman, Jewel, Flea, Rod Stewart, Aretha Franklin, Patti Smith, REM, Van Morrison, Sinëad O'Connor i The Chieftans, entre molts altres.
A dalt Al Green, a sota Lyle Lovet
France Gall - Viens je t'enmene 1978
La cantant i actriu francesa France Gall es diu en realitat Isabelle Geneviève Marie Anne Gall i va néixa a París, el 9 d'octubre de 1947. Filla del lletrista Robert Gall, amb només 15 anys l'editor Denis Burgeois li va aconseguir el seu primer contracte amb el segell Phillips. La van posar a treballar amb Serge Gainsbourg i el seu primer single va ser "Ne sois pas si béte" que va sonar per primera vegada a la ràdio el dia del seu 16 aniversari. France Gall va ser una de les estrelles del pop francès dels 60 gràcies sobretot al tema "poupée de cire, poupée de son". Aquest tema que sona ara a Un Toc de Rock es va editar en single el 1978 i a Espanya el va publicar el segell Hispavox i com podreu comprovar els que entreu al blog, la caràtula indica clarament que va ser nombre U a França. Però la cançó que la va col.locar en les llistes de mig món va ser "Ella, elle l'a" que estava dedicada a la cantant de jazz Ella Fitzgerald i era de 1988. Voleu una anécdota: El director de cinema Bernardo Bertolucci li va propossar el rol protagonista femení que finalmente va ser per l’actriu Maria Schneider a la pel.licula "L’últim tango a Paris" del 1972, ja que France Gall, després de llegir el guió el va rebutjar. Aixó de la mantega sembla ser que no li va fer massa gracia.
La cantant francesa France Gall
Françoise Hardy - Message personnel
Seguim a França i escoltarem a la cantant, compositora, model i actriu francesa Françoise Hardy que va ser una de les grans del pop francès dels seixanta, nascuda a París el 17 de gener de 1944. El 1961, amb només disset anys, va signar un contracte amb la discogràfica Vogue i va començar la seva brillant carrera en 1962 amb "Tous els garçons et les filles", escrita per Françoise Hardy i Roger Samyn. De fet és la cançó que ha marcat la trajectòria com a cantant de Françoise Hardy i li va obrir també les portes del mercat internacional. El tema que us he seleccionat era la cara A d'un single publicat el 1974 i extret del LP del mateix títol "Message personnel", publicat pel segell Warner Bros i distribuït a Espanya per Hispavox. La producció va estar a càrrec de Michel Berger que va ser coautor de la cançó al costat de Françoise Hardy. Tot i que vivia des de 1969 com a parella sentimental, amb el també cantant Jacques Dutronc, es van casar als 80 i segueixen junts malgrat els anys.
Françoise Hardy
Dionne Warwick – All the love in the world 1983
El seu nom real és Marie Dionne Warrick, nascuda a East Orange, Nova Jersey, el 12 de desembre de 1940, però un error d'impremta en el seu primer disc la va convertir en Dionne Warwick. És cosina de la mare de Whitney Houston, encara que en algunes biografies diuen que és cosina de la cantant. De fet Cissy Houston, la seva mare, també era cantant i bona, això pot haver induït a l'error. Dionne va treballar molt amb el compositor Burt Bacharach, encara que aquest tema que us porto es trovaba al álbum "Heartbreaker" del 1982 i es va publicà en single el 1983, estava composat per els Bee Gees i ells fan els cors. L’àlbum va ser produït el 1982 per Barry Gibb, Karl Richardson i Albhy Galut i que va ser Disc d'Or als Estats Units arribant a superar els 3 milions de còpies a la resta del món. El 16 d'octubre de 2002, Dionne Warwick va ser nomenada Ambaixadora de Bona Voluntat de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació.
Dionne Warwick
Mr Mister – Broken wings 1985
“Broken wings” va ser el gran hit en la carrera del grup nord-americà Mr Mister que es van crear el 1984 i van treballar fins a 1989, encara que crec que van tornar l'any passat. La banda la integraven Richard Page. Steve George, Pat Mastelotto i Steve Farris. Van gravar 4 àlbums, encara que "Pull" que es va enregistrar el 1989 no ha estat publicat fins al 2010. També s'han tret dos recopilatoris d'èxits de Mr Mister. El single amb "Broken wings" va aconseguir la primera posició en els Estats Units i Canadà i va arribar al tercer lloc a Anglaterra. Després de la dissolució del grup, el bateria Pat Mastelotto, nascut el 10 de setembre de 1955 a Chico, Califòrnia, va treballar com a músics d'estudi en enregistraments de XTC i Cock Robin. També va col.laborar amb The Rembrandts i va ser músic d'acompanyament per Tina Arena, James Newton Howard, Michael Penn i Robyn Hitchcock. En el nou segle Pat Mastelotto es va incorporar als reestructurats i mítics King Crimson.
Mr. Mister
Bryan Adams - Heaven 1985
Aquest és un dels millors temes del cantant canadenc Bryan Adams, nascut a Ontario el 5 de novembre de 1959. Es trobava en l'àlbum "Reckless" que Bryan Adams va publicar el 1984 i que el gener del 85 va arribar a la primera posició en la llista de Billboard i es va mantenir en llistes gràcies als singles que es van extreure, el tercer d'ells amb aquesta cançó "Heaven" que es va gravar els dies 6 i 7 de juny de 1983 i es va editar l’any 1985. El single incloïa una versió de la mateixa cançó gravada en directe i va arribar a la primera posició en la llista de singles al juny de 1985 i va ser Disc d'Or, sent el primer senzill de Bryan Adams que es va classificar en les llistes europees. Tant en el single com en l'àlbum, els músics són: Bryan Adams (Piano, Percussions i Veu), Keith Scott (Guitarra), Rob Sabino (Teclats), Dave Taylor (Baix) i Steve Smith (Bateria).
El canadenc Bryan Adams
Phil Collins - In the air tonight 1981
Compost pel mateix Phil Collins, aquest tema, es va incloure en el primer LP del que va ser bateria i cantant de Genesis de 1970 a 1996, però paral.lelament i des de 1981 Phil Collins va tenir una bona carrera en solitari. "In the air tonight" va ser un dels seus millors singles. L'àlbum en el qual es va incloure portava per títol "Face Valoue". Philip David Charles Collins va néixa el 30 de gener de 1951 a Chiswick, Anglaterra. El passat 7 març 2011 va fer públic que Phil Collins es retirava del món musical per problemes de salut. La veritat és que des de fa anys té problemes greus de sordesa. Des de 1984 a 1989 Phil Collins va aconseguir vuit números U en les llistes del Billboard, set com a solista i un amb Genesis, on va començar com a bateria i a poc a poc li va anar robant protagonisme al seu líder, el cantant i compositor Peter Gabriel, fins que aquest va abandonar Genesis i Phil Collins es va encarregar també de la veu.
Phil Collins
Barbra Streisand - Woman in love 1980
D'origen jueu, Barbra Streisand es diu en realitat Barbara, però un error d'impremta en el seu primer disc, va canviar el seu nom artístic. Aquest tema amb el qual avui tanquem Un Toc de Rock va ser una composició de Barry Gibb que també va col.laborar en algunes de les cançons del LP "Guilty" de 1980, on s’incluia. Va néixa a Brooklyn, Nova York, el 24 d'abril de 1942. Barbra Streisand és actriu, cantant, compositora, productora i directora de cinema. Destaca per la seva extraordinària veu i és la cantant femenina que més discos ha venut a Estats Units. Guanyadora de dos Oscar, quatre Emmy, vuit Grammy, quatre Golden Globe i un Tony. Va obtenir el premi American Film Institute a tota una carrera al cinema, la Medalla Nacional d'Amèrica de les Arts i la Legió d'Honor francesa. El desembre de 2008 va ser la primera dona directora a rebre el Kennedy Center Honors.Barbra Streisand i Barry Gibb
Us deixaré amb una frase de l'il.lustre escriptor colombià Gabriel García Márquez (Aracataca, 6 de marzo de 1927) l’autor de ”Cent anys de soletat” i que va dir:
"La vida no és la que un va viure, sinó la que un
recorda i com la recorda per explicar-la"
Des Ona La Torre i Altafulla Ràdio arriba el moment d'acomiadar-se per ara, ha estat Un Toc de Rock, fins al pròxim programa.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario