Un Toc de Rock: Un Toc de Rock programa 18-05-2011

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en aquest blog,

Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,

sempre situat a peu de pàgina

Mario Prades amb el director de cinema Miguel Iglesias Bonns

i autoritats de Tortosa, a la Fira Internacional del Disc i Cinema

de Col.leccionisme de Tortosa que Mario organitzaba

Després de seleccionar les cançons que sonaran en el programa d'Un Toc de Rock d'avui m'adono conta de que alguns dels nostres protagonistes són actors que canten i altres cantants que actuen i això m'està donant idees. Deixeu-m'ho madurar i mentre es va barrinan aixó a la bola de pastar les idees i pensar, comencem.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Murray Head – One night in Bangkog 1984

Des del musical "Chess", obrim avui Un Toc de Rock escoltant "Una nit a Bangkok" a càrrec de l'actor i cantant britànic Murray Head, de nom complet Murray Seafield Saint-George Head i nascut a Londres el 5 de març de 1946. Va protagonitzar la pel lícula "Sunday Bloody Sunday" que va aconseguir el Premi BAFTA de 1971, el Globus d'Or a la millor pel lícula estrangera de 1972 i quatre nominacions als Oscar de 1971. Ha gravat 18 àlbums. Aquesta ha estat la seva cançó més famosa i es va publicar el 1984, aconseguint la primera posició en les llistes d'Anglaterra, Alemanya, Suïssa i Austràlia i la tercera als Estats Units i Canadà. Murray Head va ser Judes a "Jesucrist superstar" al costat de Ian Gillan com Jesús, Yvonne Elliman fen de Maria Magdalena i Barry Dennen en el paper de Pilat i una curiositat, en el 1975 va protagonitzar al costat de Marisol la pel lícula espanyola "El poder del deseo".

Murray Head i Marisol a la pel lícula espanyola "El poder del deseo"

Paul Revere & The Raiders - Indian Reservation 1971

Aprofitant la coincidència de nom amb el llegendari genet, heroi de la independència dels Estats Units, van sorgir Paul Revere & The Raiders, liderats per l'organista Paul Revere Dick que va néixa a Harvard, Nebraska, el 7 de gener de 1938 i que va crear el grup el 1960, encara que no van començar a funcionar realment fins al 62. Paul Revere & The Raiders van aconseguir posar uns quants singles en les llistes americanes, però va ser el 1971 i amb "Indian Reservation (The Lament of the Cherokee Reservation Indian)" que escoltem avui a Un Toc de Rock que van aconseguir la primera posició del Billboard i en la que van comptar amb el bateria Omar Martínez i el teclista Bob Wooley. Mai van tornar a pujar tan alt, tot i que amb alts i baixos, s'han mantingut en actiu passant a ser The Raiders.

Paul Revere & The Raiders

Johnny Cash & June Carter - Jackson

Una de les principals veus del country ha estat Johnny Cash, nascut a Kingsland, Arkansas el 26 de febrer de 1932 i que durant molt de temps va formar parella professional amb la cantant i compositora June Carter, nascuda el 23 de juny de 1929 a Maces Spring, Virginia. La veritat és que ambdós mantenien una relació sentimental i tot i que Johnny li havia demanat a June que es casés amb ell en diverses ocasions, ella no volia a causa dels problemes que Johnny Cash tenia amb la seva addicció a l'alcohol i les amfetamines. Aquest tema va ser una composició de June Carter que anteriorment havia format part de The Carter Sisters i un bon dia, durant un concert i després de començar a interpretar la cançó "Jackson", despresde començar a sonar les primeres notes de la cançó, Johnny Cash va fer parar als músics i li va demanar a micròfon obert a June Carter que es casés amb ell, dient-li que o acceptava o no seguia cantant.

Finalment ella va acceptar i el va deixar l'alcohol i les amfetes. El matrimoni va durar fins a la mort de June el 15 de maig de 2003 a Nashville, Tennessee. Johnny Cash no va poder suportar el dolor per la pèrdua de la seva dona i moriria el 12 de setembre, quatre mesos després, als 71 anys, a causa de complicacions amb la seva diabetis que li va produir una aturada respiratòria, mentre estava hospitalitzat a l'Hospital Baptista de Nashville. Li deien "L'home de negre" a causa de la seva cançó del mateix títol i a que una vegada va dir en públic que mentre hi hagesin injustícies en el món ell vestiria sempre de negre, cosa que va fer fins a la seva mort. Suposo que Johnny Cash va ser enterrat vestit de color negre.

Imatges de Johnny Cash i la seva dona, la cantant i compositora june Carter

Bob Dylan - Hurricane

El jueu errant va gravar aquest tema per al seu LP "Desire" que es va editar el 16 gener 1976 arribant a ser dues vegades Disc de Platí als Estats Units i Disc d'Or a Anglaterra. La cançó està inspirada en la vida del boxejador de color Rubin Hurricane Carter (6 de maig de 1937) que va ser empresonat el 1966 acusat de triple homicidi, i és innocent i sobre la vida es va fer una pel lícula protagonitzada per Denzel Washington Jr Quan finalment va ser excarcerat, Huracà Carter es va convertir en el director del Defense of the Wrongly Convictes (Associació de Condemnats per Error). Bob Dylan es deia Robert Zimmerman, encara que va canviar oficialment el seu nom a Bob Dylan quan es va convertir al catolicisme.

Va començar sent un cantant folk, però quan The Byrds van gravar la versió del "Mr Tambourine man" i Bob Dylan va veure les xifres de vendes, va decidir que si algú havia de beneficiar-se del seu treball era ell i també es va electrificar. Això li va representar crítiques i perdre a molts dels seus seguidors, però va aconseguir un èxit massiu que per ell, ho compensava tot. De fet fins i tot quan es van publicar unes cintes pirates dels famosos "Enregistraments del soterrani" que va realitzar amb The Band al sopterrani de la seva casa i com assaigs, després del greu accident que el va mantenir allunyat dels escenaris durant un temps, va ordenar a la discogràfica que edités en disc les copies que ell tenia, malgrat la seva nul qualitat i la negativa de la casa de discos i és que quan hi ha diners pel mig, ell ha de treure el major profit.

La veritat és que és un garrepa de molta cura. Jo recordo un concert que organitzarem a Bilbao el 1995, quan jo era soci de Lacre Produccions i en el qual ens va exigir tindre telèfon al camerino. El telèfon de l'habitació de l'hotel ho pagava ell, el del camerino l'empresari que l'havia contractat i que crec recordar es deie Roland. Les factures van resultar curioses: Telèfon Hotel zero pessetes, Telèfon camerino 125.000 pessetes. Finalment i per salvar el client vam haver d'assumir el 50% de la factura telefònica. Sempre va ser un gran garrepa i de fet ell i el seu fill Jakob Dylan, també cantant, no es parlen des de fa anys. Es va comentar que una de les principals raons va ser el fet que Bob li va piratejar una cançó al seu fill i la va gravar ell constant com a autor, la veritat dubto que se sàpiga mai, però coneixent-lo, gairebé puc creure-m'ho i tot.

Bob Dylan. A dalt Hurricane Carter

Herman’s Hermits – My sentimental friend 1969

Peter Noone era tot just un xaval amb els seus setze anys, quan es va incorporar a Herman's Hermits, una bona banda de Manchester formada a principis dels 60 i que van tenir una brillant carrera professional plena d'èxits fins començats els 70. Al costat del cantant Peter Noone trobàvem a Keith Hopwood (guitarra), Karl Green (baix), Lek Leckenby (guitarra i veu) i Barry Bean Whitwam (bateria). Van triunfar gràcies a cançons com "No milk today", "Silhouettes", "There's a Kind Of Hush", "My sentimental friend" que amb “My Lady” a la cara B i que es va publicar en single al 1969 i tantes altres canóns que van copar les llistes britàniques des de 1964, fins que Peter Noone va deixar el grup el 1971. La veritat es que Herman’s Hermits van ser un grup de single més que de LP’s. A partir de 1969 van treure 6 recopilatoris, l'últim d'ells el 1984, si bé la seva discografia ha anat reeditant-se en versió CD. També van fiolmar 4 pel.lícules. Van tornar als escenaris, però per partida doble. M'explico, Peter Noone creà uns Herman's Hermits amb algun del seu antics companys, però la resta van decidir que tenien el mateix dret a dir-se Herman's Hermits i van crear una altra formació, de manera que hi ha dos grups tocant per Anglaterra que es diuen igual i interpreten les mateixes cançons, però amb músics diferents. Tot està en mans dels tribunals que decidiran qui son els veritables Herman’s Hermits, una decisió que no és precisament cosa de bufà i fer ampolles.

Heart – Dog and Butterfly 1978

Heart són una bona banda nort-americana liderada per les germanes Nancy i Ann Wilson i es van crear a la Colúmbia Britànica, al Canadà, el 1973, encara estan en actiu. Van ser englobats dins el AOR i han venut més de 35 milions de discos. L’historia comença el 1967 quan Steve Fosse va formar The Army amb Don Wilhelm a la guitarra, teclats i veu, Roger Fisher a la guitarra i Ray Schaefer a la bateria. Després de canvis, el 1969 passen a ser White Heart i ja el 1970 se'ls uneix la guitarrista Nancy Wilson reduint el seu nom a Heart i incorporant-se també la seva germana, la cantant Ann Wilson i el grup es va configurar definitivament amb Ann, Nancy, Roger, Steve, John Hannah (teclats) i Brian Johnstone (bateria). Aquest tema donaba títol al LP “Dog and Butterfly” que Heart van publicar al 1978. En la carrera del grup Heart que encara es trovan en actiu, destacava la cançó "Barracuda" que Ann Wilson va compondre i dedicar a la premsa sensacionalista que les havien calumniat a ella i la seva germana dient que eren lesbianes i a sobre que les dues mantenien relacions íntimes molt incestuosas, per això el títol de Barracuda, un depredador marí tan ferotge o més que el tauró, pensan en aquells seudo periodistes. Per cert, hi ha una altra germana Wilson que canta country, amb una brillant carrera i que mai va formar part del grup, encara que ara no recordo el seu nom.

Les Germanes Wilson

Randy Vanwarmer – Just when I needed you more 1979

Aquesta cançó va ser el gran èxit en la carrera del cantant i guitarrista nord-americà Randy Vanwarmer. "Just quan més et necessitava" es va publicar en single a principis de 1979 i va arribar al número 4 de les llistes del Billboard al maig, on va estar dues setmanes i va romandre entre els 40 més venuts durant 14 setmanes sent Disc d'Or i va aconseguir el lloc vuitè a Anglaterra al setembre. D'aquest tema, una composició del propi Randy Vanwarmer, s'han realitzat diverses versions, destacant les de Dolly Parton, Daniel Selby i el grup Smokie. La va compondre conjuntament amb Tony Wilson que era membre del grup Hot Chocolat i va ser produït per Del Newman. També la va gravar el mateix Tony Wilson en un dels seus discs "Catch One". Vanwarmer va declarar que va escriure la cançó després d'haver trencat amb una núvia quan tenia 18 anys d'edat. Per cert un dels detalls que la fan més acollidora són els sols d'arpa entre els versos segon i tercer de la cançó i que van ser realitzats pel músic novaiorquès John B. Sebastian que va ser el líder de The Lovin' Spoonful. Randy Vanwarmer va néixa a Indian Hills, Colorado, el 30 de març de 1955 i va morir el 12 de gener de 2004 a causa d'una leucèmia.

Randy Vanwarmer

Robert John - Sad eyes 1979

De nom complet Robert John Pedrick Jr aquest cantant nord-americà va néixa el 1946 a Brooklyn, New York. I el 1979 va aconseguir posar aquesta cançó publicada en single l'abril del mateix any en el primer lloc del Billboard al mes de maig, romanent 4 setmanes en aquesta posició i aconseguint el Disc d'Or per les seves vendes. La producció va ser de George Tobin i Mike Piccirillo. Aquest “Ulls tristos” seria versionat per Bruce Springsteen, incloent-lo en un Box-Set recopilatori que va editar el 1990. També va ser versionada per Enrique Iglesias. Robert John havia estat cantant del grup Bobby & the Consoles el 1963, aconseguint un petit èxit amb el tema "My Jelly Bean" si bé en aquell moment se li coneixia com a Bobby Pedrosa i havia començat amb 12 anys aconseguint posar en les llistes la cançó "White Bucks and Saddle Shoes", escrita per Doc Pomus i Mort Shuman. També va formar part del grup de Herb Alpert i els seus Tijuana Brass, de 1970 a 1971 i en deixar-los es va llançar en solitari aconseguint un gran èxit amb la seva versió, de 1971, del tema de The Tokens "The lion Sleeps tonight" que va superar el milió de discos venuts i va ser Disc d'Or el 15 de març 1972.

Jewel - Summer home in your arms 2010

La cantautora, actriu, escriptora i guitarrista nord-americà Jewel Kilcher va néixa a Payson, en l'estat de Utah, la terra del Moviment dels Sants del Darrer Dia, els Mormons, el 23 de maig de 1974 i el seu pare, encara que suís d'ascendència alemanya , era mormó, tot i que van canviar de religió quan ella era una nena. Jewel va debutar amb el seu primer àlbum "Pieces of You" que es va publicar el 28 de febrer de 1995, quan ella només tenia 19 anys i que va aconseguir el Disc de Platí en dotze ocasions i va situar Jewel com una de les artistes més notables de la dècada de 1990, mantenint-se en les llistes del Billboard durant dos anys. D'aquest primer àlbum s'han arribat a vendre més de dotze milions de còpies només als Estats Units.

El tema que us he seleccionat avui per escoltar a Un Toc de Rock es trobava en el seu últim treball "Sweet & Wild" que va publicar el 8 de juny del passat any 2010. La veritat és que Jewel ha venut en aquest moment més de 27 milions dels seus discos a tot el món, però quan va començar i durant un temps va estar vivint sola en una furgoneta, mentre viatjava pel país, cantant al carrer o en petits concerts . Jewel va aparèixa a la portada de la revista Time, sent la primera artista del segell Atlantic Records en aconseguir-ho. Jewel Kilcher va fundar el 1999 l'ONG Higher Ground For Humanity amb la seva mare Lenedra J. Carroll i el seu germà gran Shane Kilcher, amb l'objectiu de potabilitzar l'aigua en els països subdesenvolupats i a la qual contribueix amb una part important dels seus ingressos. Jewel també ha donat suport a ONE Campaign que es dedica a eradicar la pobresa al tercer món.

Elton John & Cliff Richard - Slow Rivers 1987

Cliff Richard ha estat un dels més grans cantants del panorama britànic, la millor estrella pop de l’historia, sent destacable la seva trajectoria ja des dels seus inicis a finals dels anys 50 amb els inseparables The Shadows. Va ser un dels introductors del rock and roll al Regne Unit i la seva carrera, encara que bastant oblidada a Espanya, ha seguit en vigor al seu país. El 1987 va col.laborar en aquest tema amb Elton John i e es va incloure en el LP "Leather Jackets" que va ser produït per Gus Budgeon. "Slow Rivers" es va publicar en single i es tractava d'una cançó escrita per Elton John i Bernie Taupin que es va gravar en els CTS Studios de Wembley. Cliff Richard es diu realment Harry Webb i va néixa a Lucknow, a l'Índia, quan aquesta era colònia britànica, el 14 d'octubre de 1940. Cliff Richard ha col.laborat en enregistraments de Mark Knopfler, Stevie Wonder, Phil Everly, Freddie Mercury, Janet Jackson, Van Morrison, Olivia Newton-John o Elton John, entre molts altres. El 25 d'octubre de 1995 va ser nomenat Sir Cliff Richard per les seves contribucions a causes benèfiques en moltes parts del món. Va ser el primer representant del món musical a rebre tal distinció.

Cliff Richard

Bruce Willis - Blues for Mister D

Ara anem a escoltar a un altre actor que també posseeix una interessant carrera com a cantant paral.lelament a la que manté amb el Setè Art. Ja el vem escoltar cantar a la banda sonora de la sèrie "Llum de Lluna" que va protagonitzar i allí, almenys a mi, em va començar a sorprendre. Bruce Willis ha gravat uns quants àlbums, sobretot interpretant R & B. aquest és un gran tema, tot un "peaso cansión" en el què cal destacar la secció d'acompanyament, ja que quan es dedica a la música es diu Bruce Willis and The Accelerators. Encara que de nacionalitat nord-americana, Bruce Willis va néixa a Idra-Oberstein, Alemanya, 19 de març de 1955. Se'l considera un dels actors protagonistes més rendibles del cinema americà ja que es calcula que les seves pel.lícules han arribat a recaptar més de 3.000 milions de dòlars en taquilla. Com estrella del rock Bruce Willis no és el mateix, però jo estic convençut que a ell li és ben igual ja que a la música es dedica bàsicament per diversió, com molts altres companys i companyes de Hollywood. A Un Toc de Rock jo us he anat presentant uns quants i he anat madurat l’idea del principi del programa i se'm passa pel cap, la bola de pensar, que un dia d'aquests us podria preparar un programa en el què només escoltaríem a actors i actrius que a més han cantat o canten. Pot ser interessant, no? Doneu-me opinions.

Bruce Willis

Phil Carmen - My way in L.A. 1985

Arriba el moment dels comiats, "L'Hora dels Adeus" i avui ho farem escoltant a un gran guitarrista, el canadenc Phil Carmen. Aquest tema es va editar en single i crec que va ser el seu primer disc de Phil Carmen editat a Espanya, a través del segell PDI i va sonar, encara que no com tan gran músic es mereixia. Es trovaba en el LP “Walkin' the Dog”, del 1985 y que va estar produit per ell mateix Quedi constància que jo vaig descobrir a Phil Carmen amb aquest single que em va encantar des del principi, tot i que ara escoltem la versió llarga, no la reduïda del senzill. Phil Carmen es diu realment Herbert Hofmann i va néixa a Montreal el 14 de febrer de 1953, encara que des de fa temps resideix a Suïssa. El 1975 Phil Carmen va formar el duo Carmen & Thompson amb el baixista Mike Thompson. També té una carrera paral.lela amb el grup Clover Leaf en el qual milita la seva germana i que es dediquen al country-rock, però Phil Carmen és un extraordinari guitarrista de jazz-fussion amb una carrera com a solista lucinant i plena de qualitat. A Un Toc de Rock ja l’hem escoltat en altres ocasions i tornarem a fer-ho, tot i que vull dir-vos que des del 1996 no ha publicat res de nou gravat en estudi. Això si, ha tret 18 àlbums.

Phil Carmen