Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Avui us porto unes quantes novetats dins del mercat nacional i que s'han publicat recentment, al costat de temes que val la pena recordar. Uns per la seva qualitat, altres pel seu valor documental, però crec que coincidireu amb mi que tots ells mereixen sonar a Un Toc de Rock. Per tant començarem i ho farem amb un dels grups veterans en el panorama del rock espanyol.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Los Gatos Negros – La Rockera y el Sr. Ruíz 1987
Los Gatos Negros foren una de les bones bandes sorgides a Barcelona en els anys seixanta. Van tindre molts canvis de músics al llarg dels anys, de fet avui segueixen en actiu, però dels membres originals crec que només queda Quique Tudela. Es van crear el 1961 i van començar gravant per Belter el 1962, passant a Vergara el 1965 i a EMI al començar els 70, camvian el seu nom a nomes Los Gatos. Inicialment eren Ernesto Rodríguez, Xavier Soranells, David Giorcelli, Félix Serra i Quique Tudela, encara que després de canvis es van incorporar Francis Rabasa, Piero Carando, José María Mesa, Frank Andrada, Carles Maleras i Mone. 
Al 1970 van passar a ser solsament Los Gatos i es van desfer el 1971, per tornar en els 80 i de nou al segle XXI. Actualment el grup l'integren Frank Andrada, Mark Cuevas, Ernesto Rodríguez, Valentí Adell i Quique Tudela. Al 1987 van grabar un LP titulat “Borrón y cuenta nueva” que va publicar P.D.I. comtàn amb l’actriu i cantant Mone que es va fer popular al intervindre en la serie de TV3 “El cort de la ciutat” i del que os he seleccionat aquesta cançó “La Rockera i el Sr. Ruíz”.Val a dir que en aquest disc Los Gatos Negros van cambiar i molt el seu estil enfocant-se molt mes cap al tecno-pop amb toc que avegades sonan a heavy i la veritat, no es lo que millor s’els hi dona.Pert cert que Mone, de veritable nom Montserrat Teruel, nascuda a Barcelona, finalment ha btret un disc en solitari, es tracta de "Regal" editat per Global i que fa poc s'ha publicat. Los Gatos Negros van treure fa pocs anys un álbum on han tornat a gravar de nou els seus èxits dels seixanta, aquí teniu la caràtula.Mario Prades amb Mone a la sala Luz de Gas, a Barcelona,
quan havien tret el disc "Borrón y cuenta nueva"
Maná – Lluvia al corazón 2011
Els mexicans Maná el passat 12 d'abril van treure finalment un disc nou i aquí teniu sonant a Un Toc de Rock la cançó que han seleccionat com single promocional. És el primer treball des que el 2006 publiquessin "Amar es combatir" i el 29 d'abril de 2008 un DVD titulat "Quema el cielo", gravat en viu en la seva última gira mundial "Amar es combatir". El nou treball "Drama y Luz" ha estat produït per Fher, Alex i Sergio i es va començar a gravar el maig de 2010 entre Puerto Vallarta i Los Angeles. El vídeo es va rodar a Los Angeles. Maná van anunciar el començament de la seva nova gira mundial que començarà el 16 de juny a Puerto Rico i se suposa passarà per Espanya. 
Maná es va crear arran del grup Sombrero Verde, el 1978 i van gravar dos discos "Sombrero Verde" el 1981 i "A tiempo de rock" al 83. El 1987 van signar contracte amb Polygram i es van convertir en Maná, integrant el grup en aquell moment Fher Olvera com a cantant i els germans Ulises i Juan Diego Calleros a la guitarra i baix, respectivament, al costat del bateria cubà-colombià Alex González. El 1992 es produeixen camvis s’en va Ulises Calleros i s'incorporen el teclista Ivan González i el guitarra César "Vampiro" López, però a meitat de 1994 Iván González i César López deixan el grup i s'incorporà Sergio Vallin. Maná
Lorenzo Santamaría – Pobre Beatle John
El seu veritable nom és Llorens Roselló Horrach i va néixa a la població mallorquina de Santa Maria del Camí, el 21 de febrer de 1946, d'aquí el seu nom artístic que va adoptar quan es va separar dels Z-66 per llançar-se en solitari a principis dels 70. El 1965 va formar la seva primera banda a la qual va cridar Los Chelines, però van seguir altres com Los Bríos i Los Fugitivos, fins arribar als Z-66. Encara que l'amic Llorens sempre va ser un impenitent rockanroler, inicialment la seva carrera va estar marcada per les grans balades romàntiques i avui no pot deslligar-se de cançons com "Si tu fueras mi mujer”, “Para que no me olvides”, “Por ese amor”, “Rosy” o “El último beso ", però no hem d'oblidar altres cançons de Lorenzo Santamaría com "Quise ser una estrella de rock and roll", "Blue jeans" i un dels seus millors discos, el CD "Corazón de rock and roll". Del que os he extret aquesta cançó que escoltem ara, una composició de Carlos Segarra que també va ser el productor i on recordan al malaurat John Lennon. De fet i al meu paré, aquest es el millor disc en la carrera del amic Llorens de Santamaría.Llorens de Santamaría en concert
Revolver - ¡Manos arriba! 2011
Carlos Goñi té disc nou al carrer i en ell ha mirat molt al sud, de fet es va inspirar en la música que es fa al Marroc i una gran part de l'àlbum es va gravar així mateix en Marrakesh. "Argan" es va publicar el 29 de març passat, és el novè disc de Revolver i va comptar amb la col.laboració de Jalal El Alloouli (violí), Amine Hagdag (cantant), Noureddine Ennajraoui (percussió), Ait Hmitti Tariq (Karakebs) i Bouzzig Hamid (Gimbri). Redouane Hamani, road manager en les gires de Carles Goñi i que és nascut a Algèria, es va encarregar de traduir i adaptar les parts cantades en àrab i va posar la seva veu en "Lo que me hace feliz".
El mateix Carlos Goñi toca el mandolute (a la foto), un instrument típic del Marroc, format per quatre cordes dobles. La cançó que us he seleccionat per escoltar a Un Toc de Rock té influències molt més rockeres i mexicanes, però manté aquest esperit africà del qual us he parlat, incloent textos en àrab. El nou treball es titula "Argan" i Argan és el nom d'un arbre que només creix en determinades zones del Marroc i del qual s'extreu un oli especial. Els boscos de Argan són Patrimoni de la Humanitat. Carlos Javier Crespo Goñi va néixa a Madrid el 8 d'octubre de 1961, però des de fa moltíssims anys està establert a València. Va militar en Garage i posteriorment es va incorporar a Comitè Cisne als que va deixar per crear Revolver. Jo recordo quan ens vam trobar a la cafeteria de l'Hotel Maritim, a Cambrils, just al costat de casa meva, perquè l'entrevistés arran de la publicació del seu primer disc "Revolver" el 1990. Li vaig comentar que s'havia aprimat moltíssim i em va comentar que més de 20 quilos, havia estat una condició imposada per la seva discogràfica que va ser categòrica "O t'aprimes o no traiem el disc" i és que pel que sembla jutjaven que "no donava la imatge", com si la música no fos important i només la imatge comptés. Són els negocis de les cases de discos que es mouen a empentes del vil metall.Carlos Goñi
Arco Iris – Mañana campestre 1979
Tornem la mirada enrere i marxem a l'Argentina amb un del millors grups de l'anomenat Rock Nacional, es tracta d'Arco Iris i la que possiblement va ser la seva millor cançó, "Mañana campestre". Arco Iris van ser una mena de comuna musical, una Dharma al estil argentí, a cavall entre el moviment hippy, el folklore i el rock simfonic més progressiu. Arco Iris es van crear el 1968 a El Palomar, al Gran Buenos Aires i estava integrat per Gustavo Santaolalla (guitarra i veu), l'egipci Ara Tokatlian (metalls), Guillermo Bordarampé (baix), Horacio Gianello (bateria i percussió), i Danais Winnycka, coneguda com Dana (a la foto) que es va convertir en el seu guia espiritual, el Guru per que me enteneu. 
Van publicar el seu primer disc "Lo veo en tus ojos" el 6 de maig de 1969. El 1975 la comunitat que formaven els integrants d'Arco Iris es va trencar i Santaolalla va abandonar la banda, fundant el grup Soluna. "Mañana Campestre" és de 1979, quan residien als Estats Undios i acompanyaven a Lalo Schifrin. Danais Winnyck (Dana) (Ucraïna, 28 de març del 1939 - Tijuana, 7 de setembre de 2003) era una bella model de Jean Cartier radicada a Buenos Aires, uns quans anys més gran que els integrants de Arco Iris en aquells dies gairebé uns xavalets. Va ser ella qui els va megar el tarro i els va introduir en l'ambient místic, vegetarià i comunitari que va caracteritzar a la banda i de la qual va ser reconeguda com "guia espiritual". Però tenir una dona com "Mestre" va provocar el menyspreu d'un sector musical argentí que els deien "les mestresses de casa del rock", sobre tot tenin en comta que una de les cosses que predicaba Dana era la abstinència en questions de sexe. La cursa més destacable després del grup ha estat la de Gustavo Santaolalla que es va traslladar a Los Angeles i ha aconseguit dos Oscar per les seves composicions.Arco Iris a una retrovada cantan precisament "Mañana campestre"
Rosario – Como se pasa la vida 2011
La veritat és que Rosario mai ha estat sant de la meva devoció. Des de la primera vegada que la vaig veure en directe i va mostrar tan poc respecte per als seus seguidors fins el punt de que jo, després d'escoltar cinc cançons vaig decidir que abandonava el local i m'anava a veure a Lluís Llach que mai m'ha agradat. La veritat és que han passat molts anys des de llavors i Rosario González Flores ja no intenta imitar els passos de ball de la seva mare, La Faraona i francament, veure com feia el salt de la granota resultava si més no ridícul i penós. Aquells dia va sortir a l'escenari amb més d'una hora de retard i és que hi havia molt poc públic i potser esperaven que s'obrís una finestreta en el cel i per obra de barlibirloque el pavelló s'omplís. 
Van prometre una roda de premsa, però com a la "nena" que avui ja té 46 anyets, a causa del "èxit de convocatòria" no li venia de gust parlar amb els periodistes no se li acut res més a dir que "els que havien volgut entrevistar ja ho havien fet a Madrid quan va debutar" en fi, una manca de professionalitat aguditzada per Cèsar Constantí, locutor de la Cadena SER que anunciava des de l'escenari que el concert es retardava causa de la gran quantitat de públic que hi havia a l'exterior, serien amics de l'home invisible ja que per la porta feia molta estona que no entrava ningú. Per a postres, el concert va sonar molt malament i el tècnic de so feia l'efecte de ser principiant o no haver provat so en el seu moment. La veritat és que tot el que aquí us dic podeu corraboraro amb l'article que vaig publicar en el seu moment al Diari de Tarragona i que va provocar les ires de CBS, la seva discogràfica, però només puc repetir el mateix que li vaig dir en el seu moment a Juan Parrado, cap de promoció a Catalunya del segell quan em legava que haurien preferit que no publiqués res sobre el concert: "La veritat és aquesta i els meus lectors no mereixen que se'ls menteixi ni se'ls oculti res. Ensenyeu-li a la nena com cal comportar-se en un escenari", sembla que finalment i després de molts anys, ha après i "madurat". Em van demanar un tema del "Raskatriski", nou treball de Rosario González Flores, nascuda a Madrid el 4 de novembre de 1963 i aquí teniu "Como se pasa la vida".Rosario
Gato Pérez - Rumba dels 60’s
Gato Pérez
Triana – Tú frialdad 1980
Van ser la millor banda de rock andalús de la història, superant als creadors de l'estil, el grup Smash. Eduardo Rodríguez Rodway (Sevilla, 1945), Tele Palacios (El Puerto de Santa María, Cadis; 1944 - 8 de juliol de 2002) i Jesús de la Rosa (Sevilla, 5 de març de 1948 - Burgos, 14 d'octubre de 1983). Eduardo (a la foto) amb qui m'unia una bona amistat, m’explicà en certa ocasió que en una reunió al despatx d'una important cadena espanyola de Ràdio-Fórmula, on va estar present Jesús de la Rosa, la discogràfica li va comunicar que els seus temes sonarien i tindrien "color" en aquesta cadena, però que a canvi i a part de pagar la discográfica el cales pertinents, 
ell havia de cedir-les a l'editora de la cadena d eradio un portcentatge molt elevat dels seus drets d'autor. Jesús es va aixecar, es va recordar de la mare del representant de la cadena i soposso que també del de la casa de discos i va marxarse dient-lis que ell havia fet la feina i de la seva suor no es nodrien els voltors. I Triana va triomfar indiscutiblement tot i que els seus temes van ser vetats per aquesta cadena i mai van sonar en els seves emissores. La qualitat és la qualitat, encara que de vegades costa demostrar-ho. I vull deixar constància d'una cosa. Triana està liquidat, l'únic component viu, el meu amic Eduardo, jutja que la mort de Jesús va posar fi al projecte i no ha d'haver continuïtat, tot i que uns aprofitats “chupasangres” que tocaven amb Tele quan aquest va tornar a posar en marxa Triana, han arribat fins i tot a gravar un disc amb el nom de Triana. Això si és intentar lucrarse de la mort dels amics. Bé, aquesta es una de les seves millors cançons i sona per vosaltres a Un Toc de Rock i aquest son Triana, però els Triana de veritat.Els auténtics i mítics Triana
JarabedePalo con Alejandro Sanz – La quiero a morir 2011
Un altre que té disc nou al carrer és Pau Donés i Jarabe de Palo. Es tracta de "¿Y ahora que hacemos?", Vuitè disc d'estudi de Jarabe de Palo que es va publicar el primer de març passat i en el què es troba aquest tema que sona ara a Un Toc de Rock, es tracta d'una versió del gran èxit del francès Francis Cabrel i en el que col.labora un Alejandro Sanz, cada vegada més aflamencat. El nou àlbum compta amb altres bones col.laboracions, entre elles Joaquín Sabina, Antonio Orozco i Carlos Tarque de M-Clan. Per cert que des de l'anterior treball d'estudi, el grup ha passat a ser Jarabedepalo, així, tot juntet. El video clip d'aquesta cançó, el single promocional extret de l'àlbum, es va filmar entre Las Vegas, Madrid i Barcelona. Pau Donés Cirera va néixa a Montanui, Osca, el 11 d'octubre de 1966. La veritat és que el nou treball aporta molt poc o cuasi res de nou, llevat de les cançons, és clar.Pau Donés
Melocos - Dormida 2011
Us vaig comentar després d'escoltar una cançó del "45 rpm" que feia molt temps que Melocos no treien disc amb material nou i abans que el programa sortís a l'aire, el 29 de març passat, es va editar un nou treball, però es tracta d'un EP amb quatre cançons, no un àlbum sencer. "Imposible" és el títol d'aquest EP i també el d’un àlbum de Melocos que serà el quart de la seva carrera i que es presentarà en 3 successius EPs de quatre temes cada un i que junts conformen un disc de 12 cançons. Curiós, però no li veig el sentit a treure EP's de quatre cançons i singles d'ell, la veritat, llevat que no hi hagi prou material i vulguin anar aprofitant el temps per anar acaban-lo. De fet i malgrat tenir les pre-produccions fetes des del 2010. el gener d'aquest any només van gravar aquests quatre temes. Melocos són Jaime Terrón (veu), Gonzalo Alcina (guitarra), Manu Jurado (guitarra), Andrés Ortiz (bateria) i Antonio Suárez (baix) i es van conèixa a l'escola Guadalete de la seva ciutat. El 20 de febrer del 2007 va sortir a la venda el seu primer EP "Melocos" i en el que hi van col.laborar Los Secretos.Melocos
Joaquín Sabina – Y nos dieron las diez 1992
Joaquín Ramón Martínez Sabina va néixa a Úbeda, Jaén, un 12 de febrer de 1949. Ha estat un dels bons cantautors espanyols de les últimes tres dècades amb grans cançons, si bé des de que va patir l'ictus cerebral la matinada del 24 d'agost de 2001, la seva veu a canviat substancialment a pitjor. Aquest tema es trobava en el seu àlbum "Física y Química", el desè disc de Joaquín Sabina, posat a la venda el 1992 i del qual és van vendre un milió de còpies i que va ser produït per Antonio García de Diego, Pancho Varona i el mateix Sabina. Aquest tema el va cedir a Enrique Urquijo quan estava començant a treballar-hi i Los Secretos van utilitzar els primers versos per compondre "Ojos de gata". El 2002 Joaquín Sabina va posar nu per a El País Semanal.Joaquín Sabina
Linda Ronstadt – Quiéreme mucho 1992
Linda Ronstadt es coneguda també pel sobrenom de la Reina del Rock o la Primera Dama del Rock, el seu nom complet és Linda Susan Marie Ronstadt i va néixa el 15 de juliol de 1946 a Tucson, Arizona. Aquesta englobada dins de la música country tot i que ella ha incursionado en estils molt diversos com el rock i el mariachi i ha cantat en castellà en diverses ocasions. Aquest tema es trobava a la banda sonora de la pel.lícula "Los Reyes del Mambo" que va ser el primer film que va protagonitzar Antonio Banderas per al mercat americà i en el que compartia protagonisme amb Armand Assante. A la fi dels 70's Linda Ronstadt ja havia aconseguit 8 Discos d'or i quatre de platí. Se l'ha considerat com "la dona més ben pagada del rock". Al principi va formar part del grup Stone Poneys. El 18 de juliol de 2004 en el curs d'una actuació al "Aladdin Casino" de Las Vegas, va lloar públicament a Michael Moore i la seva pel.lícula documental "Fahrenheit 9/11", això va provocar la ira del públic, va ser esbroncada i obligada a deixar l'escenari, sent expulsada del local pel gerent del casino que va anunciar que mai tornaria a actuar al seu local. Linda Ronstadt apareix en un capítol dels Simpson, "Mr Plow", en el qual realitza un anunci de llevaneus amb Barney Gumble. "Quiéreme mucho" és un bolero clàssic compost el 1931 per Gonzalo Roig amb lletra d'Albert Gams i Jack Sherr.Linda Ronstadt
Antonio Banderas - La bella María de mi amor 1992
Antonio Banderas amb Armand Assante
Alberto Bourbon – Cuando seamos viejos
Acabarem Un Toc de Rock per ara, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre, amb aquest gran tema d'Alberto Bourbon que ens parla de les coses que succeiran "Quan siguem vells", quan els 12 anys que et porto d'avantatge es converteixin en desavantatge i ja no ens preocuparà la nostra imatge en el mirall. Us vaig prometre que aquesta cançó sonaria a Un Toc de Rock i ja sabeu que sempre compleixo les meves promeses. Alberto Bourbon es un altre dels cantautors sorgits en els 70 que van treure discos molt interessants, però que no va tenir la repercussió que mereixia. Alberto Bourbon era fill d'un diplomàtic francès assentat a Espanya i es va quedar al nostre país. Quan va deixar els escenaris no va abandonar la música i es va dedicar a compondre bandes sonores, entre elles "Memorias de Leticia Valle" el 1979 o "El jardín secreto" al 84 i Alberto Bourbon també va compondre cançons per a altres cantants, entre ells Massiel, Rocío Jurado, Mocedades, Marisol, Nydia Caro, Donna Hightower i molts més. Va publicar 7 singles, el primer el 1968 i l'últim que és el que estem escoltant, el 1975 i també dos LP's. Rama Lama ha editat un CD amb els seus temes i es molt recomenable.
Y acabaré amb una frase que va dir el gran Groucho Marx ((Nueva York, 2 de octubre de 1890 - Los Ángeles, 19 de agosto de 1977), un cómic genial amb frases históriques plenes de acid i irónic humor. Va dir:
"Mai pertanyeria a un Club que acceptés
a gent com jo"
A reveure
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario