Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
El passat 10 d'abril es va celebrar a Tarragona una bicicletada popular que va passar pel carrer on visc. Les fotografies que us he penjat del bloc són d'aquell matí. És clar que com sol passar en tots els esdeveniments, hi ha descerebrats que volen participar, però sempre volen fer-ho a la seva manera i amb les seves pròpies regles. Per això em vaig sorprendre, però no massa, al veure com alguns d'aquests que tenen cap perquè en cas de no tenir-lo, haurien de portar les serradures a les mans, 
en lloc de circular com tots els altres participants, per la calçada, prenien l’acera com a pista de carreres i rodant a tota la velocitat que els permetien les seves bicicletes i la costa avall del carrer Rovira i Virgili arribaven a representar un veritable perill per al públic que contemplava el pas dels ciclistes "normals", aquells per als quals les regles i les normes tenen una raó de ser. És clar que no tot aquells descerebrats feien carreres, també es marcaven algun cavallet i més d'una derrapada. Sempre hi ha gent incívica que vol barrejar-se amb aquells que usen el civisme i la urbanitat com la seva raó de ser, possiblement perquè, com deia un amic meu molt teòleg, sinó creguéssim en que existeix el Diable Com podríem creure en l'existència de Déu? A Tarragona van haver moltes bicicletes, moltes i de tota mena i mida, però no arribem ni de prop als nou milions de bicicletes de la georgiana Katie Melua.Benvinguts a Un Toc de Rock
Katie Melua - Nine million bicycles 2005
De nom complet Ketevan "Katie" Melua, la cantautorta va néixa a Kutaisi, Geòrgia, el 16 de setembre de 1984, encara que és britànica de nacionalitat des de l’any 2005. Katie Melua va residir a Belfast i posteriorment a Londres. Va ser descoberta pel compositor Mike Batt el 2003, quan estudiava a la Brit School for Performing Arts & Technology. Batt anava buscant una cantant capaç d'interpretar jazz i blues per a formar un grup. La noia es va llançar en solitari i es va convertir en l'artista femenina que més discos va vendre el 2004 al Regne Unit en aconseguir vendre del seu primer àlbum "Call off the search" de 2003, gairebé dos milions de discos només a Anglaterra. Aquest tema amb el que obrim Un Toc de Rock d'avui es trobava en el seu segon disc de Katie Melua "Piece by piece" de 2005 i va ser un dels millors singles extrets de l'àlbum que tot i no arribar a les xifres del primer, va superar el milió tres-centes mil còpies. La veritat és que la noia no descansa perquè Katie Melua ja ha tret cinc àlbums més, un d'ells en directe.Katie Melua
Garrett Hedlun & Leighton Meester - Give in to me 2010
Dins de la banda sonora del film "Country strong" es troben recollides bones cançons, però aquesta que us porto avui i que a la pel.lícula interpreten a duo en l'escenari dos dels protagonistes, el cantant i actor Garrett Hedlun i la cantant, compositora i actriu Leighton Meester, no es trobava en l'àlbum amb la banda sonora. No obstant això aquí la teniu per gaudir-la ja que és tot un gran tema. Garrett Hedlun ha interpretat fa pocs mesos el paper de Sam Flynn a la pel.lícula "Tron Legacy". Va néixa el 3 de setembre de 1984 a Roseau, Minnesota i en "Country strong" interpreta el compositor i cantant fictici de country Beau Hutton. És un bon cantant i té el costum, a l'escenari, de sortir amb la seva guitarra i posar el micròfon més baix del que és necessari ja que a ell li agrada cantar ajupint-se. Leighton Meester posseeix una interessant encara curta carrera com a cantant a més d'actriu, tot i que és la primera vegada que incursiona en el country, sempre s'ha decantat més cap al pop, de fet té cançons completament discotequera. 
Es va fer popular en el rol de Blair Waldorf en la sèrie "Gossip Girl". Leighton Meester va néixa a Fort Worth, Texas, el 9 d'abril de 1986 i en la revista Teen Voguen explicar que resultava molt dur que la gent li recordés sempre que havia nascut en una presó. Va col.laborar amb el grup Cobra Starship en el single "Good Girls Go Bad" de l'àlbum "Hot Mess" que va ser llançat digitalment el 11 de maig de 2009. El 5 juliol 2009 va començar a córrer per Internet la cançó "Body Control". Leighton Meester és un autèntica barbie girl, com explica ella mateixa en el film "Country strong" i ha aparegut en nombroses revistes, considerant-la una de les actrius del moment que vesteix més elegantment.Garrett Hedlun i Leighton Meester, a sota la cantant i actriu
Billy Crash Craddock – I can’t help it if I’m still in love with you
Cantant de country i rockabilly, Billy "Crash" Craddock sonarà avui a Un Toc de Rock, a les sintonies d’Altafulla Ràdio i Ona La Torre, portan-nos aquesta extraordinària balada. Com us he dit en moltes ocasions, es tracta d’un “peaso cansión". El cantant nord-americà Billy "Crash" Craddock va néixa a Greensboro, Carolina del Nord, el 16 de juny de 1939 i va arribar a ser molt popular a Austràlia, on els seus discos es van vendre molt bé. En els anys 70 el van considerar tot un sex symbol dins del country. Del 1957 al 1964 Billy "Crash" Craddock tan sols va gravar singles, però té una trajectòria discogràfica de LP's amplíssima a partir d'aquest any.
Billy Crash Craddock
Albert Hammond – I think I’ll go away 1973
Va començar a Espanya formant part dels grups The Dimond Boys i el duet Albert y Richard. Es va marxar a Anglaterra per crear Family Dogg i més tard llançar-se en solitari amb temes com aquell en què ens deia que mai plovia en el Sud de Califòrnia, mentira podrida per que plor i molt, os ho puc garantir, però una faceta seva poc coneguda és la de compositor i és una de les més importants. Albert Hammond va néixa el 18 de maig de 1944, moltes biografies diuen que a Londres, però jo recordo que en els seixanta es parlava que havia nascut en el Peñón de Gibraltar. Tornant al compositor, ha escrit cançons per a The Fortunes, Roy Orbison, Leapy Lee, Joe Dolan, Blue Mink, Michael Chapman, Hank Williams Jr, Olivia Newton-John, Barry Manilow, Simple Red, Cass Elliot, Art Garfunkel, Leo Sayer, Whitney Houston, Tina Turner, Lani Hall, Aretha Franklin, Elton John, Julio Iglesias i Willie Nelson, entre molts altres. Aquesta cançó es va incloure en el segon àlbum que Albert Hammond va publicar el 1973 i titulat "The Free Electric Band", títol pres d’un musical que mai va arrivar a ser produit. El 19 juny 2008 Hammond va ser inclòs en el Saló de la Fama, precisament en l'apartat de compositors. Es el pare del cantant dels The Strokes, i el fill es diu també Albert Hammond Jr.
Heart – Tell it like it is 2000
Heart són la banda liderada per les germanes Nancy i Ann Wilson i es van crear a la Colúmbia Britànica, al Canadà, el 1973, encara estan en actiu. Van ser englobats dins el AOR i han venut més de 35 milions de discos. El 1967 Steve Fosse va formar The Army amb Don Wilhelm a la guitarra, teclats i veu, Roger Fisher a la guitarra i Ray Schaefer a la bateria. Després de canvis, el 1969 passen a ser White Heart i ja el 1970 se'ls uneix la guitarrista Nancy Wilson reduint el seu nom a Heart i incorporant-se també la seva germana, la cantant Ann Wilson i el grup es va configurar amb Ann, Nancy, Roger, Steve, John Hannah (teclats) i Brian Johnstone (bateria).
Aquest tema us ho extret d'un doble CD recopilatori editat el 2000 i titulat "Greatest Hits", va ser compost per George Davis i Lee Diamond i el primer que ho va gravar va ser Aaron Neville el 1966 i va ser tot un hit. Originalment Heart ho van incloure en el seu disc en directe "Greatest Hits Live" publicat al setembre de 1980, encara que es va gravar el juny de 1975. En aquest disc en directe destacava la seva cançó "Barracuda" que Ann va compondre i dedicar a la premsa sensacionalista que les havien calumniat a ella i la seva germana dient que eren lesbianes i les dues mantenien relacions íntimes, per això el títol de barracuda, un depredador marí tan ferotge o més que el tauró. Per cert, hi ha una altra germana Wilson que canta country, amb una brillant carrera i que mai va formar part del grup, encara que ara no recordo el seu nom.El abans i el pressent de les germanes Wilson
Buddy Guy - Feels like rain
George "Buddy" Guy, nascut el 30 de juliol de 1936 a Lettsworth, és un guitarrista i cantant de blues nord-americà, conegut per ser un innovador de la guitarra, dins l'anomenat Blues de Chicago i és una de les majors influències per guitarristes com Jimi Hendrix, Eric Clapton i Stevie Ray Vaughan, entre molts altres que reconeixen l'escola de Buddy Guy en la seva obra. Al llarg de la seva dilatada trajectòria musical va guanyar cinc Grammy. Va ser un col.laborador habitual de Muddy Waters. Va començar a gravar el 1965 amb la Junior Wells Band. 
Aquest tema que us he seleccionat per escoltar a Un Toc de Rock, donava títol a un àlbum publicat al març de 1993 i que li va valdre un Grammy l’any 1994 al Millor Àlbum de Blues Contemporani. En aquest enregistrament i al costat de Buddy Guy trobàvem a David Grissom, Johnny Lee Schell i John Porter a les guitarres, Jimmy Powers (harmònica), Marty Grebb (saxos, piano, orgue i cors), Bill Payne (piano i sintetitzadors), Ian McLagan (Wurlitzer piano), John Philip Shenal (orgue i sintetitzadors), Mick Weaver i Tom Canning (òrgan), Rick Corts i Greg Rzab al baix, Richie Hayward i Joe Yuele a la bateria, Tony Braunagle es va encarregar de la percussió, Renee Geyer i Mike Finnegan als cors, Joe Sublette (saxos) i Darrell Leonard a la trompeta. La veritat és que el tema ja havia estat gravat abans i el trobàvem en un recopilatori titulat "Buddy's Baddest The Best Of Buddy Guy" que es va editar el 1991.Buddy Guy amb Eric Clapton, a sota el genial guitarrista
B.B. King - Blues Boys Tune 1998
fins que va reconèixa que el seu estat de salut i la seva edat no li permetien realitzar gires internacionals i BB King va limitar els seus concerts als Estats Units, privant-nos de poder gaudir en directe del seu saber fer i la seva manera particular d'entendre el blues, encara que ha incursionado en altres gèneres com el gospel, el jazz i el rock. El 15 de desembre de 2006, el president George W. Bush li va lliurar a B.B. King la Medalla Presidencial de la Llibertat, un dels màxims guardons que es lliuren als Estats Units. Sempre s'ha considerat i ho ha dit públicament, un admirador de Frank Sinatra i ha comentat que va ser el veritable artífex de que els negres poguessin tocar en llocs reservats només per a blancs. De fet B.B. King va formar part de la banda del cantant d'origen italià en els 60, quan va començar a actuar a Las Vegas, tenint Sinatra veritables problemes a causa del fet que el guitarrista BB King era negre, però "la veu" sempre va acabar imposant el seu criteriEl Rei de la Guitarra Blues amb Eric Clapton
John Lennon - Mother 1970
El va matar a trets un tronat ede nom Mark David Chapman, l 8 de desembre de 1980 a la porta de casa seva, a l'edifici Dakota de Nova York i davant de la seva esposa Yoko Ono. És un dels mites del rock i avui en dia parlar de John Lennon és esmentar una llegenda. Va néixa a Liverpool, el 9 d'octubre de 1940. Aquest tema es trobava en el seu primer disc "John Lennon/Plastic Ono Band" que va treure l'11 de desembre de 1970 i que s'havia gravat entre el 26 de setembre i el 9 d'octubre del mateix any de la publicació. 
Això si, ja havia tret anteriorment tres LP's anomenats "experimentals" i publicats amb Yoko Ono, la veritat és que a mi la japonesa sempre m'ha sobrat, crec que va ser una sangonera per a John, va trencar l'hegemonia de The Beatles i coartà al cantant britànic, robant-li a sobre un protagonisme que ella mai va merèixa. Per aquest LP John Lennon va comptar amb el productor Phil Spector, a més de Ringo Starr que va tocar la bateria, Klaus Voormann, vell company de la seva estada amb The Beatles a Hamburg i que va ser membre de The Manfred Mann que es va encarregar del baix, a més del genial teclista Billy Preston. 
El mateix Lennon va gravar totes les guitarres i la majoria de parts que incloïen piano. Només van fer falta una o com a molt, dues preses de cada cançó per trobar el resultat adequat. Amb aquest disc hi ha canvis gràfics en les posteriors reedicions en CD ja que el disc original no portava el títol, només la fotografia i l'original àlbum de vinil tampoc incloïa la llista de cançons a la contraportada, només una fotografia escolar de John Lennon, presa el 1946.Os explicaré una curiositat, l'edifici Dakota on vivia John Lennon és el mateix on es va filmar la pel.lícula "La Semilla del Diablo". També os diré que John i Yoko van trencar i quan el ex-beatle començava a sortir del forat, va ser Elton John qui els va reunir a un concert a Nova York i es van tornar a encendre l'amor entre ells i John va tornar a caure en les seves mans.A dalt foto de John Lennon amb Cynthia, la seva primera dona
amb qui es va cassar en 1962. A sota foto amb el fill que van
tibndre i que també es cantant i amb una bona carrera, el fill
es diu Julian Lennon. A baix John i Yoko devant del Edifici
Dakota, a Nova York i on va ser assesinat
Dakota, a Nova York i on va ser assesinat
Rare Bird - Symphaty 1969
Rare Bird
Brandi Carlile - Late Morning Lullaby 2007
Des del llarga durada "The Story" que la cantautora nord-americana Brandi Carlile va editar el 2007 us he preparat aquesta bona cançó que ara escoltarem a Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. L'espectre musical de Brandi Carlile és molt ampli i la seva música i cançons es troba a cavall del pop, country i folk. Brandi Carlile va néixa l'1 de juny de 1981 a Ravensdale, estat de Washington i començar a tocar la guitarra i escriure cançons als quinze anys. La seva primera banda va ser The Crocodile amb els que Brandi Carlile va actuar per locals petits, principalment de Seattle. "The story" ha estat el segon dels tres discos que ha publicat fins al moment. Durant una entrevista el 14 de novembre de 2002 amb The Western Front, el diari oficial de la Western Washington University, Brandi Carlile va reconeixa que era lesbiana i va declarar que no creia que allò fos a afectar les seves relacions amb la seva discogràfica, però van haver de donar-li un bon toc perquè des de fa un parell d'anys Brandi Carlile es nega a comentar en públic sobre la seva orientació sexual. L'àlbum "The Story" es va editar el 21 d'abril de 2007 i el primer single va ser "Turpentine" publicat el 14 d'abril com a avançament.La cantautora nord-americana Brandi Carlile
Cassandra Wilson - Blue light 'Til Down 1993
La cantant Cassandra Wilson s'ha convertit en una de les més importants veus del jazz als anys 90 i la seva carrera continua plena de força. Va començar tocant el piano i la guitarra per a passar a cantar en els 70. Aquest tema donava títol al seu àlbum "Blue light 'Til Down" considerat un dels millors en la carrera d'aquesta cantant de color i que es va publicar el 1993 a través del segell Blue Note, un dels més importants a nivell mundial dins del món del jazz. En total Cassandra Wilson ha editat 18 àlbums entre els quals hi ha un directe. Va néixa a Jackson el 4 de desembre de 1955 i va començar a treballar amb Dave Holland i Abbey Lincoln. Després de conèixer a Steve Coleman, es va convertir en la cantant del M-Base Collective i posteriorment de New Air, per llançar-se en solitari a partir de 1985 amb el LP "Songbook". La cantant Cassandra Wilson
America – I need you 1970
America era una trio que emulant a Crosby, Still, Nash & Young, van sorgir a Anglaterra, tot i que Gerry Beckley (12 de setembre de 1952, Fort Worth, Texas) i Dan Peek (1 de novembre de 1950, Panama City, Florida), eren nord-americans i juntament amb el britànic Dewey Bunnell van crear aquest bon grup anomenat America. La carrera d'America va estar marcada amb bones cançons que van pujar a les llistes com "Sister Golden Hair", "Ventura Highway", "Tin Man", "Daisy Jane" o "Lonely People", però el seu gran èxit va ser "A horse with no name" que els va donar a conèixa i es trobava en el seu primer LP "America" que va ser número U als Estats Units durant 5 setmanes i va pujar al 14 a Anglaterra superant el milió d'unitats venudes. Era el mateix disc del que us he extret aquest tema i que és una composició de Lennon/McCartney que ja van gravar The Beatles molt abans. En la gravació de les cançons d’aquest llarga durada d'America van col.laborar Dave Atwood (bateria), Ray Cooper (percussió), Kim Haworth (bateria) i David Lindley (guitarres). Dan Peek va deixar el grup el 1977 i els seus dos companys encara segueixen en actiu.
Julie Covington – Only women bleed 1977
La veritat és que es tracta d'una afirmació poc objectiva ja que jo opino que NO "Només les dones pateixen", també els homes, sobretot si parlem de qüestions del cor. Aquest va ser un dels millors singles en la carrera de la cantant i actriu britànica Julie Covington, una dona especialitzada en musicals, tot i que el més conegut és la seva meravellosa versió del "Don’t cry for me Argentina" de l'òpera-rock "Evita "que ella va protagonitzar al Regne Unit, de fet ella ha destacat i molt en aquest camp, havent estat la protagonista de grans espectacles com "Gospell", "Rocky Horror Show", "Plenty", "Cloud Nine", “The Seven Deadly Sins" i molts altres entre els quals es trobava "Evita" i la versió de "La guerra dels mons" de Jeff Wayne. Julie Covington va néixa a Londres el 11 setembre 1947. Aquesta cançó que es va publicar el 1977 era una composició del cantant Alice Cooper que ja l'havia gravat anteriorment, però jo em quedo amb la interpretació plena de càrrega emocional de Julie Covington que va arribar al lloc 12 en les llistes britàniques un any més tard, en 1978 i es trobava en el seu quart LP "Julie Covington", tot i que també havia enregistrat anteriorment set musicals.A sota veureu a Julie Covington i Rula Lenska al drama "Rock Follies"
Beyonce – I’d rathed go blind
Des de la banda sonora del film "Cadillac Records" us porto a Beyonce interpretan de forma extraordinària aquesta versió del clàssic de Etta James, paper que ella interpreta en la pel.lícula que a més a més va ser produïda per ella. Leonard Chess va entendre a Etta James com una cantant de balades amb un potencial per al blues, va innovar el concepte de R & B i en la gravació original d'aquest tema per l’Etta, feta el 1961, va fer que la acompanyés una orquestració de violins al enregistrament d'aquesta cançó i "Trust in me". Beyonce fa una bona interpretació tant com a actriu, com a cantant, de l’Etta James. El seu nom complet és Beyonce Giselle Knowles i va néixa el 4 de setembre de 1981 a Houston, Texas. Va començar formant part del grup Destiny's Child, al costat de Kelly Rowland i Michelle Williams. "Cadillac Records" es va estrenar el desembre del 2008 i era la història, molt romàntica i novelada, del segell Chess Records, amb els actors Adrien Brody i Jeffrey Wright, a part de Beyonce.Beyonce en directe i a sota una imatge de
la pel-lícula "Cadillac Redords"
I fins aquí hem arribat per ara amb Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre, però us deixo una bona frase que va dir l'escriptor irlandès George Bernard Shaw, mort el 1950 amb gairebé cent anys d'edat i guanyador del Premi Nobel:
“No hi ha amor més sincer que l'amor per el menjar”
Fins el proper programa d’Un Toc de Rock, a reveure.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario