Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
En el programa d'avui d'Un Toc de Rock escoltarem una cançó d'amor que és va convertir en una de les més representatives de la música country "La rosa groga de Texas" i que s'ha associat amb la llegenda d'un esclau anomenat Emily Morgan que es diu va ser decisiu per guanyar la batalla de Sant Jacinto, la més important en la Revolució de Texas i al seu autor no es coneix, és una d'aquelles cançons que anomenem "tradicionals". Per això passarà després, ara començarem Un Toc de Rock, des Altafulla Ràdio i Ona La Torre, escoltan un grupo que ens ve des de les fredes terres noruegues..
Benvinguts a Un Toc de Rock
A-HA – Sunny Mystery 2009
Des de l'àlbum "Foot Of The Mountain" que el grup noruec A-HA va editar el 2009 us he seleccionat aquest tema per obrir Un Toc de Rock. El trio l'integraven Pål Waaktaar-Savoy, Mags Furuholmen i el cantant Morten Harket. A-Ha funcionaren des de 1982 fins a la seva retirada el 2010. El grup va llançar 9 àlbums d'estudi que superen la xifra de 35 milions de còpies venudes només en LP's i van aconseguir 35 números 1 a nivell mundial, obtenint diversos premis entre ells el Grammy. D'aquest disc es va seleccionar el tema que li dóna títol com a primer single, però hi ha altres cançons interessants com lal que escoltem ara. Aquest disc va ser barrejat per Steve Osborne en els Real World Studios britànics, però va ser gravat en diversos estudis situats a Nova York, Noruega, Alemanya i el Regne Unit. Els arranjaments de la secció de corda amb nombrosos músics, són de Kjetil Bjerkestrand i compta amb Steve Osborne (baix i guitarres) , Roland Spremberg (teclats, baix i guitarres), Chris Papendieck (guitarres), Albert Bjerglund (guitarres), Erik Ljunggren (teclats), Karl Oluf Wennerberg (bateria), Jens Carstens (bateria) i James Frazee (bateria). Aquest ha estat l'últim àlbum d'estudi del grup A-HA.
Amy McDonald – This pretty face 2010
Aquesta cançó es va publicar en single el 19 de juliol del 2010 i va ser el tercer single del segon disc de la cantant escocesa Amy McDonald i l'últim fins ara "A Curious Thing" que es va publicar el 8 de març del 2010 i s'havia gravat en els Black Barn Studios a Ripley, Anglaterra. En aquest disc Amy Macdonald ha comptat amb la col.laboració de Paul Weller. Amb el seu primer álbum "This Is The Life" que es va publicar el 30 de juliol del 2007, va aconseguir ser N º 1 en cinc països i va vendre gairebé quatre milions de còpies a tot el món. La cançó "This Is the Life" que donava títol, va ser n º 1 dues setmanes consecutives i va aconseguir el Doble Platí Digital. A Espanya va ser Disc d'Or. Amy Macdonald va néixa el 25 d’agost de 1987 a Bishopbriggs, Escòcia. Amy McDonald
Creedence Clearwater Revival – Who’ll stop the rain
La Creedence Clearwater Revival va ser una de les millors bandes de country rock de la història, tot i que als Estats Units els van englobar dins d'un estil anomenat Swamp Rock. Estaven liderats el guitarra, piano, saxo i compositor John Fogerty, el seu germà el guitarra Tom Fogerty, el baixista Stu Cook i el bateria Doug Clifford. La CCR es va crear el 1967 i van funcionar fins 1972 escrivint pàgines d'or dins de la història de la música, tot i que ja portaven anys treballant com The Golliwogs. "Suzie Q" va ser el primer single de la CCR i també el primer a classificar-se en llistes arribant al lloc 11 i convertint-se en l'únic èxit del grup no compost per John Fogerty. El tema que escoltem avui a Un Toc de Rock si va ser compost per John Fogerty i es va gravar en els Wally Heider's Studios de Sant Francisco, a finals de 1969 i es va incloure en el seu LP "Cosmo's Factory" editat el 25 de juliol de 1970, aconseguint el primer lloc en les llistes del Billboard. Per cert que unavegada deixada la banda i al començar en solitari, John Fogerty es va trobar que durant molts anys no va poder regravar cançons de la CCR, ni tan sols tocar-les en directe. Va haver de recórra als tribunals. foto del grup
Dave Dudley – Yellow Rose of Texas
“La Rosa groga de Texas” és una peça del folk-country més tradicional. Es tracta d'una cançó d'amor que s'ha associat amb la llegenda d'un esclau anomenat Emily Morgan que va ajudar a guanyar la batalla de San Jacinto, una lluita que va ser decisiva en la Revolució de Texas i l'autor no es coneix. La primera partitura la van publicar els editors Firth, Pond and Company de Nova York i està datada el 2 de setembre de 1858. Durant la Guerra Civil a Estats Units va ser adoptada per les tropes confederades com un dels seus himnes. Aquesta és la versió que va realitzar el cantant de country Dave Dudley, de veritable nom David Darwin Pedruska, nascut el 3 de maig de 1928 i que va morir a causa d'un atac de cor un 22 de desembre de 2003. La cançó més important en la seva carrera va ser "Six Days on the Road" que es va publicar en single el 1963 i va arribar a la segona posició, però la discografia de Dave Dudley impressiona pel seu volum.
Discos de Dave Dudley, a sota una foto
The Flying Burrito Brothers – Do you know how it feels 1969
Possiblement la més important banda de country-rock de la història siguin The Flying Burrito Brothers, una veritable escola per la qual van passar músics rellevants del gènere, si bé la Flying Burrito Brothers van tenir molt poc ressò a Espanya i la seva música dins del country-rock, es decantava més cap al country que al rock i van ser eclipsats comercialment per els Eagles. Aquest tema es trobava en el seu primer disc "The Gilded Palace of Sense" de 1969 que està considerat el millor àlbum del grup.
The Flying Burrito Brothers estava integrada per Chris Hillman i Gram Parsons de nom real Ingram Cecil Connor III (5 novembre 1946 - 19 de setembre de 1973) que venien de The Byrds, Ian Dunlop i Mickey Gauvin, al costat de Chris Ethridge, el bateria Michael Clarke també de The Bryds, junt amb el guitarrista Sneaky Pete Kleinow. Però per la Flying Burrito Brothers van passar molts altres grans músics. Gram Parsons els va deixar per a llançar-se en solitari, però la seva prematura mort a causa d'una sobredosi de droga, als 26 anys, en l’habitació d'hotel i posterior robatori del cadàver per a ser incinerat després de llançar-li cinc galons de benzina al taüt, en una cerimònia mundana al Joshua Tree Park, el va convertir en llegenda. La revista Rolling Stone l'ha col.locat en el lloc 87 en la llista dels 100 artistes més grans de tots els temps.The Flying Burrito Brothers amb Gram Parsons sentat a la dreta
Dave Alvin – Rio Grande 2004
El veterà guitarrista, cantant i compositor, Dave Alvin va néixa a Downey, Califòrnia, l'11 de novembre de 1955. Aquest tema es trobava en el seu àlbum "Ashgrove" publicat el 2004 i del qual ja hem escoltat alguna cançó. Dave Alvin va formar part del grup The Blasters, una banda que va funcionar molt bé a principis dels anys 80. També va militar en X i amb membres d'aquest últim grup va crear The Knitters. Altres bandes en què ha tocat van ser The Flesh Eaters i The Gun Club. Va començar a gravar en solitari el 1987, debutant amb "Romeo's Escape". Dave Alvin té gravats 14 àlbums en solitari més 11 amb els diferents grups. El seu últim treball ha estat l'àlbum en directe "Live at Austin City Limits" que Dave Alvin publicar el 2007.Dave Alvin
Dr. Hook & The Medicine Show – Sylvia’s Mother 1972
Aquesta bona banda de country rock Dr. Hook & The Medicine Show, es van formar a Union City, New Jersey, el 1969. El tema que sona avui a Un Toc de Rock és, al costat de "Sharing the night together” de 1976, els més importants de la seva carrera, àmplia, això si. “Sylvia’s Mother” es trovaba com a cara A d’un single publicat al 1972 y va arribar al lloc 5 en els llistes del Billboard y al número 2 a Anglaterra. La cançó explica la història d'un home que intenta trucar per telèfon a la seva ex-núvia, anomenada Senyoreta Sylvia, per donar-li l'últim adéu, però és incapaç de superar la barrera que al telèfon representa la seva mare. La cançó és autobiogràfica. El seu autor Shel Silverstein, estava enamorat de Sylvia Pandolfi i la va cridar just quan estava fent els darrers preparatius per al seu casament. La seva mare, Luisa Pandolfi, va tractar de convèncer a Shel Silverstein que l'amor s’havia acabat i no li va permetre parlar amb ella. 
Van treballar fins a 1985 conseguin molts èxits. Inicialment eren el cantant i guitarra Ray Sawyer (Alabama 01-02-1937), al costat de Dennis Locorriere (cantant, guitarra, baix i harmònica) (New Jersey 13-06-1949), el teclista William Francis (Califòrnia 16-01-1942), el guitarra George Cummings (28-07-1938) i el bateria John David (New Jersey 08-08-1942). La forta personalitat del cantant Ray Sawyer, el seu pegat sobre l'ull i el barret vaquer característic, amb la seva qualitat musical, el van convertir en líder de Dr. Hook & The Medicine Show. La veritat es que jo sempre he tingut les meves duptes sobre si veritablement li falta l’ull o es una pose. Si es tractava d’una pose, allavors imitaba al líder del grup Johnny Kid & The Pirates, banda britànica surgida a principis dels seixanta. Per cert, aquesta cançó va ser versionada per Bon Jovi.
Dr. Hook & The Medicine Show
The Bacon Brothers – Adirondack Blues
The Bacon Brothers
Brooke White – Hold up my heart 2009
Des de l'àlbum "High Hopes & Heartbreak", el segon i últim disc fins ara i que la bella cantant Brooke White, a cavall entre el folk, pop i country, va publicar el 2009, us he seleccionat aquest tema, una dolça balada apropiada per escoltar en bona companyia, la d'Un Toc de Rock, des Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Brooke White, sorgida del "American Idol" del 2005, encara que procedeix de Mesa, Arizona, va néixa el 2 de juny de 1983 a Phoenix, però la seva família era canadenca. "Hold up my heart" va ser el primer single del segon disc, editat el juliol de 2009 i va aconseguir el número 47 en les llistes del Billboard. Per cert que Brooke Elizabeth White també ha intervingut en una pel.lícula per a la cadena Fox de televisió.
The Bee Gees – Words 1968
The Bee Gees va ser el grup creat pels germans Barry, Robin i Maurice Gibb, al costat de Vince Melouney a la guitarra solista i Colin Petersen a la batería. El seu primer hit va ser "Spicks and Specks" al que va seguir "New York Mining Disaster 1941" i altres temes que els van col.locar en les llistes de tot el món, sobretot gràcies a l'àlbum "Horizontal" (1968), però va ser "Massachusetts", també en aquest LP, el tema que va catapultar i consolidar al grup i on es trovaba la cançó que estem escoltant avui a Un Toc de Rock. 
El single amb “Words” va arrivar al lloc 15 als Estats Units i al 8 a Anglaterra i a Espanya es va fer una gran versió a carrec de Los Salvajes. En aquesta cançó, el líder vocal és Robin Gibb, encarregant-se els seus germans dels cors. Els arranjaments orquestrals són de Bill Shepherd. Es va gravar en els IBC Studios de Portland Place, a Londres. En la carrera de Bee Gees hi ha dues etapes molt diferenciades, l'abans i el després de la banda sonora de "Febre de dissabte nit". Però jo em quedo amb l'etapa anterior, la primera. Maurice Ernest Gibb va neixa el 22 de diciembre de 1949 i va morir al Hospital de Miami Beach, Florida, un 12 de enero de 2003 per culpa de una malaltia als budells. Jo recordo que en certa ocasió el vaig entrevistar i tot va anar molt bé, era una persona senzilla i amable i li vaig preguntar molt de broma si s'estava quedant calb al que ell, demostrant el seu bon humor em va contestar: "Estic en guerra i el front guanya la batalla". The Bee Gees a la primera época. La veritat i mirant als germans
Gibbs, es que la foto sembla un anunci de dentrific
Cat Stevens – Lady D’Arbanville 1970
El seu veritable nom era Steven Demetre Georgiou, però tots el coneixien com Cat Stevens. Cantant, guitarra, pianista i compositor, va néixa a Londres, de mare sueca i pare greco-xipriota, el 21 de juliol de 1948. Un dia es va convertir a l'Islam i va passar a anomenar-se Yusuf Islam. Cat Stevens va vendre milions de discos, especialment a finals dels anys 60 i principis dels 70, però el seu problema va sorgir quan en declaracions a la premsa i segons la condemna a mort feta per l'aiatola Ruhollah Khomeini contra l'escriptor Salman Rushdie 
al qual acusava de "blasfem" per haver escrit els seus "Versos satànics" i en contra de l'opinió mundial que censurava l'actitud islamista, Cat Stevens va manifestar que matar-lo era el correcte ja que havia insultat el profeta. Allò va ser el acabose i la gent va organitzar crema de discos de Cat Stevens i va representar la seva fi a les llistes de vendes, sobretot americanes. 
Cal dir que a Anglaterra s'ha dedicat a moltes obres benèfiques, però els seus discos com Yusuf Islam s'han centrat en obres religioses dedicades a la seva nova religió. El single amb "Lady D'Arbanville" va ser publicat pel segell Island el juny de 1970 i va arribar al lloc vuit a Anglaterra, comptant amb la col.laboració de Peter Gabriel a la flauta, Alun Davies a la guitarra i el baixista John Ryan. La cançó, una mena de madrigal, va ser composta pensant en la seva companya sentimental en aquells temps i que es deia Patti D'Arbanville. Es va incloure en el LP "Mona Bone Jakon" que va ser publicat al juliol del 70 i gravat després que Cat Stevens es recuperés d'una tuberculosi. Per cert que Mona Bone Jakon és el nom que Cat Stevens va confessar que d'adolescent, li donava al seu penis.Yusuf Islam (Cat Stevens)
The Flying Machine – Smile a little smile for me 1969
The Flying Machine són una banda de pop britànica que inicialment es van cridar Pinkerton's Assorted Colours, des de que es van crear el 1966 fins al 1969 en que es van convertir en The Flying Machine. Aquest tema es va publicar en el seu tercer single el 1969 i va pujar al lloc 5 en les llistes del Billboard. Es trobava en el seu primer LP amb el nom del grup per títol. La veritat és que la cançó ens parla d'una noia anomenada Rosmary, encara que ella no surt en el títol que jo crec hauria de ser "Somriu un petit somriure per a mi, Rosmary" i era una composició de Tony Macaulay. El grup l'integraven Tony Newman, Steve Jones, Sam Kempe, el pianista i baix Stuart Colman i Paul Wilkinson. The Flying Machine es van desfer en 1972, encara que el 1994 es va publicar un CD amb les seves cançons més populars.
Blackmore’s Night – Streets of London 2006
Blackmore’s Night
Bobby Rydell – Baby It’s you
El cantant i actor nord-americà Bobby Rydell, de veritable nom Robert Louis Ridarelli, va néixa el 26 d'abril de 1942 a Philadelphia, Pennsylvania. Englobat dins del rock and roll edulcorat, Rydell va tenir una brillant carrera a principis dels anys 60. Bobby Rydell va començar el 1958 i segueix en actiu. L'any passat va ser condemnat, encara que va estar en llibertat condicional per conduir en estat d'embriaguesa. Bobby Rydell va començar com a bateria, tocant en el grup Rocco and the Saints en el qual també militava el cantant Frankie Avalon. Va ser un ídol adolescent i el disc "We Got Love" li representà el seu primer Disc d'Or i el primer milió de discos venut.Bobby Rydell
The Charlie Daniels Band – Heaven can be anywhere
The Charlie Daniels Band
Acabarem Un Toc de Rock, des de les emissores d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre, amb una frase que havia escoltat en moltes ocasions en boca del meu pare Ramón Prades Abella (La Plata 1914 - Barcelona 1971) i encara que ell sempre em deia que no era seva, mai em va aclari de qui era:
"Donaria tot el que se... per la meitat del que ignoro"
La foto es dels meus pares Ramón Prades i Ana Morey de Prades. Bé i arriba el moment de marxar-se per ara, a ser bones i bons.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario