Quan vaig començar a preparar els temes per al programa d'avui no em vaig donar compta, però quan vaix contemplà la llista de cançons em adonar que avui sonaran moltes de les que a mi sempre m'han agradat i que compartiré amb vosaltres. Per tant, avui començarem Un Toc de Rock parlant d'un Amor, l'amor dels Sniff’n’The Tears.
Des de Altafulla Ràdio i Ona Latorre, per tot el Baix Gaia… Benvinguts a Un Toc de Rock
Sniff’n’The Tears – One love 1980
Són una banda britànica que va tenir el seu major moment de glòria a principis dels 80, Mark Knopfler sempre va dir que quan acomençares Dire Straits imitaven als Sniff'n'The Tears, banda liderada pel cantant, compositor, pintor i dissenyador gràfic Paul Roberts. El seu major hit va ser la cançó "Driver's Seat" el 1978. "One love" es trobava en el segon àlbum publicat el 1980 i titulat "The Game's Up". La banda la formaven en aquest disc Paul Roberts cantant i guitarra junt a Loz Netto y Mick Dyche a les guitarra y cors, Mike Taylor als teclats, Nick South s’encarrega del baix i Noel McCalla als cors. Van contar a les gravacions amb tres bateries Paul Robinson, Richard Bailey I Richard Marcangelo. La producció va estar a carrec de Steve Lipson. Sempre van tenir problemes amb els bateries per la qual cosa Roberts utilitzava habitualment músics d'estudi. El grup es va desfer a principis dels 90 si bé es van refer en aquest nou segle. Per cert que les portades dels seus discs, autèntiques obres d'art, les realitza el mateix Roberts. La cançó no es va classificar en cap llista. Paul Roberts néix a Tiverton, Devon, el 1948.
T. Rex – Hot love 1971
Arriba a Un Toc de Rock aquest bon grup, estandart del glam-rock. El seu nom original era Tyrannosaurus Rex, però es va anar abreujant fins quedar-se en T. Rex. Era la banda del malograt Marc Bolan, fundador del grup el 1967. El seu nom real era Marc Feld i va néixa a Londres, el 30 de setembre de 1947, va morir a la capital britànica en un accident de trànsit el 16 de setembre de 1977, sense haver arribat a complir els 30 anys. Amb la seva mort desapareixé una de les grans figures del glam-rock. "Hot love" es va publicar el març de 1971 i només es va classificar en les llistes del Canadà, en el lloc 47. Al 1971 encara traurien una altra bona cançó "Get It On".
Joan Jett and the Blackhearts – Crimson and clover 1981
The Runaways van ser la millor banda de rock femenina de la història. Una creació de l'espavilat productor Kim Fowley el 1975. Van tenir una curta carrera, tot just quatre anys, però van fer història i aquest setembre passat es va estrenar una pel lícula sobre el grup. Les components més destacades van ser Lita Ford i Joan Jett, sense oblidar la cantant Cherie Currie. Quan es van desfer Lita i Cherie, que ja les havia deixat al 78, van seguir en solitari i Joan va crear Joan Jett And The Blackhearts. El tema era una composició de Tommy James and the Shondells que a finals dels 60 van vendre més de dos milions i mig de còpies del single. Es trobava en el tercer LP de la Joan Jett "I Love Rock'n'Roll" que va ser llançat el desembre de 1981. Als Estats Units va ser certificat com Disc de Platí, al Canadà Doble Platí i en total al voltant del món ha venut aproximadament 10 milions de còpies. El single va arribar al lloc número 7 als Estats Units. La cantant i guitarrista Joan Jett, de nom real Joan Marie Larkin, va néixa el 22 de setembre de 1958 a Filadèlfia, Pennsilvània.
Kay Kiefer – Rush
La vaig descobrir en un recopilatori noruec o suec, de música country i em va agradar, no vaig trobar a penes informació d'ella i per descomptat, els seus discos no estan a la venda en aquest país nostre amb un mercat subordinat a les llistes d'èxits de les emissores comercials, la denominada “Radio-fórmula”. Crec que és nord-americana, de Franklin o Clearwater, a Florida, però poc més us puc dir llevat que va gravar a Nashville.
Brandon Flowers – Crossfire 2010
Va néixa a Henderson, Nevada, un 21 juny del 1981 És l'ex-cantant i teclista de The Killers. "Flamingo" és l'àlbum debut de Brandon Flowers, primer disc en solitari que va sortir a la venda el 14 de setembre passat. El videoclip del tema està protagonitzat per la sud-africana Charlize Theron i ha estat dirigit per Nash Edgerton. L'àlbum es va gravar a Las Vegas, en els estudis de The Killers, els Battle Born Studios i ara sona a Un Toc de Rock.
Chris Isaak – Wicked game 1989
Cantant, compositor, guitarra i actor, Chris va néixa a Stockton, Califòrnia, el 26 de juny de 1956. L’any 1984 va editar el seu primer àlbum "Silverton". El 1989 treu el seu segon LP "Heart Shaped World" que recollia la seva cançó més coneguda "Wicked Game", aquesta que acostel ara. El tema seria fet servir en el film "Corazón salvage" de David Lynch i tornat a fer servir a la pel lícula " Hombre de familia" de Lee Chesnut. El 1999 el tema "Baby Did a Bad, Bad Thing" que es trobava en el disc "Forever Blue" és usat per Stanley Kubrick a "Eyes Wide Shut". Per cert que m’he deixat un altre faceta d’aquest homa, la de presentador, Chris va tenir el seu propi show de televisió i ha intervingut en diversos films com a actor.
Gordon Lightfoot – Rainy day people 1975
És una de les millors veus canadenques de la història de la música i gran compositor. Va néixa el 17 de novembre de 1938, a Ontario i les seves cançons han estat gravades per cantants com Elvis Presley, Johnny Cash, Marty Robbins, Jerry Lee Lewis, Bob Dylan, Judy Collins, Barbra Streisand, Johnny Mathis, Richie Havens i Harry Belafonte. Per cert té una cançó molt curiosa titulada "Don Quixote". El tema que escoltem ara es trobava al LP "Cold on the Shoulder" i el single publicat al març de 1975 tenia el tema "Cherokee Band" a la cara B, una gran canço que escoltarem un altre día. “Rainy day people” va arribar al número U de les llistes del Billboard nord-americà i també en el seu Canadà natal.
Johnny Cash – Ring of fire 1963
Escrita per June Carter (la seva dona i també cantant afamada) i Merle Kilgore, apareix per primera vegada, gravada per Cash, en el seu àlbum "Ring of Fire: The Best of Johnny Cash" de 1963 i una de les cançons més populars en la carrera de aquest cantant de country al qual es va anomenar "L'home de negre" per tenir una cançó amb aquest títol i per haver manifestat que vestiria sempre de negre mentre existissin injustícies en el món. Suposo que va morir vestit de negre. Per cert que la cançó ja havia estat gravada abans per Anita Carter, germana de June, en el seu àlbum "Folk Songs Old and New" també del 1963. Johnny Cash va néixa a Arkansas el 26 de febrer de 1932 i va morir el 12 de setembre de 2003, pocs mesos després de morir la seva dona, no va resistir la pèrdua del esser estimat.
Crosby, Still, Nash & Young – Our house 1970
Des del millor LP d'aquesta superbanda americana "Déja Vu", publicat l'11 de març de 1970, però gravat l’any abans, us porto el que està catalogat com a millor tema en la seva carrera, "Our house", composat per Graham Nash. Era el seu segon disc del grup, però el primer amb Neil Young. Per cert que aquest sempre va ser l'element distorsionador en la banda, tot i la seva qualitat que no qüestionem, volia una línia molt més rockera i finalment els va deixar. Eren David Crosby (Los Angeles, Califòrnia, 14 d'agost de 1941), Graham Nash (2 de febrer de 1942, Blackpool, Lancashire, Anglaterra), Stephen Stills (Dallas, Texas, 3 de gener de 1945) i Young (Toronto, Ontario, Canadà, 12 de novembre de 1945).
Neil Diamond – I am I said 1971/2009
Extraordinària veu, gran compositor i mediocre actor, aquest “guaperas” és un dels més importants cantants americans de la història. Va començar com a compositor fins que a principis dels 70 es va decidir a gravar ell mateix les seves cançons. Neil Diamond va néixa el 24 de gener de 1941 a Brooklyn, Nova York i va protagonitzar, entre d'altres, la nova versió cinematogràfica que es va realitzar de "El cantor de jazz". El tema us l’he extret de l'àlbum en directe "Hot August Night / NYC (live)" que es va publicar el 2009, encara que s'havia editat originalment com a single al març de 1971.
The Young Rascals – Groovin’ 1967
I parlant de Nova York, a Un Toc de Rock us porto el gran hit en la carrera d'aquesta banda novaiorquesa. El seu únic número U, però vaja número U. Funcionaren desde 1965 fins al 1972. I en un moment donat van passar a ser simplement The Rascals. Els componets del grup eren Eddie Brigati (cantant i pandereta), Felix Cavaliere (teclats i veu), Gene Cornish (guitarra), Robert Popwell (baix) i Dino Danelli (bateria), alguns d'ells venien de Joey Dee and the Starliters. "Groovin '" que va ser el seu gran hit es va publicar el 4 d'octubre de 1967 i hi ha una versió en castellà i una altra en italià, encara que no les tinc, per tant no me les demaneu. ¿Vale?
José Feliciano - Romance In the Night 1983
És un extraordinari guitarrista i bon cantant, a més de compositor i això que és invident, es diu José Montserrate Feliciano Garcia i aquest tema donava títol a l'àlbum "Romance In The Night", que va publicar el 1983 i que estava interpretat en anglès. Sempre ha jugat amb els dos idiomes, espanyol i anglès i ho ha fet bé i amb grans discos que han assolit xifres de venda impressionants, no en aquest país, és clar. Aquí només sel recorda per "Què serà", "El jinete" o "Dos cruces", bé, també per la nadala "Feliz Navidad". Va néixa a Lares, Puerto Rico, el 10 de setembre de 1945.
Etta James – I’m gonna take what he’s got
Extraordinària cantant de R & B, de color, amb una veu plena de sentiments, va estar estretament vinculada al segell Chess, conegut com "Cadillac Records" ja que els germans Cheese regalaven un d'aquests cars cotxes als seus artistes que venien bé. El seu nom real és Jamestta Hawkins i va néixa a Los Angeles el 25 de gener de 1938. Va formar part del trio vocal The Peaches, però abans de l'orquestra de Johnny Otis i el 1960 va començar com a solista. Va ser la primera artista de color que va incloure instruments de vent i arranjaments orquestrals en les seves cançons, una idea del seu amant Leonard Chess. Va tenir problemes greus amb les drogues, però va aconseguir recuperar-se.
Engelbert Humperdinck – Release me 1967
En els 60 van sorgir tres extraordinàries veus dins del univers del pop britànic: Tom Jones, John Rowles i Engelbert Humperdinck. Aquest últim va néixa a Madras, la Índia, el 2 de maig de 1936, però als 10 anys es va traslladar a Anglaterra. El seu manager era Gordon Mills, el mateix de Tom Jones i el va llançar amb força quan va sentir tot el seu potencial. Aquest va ser el tema que el va donar a conèixer i el seu major hit. Es deia en realitat Arnold George Dorsey i un bon dia, quan ja començava a ser un cantant famós, es va voler canviar el nom artístic per la seva difícil pronunciació, les fans es van indignar... Ara que havien après a dir "Engelbert Humperdinck" Pretenia canviarlo? Això si que NO. I va tenir que seguir anomenantse així. Avui en dia es mou pel circuit de casinos dels Estats Units.
Elvis Presley – In the ghetto 1969
Quan tots deien que el Rei estava acabat i que era una caricatura de si mateix, el 14 abril de 1969 va publicar el single amb aquest tema i va arribar al lloc número 3 de les llistes americanes, aixó va tornar a coronar Elvis Presley. La lletra és duríssima i tracta sobre drogues, marginació i barris baixos. Elvis va néixa a Tupelo, Mississippi, el 8 de gener de 1935 i va morir a Memphis, el 16 d'agost de 1977. Va ser protagonista de 31 pel .lícules, Va gravar un total de 150 àlbums i va obtenir 14 nominacions al Grammy. Malgrat la seva mort, els seus discos i records segueixen sent un dels millors negocis del mon, durant molts anys ha estat l'artista mort que més dividends a generat. Desde 1980 ha venut mes de 1.000 millions de discs.
I arriba l’hora dels adeus. Per avui això ha estat tot a Un Toc de Rock. És un plaer estar amb tots i totes vosaltres, això si, amagat darrere del micròfon mentre m’escolteu a l'altre costat del receptor, units pels hertzs radiofònics d'Altafulla Ràdio i també d’Ona la Torre.
Aquesta és una curiositat fotogràfica: El director de cinema Roman Polanski
en el Festival de Cinema d'Eivissa. Vam haver de solucionar el problema ja
que va perdre el seu avió desde Barcelona a l'illa i li canviem els bitllets per
poder arribar a Eivissa. És clar que nosaltres vam arribar més tard, però també
a temps. La noia del vestit estampat blanc del fons és l'actriu Silvia Tortosa i el
caballé de la dreta, mig amagat per la fosco, es Narciso Ibañez Menta.
caballé de la dreta, mig amagat per la fosco, es Narciso Ibañez Menta.
Una forta abraçada i a reveure.
Mario Prades
Enllaç per decarregar el programa
Link to download the program
No hay comentarios:
Publicar un comentario