Avui començarem amb un grup del qual no se cuasi res. Es deien Heinz. Benvinguts a Un Toc de Rock.
Heinz – Just like Eddie 1964
És de mitjans dels 60 i no se ni tan sols d'on són. No he trobat cap informació d'ells, encara que dedueixo que havien de ser anglesos i es que la memòria ja comença a fallar perquè només recordo que a Espanya el tema es va gravar, allà per 1964, en una bona versió del grup barceloní Alex i Los Finders; conjunt , com es deia llavors, apadrinat per la recordada Mary Santpere. Això si, li van canviar el títol i va passar a anomenar-se "Con mi guitarra" que com podeu endevinar a primera vista, no té res a veure amb el titol original.
Ohio Expres – Yummy, yummy, yummy 1968
Són una de les bandes més conegudes del bubblegum americà, al costat dels 1910 Fruitgum Company. The Ohio Express van ser una escissió del grup Sir Timothy & The Royals i estaven liderats per Joey Levine. Van estar en actiu del 1967 al 1970, si bé van tornar, amb canvis, en diverses ocasions. El tema, possiblement el seu gran hit, es va publicar el maig de 1968 i va arribar al quart lloc en les llistes americanes. Estaven englobats en un so anomenat "Bublegum pop", pesat i repetitiu, però dur, una mica a l'estil del mur de so de Phil Spector, però amb molts menys costos de producció, en hores clar. Va ser creat pels productors Jerry Kasenetz i Jeffrey Katz per al segell Budah Records.
1910 Fruitgum Company – Simon say 1968
Van ser els reis del bubblegum pop, també sota la batuta de Kasenetz i Katz. Aquesta és la seva cançó més venedora, però van tenir una interessant carrera plena de singles d'èxit, com "The train", "Indian give", "1, 2, 3, Red Light" o "Special Delivery". "Simon say va ser el seu primer disc i es va editar el 24 de gener de 1968. La banda estava integrada pel cantant i líder Frank Jeckell, al costat de Mark Gutkowski, Steve Mortkowitz, Floyd Marcus i Pat Karwan. Inicialment es van anomenar Jeckell and the Hydes, eren de Nova Jersey i es van crear el 1965. Per cert que aquest tema que escoltem portava un altre ritme, però Frank Jeckell va fer que s'assemblés al "Wooly Bully" de Sam the Sham and the Pharaohs. Estan actualment en actiu i els recordem a Un Toc de Rock.
Norman Greenbaum – Spirit in the sky 1969
És un d'aquests artistes als quals es recorda per un sol hit, però vaja “cebollazo” perquè es van vendre singles com a xurros. Norman va néixa a Malden, Massachusetts, el 20 de novembre de 1942. La combinació entre guitarra agressiva, cants gairebé gospel i els aplaudiments que van sonant de fons, fan tan atractiu el tema que entre 1969 i 1979 va superar els dos milions de discos venuts. Per cert que en alguns mitjans va ser classificat com a "cançó cristiana" tot i que Norman era jueu. Va gravar altres discos, però mai va superar el llistó, estava massa alt. Des de fa molts anys resideix a Califòrnia i es dedica a la promoció i producció de concerts.
Christie – Yellow river 1970
Seguim amb supervendes, el trio Christie només són recordats avui en dia pel "Yellow riu" i alguns amb molt bona memòria, també els recorden per "San Bernardino". Eren anglesos, es van crear el 1969 i eren tres: Jeff Christie (guitarra, cantant i compositor), Vic Elmes (guitarra) i Michael Blakley (bateria). El tema va ser el seu gran èxit, però ja portaven publicats set discos anteriorment. Es van desfer no gaire després. Jeff Christie va tornar a posar en marxa el grup el 1990.
Dave Duddley – Six days on the road 1963
Va ser un dels grans del country americà i va influir en l'estil de Johnny Cash. Aquesta és, al costat de "Vietnam Blues", la seva millor cançó. Va néixa a Spencer, Wisconsin, el 3 de maig de 1928 i va morir el 22 de desembre de 2003 a causa d'un atac de cor. Tot i estar oblidat, va tornar a l'actualitat musical quan va gravar un disc en homenatge a les víctimes de l'11S.
David Lee Murphy – Kentucky girl
Cantant, guitarra i compositor de country, va néixa a Herrín, Illinois, el 7 gener de 1959i va començar a funcionar el 1994 en publicar el seu àlbum "Out with a Bang" que va ser Disc de Platí. El tema l'hem extret d'un recopilatori de música country titulat "New Country Vol 4". Que ho gaudiu al programa d'avui d'Un Toc de Rock.
Eagles – New kid in Town 1976
Els Eagles son la millor i més comercial banda de country rock de la història, una autèntica màquina de fer diners. Es van formar a Los Angeles, el 1971. Dos dels seus LP’s: "Their Greatest Hits (1971-1975)" i "Hotel California", estan considerats entre els 20 millors àlbums del segle XX. El tema que escoltem estava inclòs en el segon que va aconseguir un Grammy i el single va arribar a número U de les llistes USA el 26 de febrer de 1977. Vull recordar-vos que hi ha una bona versió en català a càrrec de Nina. En aquesta gravació el grup estava integrat pel Don Felder, Randy Meisner, Glenn Frey i Joe Walsh. La banda es va desfer en 1980 i en una entrevista, algun dels ex-components va dir que només existia la possibilitat de tornar a tocar junts ... "Hell Freeze Over" (Quan l'infern es geli) i per això quan van tornar, el seu primer treball es va titular així.
Maurice Williams & The Zodiacs – Stay 1959
Un dels grans èxits de Jackson Browne va ser el tema "Stay", al 1978, però no era una composició seva, de fet va ser una cançó gravada en directe per acabar d'omplir un disc i casualment va ser el seu major èxit, si més no a Europa . Doncs bé, el tema era de Maurice Williams & The Zodiacs, banda de Nashville, Tennessee que primer es van dir The Royal Charms, després The Gladiols, més tard The Excell i el 1958 The Zodiacs. Maurice, el seu líder, va néixa el 26 d'abril de 1938 a Lancaster, Carolina del Sud. La cançó "Stay" la van gravar el 1959 i va ser recuperada a la banda sonora del film "Dirty dancing.
Willie Nelson - On The Street Where You Live 2010
I parlant de bandes sonores, avui a Un Toc de Rock matarem dos pardals del mateix tret. El tema formava part de la banda sonora de "My fair Lady" i ara ha estat recuperat, en la versió que ha realitzat el gran cantant texà de country Willie Nelson i que forma part de la banda sonora de "Valentine's Day" on trobem entre molts bons actors i actrius, a Julia Roberts. Willie Hugh Nelson va néixer a Abbott, Texas, el 30 d'abril de 1933. Per cert que la meva cosina que va residir molts anys a Beverly Hills on tenia un Hospital Veterinari, em va explicar que quan el públic va saber que havia defraudat a Hisenda, a principis dels 90, no compraven cap dels seus discs. Quan es va confirmar que havia pagat totes les seves deutes amb l'ens públic, llavors les seves gravacions van tornar a vendre's. I és que a sembla que per els americans, Hisenda sí que som tots.
Ben E. King – Amor 2010
La curiositat avui és aquesta: Va ser el coautor de la cançó "Stand by me" (Preguero) i aquí us porto una cançó seva que també està inclosa en la banda sonora del film "Valentine's day" i que ell va gravar originalment el 1961 arribant al lloc 10 de les llistes americanes. Es tracta de "Amor", així tal com sona, en espanyol. El seu nom complet és Benjamin Earl Nelson, va néixa a Henderson, però es va criar a Harlem, el 28 de setembre de 1938. Va ser el cantant de The Five Crown i més tard The Drifters, per seguir després en solitari amb una brillant carrera ja que encara està en actiu. Per cert que "Stand by me" va ser el seu hit al 1961, però va tornar a ser-ho el 1986 i a Anglaterra també al 1987. La va arribar a gravar fins el mateix John Lennon, fins i tot Ringo Starr. Pero aquí al pais recordem la versió del malograt Bruno Lomas.
Wallace Collection – Daydream 1969
Eren belgues i gravaven en anglès. Van crear un estil propi dins del simfonisme que sorgia des d'Anglaterra. És clar que molts dels seus components formaven part de the Belgian National Philharmonic Orchestra per la qual cosa tenien experiència en música clàssica. Experiencia que fusionaven amb el rock aconseguint com amb "Daydream" unes melodies perfectes. Es van formar el 1968 i fins 1971 els seus components van ser Sylvain Vanholme (guitarra i veu), Freddy Nieuland (bateria i cors), Marc Hérouet (teclats), Christian Janssens (baix), Raymond Vincent (violí) i Jacques Namotte (violoncel). Van tornar a 2005 amb canvis en la formació i encara estan en actiu. "Daydream" es va gravar en els Abbey Road Studios de Londres i va ser número U en 21 països.
Phil Collins – In the air tonight 1981
Estava inclosa en el primer LP en solitari "Face value" del que va ser bateria i cantant de Genesis des de 1970. Per cert que Peter Gabriel, cantant i líder del grup, va haver de abandonar.lo per enfrontaments amb Phil. El seu nom complet és Philip David Charles Collins, va néixael 31 de gener de 1951 a Chiswick, Londres. Sembla, segons fonts de la seva discogràfica que ja ha superat els 150 milions de discos venuts a tot el món. Va aconseguir l'Oscar a la millor cançó per "Tarzan". Per cert que aquesta passat mes de setembre ha tret nou disc. Ja l’escoltarem.
Bruce Springsteen – Streets of Philadelphia 1993
Bruce Frederick Joseph Springsteen, el Boss, va néixa a Long Branch, Nova Jersey, el 23 de setembre de 1949 i va aconseguir un Oscar per aquesta cançó que formava part de la banda sonora del film de Jonathan Demme "Philadelphia" en què intervenien Denzel Washington, Tom Hanks, Antonio Banderas i Jason Robards. Pel lícula de tema molt dur amb la SIDA, les relacions gais i la intolerància com a eix central. La cançó es bonissima.
Tom Jones - Die trouble me 2010
El Tigre de Gales ja té nou disc "Praise & Blame" que es va publicar l'agost passat. És tot un veterà amb una potència vocal i una qualitat que ha superat les barreres del temps. Aquesta és una de les cançons que més m'agrada del nou disc i en Un Toc de Rock vull compartir.la amb vosaltres. Una peça amb reminiscències folk i gospel, afegint tocs de R & B. Mescla explosiva per aquesta gran balada. Sir Thomas Jones Woodward va néixa a Treforest, Pontypridd, una localitat propera a Cardiff, País de Gales el 7 de juny de 1940. Va començar allà pels anys 60 i com veieu, està en actiu i molt actiu.
Vangelis & Jon Anderson – Deborah 1983
És una de les millors balades de la història. La unió del teclista grec Vangelis Papathanassiou i el cantant anglès Jon Anderson va donar el seu fruit en tres o quatre LP's que tots dos han gravat junts i que estan plens de bones cançons. "Deborah" estava inclosa en "Private Collection". Vangelis va començar sent componen del grup grec Aphrodite's Child i Jon era el cantant de Yes. Quan Rick Wakerman va marxar van intentar que el seu lloc fora per el grec, però el sindicat de músics britànics va vetar aquesta incorporació. Tot això ho guanyem els melòmans ja que la carrera de Vangelis ha estat brillant. Va néixa el 29 de març de 1943 i Jon ho va fer el 25 d'octubre de 1944. Per cert que el seu germà va ser el cantant de Los Bravos, substituint a Mike Kennedy.
Vangelis Papathanassiu al front dels seus teclats
Bé i el rellotge que és inexorable i no ens perdona mai indica que ha arribat l'hora d'acomiadar-nos, per tant això ha estat tot en el Un Toc de Rock d'avui. Però tindrem més, molt més, en el pròxim programa. Una salutació als oidors de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Que sigueu bones i bons. A reveure.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario