Benvinguts a Un Toc de Rock
Mario Prades amb Celtas Cortos despres d'un concert celebrat a la plaça
de toros de Tarragona, amb nosaltres es troba Vito, una bona amiga del
Diari de Tarragona i la seva nevoda.
Diari de Tarragona i la seva nevoda.
Celtas Cortos – El marinero borracho 2010
El nou disc dels salmantins Celtas Cortos, la banda liderada per Jesús Cifuentes, es titula "Introversión", es va posar a la venda el 31 d'agost passat i està ple de bones versions. Aquesta que sona a Un Toc de Rock és la del tema "The Druk sailor", una cançó tradicional de la Royal Navy britànica que ja havia estat gravada per gent com Blaggards, Gin, Dale Haze and the Champions, the King's Singers, James Last, The Swingle Singers, Pete Seeger i molts altres. Celtas Cortos es van crear el 1984 a Valladolid i avui només queden quatre dels membres originals. Van començar sent un grup instrumental, però a partir del tercer disc "Cuéntame un Cuento" inclouen veu i va significar el seu llançament massiu.
A partir d'aquesta setmana de tant en tant us oferiré retalls de
premsa d'articles que vaig publicar al Diari de Tarragona, on
vaig ocupar la funció de crític musical i periodista
d'esdeveniments relacionats amb la música, entre ells
cobertura de concerts. Avui comencem amb aquest article
anunciant el concert dels Celtas Cortos on me van fer la foto
amb ells. (Nota de l'autor)
Los Rebeldes - Mas sabe el diablo 2008
És el penúltim disc de la banda barcelonina Los Rebeldes, grup liderat per Carlos Segarra. La cançó donaba títol al CD pùblicat al 2008 i en aquest disc han comptat van el membre original Aurelio Morata, però quan van sortir a la carretera, els va tornar a deixà. Es van formar el 1979 i eren només tres: Carlos Segarra (guitarra i veo), Aurelio Morata (baix i veu) i Moisès Sorolla (quasi bateria). Han passat molts anys, discos i carretera, però Carlos Segarra segueix mantenint vius els rebels.
Retall de prensa del Diari de Tarragona os vaix
escriure per fer la crítica d'un concert de Los
Rebeldes (Abaix a la dreta de la plana)
Juan Luis Guerra y Juanes - La calle 2010
Tornem amb el nou disc del dominicà Juan Luis Guerra que porta per títol genèric "A son de Guerra". En aquest tema compta amb la col.laboració del colombià Juanes. I ara, després d'escoltar dues cançons en programes consecutius, deixarem descansar a aquest bon músic caribeny que va néixer a Santo Domingo, República Dominicana, el 7 de juny de 1957 i que al capdavant dels 4:40 va ser una alenada d'aire fresc per la música calenta.
Zebra – This is happy song 1972
Eren de l’Illa de Mallorca i en Zebra trobem un joveníssim Joan Bibiloni a la guitarra, un amic de Un Toc de Rock. És una cançó feliç que era la cara A d'un single publicat per Novola-Zafiro el 1972 que va ser la seva presentació musical. Només van publicar set singles, un LP i un altre que va quedar inèdit, produït per Jon Anderson, però eren una bona banda que no va tenir continuïtat. Si bé cada un dels seus components va tenir després el seu moment de brillantor, destacant Joan, un dels grans guitarres dels Païssos Catalans. També estava Miquel Vicens que va tocar amb Mike And The Runaways, al costat del bateria dels Z-66 Manolo Marí, el cantant Anthony Anderson (germà gran de Jon Anderson, líder de Yes), amb un vell amic d'aquest nouvingut a Espanya , David Walmsley (guitarra) que acabaven d'abandonar l'última formació de Los Bravos. Pel grup també va passar el pianista Agustí Fernández, avui un referent en el camp del jazz.
Z-66 – Despierta el amor 1970
I parlant de les Balears, de mallorquins i dels Z-66, dons aquí estan. Van ser una de les millors bandes de R & B espanyoles de l'època. Es van crear el 1966 i estaven integrats per Vicenç Caldentey (guitarra), Manolo Ness (saxo), Leopoldo González (baix) i Manolo Mari a la bateria. Se'ls va unir el cantant Llorenç Rosselló Horrach (Santa Maria del Camí, Mallorca, 21 de febrer de 1946) que quan va començar en solitari va adoptar el nomde Lorenzo Santamaría. El seu gran hit va ser la versió que van realitzar del "Nits de blanc setí" dels Moody Blues. Tenien un avantatge, el seu mànager ho era també d'Eric Burdon i de Jimi Hendrix i era el propietari del Club Gomila, a El Terreno, un barri de Palma de Mallorca i això va fer que beguessin de les fonts originals i van realitzar JAMM sessions amb músics que només eren imatge llunyana idolatrada per altres artistes espanyols del seu temps. "Despierta el amor" és una bona versió del tema "Love grows" dels britànics Edison Lighthouse, tot i que aquests la van titular “Love Grows (Where My Rosemary Goes)”. Els Zeta van haver de trobar-lo massa llarg i el van escurçar.
Pep Sala y la Banda del Bar – Mardi Gras 1997
Guitarra, cantant, productor, compositor i bon amic, va ser el 50% de SAU i a la mort de Carles Sabater va abandonar el projecte per seguir amb un altre que ja estava funcionant paral.lelament des de 1993, la Banda del Bar. Pep Sala va néixa a Vic el 17 de juliol de 1960. Aquest tema formava part d'un doble CD publicat el 1997 i titulat "paranys de la memòria". És un gran col.leccionista de llibres antics i jo he estat convidat en dues ocasions a fer cors en enregistraments seus, encara que per respecte a aquest bon amic que és Pep, sempre he declinat la invitació. Per cert que quan i van tancar les casernes de l'Avda Catalunya, a Tarragona, Sau va realitzar el concert de tancament dels locals, va ser una cosa molt anecdòtic ja que un dels principals hits de SAU era "No he nascut per militar".
Retall de premsa del Diari de Tarragona on vaig escriure
anunciant un concert, dels molts que SAU va realitzar
a la província de Tarragona.
Los Secretos – El blues del autobús 2009
Aquesta podria considerar la nostra curiositat d'avui, el grup madrileny Los Secretos versionant "El blues del autobús" de Miguel Ríos, des del disc "Tributo a Miguel Ríos" que es va publicar el març del 2009. Per cert que el tema va ser composat per l’asturià Víctor Manuel.
Los Secretos
El Dúo Dinámico – Tu vacilándome y yo… esperándote 1987
Tal i com us vaig prometre, aquí tenim una altra de les noves cançons que es van incloure en el disc de retorn del Dúo Dinámico. És una gran cançó que mereix sonar a Un Toc de Rock. Ramón Arcusa i Manolo de la Calva, dos artistes que van canviar els conceptes musicals de la joventut dels seixanta. Per cert que el 21 de setembre de 2007 es s'estrena al Teatro Nuevo Apolo de Madrid el musical "Quisiera ser" amb una banda sonora basada en 24 èxits del Dúo Dinámico.
Laura Pausini – La soledad 1993
És una cantant italiana que ha guanyat tres premis Grammy Llatins i un Grammy americà. Va guanyar el Festival de San Remo93 amb aquest tema i amb ell la vam descobrir al nostre país. És una gran balada que a mi sempre em recorda a dues persones estimades l’Eva i Marcos, es coneixien gairebé des de petits i estaven molt enamorats. Un dia Marcos va marxar a treballar als Estats Units i ella es va quedar. Per això sempre que l’Eva escoltava aquest tema, les llàgrimes amaraven seus ulls. Avui, molts anys després, tot ha acabat entre ells, Eva és metge aquí i Marcos enginyer en una fàbrica d'automòbils a Tampa, Florida. Laura Pausini va néixa el 16 maig 1974 a Solarolo i ha gravat en espanyol, portuguès, anglès i francès.
Rosa León y Amaya Uranga – Blowind in the wind 1986
El 6 de maig de 1986 la cantautora madrilenya Rosa León va gravar un doble LP en directe al teatre Alcalá Palace de Madrid. Es títol "Amigas mías" i van col.laborar Massiel, l'advocada Cristina Almeida, María Dolores Pradera i Los Gemelos, Ana Diosdado, María Asquerino, Ángeles Caso, Rosa Maria Mateo, Maruja Torres, Merche González, Pilar Trenas, Ana García Rivas, Lolo Rico, Marina Rossell, Mari Carmen amb els seus Ninots i l’Amaya Uranga, tot dones, per aixó el titol. Amb aquesta última interpreta un clàssic de Bob Dylan, "La resposta està en el vent". El disc el va publicar Fonomusic el mateix any 1986. Rosa va néixa a Madrid el 4 de setembre de 1951.
Juan Antonio Muriel – No seas julai 1987
És un bon cantautor, nascut a Màlaga, el 1949. Seva és la cançó "Princesa" que interpretaba Joaquín Sabina. Us he portat aquest tema “No seas Julai” que sempre ha estat el meu favorit a la discografia d'aquest home motivat socialment i preocupat per les coses que succeeixen al seu voltant. Estava inclòs en el LP "La Luna vigila" que va publicar a principis de 1987 el segell Zafiro. La producció va ser dirigida per l'ex-guitarrista del grup Guadalquivir, Luis Cobos "Manglis" i es va gravar entre gener i febrer del mateix any, en els estudis Kirios de Madrid. Per cert que Luis Cobos "Manglis" està que trina amb la Societat d'Autors.
Miguel Oñate – Mientras 2007
Va ser el cantant d'Asfalto un parell d'anys i amb ells va gravar dos dels seus bons discs, "Más que una intención" i "Cronophobia". Va néixer a Madrid el 1955 i va militar en els grups Los Ecos i Trafalgar, però va rebutjar l'oferta de Salvador Domínguez per entrar en Banzai i en el seu lloc ha va fer el català José Antonio Manzano, Oñate es va decidir per Asfalto. Fins a finals de 1985 quan decideix deixar-los. Va trigar, però el 2007 surt el seu primer treball en solitari i únic fins ara "Muy personal", amb temes rockers, però altres com el que escoltem avui a Un Toc de Rock, en la línia de cantautor urbà. Per cert, Asfalto va tindre també un altre cantant solista que deixà el grup despres de grabar un sol disc. No recordo el seu nom, peró era de Mallorca i els deixà per que deia que a Madrid i desde la seva finestra... no veia el mar.
que Miguel Oñate grabó con Asfalto.
Mónica Molina – Amar en tiempos revueltos 2005
És la sintonia de la sèrie de TVE del mateix títol que s'emet a la sobretaula diàriament i que a mi, malgrat les seves crítiques positives, no m'agrada gens. Les poques vegades que m'he aturat am mirar-la, he trobat els diàlegs rancis i ensucrats, lluny del llenguatge dels anys cinquanta i encara més allunyat del llenguatge de carrer actual. Està parcialment inspirada en un altre culebró de TV3 "Temps de Silenci", produïda també per Diagonal TV. El tema m'ha estat demanat per una bona oient d'Un Toc de Rock i clar, aquí està sonant. La interpreta Mónica, una de les components de la saga Molina, d'actors i cantants. La així mateix actriu i cantant Mónica Molina Tejedor va néixa a Madrid, el 24 de gener de 1968 i va treballar en la sèrie durant vint capítols.
Mónica Molina
Carmen Cuesta y Chuck Loeb – La Paz 2007
La madrilenya Carmen Cuesta, establerta a New York amb el seu marit, el guitarrista nord-americà Chuck Loeb, és una de les principals veus del moment pel que fa a Smoot-jazz. El 2007 van publicar l'àlbum "You Still Your say Know Me" on trobem aquest tema "La Paz". Els músics que toquen en aquesta gravació són Carme Cuesta a la veu i percussió, Chuck Loeb a la guitarra, teclats i percussions, Will Lee s'encarrega del baix, el mateix que Brian Killeen. El bateria és Wolfgang Haffner, mentre que Michael Brecker toca l’EWI (un instrument electrònic de vent), al piano està Matt King i Till Brynner utilitza trompeta i flugelhorn, Amb David Charles també a la percussió i Lizzy Loeb als cors. Es un bon disc.
Carmen Cuesta
Los Pop Tops – Mamy Blue 1971
Amb producció d'Alain Milhaud, els Pop Tops van gravar el 1971 el que seria el seu major hit, el tema "Mamy Blue", compost pel francès Hubert Giraud per a la seva dona Nicoletta. Amb aquesta cançó el grup espanyol amb Phil Trim a la veu i co-compositor de la lletra, es van col.locar en el lloc 42 de les llistes americanes. Es versionar a diversos idiomes interpretada per cantants de cada país, entre ells la van gravar Nicoletta, Roger Whittaker, Horace Andy, Demis Roussos, Stories, Charisma, Dalida i Ricky Shayne. Els Pop Tops van començar anomenantse Los Tifones, però després de la marxa del seu cantant i guitarra Luis Fierro i l'arribada des de Trinitat Tobago de Phil, van passar a ser Els Pop Tops. Anys més tard Fierro tornaria al grup com a guitarra i segona veu. Per cert que un dels components del grup Alfonso Arteseros, és actualment presentador del programa "España en la memoria" al canal Intereconomia.
I arriba el moment de dir-vos adéu, però tornarem amb molt més i espero que millor. Que sigueu bons i bones. Des Un Toc de Rock, una salutació a tots els oidors d’Altafulla Ràdio i Ona La Torre, a reveure.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
No hay comentarios:
Publicar un comentario