Des que vaig realitzar el programa sobre la música Tex-Mex, he rebut diverses suggeriments, consultes i peticions. Avui i només breument, escoltarem a una de les grans agrupacions del Tex-Mex, Los Super Seven.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Los Super Seven – Me voy pal pueblo 2001
Integrat per membres de The Texas Tornados, Los Lobos, Calexico, Ozomatli, Sir Douglas Quintet i The Mavericks, són una macroformación amb una curta discografia, només 3 LP's. Aquesta cançó és del segon, publicat el 2001 i titulat "Canto". El grup va estar integrat en aquest disc per: Wil-Dog Abers (de Ozomatli) baix, Susana Baca veu, David Hidalgo (Los Lobos) baix, guitarra, percussió, bateria, veu i requint; Raul Malo (The Mavericks) veu, Ruben Ramos veu, Rick Treviño veu, Cesar Rosas (Los Lobos) baix, guitarra, veu, guitarró i gresca; Alberto Instal piano, Caetano Veloso guitarra i veu, Conrad Lozano (Los Lobos) guitarró, Louie Perez (Los Lobos) guitarra i veu i Cougar Estrada (Los Lobos) percussió i bateria. Van comptar amb Steve Berlin (Los Lobos) com a productor. Per cert, en el tercer disc encara són més tropa.
Peret – Corazón de madera
Pedro Pubill Calaf, al costat del "Pescaílla", van ser els creadors de l'autèntica rumba catalana, aquest estil musical basat en un sistema de tocar la guitarra anomenat “el ventilador” i que avui semblen haver descobert aquestes noves generacions de pop-rock-rumba en català, sense adonar-se que tot està inventat. Peret va néixa a Mataró, el 26 de març del 1935. Gairebé perd tots els seus cabals a causa d'una d'aquestes religions que sorgeixen i mengen el “tarro” a la gent per vuidarlis la borsa. Això si, ho van fer "reverend" i tot. Per sort va reaccionar a temps i va sortir-sen, es va treure el perruquí que l'obligava a portar la discogràfica des que va gravar el seu primer disc i va tornar als escenaris i ha gravar. Per cert que es veritable primer disc el va gravar el 1947 i avui crec que no ho recorda ni ell i és que va ser un sonor fracàs que el va convertir en venedor ambulant. El 1998 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Jermaine Jackson y Pia Zadora – Si se pone a llover 1984
Jermaine Jackson i Pia Zadora interpreten un tema que és va convertir en un plena pistes de discoteques i que escoltarem fa ben poc an anglès. Ara i perquè tots ens assabentem del “missatge", aquí us el porto en castellà. Jermaine és el germà gran del clan Jackson, nascut a Gary, Indiana, l'11 de desembre de 1954. Pia Zadora va néixa a Hoboken, Nova Jersey, el 4 de maig de 1954 i el seu nom real és Pia Alfreda Schipani. Per cert que Jermaine ha grabat ancare mess en castellà. Per a mostra un botó sonan a Un Toc de Rock, des de el 107.4 Altafulla Ràdio.
Pia Zadora
Melissa y Jermaine Jackson – Confesiones 1986
La cançó i el respectiu vídeo van ser gravats en els estudis Sound Castle de Los Angeles, Califòrnia el gener de 1986. Va ser el primer senzill extret de l'àlbum "Melissa III" de la cantant veneçolana i es va vendre bastant bé en el mercat llatinoamericà, no a Espanya on no se si tan sols si es va arribar a editar. I aclarint coses, Melissa es diu en realitat Melissa Mariana Griffiths Parra Del Riego i va néixer a Lima, Perú, el 14 de desembre de 1957, filla de pare anglès i mare peruana, tot i que es van traslladar a Veneçuela. La consideren "La Madonna Veneçolana" i també "La Reina del Rock". Va formar part del grup Tinajas.
El Dúo Dinámico – Resistiré 1986
Són el nostre "Duo" per excel.lència. La primera actuació davant del públic la van realitzar al programa "La comarca nos visita" de Ràdio Barcelona. Però això no és realment cert ja que ells havien actuat en les festes que se celebraven a l'empresa on treballaven com a enginyers tècnics, la fàbrica de motors Aricasa. Tornem a la ràdio, en aquest moment es deien The Dinamic Boys, però el presentador Enrique Fernández, va dir no saber anglès i els va presentar com Dúo Dinámico. Els dos músics van acceptar el nom, que així va quedar per a la història. El 1990 "Resistiré" es recupera per a la banda sonora de la pel.lícula "Átame!" De Pedro Almodóvar. Inicialment estava inclòsa en el què va ser el seu àlbum de retorn, editat el 1986 i que també recollia diversos mixes titulats "Guateque" i altres temes nous, entre ells "Regálame una noche" que és preciósa i escoltarem un dia d'aquests. El "Dúo" són: Manuel de la Calva Diego, nascut a Barcelona, el 15 de febrer de 1937 i Ramon Arcusa Alcón que va néixa també a Barcelona, en aquest cas el 10 de desembre de 1936. Veterans Eh?
El Dúo Dinámico i Marisol
Ana Torroja – Sonrisa 2010
Nou disc d'Ana Torroja la que va ser cantant de Mecano, en solitari. Aquest és el single del nou àlbum que es va publicar el passat mes de setembre. Amb Mecano va vendre més de 25 millions de discos, són el grup espanyol que més ha venut a tot el món. En solitari a superat el milió i mig. Va néixa a Madrid, el 28 de desembre de 1959, feu números i sabreu la seva edat.
M-Clan – Me voy a dejar llevar 2010
També tenen nou treball els murcians M-Clan, la banda liderada per Carlos Tarque. El seu novè àlbum es titula "Para no ver el final" i es va publicar al setembre passat. Aquest tema és el single de presentació. La producció ha estat a càrrec de Carlos Raya, però aquesta vegada el grup només són Carlos Tarque i Ricardo Ruipérez, sense la resta de la formació habitual.
Antonio Banderas y Carlos Santana – Al otro lado del río 2005
Aquesta és la meva curiositat d'avui: El tema va ser composat pel cantautor uruguaià Jorge Drexler per al film "Diaris de motocicleta" i va guanyar l'Oscar en la categoria de millor cançó inèdita per a una pel.lícula, però com els organitzadors de la cerimònia van jutjar que Jorge no era prou conegut, van decidir que la cançó la interpretessin Antonio Banderas acompanyat pel gran guitarrista Carlos Santana. És clar que Jorge va cabilar i es va prendre la revenja i el temps que havia de fer servir per agrair l'Oscar, el va utilitzar per cantar a acappella la seva cançó. ¡Toma americanos!
Carlos Cano, María Dolores Pradera y el Coro de la Caleta – Habaneras de Cádiz
És al costat de "María la Portuguesa" y “La murga de los currelantes”, les cançons més conegudes de Carles Cano. Aquí us porto una bona col.laboració per gaudir d’aquestes "Habaneras de Cádiz", amb lletra d'Antonio Burgos i que Cano va gravar inicialment el 1984. A Carlos el van classificar com a cantant de copla espanyola i ell ho va aclarir un bon dia dient que la seva música no és cobla ni espanyola, si acas és cobla andalusa. Va néixer a Granada el 28 de gener de 1946 i va morir el 19 de desembre de 2000. El 2001 és nomenat a títol pòstum Hijo Predilecto de Andalucía.
Tomeu Penya – Cabrera
Ara us porto dins d'Un Toc de Rock, una de les millors cançons de l'amic Tomeu. Per cert que no és una cançó d'amor... O si? És un crit exigint la conservació de l'illa de Cabrera. Ancara recordo una de les últimes vegades que Tomeu va menjar a casa meva de Cambrils uns "fideus rossos", a més de la meva ex hi estaba el tio Ramón, en pau descanse. Van estar molt de temps parlant els dos de gossos, intentant saber quina raça era el gos mallorquí "Cap de Bastià". Tomeu estava preocupat, aquella tarda havia de gravar a TV3 un "Tres senyores i un senyor" i no estava massa tranquil."No se que em tenen preparat aquestes noies" em deia, el que li van preparar va ser un cavall i li van fer muntar.lo. El seu nom complet és Bartomeu Nicolau Morlà, va néixer a Vilafranca de Bonany ‘any 1949. Està preparant nou disc i crec que no tardarà.
Tony Landa – Soy un barco a la deriva
En els 60 va ser el cantant del grup vasc Los Mitos, aquells que ens cantaben alló de “Es muy fácil”, però com solia succeir, la discogràfica va voler que es llancés en solitari i ell va entrar en el joc. De 1970 a 1978 va ser un dels solistes més venedors, gràcies a temes com "Un adios", "Solo queda la esperanza", "Una sencilla canción de amor" i aquesta que escoltem ara. El seu nom real és Juan Antonio Santiesteban i va néixer a Bilbao, el 1948. Gravava amb el segell Hispavox.
Víctor Manuel – El abuelo Víctor 1969
Víctor Manuel Sanjosé Sánchez, nascut a Mieres del Camíno, el 7 de juliol de 1947. Curiosament un home que va fer bandera del comunisme, va gravar en els seus inicis una cançó "Un gran hombre" on lloaba la tasca d’en Franco. "El abuelo Víctor" és una de les seves primeres cançons reivindicatives que parla de la duresa de la mina, una cosa que ara molts estan percebent, després del que va passar a Xile. Oblidant que la conca minera asturiana ha viscut en pròpia pell aquestes tragèdies en masas ocasions.
Cacho Castaña – ¿Adónde Vas? Quedate En Buenos Aires 1994
Una de les grans veus argentines que torna a Un Toc de Rock, en aquesta ocasió amb una altra de les seves bones cançons que, com no, parla de problemes humans i de la seva Buenos Aires natal, es Cacho Castaña. Va néixer al barri de Flores, d'origen italià, l'11 de juny de 1942 i el seu nom real és Humberto Vicente Castagna. Ha compost més de 2.500 cançons, de les quals hi ha gravades unes 500. Va obtenir el Premio Gardel el 2005, per el seu àlbum " Espalda con Espalda". La cançó que escoltem estava inclosa en el seu LP "Soy un tango", de 1994, si bé també la trobem en moltes dels seus recopilatoris.
Presuntos Implicados – Alma de blues 1989
Aquest tema marcà l'abans i el després del grup creat a Yecla, Múrcia i establert a València, Presuntos Implicados. Donava títol a un LP editat el 1989, un dels seus millors trabaills. El grup estava integrat per Soledad Giménez, Juan Luis Giménez i Nacho Mañó. Si bé des de la marxa de Sole, fa un o dos anys, el seu lloc l'ocupa Lydia Rodríguez.
I arriba el moment dels adeuss, però no us quedeu tristos perquè tornarem a estar junts en el pròxim programa d'Un Toc de Rock. Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. A reveure i a ser bons i bones.
Mario Prades
Enlleç per descarregar el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario