El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

lunes, 1 de noviembre de 2010

Un Toc de Rock Programa 02-11-2010

                                      Mario Prades a la 1 ª Fira Internacional del Disc i Cinema de Col.leccionisme
                                     de Tortosa que jo organitzaba, presentant  el lliurament de la  Placa Homenatje
                                     el director de cinema barceloní  Miguel  Iglesias  Bonns,  per haver rodat tres 
                                   pel.lícules  ambientades a la jungla africana  (Kirma  Reina de les Amazones,
                                      La Deessa Salvatge i Tarzan i el  misteri  de la selva)  i que en realitat van sé 
                                      rodades  a  les Terres de l'Ebre.  Miguel Iglesias  és  el  primer   per  la dreta,  
                                         darrera meu.  M'uneix  a  ell alguna cosa més que una bona amistat  i respecte
                                              professional.  D'alguna   manera   va   ser   el  meu  sogre.


Va arribar des de la seva Argentina natal i després de passar per Madrid es va establir a Barcelona. És un cantautor que reflecteix en les cançons la seva visió de la vida, però intentant reflectir la seva part positiva, encara que de vegades li surt la negativa, com a tots nosaltres. Aquí ens explica que te “un esqueleto vacilón”, Comenza Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre, per tant toca dir allo de

Benvinguts a Un Toc de Rock.

Sergio Makaroff – Esta noche solo quiero bailar 1996

El seu millor disc és "Un hombre feo" on hi havia la que possiblement sigui la seva millor cançó "Tranqui Tronqui". El tema que us porto per obrir Un Toc de Rock d'avui és un cant a la bona vida i ens ho diu clarament " Esta noche solo quiero bailar". Va néixa a Buenos Aires i al costat del seu germà Eduardo formar Los Hermanos Makaroff. La banda es dissol el 1978, ell es ve a Espanya i col.labora amb Tequila. El 1980 es trasllada a Barcelona. Ha col.laborat com a lletrista amb Ariel Rot i compost cançons per a Andrés Calamaro, Los Rodríguez, Azucar Moreno i Manolo Tena. També és redactor de la revista "Efe Eme" i participa en programes de ràdio i televisió.


Selena Gomez & The Scene – Un año sin ver llover 2010

L'actriu de televisió i cinema Selena Gomez, artista del Disney Chanel, també canta i ho demostra en aquest tema inclòs en el seu nou disc publicat al setembre passat i en el qual versiona al castellà el seu tema "A year without rain" que dona titol al álbum. Va començar com a actriu infantil i segueix venent la seva imatge de nena, encara que ja no ho és tant. Va néixa a Grand Prairie, Texas, el 22 de juliol de 1992. Té 18 anys i segueix interpretant papers de nena de 14 i 15 anys d'edat. Selena Gomez & The Scene és una banda formada a finals del 2008, integrada per Selena com a cantant, Ethan Roberts a la guitarra, Joey Clement toca el baix, Greg Garman la bateria i Dane Forrest s'encarrega dels teclats. El tema que escoltem dóna títol al segon àlbum del grup "A Year Without Rain" que es va publicar el 17 de setembre de 2010.

Nek – Tu nombre 1997

L'italià Nek publicar el 1997 el seu primer disc en espanyol amb el seu nom per títol i afegint "En español", s'incloïa el que seria el seu gran hit al país "Laura no està", però aquest tema que sentim avui a Un Toc de Rock és molt agradable d'escoltar i per això sona aquí a la nostra sintonia. Va néixa el 6 de gener de 1972, a Sassuolo i va formar part del grup White Lady. El seu àlbum de debut com a solista va ser llançat el 1992 i es va titular simplement Nek. Va debutar al Festival de San Remo el 1993, des de llavors té una bona carrera.


Freddy Fender – I almost called your name 1975

Baldemar Horta Medina era el seu nom real. És un dels màxims exponents del Tex-Mex. Va néixa a Texas, concretament a San Benito, el 4 de juny de 1937. Va començar gravant amb el seu nom original, però de seguida es va comercialitzar i adoptar el de Freddy Fender. Va formar part dels Texas Tornados i Els Super Seven. Freddy Fender morir el 14 d'octubre de 2006, a Corpus Christi, Texas. De 1975-1983 Fender va aconseguir posar 21 de les seves cançons adalt de tot de les llieste de música Country. El seu gran hit va ser "Before The Next teardrop Falls" que en català versionar Tomeu Penya. En el mateix àlbum, publicat el 1975, trobem aquest peça. On barreja, com és habitual en el Tex-Mex, anglès i castellà.


Tomeu Penya – Els cors ferits 1990

I parlant de l'amic Tomeu, aquí el tenim amb aquesta bona cançó que va ser un dels seus èxits des que llancés la seva carrera a les Terres Catalanes amb "Mallorquins i catalans". És de Vilanova de Bonany, Mallorca i el seu barret es converetí en una imatge característica. Per cert que en una ocasió em va comentar que quan volia anar al futbol, a veure el seu equip, el Mallorca, l'únic que havia de fer per passar desapercebut era treure's el barret. El 1992 va rebre el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya per "Sirena". El tema "Els cors ferits" donava títol a un LP publicat el 1990.

                                            Mario Prades amb l`amic Tomeu al Serrallo, despres d`una bona mariscada
                                                                    que  va  pagar  la  casa  de  discos  del  mallorquí

Marc Durandeau – Caigut del sete cel 1993

Marc Durandeau és d’Esparraguera, Barcelona i va quedar primer al concurs televisiu i radiofònic "Èxit". D'aquí també va sorgir l'oportunitat d'enregistrar el seu primer disc “Te espero en casa” (1993), produït pel Joan Bibiloni i en el que s’incluia aquesta cançó. Va fer un canvi complet en la seva trayectoria artistica, se'n va anar al Carib i es va dedicar a treballar com a compositor i arranjador d'artistes internacionals. Des de 2003 éstà fitxat per el segell Universal i acaba de gravar nou disc que significa la seva tornada al català, si be emb sembla que ha cambiad de segell un altre vegada. Crec que ja podeu trobar algunes de les noves cançons a la seva pàgina web. Per cert que ha canviat d'imatge i ara va completament rapat. També es compositor de la banda sonora de la pel.lícula “La Nit Que Va Morir L'Elvis”.

Joan Manuel Serrat – Menuda 1973

Es troba en el que al meu parer, és el millor disc en català del "Noi del Poble Sec", publicat per Edigsa el 1973 i titulat "Per al meu amic". És una lletra que sempre m'ha agradat i que vull compartir amb vosaltres aquí, a Un Toc de Rock, des de d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. A escoltar.

                                                  Mario Prades amb la cantant Mara Castel i Joan Manuel Serrat


Navajita Plateá – Noches de Bohemia 2003

És possiblement la cançó més coneguda en la carrera del duo de Jerez de la Frontera, integrat per Ildefonso de los Reyes (Jerez, 1969) i Francisco Carrasco Soto (Jerez, 1976). El tema estava inclòs en el CD "En Família" que van publicar el 2003 i en el que al meu parer s'incloïa la millor cançó del duet "Frio sin tí" i que escoltarem un altre dia, paraula, de fet ja la tinc preparada.

Nacho Campillo – Loco de amor 1995

Nacho Campillo, el líder dels Tam Tam Go!, va intentar una dura prova que no li va sortir massa bé, el maig del 2007 va realitzar una actuació "espontània" al metro de Madrid, a l'estació Bilbao, durant una hora va estar cantant amb el barret prest... només va recaptar 71 cèntims, "ni per un cafè" i no va ser reconegut per ningú, bé, una persona si el va reconèixer. Nacho va néixer a Badajoz el 14 d'abril de 1959 i amb Tam Tam Go! van començar gravant en anglès. De fet, en el seu primer LP només el tema "Manuel Rachel" estava cantada en castellà. La cançó "Loco de amor", amb arranjaments gairebé jazzístics, estava inclòs en el seu primer disc en solitari amb el seu nom per títol genèric. Abans habia tocat amb RH+ i anteriorment amb Clavel i Jazmín.


The Blue Diamonds – Ramona 1961

Va ser un tema ja clàssic que van popularitzar els Bachelors en els anys 60, encara que era molt més antiga, concretament va ser gravada per primera vegada el 4 de gener de 1928, per The Paul Whiteman Orchestra. Estava escrita per Wolfe Gilbert, amb música de Mabel Wayne, per al film "Ramona", on la cantava l'actriu Dolores del Rio Els holandesos d'origen indonesi The Blue Diamonds la van gravar en castellà, cosa que el duet feia habitualment, de fet gravaren 58 cançons en espanyol. Eren els germans Ruud de Wolff (nascut el 12 de maig de 1941 i que va morir el desembre del 2000) i Riem de Wolff (nascut el 15 d'abril de 1943).



The Kelly Family – Quisiera ser un Ángel 1994

Al llarga durada “Over The Hump” s’incluía el tema original, cantat en angles. Els Kelly Family son una bona banda vocal, us porto aquesta versió en español d’un dels seus gran éxits. Son tota una tropa: germans, pare, mare, tots canten i toquen en perfecta harmonia. Són un clan familiar transhumant, un grup de nou germans i germanes nascuts als Estats Units, Espanya, Irlanda i Alemanya. Tenen una àmplia discografia, en la majoria dels casos editats per ells mateixos i venuts així mateix per ells mateixos, aixó en un principi, fins que van signar distribució a través d'EMI, entrant en el món de la realitat. No tots són els mateixos en cada disc i a més alguns dels germans com Paddy, Angelo, John, Maite i Kathy han gravat en solitari.


Gilbert Becaud – Natalie 1964

Fou un dels grans de la cançó en el veí país. Cantant, pianista i bon compositor. Cançons seves les van gravar des de Elvis a James Brown, passant per Petula Clark, Vicky Carr, Neil Diamond, els Everly Brothers, Sinatra, Bob Dylan i un llarguíssim etc. Tocava sempre amb un piano trucat, és a dir les potes no tenien la mateixa mesura i això feia que estigués lleument inclinat i ell podia, des de la palestra, controlar el públic a simple vista. Sempre va fer servir corbates estampades, però la història de les corbates us la explicaré un altre dia. Va ser amant d'Edith Piaff, un dels molts, i va deixar cançons immortals com "Et maintenant, però jo us porto aquesta, cantada en espanyol, on ens parla d'una visita al Moscou comunista i de la seva guia, una noia anomenada Natalie. Gilbert va néixa a Toulon el 24 d'octubre de 1927 i va morir a París un 18 de desembre de 2001 a causa d'un càncer de pulmó. Li deien "el Senyor dels 100.000 volts".

Rita Pavone – Corazón 1963

Era baixeta, poca cosa, eschuchimizada, pèl curtet i la cara plena de pigues, semblava fràgil i delicada, però quan començava a moure's i obria la boca... Allò era un terratrèmol., era Rita Pavone. La va descobrir el cantant, productor i després el seu representant i marit, Teddy Reno. Va deixà cançons importants dins del pop italià com "Que me importa del mundo", "El partido de fútbol", "Lui" o aquesta que escoltem a Un Toc de Rock, "Cuore". Els tècnics de so tenien problemes en totes les seves gravacions i és que la seva veu era massa alta i aguda i això dificultava la seva feina. Va néixer a Torí, el 23 d'agost de 1945. Va gravar un EP compartit i un altre tot per a ella sola, cantant en català, però això també és una altra història.



The Platters – Sólo tú 1955

The Platters van iniciar la seva carrera a Los Angeles com a grup de doo wop, però no va ser fins que va arribar el productor i manager Buck Ram que la seva carrera es va consolidar. Aquest va canviar l'estatus, la noia deixaria de ser la veu protagonista, seria Tony Williams i Zola Taylor faria cors, amb la resta de components i els va convertir en un grup de R & B i aconseguint que fossin el primer grup negre de l'època en situar-se en els primers llocs de les llistes d'èxits. Gràcies a la seva tasca avui són recordats com un dels millors grups vocals de la història de la música. El títol d'aquest hit era realment "Only You (And You Alone)" i va ser compost per Buck Ram el 1955. Els Platters es van desfer a la fi dels 60, però van tornar a sorgir formacions amb aquest nom i hi ha diverses estables a Amèrica i Europa.

Nana Mouskouri – Libertad

És un fragment, l'ària, del "Nabucco" de Verdi. Nana va néixa a Creta, el 13 d'octubre de 1934 i és la millor veu amb projecció internacional sorgida des de Grècia, ha venut més de 200 milions de discos. El seu nom real és Ioanna Músjuri. Va ser cantant del grup "Los Atenienses", on va conèixer el seu marit George Petsilas, del qual es va separar després. Anys més tard es va casar amb André Chapelle, qui era i segueix sent el seu productor. Es va ficar en política, censurant la dictadura militar grega i donant suport a la democràcia fins a la seva restitució el 1974. El seu amor pels nens la va portar a ser ambaixadora de la UNICEF el 1993 i després va representar a Grècia al Parlament Europeu el 1994.


I amb Nana hem arribat al final del programa. El rellotge no perdona i junts hem passat gairebé una hora escoltant bona música, des de Un Toc de Rock, a las sintonias d'Altafulla Ràdio i també Ona La Torre. El proper programa mes i si pot ser... Millor. Per tant a reveure.

Mario Prades



Link to download the program

No hay comentarios:

Publicar un comentario