Tots els programes exposats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina.
Mario Prades lliurant una placa-homenatge per la seva tasca
en pro del cinema català, al director Antoni Ribas, a la Fira
del Disc i Cinema de Col.leccionisme de Tàrrega.
Avui tinc una pregunta per vosaltres o millor seria dir que tinc una pregunta per "Elles". Aveure nenes. Penseu que sóc sexy? Bé la veritat és que a mi no em preocupa massa la resposta, a qui pel que sembla si li preocupava en els anys setanta era el cantant londinenc Rod Stewart, un home famós, entre altres coses, per els seus molts enamoriscaments amb dones de bon veure. Per tant.
Benvinguts a Un Toc de Rock.
Rod Stewart – Da ya think I’m sexy? 1978
És un dels cantants que ha venut més discos de la història, es calcula que supera els 100 milions de còpies a tot el món. 31 dels seus singles han estat en el top 10 i sis han arribat al número U. Va néixa el 10 de gener de 1945 en el barri londinenc de Highgate i una bomba volant alemanya V-2 va caure a la comissaria del barri, unes casa més enllà d'aquella on ell naixia, just a la cantonada. Va ser un naixement "sonat". Va ser el cantant de Shotgun Express, de la banda de Jeff Beck i va militar a The Faces, al costat de Ron Wood, avui amb els Rolling Stones. Jo li vaig descobrir com a solista amb aquest tema, inclòs en el seu LP "Blondes have more fun", encara que reconec que el seu millor disc és "Atlantic crossing" del 1975.
The Outlaws – Ghost riders in the sky 1980
Són una gran banda de rock sureny, pràcticament ignorats aquí al país i això que són molt bons i us ho demostro amb aquesta gran versió que fan del clàssic "Genets fantasmes en el cel", amb una canya que comprovareu en la sintonia d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre, escoltant Un Toc de Rock. Per cert que aquests són nord-americans, no confondre amb una banda anglesa del mateix nom en la què va militar el guitarrista Ritchie Blackmore. Aquests són de Tampa, Florida, i es van crear el 1967. Els seus components són el cantant i guitarra Hughie Thomasson que va morir el 9 de setembre de 2007, el bateria Monte Yoho, al baix Phil Humberg, les guitarres de Hobie O'Brien i Frank Guidry junt al cantant Herb Pino. El tema es trobava en el LP "Ghost Riders" publicat el 1980. La cançó va ser escrita el 5 de juny de 1948 per Stan Jones i l'han gravat des de Bing Crosby amb els Ken Darby Singers, a Frankie Laine, Marty Robbins, George Harrison i Johnny Cash, passant pel tenor Mario del Monaco. Pert cert, l'esquelet del cap de vaca que veieu a la caràtula es el seu signe d'identitat.
The Outlaws
Bachman-Turner Overdrive – Hey you 1975
Una altra bona banda de rock, encara que més decantats cap al heavy, són els Bachman-Turner Overdrive. Canadencs, fundats el 1972 per Randy Bachman, cantant i guitarrista que venia dels Guess Who i que ja havia gravat un disc en solitari, al costat de CF "Fred" Turner al baix i veu i els seus germans Robbie Bachman a la bateria i Tim Bachman a la guitarra, teclats i cors. D'aquí el nom Bachman-Turner, afegint-te Overdrive que era el nom d'una revista del motor que a tots ells agradava llegir. El 1974 Tim va ser substituït per Blair Thornton. Aquest tema us ho he extret del recopilatori "Best of Bachman-Turner", publicat l'agost de 1976 i que va arribar al lloc 19, tot i que el tema estava inclòs inicialment en l'àlbum "Four Wheel Drive" de 1975. Va ser escrita per Randy i va aconseguir el lloc 21 en les llistes nord-americanes.
The Doobie Brothers – Long train running
Formada en 1970 per Johnston, John Hartman, el baixista Greg Murph, que després va ser substituït per Dave Shogren, Trian Porter i el percussionista Mike Hossack tots ells de Califòrnia, són un dels grups mítics i avui el seu record va lligat a dos o tres temes, tot i que eren una banda de gran qualitat i llarga trajectòria artística que van fusionar rock amb tocs de gospel, una mica de funky i instruments de vent. El 1973 van publicar el LP "The Captain and Me" que contenia la peça que escoltem ara i que a Espanya va ser versionada per La Unión amb el títol "Sin amor". Un altre dels seus recordats temes va ser "Listen to the music". El 1975, Johnston va abandonar el grup i el seu lloc va ser ocupat pel teclista Michael McDonald que va variar la seva música més cap al funky-soul.
Edison Lighthouse – Love grows (Were my Rosemary goes) 1970
Grup de pop del Regne Unit, liderat pel cantant i compositor Tony Burrows, amb els productors Tony Macaulay i Barry Mason, artífexs que del tema que escoltem "L'amor creix (On va la meva Rosmary)" es venguessin milions d' còpies en 1970. Aquí al país es va fer una gran versió en espanyol a càrrec dels Z-66, la banda que liderava el nostre bon amic Lorenzo Santamaría. Edison Lighthouse, a més de Tony Burrows, també estaven integrats per Stuart Edwards i Ray Dorey a les guitarres, David Taylor al baix i George Weyman enfront de la bateria. Aquesta cançó va ser número U a Anglaterra i va arribar al quart lloc als Estats Units. El 2001 van tornar a la carretera en format trio, però no hi ha cap dels membres originals.
Opus – Life is life 1984
Els austríacs Opus, creats el 1973 tot i que no van gravar fins a 1980, ens van sorprendre amb aquest tema. Una mica allunyat del seu estil dur i agressiu. Aquesta cançó, val a dir, molt comercial, es va convertir en el hit indiscutible de la banda. Donava títol a un LP que els va servir com a clau d'accés a les llistes de tot el món, gravat en directe i on estava, al meu parer, el millor tema de la banda, una immensa balada titulada "Flyin 'High". El grup l'integraven Herwig Rüdisser (cantant), Ewald Pfleger (Guitarra), Kurt-Rene Plisnier (Teclats) i Günter Grasmuck (Bateria). Als Estats Units "només" va arribar al lloc 32, però a Europa va ser un indiscutible número U. Per cert que totom deia que els Opus eran alemanys, no era cert.
Tom Waits – Downtown train 1985
Pianista, cantant, actor i compositor, Tom Waits amb la seva veu ronca, trencada i cazallera és un dels líders i icones de la moguda musical de la ciutat dels gratacels, si bé ell va néixa a l'altre extrem dels Estats Units, a Pomona, Califòrnia, el 7 de desembre de 1949. La peça es trobava en el que possiblement sigui el seu millor disc, el doble LP "Rain Dogs". El 12 de juliol de 2008 Tom va actuar per primera vegada a Espanya, concretament al Kursaal de Sant Sebastià. L'any passat va interpretar el paper de el Diable en el film "The Imaginarium of Doctor Parnassus", de Terry Gilliam.
The Box Tops – Choo choo train 1968
I parlant de trens, aquí ens arriba un amb ritme dels 60. Va ser una de les grans cançons dels creadors de "The letter", single del qual es van arribar a vendre 4 milions de còpies. La banda liderada per Alex Chilton que quan va entrar en el grup només tenia 16 anys. Procedents de Memphis, Tennessee, es van crear el 1967 i es van desfer el 1970. Els Box Tops estaven originalment formats per Alex Chilton (veu solista i guitarra), Bill Cunningham (baix, teclats i cors), John Evans (guitarra, teclats i cors), Danny Smythe (bateria) i Gary Talley (guitarra i cors). The Box Tops van tornar a reunir-se el 1996, oferint concerts al llarg dels Estats Units, fins al 17 de març passat, quan va morir d'un atac de cor el seu cantant Alex Chilton.
Player – Baby come back 1977
Aquesta bona banda nord-americana va tenir una vida efímera. Estava integrada per Peter Beckett, John Charles Cowley, Ronn Moss i John Fricsan. Aquest single es va publicar el 1977 i va aconseguir el primer lloc del Billboard nord-americà l'any següent de ser publicada. La cançó, el seu únic hit, es va incloure en l'episodi "Homer alone" dels Simpson i també en l'banda sonora del film "The Transformers" i ara a la banda sonora de programa d'avui d'Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre per tot el Baix Gaià.
Jerry Lee Lewis - Middle Age Crazy (Con Tim McGraw & Jon Brion) 2010
El Killer torna pels seus furs als seus 85 anys amb un nou disc "Mean Old Man" ple de col.laboracions i que s'ha publicat el passat mes d'octubre. Us porto a Un Toc de Rock aquest tema en el que compta amb els cantants Tim McGraw y Jon Brion. Va néixa a Ferriday, Louisiana, el 29 de setembre de 1935, pianista i cantant, és un dels pioners del rock and roll. Fa moltes dècades que no es parla amb Chuck Berry, però la seva germana Linda Gail Lewis em comentava que tot i no parlar-se, graven temes d'autoria de l'altre i actuen compartint escenari, això si, sense saludar-se. La història ve des de les acaballes dels anys 50, quan en els grans festivals de rock'n'roll organitzats per Alan Freed, hi havia un gran picabaralla entre ells. En un d'aquests festivals actuava el Killer abans de Berry i en acabar les seves tres o quatre cançons i veient a la policia preparada per interrompre l'acte, Jerry va prendre l'ampolla de bourbon, va abocar el licor per demunt del piano, li va calar foc i s’en va anar de l'escenari dient-li a Chuck que estava disposat a sortir "Ara, supera això".
Joe Cocker – I Hope 2010
També tenim nou disc del blanc amb veu de negre, com es va cridar a Joe Cocker als 70, després d'haver estat un dels triomfadors del Woodstock 69. L'àlbum es titula "Hard Knocks" i s’acaba de publicar, d'ell us extrec aquesta gran cançó "I hope". Era un gran amant del bourbon i sempre havien de acompanyar.lo fora de l'escenari, borratxo perdut però sense caure a terra, en acabar cada actuació. Suposo que amb el temps s'haurà civilitzat. Per cert que en medicina, les persones que tenen el tic nerviós i els moviments de braços que ell fa en un escenari, es diu que tenen "La síndrome de Joe Cocker". Va néixa a Sheffield, el 20 de maig de 1944. Va actuar fa gairebé quinze anys, a Falset i allí va ser la primera vegada que vaig poder entrevistar-lo. Per cert que no té cap parentiu familiar amb el cantant del grup Pulp, Jarvis Cocker, tot i que és amic de la família.
The Christians – Worlds 1990
Versió del clàssic tradicional irlandès "Women of Ireland" en aquest cas molt més poppi i que ens porten a Un Toc de Rock els The Christians, una bona banda de Liverpool creada el 1985 i que es van desfer 10 anys després. Estava integrada pels germans Garry Christian (nascut el 27 de febrer de 1955 a Liverpool) (cantant), Roger Christian (nascut el 13 de febrer de 1950 i mort el 8 de març de 1998 a causa d'un tumor cerebral) i Russell Christian (nascut el 8 de juliol de 1956) al costat de Henry Priestman. La cançó estava inclosa en el seu segon àlbum "Colour" publicat el 1990 i va ser número 18 a Anglaterra. Només van gravar 5 àlbums d'estudi i un recopilatori. Hi ha una gran versió del tema a càrrec del músic de jazz Bob James, inclosa en el seu LP "3" y recienment l'ha versionat Sharon Corr en el seu primer disc en solitari. també amb el titol cambiat.
Carlos Santana – Samba pa ti 1970
Des del que possiblement sigui el millor LP de Santana, "Abraxas", el seu segon disc, publicat el 1970, us porto per tancar el programa d'avui d'Un Toc de Rock un tema compost pel gran Jose Chepito Areas, gran compositor, percussionista i gran músic malgrat la seva poca alçada. La cançó és un dels millors baladons en la carrera d'aquest guitarrista nascut a Jalisco, Mèxic, el 20 de juliol de 1947. Les portades dels discs de Santana, sempre han sigut auténtiques obras d'art i com a mostra aquí teniu el devant i la caràtula oberta d'aquet segon disc.
Aquí us deixo en bona companyia, la de Carlos Santana i la sintonia d'Altafulla Ràdio, enviant una salutació molt afectuosa a tots els amics que ens sintonitzen des Ona La Torre. A ser bons, si sou nois, a ser dolentas si sou noias... que és millor.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario