Tots els programes exposats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina.
Surt el sol (Foto: Mario Prades)
Avui venim a la pell de toro i per celebrar que tornem a estar junts en la sintonia de Altafulla Ràdio i Ona La Torre i per aixó, farem sonar la campana al vent. Bé farem que sonin moltes campanes, concretament "Mil Campanes" i Quí las fara sonà? Dons Alaska y Dinarama.
Benvinguts a un Toc de Rock.
Alaska y Dinarama – Mil campanas 1984
El disc més venut en la carrera d'Olvido Gara, coneguda al país com Alaska, és "Deseo carnal". D'ell extraiem aquest bon tema que em van demanar fa un temps i jo no veia la oportunitat de punxar. Per això he decidit posar-ho per començar i ... sol.licitud complerta, aquí aquesta. Eren Alaska al costat d'Eduardo Benavente, Toti, Nacho Canut i Carlos Berlanga i funcionar de 1982 i 1989. Es va crear arran de les escissió d'Alaska i els Pegamoides i abans de Kaka de Luxe. Alaska va ser la icona femení de la "movida madrileña". Toti els va deixar en el 83 per anar a Parálisis Permanente, al costat d'Eduardo que va morir en un accident de trànsit a Alfaro, el 14 de maig de 1983. "Deseo carnal" és de 1984 i es calcula que en total ha venut més d'un milió i mig de còpies. Després va arribar Fangoria i altres històries, però recordarem a un altre dels noms importants de la moguda, Carlos Berlanga que va néixer a Madrid, 11 d'agost de 1959 i va morir el 5 de juny del 2002, a causa d'una malaltia hepàtica, després d'haver gravat quatre discos en solitari. Per cert que vaig entrevistar en diverses ocasions a Alaska, però sempre recordaré la primera. Estàvem al vestidor d'un poliesportiu i acabada l'entrevista jo esperava que ella s'aixequés per fer-ho jo, per educació, una cosa que em van ensenyar els meus pares i una enyorada assignatura colegial que avui gairebé es desconeix i que es deia "Urbanitat". Doncs bé, la cantant no s'aixecava i jo espera que t'espera. Al final el seu manager es va donar compte i em va cridar amb el que em va donar l'excusa per aixacarme i apartarme d'ella. L'hi vaig comentar el fet i la seva resposta va ser clara i concisa: "Tu te has dado cuenta de tu altura, ella es muy bajita ¿Cómo quieres que habiendo el fotografo del Diari por aquí se arriesgue a que le hagan una foto a tu lado?"
Chingón – Cielito Lindo
La cançó és tot un clàssic, però Chingón li dóna aquest aire seu especial ple de canya i tex-mex. Estava a la banda sonora d'una pel lícula de Robert Rodríguez que forma part del grup tocant la guitarra, però ara no recordo el seu títol. Són d'Austin, Texas i de fet és la unió de Robert Rodriguez i el grup Del Castillo, integrat per Alex Ruiz a la veu, Mark del Castillo guitarra i veu, el seu germà Rick del Castillo guitarra i veu, Alberto Besteiro al baix, Carmelo Torres a la percussió i Mike Zeoli a la bateria. El tema és una cançó tradicional de Mèxic, escrita el 1882 pel compositor mexicà Quirino Mendoza i Cortés. I ara ens anirem a ballar un rock and roll a la plaça del poble.
Tequila – Rock and roll en la plaza del pueblo
Van ser un grup molt comercial que va ajudar a que la joventut s'acostumés a comprar discos cantats en castellà, en una època en què els espanyols cantaven en anglès i aquí pràcticament es venia més música anglosaxona que nacional. Fundada el 1975, estava integrada pels argentins, Alejo Stivel (cantant) i Ariel Rot (guitarra), i tres espanyols, Julián Infante (guitarra), Felipe Lipe (baix) i Manolo Iglesias (bateria). Per la banda van passar altres músics com Alex de la Nuez. Es van dissoldre el 1982, entre altres motius, per les constants discussions dels seus membres, enganxats a l'heroïna gairebé tots ells. Manolo Iglesias va morir el 1994 i Julián Infante el 2000, ambdós víctimes de la sida. El 2008, els supervivents de la banda excepte Felipe Lipe que va declina sortir de gira, s'han reunit de nou en un tímid intent de tornar a aixecar Tequila, sense èxit.
Un altre músic argentí que es va establir a principis dels 70 a Madrid va ser Mauricio Birabent, conegut artísticament com Moris. Va néixer a Buenos Aires, el 19 de novembre de 1942 i va formar part del grup argentí Los Beatniks amb els quals va gravar el 1966 el que està considerat primer single del rock argentí, "Rebelde". El 1978 va publicar al nostre país el que posiblement sigui el seu millor LP "Fiebre de vivir" que contenia el tema que estem escoltant ara en la sintonia de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Un Toc de Rock.
Lorenzo Santamaría – Blue Jeans
Aquí als pantalons blue jeans sempre se'ls ha anomenat "Pantalons texans" i és incorrecte ja que els pantalons texans eren a ratlles. Els blue jeans van ser l'invent d'un jueu anomenat Strauss que va comprar tots els excedents de tendes de campanya de l'exèrcit, després de la guerra de la Secessió i els va reconvertir en gruixuts pantalons reblats, no cosits, que utilitzaven bàsicament els miners, no els cow-boys de les pel.lícules. Als Blue Jeans va dedicar l'amic Llorens de Santamaría aquesta cançó, un dels seus grans éxits
Miguel Gallardo - Recordando a Glenn 1974
José Miguel Gallardo Vera va néixer a Granada, el 29 de setembre de 1949, però des de petit va residir a Barcelona. Va morir a causa d'un càncer, a Madrid, un 11 de novembre de 2005. Va ser un dels més importants solistes dels 70, gràcies a cançons com la que estem escoltant i que va ser el seu primer gran èxit. Dins de la seva discografia cal destacar “Hoy tengo ganas de tí" que va superar els 2 milions de còpies venudes. El 1988 va ser nominat als Grammy i el 1990 va rebre el premi de l'Associació de Crítics de l'Espectacle de Nova York, com a millor cantant llatí. L’any 1990 va editar el seu últim disc i va deixar els escenaris per dedicar-se a la composició i producció. Les seves cançons han estat gravades per Azucar Moreno, Sergio Dalma, Ana Torroja, Ana Belén, Alejandra Guzmán, Estel, Greta y Los Garbo, Millars, Los del Río i Missiego, entre altres.
Alex de la Nuez – Dame más 1994
Abans l’esmentàvem. Alex de la Nuez, nom artístic de Alejandro de la Noez Magarzo, músic i compositor espanyol que va formar part del mític grup de la "movida" Zombies, seva és la cançó "Groenlàndia". El 1981 va passar a ser membre de Tequila, però es la seva època més coneguda, pel que fa a grups, quan va formar parella artística i sentimental amb Christina Rosenvinge, amb la qual va formar el duet Àlex & Christina a la fi dels 1980. La cosa va acabar com el Rosari de l'Aurora i és que Christina és insuportable i a més amb molt mala llet. En solitari, el 1994, va obtenir el seu major èxit amb aquest tema, versió del "Give it up" de la Steve Miller Band i que va ser número 1 de vendes. Actualment compon música per a anuncis i ha guanyat diversos premis, destacant el "Ondas ". Dada curiosa, ha gravat dos discos amb Zombies, dos amb Alex & Cristina i dos en solitari, sembla que tot ho fa a de dos en dos.
Tomeu Penya – Illes dins d’un riu 1994
Estava dins del disc "Una Aclucada d'ulls" que va publicar també el 1994. Es tracta d'una bona versió d'un tema dels Bee Gees que també va ser èxit en la veu de Kenny Roger a duo amb Dolly Parton. És un bon amic a qui aprecio molt i que em va fer saber, perquè us ho comuniqués a totes vosaltres i vosaltres, que a mitjans de novembre tindrà al carrer nou disc, "30 anys despres".
Tomeu Penya, la foto del article la vaix fer devant
de casa meva a Cambrils, just d'esquena al mar
Jesulín de Ubrique – Toda
Aquesta és una bona curiositat ... O no? La cançó es va publicar a mitjans dels 80, quan les dones anaven a les curses de braus per obsequiar amb els seus sostenidors. Crec que Jesulín podia muntar una botiga de venda a l'engròs del producte perquè els recollia a dotzenes. Imagino, no estic massa posat en coses de premsa del cor, que si en aquells temps li va cantar aquesta cançó a l'orella de l'Esteban, no és d'estranyar que ella caigués en els seus braços i passés el que va passar, és clar que com tots sabem, la cosa va acabar pitjor encara que El Rosari de l'Aurora. Que consti que el noi no ho fa tan malament i sobretot, posa voluntat quan canta. És clar que reconec que lo seu són els bous i les dones. Bé dones moltes, però problemes, més encara.
Fausto Leali – Yo caminaré 1976
Va ser una de les bones cançons d'aquest cantant italià de bona i poderosa veu, veu negra, a qui hem de agrair temes com "A chi", "Deborah", "Un hora fa", "Si chiamo Maria" i tants d'altres. Aquest tros de cançó donava títol a un LP que va publicar el 1976 i que com gairebé tots els seus bons temes, també versionar a l'espanyol. Fausto Leali va néixer a la població italiana de Nuvolento, un 29 octubre de 1944. Ha participat en moltes ocasions al Festival de Sant Remo i és que aquest festival ens parla molt de la idiosincràsia dels italians. Tots volen participar i si no guanyen, no passa res. Aquí és tot el contrari, els cantants consolidats no volen participar en cap festival per por de perdre. Per això va acabar fracassant Benidorm i la majoria de festivals importants de l'època.
Luis Eduardo Aute – Hafa Café
Va néixer a Manila, Filipines, el 13 de setembre de 1943 i al costat de Serrat són els millors cantautors i lletristes que ha donat la música espanyola. El "Cafè Al Hafa" està a Tànger, és un dels locals amb més glamour de tota l'Àfrica, té molt de mite i molt de llegenda urbana, va ser el refugi d'escriptors, poetes, músics, somiadors, artistes, bojos i assenyats. Són multissims els famosos que van passar per les seves humils cadires des de Los Beatles, Randy Weston, Sean Connery, Paul Bowles, André Guide, Tennessee Williams, Paul Bowles, Truman Capote, Luis Eduardo Aute, Rolling Stones, fins i tot el príncep (ara Rei d'Espanya ) Juan Carlos I passà per allà per veure amb els seus ulls si era cert el que els poetes comptaven. Però qui al meu parer ha descrit millor l'ànima d'aquest paradisíac local amb àmplies terrasses, és Aute que incloc "Hafa Café" en el seu disc "Autoretrats Volum I". Tot i que crec recordar que estava anteriorment en el LP "Slowly", però no estic segur. També el poeta Lorenzo Vidal va visitar el Cafè Hafa i va escriure el seu poema “ZÉJEL-APUNTE DESDE EL CAFÉ HAFA” que acomensaba així:
Tánger se asoma a la mar
desde el mirador del Hafa...
Terrazas de blanco y verde
que descienden en cascada.
¡Fantasía de la luz sobre el milagro del agua!
Tánger se asoma a la mar
desde el mirador del Hafa.
Suburbano – Alou 1993
Van ser la banda d'acompanyament d'Aute i aquest els recolçà en tot moment perquè tinguessin entitat pròpia. Són Bernardo Fuster i Luis Mendo, dos dels bons compositors espanyols, autors de temes com "Makynavaja", "Arde París" o "La puerta de Alcalá". Aquest és un gran tema ple de càrrega ecologista que mereix sonar a Un Toc de Rock, per a tots vosaltres i que estava inclòs en el LP "Fugitivos" que van editar el 1993. La seva primera actuació en públic va ser el 3 de maig de 1979, a la sala "El Gayo Vallecano", una cooperativa de teatre independent, fundada i dirigida per Juan Margallo en ple barri de Vallecas. Per cert tots dos músics van ser o són, propietaris del segell discogràfic Avispa Records i jo confesso la meva debilitat per aquest músics y las seves cançons.
Joan Manuel Serrat – Por las paredes… 1000 años hace 1978
Es una de les millors lletres de Serrat, inclosa en el seu LP "1978" i la utilitzaré per acomiadar l'Un Toc de Rock d'avui. Si escolteu amb atenció sentireu la història de Catalunya narrada pel Noi del Poble Sec amb tot detall, des de ibers i romans a la immigració dels anys cinquanta i seixanta. La construcció de l'exposició Universal de Barcelona o, al meu parer aquella frase genial que diu, parlant de la Mediterrània, “No había pez que se atreviera a transitarlo sin llevar las cuatro barras en el lomo…”. Per cert que una vegada li vaix parlà d'aquest tema i no vaig poder aguantar.me de preguntar.li Per què un tema sobre la història de Catalunya, en castellà? La seva resposta va ser immediata: Perquè m'entenguin bé.
cridarà l'atenció ja que es Serrat de nen estudian a la Laboral
de Tarragona. En la foto del article d'abaix junt amb Joan
Manuel veureu a Kitflus i el recordat mestre Bardagí
Bé i això ha estat tot per avui. Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre ha sonat Un Toc de Rock, però no us poseu tristos perquè tornaré.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
No hay comentarios:
Publicar un comentario