Tots els programes exposats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina.
L'amic Xaviè Carbó, conegut artísticament
com Alan Cook, amb el Miguel Bosé
Poques vegades hem escoltat a Un Toc de Rock cantants o grups que interpretessin les seves cançons en gallec. Doncs anem a solucionar-lo començant avui amb un dels grans de la cançó galega, el cantautor Xil Ríos.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Xil Ríos – Xirarei 1980
Xosé Antón Xil Ríos, conegut artísticamet com Xil Ríos, a néixa a Moaña, Galícia. Estracte d'un cantautor que va començar la seva carrera el 1971 al Festival "Dorna" de Vigo on va quedar segon, després de Joan Baptista Humet, amb el tema "Un Anaco de pan". Va ser vetat pels censors impedint.li sortir a la televisió espanyola durant el franquisme, per que les seves cançons contenien temàtiques reivindicatives dels drets dels mariners. Té gravats més de trenta discos, a més d'haver col.laborat en set o vuit discos compartits i benèfics i aquesta és una de les seves bones cançons. És clar que cal anar amb compte amb els gallecs perquè es diu que si et trobes un en un ascensor, mai sabràs si puja o baixa. És broma, el meu cunyat Jaume és gallec i el respecto molt. Mira, a Un Toc de Rock li dedicarem aquest tema.
Seguridad Social – Ven sin temor
Va ser un tema popularitzat per el gran cantant Bruno Lomas a finals dels seixanta. Versió espanyola del "How do you do" de Mouth and MacNeil & The Windows. Seguridad Social són un grup valencià que van començar el 1982 sent una banda punk i de la qual avui només queda José Manuel Casany. Jo els vaig tenir actuant, en la seva primera etapa, a La Fàbrica de Reus, quan era sala de concerts i jo m'encarregava de la direcció artística, fen la selecció de grups i artistes, substituint a Fede Sardà que es va accidentar. Vaig heretar aquest concert del amic Fede i la meva sorpresa va ser quan el seu germà Santi, un “lumbreras” en aquells temps cap pensant de la societat que regentava la sala, va decidir prohibir l'entrada als punks i descamisats. Allò va ser el acabose, quin merder es va embolicar al Passeig Mata. Finalment va haver d'intervenir fins i tot la policia nacional. La veritat és que la banda tampoc va fer res per minimitzar aquell daltabaix. José Manuel Casany, despres del concert, hem deia que era la primera vegada que actuaben solsament per a "pijos" i la tal cosa no hem va sentà res bé.
Melocos – Sildavia 2010
Des del nou disc de Melocos, ple de versions, us he portat aquesta en la qual col.labora Rafa de la Unión i que es tracta d'una de les seves cançons "Sildavia". Melocos són un grup del Port de Santa María, Cadis, formada per Jaime Terrón (veu), Gonzalo Alcina (guitarra), Manu Jurado (guitarra), Andrés Ortiz (bateria) i Antonio Suárez (baix). Van començar el 2006 i el 20 de febrer del 2007 va sortir a la venda el seu primer EP "Melocos". Los Secretos van col.laborà en alguna de les seves cançons. El nou disc, del qual hem extret aquest tema, es titula "45rpm" i es va publicar aquest any.
Juanes – La camisa negra 2004
Cantant, compositor, arranjador i guitarra colombià, Juanes, de nom real Juan Esteban Aristizábal Vásquez, va néixa el 9 d'agost de 1972 a Medellín. Ha venut més de 15 milions de còpies a tot el món dels seus quatre àlbums, però el tema "La camisa negra" és la seva cançó més representativa i va ser número U en diversos països d'Amèrica Llatina i es va publicar el setembre de 2004, dins el LP "Mi sangre" que va superar els 4 milions de còpies venudes. És clar que amb "La vida ... es un ratico" va superar els 6 milions. Avui Juanes sona a Un Toc de Rock.
Soda Stereo – De música ligera 1990
I de Colòmbia baixarem fins a l’Argentina. Van ser una de les grans bandes de l'anomenat allà Rock Nacional, formada a Buenos Aires l'any 1982 per Gustavo Cerati (guitarra i veu), Héctor "Zeta" Bosio (baix i cors) i Carlos Alberto Ficicchia (bateria). És considerada una de les més importants de la història del rock iberoamericà. El 1997 es van dissoldre per problemes personals i diferències de criteri. A finals de 2007 la banda va realitzar una única gira anomenada "Me Verás Volver" en la que va reunir més d'un milió de seguidors. Durant la seva vida professional van vendre més de 7 milions de còpies a Llatinoamèrica. La cançó "De música ligera" ha estat considerada la segona millor del rock hispanoamericà i la quarta de tots els temps, tant del rock llatí, com del rock argentí. És una composició de Gustavo Cerati, inclosa en l'àlbum "Cançó Animal" que va sortir a la venda el 20 de desembre de 1990.
Burning – No es extraño que tú estés loca por mí 1980
Del grup original només queda Johnny Cifuentes, però la seva música segueix estant viva, com passa amb aquest tema, un dels més representatius de la seva carrera. La veritat és que Burning és una de les bandes habituals a Un Toc de Rock. El tema estava inclòs en el seu LP "Boulevard" publicat el 1980 i que es va reeditar en versió CD el 1992. Que consti que ara pronunciem "Barning", peró en aquells temps els hi deiem "Burning", tal i con sona.
Los Rebeldes – Bajo la luz de la luna 2010
Us vaig prometre que escoltaríem alguna cosa del nou disc de Los Rebeldes, la banda liderada pel cantant i guitarra Carlos Segarra i aquí està, sonant a Un Toc de Rock. L'àlbum es titula "Noches de luz, días de gas" i es va gravar en directe a la sala Luz de Gas de Barcelona que dirigeix o dirixia el meu amic Fede Sardà, amb producció d'Aurelio Morata. El grup està integrat actualment per Carlos Segarra, Juan Francisco García de Maya "Wichy" a la bateria, el baix i contrabaix d'Alfons Múgica, a la guitarra l'ex component de M-Clan Santiago Campillo, Dani Pérez s'encarrega del saxo i Quino Lucas al piano i acordió. Aquest tema va ser un dels seus grans èxits que ara recuperen en aquest últim disc en directe ple de vells hits.
Los Rebeldes
Fede Sarda a la sala Luz de Gas (Foto: Mario Prades)
Santa – Huérfanos de la tormenta 1985
Està extret del seu segon disc "No hay piedad para los condenados" que es va publicar el maig de 1985. En els seus dos primers discos van comptar amb la millor veu femenina del heavy espanyol, Azuzena Martín Dorado que anteriorment tocava amb Huracán, al costat del guitarrista Jero Ramiro que venia de Ñu, Fernando Sánchez (bateria) i Juan Luis Serrano (baix), ambdós ex-Obús. Després i abans de gravar el seu primer disc van haber canvis, al baix Julio Díaz (ex-Mazo y ex-Sangre Azul) i per la bateria a Bernardo Ballester. El cinquè membre va ser el teclista Miquel Àngel Collado. Poc després d'haver-se gravat el segon disc Azuzena s'enfrontà a Jesús Caja, mànager del grup i també de Barón Rojo, Goliath i altres bandes de heavy i es llançà en solitari. El seu lloc va ser ocupat per l'argentina Leonor Marchessi. Azuzena va néixa a Madrid, el 12 de desembre de 1955 i va gravar dos discos en solitari, el primer "La estrella del rock" és molt bo. Va morir al seu pis del carrer Princesa de Madrid, el 31 de gener de 2005, a causa d'un edema pulmonar agut. Erem bons amics i mes d'una vegada quan anaba a Madrid per feina, em quedaba a casa seva.
Azuzena Martín Dorado
Miguel Ríos – El blues del autobús
És una de les grans cançons de l'etern rocker espanyol, Miguel Ríos, nascut a Granada, el 7 de juny de 1944. És clar que avui dia no tots recorden que el seu autor és Víctor Manuel. Miguel és el Cantant Guadiana perquè cíclicament apareix i desapareix per tornar a aparèixer. En actiu des de 1962, quan va ser conegut com Mike Ríos, el Rei del Twist, va aconseguir el seu major èxit en 1970, quan la seva versió del "Himne de l'alegria" va vendre milions de discos a tot el món i es va classificar en les llistes del Billboard americà. Aquesta cançó la vem descubrir al doble llarga durada "Rock & Rios". Per cert que ha iniciat una gira de comiat, ha decidit que abandona els escenaris, i la va començar en la seva Granada natal, el 17 de setembre de 2010. Si us pregunteu que fa quan decideix abandonar la música en aquestes desaparicions de les que us parlava abans, us diré que és propietari d'una gran panificadora: Música o pa... o ambdues coses.
Mario Prades amb Miguel Ríos despres d'un concert i l'entrevista pertinent
José Antonio Labordeta – Zarajota blues 1986
José Antonio Labordeta va morir el 19 de setembre de 2010 i amb ell es va anar un gran cantautor, un passejador de la nostra geografia, polític i un bon amic que des de feia anys residia a Altafulla. Va néixa a Saragossa el 10 de març de 1935 i sempre va fer bandera de la seva ànima aragonesa. Aquest tema, una de les seves millors composicions, es trobava en el LP “Aguantando el temporal", publicat per Fonomusic el 1986 i produït per Plácido Serrano. Ens vam conèixer precisament quan es trobava de promoció d’aquest disc i m'el fa signà i dedicà. Espero que amb la seva motxilla a l'esquena, el seu sec caracter, però amb humor i aquell somriure murri que dóna la impressió de que està a volta de tot, recorri ara els camins d'un lloc millor. Adéu José Antonio.
Joe Dassin – Y si no existieras tú
També us vaig prometre que escoltaríem un altre tema d'aquest gran cantant americà-francès Joe Dassin i ja he rebut un correu que amb rexcorda la meva promesa. Bé, dons aquí tenim un altre dels millors temes seus. Joseph Ira Dassin, va néixa el 5 de novembre de 1938 a Nova York i va morir a Tahití, quan es trobava de vacances, a causa d'un atac al cor, el 20 d'agost de 1980. És el compositor mort que més drets d'autor genera en el veí país.
Santi Vendrell – El Rodamon 1993
El seu nom complet és Santiago Vendrell Palazón i va néixa a Sant Boi de Llobregat, el 22 de novembre de 1959. Després d'haver format amb Miguel Murga, el duet "Miquel i Santi", el 1981 es va llançar en solitari. Aquesta és en la meva opinió, un dels seus millors temes. Es trobava al LP "Molt personal", publicat en 1993. Va tenir problemes amb CIU pel fet que aquests van utilitzar una de les seves cançons en una campanya electoral, sembla ser que sense la seva autorització. Ara aquestas cosas jo sempre dic que es tenen que posar en “cuarentena”.
Filippo Landini – Enseya’m el mon 2007
Oriol Ribes, es el guitarrista i compositor dels temes del grup català Filippo Landini, que formà el febrer del 2006, junt a Carles Pujol veu, Txema Duquea la guitarra, Jordi Portulas al carrec de la bateria y David Márquez al baix y son de Canet de Mar. Ara sonant a Un Toc de Rock, des de les sintonies d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Aquesta bella cançó l'he extret del seu disc de debut "Primer, primera" publicat el 2007.
Dúo Dinámico – Regálame una noche 1987
Acabarem amb un altre tema extret del disc que va representar el retorn, el 1987, del nostre duo per excel.lència. Manolo i Ramon, el Dúo Dinámico. I els anem ha deixar descansar una temporada.
Per avui hem tingut prou, el proper programa tornarem amb més i amb renovades ganes de compartir una part de la meva banda sonora amb vosaltres, tots i totes. Des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre, us envio una forta abraçada. Per avui Un Toc de Rock arriba a la seva fi. A reveure.
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
No hay comentarios:
Publicar un comentario