Tots els programes exposats en aquest blog,
disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina.
Durant uns quants anys vaig ser el coordinador a Catalunya i Andorra de la Fira Internacional del
Disc i Cinema de Col .leccionisme. El 1997 va esclatar la bomba quan vaig descobrir la pel lícula
porno de Marilyn Monroe i aquesta es va presentar a Vila-seca, Tarragona. Val a dir que l'octubre
del 96 ja la vem exhibí a Andorra. La cobertura de certamen celebrat a Vila-seca va tenir repercussió
internacional, es van acreditar gairebé un centenar de mitjans informatius de tot el món i jo "chupé"
càmera de televisió per un tub. En 15 dies vaix apareixa 28 vegades en els informatius i programes
espanyols de televisió, fins i tot un "Informe Semanal". Aquest retall de premsa que us adjunto,
fotocòpia reduïda de l'original, amb la meva fotografia a sota a l'esquerra i l'entrevista que em van
fer, es va publicar al Japó. La periodista es deia Tomita, com el gran teclista japonès, i quan li
vaig preguntar si tenien algun parentiu es va sorprendre i em va preguntar ¿A Espanya coneixeu
Tomita?
Portada del Diari d'Andorra on estic fotografiat amb el meu soci Mikel Barsa
i la directora de cultura del Comú d'Andorra la Vella anuncian amb roda de
premsa la Fira Internacional del Disc i Cinema de Col.leccionisme on es va
presentar per primera vegada la pel.licula porno de Marilyn Monroe. Vem fer
historia a Andorra ja que va ser la primera vegada que al pais es va projectar
en públic un film de caire pornografic. No oblideu que a Andorra está o
estaba prohibida la pornografia. Nosaltres vem crear un precedent.
Començen el programa i os diré que avui m'he llevat amb ganes de mullar-me els peus, clar que la temperatura no és molt adequada per donar-se un bany a la platja, per tant em conformaré escoltant un tema que parla d'un pescador, un d'aquests esforçats homes de la mar dels que ja hem parlat en altres ocasions i que segurtament trobarem al port d’Altafulla, Torrembarra, Tarragona i tantes i tantes ciutats a la vora de la mar. A tots aquest esforçats homes i dones, des de Un Toc de Rock, va dedicada aquesta cançó amb la qual comencem avui.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Celtas Cortos – El Blues del Pescador 2010
Des del nou treball dels vallisoletans Celtas Cortos "Introversiones", publicat aquest any, us porto "El Blues del Pescador", una bona versió del gran èxit "Fisherman's Blues" del grup escoces-irlandes The Waterboys. I és que en aquest nou disc, la banda liderada per Jesús Cifuentes, es dedíquen a fer versions de cançons que els van motivar en el seu moment.
Mario Prades amb Celtas Cortos, una companya del Diari de Tarragona
i la seva nevoda. Despres d'un concert a la plaça de braus de
Tarragona, avui Tarraco Arena.
Els supervivents del grup original
Los Ilegales – Ángel exterminador 1988
Un dels millors discos de Los Ilegales, la banda liderada pel cantant i guitarra madrileny Jorge Martínez, és " Chicos pálidos para la máquina" que va publicar Hispavox al 1988. Precisament el 5 agost 1989 jo vaig organitzar des de la meva empresa Guitar-T Produccions un concert al camp de futbol de Salou. Cap de cartell eren Los Ilegales, al costat dels lleidatans Adhesivo i el grup de Barcelona Ipso Facto. Aquell matí de dissabte tot estava preparat. No hi havia caigut ni una gota de pluja en tot el que portàvem d'estiu i a les dotze en punt del migdia, just quan els camions amb l'equip de so i llums estaven entrant en el camp de futbol, va començar a ploure. Caigueren mes de 150 litres de plutga per metre cuadrat en poc mes d’un hora i tot Salou es va inundar Va caure, com va dir un amic meu argentí "Gotas como pingüinos". Els camions van quedar bloquejats pel fang amb les seves rodes empresonades. Fins i tot quan estava trucant per telèfon des de les oficines del camp, a la companyia asseguradora, un llamp va caure a la caseta i em va afectàr a través del telèfon que es va cremar i emb va fotre un “calambrazo”. Els aficionats es van quedar sense concert, l'empresari no va perdre res ja que tot estava assegurat i ben assegurat, i en els salons de l'Hotel Caspel, a Salou, Ilegales, Adhesivo i Ipso Facto (Els dos últims grups eren de la meva escuderia) es van muntar un improvisat concert acústic que va durar fins que els hostes de l'hotel van començar a queixar-se. Total… Qui dorm a les cuatre de la matinada?
Un dels molts concerts que Ilegales han realitzat a la
província de Tarragona. Aquesta és la ressenya
prèvia del que van celebrar al Centre Cultural del Morell
Coz – Las chicas son guerreras 1981
Coz era el grup dels germans De Castro, amb Tony Urbano al baix i Ramiro a la bateria. Feien un rock dur, amb canya, i van fitxar per la multinacional CBS "Aquí van començar els problemes". Abans el grup es va reestructurar i van quedar els germans De Castro al costat de Tony Urbano al baix i Paco García (ex Eva Rock) a la bateria. Després de diversos canvis més va arribar el moment d'entrar en l'estudi i quina és la sorpresa d'Armando i Carlos quan la companyia els presenta temes per a ells molt més lleugers i edulcorats que els que interpreten habitualment, aixó si cançons molt més comercials. Els De Castro es van anar i van crear Barón Rojo, Tony es va marxar a Leño al costat de Ramiro. I amb el grup ja controlatt, amb nous membres i sense rebels en la formació, obedients i acatant ordres, es va publicar "Las chicas son guerreras" que és un bon tema, però excessivament comercial i allunyat del heavy rock que ells interpretaven. Aquell àlbum portava el nom del tema per títol i es va publicar en 1981. El 1982, produïts per Vicente "Mariscal" Romero, graven a Londres "Duro", també per CBS. No té èxit i poc després, obtenen la carta de llibertat. El 1984, Coz va muntar el seu propi segell discogràfic, Cable Records, i publiquen "Romper la red" tot una legoria al seu anterior segell i que tot i rebre bones crítiques, no els va tornar la popularitat. Avui es recorda perfectament a Barón Rojo, però pocs recorden Coz, excepte per aquest tema.
Tito & Tarantula – Machete 2010
Des de la banda sonora de "Machete", l'última pel lícula de Robert Rodriguez, us porto el tema central, a càrrec d'uns habituals en els films de Rodriguez, al costat de Chingon, es tracta del grup Tito & Tarantula creats a Los Angeles el 1992 després de la desaparició de Cruzados. Actualment la formació la integren Tito Larriva, veu, guitarra i únic component de la banda original del 92, al seu costat Steven Hufsteter (guitarra elèctrica i cors), Caroline Rippy (baix i cors) i Alfredo Ortiz (bateria).
Tito & Tarantula
Tito Larriva a la pel.licula "Abierto hasta el amanacer"
Bibi Andersen – Sálvame 1980
Dins de la moguda madrilenya van sorgir tot un seguit de frikis, però que no deixaven de tenir el seu punt d'interès, al contrari que tots els frikis sorgits ja en els 90 i en el nou segle. Un d'aquests o aquestes, va ser Bibi Andersen que va gravar un LP titulat "Canto" i que recollia alguns temes que van sonar a les emissores. Us he seleccionat "Sálvame" que fa pocs anys va tornar a gravar al costat de Nancy Rubias. Bibi va néixer a Tànger el 13 de febrer de 1954 i el seu nom era Manuel Fernández, és clar que el segon cognom era "Chica" no és conya es diu així. Es va venir a Barcelona i es va dedicar al striptease utilitzant la seva transsexualitat per donar-se a conèixer, una cossa de la que després es penediria. peró que posiblement va ser factor desisiu. El 1977 debuta al cinema interpretant a una transsexual de la mà de Vicente Aranda, a "Cambió de Sexo". Avui després d'haver.se fet una vaginoplàstia ha passat a dir-se Bibiana Fernández. Cal recordar que la gran sorpresa pel que fa a Bibi ens la va donar Alfredo Amestoy quan en el seu programa de televisió va ensenyar el seu carnet d'identitat. És clar que poc després, no recordo ara en quin programa va ser, ella va ensenyar l'altre "carnet d'identitat" aquell que lluïa entre les cames i tot Espanya va dir ¡Oooooooh!
Mario Prades amb Bibi Andersen, actriu, cantant, vedette i tertuliana
Paraíso – Para ti 1979
Un dels grups icons de la "movida" va ser Paraíso, liderat per Fernando Márquez "El Zurdo" que venia de Kaka de Luxe. Van tenir curta vida i un sol èxit, aquest que sona avui a Un Toc de Rock, des de Altafulla Ràdio i Ona La Torre. La seva presentació oficial va ser el 28 de març de 1979 en el Teatre Martín de Madrid, encara que ja havien realitzat actuacions sota diversos noms (Rudi Soplapollas i Los Obtusos, Cadillac Mentolado i Gilda i Los Garbo). Després de la seva dissolució a la tardor de 1980, "El Zurdo" crearia una altra banda carismàtica La Mode, al costat d'Antonio Zancajo (guitarra) i Mario Gil als teclats. Aquest tema va ser el seu primer single editat per Zafiro el 1979. Fernando Márquez El Zurdo va treure un CD els anys 90 que em va enviar l'amic Mikel Barsa ja que el va publica mitjansan el seu segell Barsa Promociones.
Kaka de Luxe
Paco Clavel y Joe Borsani – Gibraltar
D'alguna manera aquesta va ser una altra de les moltes reivindicacions que es van fer reclamant "Gibraltar espanyol", encara que plena de bon humor i a càrrec de Paco Clavel, un friki dels 70 però amb un toc de genialitat que no tenen els d'ara. Va ser "La Reina" de la moguda darrera d'Alaska, és clar que era de gènere masculí. El vaig conèixer en una festa que es va celebrar en una discoteca madrilenya i em va presentar, a ell, a Joe Borsani, Miguel Caiceo (Doña Paca) i el Parada, un comú amic, Mikel Barsa. La foto és d'aquella nit i per les seves cares podreu comprovar que molts no recordaven res al dia següent. Paco Clavel, de veritable nom Francisco Miñarro López, va néixer a Iznatoraf, Jaén i es considera el creador d'un estil que va denominar "Guarripop" i "CutreLux". En aquesta cançó col.labora amb Paco que va ser component de Clavel y Jazmín, Joe Borsani, autor del tema, argentí, gran músic i compositor que va ser component del grup Rubi i Los Casinos (amb la seva esposa) i un home extraordinari que va morir assassinat en la seva casa del barri de la Llatina, el 2003.
Paco Clavel
Miguel Caiceo i José Luis Parada perduts a la nit de Madrid
(Foto Barsa Promociones)
(Foto Barsa Promociones)
Alarma!!! - Marilyn 1985
Després de la dissolució de Cucharada, Manolo Tena va crear aquesta bona banda de rock que només van editar un parell de discos. A "En el lado oscuro" i al costat de "Frío" trobàvem aquesta gran balada que s'ha convertit en part del repertori habitual de Tena i que fins i tot a versionat amb l’Ana Belén i altres. Manolo és un dels grans músics del rock espanyol que ha guanyat amb els anys i després de superar els seus problemes amb les drogues. L'únic LP que va gravar amb Cucharada te un títol que sempre em va cridar l'atenció "El limpiabotas que quería ser torero". Alarma eren Manolo Tena (veu i baix), José Manuel Díaz (bateria) i Jaime Asúa (guitarra). Van debutar el 1984 i se'ls va considerar, en un principi, els Police espanyols. Suposo que pel format de trio ja que els seus estils eren molt diferents.
Manolo Tena
Manolo Tena – Flores 2008
Quan desapareix Alarma, Manolo Tena va començar en solitari. El 1992 surt el seu segon LP "Sangre española", gravat als Estats Units, amb temes com "Tocar madera", "Sangre española" i " Quiero beber y no olvidar". El disc va tenir èxit i va vendre més de mig milió de còpies. Aquest tema us ho extrec del que és el seu últim disc fins ara "Canciones nuevas" publicat el 2008. I crec que s'equivoca, perque qualsevol moment és bo per regalar flors a una dona, sobretot quan sents alguna cosa per ella. Manolo Tena va néixa a Madrid el 21 de desembre de 1951. Està a punt de fer els 59 anys d'edat.
Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán (CRAG) – Igual que una noria 1985
Juan Robles Cánovas, Rodrigo García, Adolfo Rodríguez y José María Guzmán, han publicat només tres LP's i dos recopilatoris, no van tenir l'èxit que es mereixien. Amb el temps han estat reivindicats per la seva música, les seves lletres i les seves harmonies vocals i comparats amb Crosby, Still, Nash and Young, fins al punt que "Señora azul", el seu primer disc, és considerat un dels millors de la història del pop espanyol. Aquest tema us l'ho extrec del tercer llarga durada "CRAG 1985" de 1985. Ja eren veterans amb experiència, Cánovas havia estat bateria de Los Modulos i de Franklin, Rodrigo provenia dels Pekenikes, Adolfo havia estat cantant i guitarra de Los Iberos, i Guzmán, juntament amb Rodrigo i els germans José i Manuel Martín, havien pertangut al grup Solera. Guzmán crearia més tard Cadillac.
Cadillac un altre banda creada per Guzmán, el primer per la dreta
Dani Martín – 16 añitos 2010
Ara anem amb una novetat, des del primer disc en solitari de Dani Martín cantant de El Canto del Loco, titulat "Pequeño", us porto aquest tema "16 añitos" on Dani fictíciament o de forma real, no ho se, recorda la joventut i els 16 anys. El cantant i actor Daniel Martín García va néixa a Madrid, el 19 de febrer de 1977. Per cert, el disc es va publicar l'octubre passat si bé el tema que és el primer single, es va començar a escoltar el 25 d'agost. Dani ha assegurat que si mes no, la seva carrera en solitari no pussarà trabas a la de El Canto del Loco.
Dani Martín
Enrique Guzmán – 100 kilos de barro 1961
Aquest si que és tot un veterà. Mexicà d'adopció, encara que nascut a Veneçuela, l'1 de febrer de 1943. No va marxar per culpa de Chávez, ho va fer moltíssim abans i va ser cantant del mític grup de rock and roll mexicà Los Teen Tops, pioners del gènere al seu país al costat de Los Locos del Ritmo i Los Camisas Negras. Aquest tema va ser el seu primer disc en solitari i un gran èxit, comptant amb l'orquestra i cors de Chuck Anderson. Però no era una composició pròpia, era del nord-americà Gene McDaniels i el seu títol original va ser “A Hundred Pounds of Clay”.
Enrique Guzmán
Apache – Tú no tienes sentimientos 1979
Apache neix com a grup a Jaén, després de la fusió de diversos grups de la província: Cantares, Kronys i Phoenix quedant una única formació anomenada Géyser (1976). Que després va passar a ser Apache. Van néixa com a banda el 1979, signant contracte amb CBS (Epic). El seu primer disc "Sobrevivir" va ser tot un èxit, tant en les llistes espanyoles com a les americanes de parla hispana. Van aconseguir posar diversos temes en les llistes, encara que això ja sabeu que a Espanya no és representatiu mentres la discogràfica pagui i CBS va pagar, com estava manat. Altres cançons destacades van ser "Por ese adiós" i "Te estoy queriendo tanto". Com que la companyia es va gastar els diners en ells, apareixent en tots els programes de televisió de l'època, calia promocionar-los. Avui encara treballen, realitzant versions de temes dels 60 i 70 i crec que es troben preparant un nou disc que com l'anterior es publicarà segurament a través d'AZ Records, el segell de Braulio Paz, també propietari de l'empresa de so i llum Triple Onda. Aquesta cançó es trobaba al LP “Sobrevivir”, peró no estic segur del tot.
Francisco Céspedes – Esta vida loca 1997
Francisco Fabián Céspedes Rodríguez, més conegut pel seu nom artístic de Pancho Céspedes és un cantant, músic i compositor nascut a Santa Clara, (Cuba) i nacionalitzat mexicà. El seu primer disc com a solista va ser "Vida loca" editat el 1997 i que contenia aquest tema que escoltem per concloure el programa Un Toc de Rock d’avui. La cançó el va catapultar a les llistes d'èxits de tot el món de parla hispana. Per cert i pels amantans de les anècdptes: Ha posat la seva veu en la traducció al castellà del film de Disney "La princesa i el gripau" prestant la seva veu a Louis, un llangardaix trompetista i amant del jazz que viu al pantà.
Francisco Céspedes
I amb aquest gran bolerista que és Pancho Céspedes arriba "L'Hora dels adeus", per avui això ha estat tot a Un Toc de Rock, us deixo en la companyia d'Altafulla Ràdio i Ona La Torre. Bona companyia. A porteu-vos bé ells, elles poden portar-se malament que sempre queda millor. De fet ja ho va dir Mae West fa temps.
L'actriu nort-americana Mae West va ser tot un sex-symbol
Acabaré rocordan el que va dir Mae West:
"Quan sóc bona, sóc molt bona. Però quan sóc dolenta ... SÓC MILLOR"
"Quan sóc bona, sóc molt bona. Però quan sóc dolenta ... SÓC MILLOR"
A reveure
Mario Prades
Enllaç per descarregar el programa
Link to download the program
No hay comentarios:
Publicar un comentario