Un Toc de Rock 09-68

L’any 1690 els espanyols van colonitzar Texas i al 1718 es va fundar San Antonio de Bejar, avui coneguda sols com San Antonio, ciutat on es troba el mític fort El Álamo que era una antiga missió espanyola. En arribar 1745, Espanya va colonitzar l'àrea que ara és la vall del Rio Grande, d'aquesta manera va néixer la cultura musical texana-mexicana, de clara herència espanyola i molt unida a la cajún. Aquestes similituds són constatables fins i tot a l'actualitat i surgeix el Tex-Mex, barreja de diversos estils; ranxeres, country, cajún, rock, etc. però gairebé sempre, inclou textos que barregen anglès i castellà. Avui tindrem tex-mex i escoltarem per començar a Los Super Seven, però hi seran també Los Lobos, The Mavericks, José Manuel Figueroa, Selena y los Dinos, Flaco Jiménez, Zayda Peña, Maná, Los Tigres del Norte, Freddy Fender, Bars i uns quans més, sense oblidar a la creadora del génere, la texana Lydia Mendoza. Ara iniciarem el viaje musical des de les emissores per les que ens escoltes o per internet si t’el descarréguers del blog o el facebook de Montse. Jo obriré la barraqueta, sóc Mario Prades i us diré

Benvinguts a Un Toc de Rock

Los Super Seven – Me voy pal pueblo 2001

Aquesta cançó amb la que començo aquest programa dedicat al tex mex és un clàssic del folklore llatí que va ser escrita per Mercedes Valdez, encara que algunes fonts citen a Marcelino Guerra com el seu autor i els primers que la van gravar van ser Los Panchos, encara que hi ha altres bones versions, entre elles les de Los Hermanos Rosario, Alfredo Sadel, Benny Moré, Jimmy’s Boom, Fruko y sus Tesos, Manuella Torres i molts altres, a mi em sembla recordar que fins i tot la va gravar Manolo Escobar, i això que era un bolero. La considerada "superbanda" del tex-mex són indiscutiblement Los Super Seven, un grup de luxe integrat per membres de The Texas Tornados,  Los Lobos, Calexico, Ozomatli, Sir Douglas Quintet i The Mavericks. Los Super Seven són una macroformación amb una curta discografia, només 3 LP's. Aquesta cançó és va incloure en el segon, publicat l’any 2001 i titulat "Canto". El grup Los Super Seven va estar integrat en aquest disc per: Wil-Dog Abers (de Ozomatli) baix, Susana Baca veu, David Hidalgo (Los Lobos) baix, guitarra, percussió, bateria, veu i requint; Raul Malo (The Mavericks) veu, Ruben Ramos veu, Rick Treviño veu, Cesar Rosas (Los Lobos) baix, guitarra, veu, guitarró i gresca; Alberto Instal piano, Caetano Veloso guitarra i veu, Conrad Lozano (Los Lobos) guitarró, Louie Perez (Los Lobos) guitarra i veu i Cougar Estrada (Los Lobos) percussió i bateria. Van comptar amb Steve Berlin (Los Lobos) com a productor. Per cert, en el tercer disc que van treure, els Super Seven encara són més tropa.

Los Lobos – La venganza de los pelados 2004

Una de las bandas líders del tex-mex nord americà, possiblement la de més projecció internacional, són Los Lobos i d'ells us he seleccionat aquest tema al programa d’avui, en el més pur estil tex-mex, cantat en castellà, tot i que els texts en aquest cas, són bastant coherents. En aquesta cançó van comptar amb la col·laboració del grup mexicà Cafè Tacvba. La lletra ens parla d'una venjança, com el títol indica clarament, la venjança d'aquells que van arribar a Estats Units creuant el Río Bravo, buscant una oportunitat i van ser explotats, fins i tot assassinats, de manera vil. Aquells als qui es diu “Espaldas Mojadas” o “Pelados”. És una bona lletra i el tema es troba recollit en l'àlbum "The Ride", onzè disc de Los Lobos que van publicar el 4 de maig de 2004. De fet en aquest treball Los Lobos van comptar amb un munt de col·laboracions més, entre elles estaven Tom Waits, Elvis Costello, Mavis Staples, Bobby Womack, Dave Alvin, Martha Gonzales i Little Willy G. L'àlbum va pujar al lloc 75 en les llistes del Billboard. Los Lobos són Steve Berlin, David Hidalgo, Conrado Lozano, Louie Pérez i César Rosas. Los Lobos són una banda de tex-mex creada per fills d'immigrants mexicans assentats a Los Angeles. Hi ficseu-vos en un detall, aquest grup que són una de les formacions més comercials i conegudes internacionalment del gènere, no són de Texas. Es van donar a conèixer mundialment al interpretar la banda sonora del film "La bamba", sobre la vida de Richie Valens, cantant de rock and roll de nom real Ricardo Valenzuela i que va morir en l'accident d'aviació que també els va costar la vida a Buddy Holly i Big Bopper, a Clear Lake, Iowa, el 3 de febrer de 1959. Per cert que "La Bamba" era un tema del folklore mexicà que Richie Valens va adaptar al rock and roll i que li cantava de petit la seva mare.

Maná – Somos más americanos 2015

Ara i des del nou treball discogràfic de Maná, novè àlbum d'estudi de la banda mexicana, titulat genèricament "Cama incendiada" que es va publicar el passat 21 d'abril i ha debutat directament en la primera posició d'àlbums llatins del Billboard, us he seleccionat aquest tema que quadra perfectament amb la temàtica del programa d'avui ja que ens explica una realitat sobre els "espaldas mojadas", els "pelados" que intenten creuar la frontera buscant una oportunitat i que en realitat, indis molts d'ells, són molt més americans que molts nord-americans d'origen anglosaxó. La producció ha estat a càrrec de George Noriega. En el tema "Mi verdad" que és el single promocional, han comptat amb la col·laboració de Shakira. Per cert Maná vénen aquest estiu de gira per Espanya, actuaran en Tenerife, Las Palmas, Madrid i Barcelona. Maná es va crear arran del grup Sombrero Verde, l’any 1978 i van gravar dos discos "Sombrero Verde" l’any 1981 i "A tiempo de rock" al 83. L’any 1987 van signar contracte amb Polygram i es van convertir en Maná, integrant el grup en aquell moment Fher Olvera com a cantant i els germans Ulises i Juan Diego Calleros a la guitarra i baix, respectivament, al costat del bateria cubà-colombià Alex González. L'any 1992 es produeixen camvis s’en va Ulises Calleros i s'incorporen el teclista Ivan González i el guitarra César "Vampiro" López, però a la meitat de 1994 Iván González i César López deixan el grup i s'incorporaria Sergio Vallin que per cert, va treure també un disc en solitari paralel·lament a Maná. Ulises va passar a ser el seu mánager. Posiblement el disc més vendedor de Maná sigui l’àlbum "¿Dónde jugarán los niños?" que es va publicar l’any 1992 i era el seu tercer disc. Es va gravar a Los Angeles. Les vendes van superar el milió de còpies sols a Mèxic i es van editar vuit singles. Després Maná realitzarien una gira mundial amb 268 concerts en més de 17 països d'Amèrica, a més d'actuar a Espanya i Suïssa, on van participar al Festival de Montreaux.

Flaco Jiménez – Ay te dejo en San Antonio 1986

Aquesta cançó donava títol a un àlbum del que està cosiderat com un dels millors acordionistes del món, el texa Flaco Jiménez que es va publicar l'any 1986, un disc ple de tex-mex, un gènere que alguns citen com ranxer i altres com música del nord, un estil que el músic texà borda i en el qual pràcticament sempre es barregen textes en anglès i espanyol, encara que com en aquest cas el tema està cantat totalment en llengua espanyola, també hi ha peces de tex-mex interpretades només en anglès. De fet l'àlbum es va titular realment “Ay te dejo en San Antonio y más”. El disc que conté 22 cançons, li va aconseguir un Grammy a Flaco Jiménez. Aquest tema es va incloure en la banda sonora d'una pel·lícula, crec que es titulava “El Infierno”, però no estic segur del tot. Flaco Jimenez va formar part de Sir Douglas Quintet, Los Texas Tornados i la gran superbanda del tex-mex, Los Super Seven que hem escoltat percomençar el programa d'avui, a part de tindre la seva propia carrera en solitari i haver acompanyat a molts altres artistes de tot tipus i estils, entre ells Dr. John, The Mavericks, David Lindley, Peter Rowan, The Rolling Stones, Ry Cooder, l’espanyol Javier Vargas i Bob Dylan. Leonardo "Flaco" Jimenez va néixer a San Antonio, Texas, el 11 de març de 1939. L’any 1986 va guanyar el seu primer Grammy, un altre al 96 i ancara en te mes, un d’ells l’any 1999 i Flaco Jiménez també va sortir a le pel·lícula “Picking up the Pieces” de Woody Allen, a part d’haver fet unes quantes bandas sonores. El seu germà Santiago Jimenez Jr també toca l’acordeó i tots dos van interpretar a duet aquesta cançó que hem escoltat ara, al Festival de San Antonio, a Texas, va ser l’any 2012

Freddy Fender – Before the next teardrop falls 1974

Possiblement la cançó més famosa en la carrera de Freddy Fender, un altre dels grans del tex mex, tot i la seva amplia discografia, sigui "Before The Next Teardrop Falls" que donava títol a un LP produït per Huey P. Meaux, publicat l’any 1974 i el single amb "Waiting for Your Love" a l’altre cara, va aconseguir el primer lloc en les llistes de country del Billboard. La cançó va ser escrita per Vivian Keith i Ben Peters i en els anys seixanta ja l’havien gravat Duane Dee i després Linda Martell. De 1975 fins l’any 1983 Freddy Fender va aconseguir col·locar 21 èxits en els llistats de música country als Estats Units. Per cert, en català aquest tema va ser versionat pel nostre bon amic Tomeu Penya i molt bé, per cert. Uns explicasré una curiositat, Freddy Fender va estar dos anys a la presó per possessió de marihuana. El seu veritable nom era Baldemar Huerta i moltes de les seves cançons, com aquesta, barregan anglés i castella, molt comú en el tex mex i és que Baldemar Huerta Medina, com es deie en realitat, era texà, nascut el 4 de juny de 1937 a San Benito i va morir a Corpus Christi el 14 d’octubre de 2006. Va gravar discos amb el seu veritable nom, Baldemar Huerta, altres com Scotty Wayne i també fen-se dir Eddie con Los Shades i després va passar a ser conegut com Freddy Fender i amb aquest nom va aconseguir l'èxit internacional i va ser reconegut com una estrella del tex mex. Va formar part dels Texas Tornados i Los Super Seven, la superbanda del Tex-Mex.

Selena y los Dinos – Como una flor 1991/1992 

Els instruments electrònics i els sintetitzadors van començar a dominar el so. La música tex-mex va començar a empeltarse d’un country bilingüe i aproparse als fanàtics del rock. A causa de l'impacte de la mort de Selena, la seva música va rebre més atenció de l'audiència nord-americana. Va ser la primera artista de tex-mex em guanyar un Grammy i el seu àlbum "Ven a mi" es va convertir en el primer àlbum d'una dona llatina que va guanyar un Disc d'Or. Selena Quintanilla va ser la Reina indiscutible del Tex-Mex, de fet es la tercera artista llatina amb més vendes de discos, sols superada per Gloria Estefan i Shakira i la primera en tindre cinc àlbums en les llistes del Billboard al mateix temps. Va iniciar la seva carrera musical als nou anys al costat dels seus germans Susette i Abraham Quintanilla i va gravar el seu primer àlbum als 12 anys. Va rebre en 1987 el premi a la millor cantant femenina en els Texas Music Awards, i va signar un contracte amb EMI pocs després. Aquest tema que us he seleccionat per escoltar ara a Un Toc de Rock va ser el tercer single, editat el 4 d'octubre de 1992 i es va extreure de l'àlbum "Entre en mi mundo", publicat l'any 1991 i va ser escrita per Abraham Quintanilla, Ricky Vela i la pròpia Selena. La seva vida va ser portada al cinema l'any 1997 i la pel·lícula es va titular "Selena", sent protagonitzada per Jennifer Lopez. El seu nom complet era Selena Quintanilla Pérez i va néixer a Lake Jackson, Texas, el 16 d'abril de 1971. Va ser assassinada el 31 de març de 1995, a l'edat de 23, per la presidenta del seu club de fans, Yolanda Saldívar, en un Motel de Corpus Christi, anomenat Days Inn, a l'habitació 158. Existien desacords econòmics entre Selena i Yolanda, i Selena va decidir tallar tota relació laboral amb ella. Quan sortia de l'habitació va rebre un tret per l'esquena i va morir. Es calcula Selena Quintanilla que porta venuts més de 60 millons de discos.

Los Tigres del Norte – La cruz de marihuana 2010

Aquest tema que també van gravar Las Águilas del Norte i el Grupo Exterminador, es junt a “La banda del carro rojo”, “Jefe de jefes” i “Muerte anunciada” que van dedicar al narcotrafican Pablo Escobar, una de les més destacades en la carrera d'aquesta banda mexicana especialitzada en un estil vinculat al tex mex i denominat narcocorridos que només es practica a Mèxic, tot i que hi ha uns quants estats en què ha estat prohibit ja que fomenta la violència i l'ús de drogues, m'estic referint a Los Tigres del Norte i l'he extret del seu àlbum “Leyenda y tradición: Las grandes norteñas de los ídolos del puebli” que va publicar el segell Fonovisa, crec que va ser l'any 2010 i es tractava d'un recopilatori de grans èxits. Los Tigres del Norte es van crear l'any 1968 i segueixen en actiu, han gravat més de 55 àlbums i aproximadament 700 cançons en discos grans i singles, encara que algunes com “La granja” han sigut censurades, portant venuts més de 30 milions de discos i han obtingut 140 discos de platí, 135 d'or i un de diamant. L'any 1988 van obtenir un Grammy pel seu disc “Gracias, América sin fronteras”, encara que han estat nominats en 15 ocasions. Los Tigres del Norte es creen a Rosa Morada, estat de Sinaloa, quan Jorge, el major de la família Hernández Angulo, convenç als seus germans Raúl i Hernán i al seu cosí Óscar per formar un grup. En aquells dies Jorge només tenia 14 anys. Es completaven amb el saxofonista Guadalupe Olivera que els va deixar en 1988, sent substituït per Eduardo Hernández Angulo, així tot quedava en família. L'any 1995 Raúl els deixa per llançar-se en solitari i entra Luis, un altre germà. En l'actualitat Los Tigres del Norte que resideixen a San José, Califòrnia, són Jorge Hernández (cantant i acordió), Hernán Hernández (baix i cors), Eduardo Hernández (guitarra, baix, sisè, saxofon i cors), Luis Hernández (baix , sisè i cors) i Óscar Lara (bateria) que va substituir a Freddy Hernández que ja va morir.

José Manuel Figueroa – Sueño de amor 1995

Un dels bons intèrprets del tex-mex, no és texà, en aquest cas és mexicà i és tracta de José Manuel Figueroa que va néixer a Juliantla, Guerrero, el 15 de maig 1975. L’any 1995 va publicar "Expulsado del Paraiso" que va superar les 300 mil unitats venudes i va posar el tema del mateix nom en els primers llocs de les llistes de popularitat. D’aquest disc ja vam escoltar fa un parell de temporades el tema “Ranchero” on, com és habitual en el gènere, barrejava textes en anglès i castellà. Aquell tema va ser composat per ell mateix. Però avui i en aquest programa dedicat a la música tex mex us porto aquesta baladeta amb reminiscencias de bachata “Sueño de amor” que també era una composición de José Manuel Figueroa. L’àlbum del que us he extret aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock va ser publicat aquí al pais mitjançant Discos Home, un subsegell de Bat Discos que va treure un grapat de álbum dins del Tex-Mex, però no van tindre massa trascendencia a Espanya degut a la manca de promoció i el seu baix pressupost. Us explicaré una cosa luctuosa, el seu germà de 32 anys d'edat, va ser assassinat al Gran Hotel, de Cuernavaca Morelos. Sebastián va rebre dos trets d'arma de foc i va morir a conseqüència de l'hemorràgia interna. Els fets van succeir el 12 de juny del 2012 i es va deure a una baralla que va tenir amb elements de seguretat del bar. Un dels guàrdies, va treure una pistola, i li va disparar. José Manuel Figueroa i el seu germà Sebastián eren fills del cantant, compositor, actor i productor Joan Sebastian al que escoltarem ara.

Joan Sebastian – Secreto de amor 2000

De veritable nom José Manuel Figueroa, encara que conegut artísticament com Joan Sebastian, el cantant, compositor i actor mexicà va néixer a Juliantla el 8 d'abril de 1951 i va rebre els apel·latius de “Rey del Jaripeo”, “Poeta del Pueblo”, “Poeta de Juliantla” i “Huracán del Sur”. Va començar a treballar amb el seu veritable nom, gravant uns quants discos des de 1974 que la veritat, no van funcionar comercialment, però quan va canviar de casa de discos li van suggerir es canviés també el nom i ell va adoptar definitivament el de Joan Sebastian ja que en la seva infància es va dedicar al cultiu de la terra a Los Llanos de San Sebastián  “Secreto de amor”, el tema que escoltem ara i que es va editar també en format single aconseguint la setena posició en la llista llatina dels Billboard, va donar títol a un CD publicat l'any 2000, però i això és tota una curiositat, malgrat la seva àmplia discografia, 53 àlbums entre discos d'estudi i recopilatoris oficials i les altes xifres de venda obtingudes, no va aconseguir el seu primer Grammy fins a l'any 2003, encara que ha seguit guanyant-los i és l'artista mexicà que més Grammys ha obtingut. Una curiositat, aquest tema de Joan Sebastian va donar títol també a una telenovel·la, un dels populars culebrons que es realitzen a l'America Llatina, encara que no sé si s'ha passat per alguna televisió espanyola, de fet i com a actor, Joan Sebastian va treballar en una altra titulada "Tu y yo" al costat de l'actriu Maribel Guardia.

Zayda y Los Culpables – De contrabando

Zayda Peña, cantant i líder del grup Los Culpables, una banda del que a Méxic es diu “Gruperos”, va morir assassinada l'1 de desembre de 2007, sols tenia 28 anys. Era mexicana i la seva línia s'enfocava cap el estil anomenat narcocorridos. Zayda Peña va acabar tràgicament. Quan acabava d'assistir a un concert de Alejandra Guzmán i es trobava a la seva habitació del Motel Mònaco, a la ciutat de Matamoros, Mèxic, acompanyada per la seva manager Ana Bertha González i Leonardo Sánchez, empleat del motel, van entrar uns sicaris que van disparar contra ells, Bertha i l'empleat van morir a l'instant. Zayda va ser traslladada a l'hospital en gravíssim estat. A trenc d'alba i sense que la policia ni l'hospital haguessin pres cap mesura de seguretat per protegir la seva vida, un sicari va entrar a la UCI, tranquil·lament i sense que ningú li impedís el pas. Aquell assesí va rematar a Zayda Peña de tres trets al cap (os he possat una foto feta al hospital, poc abans de ser rematada). Encara avui i com passa amb tants i tants artistes gruperos, no s'ha trobat l'assassí de Zayda, ni crec que el trobin mai, com acostuma a passar masses vegades al pais dels mariachis. Aquesta peça que escoltem ara a Un Toc de Rock, es una de les millors cançons de la curta carrera de Zayda y Los Culpables, truncada per la seva prematura mort. És curiós i tràgic, però el narcotràfic s'ha cobrat la vida de molts artistes que es dediquen al gènere dels narcocorridos i entre els quals cal destacar el grup Los Tigres del Norte, dins del génere. No es tracta que els artistes intervinguin en el negoci del tràfic de drogues, és una cosa molt més simple i alhora més esgarrifosa. Un grup o cantant és contractat en la festa d'un narco, paguen bé i qui és el guapo que es nega a anar-hi davant gent d'aquest taranna i clar, li dedica una cançó al anfitrió. El narco competidor se sent ofès i mata el grupero. Tan simple i tan cruel. En el cas de Zayda Peña es barrejaven dues hipòtesis. Una d'elles parlava de que la cantant tenia un embolic amb el cap d'un carter de la droga, l'esposa d'aquest es va assabentar i li va posar en la tessitura d'escollir "O ella o jo" i es diu que ell va triar a la mare del seus fills i perquè la seva dona no tingués dubtes sobre això va tallar en sec ordenant matar a la cantant. Una altra alternativa de la que és va parlar més tard era que Zayda tenia l'embolic amb la dona del traficant, és a dir que ambdues eren lesbianes i que el narcotrafican, amb el cap ben adornat i en un atac de banyes va donar ordre de matar a Zayda... la veritat mai es sabrà i la mare de Zayda Peña avui en dia ancara segueix clamant justícia en un desert de silencis. 

 

Lydia Mendoza – Mal hombre 1934

La que està catalogada com la primera intèrpret de Tex-Mex és Lydia Mendoza, allà pels anys 30 va cantar música texana en castellà. Es considera que el lloc de naixement del tex-mex és Alice una ciutat de Texas, quan a mitjans dels anys quaranta Armando Marroquín i Paco Betancourt van crear el segell Ideal Records, dedicat a gravar exclusivament música tex-mex, a la ciutat d'Alice. Però la cantant i guitarrista Lydia Mendoza va ser la primera texana en gravar música en espanyol per al segell RCA molt abans, sent considerada la Reina dela Música Texana i també li van dir "La Alondra de la Frontera", en amgles "The Lark of the Border". La cantant va néixer a Houston, Texas, el 31 de maig de 1916 i va morir el 20 de desembre de 2007 a San Antonio amb 91 anys d’edat. La seva cançó més famosa va ser “Mal hombre” que escoltem, ara a Un Toc de Rock i com podreu comprovar la lletra és molt dura, tracta d'una dona seduïda i abandonada per un paio a qui ella dedica el tema i que és veritablement, segons el text de la cançó, un "Mal home". Després de la Segona Guerra Mundial, Lydia Mendoza va gravar per a la majoria de segells de música mexicà-americà de Texas i va continuar actuant i gravant fins que un accident cerebrovascular sofert a l'any 1988 va fer que hagués de baixar el seu ritme de treball, encara que va seguir trepitjant escenaris. L'any 1999, va ser guardonada amb la Medalla Nacional de les Arts i en 2003 va ser guardonada amb la Medalla de Texas de les Arts del Texas Cultural Trust. En 2013 es va emetre als Estats Units un segell postal dedicat a Lydia Mendoza a sota el teniu en lloc de la portada d'un disc.

The Mavericks – Rancho Grande 2004

Aquest tema, tot un clàssic del mariachi que va popularitzar Jorge Negrete amb el títol “Allà en el Rancho Grande” que també va ser el títol d'una pel·lícula que el genial cantant va protagonitzar L'any1949, us ho he extret de l'àlbum recopilatori "The Definitive Collection" que The Mavericks van publicar el 22 de juny de l'any 2004, encara que el tema ja s'havia inclòs en un directe de 1998 titulat "It 's Now! It 's Live!" que va ser Disc d'Or a Canadà, aconseguint la tercera posició a les llistes. The Mavericks es la banda liderada per Raul Malo, un home que de “malo” solsament té el cognom ja que es un músic i cantant excelent que també va formar part del supergrup del tex-mex Los Super Seven als que hem escoltat en començar el programa. The Mavericks l’integraven en els seus principis Raul Malo (líder, cantant i guitarra), Paul Deakin (bateria), Robert Reynold (baix) i Nick Kane (guitarra solista). Es van crear a Miami, l’any 1989 i van estar en actiu fins al 2003, encara que l'octubre del 2010 van tornar a reunir-se van fer una gira al 2012 que van acompanyar amb un disc nou. Els vaig conèixer en els noranta arran que el segell Universal va treure al nostre país una sèrie d'àlbums i recopilatoris d'un estil que van denominar New American Music i que no era res més que country amb tocs de rock and roll, pop i tex mex, en el que van incloure a The Mavericks. El seu líder i compositor Raul Malo, va gravar en solitari mantenint una interessant carrera pel seu compte. The Mavericks han col·locat fins el moment, 14 singles entre els 10 primers del Billboard. The Mavericks son actualment i a part de Raul Malo, Paul Deakin (bateria) i Robert Reynold (baix) i Eddie Perez (guitarra) que va substituir a Nick Kane.

EBS – Como un narco 2010

Després de la dissolució del duet Ella Baila Sola que per cert, sembla ser que va ser bastant traumàtica entre les dues noies, Marta Botía i Marilia Casares, les coses es van estancar, però Marta al costat d'una nova companya, Rocío Pavón va posar en marxa un nou projecte que en no poder-se anomenar Ella Baila Sola, va passar a ser EBS, amb un àlbum "Despierta" que pretenia ser una continuació del primitiu projecte que tants èxits els va donar a ambdues noies, "Despierta" del qual he extret aquesta cançó amb clar aire tex-mex, es va publicar l’any 2010, va  representar la tornada d'aquestes dues dones, encara que amb canvis importants en la formación i anomenant-se només EBS. El duet eren ara Marta Botía i Rocío Pavón, aquesta última substituint a Marília Casares. Les primeres van funcionar i bé de 1996 al 2001, però problemes entre les noies va desfer el duo. Marta, nascuda el 15 de setembre de 1974, va prendre el relleu, es va busca nova companya i van tornar pels seus “fueros”, intentant emular, encara que sense aconseguir-ho, l'èxit del seu primer disc, publicat en el 96 i titulat "Ella baila sola", amb temes com "Lo echamos a suertes", "Cuando los sapos bailen flamenco", "Amores de barra" i "Por ti". Però EBS l'any 2013 també va acabar com el Rosari de l'Aurora, segons van anunciar a les seves pàgines del facebook. Amb la fi de Ella Baila Sola també Marilia es va replantejar el seu futur i es va llançar en solitari fent-se dir ara Marilia Andrés, de fet el seu nom complet és Marilia Andrés Casares i va néixer a Conca el 17 de desembre de 1974, d'origen brasiler i des dels dos anys va residir a Madrid. L'any 2012 Marilia se'n va a Londres i grava el seu primer disc en solitari “Subir una montaña" que es va publicar el 26 de setembre de 2013. Caldrà esperar a nous projectes per veure si, en el seu cas, la cosa pot tenir o no continuació.

Bars – Foc al cor 1994

I acabarem el programa d’avui a Catalunya escoltant a Bars i aquesta cançó, extreta des del seu tercer àlbum titulat “T'ho diré mil vegades” que el grup català van publicar l’any 1994 i que escoltarem ara a Un Toc de Rock, la veritat es que és una de les millors cançons d’aquesta bona banda catalana a caball del rock, el blues i el tex mex, amb bones lletres com aquesta i que es van possar en marxa l’any 1987 si be no va ser fins dos anys més tard que grabarien el seu primer LP amb el nom del grup per títul “Bars”. Amb 7 discos a l'esquena i prácticamente 30 anys de trajectòria profesional Bars segueixen en actiu, si bé estan gairebé oblidats discogràficament i sembla que les noves generacions no volen recordar que Bars van ser una de les millors bandes catalanes de la història, amb qualitat demostrada al llarg dels anys si bé els embarassos de Montse Llaràs, la seva cantant, els va apartar dels escenaris en masses ocasions. Bars eren als principis la cantant Montse Llaràs, junt a Xavier Tomàs (bateria), Xavi Rubio (harmònica i veus), Jordi Garròs (guitarres) i Tony Moyà (baix). Actualment i despres de cambis constants a la formació, crec que junt a Montse i Tony, els únics que queden dels antics, es troven Josep Maria Vilà "Koki", Jordi Mourelo i Charlie Oliver.

La frase per acabar el programa és del periodista Antoni Coll i Gilabert que va ser director del Diari de Tarragona, avui ja jubilat, i que va manifestar amb saviesa

"El bon periodista informa d'alguna cosa en

el  moment   precís:   quan  té  la   convicció

 sincera  que  és  una  notícia  certa”

Conclou Un Toc de Rock per avui, però abans de tocar el dos, us deixo amb companyia de aquelles emissores per les que ens escoltes dues vegades per setmana, a part de les repeticions, si ho fas mitjançant les ones o a per internet si et descarregues el programa des de el blog o el facebook de Montse Aliaga. Jo sóc Mario Prades i ara tancaré la barraqueta. Adeu siau.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)