En diverses ocasions us he dit que els anys setanta a
Espanya van ser dominats comercialment pels solistes, fins i tot recordo que
vam fer un programa íntegrament amb cantants dels 70 i us vaig parlar de les
grans veus valencianes d'aquella e'poca, avui a Un Toc de Rock tindrem aquestes
veus sorgides al Llevant espanyol i escoltarem a Francisco, Juan Bau, Juan
Camacho, Nino Bravo, Bruno Lomas, Camilo Sesto i algun altre, junt a Ángela
Carrasco, Danny Daniel amb Donna Hightower, Joan Baptista Humet, Lorenzo
Santamaría i altres, encara que iniciarem el nostre recorregut per la música
amb Miguel Bosé que va començar mostrant una imatge de ambigüitat sexual que el
va convertir en icona per a moltes i molts de la seva generació. Sóc Mario Prades
i ara, per a totes les emissores que emeten el programa, obriré la barraqueta i
començaré dient, com ja es una costum
Benvinguts a Un Toc de Rock
Miguel Bosé – Linda 1977
Els començaments en la carrera de Miguel Bosé com a cantant,
van estar molt bé orquestrats. És clar que no hem de deixar de reconèixer el
seu mèrit ja que per tal de preparar correctament els balls a l'escenari, per
posar un exemple, es va buscar un bon coreògraf i va estar assajant sense parar
i de forma molt dura durant molt de temps. No hi havia res d'espontani en les
seves aparicions en televisió espanyola, tot estava assajat amb detall, però
resultaven perfectes i d'això es tractava. Al mateix temps es va vendre la seva
imatge sumida en l'ambigüitat sexual que si Pinto que si Valdemoro. Però la
seva qualitat com a cantant i la llarga carrera musical de Miguel Bosé a
demostrat que era molt més que un jove amb padrins volent triomfar. Fill del
torero Luis Miguel Dominguín i 
l'actriu Lucia Bosé, va néixer a Panamà el
dimarts 3 d'abril de 1956 i el seu padrí va ser Luchino Visconti. L'any 1977 va
signar contracte amb CBS, per la seva subdivisió Epic que habitualment treia
els discos d'artistes espanyols. Aquest mateix any s'edita el seu primer àlbum
i el primer single és la cançó "Linda", una versió d'un tema del grup
italià I Pooh. Va ser un èxit i una bona carta de presentació. Van seguir
altres hits com "Super Superman", "Amiga", "Te
amaré" i tantes cançons. Encara que jo crec que el longeu èxit de Miguel
Bosé s'ha degut i molt, a la sàvia tasca de la seva manager, Rosa Lagarrigue,
tota una professional que ha sabut dosificar les aparicions, gires i discos de
Miguel Bosé a fi d'anar mantenint la seva popularitat. És clar que així i tot,
es calcula ha venut més de 20 milions de discos a tot el món.
Lorenzo Santamaría – Rosy 1971
Vaig descobrir a Llorenç de Santamaria com a solista amb
aquest tema. Jo en aquella época anava a ballar amb els amics i amiges de la Colla Bassegoda-Bonvehi-Torns,
molts diumenges a la tarda, a un Club
del Passeig de Gràcia de Barcelona, crec que era el Club 21, però no em feu
gaire cas, estava a l'altura del carrer Aragó. Allà vaig escoltar per primera
vegada "Rosy" i vaig saber que després de deixar els Z-66 l'any 1970, ja treballava
en solitari, però Lorenzo Santamaría no va començar amb aquesta cançó, era ja
el segon o tercer single... i jo sense assabentar-me. Lorenzo Santamaría és un
bon amic i a més està afegit als "Amics de Un Toc de Rock" des del
facebook de Montse Aliaga. El veritable nom de Lorenzo Santamaría és Llorens
Roselló Horrach i va néixer a la població mallorquina de Santa Maria del Camí,
el 21 de febrer de 1946, d'aquí el seu nom artístic que va adoptar quan es va
separar dels Z-66 per llançar-se en solitari a principis dels 70. L’any 1965
Lorenzo Santamaría va formar la seva primera banda a la qual va anomenar 
Los
Chelines, però van seguir altres com Los Bríos i Los Fugitivos, fins arribar
als Z-66. Encara que l'amic Llorens
sempre va ser un impenitent rockanroler, inicialment la seva carrera en solitari
va estar marcada per les grans balades romàntiques i avui no pot deslligar-se
de cançons com "Si tu fueras mi mujer”, “Para que no me olvides”, “Por ese
amor”, “El último beso " o “Rosy” que sona ara, però no hem d'oblidar
altres cançons de Lorenzo Santamaría plenes de canya, com "Quise ser una
estrella de rock and roll", "Blue jeans" i un dels seus millors
discos, el CD "Corazón de rock and roll” que va publicar ja en els anys
noranta i que va estar produït per Carlos Segarra. De fet i al meu paré, es el
millor disc en la carrera del amic Llorens de Santamaría. 
Mari Trini – Cuando me acaricias 1970
Publicat l'any 1970, aquest va ser un dels singles que
millor es van vendre a la carrera de Mari Trini, amb el tema que escoltarem ara
a la cara A i "Un hombte marchó" a l'altre costat i es va extreure de
l'àlbum "Amores" i tot i que ja havia publicat un àlbum anteriorment
amb RCA, aquest és el seu primer treball per Hispavox. Va comptar amb els
arranjaments musicals i la direcció del director Waldo de los Ríos (7 de
setembre de 1934, Buenos Aires - 28 de març de 1977, Madrid) i Rafael
Trabucchelli com a productor, un home que va morir el 28 de setembre del 2006.
La murciana Mari Trini va ser una de les grans veus del panorama pop espanyol
en els anys setanta, surgida des de els seixanta, si bé ella sempre va estar
molt propera a la cançó d'autor, de fet va compondre la majoria de les
seves cançons. Jo de Mari Trini recordo un àlbum que va publicar l’any 1975
interpretat en francès i que va representar un canvi conceptual en el concepte
musical en què la tenia ja que fins aquell moment les seves cançons s'acostaven
més al folk i a la cançó d'autor, de fet val a dir que va residir i va
treballar cinc anys a França abans de llançar-se a Espanya. La veritat és que
la meva primera ex la coneixia de quan eren críes, ambdues eren de Caravaca de la Cruz, a Múrcia, Mari Trini 
va
néixer el 12 de juliol de 1947 i la meva ex al maig de 1945, ambdues van ser
veïnes. Es calcula que al llarg de la seva carrera Mari Trini, de nom complet
Maria Trinitat Pérez de Miravete Mille, va vendre més de deu milions de discos
pel que en 2005 el SGAE li van atorgar un Disc de Diamant. La seva carrera va
estar molt lligada a la de la productora Mariní Callejo i sempre es va dir que
eren alguna cosa més que amigues. El rictus dels seus llavis era a causa d'una
malformació causada per una malaltia que la va afectar en la seva infantesa,
crec que va ser poliomielitis, però no estic segur, és clar que tot i superar
la malaltia, li va deixar seqüeles físiques. Avui en dia parlar de Mari Trini
és recordar cançons com "Yo no soy esa”, “Amores”, "Un hombre
marchó", "Escúchame", "Cuando me acaricias" que escoltem ara i tantes
altres que van marcar la carrera d'aquesta bona cantant que va morir el 6
d'abril de 2009 a
Múrcia, a causa d'un agreujament en la malaltia que patia des de feia anys
Francisco – Latino 1981
En moltes ocasions i parlant dels solistes que van funcionar
comercialment en els anys setanta han sorgit les veus valencianes, potents, de
qualitat i ara anem a escoltar els millors solistes que ens van arribar des de
terres valencianes per fer-nos gaudir amb les seves cançons, tots ells veus de
primera qualitat. Començarem aquest recorregut pel Llevant espanyol escoltant
un cantant que segueix estant al capdamunt del candeler, us parlo de Francisco
i per això us he seleccionat aquest tema que va ser amb el que el vam conèixer
popularment "Latino", una composició de Pablo Herrero i
José 
Luis Armenteros i amb aquesta cançó va representar a Espanya en el
Festival de l'OTI de 1981 que es va celebrar a Mèxic, tornant a repetir al 92
amb “Adónde voy sin ti”. De nóm complert Francisco González Sarrià va néixer a Alcoi, Alacant,
el 5 de febrer de 1959. Quan va començar es va presentar en diversos festivals
que tenen lloc a València, però és al programa “Gente Joven” de Televisió
Espanyola on arriba la seva oportunitat en quedar en segona posició. La carrera
de Francisco ha estat plena d'èxits, destacant temes com “La chica del póster”,
“Tú ni te imaginas” o “Ya no me duele estar sin ti” i curiosament en els
noranta es trasllada a Barcelona per rebre classes de cant líric, cosa que sol
succeir, quan succeeix, però a l'inrevés ja que són molts els cantants que des
del món de la lírica es passen al pop, el contrari com és aquest cas és
l'inusual. 
Juan Bau – Dama del Amanecer
Una altra de les grans veus valencianes que van sorgir i van
col·lapsar les llistes de vendes a l'Espanya dels anys 70 va ser Juan Bau al
qual escoltarem ara amb una de les seves millors cançons "Dama del
amanecer". Es el cantant, productor i compositor valencià Juan Bau, també un
amic d’Un Toc de Rock des de el facebook que ens coordina l’estimada Montse
Aliaga i que crec segueix en actiu. Possiblement la cançó més popular en la
carrera de Juan Bau i el single que millor es va vendre, va ser "La
estrella de David", però aquesta que escoltem ara o "Natacha i
jo" que escoltarem un altre dia, no desmereixen o fins i tot superen
"La estrella de David”, Es tracta de Juan Bau, aquest amic d'Un Toc de
Rock que va començar el seu periple musical l’any 1971 i que va néixer a
Aldaya, València, el 24 de desembre de 1948, el seu nom 
complet és Joan
Baptista Conca Moya, primer va formar part del grup Los Pikes i fent versions
cantant en un angles molt sui generis,
abans de començar en solitari amb una carrera brillant. Juan Bau és una de les
grans i potents veus sorgides al País Valencià, al costat de Nino Bravo, Bruno
Lomas, Francisco, Michel, Camilo Sesto, Juan Camacho i tants altres més, molts
d’ells ja no estàn entre nosaltres, però queda el seu record i les seves
cançons. Juan Bau va ser una de les millors i més potentes veus del pop
espanyol durant els anys setenta i crec que encara es troba en actiu.
Juan Camacho – A ti, mujer 1975
Nino Bravo – Un beso y una flor 1972
Con us deia les terres valencianes han donat bones veus al
pop espanyol, però la Gran
Veu va ser Nino Bravo, de veritable nom Luis Manuel Ferri
Llopis, va néixer a Aielo de Malferit, València, un 3 de agost de 1944 i va
morir també en accident de trànsit. Escoltarem ara una de les seves cançons més
recordades i també de la que més satisfaccions li va donar. Va ser escrita per
José Luis Armenteros i Pablo Herrero dels quals hem parlat anteriorment i que
havien deixat a Los Relánpagos i des de feia anys treballaven com a compositors
i productors. La cançó va donar títol a un àlbum i també es va extreure com
single, tant el disc gran com el petit van arribar a xifres de venda molt
importants, sent un dels discos més venuts dels 70. A finals de 1962 Nino
Bravo va crear el conjunt Los Hispánicos, amb els seus amics Félix Sánchez i
Salvador Aranda. Quan es van desfer ell es va incorporar com a cantant a Los Superson amb els quals va estar fins que es va llançar ja en 
solitari. De
fet els seus companys de Los Superson van acompanyar a Nino Bravo com a banda
de suport, ja en solitari i fins la seva mort. Després de la mili Nino Bravo es
va llançar com a cantant solista al Festival de la Cançó de la Vall d'Uxó l’any 1968.
Curiosament el seu primer èxit va arribar amb "Te quiero, te quiero” l’any
1970, una cançó que Augusto Algueró va compondre per Raphael, però a l'andalús
el tema no li va semblar bé i no va voler publicar-lo tot i haver-lo gravat, el
mateix va succeir amb Carmen Sevilla i Lola Flores. Finalment la va gravar Nino
Bravo, va ser el seu gran èxit i va ser designada "Cançó de
l'estiu". El matí del dilluns 16 d'abril de 1973, Nino Bravo acompanyat
pel seu guitarrista i amic José Juesas Francés i del Dúo Humo, van de València
cap a Madrid. Havien parlat de viatjar en avió, però finalment Nino Bravo va
decidir fer-ho en el seu acabat d'adquirir automòbil, un BMW 2800 de 1970 amb
la matrícula GC-66.192 (a la foto desprès del accident) comprat de seguna ma.
Al terme municipal de Villarrubio, en un revolt en què aquest mateix mes havia
succeït un altre accident mortal, el cotxe conduït pel cantant va sortir-se de
la carretera i va donar diverses voltes de campana. Nino Bravo i els ferits van
ser traslladats en vehicles 
particulars a Tarancón, a 13 quilòmetres, al petit
hospital de Santa Emilia, regit per monges mercedàries i allí van rebre les
primeres cures, sent traslladats amb l'única ambulància que disposaven a
Madrid, a 80 quilòmetres de distància. No obstant això, a escassos quilòmetres
de la capital, el cantant Nino Bravo va morir. Després de la seva mort es va
publicar el seu disc pòstum titulat "... i volumen 5" que va incloure
10 cançons gravades setmanes abans de la seva mort. Entre elles es troba
"Amèrica, Amèrica" que es va convertir en tot un himne i en un dels
seus grans èxits. També dins d'aquest disc apareix l'única cançó que va
compondre Nino Bravo al llarg de la seva carrera, paradoxalment titulada
“Vivir”.
Bruno Lomas – Llévame a la Luna 1968/1990
un
teatre de Barcelona, amb un só nefast, però va ser el primer. Bruno Lomas havia
nascut a Xàtiva el 14 de juny de 1940 i va morir en accident d'automòbil quan
conduïa un Mercedes 250, a
la carretera de la Pobla
de Farnals, un 17 de agost de 1990, quan es trobava a punt de reiniciar la seva
carrera. EMI va treure a continuació el doble LP recopilatori de Bruno Lomas
que ja estava pactat i del que us he parlat abans, entre el cantant i la
discogràfica abans de la seva mort i que es va titular "Bruno Lomas
1940-1990", però el disc amb cançons noves que també havien signat, mai va
poguer gravar-se, la mort amb la seva dalla ho va impedir.
Joan Baptista Humet – Clara 1980
debuta actuant en un teatre a Terrassa,
compartint escenari amb Joan Manuel Serrat. Durant dos anys es converteix en el
teloner dels concerts de Lluís Llach, encara que les seves cançons mai van
tenir un caire polític. En la seva discografia destaca també "Gemma",
una cançó dedicada a la seva germana petita, malalta de poliomielitis que va
ser el seu primer gran èxit i al costat de "Terciopelo" i la que
escoltem ara són els seus temes més representatius. Durant algun temps va
comptar amb el mestre Josep Maria Bardagí que es va encarregar dels
arranjaments i la direcció musical dels seus discos, però també va treballar
amb Francesc Burrull. El seu últim treball discogràfic va ser "“Solo bajé
a comprar tabaco”, amb producció i arranjaments de Josep Más Kitflus.
Pablo Abraira – Gavilán o paloma 1977
Nascut a Madrid l'1 de juliol de 1949, Pablo Abraira que es
va donar a conèixer al substituir a Pedro Ruy Blas com a cantant del grup Los
Grimm a finals dels seixanta amb els que va gravar el que va ser l’últim disc
de la banda, va ser un dels solistes més populars la dècada següent gràcies a
cançons com "O tú o nada" amb la qual va debutar l'any 1976 i que al
costat de "Gavilán o Paloma", editat l’any 1977 que escoltarem avui a
Un Toc de Rock, són els seus temes més recordats, tot i que te un bon grapat de
cançons i discos gravats. Aquesta es va incloure a l’àlbum “30 de 
febrero”, el seu primer disc en solitari i per supossat, també es va publicar
en single. Als vuitanta Pablo Abraira, com molts dels grans solistes espanyols
de la dècada anterior, es va establir a Miami, tot i que crec que actualment
torna a residir a Espanya. És un dels Amics d'Un Toc de Rock del Facebook que
ens coordina Montse Aliaga. Per cert vull fer esment que també va intervindre
en diversos musicals, entre ells la versió espanyola de "Evita" en la
que va representar el paper de Che Guevara, substituint a Patxi Andión i també
a "Jesucristo Superstar" on va suplir a Camilo Sesto. Aquest tema es
va tornar a incloure en el CD "Grandes éxitos", un àlbum que es va
publicar ja en els noranta i en el qual apareixia en la portada sense el seu
característic mostatxo.
Danny & Donna – El vals de las mariposas 1971
Donna Hightower ens va deixar el 19 d'agost del 2013, la
seva veu s'ha apagat, pero resurgirà de nou cada vegada que escoltem alguna de
les seves cançons. Avui farem un petit homenatje a aquesta gran cantant de jazz
nord americana de color que durant els anys setanta es va afincar al pais i va
conseguir un gran èxit amb “El vals de las mariposas” cantada a duet amb Danny
Daniel, un altre dels grans cantants de pop espanyol en els anys setenta, amb
el que ella mantenia una relació sentimental, si bé es tracta d’un tema molt
comercial i allunyat del estil habitual de Donna Hightower, el jazz i el soul. L’any 1970 y després de
participar en el 3er Festival de la
Canción de la
Costa del Sol, va editar-se el seu primer single en castellà
“Soy feliz”. La cantant de color había nascut a Caruthersville, Misuri, el 28
de diciembre de 1926. Pel que fa a Danny Daniel, néix a Gijón, un 30 de juliol
de 1942 i va formar part de diversos grups en els seixanta. El seu mentor va
ser Bonet de San Pedro. En un estudi de gravació va conèixer a Donna Hightower
i van sorgir cançons 
compostes i interpretada per ambdós, unes vegades a duet i
altres cadascun individualment. Entre elles "Dreams like mini" i
sobretot destaca "El vals de las mariposas" el seu gran éxito que
escoltem avui. Danny Daniel va compondre per a molts cantants, entre ells Julio
Iglesias i Daniel Velázquez. Individualment els seus grans hits van ser "
Viento de otoño", " Niña no te pintes tanto" i "Esa eres
tú”. Es va marxar a Miami i es va quedar a viure allà, encara que crec que fa
alguns anys va tornar a Espanya. Es un altre dels Amics d'Un Toc de Rock,
al facebook de Montse Aliaga.
Emilio José – Puerto pescador
El cantant i compositor Emilio José és un home al que avui
es recorda per cançons molt poppis i bastant intrascendents, però que quan va
començar era un cantautor de vella escola. Aquí us porto una de les millors
cançons de Emilio José, a qui vaig tindre l'oportunitat de conèixer quan vaig
produïr un dels seus concerts que es va fer a la sala Galas de Salou, a finals
dels 80 i al que coneixia, no per la seva faceta professional que és àmpliament
coneguda per tots, jo sabia d'ell per referències d'un dels meus supervisors a
Telefònica, l'amic Paco Salvador. En aquells temps, us parlo dels anys setanta,
els parts mensuals per cobrament de comissions els portava en avió cada mes un 
supervisor de Barcelona a Madrid, per tal que poguéssim cobrar a fi de mes, és
clar. Solia fer-ho l’amic Paco i sempre els comentava que trucava per telèfon a
Emilio José – de fet els haviem escolt parlant - i aquest l'esperava a
l'aeroport, portaven els fulls de cobrament i totels informes a la central i
després començava la gresca. José Emilio López Delgado va néixer a Fernán
Núñez, Còrdova, el 16 de juny de 1950, molt bon any, si senyor. "Puerto
pescador" es va publicar en single, però estava inclosa en el seu primer
LP "Campo herido" publicat per Belter l’any 1972. Crec que va ser el
seu primer single, però no estic segur d’aixó, a la cara B trovabem
“Desponsorio de un lucero”. Emilio José va ser un dels grans cantautors dels 70
i els 80 i ho comprovareu escoltan aquesta cançó, però la seva carrera va ser
molt propera al pop, gràcies a cançons com "Soledad". Jo penso que el
canvi de Belter a Hispavox va comercialitza massa les cançons d'Emilio José.
Ángela Carrasco – Oye, guitarra mía 1978
Nascuda a la República Dominicana, Ángela Carrasco és una de
les més importants veus femenines de l'àmbit llatí i també va funcionar
comercialment i bé, aquí a Espanya. L'any 1978 i dins del seu àlbum de debut a
Espanya titulat així mateix "Ángela Carrasco", apareix aquesta cançó
que compartirem ara a Un Toc de Rock i que editada en single, va ser un dels
seus millors èxits al país i una bona carta de presentació. De nom complet
Ángela Altagracia Carrasco Rodríguez, va néixer el 23 de gener de 1951 a Manzanillo. Entre els
seus grans èxits trobem "Quererte a ti", "No me puedo
quejar", "Lo quiero a morir", "Quiéreme", "Ahora
o nunca", "Si tú eres mi hombre", “Boca Rosa” o "Alguien
como tú". Quan va arribar a Espanya, a principis dels 70, va comptar amb
l'ajuda del seu mentor i amic Camilo 
Sesto que va ser l'autor de la majoria de
les seves cançons. De fet abans de començar a gravar ja havia participat en la
versió espanyola del musical "Jesucristo Superstar" que va produir i
protagonitzar Camilo Sesto, Ángela Carrasco va interpretar el paper de Maria
Magdalena, era l'any 1975, però a l'agost de 1976, Carrasco va deixar la obra
per ser mare del seu primer fill. Ángela Carrasco també va treballar en altres
musicals i en programes de Televisió Espanyola, va ser una de les hostesses de
"¡Señoras y Señores!" Que dirigia Valerio Lazarov, per cert, les
altres dues hostesses eren Norma Duval i Carmen Platero a la qual conec
personalment, tot un trio de dames per a una partida de pòquer. A dalt al blog,
us he posat una foto en què estic amb Carmen Platero, Mirta Miller i uns amics
en un sopar.
Sesto que va ser l'autor de la majoria de
les seves cançons. De fet abans de començar a gravar ja havia participat en la
versió espanyola del musical "Jesucristo Superstar" que va produir i
protagonitzar Camilo Sesto, Ángela Carrasco va interpretar el paper de Maria
Magdalena, era l'any 1975, però a l'agost de 1976, Carrasco va deixar la obra
per ser mare del seu primer fill. Ángela Carrasco també va treballar en altres
musicals i en programes de Televisió Espanyola, va ser una de les hostesses de
"¡Señoras y Señores!" Que dirigia Valerio Lazarov, per cert, les
altres dues hostesses eren Norma Duval i Carmen Platero a la qual conec
personalment, tot un trio de dames per a una partida de pòquer. A dalt al blog,
us he posat una foto en què estic amb Carmen Platero, Mirta Miller i uns amics
en un sopar.
Camilo Sesto – Getsemaní 1975
Una altra de les grans veus sorgides al país valencià és
Camilo Sesto i encara que a mi veure'l actualment em resulta més aviat patètic,
no per això deixo de reconèixer que posseïa una de les veus més potents del pop
espanyol. Camilo Sesto va ser un dels ídols juvenils per a les adolescents dels
anys 70, de fet era el cantant preferit de la meva germana Anna, curiosament
Pili, la seva millor amiga, era fan de Miguel Bosé, amb el qual hem començat el
programa d'avui. Aquest tema amb el qual acabarem Un Toc de Rock per avui, us
ho he extret de la banda sonora de l'obra teatral "Jesucristo
Superstar" que va protagonitzar i va produir Camilo Sesto, de fet va
comprar els drets de l'obra per a Espanya i es va estar representant uns quants
anys, primer protagonitzada per ell i posteriorment crec que va ser Pablo
Abraira. Com us deia abans, la 
protagonista femenina va ser Ángela Carrasco en
el paper de Maria Magdalena. També intervenia Teddy Bautista, què va
ser polèmic president del SGAE, per cert que rés més s'ha sabut de l'afer,
sembla que hi hagi hagut un gran interès en què la cosa es tapés i ja no se'n
parla, de fet Teddy feia el paper de Judes Iscariot ¿Premonició? De veritable
nom Camilo Blanes Cortés, va néixer a Alcoi el 16 de setembre de 1946 i es va
canviar el cognom quan va començar la seva carrera en solitari, sota la batuta
de Juan Pardo que li va produir els seus primers discos. Camilo Sesto va
començar com a cantant a Los Dayson, un conjunt de la seva terra que va gravar
un EP, amb els que es va anar a Madrid per participar en un concurs de
televisió que no van guanyar i ell decideix quedar a la capital del Regne.
Intervé a la pel·lícula "Los Chicos del PREU" i s'incorpora a Los
Botines substituint a Manolo Pelayo que havia començat en solitari i amb Los
Botines va gravar un disc, finalment comença en solitari amb l'èxit
internacional que tots coneixem. 
La frase per acomiadar el programa d'avui la va dir Benjamin
Franklin (1706-1790), estadista i científic nord-americà i crec que avui
tindríem de tornar a tenir-la en compte i molt, tal com estan les coses
"Aquells que cedirien la llibertat essencial per
adquirir una petita seguretat temporal, no
mereixen ni llibertat ni seguretat”
adquirir una petita seguretat temporal, no
mereixen ni llibertat ni seguretat”
Acaba Un Toc de Rock i toca baixar la barraqueta per avui i
fotre el camp, però us deixo amb companyia de totes aquelles emissores per les
que ens escoltes i compartim records i música del ahir i també del avui, dues
vegades per setmana o si ens l’escoltis via internet a través del blog o el
facebook de Montse Aliaga, jo sóc Mario Prades i plego fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario