Un Toc de Rock 09-37

Per avui us he seleccionat un munt de música country, però d'estils i tendències variades, des del més clàssic a carrec de Johnny Cash o George Strait al tex mex de Flaco Jimenez, passant pel country rock de Eagles i The Outlaws, al costat de Linda Ronstadt, Keith Urban, Gary Allan, Garth Brooks, The Mavericks o Trisha Yearwood formant duet amb Aaron Neville i un altre amb Garth Brooks. Ells ens acompanyaran per aquest viatge a la música més identificativa dels Estats Units, encara que com passa aquí amb el flamenc, hi ha molta gent a la qual no li agrada el country, per això us ofereixo un programa molt variat generacionalment, des de totes les emissores per les que ens escoltes. Jo soc Mario Prades i ara tocarà obrir la barraqueta i ho faré amb Adam Harvey, un bon interpret de country, tot i que ell es australià.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Adam Harvey – Call it love 2010

Començarem el nostre viatge d'avui pel món del country escoltant a Adam Harvey que tot i ser australià, es dedica a aquest gènere tan nord-americà. Us he seleccionat un tema, extret del seu àlbum "Best so far", un grans èxits que va publicar l'any 2010. Reconec que Adam Harvey és un cantant i compositor molt poc conegut a Espanya, de fet no sé ni si els seus discos han arribat a publicar-se mai aquí, però als seus quaranta anys, té una carrera molt interessant. Adam Harvey va néixer a Geelong, Victòria, el 21 desembre 1974. Va debutar discogràficament l'any 1994 amb l'àlbum "Adam Harvey" i des de llavors porta publicats 11 disc grans, l'últim "Family Life", editat el 22 d'agost del passat 2014 i també 9 singles, encara que aquest tema que escoltem ara a Un Toc de rock, no va ser un d'ells. El que està considerat el millor treball de Adam Harvey és el CD "Both Sides Now" que editat l'any 2009 i ple de duets, va debutar directament en el número 1 de les llistes australianes.

 

Gary Allan – One more time 2013

Ens anirem ara al bressol del country, els Estats Units i des de Califòrnia i l'àlbum "Set You Free" que Gary Allan va publicar l'any 2013, us he seleccionat aquest tema que compartirem a Un Toc de Rock. L’àlbum, l’ultim disc que ha tret fins el momento, es va publicar el 22 de gener del 2013 pujant al primer lloc en les llistes del Billboard el 9 de febrer, d'ell us he escollit per escoltar al programa aquest bon tema "Una vegada més" que sona ara i que va ser escrita pel mateix Gary Allan, al costat de Lindsey i Warren. Gary Allan Herzberg que venia d’una familia molt musical, va néixer a La Mirada, Califòrnia, el 5 de desembre del 1967 i amb tan sols 13 anys acompanyava al seu pare que actuava al Honky Tonks, tocant la guitarra. Quan va acabar l'escola secundària va crear el grup Honky Tonk Wranglers actuant amb assiduïtat en petits locals que s'omplien en els seus concerts, fins al punt que Gary Allan va rebre diverses ofertes per passar al circuit dels grans clubs, exigint-li versions dels clàssics del country, però Allan ho va rebutjar, no volia que la seva música fos manipulada. Finalment l'any 1976 Gary Allan va debutar en solitari amb l'àlbum "Used Heart for Sale". Actualment podem afirmar que Gary Allan és un dels grans del country al seu país, amb xifres de venda que al·lucinen, encara que a Espanya és pràcticament un desconegut. Per cert, us explicaré que la seva tercera esposa anomenada Angela, amb la qual Gary Allan s'havia casat el 5 de juny de 2001, es va suïcidar el 25 d'octubre del 2004.

Flaco Jimenez – This could be the one 2002

L'any 2002 Flaco Jimenez va publicar un dels seus millors discos "Sleepytown", editat pel segell nord-americà Back Porch Records, del que us he extret aquest tema, interpretat integrament en angles que anem a compartir ara a Un Toc de Rock. En aquest àlbum, el vuitè disc gravat en estudi per Flaco Jimenez, un dels millors acordionistes del món i considerat una de les més importants figures del tex-mex, compta amb la col·laboració de Dwight Yoakam, Doug Sahm i Buck Owens. La cançó que escoltem ara va ser escrita per Michael Morales que de fet, va compondre diverses de les cançons del disc. Flaco Jimenez va formar part del Sir Douglas Quintet, Los Texas Tornados i la gran superbanda del tex-mex,  Los Super Seven, a part de tindre la seva propia carrera en solitari i haver acompanyat a molts altres artistes de tot tipus i estils, entre ells Dr. John, The Mavericks, David Lindley, Peter Rowan, The Rolling Stones, Ry Cooder i Bob Dylan. Leonardo "Flaco" Jimenez va néixer a San Antonio, Texas, el 11 de març de 1939. L’any 1986 va guanyar el seu primer Grammy, un altre al 96 i ancara en te mes en la seva propetat. L’any 1999 Flaco Jimenez va sortir a le pel·lícula “Picking up the Pieces” de Woody Allen, a part d’haver fet unes quantes bandas sonores. El seu germà Santiago Jimenez Jr també toca l’acordeó.

Johnny Cash – (Ghost) Riders in the sky 1979

El títul original de la cançó que sona ara era "Ghost Riders in the Sky: A Cowboy Legend", és un tema country que va ser escrit el 5 de juny de 1948 per Stan Jones i s'han fet moltes versions des del 1949. La lletra de la cançó ens parla d'un cowboy que pateix una revelació quan veu vaques fantasmes i d'ulls vermells en el cel, perseguides per genets també fantasmes i rep un avís d'ultratomba, o canvia o serà un més d’aquells texans fantasmes. La cançó va inspirar el tema de The Doors "Riders on the Storm" que vam escoltat en un dels últims programas de la passada temporada i també la sèrie de còmics de la Marvel "Ghost Rider", las dues pel·lículas va protagonitzar-las l’actor Nicolas Cage. Johnny Cash la va incloure al LP “Silver”, gravat entre el 14 de febrer i el 23 de maig de 1979 i que va ser editat afinals del maig del mateix any, va ser reeditat en versió CD el 27 d’agost de 2002. Una de las llegendes de la música country i una de les millors veus del génere va ser Johnny Cash, nascut a Kingsland, Arkansas el 26 de febrer de 1932 i que durant molt de temps va formar parella professional amb la cantant i compositora June Carter (tots dos a la foto) que anteriorment havia format part de The Carter Sisters, la veritat és que ambdós mantenien una relació sentimental i tot i que Johnny li havia demanat a June que es casés amb ell en diverses ocasions, ella no volia a causa dels problemes que Johnny Cash tenia amb la seva addicció a l'alcohol i les amfetamines. Un bon dia, durant un concert i en començar a interpretar junts la cançó "Jackson", despres de començar a sonar les primeres notes Johnny Cash va fer parar als músics i li va demanar a micròfon obert a June Carter que es casés amb ell, dient-li que o acceptava o no seguia cantant. Finalment ella va acceptar i ell va deixar l'alcohol i les amfetes. El matrimoni va durar fins a la mort de June el 15 de maig de 2003 a Nashville, Tennessee. Johnny Cash no va poder suportar el dolor per la pèrdua de la seva dona i moriria el 12 de setembre, quatre mesos després, als 71 anys, a causa de complicacions amb la seva diabetis que li va produir una aturada respiratòria, mentre estava hospitalitzat a l'Hospital Baptista de Nashville. A Johnny Cash li deien "L'home de negre" a causa de la cançó del mateix títol i a que una vegada va dir en públic que "Mentre hi hagesin injustícies en el món ell vestiria sempre de negre", cosa que va fer fins a la seva mort. Suposo que Johnny Cash va ser enterrat vestit també de color negre.

George Strait – All my ex’s living in Texas 1987/1994

L’any 1994 el segell Atlantic va publicar dos CD titulats "Grammy's Greatest Country Moments" que es van editar gairebé simultàniament i en els quals oferien moments d'or amb enregistraments d'actuacions celebrades en els lliuraments dels Grammy Country. En el segon volum es va incloure aquest tema del cantant, guitarra, actor i productor George Strait, una llegenda viva de la música que va néixer a Pearsall, Texas, el 18 de maig de 1952 i al que es coneix com "The King of Country". Aquest tema de George Strait es va publicar originalment a l'àlbum "Ocean front property" i en la cançó ens explica que el seu problema és de relacions ja que totes les seves ex dones viuen a Texas, per això ell ha hagut de marxar-se a viure a Tennessee. La veritat és que a mi em passa una cosa semblant ja que totes les meves ex sense excepcions m'odien a mort i això que sempre he estat dels que opinen que quan una relació s'ha acabat, doncs això, s'ha acabat. Potser és que a elles no els ha agradat, el que tallés tota la meva relació després de la separació, en lloc de anar darrere d'elles. George Strait va interpretar aquest tema en la cerimònia de lliurament dels Grammy Country que va tenir lloc el 2 de març de 1988. George Strait té el rècord del món en major quantitat de singles que han estat número 1 als Estats Units, molt per sobre de qualsevol altre artista en la història de la música de qualsevol gènere, havent aconseguit 57 números 1 fins al 2010. Aquest tema que escoltem ja havia estat gravat pel seu autor, el cantant Sanger D. Shafer que la va interpretar en el film "Road House" que aquí es va titular “De profesión: Dur” i que feien Patrick Swayze, Kelly Lynch, Sam Elliott i Ben Gazzara. George Strait ja la va incloure abans en el seu disc "Greatest Hits vol. 2" publicat el 6 d'abril de 1987 i que va arribar al primer lloc del Billboard. Aquesta versió formava part de la banda sonora del videojoc "Grand Theft Acte: San Andreas", de l'any 2004.

Keith Urban – But for the Grace of God 1999/2009

Al continent australià hi ha una gran afició pel country music i si per començar el programa us he seleccionat a Adam Harvey que era d'Austràlia, ara escoltarem al neozelandès Keith Urban que per cert, és l'actual parella de l'actriu Nicole Kidman, amb la qual es va casar el 25 de juny de 2006, tenen dos fills. Nascut a Northland, Nova Zelanda, el 26 d'octubre de 1967, es va criar a Austràlia i actualment resideix als Estats Units. El músic, cantant i compositor Keith Urban, es diu de nom complet Keith Lionel Urban i va guanyar un Grammy l'any 2005 pel seu tema "You'll Think of me".Per cert, va començar a tocar la guitarra als sis anys. Keith Urban va tenir molts problemes per la seva addicció a la cocaïna i ha passat per cures de desintoxicació. Aquesta cançó us l'ha extret d'un disc recopilatori titulat "Greatest Hits" que va publicar l'any 2009, però originalment es trobava a l'àlbum homònim "Keith Urban", el seu segon disc, que es va posar a la venda el 19 d’octubre de 1999 i va ser el tercer single del CD, publicat el novembre del 2000, incloent "I Thought You Knew" a la cara B. La cançó “Però per la gràcia de Déu” havia estat escrita per Keith Urban al costat de Charlotte Caffey i Jane Wiedlin. El single va ser el primer número 1 de Keith Urban a les llistes de country del Billboard, aconseguint aquesta posició el 24 de febrer l'any 2001, en les llistes de pop es va classificar en el lloc 37.

Eagles – Love will keep us alive 1994

L’any 1994 l'infern es va gelar. Això ens van dir els Eagles en el que va ser el seu disc de retorn després d'haver-se desfet a principis dels 80. L'explicació del perquè aquest disc es va titular "Hell Freeze Over" és molt simple. Ara no recordo si va ser Don Fendley o Glenn Frey, però un dels dos, va dir en una entrevista en preguntar-li si hi havia possibilitats de que els Eagles tornessin a reunir-se i gravar un nou disc "Quan l'infern es geli", per això el disc de retorn es va titular així "Hell Freeze Over". Aquest tema us ho extrec d’aquest CD, la tornada de la banda més comercial de country rock de la història, els Eagles. En aquest álbum es recollien tres o quatre temes nous gravats en estudi i els altres eren versions en directe de vells èxits, entre els nous estava aquesta cançó. El grup l’integraven en aquells moments Glenn Frey, Don Henley, Joe Walsh, Don Felder i Timothy B. Schmit, complementats per músics addicionals: Scott Crago (percussió), John Corey (teclats, guitarra i cors), Timothy Drury (teclats, guitarra i cors) i Al Garth  (saxo i violí). Van realitzar una gira mundial l'any següent que havia de recalar a Espanya. Els Eagles havian tornat només per fer diners i la gira resultava tan cara que cap promotor espanyol va voler arriscar-se a perdre fins la camisa a favor d'aquells pesseters i a Espanya ens vam quedar sense veure els Eagles en directe. Encara recordo el comentari d'un dels principals productors de concerts espanyol que em va dir: "Omplint el Sant Jordi, només cobriria despeses". L'àlbum "Hell Freezes Over" es va publicar el 7 de novembre de 1994. Val a dir que el considerat millor álbum en la seva carrera es "Hotel California" i també és el disc més venut dels Eagles.

Linda Ronstadt – Long long time 1970/2002

Ara he agafat el recopilatori "The Very Best Of Linda Ronstadt" que la cantant va publicar l'any 2002 i us he seleccionat aquest "peaso cansión", una de les millors balades en la carrera musical de Linda Ronstadt i que va ser escrita per Gary White. El tema és de l’any 1970, va ser el tercer single de Linda Ronstadt i com a curiositat us diré que també la va interpretar a duet amb Bobby Darin, encara que no és la versió que estem escoltant ara. El single es va extreure del seu segon LP titulat "Silk Purse" que es va posar a la venda al març de 1970 i l'any 1971 va ser nominat als Grammy. De nom complet Linda Susan Marie Ronstadt, la cantant va néixer el 15 de juliol de 1946 a Tucson, Arizona i ha estat anomenada La Reina del Rock i també la Primera Dama del Rock. Linda Ronstadt va començar com a cantant en el grup The Stone Poneys, una banda a cavall del pop i el folk. Aquest tema que escoltem ara va arribar al lloc 20 de les llistes del Billboard. Fins ara Linda Ronstadt porta publicats, dins de la seva discografia oficial, 27 àlbums d'estudi, 8 recopilatoris, 63 singles i ha aconseguit 12 números 1. Al llarg de la seva carrera Linda Ronstadt ha gravat un grapat de duets amb molts artistes.

Trisha Yearwood & Garth Brooks – In another’s eyes 2014

La cantant i compositora nord-americana Trisha Yearwood va publicar el 12 de novembre del 2014, un nou treball discogràfic titulat genèricament "PrizeFighter: Hit After Hit", una mena de disc recopilatori del que us he extret aquest tema, escrit per Garth Brooks, John Peppard i Bobby Wood en el qual compta amb la col·laboració del propi Garth Brooks al que per cert, també escoltarem després i que és el seu marit. Aquesta cançó s'havia publicat en single el 18 d’agost de 1997 arribant a la segona posició en les llistes del Billboard, i es trobava originalment, com a cançó nova, a l'àlbum "(Songbook) A Collection of Hits" que va ser dues vegades Disc de Platí. Nascuda a Monticello, Geòrgia, el 19 de setembre de 1964, Trisha Yearwood es diu en realitat Patricia Lynn Yearwood i a Espanya la vam conèixer quan a principis dels anys noranta el segell Universal va publicar una sèrie de CD d'artistes englobats dins d'un estil que van denominar el New American Music i que no era res més que un conglomerat de tendències molt variades que anaven del rock al pop, sempre amb tocs de country en major o menor grau i entre els quals es trobava aquesta bona cantant. Trisha Yearwood porta publicats fins al moment 10 àlbums d'estudi, 5 recopilatoris i 43 singles, set dels quals han assolit el primer lloc en les llistes americanes.

Garth Brooks – The river 1991

Ara escoltarem al seu marit, el cantant i compositor Garth Brooks que va néixer a Tulsa, Oklahoma, el 7 de febrer de 1962. És un dels més importants intèrprets de country de les últimes dècades, de fet es calcula que sols en els anys 90 va vendre més de 115 milions d'àlbums només en els Estats Units. Malgrat el seu enorme èxit, penseu que fins i tot a Espanya, on el country és un estil minoritari i poques vegades es classifica en llistes, els seus discos que va treure el segell Hispavox, es van vendre molt bé, va anunciar la seva retirada l'any 2001, després de publicar-se "Scarecrow", fart dels conflictes que la seva fama i l'èxit obtingut creaven en la seva vida familiar. Va tornar als escenaris l'any 2007 amb un concert celebrat al Hotel Wynn Las Vegas i l'any passat ha publicat un nou disc titulat “Man Against Machine”. “The river”, la cançó que escoltem ara i que va ser escrita per Garth Brooks i la cantant Victòria Shaw, es trobava en el seu tercer disc, l'àlbum "Ropin the wind", editat el 2 de setembre de l'any 1991 i que va ser amb el que el vam descobrir a Espanya, un dels seus millors treballs, de fet va debutar directament en el primer lloc del Billboard el 28 de setembre i es va mantenir en les llistes americanes durant 18 setmanes, aconseguint 14 discos de Platí només als Estats Units i superant els 17 milions de discos venuts a tot el món. Per cert en aquests moments Garth Brooks es troba realitzant una gira molt intensa que durarà fins a mitjans d'aquest any, conjuntament amb la seva esposa Trisha Yearwood amb la qual es va casar el 10 de desembre del 2005. 

The Mavericks – I should have been true 1994

The Mavericks són la banda liderada per Raul Malo, un home que de “malo” solsament té el cognom ja que es un músic i cantant excel·lent que també va formar part del supergrup del tex-mex Los Super Seven. Aquest tema que escoltem ara es trobava al CD "What a crying shame" que The Mavericks van publicar l'1 de febrer de 1994, sent disc de Platí als Estats Units, arribant al lloc 6 en les llistes de country del Billboard i a la 54 en les de pop, al Canadà va ser dues vegades disc de Platí i va pujar fins a la quarta posició. Es un álbum del que ja hem escoltat altres cançons. A part del grup, toquen en la gravació John Barlow Jarvis (piano i orgue), Rob Hajacos (fiddle), Mike Cassteveros (guitarra acústica), Bruce C Bouton (guitarra steel), Brent Mason (guitarra), Dennis Wilson i John Wesley Ryles als cors. L'àlbum va ser produït per Don Cook i la banda la integren des dels seus principis Raul Malo (líder, cantant i guitarra), Paul Deakin (bateria), Robert Reynold (baix) i Nick Kane (guitarra solista), comptant també amb altres col·laboracions de luxe com Trisha Yearwood a la que hem escoltat abans, James House i Joy White, entre altres. The Mavericks es van crear a Miami, l’any 1989 i van estar en actiu fins al 2003, encara que l'octubre del 2011 van tornar a reunir-se i van fer una gira l’any 2012 amb un disc nou “In time”, tot i que aquest àlbum es va editar el 26 de febrer del 2013. El seu líder i compositor Raul Malo, ha gravar un munt de discos en solitari mantenint una interessant carrera pel seu compte. The Mavericks han col·locat fins el moment, 14 singles entre els 10 primers del Billboard.

The Outlaws – If follows from your heart 1975

Una de les bones bandes de rock sureny i country rock sorgides als Estats Units són The Outlaws, un grup pràcticament desconegut a Espanya, però amb una àmplia i interessant carrera discogràfica al seu país i que ja hem escoltat a Un Toc de Rock en diverses ocasions. La cançó us l'he extret del seu àlbum "The Outlaws" que van publicar l'any 1975 i va ser el seu disc de debut. The Outlaws es caracteritzen per disposar de tres guitarristes i es van crear l'any 1967 estant en actiu fins al 1971, encara que van tornar al 75 i a partir d'aquest moment han mantingut la seva carrera estable. The Outlaws són nord-americans, no confondre amb una banda anglesa del mateix nom surgida en els anys seixanta i en la què va militar el genial guitarrista Ritchie Blackmore, el que va ser uns dels creadors de Deep Purple. Aquests The Outlaws són de Tampa, Florida, i es van crear l'any 1967. Els components de The Outlaws eren el cantant i guitarra Hughie Thomasson que va morir el 9 de setembre de 2007, el bateria Monte Yoho, al baix Phil Humberg, les guitarres de Hobie O'Brien i Frank Guidry junt al cantant Herb Pino. Per cert, l'esquelet del cap de vedella que veieu en moltes de les caràtules dels discos del grup, es el signe d'identitat dels The Outlaws.

Aaron Neville & Trisha Yearwood – I fall to pieces 1994

Acabarem el programa d'avui amb aquest bon duet. El cantant nord americà de color Aaron Neville ha realitzat uns quants duets amb la cantant i compositora Linda Ronstadt que hem escoltat abans, fins i tot crec que van gravar un àlbum, però en aquesta ocasió us porto a Aaron Neville també en bona companyia, la de la cantant de country Trisha Tearwood (tots dos a la foto del single) a la que també hem escoltat avui a Un Toc de Rock. L'any 1994 el segell MCA va publicar a Espanya un CD compilatori de duets gravats per a l'ocasió, titulat "Rhythm Country and Blues", encara que als Estats Units va sortir un any abans, ple de duets en què van aparellar artistes de tendències i estils molt diverses amb un nexe comú, la qualitat musical. La veritat és que es tracta d'un CD sense cap desaprofitament i ara escoltarem una de les cançons d'aquest disc. Curiosament i malgrat la seva llarga carrera en solitari, Aaron Neville és més conegut per haver format part del grup The Neville Brothers, amb els quals va treballar paral·lelament des de 1977 i que tenen gravats 13 àlbums. L'any 1967 Aaron Neville amb el que avui acabarem el programa, va aconseguir el seu primer número 1 en les llistes de R & B, això si, amb el tema "Tell It Like It Is". Va néixer a Portland, Oregon, el 12 d’octubre de 1962.

Us deixaré amb una frase de l'il·lustre escriptor colombià Gabriel García Márquez, premi Noble de literatura l’any 1982 (Aracataca, 6 de marzo de 1927 - Méxic, 17 d’abril de 2014), l’autor de “Cent anys de soletat” i que va dir:

“L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta”

Acabarà ara Un Toc de Rock i jo baixo la barraqueta i foto el camp. Soc Mario Prades i us deixaré amb la bona companyia de les emissores que ens emeten dues vegades cada setmana, a part de les repeticions o pot ser l’escoltis via internet a través del blog o el facebook de Montse Aliaga. Fins el proper programa, porteu-se be.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)