Un Toc de Rock 08-74

Hi ha cançons que després d'haver estat grans èxits, tornen a pujar a les llistes quan són versionades, avui escoltarem per començar el programa una d’elles, el "Mony, mony", però a càrrec de Billy Idol. És clar que en algunes ocasions la versió fa oblidar l'original com el "Rock me baby" de David Cassidy. Per descomptat hi ha altres que s'identifiquen amb un sol cantant o grup, és el cas de Double, Berlin o FR David i són peçes de referencia en les seves carreres. Altres el que toquen es converteix en èxit, Chicago, Foreigner, Bruce Springsteen o Boy George. Però també escoltarem per acabar un tema de l'alemany Howard Carpendale, gairebé desconegut aquí el país. Ara i des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, vaig a obrir la barraqueta, soc Mario Prades i us dic com es costum

Benvinguts a Un Toc de Rock

Billy Idol – Mony, mony 1981/1996

Aquest tema va ser el gran èxit a Espanya del grup nord-americà Tommy James & The Shondels i el cantant Billy Idol va realitzar una bona versió que es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula "Striptease" que va protagonitzar Demi Moore l'any 1996. Billy Idol es diu en realitat William Michael Albert Broad i va néixer el 30 de novembre 1955 a Middlesex, Anglaterra, encara que la seva família es va mudar a Nova York quan era un nen, per tornar més tard a Anglaterra. Després de passar per diversos grups va crear l'any 1976 Generation X que van gravar tres àlbums. Finalment Billy Idol va deixar el grup, es va traslladar de nou a Nova York i va començar en solitari. Després de treure un parell de discos va publicar l’any 1984 "Rebel Yell" que possiblement i al costat de "Whiplash Smile" de 1986, siguin els seus millors discos. Una vegada Billy Idol va explicar en una entrevista que va gravar la versió del "Mony, mony" que escoltem ara i es va publicar en el seu primer EP editat el 24 d'octubre de 1981 i va tornar a incloure en el recopilatori "Vital Idol" de 1985, perquè es tractava d'un tema que sempre li portava bons records, va estar escoltant-lo mentre mantenia la seva primera relació sexual. La veritat és que hi ha cançons que poden escoltar-se ininterrompudament tota durant la nit, molt millors, segur que jo no seleccionaria aquesta. Abans em quedaria amb "Melodía encadenada", per posar un exemple.

Blondie – Maria 1998

Són una banda nord-americana liderada per la bella Deborah Harry i Blondie va ser una fàbrica d'èxits i de "pasta gansa" durant els 70 i les dècades següents gràcies a temes com "Heart of Glass", "Sunday girl", "Call Me", "One Way or Another", aquesta i tants altres que van convertir Blondie en una de les millors bandes de la seva època. Al costat de Deborah Harry (1 de juliol de 1945, Miami) es trobaven Clem Burke (24 de novembre de 1954, Nova Jersey) com a bateria i que havia tocat amb els Ramones, Gary Valentine al baix, James Destri als teclats i l'extraordinari guitarrista Chris Stein. Precisament una greu malaltia d'aquest últim va ser una de les causes de la seva dissolució l’any 1982.  Deborah va tenir una interessant carrera en solitari, però allunyada de l'èxit aconseguit amb Blondie que van arribar a vendre més de 50 milions de discos. Tot va influir perquè els membres originals, llevat Gary Valentine, tornessin a posar en marxa el grup l’any 1998. El tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, correspon a aquesta segona etapa. Després de tornar a desfer-se, van treure any 2011 el disc "Panic Of Girls" i crec que aquest l’any oassat van publicat un altre “Ghosts if  Download”. Blondie és l'únic grup que ha aconseguit números 1 en tres dècades consecutives. A més a més, Debbie Harry, cantant i actriu, està inclosa en el llibre Guinness dels Records, com la cantant més madura de la història en aconseguir un número 1 en les llistes d'èxits d'Anglaterra, precisament amb aquest tema, "Maria". Amb els anys Debbie sembla ser que s'ha civilitzat, però abans era tot un terratremol tronat al escenari, per mostra us posso una foto d’una actuación a Los Angeles on sols li fa falta ensenyar el carnet d'identitat.

David Cassidy – Rock me baby 1972

El single amb aquesta cançó i que es va publicar l’any 1972, va arrivar fins al lloc 38 als Estats Units i al 11 a Anglaterra. Donava títol a un LP de David Cassidy publicat el mateix any que va arribar al segon lloc en el Regne Unit, si bé al seu país d'origen només va aconseguir col·locar-se al 44. La cançó va ser composada per Johnny Cymbal i Peggy Clinger i el primer que va gravarla va ser BB King, l’any 1964 i està basada en el "Rockin' and Rollin'" de Lil' Son Jackson. En aquesta gravació David Cassidy a part de cantà també toca els teclats, guitarra i la percusió i als cors tobavan a la gran cantant Kim Carnes. Aquest llarga durada va estar produït per Wes Farrell. El cantant, actor, compositor i miltiinstrumentiste David Cassidy va néixer a Nova York el 12 d'abril de l’any 1950 i es va convertir en famós en ser un dels protagonistes de una popular sèrie de televisió "The Partridge Family", una família de ficció on tots els membres del clan familiar cantaven en cadascun dels episodis i amb l'actriu Shirley Jones en el paper de mare, David tenia el rol del fill gran de la familia. De fet aquella popular serie "The Partridge Family", estava inspirada en un grup familiar real, The Cowsills i si bé David Cassidy es va fer famos en aquest paper, ell ja havia intervingut abans en alguns musicals de Broadway.

Fine Young Cannibals – She drives me crazy 1989

Els més populars èxits del grup britànic Fine Young Cannibals van ser les cançons "Good thing" i "Ella em torna boig" que escoltem ara a Un Toc de Rock, temes principals de dos singles extrets del seu segon àlbum titulat "The Raw and the Cooked" que Fine Young Cannibals van editar l'any 1989. Tots dos singles van aconseguir el número 1 en les llistes de vendes dels Estats Units i també a Anglaterra i en les llistes del Billboard de l'any, aquesta va arribar al 18. El trio Fine Young Cannibals es va formar l'any 1984 a la ciutat  anglesa de Birmingham. Es van desfer l’any 1992 després d'editar un àlbum de remixes. Van tornar l'any 1996 i crec que segueixen en actiu, però no estic segur del tot. Fine Young Cannibals l'integraven el cantant i actor Roland Gift (a la foto), junt a David Steele a la guitarra i Andy Cox que s'encarregava del baix. Roland Lee Gift que va néixer el 28 de maig de 1961 a Birmingham, ha mantingut una discreta carrera com a actor, havent intervingut en films com "Sammy i Rosie s'ho munten" amb el què va debutar i "Tin Man" dirigida per Barry Levinson, sense oblidar “The Island of the Mapmaker's Wife”.

F.R. David – Worlds 1982

Curiosament i malgrat el seu nom no era ni nord-americà ni britànic, el cantant i guitarrista FR David era francès i nascut a Tunísia, l'1 de gener de 1947. I és que F.R. David era un pseudònim, el seu nom real és Eli Robert Fitoussi. L’any 1982 va publicar el single "Words" també el seu únic hit i que el va catapultar al més alt en les llistes de tot el món, si bé val a dir que un altre dels seus singles “Music” va ser també un bon èxit. Va començar a destacar quan s'uneix a la banda d'acompanyament de Vangelis com a guitarra. També va tocà amb The Doobie Brothers, Richie Evans i Toto, entre d'altres i tot això mentre el single anava venent-se  fins arribar a superar les 8 milions de còpies venudes a tot el mon. Va ser després, acabada la gira que feia acompanyant a The Doobie Brothers, crec que era, que F.R. David va tenir coneixement dels seu triumf. “Words” va estar en llistes des de 1982 fins a l'estiu del 83. Ja us he explicat en diverses ocasions que les llistes d'èxits no són iguals en els Estats Units que aquí a Espanya. Allà consten les xifres reals de venda, no com aquí que paguen les discogràfiques a les emissores de ràdio-fórmula. Per això a Espanya els primers llocs duren molt poques setmanes, surten molt cars. F.R. David ha gravat tres àlbums, però cap d'ells es va acostar a l'èxit del single "Words", tret d'un altre single amb la cançó "Music" i és que hi ha paraules que tenen molta importància. De fet recordo que el meu pare sempre emb deia: “Nano, tinguis cura del que dius, dol més una paraula que una bufetada”.

Berlin – Take my breath away 1986

I ara parlarem d’una cançó estretament vinculada a una banda sonora i que va ser composada especialment per el film. Es trata de “Take my breath away” que va ser el gran èxit del grup Berlin, una banda nord-americana formada l’any 1979 a Califòrnia i liderada per la cantant Terri Nunn. Berlin van ser englobats dins de la new wave. Val a dir que aquesta és la seva cançó més comercial i curiosamente la més allunyada de la seva línia habitual, però també la més famosa. Com us deia, formava part de la banda sonora de la pel·lícula "Top Gun", protagonitzada per Tom Cruise. La cançó va ser composada pel productor alemany d'origen italià Giorgio Moroder especialment per la pel·lícula "Top-Gun" i els va ser ofertada als Berlin, si be s'allunyava bastant, com us deia, del seu estil habitual. El grup Berlin es va desfer l’any 1987 i part dels problemes que van provocar el trencament va ser l'èxit d'aquest tema que va plantejar en el si de la banda el dilema de canviar el seu estil i intentar mantenir l'èxit aconseguit, o tornar a la seva línia habitual i seguir en l'anonimat, encara que van realitzar un tímid intent per tornar a finals dels 90. Jo sempre vaig creure que les discrepàncies surgides en el sí de Berlin quan van gravar aquest tema i el fet que no havien aconseguit mai un hit així, van fer que es plantegessin com continuar i si variaven d'estil i aquesta va ser una les causes principals en la desaparició de Berlin.

Boy George – King of everything  2013

M'ha sorprès i molt el nou treball del cantant britànic Boy George, el que va ser líder del grup Culture Club, una de les bandes angleses més importants en la dècada dels 80. El nou àlbum es titula genèricament "This Is What I Do" i una de les coses que m'han cridat l'atenció és que la veu del cantant sona amb molt més cos, molt més madura, cosa anherente a l'edat ja que tots "creixem", però si en el cas de gent com Sabina, Leonard Cohen o el mateix Dylan ha representat un envelliment de la veu i pèrdua de facultats, no és així en el cas de Boy George que, com el bon vi ha sabut usar els anys al seu favor. L'àlbum es va publicar el 28 d'octubre de l'any passat i és el primer disc amb material nou que el britànic grava en 18 anys, representat la seva tornada als estudis de gravació. Ha comptat amb les col·laboracions de DJ Yoda, Kitty Durham (Kitty Daisy & Lewis), Ally McErlaine (Texas / Red Sky July), MC Spee (Dreadzone) i Nizar Al Issa que també l'han acompanyat en la seva gira i es va gravar en els Cowshed Studios de Londres . L'àlbum ha aconseguit el lloc 33 a Anglaterra . El cantant, músic, compositor i DJ George Alan O'Dowd, conegut artísticament com Boy George, va néixer el 14 de juny de 1961, a Bexley, Kent. Quan Culture Club es van dissoldre, Boy va començar en solitari, va ser l’any 1987. La veritat és que el grup es va veure embolicat en un fort escàndol causa de l'ús de drogues, heroïna i cocaïna. La imatge andrògina de Boy George i la seva manera de vestir i maquillar-se, en la seva etapa amb Culture Club, van fer que cadascuna de les seves aparicions a la televisió i els seus concerts, provoqués que les noies el prenguessin com a exemple i va crear tendència pel que fa a moda femenina que seguien milers i milers de noies. Aquesta cançó obra l’àlbum i com la resta, es una composició del mateix Boy Goerge, si bé en el disc hi ha una versió d'un tema de Yoko Ono, aquell de "La mort de Samantha"

Glenn Frey – I did it for your love 1988

Dels components de The Eagles, Glenn Frey és el que possiblement tingui la millor carrera en solitari, però molt allunyada de les xifres de vendes obtingudes pel grup. Aquest tema que us porto ara a Un Toc de Rock es trobava en l'àlbum "Soul Searching" que Glenn Frey va publicar l’any 1988  i era un tema composat per ell. El cantant, músic i també actor Glenn Lewis Frey va néixer el 6 de novembre de 1948 a Detroit, Michigan. La seva primera banda es va anomenar The Disciples que més tard van canviar el seu nom a The Subterraneans i despres s'incorporaria a The Mushrooms, amb els que Glenn Frey va gravar el seu primer disc. Quan es va traslladar a Los Angeles va formar un duet amb JD Souther, era l’any 1968. Glenn Frey va començar a gravar acompanyant a Bob Seger i Jackson Browne, amb els que tocava la guitarra i feia cors, a part de compartir amb ells un apartament. Després de militar en diversos grups sense rellevància es va incorporar a la banda de Linda Ronstadt fins que Don Henley el va convidar a formar part d'un nou grup que estava creant i s'anomenaria The Eagles, al costat de Bernie Leadon i Randy Meisner. Glenn Frey va tindre molts problemas amb drogues, però sembla ser que fa anys que s’ha recuperat.

Bruce Springsteen – Streets of Philadelphia 1993

Bruce Frederick Joseph Springsteen, el Boss, conegut artísticamente com Bruce Springsteen, va néixer a Long Branch, Nova Jersey, el 23 de setembre de 1949 i el guitarra, cantant i compositor Bruce Springsteen va aconseguir un Oscar per aquesta cançó que formava part de la banda sonora del film de Jonathan Demme "Philadelphia", del l’any 1993. Una pel·lícula en la què intervenien els actors Denzel Washington i Tom Hanks, junt a Antonio Banderas i Jason Robards. La veritat es que aquesta pel·lícula te una temàtica molt dura ja que tracte d’un malalt de la SIDA, les relacions gais i la intolerància socialcom a eix central. La cançó es bonissima i al meu parer, es la millor cançó en la carrera de Bruce Springsteen. En aquesta peça el Boss no compta amb la E Street Band, s’acompanya per tota una orquestra. Per cert, la banda sonora està plena de bones cançons i val la pena recomenarla des d’Un Toc de Rock. Jo no tenia aquet LP i el vaig comprar a la primera Fira Internacional del Disc i Cinema de Col·lecionisme de Tortosa que jo organitzaba, precisamente al stard d'un bon amic, en Didac, amb botiga a Reus. A la foto Bruce Springsteen i Little Stevens.

Double – The captain of my heart 1986

“The captain of my heart” és l'cançó més rellevant en la carrera del duet suís Double i es va incloure en el LP "Blue" que van publicar l'any 1986 i que va ser el seu primer àlbum, encara que anteriorment ja havien tret un EP. El single amb aquest tema va aconseguir el lloc vuit en Anglaterra i el 16 en el Billboard americà. Double l'integraven el bateria i teclista Felix Haug que va néixer el 27 de març de 1952 i va morir a causa d'un atac de cor l'1 de maig de 2004 i el cantant, guitarra i compositor Kurt Maloo, nascut a Zuric el 16 d'abril de 1953. En total Double van treure dos discos grans i es van desfer. Kurt Masloo que anteriorment havia gravat pel seu compte, va continuar publicant discos en solitari. Entre les moltes versions que s'han fet de la cançó cal destacar les de Randy Crawford, Laurent Voulzy, Roland Kaiser, Boz Scaggs i Beauty & Deep, sense oblidar la del pianista de jazz contemporani Duncan Millar.

El duet suís Double

Chicago – If  your leave me now 1976

Us he portat a Un Toc de Rock de nou als Chicago, junt als Blood, Sweat and Tears i Weather Report, les millors bandas de jazz-rock de l’historia.. Aquest fantàstic tema es trobava en el seu LP "Chicago X", un dels seus millors discs, de l’any 1976 i va ser composada per Peter Cetera, baixista i cantant del grup i es va publicar en single al juliol de 1976. El single va ser número 1 a les llistes del Billboard el 23 d’octubre de 1976 i el LP també incloïa el seu hit "Another rainy day in New York City" que ja hem escoltat a Un Toc de Rock. Chicago Transit Authority com es van dir primer, va estar integrada inicialment per Lee Loughnane (trompeta), James Pankow (trombó), Walter Parazaider (saxos, flauta), Robert Lamm (veu, piano, òrgan), Terry Kath (guitarra, veu), Peter Cetera (baix, veu) i Danny Seraphine (bateria, percussió). Al contrari del que va passar amb els Blood, Sweet & Tears, Chicago va mantenir aquesta formació bastant estable, al llarg de la seva història. El grup es va formar a l'hivern de 1967 i es deien The Missing Links. Durant una jam session a la Universitat DePaul a la qual van unir-se alguns nous músics es va crear Chicago Transit Authority. És clar que van tindre que canviar-se el nom ja que aquest era el de la companyia de tramvies de Chicago i els hi van donar un toc. Els Chicago sempre han numerat els seus discos i sols tenen títol els recopilatoris i per cert, encara es troben en actiu. Per cert, Chicago van debutar als Estats Units amb un disc doble, tot un repte per un grup novell, però a Espanya es va editar amb dos LP's simples, el primer "Chicago I" i el segon es va titular "I'm a man".

Foreigner – I want to know what love is 1985

Foreigner, amb els que escoltarem ara al programa d’avui, van ser una de les millors bandas de rock americanes de tots els temps. Englobada dins del AOR, va ser creada a Nova York l’any 1976, per Mick Jones (ex-Nero and the Gladiators, Spooky Tooth i The Leslie West Band) i l'ex King Crimson, Ian McDonald, amb el cantant Lou Gramm que després va tindre una interesant carrera en solitari, als quals es van sumar Dennis Elliot, En Greenwood i Ed Gagliardi. Foreigner han venut més de 80 milions de discos a tot el món (incloent 37.500.000 als Estats Units solsament). Quan tots els crítics deien que Foreigner estaven cremats i acabats, l’any 1984 es va publicar l'àlbum "Agent Provocateur" on es trobava "Vull saber el que és l'amor" que escoltem al programa d'avui.de Un Toc de Rock. El single amb aquesta cançó va ser número 1 l’any 1985 als Estats Units, Gran Bretanya, Austràlia, Noruega, Suècia i molts altres països i de fet es una de les seves millors cançons. La peça va estar composada per Mick Jones i la producció va estar a carrec del mateix músic i Alex Sadkin i aquesta canço va sonar a un episodi de la serie de TV “Miami Vice”, però de fet l’hem escoltat a video jocs, televisió i al cinema. Els crítics i experts van perdre una maravillosa ocasió d’estar-se calladets.

Howard Carpendale – Hello again 1985

I acabarem el programa d’avui escoltan l'únic tema del cantant i compositor alemany Howard Carpendale que es pot dir "va funcionar aquí al país", entre cometes perquè tampoc va ser cap supervendes, és aquesta cançó "Hello again" que sonarà ara a Un Toc de Rock. Es va publicar en maxi-single i single a Espanya a través del segell Sanny Records i estava interpretada en anglès, però incloïa la versió original en alemany que escoltem ara. Us he dit que era alemany, però Howard Carpendale va néixer a Durban, Sud-àfrica, el 14 de gener de 1946, si bé la seva carrera llarga i brillant encara que no al nostre país, la va realitzar a Alemanya i els països nòrdics i és que al seu estil que per nosaltres seria una balada o cançó lenta, allà se l'anomena Schlager i agrada molt. La veritat es que els interprets d’Alemanya estan poc difosos aquí a Espanya, però n'hi ha molt destacables, com Costa Cordalis, per ejemple o Howard Victor Carpendale que va funcionar molt bé en les dècades dels 70 i 80, arribant a vendre més de 24 milions de discos. El 13 desembre 2003 Carpendale va actuar per última vegada en la Kölnarena per a continuació retirar-se del món de l'espectacle, com ja havia anunciat, però va tornar el 2007. És un amant dels esports, va ser jugador de rugbi en els seixanta i l’any 1963 campió juvenil sud-africà de llançament de pes. En els anys 1970 i ja a Alemanya, Howard Carpendale va tenir una interessant carrera com a pilot de Fórmula 3.

La dita d’avui la va dir La Dama de Ferro, la primera ministra britànica Margaret Thatcher, morta el 8 d’abril del 2013 que va manifestar defensant el paper de la dona a la política.

“Qualsevol dona que entengui els problemes de

 portar  una casa  està molt  a  prop  d'entendre

també els de portar un país”

Conclou per avui Un Toc de Rock, però ara us deixaré amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, soc Mario Prades i tancaré la barraqueta, és clar que abans de dir-vos adéu i fotre el camp us racomano que sigue bons i bones. Adéu siau xiquets i xiquetes.

.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades