Un Toc de Rock 08-73

Realitzarem avui un recorregut pel rock en català que va sorgir als anys 80 i també els noranta amb Detectors (a la foto feta per Mario Prades), D'Estranquis, Tradivarius, Oriol Tramvia i el guitarrista Santi Picó, amb el que acabarem Un Toc de Rock. També tindrem música italiana interpretada en espanyol per Collage, Pino Donaggio, Richard Cocciante i altres, però hi haurà molt més amb Ricardo Arjona, RH + i la Trampa. Ara i des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, començarem aquest recorregut per el nostre passat musical des de la “Movida madrileña” amb el primer èxit de Radio Futura, la cançó que els va donar a conéixer. Vaig a obrir la barraqueta, escoltant “Enamorado de la moda juvenil”, soc Mario Prades i com us dic sempre

Benvinguts a Un Toc de Rock

Radio Futura – Enamorado de la moda juvenil 1980

Un dels grups de referència quan parlem de la "movida madrilenya" és Radio Futura que es van crear després de la dissolució de l'Orquesta Futurama. Aquest va ser el tema amb què la joventut espanyola de l'època va descobrir a Ràdio Futura i es va gravar per al segell Hispavox, tot i que després ells passarien a Ariola. La cançó es va incloure en el seu primer LP titulat genèricament "Música moderna" i a més de Santiago Auserón i el seu germà Luis Auserón, a Ràdio Futura trobàvem el guitarrista Enrique Sierra que va morir el 17 de febrer del 2012, al costat del percussionista Javier Pérez Grueso,  Carlos "Solrac" Velázquez (bateria) i el líder del grup que no era precisament Santiago Auserón, es tractava del teclista i cantant Herminio Molero (a la foto), un home de gran carisma, però de poca imatge i això que anys més tard el veuríem en anuncis de televisió, bastant cutres i horteres, això si, fent publicitat d’olis i un banc. Les males llengües deien que Herminio no era del gus d’Ariola i quan els van oferir el contracte, una de les condicions va ser treure-se'l de sobre i ells, amics dels seus amics, van deixar a Herminio Molero a la cuneta i van seguir sense ell. De fet en una roda de premsa que es va realitzar a Barcelona, jo l'hi vaig preguntar aixó directament i sense tallar-me ni un pèl, a Santiago Auserón, només van saber dir-me el molt amics que eren de Herminio Molero i com l’estimaven, però no van contestar a la pregunta en cap moment. Herminio Molero (la Pobla d'Almoradiel, Toledo, 1948), compositor, músic, poeta, actor, productor, expert en sintetitzadors i amb contactes i amics fins a l'infern, va aconseguir que Radio Futura edités el disc "Música moderna", els seus primers contractes de treball i va compondre set dels deu temes del primer disc, però es va quedar allà al camí. Va ser el veritable fundador i alma mater de Ràdio Futura i molt abans va treballar amb el grup de rock simfònic Araxes II que van gravar un single amb el tema "El Rastro". Com Herminio Molero y la Màquina Humana va gravar l'any 1984 un maxisingle amb quatre temes, entre ells "La apisonadora". En aquest projecte Herminio era cantant, teclista i encarregat de la caixa de ritmes, va estar acompanyat per Domingo Patiño (guitarra), Javier Amezua (saxo i flauta) i Luis Auserón (baix), fins que la banda es va dissoldre a l'abril de 1985. Ràdio Futura de la mà de la manager Paz Tejedor van pujar a dalt de tot, sobretot gràcies a l'àlbum “La canción de Juan Perro”.

Detectors – Els ídols 1986

En una línia entre rock i new wave, Detectors van ser un dels grups importants dins del rock en  català sorgit en els 80. Amb la cantant Magda (a la foto feta per Mario Prades) al capdavant van gravar un munt de discos i realitzaren moltes gires per Catalunya. Ells van ser un dels grups que van participar en la gira "Música Viva" on van intervenir grups com Duble Buble, N'Gai N'Gai, La Madam, Bocanegra, Octubre, Dioni Oliver i Melodrama, TR, Grec i uns quants més i que va subvencionar la Generalitat de Catalunya per difondre el rock en català i que a Tarragona recalava en Quik Sala Platea que després es convirtiría en Va com Va i ara ja no existeix. Detectors van pertànyer a la generació precursora de Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït, Pets i Lax'n'Busto. Detectors eren Joan Calduch (guitarra i veus), Magda Cruellas (cantant), Xavier Homet (baix), Josep Pons (bateria) i Nando Cortés (teclats) i eren de Molins de Rei. El seu manager, un bon amic, era Albert Reguant que anys més tard dirigiria i presentaria el programa “Hidrogen” de new age i música contemporània al Canal 33. El compositor dels temes del grup solia ser Joan Calduch. A la Festa Major de Barcelona l’any 1987 van tocar a la recta de l'estadi de Montjuïc, un lloc emblemàtic, com a teloners dels Blow Monkeys i davant d'unes 30.000 persones. Al llarg de la seva carrera van treballar amb bons productor com Joan Bibiloni i Santi Picó. Van tindre problemes amb la discogràfica i a nivell de concerts quan el rock en català va començar a estar monopolitzat i ells no val vulgue trencar las relacions amb el seu manager i amic Albert Reguant. Alló va ser una lliço de qualitat humana, però també la fi del grup. Els Detectors van pendre la decisió de disoldre's la tardor de l’any 1993. En total van deixar gravats quatre LP’s i uns quans singles. Jo els vaig coneixa arran d’un concert que van fer a la Torre Vella de Salou, crec que va ser l’any 1984, treballava llavors a Ràdio Cambrils.

D’Estranquis – A contracorrent 1993

D’Estranquis eren Xavi Fortuny, David Puig, Jaume Romagosa, Jaume Soler i Francesc Bertran. Van pertànyer a la generació de rock cn català posterior a Sau, Sopa de Cabra i els seus col·legues, però no van tenir la difusió que mereixien i això que el grup com comprovareu per aquest tema que es va incloure en l'àlbum "A contracorrent", al que donava títul, era bo i petaba molt bé. El disc va ser produït per Pep Sala comptant amb Maurizio Tonelli com a enginyer de so i el va publicar el segell On The Rocks a mitjans de 1993. El van gravar entre el 19 d'abril i el 7 de maig del mateix any i el disseny de la portada va ser de Ricard Jordà. En aquest treball van col·laborar Dani Nel·lo que en aquella época estava a  Los Rebeldes a l'harmònica i saxo, Jordi Rebenaque als teclats, Pep Sala a la guitarra i Mariona Font i Maritxell Just als cors. El grup havie patit canvis en la seva formació, s'havien marxat Emilio Moreno i Toni Fernández amb els quals es va gravar el seu anterior disc "Ja t'ho miraré!" de 1991, incorporant-se Francesc Bertran. El 24 setembre 1991 D'Estranquis van ser teloners de Los Rebeldes i el grup nord-americà The Blue Brothers en un concert celebrat al Sot del Migdia, per les festes de la Mercè de Barcelona. També van participar en un memorable esdeveniment, el Festival "Parem-ho amb música. Tots contra la SIDA" que es va celebrar el 1992 a la Farga de l'Hospitalet i en el què van participar 16 grups, van assistir més de 8000 persones. D'Estranquis van incloure el tema "La calba" en el disc benèfic "900 300 100 Telèfon de l'infància" i en el què van participar amb temes seus 092, Sergio Cervantes de D-Repente, Baloo Rock, Mone, Gerard Quintana, Frankie, José María Cañizares, etc. El LP va ser publicat per Salseta Discos al febrer de 1992.

Tradivarius – Rockabilly 1993

Ara i des de Reus, la capital del Baux Camp, us portaré rockabilly a la catalana, amb els Tradivarius. Aquest tema es molt desenfadat, ple de bon humor i ens parlen fins i tot de les avellanes de Reus i el camp de Tarragona. "Rockanilly" es trobava en el seu CD "Bruixes", editat l’any 1993 per el segell AZ Records, propietat de Braulio Paz, també de l’empresa de só i llums Triple Onda. Els integrants de Tradivarius en aquest enregistrament eren Izaskun Zubizarreta (violí), Emili Puig (bateria) i que anteriorment havia militat en el grup Ipso Facto dels que jo vaig ser mánager, Ferran Balanya (baix), Salvador Daroca (gralles), Enric Granollers (flautes i gralles), Dani Rambla (teclats) i el seu líder i compositor Pep Solorzano (veu i guitarra), un bon amic que també era el compositor de tràcticament tots els temes. Col·laboren en aquest àlbum Frances Marimón l'acordió i Robert Le Gal al violí que també va ser el productor del disc. Tradivarius van ser descoberts per el genial percusionista manrresà Santi Arisa que es va encarregar de la producción del seu primer disc, editat per PDI, però després les coses es van torçar entre ells i la veritat es que no se les raóns.

RH+ - Junto al mar 1984

El segon i últim disc de RH+ es va titular "Multivisión" i d’aquest àlbum us he extret aquest gran tema que escoltem ara a Un Toc de Rock i que a mi em porta sempre bons records, entre altres coses per que era la sintonia d'un programa que jo feia a diari de dilluns a divendres i de 10 a 12 de la nit a Ràdio Cambrils quan es va inaugurar l’emisora municipal l’any 1984 i que es deia "Buscando la medianoche... Junto al Mar". El grup RH+ va desaparèixer al no poderel seu líder, el guitarrista Javier Vargas, atendre els seus treballs amb ells i el de guitarra amb Miguel Ríos, anteriorment ja havia tocat també amb Banana, Pasarela, Comando Rock i La Orquestra Mondragón. Així mateix trobàvem forman part del grup RH+ a Nacho Campillo que es feia dir en aquella època Nacho Reyno i després va crear Tam Tam Go! i que anteriorment ja havia militat amb Clavel i Jazmín, amb Paco Clavel. A RH+ també trobavem a Fernando Vázquez, cantant, harmònica i que venie dels Pasarela i un quart membre que era Tito Herrero front de la bateria i que venia dels Conexión, un dels millors grups de soul español de tots els temps, liderats per Luis Cobos. Javier Vargas, nascut a Madrid l’any 1958, més tard crearia la Vargas Blues Band.

La Trampa – Volver a casa 1990

Escoltarem ara a La Trampa, un bon tercet en la línia de grups com La Guardia o 091, van tenir el seu moment de glòria gràcies sobretot a aquest tema que donava títol al seu segon treball i que va arribar a vendre gairebé cent mil còpies. Una bella cançó amb una lletra que ens parla de solitut, anyorança de la persona estimada quan per motius profesionals tens que sortir a treballar lluny de la teva llar, però el nostre protagonista finalment i amb tren, torna a casa amb la seva familia. La Trampa eren Pablo Perea, Santos Luna i Jesús Martín i la producció d'aquest disc va estar a càrrec de Steve Taylor que col·labora en els teclats, es va gravar als estudis STP-Madrid. També hi col·laboren Enrique Ariza a la guitarra acústica i Vicky Larraz (ex-Olé, Olé) als cors. Va ser publicat per Zafiro l’any 1990. La Trampa encara va editar un parell de discos mes i es van desfer. Pablo Perea, el líder de la banda va néixer l'1 de maig de 1968. Va començar en un grup de heavy anomenat Criba. L'any 1988 es posa en marxa La Trampa que es va desfer quan una discogràfica va instar a Pablo Perea a començar en solitari, cosa que va succeir l'any 1996. Ell també ha compost per a gent com La Guàrdia, Amistades Peligrosas, El Norte, Tennesse, Los Inhumanos, El Pulpo, The Refrescos, Cómplices, Seguridad Social, etc. Fa un treso quatre anys Pablo ha tornat a posar en marxa La Trampa, el grup que mai havia d'haver desfet i és que les discogràfiques només lluiten per una cosa i no és el bé de la música, només es barallen per diners, com qualsevol empresa privada, per tant no ho censuro, si escau critico als artistes que es deixen cegar i cauen en “la Trampa” de la seva pròpia ambició. La Trampa van tornar als escenarios i van gravar un disc titulat “Laberinto”.

Ricardo Arjona – A la luna en bicicleta 2014

El cantautor guatemalenc Ricardo Arjona va publicar el passat 29 d'abril un nou treball discogràfic titulat genèricament "Viaje", a través de Metamorfosis, el seu propi segell discogràfic, distribuït per Sony Music. És el catorzè disc d'estudi editat pel cantautor. Ha estat produït per ell mateix i ha comptat amb les col·laboracions de Dan Warner, Lee Levin i Tommy Torres, entre d'altres. El 4 de març i com a avançament va sortir el single amb el tema "Apnea". L'àlbum conté bons temes, en la línia habitual de Ricardo Arjona, amb lletres molt interessants. La discografia de Ricardo Arjona es compon de catorze àlbums d'estudi, setze recopilatoris, dos àlbums en directe i quaranta-cinc singles. El cantautor també s'ha dedicat a compondre per a molts artistes, entre ells Ricky Martin, Los Tortuguitas, Héctor Yáber, Yuri, Marcos Llunas (fill de Dyango), Bibi Gaytán, Jorge Muñíz, Miguel Luna, Ana Cirré, Gaby Moreno, etc. i ha inclòs cançons seves en un munt de telenovel·les. Ricardo Arjona (Jocotenango, Guatemala, 19 de gener de 1964) que té una àmplia carrera de diverses dècades a la seva esquena, va començar l’any 1984. Un dels millors treballs de Ricardo Arjona és "Historias" de l’any 1994, amb el qual va aconseguir 27 discos de platí i dos discos de diamant. Es un dels més importants cantants del seu pais i a la seca ciutat natal te un carrer amb el seu nom,

Oriol Tramvia – Dona, dona

Un dels noms importants en la música que va sorgir a Catalunya i dins de l'Ona Laietana va ser Oriol Tramvia. Cantant i actor català que va començar dins del col·lectiu El Grup de Folk i que actualment està considerat com un dels precursors del Rock en Català. Curiosament en la seva època només va publicar un àlbum "Bèstia!", l'any 1975, amb poemes de poetes clàssics catalans, temes tradicionals catalans i cançons tradicionals del folk americà. Aquest tema que estem escoltant ara “Dona, dona”, és una versió de uin clàssic del folk americà, escrita e interpretada originalmente per Woody Guthrie. L'àlbum va ser reeditat en versió CD l'any 1994, però des de llavors s'han publicat 6 CD's seus, entre enregistraments en directe i rareses, i a principis del nou segle va publicar tres àlbums amb el grup de folk. Una vegada, durant els vuitanta, va manifestar sobre la gent de la Cançó Catalana arrels de las crítiques que va rebre: "Mai he atacat als de la cançó, no només per estratègia, sinó perquè és una gent que em mereix un gran respecte. Porten anys aquí, i és molt. Penso que són lents, que mai arrisquen, que abans de fer una cosa s'ho pensen molt i sempre arriben tard. Però és igual, les seves raons tindran". Per cert que en la dècada dels vuitanta es deia d'ell que era "El enrotllat que es va vendre als sociates" i és que sempre hi ha mala llet en aquesta vida. Era un bon col·lega de Pau Riba i em sembla que va ser un dels que van intervenir en el mític Canet 75. La veritat és que no tinc clar en què disc es va incloure aquest tema que escoltem ara, crec que va ser en un amb el Grup de Folk.

 

Oriol Tramvia, un históric del rock en català des de l'Ona Laietana  

Collage – Sol caliente 1979 

Vam descobrir al grup italià Collage aquí a Espanya gràcies a la cançó "Como dos niños", un single editat l'any 1977 que com gairebé tots els seus èxits, va ser versionat al castellà. També "Sol caliente" ens la canten els Collage en la llengua de Cervantes, però es va editar dos anys més tard sent avui una de les cançons de referència del pop italià. Collage va tenir el seu moment d'esplendor musical a finals dels 70 i principis dels 80. Feien música pop i a Itàlia es van fer famosos per les seves repetides aparicions al Festival de San Remo. Els seus primers discos van passar força inadvertits fins que Collage van treure "Due ragazzi nel sole" amb la qual van guanyar el Festival de Castrocaro, no el de San Remo. A Espanya van editar cinc singles en castellà entre els anys 1977 i 1981. Avui dia les cançons de Collage, interpretades tant en castellà com en el seu idioma natal, estan incloses en gairebé tots els recopilatoris de música pop italiana que han aparegut i segueixen editant-se en el mercat, tant a Italia com a Espanya.

 

Alunni del Sole – Liú 1978

Un altre grup italià interesant, peròmolt poc conegut a Espanya, són Alunni del Sole que també van publicar almenys un single en espanyol, aquest que us porto ara al programa i que escolteu des de les sintonies de La Xarxa de Comunicació Local i aquelles emissores que emeten Un Toc de Rock. Aquest single es va publicar a Espanya l’any 1978 a través del segell Hispavox. A Itàlia el single en la seva versió original va ser número 1 com indica clarament la portada del disc que trobareu aquí al blog. És clar que la cara B està interpretada en italià. El disc va ser produït per Piero Colasanti. "Liù" donava títol a un LP, el sisè que treien i que van editar el mateix any al seu país, és clar. Alunni del Sole es van crear a Nàpols l'any 1968 i segueixen en actiu, si bé l'actual formació està integrada per Enrico Olivieri que venia del grup Metamorfosi, Ruggero Stefani (bateria), Gianfranco Coletta (guitarra), Alessandro Saba (baix) al costat dels dos fundadors del grup Alunni del Sole, els germans Paolo (piano i veu) i Bruno Morelli (guitarra).

Umberto Napolitano – Solo un baile más 1978

Originalment la cançó es va titular "Ora il disco va" i estava cantada en Italia, el seu idioma. Va ser el gran èxit en la carrera d'aquest cantant i compositor italià, de fet és l'única cançó de Umberto Napolitano que va sonar aquí al pais. Es va publicar en single l'any 1975 a Itàlia i va ser versionada al castellà sortint aquesta versió que escoltem ara a Un Toc de Rock, també en disc senzill, amb "Irlanda" a la cara B, però ja va ser l’any 1978 quan es va publicar a Espanya, on Umberto Napolitano era artista de Hispavox. Els dos temes del single van ser produïts per Silvio Grippo. De fet va treure al seu país uns quants singles des de 1966, per no va ser fins l'any 1977 que va publicar el seu primer disco gran. Umberto Napolitano va néixer a Brescia el 25 de maig de 1947 i va començar en el món de la música l'any 1964. Com a compositor ha fet cançons per Caterina Caselli, Sonny & Cher, Loredana Berte, Bobby Solo, Rita Pavone, I Nuovi Angeli, Gilda Giuliani i molts altres, algunes d'elles han estat defensades al Festival de San Remo. De fet a Itàlia Umberto Napolitano és més popular com a compositor que com a cantant, però té una carrera interessant

Pino Donaggio – El último romántico 1971

El single amb aquesta cançó, interpretada en espanyol pel cantant i compositor italià Pino Donaggio i amb "Pero anoche en la playa" a la cara A, es va publicar aquí al país l'any 1971 i va ser un dels grans èxits a Espanya d'aquest cantant durant la dècada dels setanta, encara que en els seixanta havia publicat un munt de singles que es van classificar en les llistes espanyoles, cantats també en castellà i algun així mateix en català, de fet va treure un EP de quatre cançons, tothes elles en la nostra llengua. Aquest tema que escoltem ara va ser també èxit amb una extraordinaria versió que va fer Nicola Di Bari, també italià.  En diverses ocasions us he parlat sobre la traducció dels títols de les cançons i que massa vegades estaven allunyats de l'original, ja que la cara A “Pero anoche en la playa” en italià es va titular “Una certa serata”, res a veure un amb l’altre. Nascut a Burano, Venècia, la terra dels cristalls més fins, un 24 de octubre de l’any 1941, Pino Donaggio  va ser un dels grans del pop italià en els seixanta i principis dels 70. La tasca com a compositor de Pino Donaggio es destacable, amb cançons com “Su nombre es María” o "You Your say Have to Say You Love Me", aquesta ha estat molt versionada, entre las que es van fer hi ha que destacar las de Dusty Springfield i sobre tot la d’Elvis Presley, tothes dues en angles. Pino Donaggio ha composat música per a unes quantes bandes sonores de pel·lícules, diverses d'elles per a films dels directors Darío Argento i Brian de Palma. Pino Donaggio va debutar al Festival de San Remo amb el tema "Come sinfonia", l’any 1961 que per cert, també la va gravar en català.

Richard Cocciante – Margarita 1977

I ara a Un Toc de Rock ens arriba Richard Cocciante, aquest bon cantant, pianista i compositor italià de baixa alçada i pèl d'escarola, però amb una potent i ronca veu, a qui vam descobrir aquí a Espanya gràcies a la cançó "Bella sin alma" que va publicar l’any 1974. Aquest tema que us porto ara al programa és preciós, per tant anem ara a escoltar a Richard Cocciante, un cantant italià, però nascut a Saigon que actualment es diu Ciutat Ho Chi Minh i és la capital del Vietnam, un 20 de febrer de 1946, se bé ell es va criar a Roma. Richard Cocciante ha gravat diversos duets, entre ells destaca un amb Mina i un altre amb la cantant catalana Mónica Naranjo, amb la qual va gravar l’any 1995 la cançó "Sobre tu piel". És autor del musical "Notre Dame de París" basat en l'obra de Victor Hugo. Val a dir que Richard Cocciante ha versionat  molts dels seus èxits en castellà, de fet Richard Cocciante va gravar un àlbum sence en la llengua de Cervantes, titulan-se, es clar, “Richard Cocciante canta en español”.

Santi Picó – La llave de plata 1979

Acaba el programa d’avui de Un Toc de Rock i ho farem escoltan a Santi Picó que és un dels grans guitarristes de tots els temps i aquest estilista de la guitarra és català, per variar. Va néixer a Barcelona l’any 1946. Santi Picó té una àmplia experiència musical com a guitarra, compositor i productor, havent estat component dels Kroner's de Tony Ronald, però abans ho va ser de The Walkers i Los Bongos. Valorat músic de sessió, Santi Picó ha acompanyat en enregistraments i gires a Los Mustang, Neuronium (el grup de Michel Huygen que tenia o té el seu propi estudi al carrer Tenor Masini a Sants), Los Diablos, The Supremes, Santabárbara, Los Bravos, Los Sírex, Lorenzo Santamaría, Los Salvajes, Jeannette, Micky, Peret, etc. "La llave de plata" donava títol al seu primer disc en solitari i va ser publicat l’any 1979. També va crear la Santi Picó Blues Band. Santi Picó va ser un dels fundadors de Guitarres Mestizas, un projecte amb diversos grans guitarres catalans que van gravar dos CD’s versionant temes estàndards amb un nexe comú, les guitarres. L’any 2009 es va unir a Adrià Grandia que toca la viola de roda i van gravar un disc. L'última vegada que el vaig veure en directe va ser a Constantí, acompanyant a Los Bravos, fa quatre o cinc anys, vam estar sopant tots junts. La foto es d'aquella nit i Santi está tot just darrera meu i de Mike Kennedy, parlant amb Pablo i els seus companys. Aquesta bona cançó comença molt dolça, pero acaba plena de càrrega salsera.

El nostre pensament filosòfic d'avui és de Miguel de Cervantes Saavedra, conegut com El Manco de Lepanto i actualment ens estem gastant una "pasta gansa" buscant el seu cadàver al convent on va ser enterrat, tot i que la veritat, no entenc el perquè. El gran escriptor va manifestar sobre la música:

"La música compon els ànims descomposts i alleuja

els treballs que neixen de l'esperit"

Conclou per avui Un Toc de Rock, però ara us deixaré amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, soc Mario Prades i tancaré la barraqueta, és clar que abans de dir-vos adeu i fotre el camp us racomano que sigue bons i bones. Adéu siau xiquets i xiquetes.

.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades