Avui
el programa té un toc de suavitat, nostàlgia i enyorança. Pràcticament tot ell
estarà ple de música "negra". La veritat és que quan vaig preparar
les cançons estava molt afectat anímicament ja que acabava d'acomiadar-me d'un
bon amic, Juan Ramón Mateu Mallorquí que va morir el passat 5 de juny amb poc
més de 50 anys d'edat i ple de ànsies de viure (a la foto del meu casament, el segon per l'esquerra), a causa d'un càncer galopant
que se l'ha emportat en només 18 dies, consumint-lo a passos de gegant. A ell,
a la seva memòria i a la seva família que va estar al seu costat en tot moment,
dedicaré avui Un Toc de Rock. Per tant, ara i des de La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emissores que emeten el programa, començarem aquest viarge
musical per el passat i els records, escoltan a la cantant i pianista de color
Nina Simone. Toca obrir la barraqueta, soc Mario Prades i us dic com ja es
costum dues vegades a la setmana
Benvinguts
a Un Toc de Rock
Nina
Simone – I put a spell on you 1965
Aquest
tema a càrrec de la gran cantant i pianista de color Nina Simone, amb el qual
avui obrirem Un Toc de Rock, la va gravar l'any 1965 donant títol a un àlbum
que va aconseguir el lloc 99 del Billboard i el 18 a Anglaterra. Va ser escrit
per Screamin' Jay Hawkins que ja la va gravar l'any 1956 i en els seixanta hi
ha dues interesants versions gravades per la Creedence Clearwater
Revival que la van tocar al Festival de Woostock de 1969 i un altra per The
Alan Price Set. Posteriorment "Vaig quedar encantat per tu" ha estat
novament versionada, destacant les que van realitzar Joss Stone, Bryan Ferry,
Dr John, Alice Cooper, Eric Burdon, Screaming Lord Sutch, Warren Zevon, Arthur
Brown i Jeff Beck. Parlarem ara de Nina Simone que va ser una gran cantant i
pianista de jazz i R & B nord americana, establerta durant molts anys a
França, però Nina Simone tenia un greu
problema que provocava que els músics laabandonessin sense acabar les gires,
li donava massa abundantment a la beguda. Quan actuava 
havia moments que tocava
cançons que no eren la que havia anunciat, els músics començaven tocant una i
ella seguia amb una altra diferent i havia ocasions en que ni tan sols sabia
que estava tocant i cantant i això "cremava" als músics que la
acompanyaven. M'ho va comentar un ajecutiu de la seva empresa de management a Espanya
que estaban molt farts d’ella. Nina Simone, de veritable nom Eunice Kathleen
Waymon va néixer a Tryon, Estats Units, el 21 de febrer de 1933, va morir en
Carry-le-Rouet, França, un 21 de abril de 2003. Us explicaré una curiositat, es
diu que en aquesta cançó es van inspirar The Beatles per compondre el seu èxit
“Michelle”.
Aretha
Franklin – Soul serenade 1967
Un
dels millors discos d'Aretha Franklin, coneguda popularment com Lady Soul o
Queen of Soul, és "I never loved a man (The way I love you)" que va
publicar l'any 1967 amb producció de Jerry Wexler, d'ell us he extret aquest
tema que escoltareem a Un Toc de Rock d'avui. L'àlbum va aconseguir la segona
posició en les llistes del Billboard i va ser Disc d'Or per les seves vendes
als Estats Units, sobretot pel tema "Respect" que es va publicar en
single i va ser número 1 a
les llistes, així com un altre single amb la cançó que li donava títol que
també es va vendre molt bé, va arribar al novè lloc, però jo us he seleccionat
aquesta bella cançó amb la qual seguirem el nostre viatge musical i que era
una composició de Curtis Ousley i Luther Dixon. L'àlbum es va publicar en
versió mono, però aquest tema us ho he tret de la reedició en CD que es va
publicar l'any 1995 i incloent alguns temes com aquest, en stereo. A més
d'Aretha Franklin cantant 
i piano, van intervenir en les gravacions King Curtis
(saxos), Carolyn Franklin i el grup The Sweet Inspirations als cors, al costat
de Willie Bridges (saxos), Charles Chalmers (saxo), Gene Chrisman (bateria),
Tommy Cogbill (baix), Jimmy Johnson (guitarra), Melvin Lastie (trompeta i
corneta), Chips Moman (guitarra) i Dewey Oldham (teclats). Aretha Franklin va
néixer el 25 de març de 1942
a Memphis, Tennessee i és una de les veus que més han
influenciat a les cantants de Rhythm and Blues i funky de les darreres
generacions.
i piano, van intervenir en les gravacions King Curtis
(saxos), Carolyn Franklin i el grup The Sweet Inspirations als cors, al costat
de Willie Bridges (saxos), Charles Chalmers (saxo), Gene Chrisman (bateria),
Tommy Cogbill (baix), Jimmy Johnson (guitarra), Melvin Lastie (trompeta i
corneta), Chips Moman (guitarra) i Dewey Oldham (teclats). Aretha Franklin va
néixer el 25 de març de 1942
a Memphis, Tennessee i és una de les veus que més han
influenciat a les cantants de Rhythm and Blues i funky de les darreres
generacions.
Otis
Redding – I’ve been loving you too long (to stop now) 1965
.jpg)
Etta James, encara que
s'han realitzat moltes més versions. La mort d'Otis Redding en un accident aeri
a Madison, Wisconsin, el 10 de desembre de 1967, quan sols tenia 26 anys
d'edat, va representar un impacte en el món de la música i va truncar una
carrera brillant. Va ser el Rei del Soul, però també el van anomenar Mr Pitiful
i va portar el gènere al més alt, separant-lo completament del Rythm &
Blues imperant i fent que el soul fos un gènere en majúscules i amb entitat
pròpia. Aquell accident ocorregut a Lake Monona, a les afores de Madison i a
només tres minuts del seu destí, va acabar amb la vida de Otis Redding i amb
tots els membres de la seva banda d’acompanyament els The bar-Keys, excepte 
James Alexander i Ben Cauley, en estavellar-se l'avioneta. Als seus funerals
van assistir més de 5000 persones a l'auditori municipal de la seva ciutat
adoptiva Macon, Georgia. Curiosament el major èxit de la seva carrera va ser el
single "Sittin'on the dock of the bay" que havia acabat de gravar
poc abans de morir, però que es va posar a la venda un mes després de
l'accident. Ocupa el lloc 28 en la llista de les 500 millors cançons de tots
els temps segons la revista Rolling Stone.
Els seus començaments també són molt interessants ja que va començar
acompanyant a Johnny Jenkins i en una sessió d'enregistrament per a la Stax, quedaven diverses hores
lliures i estaven pagades, el productor Jim Stewart (co-propietari de Stax) va
decidir que podien aprofitar-se, sense cap cost, per que Otis Redding gravés
dos temes, un d'ells va ser "These Arms Of Mine", el seu primer èxit.
La seva veu passava de ser acariciadora i vellutada a fort i punyent, això li
va donar una amplitud de registre que el va convertir en el que va ser, un Rei.
Al
Green – How can you mend a broken heart 1972
Al Green, possiblement la seva millor cançó i em va sorprendre escoltar-la a la banda sonora de "El llibre d'Eli", film protagonitzat per Denzel Washington i Gary Oldman i que es va estrenar l'any 2010. Albert Greene va néixer el 13 d'abril de 1946 a Forrest City, Arkansas. Va començar l’any 1964 en el grup Creations que van passar a ser Al Green and the Soul Mates i posant un dels seus temes en el Top-40. L’any 1969 Al Green va iniciar la seva carrera com a solista. Aquest tema que sona ara a Un Toc de Rock "Com pots reparar un cor trencat?", es trobava en el LP "Let's Stay Together" d’Al Green que es va editar l’any 1972 i es tracta d’una composició dels germans Barry i Robin Gibb que també la van incloure en l'àlbum dels The Bee Gees "Trafalgar", de 1971. Tornant a Al Green us explicaré una anècdota completament real i documentada. El 18 d'octubre de 1974, Mary Woodson, dona amb la que Al tenia un ambolic, li va demanar que es casessin i ell va refusar la proposta, de fet ella ja estava casada i ambdós es dedicaven a adornar-li el cap al marit. La dona al sentirse rebutjada, es va acostar al cantant mentre ell es banyava i li va llançar una olla amb sèmola bullin asobre. Al Green va ser hospitalitzat amb cremades de tercer
grau en el seu estómac, dors i braços.
Ella es va tancar en una habitació a la casa d'Al Green de Memphis, va escriure
una nota i es va suïcidar amb un revòlver pertanyent al cantant. Al sempre va
creure que allò havia estat un senyal de Déu i es va ordenar com a reverend del
Full Gospel Tabernacle, l’any 1976, una de aquestes esglesias que surten als
Estats Units com a bulets, encara que va continuar gravant, però veient també
com les vendes dels seus discos baixaven, rebent crítiques negatives dels
comentaristes musicals. Després, Al Green va comprar una església a Memphis,
per poder exercir com a pastor a causa de la negativa de diversos membres de
l'església protestant a acceptar-lo. Conseqüentment, la religió va passar a ser
el més important per Al Green, encara que sense abandonar la música.
Etta
James – At last 1961
Aquesta
cançó va sortir dels estudis Chess Records que es trobaven al número 2120 de
l'avinguda South Michigan, a Chicago. Leonard Chess va ser tot un il·luminat,
un avançat al seu temps amb una gran capacitat per captar la novetat i
treure-ho en disc convertint-lo en èxit. Ell va descobrir a Muddy Waters i la seva
agressiva, bruta i nova forma de tocar la guitarra i a Little Walter que era un
virtuós de l'harmònica, treien-li al petit instrument un protagonisme que mai
va tenir, electrifican-la convertin-la en solista, cosa que avui ens sembla
normal en músics com Charlie Musselwhite, però impensable en els cinquanta.
Dons Leonard també va incorporar instruments de vent i violins en les
gravacions d'Etta James, cosa 
que tampoc s'havia fet mai en el blues i el R
& B, enriquint els enregistraments i portant la seva música a nivells
insospitats quan va començar. Aquesta que escoltem és la cançó més important de
Etta James dins de la seva época a Chess Records. Leonard va entendre a Etta
James com una cantant de balades amb un potencial per al blues i va innovar el
concepte de R & B, en la gravació original d'aquest tema, feta l’any 1961,
va fer que la acompanyés una orquestració de violins, tan al enregistrament
d'aquesta cançó, com a "Trust in me", cosa que con us deia, era tota
una novetat en el mon del blues. De la etapa d'Etta James amb el segell Chess
es parla al film "Cadillac Records" i el paper de la cantant el fa
Beyonce que també va estar la productora. Tornant a 
Etta James, el seu nom real
era Jamesetta Hawkins i va néixer a Los Angeles, el 25 de gener de 1938. La
mare era una prostituta de color i es diu que el pare un campió de billar,
blanc, pero mai va voler sapiguer rés de la seva filla ni la va reconèixer i
alló va traumatitzar i molt a la cantant. Etta James va tenir molts problemas
amb les drogues i l’alcohol al llarg de la seva vida, de fet fins i tot va set
empresonada, però finalment es va recuperar. Aquesta peça us la he extret de la
banda sonora de la pel·lícula “A single man”, de l’any 2010 que va comptar amb
cançons adicionals com aquesta, si be la música original va ser composada per
Abel Korzienowsk. La cançó originalmente es va incloure a l’àlbum “At last”,
gravat amb el segell Chess Records de Chicago, l’any 1961. Etta James va morir
el 20 de gener de l’any 2011. Al llarg de la seva carrera va guanyar tres
Grammy, va gravar 27 discos d'estudi, 3 directes i 7 recopilacions, si bés
després de la seva mort han anat sortint discos.
Barbra
Streisand – Smoke gets in yout ayes 2009
Aquesta
peça forma part de la història de la música, clar que no en la versió que ens
porta ara Barbra Streisand sinó en la que van realitzar l'any 1958 el grup
vocal The Platters que la van col·locar a la primera posició del Billboard i va
ser número tres a Anglaterra, però jo us he seleccionat aquesta perquè ens
resulta molt més propera ja que es va publicar en un àlbum de la cantant
nord-americana titulat "Love is the Answer" que es va editar l'any
2009 i que estava ple de versions de bons temes, molts d'aquells també
clàssics. "El fum cega els teus ulls" va ser una composició de Jerome
Kern amb lletra d'Otto Harbach que la van escriure l'any 1933 per al musical
"Roberta", protagonitzat per Tamara Drasin i la primera que la va
gravar va ser Gertrude Niesen que la va publicar el 13 d'octubre de 1933.
Posteriorment es va incloure en la pel·lícula "Roberta" que van
protagonitzar Fred Astaire i Ginger Rogers. La veritat és que s'han realitzat
innombrables versions amb artistes de molt dispars 
estils, des de Nat King Cole
a Brian Ferry, passant per Ray Conniff, Jerry Garcia, Eartha Kitt, Johnny
Mathis, Cher, Glenn Miller, Freddie Mercury, Edith Piaf, Caetano Veloso, fins i
tot Led Zeppelin. En total i comptabilitzades oficialment, jo en tinc
localitzades 56 versions i s'ha inclòs a la banda sonora de 12 pel·lícules,
l'última "Blue Valentine" que era de 2010. Barbra Streisand es diu en
realitat Barbara Joan Streisand, però un error d'impremta en el seu primer disc
li va canviar el nom. Va néixer a Brooklyn, Nova York, el 24 d'abril de 1942,
cantant, actriu, directora de cinema i productora, és una de les millors veus
femenines del panorama musical nord-americà. Té en el seu haver 30 Discos de
Platí i 13 dels seus discos han estat multiplatí.
Harold
Melvin & The Blue Notes – If you don’t know me by now 1972
O.C.
Smith – Little green apples 1968
Aquesta
meravellosa i tendra cançó va ser escrita per Bobby Russell l'any 1968 que
també havia estat autor de "Honey" que va triomfar en la veu de Bobby
Goldsboro. La va escriure per al cantant Roger Miller que la va gravar el 24 de
gener 1968, però l'any 1969 la va enregistrar així mateix el cantant de color O.C.
Smith que la va col·locar en la segona posició en les llistes del Billboard. La
va gravar en els Columbia Studios de Los Angeles, encara que inicialment la van
publicar com a cara B del single amb "Main Street Mission" com a
cançó principal, però els locutors de ràdio i el públic van forçar a la
discogràfica a invertir l'ordre de les
cançons i reeditar un nou single. Les "Petites pomes 
verdes" van
aconseguir dos Grammys, un a la millor composició i un altre com a Millor Cançó
de Country. La veritat és que des de llavors de han realitzat innombrables
versions, des de Sinatra a Tony Joe White, passant per Tony Bennett, Ben E.
King, The Temptations, Nancy Wilson i unes quantes més. A Espanya vull recordar
la versió, molt bona que va realitzar Henry Stephens, aquell del "Limón,
limonero". El cantant de color O.C. Smith va néixer a Mansfield,
Louisiana, el 21 de juny de 1932 i va morir el 23 de novembre de 2001. La
veritat és que OC Smith no va tornar a aconseguir un altre èxit igual, encara
que va treure temes molt interessants, com ara "Save The Last Dance For
Em" que va ser número 1 a
les llistes de R & B.
verdes" van
aconseguir dos Grammys, un a la millor composició i un altre com a Millor Cançó
de Country. La veritat és que des de llavors de han realitzat innombrables
versions, des de Sinatra a Tony Joe White, passant per Tony Bennett, Ben E.
King, The Temptations, Nancy Wilson i unes quantes més. A Espanya vull recordar
la versió, molt bona que va realitzar Henry Stephens, aquell del "Limón,
limonero". El cantant de color O.C. Smith va néixer a Mansfield,
Louisiana, el 21 de juny de 1932 i va morir el 23 de novembre de 2001. La
veritat és que OC Smith no va tornar a aconseguir un altre èxit igual, encara
que va treure temes molt interessants, com ara "Save The Last Dance For
Em" que va ser número 1 a
les llistes de R & B.
Percy
Sledge – Blue night 1994
Una
de les principals i rellevants veus del soul més romànticde tots els temps ha
estat el cantant de color Percy Sledge. Val a dir que el gran hit de la seva
carrera va estar "Quan un home estima a una dona" que a finals dels
anys seixanta es va convertir en tot un himne i a l'amanyac seu es van
bressolar moltes parelles. A Un Toc de Rock ja l’hem escoltat. Tinc que
reconeixer que en la història de la música soul hi ha cançons
"claus". Temes que per si sols parlen de soul i que són part de la
història de la música, però en moltes ocasions una cançó d'aquest tipus eclipsa
la resta de la discografia d'un artista. És el cas de Percy Sledge al qual avui
s’el vincula 
només amb "When a Man Loves a Woman", però la quantitat
de discos que ha publicat és aclaparadora. Passant de la seva cançó de sempre,
jo us he portat ara al programa d’avui de Un Toc de Rock un altre bona peça que
he extret del CD “Blue night” al que donava títol, un disc sense desperdici i
molt recomenable, produït per Soul Davis i Barry Goldberg que va publicar el
mes de juny de l’any 1994 i a Espanya va ser distribuït per Virgin Records ja
al juliol. La cançó va ser escrita per Mikael Rickfors i Hassc Huss. La veritat
és que Percy Sledge, nascut el 25 de novembre de 1941 a Leighton, Alabama,
oferia una veu ideal per les grans balades del soul i al llarg de la seva
carrera ha gravat un munt d'elles.
Marvin
Gaye & Diana Ross – You are everything 1974
És
una versió d'un èxit del grup de Filadèlfia The Stylistics que la van publicar
en single el 13 de maig de 1971. Marvin Gaye i Diana Ross la van gravar l'any
1974 i es va incloure en l'àlbum "Diana & Marvin" que va publicar
el segell Motown, la cançó en la versió single, va aconseguir el número 5 a la llista del Regne Unit a
l'abril de 1974, i va superar les 200.000 còpies, però tot i que es va
classificar en llistes a diversos països europeus, mai es va publicar com a
disc senzill als Estats Units. Va ser escrita per Thom Bell i Linda Creed. Hi
ha unes quantes versions interessants i d'estils molt diferents, entre elles
les de Rod Stewart, Mary J. Blige, Carolyn Franklin, Jennifer Lopez, Deborah
Cox, Michael McDonald, Timothy B. Schmit i unes quantes més. El cantant de
color Marvin Gaye és un dels noms més importants del soul i al llarg de la seva
carrera discogràfica va gravar nombrosos duets amb cantants femenines, encara
que destaquen sobretot els que va realitzar amb Tammi Terrell, amb la qual es
diu estava unit sentimentalment, tot i estar casat. La carrera musical de
Marvin Gaye que a més de cantant va ser soci del segell Tamla 
Motown i crec que
cunyat del propietari, va estar marcada per la seva afició a les faldilles. Va
ser un dels grans cantants de soul de la seva època, quan l'estil sorgia
poderós desenganxant del R & B que el va originar. De fet va morir
assassinat de dos trets, la mort li va arribar a mans del seu propi pare i
sembla ser que la culpa la va tenir una discussió per una dona que es diu era
amant de tots dos. Marvin Gaye va néixer el 2 d'abril de 1939 a Washington D. C. i va
ser assassinat l'1 d'abril de 1984, la vigília del seu 45 aniversari, en el
transcurs d'una discussió amb el seu pare que el va matar de dos trets, fet que
seria qualificat com "homicidi justificable o defensa pròpia", al
tribunal el seu pare va al·legar defensa pròpia perquè Marvin l'havia agredit a
cops, fet que es repetia força a causa de les seves diferències i l'abús de
drogues per part de Marvin Gaye. Després de la tragèdia, la seva mare es va
divorciar del pare i aquest va acabar els seus dies en un asil d'ancians, va
morir l’any 1998 d'un atac de cor. Marvin Gaye va començar l’any 1957
acompanyant a la bateria, entre d'altres grups, a Smokey Robinson & the
Miracles i fent cors i tocant el piano en enregistraments d'altres artistes. A
l'agost de 1961, va debutar com a solista amb "The soulful Moods Of Marvin
Gaye" sense massa èxit, la veritat, despres es convertiria en una de las
figures claus de la Matown. Per cert Tammi Terrell que va néixer a Filadèlfia el
29 d'abril de 1945, un dia al mig d'un espectacle es va desmaiar en braços de
Marvin Gaye, li van detectar un tumor cerebral. Es va retirar dels escenaris,
però va seguir gravant. Després de vuit operacions, va morir el 16 de març de 1970 a 
Filadèlfia. Marvin
Gaye va caure en una profunda depressió i es va retirar durant tres anys. Diana Ross pèr la seva part, de veritable nom Diane Ernestine Darle Ross, va néixer a
Detroit, Michigan, el 26 de març de 1944. Va ser la líder de The Supremes
perquè es va ficar al llit amb Berni Gordy, propietari del segell Tamla Motown
i a la llarga va sacrificar la carrera del grup per al seu benefici personal,
enfonsant la de la seva companya al tercet, la cantant Florence Ballard i a la
que va desplazar com a primera veu en el grup. Diana Ross va començar com a
solista l’any 1970 i el 1993 va entrar en el Llibre Guinness dels Rècords per ser
l'artista femenina de més èxit de tots els temps, a causa dels seus 18 números
1, sis d'ells en solitari. Diana Ross va apadrinar a Michel Jackson i és una de
les millors veus de color del tots els temps, amb una sòlida carrera, una cosa
que ningú pot negar-li.
Billie
Holiday & Louis Armstrong – Summertime 1936
La
de Billie Holiday i Louis Armstrong va ser la millor versió que s'ha fet
d'aquest tema, tot un clàssic de George Gershwin amb lletra de DuBose Heyward
que van compondre per a l'òpera-jazz "Porgy and Bess" l’any 1935.
Eleanora Fagan Gough, veritable nom de Billie Holliday, va néixer a Filadèlfia
el 7 d'abril de 1915 i va morir a Nova York un 17 de juliol de 1959, a causa d'una
cirrosis hepàtica. Era coneguda com Lady Day. La cantant de color Billie
Holiday es va unir a un grup de músics dirigits per Benny Goodman, debutant el
27 de novembre de 1933 amb la cançó "Your Mother's Son-In-Law".
Billie Holiday va ser una de les cantants negres de jazz que tenia millor
reputació professional, tot i que la seva veu era molt baixa, apenes una
octava, cosa que compensava amb una gran expressió emocional. Fumava marihuana
des dels dotze o tretze anys d'edat. No obstant això, van ser l'heroïna i
l'acohol els que van destruir a Billie Holiday. Al costat d'ella trobem en
aquesta gravació de l’any 1936 al gran 
trompetista Louis Armstrong (Nova
Orleans, 4 d'agost de 1901 - Nova York, 6 de juliol de 1971), també conegut com
Satchmo i Pops i en aquest tema, a més d'usar la trompeta tan bé com solia
fer-ho, també canta amb la seva veu característica. També va col·laborar el
pianista Charlie Beal (tots tres a la foto). D’aquesta cançó es calcula que s’han fet més de 33.000
versions al llarg dels anys. Ara us explicaré una anècdota de Billie Holiday.
Una vegada, quan imperava la segregació racial, actuava en un club
"selecte" i la cantant de color va sentir necesitat d'anar al lavabo
a orinar. Quan es va dirigir al bany es va trobar amb un cartell col·locat a la
porta que indicava clarament "Només per a blancs". Sabeu que va fer?
Doncs sense tallar ni un pèl, Billie Holiday es va arremangar la faldilla, va
baixar-se les calces i es es va pixar a la porta.
Natalie
Cole & Nat King Cole – Unforgetable 1991
El
gran cantant i pianista de color Nat King Cole, un nom mític de la música i que
va gravar i molt en castellà, de veritable nom Nathaniel Adams Cole, va néixer
a Montgomery, Alabama, el 17 de març de 1919 i va morir a Santa Mònica, un 15
de febrer de 1965 causa d'un càncer de pulmó. Pianista i cantant de jazz va
aconseguir un Grammy per "Unforgettable", un enregistrament modern de
la seva filla Natalie Cole d’úna de les seves millors cançons i què gràcies a
la tècnica van ajuntar les dues veus. Nat King Cole va lluitar durant tota la
seva vida contra el 
racisme i es va negar a actuar en els llocs on es
practicava la segregació racial, de fet va patir atacs físics en diverses
ocasions i no sols de blancs, també de negres que li deien que era “Un Tio Tom”
perque cantava per a blancs. I es que con us he dit moltes vegades, hi ha
racisme per els dos costats, el blanc i el negre. La seva filla Natalie Cole,
per la seva part, va néixer a Los Ángeles el 6 de febrer de 1950. L’àlbum on es
va incloure aquesta cançó “Unforgettable... with Love”, va ser editat l’any
1991 i va ser 7 vegades Disc de Platí als Estats Units i Disc d’Or a Anglaterra
i va guanyar un Grammy. Per cert, no era la primera vegada que pare i filla
cantaven junts a un disc, s’en ella una nena i signant com Beth Norman ja van
gravar un single tots dos juntets, en aquell single si que va ser junts de
veritat, sense trucs. Nat King Cole i la seva filla Natalie Cole, sent una nena, a la foto.
Peaches
& Herb – I pledge my love 1979
Al
duet mixt Peaches & Herb avui dia es pot dir que pràcticament només se'ls
recorda a Espanya per "Reunited" de l’any 1978 que va arribar al
número 1 i per aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock i que es va
classificar en la posició 80 en les llistes del any 1979 i el single va arribar
al lloc 19 del Billboard quan es va publicar. Creats l'any 1966, Peaches &
Herb van ser inicialment Herb Fame i Francine Hurd Barker, però encara que Herb
segueix en l'actualitat, les cantants femenines han anat canviant al llarg dels
anys, en total han passat per Peaches
& Herb sis noies. En aquesta gravació la cantant femenina va ser Linda
Green que va estar en Peaches & Herb de l’any 1977 fins al 1983. Des de
2008 la sisena xicota en interpretar el rol de Peaches és la cantant catalana
Meritxell Negre (tots dos a la foto del costat) que curiosament i tot i el seu
cognom, la noia és blanca, sent la primera cantant del duet que no és
afroamericana. Herb Fame i Martixell van gravar junts l'últim àlbum, fins ara,
de Peaches & Herb, titulat "Colors of Love" que es va publicar
l'any 2009.
Buddy
Guy – Forty days and Forty nights 2008
Aquesta
cançó amb la qual tancaré el programa d'avui va ser un èxit de Muddy Waters que
la va gravar l'any 1956 per al segell Ches Records i va ser escrita per Bernard
Roth, però ara escoltarem la versió que va realitzar Buddy Guy per a la pel·lícula "Cadillac Records", la banda sonora es va publicar el 2 de
desembre de 2008, romanent l'àlbum 18 setmanes en el primer lloc en les llistes
de blues del Billboard. El cantant i guitarrista George Guy, conegut
artísticament com Buddy Guy, va néixer el 30 de juliol de 1936 a Lettsworth, Louisiana
i consta en el lloc 78 en la llista dels 100 Millors guitarristes de tots els
temps, segons la revista Rolling Stone. Va començar a gravar l'any 1965 com a
component de la banda de Junior Wells, amb el qual va gravar 3 discos,
començant pel seu compte l’any 1967 i ha publicat més de 70 discos. El dia 14
de març del 2005 va ser inclòs en el Rock and Roll Hall of Fame al costat
d'Eric Clapton i BB King. La veritat és que resulta curiós que amb una
discografia tan àmplia i sent un personatge tan rellevant, crec que és la
primera vegada que escoltem una cançó seva a Un Toc de Rock.
La
frase d'avui és del poeta, dramaturg i diplomàtic francès Paul Claudel, de nom
complet Paul Louis Charles Claudel (Villeneuve-sur-Fère, 6 agost 1868 - París,
23 febrer de 1955) que va manifestar
"Voldria
ser com un camí pel qual tots passen
i que després obliden”
Acabaré
Un Toc de Rock per avui ambun recordsper l'amic Juan Ramón, sempre pensant amb el seu fill i el millor per el nen, Adéu company! Ara us deixo amb la bona companyia de La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emissores que emeten el programa, soc Mario Prades iara ens toca
fermar la barraqueta, però us dic adéu, ens trobarem a les ones, porteu bé
.
Apa!
Ens veiem pel món.
Mario
Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario