Benvinguts
a Un Toc de Rock
Bert
Weedon – Apache 1960
Mike Oldfield, The Shadows, inclòs George Harrison i John Lennon dels
Beatles. L'any 2001 Bert Weedon va ser nomenat per la Reina d'Anglaterra Cavaller
de l'Imperi Britànic per les seves moltes obres benèfiques. De fet Sir Bert
Weedon ha rebut nombrosos homenatges, entre els quals destaquen un del programa
"Thame TV" en què van estar presents Eric Clapton, Brian May, Hank
Marvin, Phil Collins, Adam Faith, Val Doonican, Joe Brown, Lonnie Donegan, Marty
Wilde, Frank Bruno, Henry Cooper, Paul Daniels, Glòria Hunniford, Basil Brush i
altres artistes.
The
Ventures – Theme of Hawaii 5-0 1969
Quan
parlem de la surf music, un estil sorgit a la costa oest nord-americana,
principalment a Califòrnia i estretament lligat a la platja i els esports de
mar, bàsicament el surf del que va prendre el nom, hem d'aclarir que hi ha la
surf music instrumental i aquell que compta amb veus. En aquest últim apartat
els líders són The Beach Boys als quals escoltarem per tancar el programa
d'avui, però una de les bandes líders de la surf music instrumental van ser The
Ventures que es van crear l'any 1958
a Tacoma, estat de Washington, encara que inicialment es
feien dir The Versatones i els fundadors van ser els guitarristes Don Wilson i Bob
Bogle (16 de gener de 1934 - 14 de juny de 2009), passant poc després a ser The
Ventures, Quan se'ls van unir Mel Taylor (24 setembre 1933 - 11 d'agost de
1996) i Nokie Edwards va ser la millor formació de la banda, tot i que hi ha
hagut canvis en el grup al llarg dels anys, de fet segueixen en actiu. Es
calcula que al llarg de la seva història musical The Ventures han superat els
100 milions de discos venuts. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock va
ser la sintonia original de la sèrie de televisió "Hawaii 5-0" que
actualment i amb nous actors, se segueix emetent, encara que la sintonia que
s'utilitza ara, la mateixa, ha estat gravada amb nous arranjaments. 
Per The
Ventures han passat molts músics, entre ells Gerry McGee, Bob Spalding, Leon
Taylor, Howie Johnson que també es mort, John Durrill, Joe Barile, Dave Carr
que així mateix va morir, Biff Vincent, Leisha Soukary, Jonell Calendar i
George T. Babbitt Jr. També van interpretar la sintonia d'una altra famosa
sèrie de televisió "Swat" que aquí vam conèixer com "Els Homes
de Harrison". Aquest tema que escoltem ara, es va publicar a Espanya en
single, però als Estats Units va donar títol a un LP editat el 10 de maig de
1969 i que va ser certificat com Disc d'or ja a l'any 1971. La cançó va ser composada
per Morton Stevens. Només entre els anys 1960 i 1972 The Ventures van publicar
36 àlbums i han seguit en actiu editant l'últim l'any 2010, en total uns altres 28
discos des de 1972, als quals sumarem 30 àlbums en directe i 139 discos de
grans èxits. Què. Impressiona o no?
The
Beeds – Run to her 1970
Aquest
single dels The Beeds em va arribar des de Mèxic l'any 1970 amb "You Your say
have to" a la cara B i m'el va enviar una novieta que tenia en el país
dels mariachis anomenada Magnolia. Aquí al blog podeu veure la caràtula
original del single mexicà que es troba en el meu poder, amb les fundes de
plàstic típiques de Méxic. La veritat és que aquesta portada dels The Beeds
hagués estat immediatament vetada aquí pels castos censors de l'època ja que
aixó de veure un culet, encara que fos de dibuixos animats, no era el més
correcte per a la salut moral de l'espanyolet del carrer, sobre tot si la noia
va nua, muntada a cavall i la persegueix un faune amb aspecte molt sàtir, així
tot és encara pitjor. No crec que el single, amb aquesta o diferent portada,
arribés a publicar-se mai a Espanya, però és un bon tema el d'aquest grup
nord-americà liderat pel cantant i guitarra Pete Carver que és un dels autors
de la cançó i va ser membre del grup The Cats Meow. The Beeds van ser
englobats dins del so boublegum pop. La cançó "Run to her" va ser
versionada en espanyol pel grup mexicà Los Rocking Devils i titulant-se
"Corre tras ella". Per cert que el single original als Estats Units
es va publicar el 1968, dos anys abans.
The
Box Tops – Cry like a baby 1968
La
cançó principal i la més coneguda en la carrera dels The Box Tops, aquesta bona
banda nord-americana de R & B, va ser "The letter", publicada
l’any 1967, però que això no ens vagi a enganyar, ells van treure moltes i
bones cançons que van pujar a dalt de tot de les llistes, algunes superant a
"La carta". The Box Tops eren de Memphis, Tennessee i formaven el
grup Alex Chilton (veu solista i guitarra) que quan es va incorporar a la banda
acabava de complir 17 anyets, Bill Cunningham (baix, teclats i cors), John Evans
(guitarra, teclats i cors), Danny Smythe (bateria) i Gary Talley (guitarra i
cors). Van estar en actiu de 
1967
a 1970, gravant 10 singles i 4 LP's. Després Alex
Chilton s'incorpora al grup Big Star. Van tornar a principis del nou segle i
van estar treballant bastant, però Alex Chilton va morir a causa d'un atac de
cor el 17 de març de l'any 2010 i això crec que ha significat la fi del grup.
“Ploran com un nen” es va publicar en single al febrer de l’any 1968 i va
aconseguir la segona posició als Estats Units. És una gran cançó que a Espanya
i en els anys 60 va ser bastant versionada, però jo em quedo amb la que va
realitzar Tony Ronald que per cert, va morir l’any passat.
CCS
– Walking 1971
El
cantant Alexis Andrew Nicholas Koerner nascut el 19 d'abril de 1928 a París, França i que
va morir l'1 de gener de 1984
a Londres a causa d'un càncer, va ser conegut en el món
de la música com Alexis Korner i tot i ser francès està considerat un dels
pioners del Rythm & Blues britànic. Va introduir a Gran Bretanya als grans
del R & B americà, entre d'altres a Sonny Terry, Big Bill Broonzy, Muddy
Waters o John Lee Hooker. Amb un altre dels "pares" del R & B
britànic, Cyril Davies, va formar l’any 1961 la Blues Incorporated,
una banda que va ser una veritable escola de músics i per la qual van passar
entre molts altres Charlie Watts, Keith Richard, Ginger Baker, Jack Bruce, John
McLaughlin, Lee Jackson, Paul Jones, Brian Jones i Eric Burdon. L'any 1970 Alexis Korner porta a terme un dels seus
grans projectes, al costat del pianista John Cameron, el cantant Peter Thorup i
el productor Mickie Most, posa en marxa la 
Collective Consciousness
Society que van ser coneguts simplemente com
CCS, una banda que desapareix l’any 1973. Aquest tema es va publicar en
single al nostre país i ara l’escoltarem al programa d’avui. De fet va ser
l’única cançó que va sonar, solsament una miqueta, aquí a Espanya de la CCS, tampoc molt, la veritat,
tenint en compte la gran qualitat del supergrup. "Walking" que va
arribar a la setena posició a Anglaterra, es trobava en el seu segon LP titulat
simplement "II" i editat l’any 1971. El problema de CCS amb el que és
va trovar Alexis Korner, era que es tractave de tota una Big Band (a la foto) i mantenir un
grup d'aquest nivell resultava excessivament car i finalment van desfer-se.
Bill
Deal & The Rhondels – I’ve been hurt 1969
Un
parell d’anys abans, al 1969, es va editar aquest bon tema de Bill Deal &
The Rhondels que escoltem ara a Un Toc de Rock no estic segur de que arribés a
publicar-se mai aquí a Espanya, però si va ser versionat, entre d'altres, pels
grups Z-66 de Lorenzo Santamaría que la va cantar en angles i els barcelonins
Albert Band que la van gravar en castellà, totes dues versions son molt bones. Bill
Deal & The Rhondels es tractava d'un grup nord-americà molt nombrós, eran 9
components, però van arrivar a ser 13. El grup Bill Deal & The Rhondels és
va crear l’any 1965 a
Virginia Beach, 
als Estats Units i amb aquest tema van arribar al lloc 35 del
Billboard l’any 1969. Bill Deal que era el líder, cantant i teclista del grup,
va néixer el 8 de juliol de 1944 i va morir un 10 de desembre de 2003 i per
cert, tot i ser un grup que van fer R & B, Bill Deal, com la majoria de
músics de la banda, era blanc. L'any 1969 Bill Deal & The Rhondels van
col·locar dos temes en les llistes, van gravar un sol LP, poc més van fer, peró
aquesta es la cançó més important a la seva curta carrera musical i l'escoltem
a Un Toc de Rock, des de de La
Xarxa de Comunicació Local i també totes aquelles emissores
que emeten el programa.
David
Bowie – Blue Jean 1984
El
seu nom real és David Robert Jones i va néixer el 18 de gener de 1947 a Brixton, Londres,
però s'el coneixia com David Bowie "El Príncep Gai" ja que es va
cambiar el cognom per no ser confos amb David Jones, component de The Monkees i
va adoptar el Bowie per Jim Bowie, aquell heroi del oest, inventor d’un ganivet
i que va morir a El Alamo. Cantant, compositor i actor, David Bowie després de
fer bandera de la seva homosexualitat va dir que no, que res de res, ell era
bisexual i més tard que ni això, que era hetero i s'havia dedicat a prendre-lis
el pèl als gais per arrivar on va fer-ho. Ple d'ambigüitat sexual, Bowie va
sorgir en plena moguda glam i va ser una figura del moviment, sobretot per les
seves extravagàncies i posades en escena, sense detriment de la seva qualitat
com a músic i sobretot cantant. A Espanya i a tot el mon David Bowie va passar
de ser un artista de culte a cantant de llistes de ràdio fórmula gràcies a
"Blue Jeans", una composició del propi Bowie que va ser el single que
el va llançar massivament al nostre país i es trobava en el LP
"Tonight" a el que va col·laborar Tina Turner i que es va publicar
l'1 de setembre de 1984 i va gravar a Le Studio Morin Heights del Quebec, al
Canadà, encara que David Bowie havia estat publicantdiscos des de finals dels
69. Curiosament aquest 
tema que va ser el que millor va funcionar en single a
Espanya, no va ser el que millor es va vendre fora, altres dos van arribar molt
més amunt, van ser "God Only Knows" i el que donava títol al LP,
"Tonight" que per cert, va ser el segon àlbum que David Bowie va
gravar per a EMI, d'aquí el canvi ja que EMI va apostar plenament per ell, cosa
que RCA no havia fet, això si exigint-li més comercialitat, que deixes de ser
cantant de minories i oblides les xorrades estrafolarias. La veritat és que van
nategar l’imatgen de David Bowie, es van acabar els maquillatges extremats,
vestimentes llampans i les seves estrafolarias aparicions, es va voler fer
oblidar les alusions a la seva homosexualitat i ho van aconseguir, obrint-li el
mercat nord-americà després de la neteja a fons de la seva imatge. Per tot això
hi ha dos Bowie diferenciats, el de RCA i el d'EMI. La pregunta seria “Quin era
el veritable... o no ho va ser cap dels dos?” Per cert, es diu que David Bowie
té un ull de cada color i això no és cert del tot, ja us ho explicaré un altre
dia, us puc avançar que va ser per culpa d'una baralla juvenil.
Trevor
Herion – Kiss of no return 1983
El
cantant irlandès Trevor Herion, va néixer l’any 1959. Va començar l’any 1979 com
a cantant del grup The Civilians, en una línia gairebé punk i van publicar dos
singles i després va tocar amb els The Fallout Club, grup on va coincidir amb
el teclista Thomas Dolby, de qui es va fer molt amic i va col·laborar amb ell
en diverses ocasions. The Fallout Club va ser un grup més new romantic i
techno-pop que va arribar a publicar tres singles. "Kiss Of No
Return", aquesta preciosa cançó que escoltem ara, compta amb una bona melodia, va ser el
single de debut de Trevor Herion en solitari i a Anglaterra es va publicar
l’any 1982, però a 
Espanya, Ariola no el va editar fins un any més tard. “Kiss
of no return” va estar produït per Mike Howlett, un home conegut pels seus
treballs amb OMD i A Flock Of Seagulls entre altres, que va incloure uns bons
arranjaments d'acordió i percussió que en la gravació va tocar Thomas Dolby.
L’any 1983 apareix "Beauty Life", el seu únic LP, però va resultar un
veritable fracàs, la qual cosa li va provocar una forta depressió. Trevon Herion es va
suïcidar l'1 d'octubre de 1988, comptava 29 anys d'edat.
The Civilians, Trevor es el primer per l'esquerra
Cupid’s
Inspiration – Yesterday has gone 1968
de Nova York. Cupid’s Inspiration van funcionar de l’any 1968 fins a
1971 i es van desfer, però per la banda van passar un munt de músics, tot i que
inicialment eren Laughton James (baix), Wyndham George (guitarra), Bernie Lee
(guitarra) i Steve Hammond, però van passar gent de la talla de Martin Cure, Gordon
Haskell que posteriorment s'aniria a King Crimson, Roger Gray, Garfield Tonkin
i uns quants més. Cupid’s Inspiration van tindre una bona e interesant
discografia.
Tommy
James & The Shondells - Crystal blue persuasion 1969
Primer
van ser Tom and the Tornadoes i en el grup trobàvem un cantant de només 12 anys
d'edat anomenat Tommy James. L'any 1963 Tommy va canviar el nom del grup a The
Shondells i van gravar el single "Hanky Panky" que era una versió de
la cançó de The Raindrops i que va passar amb més pena que glòria. Els
Shondells es van desfer, però un locutor de ràdio de Pennsylvania va descobrir
la cançó l'any 1966 i va començar a punxar-la, en veure que no podian trobar-la
en el les botigues de Pennsylvania, com que la picaresca no es sols espanyola,
algú molt espabilat va editar 80.000 còpies en format disc pirata i es van
vendre molt bé i ràpid. Van cridar a Tommy per entrevistar-lo i aquest va
descubrir-.ho tot i que la gent volia veure'ls en directe, però no tenia grup.
Com que de les vendes pirates del disc ja no hen 
podia treure rés, se'n va anar
a una sala i després de escoltar al grup que tocava allà, els va proposar ser
The Shondells, ells van acceptar i allà va començar una fulgurant carrera amb
singles com "Crimson and Clover", “Mony, mony” o "Cristal blue
persuasion" que escoltem avui a Un Toc de Rock i va està composada per
Eddie Gray, Tommy James i Mike Vale. Va ser publicada en single al juny de 1969
i va arrivar al segon lloc al Estats Units i el primer al Canadà. La cançó es
va incloure al LP “Cellophane Symphony”, si bé la versión de l’àlbum i la del
single son una llugerament diferents. L'any 1970 Tommy James es va llançar ja
en solitari i sense el grup, però la seva carrera va ser molt més discreta. De
veritable nom Thomas Gregory Jackson, Tommy James va néixer el 29 d’abril de 1947 a Dayton, Ohio.
Billy
Swan – I can help 1974
A
Billy Swan el va encasellar aquest tema que va ser la gran cançó en la seva
carrera, el seu millor hit. Cantant, guitarra, pianista, baix, productor i compositor,
Billy Swan va néixer a Cape Girardeau, Missouri, el 12 de maig de 1942 i va
començar a ser conegut quan Clyde McPhatter, el que va ser líder de The
Driffters, ja en solitari, va gravar i va portar a l'èxit la seva composició
"Lover Please", de fet va començar com a compositor i fen cançons per
Conway Twitty, Waylon Jennings i Mel Tillis, entre d'altres, abans de
llançar-se com 
solista. Al llarg de la seva carrera Billy Swan ha realitzat
moltes col·laboracions com a instrumentista, entre elles destaquen discos amb
Kris Kristofferson i dos amb Randy Meisner dels Eagles. Dins del seu treball
com a productor destaca el tema "Polk salad Annie" per Tony Joe
White. L'àlbum "I can help" al que aquest tema donava títol i que va
ser el debut de Billy Swan, es va editar al setembre de 1974 i va aconseguir el
primer lloc en les llistes americanes de country i el 21 en les de pop, encara
que el single amb la cançó va ser un numero 1 en totes elles. La veritat és que
Billy Swan com a cantant i amb els seus propis discos s'ha prodigat poc, tan
sols ha publicat tres àlbums i uns quants singles esporàdics, però de
"Grans èxits" amb el tema "I can help" com a peça estrella,
hi ha un munt en el mercat del disc.
Dionne
Warwick – All the love in the world 1983
El
nom real d’aquesta gran cantant de color és Marie Dionne Warrick, nascuda a
East Orange, Nova Jersey, el 12 de desembre de 1940, però per culpa d’un error
d'impremta en el seu primer disc, ella es va convertir en Dionne Warwick, una
cosa que també va passar amb Barbra Streisand que veritablement es diu Barbara.
Val a dir que Dionne Warwick és cosina de la mare de Whitney Houston, encara
que en algunes biografies diuen que és cosina de la cantant, però aixó no es
cert. De fet Cissy Houston, la mare de la malaurada Whitney, també era cantant
i bona, això pot ser la raó que va induïr a l'error. Dionne Warwick va treballar molt amb el compositor Burt Bacharach, 
encara que aquest tema que us
porto es trovaba al álbum "Heartbreaker" del 1982 i es va publicà en
single l’any 1983, estava composada per els Bee Gees i ells fan els cors.
L’àlbum va ser produït el 1982 per Barry Gibb, Karl Richardson i Albhy Galut i
va ser Disc d'Or als Estats Units arribant a superar els 3 milions de còpies a
la resta del món. El 16 d'octubre de l’any 2002, Dionne Warwick va ser nomenada
Ambaixadora de Bona Voluntat de les Nacions Unides per a l'Agricultura i
l'Alimentació. La veritat es que es una gran cantant, tot i que els seus discos
mai han arrivat a ser superverdes a Espanya
Lisa
Miskovsky – Sweet dreams 2003
El
meu fill "petit" i dic petit entre cometes perquè ja en té més de
trenta, em va venir un dia al estudi, ja fa temps d’aixó, amb uns discos sota
el braç i em va preguntar "Coneixes a Lisa Miskovsky?" Jo vaig
reconèixer sense cap rubor que no la coneixia. Em va deixar els discos perquè
els escoltés i va marxar-se amb el somriure de qui ha marcat un gol en camp
contrari. Aquest tema que escoltarem ara a Un Toc de Rock es trobava en el CD
"Fallingwater" que la cantant, guitarra i compositora sueca Lisa
Miskovsy va publicar al seu país l'octubre de 2003 i que era el seu segon
treball discogràfic. L'àlbum va aconseguir la primera posició en les llistes de
vendes de Suècia i va ser la 
seva carta de presentació per al mercat anglès, on
es va editar el 13 de juny de 2005, gairebé dos anys més tard. Lisa Miskovsky
va néixer el 9 de març de 1975
a Holmsund, Umeå. A més de la música, la cantant y
compositora sueca Lisa Miskovsky es una bona esportista, practica el snowboard
i ha competit amb l'equip nacional suec, també és una gran aficionada a
l'hoquei sobre gel i el surf, si bé espero que el surf no el practiqui en
aigüas del seu pais, perquè fa un fred que pela..
Bread
– Make it with you 1970
Un
bon grup, surgit a Los Angeles, però dins d’una línia acústic-vocal similar a
la de Crosby, Still & Nash, van ser Bread, una banda que actualment està
considerada com els pares del soft pop. Al principi Bread van ser sols un
tercet, integrat per David Gates, Jimmy Griffin i Robb Royer, posteriorment van
incloure al bateria Mike Botts. L’any 1971 Royer va ser reemplaçat per Larry
Knechtel. Bread van funcionar de l’any 1969 fins el 1973, però van tornar un altre
vegada l’any 1977 per desfer-se dos anys més tard. Encara Bread va realitzar un
altre tímid intent per tornar el 1996, però no va fructificar. "Make it
with you" que escoltem ara, es una cançó composada pel multiinstrumentista
i cantant del grup David Gates que també va ser el productor i que aquí a Espanya
es va traduir com "Aconseguir-ho junts ", va ser el millor single de
Bread i l’unica cançó seva que va sonar a Espanya, es trobava en el seu segon
àlbum titulat "On the Waters" que es va editar l’any 1970, va ser el
seu únic número 1 en les llistes americanes i va pujar fins el lloc 5 a Anglaterra, on també va ser
Disc d'Or. Per cert, aquesta cançó sona a la banda sonora de l'última pel·lícula protagonitzada per l'actor nord-americà Kevin Costner que s'ha estrenat
a Espanya recentment, us parlo de "3 Dias para matar", encara que
sembla que té filmades tres més que encara no han estat estrenades a les
pantalles espanyoles. La cançó del grup The Bread sona quan Kevin ensenya a
ballar a la seva filla i li diu que era la cançó preferida de la seva mare.
Van
Morrison – Someone like you 1987
Des
de l’àlbum “Poetic Champions Compose” que l'irlandès Van Morrison va publicar
al setembre de 1987, us he seleccionat ara aquest extraordinari tema per
compartir en Un Toc de Rock. Aquest va ser el 17è disc publicat per aquest
extraordinari músic que va començar liderant el grup Them aconseguint l'èxit
amb el tema "Glòria" per després llançar-se en solitari sent
actualment una gran estrella al firmament del rock. Aquest LP va ser
remasteritzat i editat en format CD l'any 2008. Curiosament el mateix Van
Morrison va explicar una vegada que aquest àlbum va ser concebut com un disc
amb temes instrumentals, però a mesura que acabava les cançons, en la seva ment
sorgien lletres i finalment va abandonar la idea original, encara que la
primera cançó de cada cara va ser instrumental. El 
tema que escoltem ara es va
publicar com a senzill aconseguint el lloc 28 en els Estats Units i amb el
temps ha estat inclosa en diverses bandes sonores, entre elles els films “El
diario de Bridget Jones” i “French Kiss”.
Els músics en aquest enregistrament van ser Van Morrison (guitarra i
cantant), Neil Drinkwater (piano), Steve Pearce (baix) i Roy Jones (bateria i
percussió), comptant amb Fiachra Trench que es va encarregar dels arranjaments
de corda. El tema ha estat versionat, entre d'altres, per Air Lovers, Eric
Clapton, Dina Carroll, Vanessa Williams, Shawn Colvin i John Waite, però no hem
de confondre-la amb una cançó que es titula igual i que va gravar Adele l'any
2011. El cantant, compositor, saxofonista i multiinstrumentista George Ivan
Morrison va néixer a Belfast el 31 d'agost de 1945 i està considerat un dels
músics més influents de la seva generació. Havia començat a finals dels 50 com
a saxofonista del grup The Monarchs, als que va deixar per formar en 1964 el
grup Them.
The
Beach Boys – Spring vacation 2012
L’any
2012 es va publicar un nou treball del grup líder de la surf music
nord-americana The Beach Boys, uns veterans que cinquanta anys després
segueixen al peu del canó. L'àlbum s'ha titulat "That's Why God Made The
Ràdio" i d'ell us he extret aquest tema que compartim ara a Un Toc de Rock
i que va sortir a la venda el 5 de juny del 2012. El disc va estar produït per
Brian Wilson i es va gravar per coincidir amb el 50è aniversari de la banda.
Cal recalcar una cosa important, aquest és el primer àlbum de The Beach Boys
que compta amb material nou original des de que es va publicar "Summer in
Paradise" l'any 1992. Des d'aquell disc tots els que s'han anat publicant
fins ara eren recopilacions.Aquest és també el primer disc en el què compten
amb el cantant i guitarrista David Marks que substitueix en The Beach Boys al 
guitarra i cantant Carl Wilson que va morir el 6 de febrer de 1998. El nou
àlbum "That's Why God Made The Ràdio" va aconseguir el tercer lloc en
les llistes del Billboard, el lloc més alt al que puixan The Beach Boys i el
que arriba al grup des de l'any 1965. The Beach Boys estan integrats en aquest
enregistrament per Al Jardine, Bruce Johnston, Mike Love, David Marks i Brian
Wilson (tots a la foto del costat), però també han comptat amb un munt de
col·laboracions interesants. Val a dir que The Beach Boys, amb els que tencarem
el programa d’avui d’Un Toc de Rock, han sabut envellir.
La
dita per acabar el programa la va dir el que va ser president del gobern de la
transició, Adolfo Suarez que va morir fa poc temps i que va manifestar:
“Brindo
pel poble espanyol, esperant que tingui uns
dirigents millors que els que
actualment posseeix”
La
veritat es que jo, tot i que no bec, també ho farie per una cosa així, per que
la clase política que tenim en el país… deixa-la córrer
Conclou
Un Toc de Rock, però abans de fotre el camp, us deixaré amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emissores que emeten el programa. Jo soc Mario Prades i per avui
tancaré la barraqueta dient “Porteu-se bé o no feu rés que jo no fes”.
.
Apa!
Ens veiem pel món.
Mario
Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario