Un Toc de Rock 08-33

En el nostre últim programa el protagonisme el van tenir les noies, encara que ens vam centrar en música realitzada per cantants de més enllà de les nostres fronteres. Avui vaig a donar la veu cantant de nou a les dones, però en aquesta ocasió totes elles seran cantants en llengües peninsulars, tot i que un parell d'elles s'han portat reforços masculins. Les Dives tornen a prendre el domini a Un Toc de Rock i és que com va dir l'escriptor José Mallorquí "La dona és l'obra mestra del Creador", clar que també va afegir la coletilla "Encara que a la dona no l'entén ni Déu". Ara començarem el programa des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que l’emeten, jo vaig a obrir la barraqueta, soc Mario Prades i avui tornarem a donar el total protagonisme a les nenes.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Mari Trini – Una estrella en el jardín 1982

La murciana Mari Trini va ser una de les grans veus del panorama pop espanyol en els anys setanta, si bé ella sempre va estar molt propera a la cançó d'autor, de fet ella va compondre la majoria de les seves cançons. Per obrir el programa d'avui, dedicat a grans veus femenines us he seleccionat aquest tema que crec recordar va ser utilitzat per a un anunci de cerveses, em sembla que era precisament Estrella Damm, però d'això no n'estic segur. La cançó va donar títol a un àlbum publicat l'any 1982 i també va ser un dels singles que es van extreure, però posteriorment va donar títol a diversos recopilatoris. Jo de Mari Trini recordo un àlbum que va publicar interpretat en francès, publicat l’any 1975 i que va representar un canvi conceptual en el concepte musical en què la tenia ja que fins aquell moment les seves cançons s'acostaven més al folk i a la cançó d'autor, de fet val a dir que va residir i va treballar cinc anys a França abans de llançar-se a Espanya. La veritat és que la meva primera ex la coneixia de quan eren críes, ambdues eren de Caravaca de la Cruz, a Múrcia, Mari Trini va néixer el 12 de juliol de 1947 i la meva ex al maig de 1945, ambdues van ser veïnes. Es calcula que al llarg de la seva carrera Mari Trini, de nom complet Maria Trinitat Pérez de Miravete Mille, va vendre més de deu milions de discos pel que en 2005 el SGAE li van atorgar un Disc de Diamant. La seva carrera va estar molt lligada a la de la productora Maryní Callejo i sempre es va dir que eren alguna cosa més que amigues. El rictus dels seus llavis era a causa d'una malformació causada per una malaltia que la va afectar en la seva infantesa, crec que va ser poliomielitis, però no estic segur, és clar que tot i superar la malaltia, li va deixar seqüeles físiques. Avui en dia parlar de Mari Trini és recordar cançons com "Yo no soy esa”, “Amores”, "Un hombre marchó", "Escúchame", "Cuando me acaricias" i tantes altres que van marcar la carrera d'aquesta bona cantant que va morir el 6 d'abril de 2009, a l'Hospital Universitari Morales Meseguer de Múrcia, a causa d'un agreujament en la malaltia que patia des de feia anys

Alaska y Dinarama – Cómo pudiste hacerme esto a mí 1984

El disc més venut en la carrera d'Olvido Gara, coneguda al país com Alaska, és "Deseo carnal" i d’ell us he extrec aquesta cançó que hem va demanar Montse Aliaga a traves de peticions del facebook. Alaska y Dinarama eren Alaska al costat d'Eduardo Benavente, Toti, Nacho Canut i Carlos Berlanga i van funcionar de 1982 fins l’any 1989. Es van crear arran de les escissió d'Alaska y Los Pegamoides. Alaska va ser l'icona femenina de la "movida madrileña" des de que va formar part de Kaka de Luxe. Toti els va deixar en el 83 per anar a Parálisis Permanente, al costat d'Eduardo que posteriorment va morir en un accident de trànsit a Alfaro, el 14 de maig de 1983. "Deseo carnal" és de 1984 i es calcula que en total ha venut més d'un milió i mig de còpies. Després va arribar Fangoria i altres històries. Carlos Berlanga que va néixer a Madrid, 11 d'agost de 1959, va morir el 5 de juny del 2002, a causa d'una malaltia hepàtica, després d'haver gravat quatre discos en solitari. Per cert que vaig entrevistar en diverses ocasions a Alaska, però sempre recordaré la primera. Estàvem al vestidor d'un poliesportiu i acabada l'entrevista jo esperava que ella s'aixequés per fer-ho jo, per educació, una cosa que em van ensenyar els meus pares i una enyorada assignatura colegial que avui gairebé es desconeix i que es deia "Urbanitat". Doncs bé, Alaska no s'aixecava i jo espera que t'espera. Al final el seu manager es va donar compte i em va cridar amb el que em va donar l'excusa per aixacarme i apartarme d'ella. L'hi vaig comentar el fet i la seva resposta va ser clara i concisa: "Te has dado cuenta de tu altura, ella es muy bajita ¿Cómo quieres que habiendo el fotógrafo del Diari por aquí se arriesgue a que le hagan una foto a tu lado?". Alaska es diu en realitat Olvido Gara i va nèixer a Ciudad de México el 13 de junio de 1963.

Estela Raval – Resistiré 2003

Aquesta cançó, composada i interpretada pel Dúo Dinámico en el què va ser el seu disc de retorn publicat a finals dels vuitanta, us la porto ara a Un Toc de Rock en la versió que va realitzar la cantant argentina Estela Raval, la que va ser líder de Los 5 Latinos, una de les formacions mítiques de la música en espanyol sorgits en els anys cinquanta a la seva Argentina natal i que van aconseguir copar també les llistes d'èxits espanyoles a principis dels seixanta. Estela Raval, dona de extraordinaria veu, va començar a cantar amb 12 anys, havia nascut el 19 de maig de 1935 i realment es deia Palma Nicolina Ravallo. L'any 2003 va incloure aquesta cançó en l'àlbum "Adelante" i va realitzar una gira multitudinària. De fet la història musical de Los 5 Latinos, un dels grups més importants de la década dels seixanta a tot l’ambit llatí i que es van inflar de vendre, és rellevant i a El Temps Passa, el programa que faig amb l'amic Quimet sobre la música dels anys seixanta en aquesta mateixa emissora ja us hem punxat moltes cançons seves. L'any 2002 a Estela Raval se li va detectar un càncer del qual va ser operada, per aixó aquesta cançó també era un crit d'esperança. Ella no va parar de treballar, però al maig de l’any 2012 l'estat de salut d'Estela Raval va empitjorar, la qual cosa va motivar que fos internada en una clínica de Buenos Aires. Des del diumenge 27 de maig de 2012, Estela Raval (a la foto amb Los 5 Latinos) es trobava hospitalitzada en una sala comú de la clínica Bazterrica, després d'haver-se recuperat de la infecció urinària que l'havia portat a internar-se. No obstant això, una infecció respiratòria va complicar la seva situació i el dimecres 6 de juny de 2012 va entrar en coma i Estela Raval va morir.

Greta y Los Garbo – La Estrella del Sur 1993

Amb lletra de Belén González i la música composada per Beatriz González, Ciro-Cruz González i Ignacio Gómez, us porto aquest tema a càrrec de Greta y Los Garbo. La cançó va ser reeditada l'any 2001 dins d'un àlbum de grans èxits, però durava un minut més que en la primera edició que va ser en el disc "Búscame", editat l'any 1993 i que va ser el seu tercer àlbum. En diverses ocasions us he dit a Un Toc de Rock i avui ho reiteraré que Greta y Los Garbo tenian la millor veu femenina del pop espanyol dels anys noranta, Beatriz González. Greta y Los Garbo es van crear a Valladolid l’any 1989 i eren Beatriz González (Greta) i les seves germanes Belén i Sara González fen els cors. Fins a l’any 1995, també va formar part del grup Ignacio Gómez (veu i teclats). Greta y Los Garbo gravaven per al segell Fonomusic que els va recolzar, però era una discogràfica petita i ja sabeu com funciona el negoci de la música a Espanya, la ràdio fórmula es mou per diners. Jo recordo que vaig entrevistar a les noies de Greta y Los Garbo en una ocasió i va haver molt bon rotllo entre elles i jo ja que eren molt simpàtiques i senzilles i es van marcar una cançó a acapella plena de connotacions gospel que em va fer lucinar. Per cert us diré que Chenoa sempre s'ha confessat una fan de Greta y los Garbo.

Julieta Venegas – Los momentos 2013

Publicat el 19 de març de 2013, aquest tema donava títol al que fins al moment és l'últim disc de la cantant Julieta Venegas, el seu sisè treball d'estudi i que va ser gravat entre febrer i octubre del 2012 en el seu propi estudi a Ciutat de Mèxic. En aquest àlbum compta amb Yamil Rezc i Cachorro López que van ser co·productors al costat de la pròpia cantant i les col·laboracions de Natalia Lafourcade (guitarra i cors), Ceci Bastida (cors), Axcel Lir (baix), a més d'Anita Tijoux i Rubén Albarrán que és cantant del grup Café Tacvba. La pròpia cantant i compositora va explicar que en aquest disc les lletres són molt més reflexives i profundes. El 12 de març del 2013 “Los Momentos" va ser publicat com Streaming Digital a ITunes, dies abans de la sortida oficial del CD, sent la primera artista llatina a fer una cosa així. La portada va ser realitzada per Richard Haines il·lustrador del diari New York Times. Tots els temes van ser composats per Julieta Venegas Percevault que tot i ser mexicana, va néixer a Long Beach, en la Califòrnia nord-americana, el 24 de novembre de 1970. Inicialment va formar part del grup Tijuana No! i va compondre una de les seves millors cançons. L'any 1996 i comptant amb el suport del grup Café Tacvba va signar contracte per llançar-se en solitari i va debutar amb l'àlbum "Aquí" publicat el 1997, des de llavors la carrera d'aquesta cantant, guitarrista, acordionista i compositora ha anat sempre endavant, sent una de les artistes llatines més sòlides del panorama musical actual, calculant-se que ha superat ja els deu milions de discos venuts al llarg de la seva carrera.

Thalia con Michael Buble – Bésame mucho 2012

Una altra important cantant mexicana és Thalia, de nom complet Ariadna Thalía Sodi Miranda i que va néixer a Ciutat de Mèxic el 26 d'agost de 1971. Va començar formant part del grup infantil Din-Din per incorporar-se posteriorment a Timbiriche, una mena de Parchis a la mexicana i pel grup també van passar Paulina Rubio, Sasha Sokol, Benny Ibarra, Eduardo Capetillo, Erick Rubín i uns quants noms més. Des d'aquelles èpoques es diu que Thalia i Paulina Rubio no senten gaire simpatia l'una per l'altra. L'any 1990 va publicar-se ja el seu primer disc com a solista amb el seu nom per títol. Des de llavors la seva carrera ha estat brillant, encara que al nostre país no és massa coneguda ni ha aconseguit cap èxit clamorós, però es calcula que Thalia ha venut més de 40 milions de discos des que va debutar com a solista, sent una de les artistes llatines amb major quantitat de vendes a tot el món. Aquest tema, en el qual compta amb la col·laboració del cantant canadenc Michael Bublé que canta la seva part en anglès, es va incloure en el seu àlbum "Habítame sempre", editat el 19 de novembre de 2012 i que és el seu últim disc d'estudi i el primer amb el segell Sony Music, anteriorment era artista d'EMI, encara que l'any passat va publicar un disc en directe "Viva tour en vivo". La veritat és que en la meva opinió personal, la cantant i el canadenc no van arribar a gravar junts, em fa l'efecte que es tracta d'un muntatge d'estudi. Thalia va manifestar que aquest àlbum era un homenatge a la seva mare Yolanda Miranda Mange que va morir el maig del 2011.

Mocedades – Solo era un niño 1977

Escoltant aquest tema sempre em venen dubtes, es tracta d'una cançó molt reivindicativa en la qual Mocedades ens parlen de repressió, manifestacions i violència, encara que al final em queda el dubte de si estaré equivocat, per tant aquí està i jutgeu vosaltres mateixos. La cançó es va incloure en el seu àlbum "Mocedades 8" que van publicar l'any 1977 i va ser un dels millors singles del disc. Mocedades han estat el millor grup vocal del pop espanyol de tots els temps i els seus jocs de veus van fer història en la música espanyola. Van ser descoberts per Juan Carlos Calderón, mort el 25 de novembre del 2012, que va compondre les seves cançons i va produir els seus discos durant onze anys, també ell va ser l'artífex del canvi de nom ja que quan van començar es deien Hermanas Uranga i posteriorment van passar a ser Voces y Guitarras, debutant com Mocedades l'any 1969 amb el single "Pange Lingua", una cançó que també es va tornar a incloure en aquest disc. Van haver molts canvis en la seva formació, centrada sempre al voltant de la família Uranga. L’any 1973 el grup basc va representar a Espanya en Eurovisió amb el tema "Eres tú" que si bé no va guanyar, avui en dia està considerada la millor cançó en la història del festival i que fins i tot van arribar a gravar-la en anglès classifiquen-la en les llistes del Billboard. Van passar a ser El Consorcio, però em sembla que a finals de la passada dècada van tornar a ser Mocedades i segueixen en actiu, però la veritat es que no estic segur.

Paloma San Basilio – La Fiesta terminó 1985

Quan en els anys vuitanta vaig tornar al món de la ràdio, una de les primeres entrevistes que vaig realitzar va ser a Paloma San Basilio, al pavelló d'esports de Cambrils on va actuar. Em va caure bé des del principi per la seva senzillesa i modèstia, tot i ser una de les millors veus femenines del pop espanyol de totes les èpoques. A partir d'aquest dia ens hem vist de tant en quan, gairebé sempre coincidint amb rodes de premsa o concerts seus. Paloma San Basilio va néixer a Madrid el 22 de novembre de 1950 i ha actuat en escenaris tan rellevants com el Carnegie Hall de New York, el Teresa Carreño de Caracas, Caesar Palace a Las Vegas, Teatro Bellas Artes de Puerto Rico, el  Gibson Amphitheater Universal de Los Angeles o el Jackie Gleason de Miami, on té imposades les mans al Passej dels Estels. Ha protagonitzat tres musicals "Evita", "El Hombre de la Mancha" i "My Fair Lady", els dos últims amb José Sacristán. Al meu entendre, una de les cançons més importants en la carrera musical de Paloma San Basilio ha estat "Beso a beso dulcemente", però aquesta que us he seleccionat avui sempre m'ha encantat i donava títol a un extraordinari LP editat l’any 1985, el que he de destacar de la cançó és que amb ella Paloma San Basilio va representar a Espanya al festival d'Eurovisió de 1985 que es va celebrar a Göteborg, encara que no va guanyar ni es va classificar en els primers llocs, va quedar en el 15 aconseguint sols 36 punts, tot i la qualitat del tema. Durant la seva carrera artística, Paloma San Basilio ha rebeu un munt de discos d'Or i Platí. Va debutar discogràficament amb l'àlbum "Sombras", l'any 1975. Per cert, crec que va ser hostessa del "Un, Dos, Tres", encara que no estic segur d'això.

Maria del Mar Bonet – L’àguila negra 1971

La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet es va donar a coneixer masivament amb aquesta cançó que va publicar el segell Barclay i curiosamenet i tot i ser una bona cantautora, aquesta es una versió i la va portar al èxit la cantant francesa Barbara, però la versió de Maria del Mar Bonet va arrivar a ser Disc d’Or, ja al 1971. Maria del Mar Bonet i Verdaguer va néixer a Palma de Mallorca el 27 d'abril de 1947 i era germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, membre d'Els Setze Jutges i que va ser qui la va recomanar l'any 1967 perquè ella també formés part d'aquesta agrupació pionera de la Nova Cançó si bé ella es va englobar dins d’una nova tendensia que es va dir la Novissima Cançó que era  el mateix, però fet per gent mes jove, entre els que es trovaben Rafael Subirachs, Maria Amèlia Pedrerol i Lluis Llach. La primera vegada que va actuar en públic va ser al pati del mallorquí Castell de Bellver, a Palma, dins el 1er. Festival de la Cançó Catalana de Palma, al costat de Raimon, Núria Feliu, el seu germà Joan Ramon Bonet i uns quants jutges més. Per cert, us explicarem una curiositat, quan va arrivar l’hora de actuar Maria del Mar Bonet va tenir un atac de pànic i no volia sortir a l'escenari, finalment el seu germà la va convèncer i ella va convèncer al públic assistent, degudament assegut en cadires plegables de fusta, com estava manat. Aixo de veure un concert dret es cosa molt més modernilla. L'acte crec que va estar organitzat per Joventuts Musicals de Palma, però no estic segur del tot. La veritat és que l'avui veterana Maria del Mar Bonet sempre ha centrat la seva música en un mestissatge de cultures mediterrànies i ha realitzat molt bones col·laboracions.

Rocío Dúrcal – La gata bajo la lluvia 1981

En la carrera de Rocío Dúrcal, una de les majors icones femenines de la música pop, encara que poques vegades l'hem escoltat a Un Toc de Rock, de fet crec que és la primera vegada que la poso, hi ha grans cançons que han estat cap de llistes a mig món, sobretot en països de l'àrea d'influència llatina, però jo avui i per recordar aquesta bona veu femenina us he seleccionat un tema que no sé el perquè, sempre ha tingut per a mi un encant especial. Per cert el single amb la cançó es va publicar a Espanya a través del segell Ariola i en edició econòmica, amb una portada diferent de la mexicana. Es va editar l'any 1981 i es va incloure a l'àlbum "Confidencias". De veritable nom María de los Ángeles de les Heras Ortiz, la cantant i actriu Rocío Dúrcal, va néixer a Madrid el 4 d'octubre de 1944 i va morir a Torrelodones, Madrid, el 25 de març de 2006, a causa d'un càncer del que feia temps estava sent tractada. Quant a xifres de venda, es calcula que ha superat els 100 milions de discos venuts i és al costat de Gloria Estefan, les cantants llatines que més han venut en el món. Casada amb Antonio Morales Junior, la seva mort va causar posteriors enfrontaments familiars entre aquest i els seus fills. Durant anys va treballar mà a mà amb Juan Gabriel, però la cosa no va acabar bé, en principi es deia que per problemes de gelosia de Junior per la relació entre ells, però sembla ser que no era així, la gelosia la patía Rocío per la relació entre el seu marit i Juan Gabriel. Vull explicar-vos una curiositat sobre el rodatge de la seva primera pel·lícula "Canción de joventud", dirigida per Luis Lucia Mingarro, una quantitat important d'escenes, respecte a exteriors em refereixo, es van rodar a les platges i la zona de la Pineda, terme municipal de Vila-seca, a Tarragona

Pasión Vega – María se bebe las calles 2003

La cantant madrilenya Pasión Vega, nascuda el 23 d'abril de 1976 a Madrid, encara que criada a Màlaga i de veritable nom Ana María Àlias Vega, va gravar aquesta bona cançó que es un crit en contra de la violencia de génere i els maltractaments vers la dona. Es va incloure en el disc compilatori “Carácter Latino” de l’any 2003, si bé ja l’havia gravat abans i també hi era a la banda sonora de la serie “Obsesión” i altres àlbums compilatoris com “New Woman”, “Damas & Reinas”, etc.  Una cosa cal destacar quan parlem profesionalment de Pasión Vega i és que sempre ha sabut envoltar-se de bons músics col·laboradors, entre ells cal destacar el recordat Josep Maria Bardagí, Josep Mas "Kitflus", Ricard Miralles, Miguel Ángel Collado, Víctor Merlo, Pere Bardagí, així com els productors Pancho Varona, José A. Romero i Antonio García de Diego. Els seus inicis van ser molt en la línia de la vella escola ja que la xicota es va dedicar a partir de l’any 1992, a presentar-se a tots els concursos que s'organitzavan i va guanyar uns quants abans de començar a gravar, cosa que va fer amb l'àlbum "Un toque de distinción" de l’any 1996. El 16 de novembre de 2007 Pasión Vega va realitzar un concert conjunt amb Mònica Molina al Palau dels Esports de Santander, titulat "Pasión con Mónica", en el què les dues cantants interpretaven temes dels seus últims treballs fins aquell moment, cantant a duet "La gata bajo la lluvia", l'èxit de Rocío Durcal que hem escoltat abans.

Núria Feliu i Alberto Closas – Paraules, paraules 1989

Aquesta cançó va ser un dels més grans èxits en la carrera de la cantant italiana Mina que també la va gravar comptant amb una veu masculina que en algunes ocasions va ser Adriano Celentano i en altres Alberto Lupo, però crec que també la va gravar amb un actor francès, però no estic segur ja que possiblement estigui confós ja que la cançó va ser també gravada en francès per Dalida i Alain Delon que al seu torn, l'actor també la va gravar amb Celine Dion. "Paraules, paraules" va ser escrita per Gianni Ferrio, Leo Chiosso i Giancarlo Del Re i la primera que es va gravar va ser Mina amb Alberto Lupo l'any 1972. Aquesta gran versió, amb la lletra adaptada al català per Josep Maria Andreu que ens porta l'amiga Núria Feliu compta amb la veu d'un gran actor català que ja no està entre nosaltres, es tracta d'Alberto Closas (Barcelona, 3 d'octubre de 1921 - Madrid, 19 de setembre de 1994) del qual vull recordar la seva pel·lícula "La Gran Família", dirigida per Fernando Palacios i que si bé es va rodar a Madrid, hi ha moltes escenes filmades a Tarragona ciutat i podem veure la Ciutat Residencial i el Balcó del Mediterrani, en aquesta escena se sent una frase genial de un dels nens que crida en veure per primera vegada a la seva vida el mar "Mama, cuanta agua en la calle", crec que era Pedro Mari Sánchez. La Dama de la Cançó, la Noia de Sants, Núria Feliu, es una bona amiga meva, fa mols anys que ens coneixem i de fet jo havia estat el seu representant durant un temps. Aquesta cançó es va publicar dins de l’àlbum “Amb cor i ànima”, editat per el segell Picap l’any 1989. Per cert, Núria Feliu també va editar un Disco Sorpresa de Fundador, un EP amb les cançons “Ja Estic be axi”, “Es Nadal”, “Est Esplendit” i “Tu que est l’únic amor” era de 1970.

Mina – Grande, grande 1973

Tot i el títul de la cançó, veritablement Mina, de què parlàvem abans, si que és gran, és una de les millors veus del pop italià de tots els temps i amb ella acabarem el programa d’avui d’Un Toc de Rock. Mina es diu veritablement Anna Maria Mazzini i va començar l’any 1958 fent-se dir Baby Gate i interpretant temes de rock'n'roll en anglès que més tard es van reditar ja com Mina. L'any 1960 la cantant es va presentar per primera vegada en el Festival de San Remo. L'any 1962 el seu primer embaràs es va convertir en tot un escàndol a Itàlia, ja que Mina i l'actor Corrado Pani, pare del nen, no estaven casats, tot un pecat mortal. La cadena RAI (radiotelevisió pública italiana), la va tenir vetada durant dos anys, després dels quals es van veure obligats a permetre el seu retorn, ja que el públic italià va reclamar insistentment la seva presència a través de milers de cartes a la RAI. En aquest període d'ostracisme Mina va seguir treballant i interpretant cançons, sobretot a Alemanya. A Mina l'anomenaven "La tigressa de Cremona" tot i que ella va néixer a Busto Arsizio, Llombardia, el 25 de març de 1940. Al llarg de la seva carrera musical Mina ha gravat en anglès, italià, francès, turc, japonès i en castellà. Té un total de 121 discos gravats. L'any 2000, va gravar a duet amb Mónica Naranjo "Él se encuentra entre tú y yo", una cançó que apareix en el tercer àlbum de la cantant catalana i titulat "Minage" en honor seu. Per cert que fa més de 30 anys que Mina no aparèix en públic.

La frase per acabar el programa d'avui és de la cantautora nord-americana Eilen Jewell que ens deia en una de les seves cançons

"Algun dia la meva vida haurà acabat i ningú
se'n recordarà del meu nom"

Conclouré Un Toc de Rock per avui i fotré el camp, però abans us deixaré amb la bona companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Tanco la barraqueta i acaba el programa, soc Mario Prades, a reveure

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa  (Link to dowload the radio program)