Un Toc de Rock 08-30

DEGUT    A   QUE   TINC   PROBLEMAS  A  L'HORA

DE   PENJAR  IMATGES  AL  BLOG,  FINS  QUE  NO ACONSIGUEIXI  ACLARIR-ME  I  SOL·LUCIONA-HO,

NO  TIENDREU NI  FOTOGRAFIES NI CARÀTULES . PERDONEU  LES  MOLÈSTIES

Mario Prades

La veritat és que en masses ocasions preocupar-se en excés per les coses que succeeixen contínuament al nostre voltant no serveix de res, els problemes que comporta la vida quotidiana, a més de l'atur, la corrupció política, els delinqüents campant alegrement pels carrers de les nostres ciutats, la pobresa que creix, els avis mantenint als seus fills i néts amb la seva minsa pensió... com us deia obsessionar-se amb tot això no serveix de res. Per tant avui anem a començar Un Toc de Rock des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, obro la barraqueta dien que jo soc Mario Prades, i donant-vos un consell que espero us sigui molt útil "No et preocupis, sigues feliç". Apa, començem.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Bobby McFerrin – Don’t worry, be happy 1988

Començarem Un Toc de Rock d’avui amb un d'aquells temes que ja formen part de la història de la música. Es clar que avui en dia pocs recorden o inclus mai van arribar a saber en el seu moment que Bobby McFerrin no era cantant de pop d’aquets de moda, ell era un gran músic de jazz, cantant a acapel·la i director de Big Bands i aquesta es una de les poques incursions que va fer dins del mon del pop, curiosamente s’el recorda avui sols per aquesta cançó. Bobby McFerrin va néixer a Manhattan, Nova York, l'11 de març de 1950. “No pateigis, se feliç” de Bobby McFerrin va ser la primera cançó de l’historia, cantada a acapel·la que va arribar al número 1 en la llista del Billboard, mantenint-se en aquesta posició dues setmanes al setembre de l’any 1988. A les llistes de l’any va pujat al lloc 37.  El curios i simpatic títol està pres d'una famosa frase de Meher Baba que es va incloure en targetes postals, pòsters, cartells i altres suports. La cançó va ser usada en la banda sonora de "Cocktail", una pel·lícula protagonitzada per Tom Cruise. Més recentment es va tornar a utilitzar en el film "Jarhead". I aclarim una cosa molt important, tot i els rumors sorgits Bobby McFerrin mai es va suïcidar i que jo sàpiga, segueix viu i ballugant la cua. De fet us recordaré que el passat any 2013 va treure un nou disco del que sempre dic que us posaré alguna peça i al final no ho faig, ho esmenaré un dia d’aquests. Per cert, la cançó que escoltem ara sona actualmente en un anunci de televisió.

Michael Bolton & Michael Lington – What’s going on 2013

En el últim disc fins el moment, ´’àlbum “Ain't No Mountain High Enough: Tribute To Hitsville” que va publicar el 18 de febrer del passat 2013 el cantant Michael Bolton, us he extret aquest tema, a duet amb el saxofonista Michael Lington i que és una versió d'un èxit de Marvin Gaye. La veritat és que Michael Bolton té per costum incloure sempre algun duet en els seus discos i en aquest també trobem a Kelly Rowlan i Melanie Fiona. El cantant i compositor Michael Bolton va néixer a New Haven, Connecticut, el 26 de febrer de 1953, es diu en realitat Michael Bolotin i és d'origen rus-jueu. Té en el seu haver diversos premis Grammy, es calcula que ha venut més de 53 milions de discos a tot el món, ha col·locat 8 àlbums entre els deu primers llocs i ha aconseguit dos números 1 amb singles. La veritat és que va començar com a compositor i ha escrit cançons per Barbra Streisand, KISS, Kenny Rogers, Kenny G, Peabo Bryson i Patti LaBelle, entre molts altres. Per cert, des del 12 d'octubre de 2010 Michael Bolton és avi.

The Climax Blues Band – The last chance saloon 1994

Es deien originàriament Chicago Climax Blues Band, però van decidir escurçar, només una mica, el seu nom. Els The Climax Blues Band són britànics i es van crear l’any 1968. La seva música sempre ha estat una fusió d'estils sorgits de R & B que ha anat variant segons les èpoques. Els membres originals de The Climax Blues Band eren els guitarres Peter Haycock i Derek Holt, al costat del teclista Arthur Wood, Richard Jones al baix, George Newsom a la bateria i el cantant, saxo i harmònica Colin Cooper que va morir el 3 de juliol de 2008, però per el grup han passat un munt de músics al llarg de la seva carrera musical. Aquesta cançó, una de les més representatives de la seva àmplia discografia i així mateix una gran balada, us la he extret del doble CD “25 Years 1968-1993” que The Climax Blues Band van editar l’any 1994. De fet crec recordar que fa unes setmanes ja vem escoltar un altre cançó d’aquest disc. Al mes de maig de l’any 2012 el segell Major League Productions Ltd va treure al mercat una grabació inédita del grup, un directe que era un concert d’una gira que van fer l’any 1976 i que es va titular “Climax Blues Band/World Tour 1976

Jackson Browne – Stay 1978

Montse em va tornar a preguntar si recordava que existia aquesta cançó amb sornegueria i aquesta vegada no he caigut en el parany ja que recordo que la vam escoltar al maig de l’any passat, pero com la val la pena tornarem a escoltarla a Un Toc de Rock, no passa rés, sobre tot tenin en compte que desitjos de Montse són ordres, pobre de mi si no, aquí teniu aquest tema, possiblement el més recordat a Espanya del cantant, compositor i guitarra nord-americà Jackson Browne que es va incloure en el seu LP "Running On Empty" que va publicar el 6 de desembre de 1977 i va ser número 3 a les llistes del Billboard. Per cert la cançó que donava títol a l'àlbum es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula "Forrest Gump". A Espanya el single amb "Stay" es va publicar mesos després que als Estats Units. El nord americà Jackson Browne va néixer a Alemanya, concretament a Heidelberg, el 9 d'octubre de 1948. Curiosament en el nostre país a Jackson Browne el identifiquem amb el tema "Stay" que escoltem ara, però que es tractava inicialment d'una versió de farciment i gravada en directe que es va publicar, com us deia, al LP "Running on Emty" i com cara B d'un single i que a més no era seva, es tractava d'un tema composat per Maurice Williams l’any 1953, quan tenia 15 anys d'edat i que va ser gravada pel el seu propi grup Maurice Williams & The Zodiacs l’any 1960 i va aconseguir el primer lloc en les llistes el 21 de novembre de 1960. L’any 1990, la versió original de Maurice Williams & The Zodiacs havia venut més de 8 milions de còpies. A Espanya i tornant a Jackson Browne, van ser més espavilats i Hispavox el va treure en single, però ja com a cara A, en aquesta ocasió no van fotre la pota. Al blog us volie posat la caràtula del single espanyol que va comprar la meva germana i jo li "vaig demanar prestat", però... També va ser versionada pels britànics The Hollies, The Four Seasons, The Virginia Wolves, Andrew Gold, Cyndi Lauper, fins i tot la va gravar Jorge Drexler en el seu disc "Cara B", entre molts altres que la van gravar i molts més que sense gravar-la l'han interpretat en directe. La veritat és que Jackson Browne va realitzar dues versions diferents, va canviar part de la lletra i la va tornar a incloure també en el seu LP "Nowhere". En total Jackson Browne te 12 o 13 àlbums d’estudi, sis més entre directes i recopilatoris i més de 40 singles, però a Espanya es el noi del “Stay”, coses que passan.

Gilbert O’Sullivan – Alone again (Naturally) 1972

Vaig descobrir a Gilbert O'Sullivan quan va arribar al país a fi de promocionar per televisió el seu primer single a Espanya amb el tema "Alone again (Naturilly)" que escoltarem ara a Un Toc de Rock, de fet era el vuité que treia, i em va sorprende, per la qualitat de la cançó i per la seva aparença i és que veure un músic de rock de l'època, en què les llargues chollas era un signe d'identitat, aparèixa tocant el piano i amb la fàbrica de pensar completament afaitada i un sueter amb una gran G al mig del pit, va causar sensació. Amb el temps li va anar creixent el pèl i quan va publicar altres grans èxits com “Claire” o “Get down”, ell portava ja una pelambrera molt important. Raymond Edward O'Sullivan va néixer a Waterford, Irlanda, l'1 de desembre de 1946. De molt jove Gilbert O'Sullivan va aprendre a tocar guitarra i posteriorment el piano. A més a més va tocar la bateria en una banda anomenada Rick’s Blues creada per Rick Davies, el mateix que després formaria Supertramp. Altres grups en què va participar van ser The Doodles i The Prefects. També llavors Gilbert O'Sullivan va començar a compondre les seves primeres cançons, la primera que va escriure va ser "Ready Miss Steady". Aquest tema que us he portat ara es va editar en single l’any 1972 i va arribar al primer lloc de les llistes nord americanes i es va mantenir diverses setmanes en aquest posició, però curiosamente sols va arribar al tercer al Reine Unit. El tema es va incloure en l'àlbum “Back to Front” que també es va publicar l’any 1972.

Alondra Bentley – Star for mummy 2009

El pop ple de suavitat i dolçó d'aquesta cantautora espanyola d'origen britànic, nascuda a Lancaster, el 25 de gener de 1983, però resident a Múrcia, arriba avui a Un Toc de Rock. La cançó ha estat extreta del seu tercer álbum, si bé hi ha fonts que dicen que es el seu primer disc i que de fet va ser l’últim fins el 16 de juliol del passat any 2013 que va treure “Alondra Bentley Sings for Children, It's Holidays!". Aquest álbum es va titular “Ashfield Avenue", va ser editat el març de 2009 i produït por César Verdú. Està considerat per molt crítics com un dels millors àlbums de l’any 2009 i aquests “Estels per la mare” és una de les millors peçes del disc. Alondra Bentley va formar part del grup First Aid i ja en solitari es va presentar a tot els concurs que podia. Alondra és una ferma promesa, ara només resta que es consolidi. Des d'aquí, des de Un Toc de Rock, seguim apostan per ella. Entre els músics que acostumen a acompanyar-la trobem a Caio Bellvesser (contrabaix i piano), Xema Fuertes (guitarra, banjo i timple),  Pepe Andreu (trompeta i fiscorno) i músics del grup Maderita

Katie Melua – Chase me 2013

La cantant d'origen georgià, encara que nacionalitzada britànica Katie Melua, va publicar un nou àlbum "Ketevan" l'any passat, concretament el 16 de setembre. Aquest tema que us ha seleccionat per escoltar en el programa d'avui d'Un Toc de Rock està escrit per ella, conjuntament amb Jepson. L'àlbum va arribar a la tercera posició a Anglaterra. De nom complet Ketevan Melua, la cantautorta Katie Melua va néixer a Kutaisi, Geòrgia, el 16 de setembre de 1984, encara que és britànica de nacionalitat des de l’any 2005. Katie Melua va residir primer a Belfast i posteriorment a Londres. Va ser descoberta per el compositor Mike Batt l’any 2003, quan estudiava a la Brit School for Performing Arts & Technology. Batt anava cercan una cantant capaç d'interpretar jazz i blues per a formar un grup. Finalment la noia es va llançar en solitari i es va convertir en l'artista femenina que més discos va vendre l’any 2004 al Regne Unit en aconseguir col·locar del seu primer àlbum "Call off the search" de 2003, gairebé dos milions de discos, sols a Anglaterra. El va seguir "Piece by piece" de 2005, un àlbum que tot i no arribar a les xifres de venda del primer, va superar el milió tres-centes mil còpies. La veritat és que la noia no descansa, es una pencadora incansable perquè horas d’ara Katie Melua ja ha tret sis o set àlbums més, un d'ells gravat en directe

Andrea Bocelli – Love in Portofino 2013

També l'italià Andrea Bocelli va treure l'any passat un nou treball discogràfic al qual aquesta cançó que us he portat ara "Love in Portofino", li dóna títol. El tenor, músics, escritor i compositor, invidente, Andrea Bocelli, va néixer a la Toscana el 22 de setembre de l’any 1958. La seva carrera lírica es va anan poc a poc barrejan amb el pop i aixó precisament l'ha portat a ser un dels cantants lírics que més discos de pop ha gravat i l’hi ha fet vendre més de 70 milions d’àlbums a tot el món. Aquí al pais posiblemente la seva conçó més coneguda es “Vivo por ella” que ens va cantar a duet amb Marta Sánchez, però que abans ja l’havie gravat amb la també italiana Georgia, de fet ha gravat la cançó amb diverses cantant de tot el mon. Va començar el 1993 i l'any següent participa en la secció oficial del Festival de San Remo amb la cançó "Il mare calmo della sera", obtenint una puntuació rècord en la història del mític festival. Allò va ser la seva plataforma de llançament, de fet l'àlbum que va incloure el tema i al qual donava títol, va ser el seu primer Disc de Platí. El seu àlbum més venedor ha estat "Romanza", publicat l'any 1997 i que va vendre més de 17 milions de còpies a tot el món, s'hi va incloure el tema “Vivo per lei” amb Geòrgia. Per cert, us explicaré una curiositat, el dia 27 maig 2009 va actuar a l'Estadi Olímpic de Roma, a la final de la Champions que enfrontava el Manchester United amb el Barça, que va ser el guanyador. Les peces que va triar Andrea Bocelli va ser una extreta de la banda sonora de "Gladiator" i l'Himne de la Lliga de Campions de la UEFA.

Melissa Manchester – Don’t cry out loud 1978/1983

La cantant i compositora Melissa Manchester va néixer a Annapolis, Maryland, el 15 de febrer de 1951 i va començar a cantar jingles comercials als 15 anys. Va ser descoberta per Bette Midler i Barry Manilow que la van portar com a corista, l’any 1971. Quan Melissa Manchester va decidir llançar-se en solitari, va debutar amb el LP "Home to Myself", el 1973. Té una interessant carrera com a compositora, encara que aquest tema que escoltem ara i que va publicar en single el 11 d'octubre de 1978, és una versió. Va ser escrita per Peter Allen i la lletrista Carole Bayer Sager i la va enregistrar la cantant anglesa Elkie Brooks. El tema interpretat per Melissa Manchester va arribar al lloc 10 del Billboard al març de 1979. La cançó “No ploris en veu alta” donava títol a un àlbum que va aconseguir el lloc 33 en les llistes americanes, si bé jo us la he extret d’un álbum recopilatori de grans èxits que es va titular “Greatest Hits, es clar, i es va publicar l’any 1983, el mateix any en que va guanyar un Grammy, i va arribar al lloc 43 a les llistes de vendes La veritat és que la cantant i compositora Melissa Manchester, malgrat la seva àmplia discografia, no és una artista massa coneguda a Espanya i això que els seus discos, una trentena, s'han anat publicant aquí al país.

James Blunt – You are beutifoul 2004

El britànic James Hillier Blount, conegut artísticament com James Blunt, va néixer el 22 de febrer de 1974 a Tidworth, Wiltshire. Aquest tema que us he seleccionat per escoltar avui és amb tota seguretat el més rellevant hit de la seva carrera i es trobava en "Back to Bedlam", el seu àlbum de debut, publicat l'any 2004. El single amb aquest tema, el tercer que es va extreure de l'àlbum, editat ja el 2005, va ser número 1 al Regne Unit, Canadà i Austràlia, classificant-se així mateix en les llistes nord-americanes. Es calcula que l'octubre del 2012 havia venut 3 milions de còpies només als Estats Units i llavors va aconseguir el primer lloc de les llistes americanes. L'any 2007 va ser nominat a tres Grammy i va aconseguir-ne un, així com va ser també "Millor Vídeo Masculí" i "Millor  Cinematografia" de la cadena MTV. La cançó va ser escrita conjuntament per James Blunt, Sacha Skarbek i Amanda Ghost. En moltes fonts periodístiques es diu que la cançó anava dedicada a una ex núvia de James Blunt anomenada Sharon Grima que va ser directora de càsting per a les pel·lícules de la saga "Harry Potter", tot i que el cantant mai vol parlar d'aquest tema, no ho nega, però tampoc ho confirma. Per cert, James Blunt crec que quan va gravar aquest disc era militar, em sembla que era suboficial, però no estic segur del tot. No recordo si feia una mili de quatre anys o estudiava a l’escola militar.

Kenny Rogers . You decorated my life 1976

De veritable nom Kenneth Ray Rogers, el cantant Kenny Rogers va néixer a Houston, Texas, el 21 d'agost de 1938 i és un dels grans del country americà, si bé els seus coquetejos amb el pop van fer que fos criticat pels puristes del gènere. De fet ell ha aconseguit molt èxits en les llistes de pop. El seu pèl i barba, prematurament enblanquits s'han convertit en el seu senyal d'identitat. Va començar amb el The Bobby Doyle Trio i va treballar amb diversos grups i cantants, però la seva etapa més brillant abans de començar en solitari va ser amb Kenny Rogers and The First Edition, destacant els singles "Something's Burning" i "Ruby, Your say Take Your Love To Town" que aquí la van traduir com "Ruby, no juguis amb l'amor" i que son els únics que van sonar al nostre pais. L'any 1976 Kenny Rogers va començar ja a gravar pel seu compte, inician una brillant carrera i a més del country, ha incursionado en el swing i el jazz. Kenny Rogers va ser un dels molts cantants que van intervindre a la grabación del "We Are The World" a l’any 1985, sota la direcció de Quincy Jones. La cançó que us he seleccionat avui per escoltar a Un Toc de Rock és de 1979 i va aconseguir el setè lloc en les llistes de pop i el primer a les de country. Jo us l'he extret d'un recopilatori ple de bones cançons titulat "Kenny Rogers' Greatest Hits" editat l’any 1979. Probablement la millor cançó o la més recordada en la carrera del cantant texà Kenny Rogers sigui "El jugador" que fins i tot va tenir la seva pròpia pel·lícula.

Bread – Make it with you 1970

Un bon grup, en aquest cas de Los Angeles, però dins d’una línia acústic-vocal similar a la de Crosby, Still & Nash, van ser Bread, una banda que actualment està considerada com els pares del soft pop. Al principi Bread van ser sols un tercet, integrat per David Gates, Jimmy Griffin i Robb Royer, posteriorment van incloure al bateria Mike Botts. L’any 1971 Royer va ser reemplaçat per Larry Knechtel. Bread van funcionà de l’any 1969 fins 1973, però van tornar un altre vegada l’any 1977 per desfer-se dos anys més tard. Encara Bread va realitzar un altre tímid intent per tornar el 1996, però no va fructificar. "Make it with you" que escoltem ara, es una cançó composada pel multiinstrumentista i cantant del grup David Gates que també va ser el productor i que aquí a Espanya es va traduir com "Aconseguir-ho junts ", va ser el millor single de Bread i l’unica cançó seva que va sonar a Espanya, es trobava en el seu segon àlbum titulat "On the Waters" que es va editar l’any 1970, va ser el seu únic número 1 en les llistes americanes i va pujar fins el lloc 5 a Anglaterra, on també va ser Disc d'Or.

Chicago – Hard to say I’m sorry 1982

Ara a Un Toc de Rock d’avui escoltarem als Chicago que són, juntament amb Blood, Sweat & Tears i Wheater Report, les bandes més representatives del jazz-rock als Estats Units. Chicago es van crear l’any 1967 i com us vaig dir en programas de la passada temporada, van tenir problemes pels drets del nom. Inicialment es van fer dir Chicago Transit Authority, però resulta que aquest era el nom de l'empresa de transport públic de la ciutat, la companyia de tramvies, i ells es van veure forçats a canviar-lo després del primer disc per que a l'empresa metropolitana no els hi va fer cap gracia. Per cert i cosa curiosa, El "Chicago 1" perquè ells sempre han numerat els seus discos llevat recopilacions i directes, als Estats Units es va vendre com a doble vinil, però aquí els directius de CBS no ho tenien clar i van treure dos LP's simples, el primer es va titular "Chicago" i el segon "I'm a man". Ah, el seu segon disc als Estats Units també va ser doble. Tot un repte per a una banda novell. Chicago va estar integrat inicialment, per Lee Loughnane (trompeta), James Pankow (trombó), Walter Parazaider (saxos i flauta), Robert Lamm (veu, piano i orgue), Terry Kath (guitarra i veu) que va morir a mitjans de els 80, Peter Cetera (baix i veu) i Danny Seraphine (bateria i percussió). Quan semblava que estaven en decliu i havien patit canvis en la formació, al juny de 1982 van publicar "Chicago 16" on estava el baladón "Hard to say I'm sorry" que va pujar ràpidament al primer lloc de les llistes i els va tornà al cim de la popularitat i que ara sona per vosaltres a Un Toc de Rock, demostran que molts crítics, en masses ocasions: "Quan no posan la pota, es perque l'estan cambian de lloc"

Cher, Chrissie Hynde, Neneh Cherry & Eric Clapton – Love can build a bridge 1999

Cher té un nou disc al mercat publicat el passat 2013 i del que ja hem escoltat un parell de cançons i no fa massa, però el tema que us porto ara a Un Toc de Rock “L’amor pot construir un pont” no és nou. Es tracta d'una cançó que ja va ser èxit en la interpretació que van realitzar molt abans The Judds, mare i filla. És una composició de John Barlow Jarvis, Naomi Judd i Paul Overstreet. Aquest tema que ens porta Cher per tancar el programa d’avui es trobava en l'àlbum recopilatori "The Greatest Hits", publicat el 30 de novembre de 1999 i en aquesta cançó compta amb les col·laboracions de Neneh Cherry, Chryssie Hynde de The Pretenders i el guitarra Eric Clapton. El single va arribar a la primera posició al Regne Unit, però curiosament no es va classificar als Estats Units. La cantant, actriu, compositora i productora Cherilyn Sarkisian Lapierre, coneguda com Cher, va néixer a El Centro, Califòrnia, el 20 de maig de 1946. En els seus inicis i durant els anys 60, va formar parella professional amb el que era llavors el seu marit Sonny Bono, dien-se Sonny & Cher. El matrimoni de Sonny i Cher va durar fins l'any 1975, es van divorciar el 23 de juny i també va ser la seva fi com parella artística. En el seu apartat com a actriu, Cher ha guanyat un Oscar pel seu paper a "Encanteri de Lluna", de 1987. Cher ha venut més de cent milions de discos a tot el món, sent una de les cantants amb més vendes en la història. La veritat és que la iaia Cher ha de tenir accions del seu cirugià plàstic ja que si mireu imatges de la seva època amb Sonny & Cher us adonareu que està completament "restaurada". Sonny Bono va deixar la música per dedicar-se a la política, sent congressista, va morir el 5 de gener de 1998 als 62 anys d'edat.

La frase per tancar el programa la va dir el polític Manuel Azaña i la veritat, crec que encara avui, hauria de ser d'obligada aplicació.

"Si parléssim només i exclusivament del que sabem, es produiria un gran silenci que ens permetria pensar”

Tancaré Un Toc de Rock per avui i tocaré el dos. Soc Mario Prades i abans de marxar us deixaré amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Ata tanco la barraqueta i a reveure.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç perdescarregar-se el programa  (Link todowload the radio program)