Un Toc de Rock 08-32

He rebut diversos correus i també missatges a través del facebook de la Montse dient-me que fes un programa sobre les Dives del pop i avui m'he sentit inspirat. La veritat és que tindrem pop, però també soul, R & B, jazz, rock, blues... en fi, tindrem una mica de tot, però amb un nexe comú, totes les cançons que escoltarem estaran interpretades per una extraordinària veu femenina de l'escena internacional, de fet, fins i tot la dita será d’una gran actriu, per tant ara començarem Un Toc de Rock, des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa, obro la barraqueta, soc Mario Prades i avui anem a donar el protagonisme a les nenes.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Tina Turner – What’s love got to do with it 1984

Comencem amb Anna Mae Bullock, veritable nom de Tina Turner que va néixer a Nutbush, Tennessee, el 26 de novembre de 1939 i els seus gens són barreja de negre i pell roja. Cantant, compositora, ballarina i actriu, porta més de cinquanta anys donant canya. Quan va començar i formava duet amb el seu marit, el maltractador Ike Turner, portaven un grup de ballarines anomenades The Ikettes que mai acaben les gires, ella les s'esgotava i més d'una decidia abandonar abans d'acabar-se i això que a més de ballar, Tina també cantava. Tina Turner ha guanyat 8 Grammy i ha venut més de 180 milions d'àlbums a tot el món. L’any 2008 va abandonar el seu retir per recórre el món amb la seva gira "Tina!: 50th Anniversary Tour" que es va celebrar el 2009 i va ser una de les més rendibles de la història de l'espectacle. Aquest tema es trobar-va en el seu àlbum "Private dancer" que es va editar el 29 de maig de 1984 i ha estat un dels seus millors discos des del seu divorci, aconseguin 5 discos de Platí només als Estats Units. Es calcula que del álbum es van vendre més de 20 milions de còpies a tot el món. Aquest tema "Què té l'amor a veure amb això?" va ser el segon single i va arribar als primers llocs de les llistes tant als Estats Units com a Anglaterra. Per cert, en una de les varies entrevistes que li he fet, li vaig preguntara Tina Turner que opinava de que es digués d'ella que tenia les millors cames del rock, es va fer un fart de riure, però em mirava d’aquesta forma coqueta de mirar que tenen les noies quan els dius alguna cosa que els ha agradat sentir. Per cert, en el tema que dóna títol al LP col·labora Mark Knopfler que crec, si no em falla la memòria, va ser l'autor de la cançó “Private dancer”.

Aretha Franklin – I say a little player 1969

Aquesta peça és al meu parer el millor tema en la carrera musical de Lady Soul. Curiosament quan es va editar a Espanya l’any 1969 el single de Aretha Franklin, van col·locar la cançó a la cara B i a la A "La casa que Jack va construir". Per aixó jo sempre dic, parlan dels AR de moltes casas de discos, allors de ¡Lumbreras! Quan s’en van adonar que la peça que més agradava al públic era a la cara equivocada es van donar pressa en retirar els discos que quedaven a les botigues i el single es va reeditar amb "Reso una petita oració" en el lloc correcte, com a cara A. El colossal error està testimoniat amb la caràtula del single que us mostraia al blog perquè ho comproveu per vosaltres mateixos, però no mén surto, i és que jo sóc dels que van comprar el single d'Aretha Franklin nomes sortir i em vaig quedar amb un dels que tenen valor de col·leccionisme. De fet hi ha molts perquè es venia molt bé, per aixó no està excessivament valorat, precisament per aquest fet. El més curios del cas és que en els Estats Units les cançons del single d’Aretha Franklin respectaven aquest últim ordre, és a dir que "Say a little player" va ser cara A. Es va editar l’any 1968 i va aconseguir el lloc 3 en les llistes de R & B i el 10 a les de pop. Aretha Franklin va néixer el 25 de març de 1942 a Memphis, Tennessee i és coneguda com Lady Soul o Queen of Soul. Aretha Franklin és una de les veus que més han influenciat a les cantants de rhythm and blues i funky de les posteriors generacions

Cher – Save up All your tears 1991/2003

Des de l’àlbum “The very best of Cher” que la cantant nord-americana va publicar l'any 2003, us he extret aquesta bona cançó que ara compartirem a Un Toc de Rock, encara que originalment s'havia editat en single, l'octubre de 1991 i es va incloure a l'àlbum "Love Hurts" que a Europa es va publicar amb diferent portada que al seu país. El novembre del 2011 es va certificar que havia venut més de sis-centes mil còpies només a les terres de l'Oncle Sam. El single amb aquest tema va aconseguir el lloc 16 en els Estats Units i el 37 a Anglaterra, Havia estat escrit per Desmond Child i Diane Warren i la primera que la va gravar va ser Bonnie Tyler en els 80. Existeixen altres bones versions de la cançó a càrrec de Freda Payne i Robin Beck. La cantant, actriu, compositora i productora Cherilyn Sarkisian Lapierre, coneguda com Cher, va néixer a El Centro, Califòrnia, el 20 de maig de 1946, te 67 anys. En els seus inicis i durant els anys 60, va formar parella professional amb el que era llavors el seu marit Sonny Bono, dien-se Sonny & Cher. El matrimoni de Sonny i Cher va durar fins l'any 1975, es van divorciar el 23 de juny i també va ser la seva fi com parella artística. En el seu apartat com a actriu, Cher ha guanyat un Oscar pel seu paper a "Encanteri de Lluna", de 1987. Cher ha venut més de cent milions de discos a tot el món, sent una de les cantants amb més vendes en la història. La veritat és que Cher ha de tenir accions del seu cirugià plàstic ja que si mireu imatges de la seva època amb Sonny & Cher us adonareu que està completament "restaurada". Sonny Bono va deixar la música per dedicar-se a la política, arribant a ser congressista, va morir el 5 de gener de 1998 als 62 anys d'edat.

Nina Simone – My baby just cares for me 1958/1987

Nina Simone va ser una gran cantant i pianista de jazz i R & B nord americana, establerta durant molr anys a França, però Nina Simone  tenia un greu problema que provocava que els músics la abandonessin sense acabar les gires, li donava massa abundantment a la beguda. Quan actuava havia moments que tocava cançons que no eren la que havia anunciat, els músics començaven tocant una i ella seguia amb una altra diferent i havia ocasions en que ni tan sols sabia que estava tocant i cantant i això "cremava" als músics que la acompanyaven. M'ho va comentar un ajecutiu de la seva empresa de management a Espanya que estaban molt farts d’ella. Nina Simone, de veritable nom Eunice Kathleen Waymon va néixer a Tryon, Estats Units, el 21 de febrer de 1933, va morir en Carry-le-Rouet, França, un 21 de abril de 2003. Aquest tema correspon a la seva primera època. Va ser escrit per al film "Whoopee! L’any 1928 i el va gravar primer Eddie Cantor. Nina Simone el va gravar l'any 1958 per l'àlbum "Little Girl Blue", tot i que va ser recuperat el 1987 amb un videoclip de ninots de plastilina i que va representar tot un descobriment per a les noves generacionsd’aquesta gran cantant de color. A partir d'aquell moment la cançó va tornar a formar part del seu repertori habitual i va donar títol a un parell de recopilacions.

Patsy Cline – Crazy 1961

Encara que ubicada dins l'univers de la música country, aquesta extraordinària balada va ser el gran èxit en la carrera de la cantant Patsy Cline, un tema que com podreu comprovar està molt més proper al pop o al soul que al country que ella interpretava. El single de Patsy Cline va arribar al lloc 9 en les llistes de pop del Billboard i al segon en les de country. El veritable nom de Patsy Cline era Virginia Patterson Hensley. Cline era el cognom del seu primer marit, Gerald Cline, un magnat de la construcció amb qui es va casar l'any 1953 i del qual es va divorciar al 1957. Patsy Cline va néixer a Winchester, Virginia, el 8 de setembre de 1932 i va morir a l'edat de 31 anys quan l'avió en què volava des de Kansas City es va estavellar a la localitat de Camden, a l'estat de Tennessee, el 5 de març de 1963. Malgrat la seva prematura mort Patsy Cline va ser una de les cantants més influents en la música popular americana i el country-folk. "Crazy" va ser escrita per Willie Nelson quan començava i inicialment la va titular "Stupid", però davant la negativa reacció de productors i discogràfiques va decidir canviar-li el títol. Us explicaré una curiositat, Willie Nelson va compondre la cançó per al cantant Billy Walker, però aquest la va rebutjar en considerar que no seria un hit. Lumbreras!. Finalment la va gravar Patsy Cline i va ser publicada com a single el 16 d'octubre de 1961, estava inclosa en el seu LP "Patsy Cline Showcase" que s'havia editat un parell de mesos abans. L’any 1985 es va estrenar una pel·lícula sobre la vida de Patsy Cline titulada "Sweet Dreams", en la qual el paper de la cantant va ser interpretat per Jessica Lange. Per cert, es diu que les sessions de gravació d’aquest tema van resultar molt dures i esgotadores per Patsy Cline ja que es trobava convalescent d'un accident de trànsit i tenia un parell de costelles trencades. Això li produïa dolors quan cantava el tema i no aconseguia arribar als tons més alts. Finalment es va prendre uns dies de descans i l'orquestra va gravar les bases musicals. Dos dies més tard, Patsy Cline va arribar a l'estudi de gravació caminant amb crosses i va decidir gravar la part vocal d’una sola presa per evitar qualsevol problema. Es va realitzar el 21 agost 1961 i va resultar perfecta. Per cert que en moltes de les seves gravacions, el guitarrista és el gran Hank Garland que també va tocar amb Elvis Presly i Roy Orbison.

Whitney Houston – Greatest love of All 1985

Ara a Un Toc de Rock us he portat "L'amor més gran de tots" que ens arribarà amb la veu de la cantant i actriu de color Whitney Houston. Aquest tema va ser el quart single que es va extreure de l'àlbum "Whitney Houston", el seu primer treball discogràfic, editat el 14 de febrer de 1985 i que va vendre més de 30 milions de còpies. Aquesta cançó va ser composada per Michael Masser i Linda Creed i abans l'havia gravat George Benson que la va incloure en el film "The Greatest", de 1977. Tot i que el tema es va classificar en llistes, l'èxit obtingut per Whitney Houston va ser molt superior ja que la va posar en el primer lloc del Billboard i en tres llistes diferents. També va ser número 1 a Austràlia, encara que a Anglaterra només va arribar al vuitè lloc. Estem escoltant la versió que es va incloure en el single ja que en la de l'àlbum la introducció era un piano, aquí es tracta d'un teclat. Cal dir que en posteriors reedicions del disc ja només es va incloure la versió amb teclat, aquesta que estem escoltant ara. Per cert, Whitney Housto amb la cançó “I will always love you” de 1992, va aconseguir entrar al Llibre Guinness dels Rècords com "El senzill d'una solista femenina més venut en la història de la indústria musical britànica" i amb ell va superar a Jennifer Rush que el tenia abans d’ella. Whitney Elizabeth Houston va néixer a Newark, Nova Jersey, el 9 d'agost de 1963 i és filla de la cantant de gospel Cissy Houston i neboda de Dionne Warrick que de fet, és cosina de la seva mare, Dionne va ser la seva padrina musical. Encara que en moltes biografies es diu que Dionne Warrick i Whitney són cosines, això no és cert, ho és de la seva mare. Whitney Houston té també el rècord de ser la dona que ha estat més setmanes en el número 1 del Billboard amb els seus àlbums "Whitney Houston", "Whitney", "Waiting to Exhale" i la banda sonora de "El Guardaespatlles" que va estar en el primer lloc un total de 50 setmanes. La veritat és que les drogues van consumir la carrera musical d'aquesta gran cantant i actriu de color, una de les millors veus del pop internacional. Whitney Houston va morir a Los Angeles el 11 de febrer de 2011.

Celine Dion – My heart will go on 1996

Gràcies a aquesta cançó "El meu cor seguirà endavant", la cantant canadenca Celine Dion va ser reconeguda mundialment com la diva musical que és. Va ser escrita pel compositor i director d'orquestra James Horner que està especialitzat en bandes sonores i es va incloure com a cançó estrella a del film "Titanic" de James Cameron i tot i reconèixer que es tracta d'una bona pel·lícula, és que No s'acaba mai! crec sincerament que és excessivament llarga, li sobra metratge. El tema va obtenir un Oscar l'any 1997 com a Millor Cançó Original i un altre com a Millor Banda Sonora, clar que James Horner ha estat nominat també per “Avatar”, “Campo de sueños”, “Braveheart”, “Apolo 13”, “Aliens” i unes quantes més. Celine Dion, a més d'interpretar-la a la banda sonora del film, també la va incloure en el seu àlbum "Let 's Talk About Love" que es va publicar el 3 de febrer de 1998. Aquest tema va ser número 1 en un munt de països, entre ells Estats Units, França, Regne Unit, Canadà i Austràlia i està considerada la cançó que més ha venut en el món, interpretada per una fèmina. Va superar els 30 milions de discos venuts. Amb aquest tema va passar una cosa curiosa, Celine Dion no volia gravar-la, no li va agradar i opinava que era "inapropiada" per a ella. Va ser el seu marit i manager René Angelil qui la va convèncer per fer una demo, però després de realitzar-la, ella va seguir negant-se a gravarla, per la qual cosa René, sense dir-li rés, va buscar un bon enginyer de so i al costat dels productors Walter Afanasieff i el mateix James Horner, van treure la veu de la demo incloent l'acompanyament orquestral i aquest va ser el resultat final. Està considerada també com la cançó més radiada en el món. Celine Dion, encara que aquesta faceta sigui poc coneguda al nostre país, grava discos tant en anglès com en francès, ja que ella és de la part francòfona del Canadà, va néixer a Charlemagne, Quebec, un 30 de març de 1968 i el seu nom complet és Céline Marie Claudette Dion.

Cyndi Lauper – Romance in the dark 2010

La menuda i veterana cantant i actriu Cyndi Lauper va treure l’any 2010 un disc ple de blues i bones col·laboracions. Es tracta de l'àlbum "Memphis Blues" publicat el 22 de juny que va tindre bones xifres de vendes i va ser molt ben acceptat per la crítica. El tema que us he seleccionat  es va gravar en els estudis Electraphonic a Memphis, Tennessee i inclou aparicions d'artistes convidats com B.B. King, Jonny Lang, Allen Toussaint, Ann Peebles i Charlie Musselwhite. Gravat amb músics de sessió en directe i amb só analògic, amb els arranjaments de Cyndi Lauper en el propi estudi. Va sé produït per Scott Bomar i barrejat pel seu col.laborador habitual William Wittman. Entre els músics de sessió trobem els veterans Lester Snell i Skip Pitts, amb Leroy Hodges i Howard Grimes. També el trompetista Marc Franklin i els saxofonistas Kirk Smoth i Derrick Williams a la secció de metalls. Cyndi Lauper va néixer a Brooklyn, Nova York, el 22 de juny de 1953 i el seu nom complet és Cynthia Ann Stephanie Lauper, va vendre més de 30 milions d'àlbums arreu del món i va ser la primera cantant femenina a tenir 4 singles d'un mateix àlbum en el top 5 del Billboard, si bé fa ja un grapat d'anys que no asoleig un nou hit a dalt de tot de les llistes. També ha sortit en un episodio de Los Simpsons.

Sam Brown – Stop! 1988

Aquest tema és el gran èxit de la cantant i compositora anglesa Sam Brown i possiblement l'únic pel qual se la coneix aquí a Espanya, tot i que té una carrera professional que imposa. Va néixer el 7 d'octubre de 1964, a Stratford, Londres. Es pot dir que la carrera de Sam Brown va començar als 12 anys, fent cors en un disc de Small Faces i als 20 anys havia cantat ja amb Steve Marriot, Sade, Spandau Ballet i Barclay James Harvest. "Stop!" Es va publicar en single l’any 1988 i va aconseguir el lloc 65 del Billboard i es va mantenir deu setmanes en llistes, arribant al lloc 12 a Anglaterra, la cançó va ser composada per ella al costat de Gregg Sutton i  Bruce Brody. El tema donava títol al primer dels seus àlbums, un disc de Sam Brown que va vendre més de dos milions i mig de còpies i va ser disc de Platí. L’any 1994 Sam Brown va col·laborar amb Pink Floyd en l'àlbum "The Division Bell" i els va acompanyar en el tour respectiu. Va tornar a col·laborar amb ells en el CD "P.U.L.S.E." de 1995. Sam Brown també ha treballat en gravacions i gires amb David Gilmour, George Harrison, Deep Purple, Nick Cave i The Firm. Quan es va celebrar el concert homenatge a George Harrison "Concert for George", l’any 2002, Sam Brown va cantar el tema "Horse to the Water". Per cert "Stop!" Va ser versionat per la cantant i model britànica Jamelia l’any 2004. En total Sam Brown te gravats set álbums d’estudi i un recopilatori, si no em falla la memoria.

Dinah Washington – Mad about the boy 1952

També la televisió i la publicitat van fer que les noves generacions descobrissin aquest tema i a la cantant de color Dinah Washington quan l'any 1992 es va començar a emetre un espot publicitari dels pantalons Levi's en el qual aquest tema era la banda sonora i va tornar a reeditar-se en single i aprofitant l'estirada, van començar a sorgir recopilatoris de la cantant amb aquest tema per títol, al costat de allò de "Greatest Hits" o “The very best”, havia de seguir traient-li suc a la mamella. La veritat és que Dinah Washington la va gravar a l'any 1952, però havia estat escrita al 1932 per l'actor, cantant i compositor Sir Noël Coward i abans de Dinah, ja s'havien realitzat unes quantes gravacions a càrrec d'altres cantants. Dinah Washington va treballar dins de diversos gèneres musicals, R & B, swing, jazz, blues i soul. El seu veritable nom era Ruth Lee Jones i va néixer a Tuscaloosa, Alabama, el 29 d’agost de 1924. Dins de la seva àmplia carrera també cal destacar la cançó "What a Diff'rence a Day Makes", de fet Dinah Washington es va especialitzar en balades. La cantant sempre va tenir problemes de pes i Dinah Washington va morir a Detroit, a causa d'una sobredosi accidental de píndoles aprimants, barrejades amb alcohol, un 14 d'desembre de 1963, tenia 39 anys. La seva vida sentimental va ser molt intensa i conflictiva, va estar casada en set ocasions, a més d'haver mantingut nombroses relacions amoroses, algunes bastant tempestuoses.

Beyonce – At last 2008

Ara a Un Toc de Rock i des de la banda sonora del film "Cadillac Records", un doble CD, us porto, tal com us vaig prometre fa ja unes quantes setmanes, a Beyonce interpretan de forma extraordinària aquesta versió del “Per fi”, tot un clàssic de l’Etta James, paper que ella interpreta en la pel·lícula i que a més a més, va ser produïda per ella mateixa. Aquest film es l’historia del segell Chess Records, el creador del anomenat dins del mon del blues “So de Chicago”. Leonard Chess, el propitari del segell, va entendre a Etta James com una cantant de balades amb un potencial per al blues i va innovar el concepte de R & B, en la gravació original d'aquest tema per l’Etta, feta l’any 1961, va fer que la acompanyés una orquestració de violins, tan al enregistrament d'aquesta cançó, com a "Trust in me", cosa que era tota una novetat en el mon del blues.fa una bona interpretació com a actriu i com a cantant de l’Etta James, la veritat és que com a cantant en aquesta pel·lícula Beyonce hem sorprent i molt, te uns registres que no me imaginave. El seu nom complet és Beyonce Giselle Knowles i va néixer el 4 de setembre de 1981 a Houston, Texas. Va començar formant part del grup Destiny's Child, al costat de Kelly Rowland i Michelle Williams, per cert que l’any 2012 es va publicar un recopilatori de grans èxits de les Dentiny’s Child. La pel·lícula "Cadillac Records" es va estrenar el desembre del 2008 i com os deia, era la història, molt romàntica i novelada, aixó si, del segell Chess Records, amb els actors Adrien Brody i Jeffrey Wright, a part de Beyonce. La veritat es que la banda sonora es veritablement genial.

Roberta Flack – The first time ever I saw your face 1969

Encararem la recta final del programa d’avui d’Un Toc de Rock amb tot un “peaso cansión” que ens portarà aquesta gran veu nord americana de color. Nascuda a Black Mountain, Carolina del Nord, el 10 de febrer de 1939, Roberta Flack és una de les grans veus del soul dels 70. Sobretot gràcies a dos temes "The first time ever I saw your face" que escoltem ara i "Killing em softly with his song" que va ser declarada com la "Millor cançó de l'Any 1973" i va rebre dos Grammys, a part de ser n º 1 durant 6 setmanes. Curiosament aquesta cançó que ara sona interpretada per Roberta Flack es va incloure en el seu primer àlbum titulat "First take" i que va publicar l’any 1969, però el tema va passar prácticamente desapercebut fins que es va incloure en la banda sonora de la pel·lícula "Play Misty for Em", llavors el single que es va reeditar, es va convertir en número 1 i va romandre en el primer lloc de les llistes americanas sis setmanes, convertint-se en un dels majors hits de 1972 i s’en declarada “Cançó de l’any”. La cantant de color Roberta Flack va ser descoberta per Less McCann quan cantava en un club de jazz. Molt poc després i gràcies a ell, va signar contracte amb la discogràfica Atlantic i va començar la seva brillant carrera.

Billie Holiday & Louis Armstrong – Summertime 1936

La de Billie Holiday i Louis Armstrong va ser la millor versió que s'ha fet d'aquest tema, tot un clàssic de George Gershwin amb lletra de DuBose Heyward que van compondre per a l'òpera-jazz "Porgy and Bess" l’any 1935. Eleanora Fagan Gough, veritable nom de Billie Holliday, va néixer a Filadèlfia el 7 d'abril de 1915 i va morir a Nova York un 17 de juliol de 1959, a causa d'una cirrosis hepàtica. Era coneguda com Lady Day. La cantant de color Billie Holiday es va unir a un grup de músics dirigits per Benny Goodman, debutant el 27 de novembre de 1933 amb la cançó "Your Mother's Son-In-Law". Billie Holiday va ser una de les cantants negres de jazz que tenia millor reputació professional, tot i que la seva veu era molt baixa, apenes una octava, cosa que compensava amb una gran expressió emocional. Fumava marihuana des dels dotze o tretze anys d'edat. No obstant això, van ser l'heroïna i l'acohol els que van destruir a Billie Holiday. Al costat d'ella trobem en aquesta gravació de l’any 1936 al gran trompetista Louis Armstrong (Nova Orleans, 4 d'agost de 1901 - Nova York, 6 de juliol de 1971), també conegut com Satchmo i Pops i en aquest tema, a més d'usar la trompeta tan bé com solia fer-ho, també canta amb la seva veu característica. També va col·laborar el pianista Charlie Beal. D’aquesta cançó es calcula que s’han fet més de 33.000 versions al llarg dels anys. I amb aquesta gran cantant de color acabarem aquest programe dedicat a les dones, on hem tingut un grapat de Divas. És clar que no han estat totes les que Són, però Són totes les qui estan

La dita d’avui es de l’actriu Anjelica Huston que va manifestar

“On hi ha edat hi ha evolució, on hi ha vida
hi ha creixement”

Tanco Un Toc de Rock per avui i marxo, però abans de tocar el dos us deixo amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Ara tanco la barraqueta, soc Mario Prades i us dire que no feu rés que jo no farie, a reveure

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa  (Link to dowload the radio program)