Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-s’els,
sempre situat a peu de pàgina
En ocasions la música en lloc d'unir, crea discrepàncies i
disputes. Hi ha cançons que arriben a molestar a molts, encara que són del grat
d'un altre gran nombre de persones. En la variació i els colors es troba el gust,
deia aquell poeta. A Un Toc de Rock,avui escoltarem tres cançons lligades
entre si per la polèmica, val a dir que finalment la cosa va acabar bé, encara
que aquest "bé", posem-ho entre cometes. Recorrerem països i
escoltarem música d'estils diversos, de temps llunyans i presents, però amb un
nexe comú d'unió, la qualitat. Per tant i des de La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emissores que emeten el programa, escoltarem ara per començar
una cançó que ens parla de noies joves, jo soc Mario Prades i obro la
barraqueta dient
Benvinguts a Un Toc de Rock
Bruno Mars – Young girls 2012
Aquest tema amb el que obro avui Un Toc de Rock també obre
el últim treball discogràfic de Bruno Mars fins el moment, titulat genèricament
"Unorthodox Jukebox", el seu segon àlbum i que va publicar el 11 de
desembre de 2012 al nostre pais, si bé en els Estats Units sortiria el dia 6.
El cantant, guitarra, compositor i productor musical nord-americà, de veritable
nom Peter Gene Hernández Jr va néixer a Honolulu, Hawaii, el 8 d'octubre de
1985, però és d'ascendència filipina per part de mare i porto-riquenya per la
del seu pare, una curiosa barreja cultural. Pel seu primer disc publicat el 4
d'octubre de 2010 i titulat "Doo-Wops & Hooligans" que va ser
Disc de Platí als Estats Units, va ser nominat set vegades als Grammy,
aconseguint el de Millor Interpretació 
Masculína de Pop, per el tema "Just
the Way You Are". Del segon àlbum es va extreure com a senzill promocional
"Locked Out of Heaven" que va ser Disc d'Or a Canadà, tot i que crec
que el single no ha estat publicat a Espanya. El 19 de setembre de 2010,
Bruno Mars va ser arrestat a Las Vegas per possessió de cocaïna. Va ser
condemnat a una multa de 2000 dòlars i 200 hores de servei a la comunitat.
També l'obligava la sentència a realitzar un curset sobre drogues. El cantant
Bruno Mars va assumir la seva culpa i va demanar perdó assegurant que era la
primera vegada que prenia drogues. En la seva faceta com a compositor Bruno
Mars ha escrit i produït temes per Brandy, K'naan, Sean Kingston, Mike Posner,
Shontelle i les Sugababes, entre d'altres.
Ringo Starr
– Can’t do it wrong 2010
Ringo Starr va ser el Beatle més discret, aquell que sempre
semblava estar a l'ombra dels seus companys, però al mateix temps Ringo Starr
va ser l'autèntic aglutinador i pacificador del grup despres de la mort de
Brian Epstein. La veritat és que la seva importància com a instrumentista mai
ha estat reconeguda com es mereix. Ringo era esquerrà i això crea veritables
problemes en els bateries, sobretot si tenim en compte que ell es posava la
bateria com un dretà, això li va conferir un estil que encara avui és admirat
pels professionals de l'instrument. També Ringo Starr va ser el primer a posar
la bateria a sobre d'una tarima en les actuacions, cosa que avui és habitual en
gairebé tots els grups, però que Richard Henry Parkin Starkey Jr, nascut a
Liverpool el 7 de juliol de 1940 i conegut per tots com Ringo Starr, va ser el primer a fer-ho. Aquest tema us ho extrec de l'àlbum "Y not", el seu
quinzè disc d'estudi i que Ringo va publicar a Espanya el 2 de febrer del 2010
i a l'estranger el 12 de gener. Va està produït pel propi 
Ringo Starr i en aquest
disc col·labora el que va ser el seu company a The Beatles, Paul McCartney.
Ambdós realitzen un duet en el primer single que va ser "Walk with
me", una cançó sobre la força de l'amistat, composada per Ringo Starr i
Van Dyke Parks. A més a més Paul McCartney toca el baix en "Peace
dream". Col·laboren també
posant veus Joss Stone, Ben Harper i Richard Marx. A més a més han participat
músics i compositors com Joe Walsh (Eagles), Benmont Tench (Tom Petty and the
Heartbreakers), Dave Stewart, Glen Ballard i Van Dyke Parks, entre d'altres. La
veritat és que mentre va ser membre de The Beatles, Ringo casi mai va cantar
com a solista, jo ara recordo solsament "El submarí groc", però
després va demostrar que va estar mal aprofitat. 
Doobie
Brothers – Long train running 1973
Formada l’any 1970 per Johnston, John Hartman, el baixista
Greg Murph, que després va ser substituït per Dave Shogren, Trian Porter i el
percussionista Mike Hossack tots ells de Califòrnia, The Doobie Brothers són un
dels grups mítics del rock americà i avui el seu record va lligat a dos o tres
temes, tot i que eren una banda de gran qualitat i llarga trajectòria artística
que van fusionar rock amb tocs de gospel, una mica de funky i instruments de
vent. L’any 1973 The Doobie Brothers van publicar el LP "The Captain and
Me" on s'incloïa la peça que estem escoltan ara i que a Espanya va ser
versionada i molt bé, per el grup 
espanyol La Unión, pèro ells van canviar el títol i la van
anomenar "Sin amor". Un
altre dels recordats temes de The Doobie Brothers va ser "Listen to the
music". L’any 1974 s’els va unir el guitarra Jeff Baxter i al 1975,
Johnston va abandonar el grup i el seu lloc va ser ocupat pel teclista Michael
McDonald que va anar variant la música de The Doobie Brothers més cap al
funky-soul. L’any 1978 The Doobie Brothers van conseguir 4 Grammy, però van
tornar a haver-hi cambis dins de la formación, finalmente el grup The Doobie
Brothers es van desfer l'any 1982 si bé van tornar anys més tard, aprofitant
això de les modes revival.
Bachman-Turner
Overdrive – You ain’t seen nothing yet 1974
Una bona banda de rock sureny, encara que més decantats cap
al so més heavy, són els Bachman-Turner Overdrive. Es tracta d’un grup
canadenc, fundat l’any 1972 per Randy Bachman, cantant i guitarrista que venia
dels Guess Who, aquells del “American woman” i que ja havia gravat un disc en
solitari. També es trovaba en els Bachman-Turner Overdrive CF "Fred"
Turner al baix i veu i dos dels germans de Randy anomenats Robbie Bachman a la
bateria i Tim Bachman a la guitarra, teclats i cors. D'aquí el nom
Bachman-Turner, afegint-te Overdrive que era el nom d'una revista del motor que
a tots ells els agradava llegir. Tim va 
ser substituït abans d’aquest enregistrament per Blair Thornton. En
aquesta gravació també van contar amb Frank Trowbridge (guitarra slide). Aquest
tema us ho he extret del recopilatori "Best of Bachman-Turner",
publicat l'agost de 1976 i que va arribar al lloc 19, tot i que la cançó estava
inclòsa inicialment en l'àlbum "Not Fragile" i va ser publicada en
single al setembre de l’any 1974. La cançó, escrita per Randy Bachman, va
aconseguir el lloc 2 en les llistes de singles anglesas, va ser número 1 al
Canadà i va aconseguir el primer lloc del Billboard i es va clasificar al 21 en
las llistes del l’any.
Neil Young – Southern man 1970
El cantant, guitarra i compositor Neil Young néix a Toronto,
un 12 de novembre de 1945. Va formar part dels Buffalo Springfield, després va
gravar en solitari per integrar-se al primer supergrup americà Crosby, Stills,
Nash & Young. La seva guitarra i tendències musicals resultaven
excessivament dures per als seus companys i va decidir seguir en solitari, però
amb The Crazy Horse. Aquesta cançó que escoltarem ara i de la que us he parlat
en diverses ocasions, ha estat una cançó polèmica en la seva carrera i us ho
explico mentres la escoltem a Un Toc de Rock. El 19 de setembre de 1970 Neil Young va publicar un
disc que va obrir una guerra a causa 
del tema "Southern Man", inclòs
en l'àlbum "After the Gold Rush". La cançó tracta sobre l'esclavitud
al sud dels Estats Units. En ella Neil Young explica la història d'un home del
sud, "southern man" en anglès que maltracta als seus esclaus i en la
lletra de la cançó Neil Young reclama que el Sud compensi el dany causat per
les fortunes aconseguides gràcies a l'esclavitud. Bé, es pot dir i resumint que
posa el Sud i el estat d’Alabama a parir. A causa de la cançó va sorgir
l'enemistat i es va declarar la guerra quan el grup de rock sureny Lynyrd
Skynyrd va escriure la cançó "Sweet Home Alabama" com a resposta
al "Southern Man" de Neil
Young.
Lynyrd Skynyrd – Sweet home Alabama
Una de les millors bandes de rock del sud de la història són
els Lynyrd Skynyrd que curiosament i malgrat la polèmica amb el tema de Neil
Young, no eren d'Alabama, eren un grup sorgit a Florida. Es van crear l'any
1964 i van estar liderats pel cantant Ronnie Van Zant fins a la seva mort el
1977. Posseïen una característica especial, utilitzaven tres guitarres. La
considerada com a millor formació de Lynyrd Skynyrd estava integrada per Ronnie
Van Zant, Gary Rossington, Allen Collins, Leon Wilkeson, Bob Burns, Billy
Powell, Ed King, Artimus Pyle i Steve Gaines que son els que van gravar aquest
disc. "Sweet Home Alabama" es va publicar en el seu segon àlbum
titulat "Second Helping" que va ser doble Platí, produït per Al
Kooper. La cançó és una dura rèplica a la de Neil Young i capgira a les seves
explicacions detallant tot lo bo i interessant que és Alabama i deixant al
canadenc com un mentider. Al setembre de 2007, el governador d'Alabama, Bob
Riley, va anunciar que el títol d'aquesta cançó "Sweet Home Alabama",
s'utilitzaria en la promoció turística de l'estat d'Alabama en una campanya
publicitària de diversos milions de dòlars. El 20 octubre 1977 Lynyrd Skynyrd
va patir un accident quan volaven en una avioneta a Gillsburg, Mississippi, on
van morir el cantant, Ronnie Van Zant, el guitarrista Steve Gaines, la seva
germana la corista Cassie Gaines i el mànager Dan Kilpatrick. Es desconeixen
les causes de l'accident, però abans d'enlairar-se, es va informar a la gent
del grup que podia haver 
problemes amb l'avió, a lo que irònicament, Ronnie va
contestar: "Anem-nos! De totes maneres si avui és el teu dia no podràs
fugir d'ell". Us explicaré una curiositat sobre el seu nom, sabeu en qui
es van inspirar, doncs no era el director de l'escola on estudien Lisa i Bart
Simpson, però gairebé. El nom és un tribut irònic i burleta a Leonard Skinner,
un professor que van tenir a l'escola secundària i que era excessivament rígid
i retrògrad en les seves normes. Una d'elles deia "El pèl ha d'estar dos
dits per sobre de les celles, no pot tocar el coll" i per incomplir-ho va
manar a alguns dels components del grup al despatx del director. Com ells eren
conscients que pronunciar Lynyrd Skynyrd podia ser tot un problema, el seu
primer disc el van titular "(Pronounced 'Leh-' nerd 'skin-' nerd)"
que podíem traduir com "Pronúncialo 'Leh-' nerd 'skin-' nerd",
perquè no haguessin dubtes, per cert, va ser doble Disc de Platí als Estats
Units.
Neil Young – Alabama 1972
Una de les cançons importants en la discografia del guitarra
i cantant canadenc Neil Young és "Alabama" que avui escoltarem a Un
Toc de Rock i va estar inclosa al disc "Harvest". Com us hem dit, va sorgir
l'enemistat i la guerra quan el grup de rock sureny Lynyrd Skynyrd va escriure
la cançó "Sweet Home Alabama" com a resposta al "Southern Man" de Neil Young. La
polèmica s'havia desenfrenat i la premsa, com sol ser pràctica habitual, va
avivar el foc afegint més llenya. Jo crec que per pressions de la discogràfica
o degut a l'enrenou social que s'havia armat, Neil Youg va decidir donar un gir
de 180 º a l'assumpte. Després 
del enrenou Neil Young es va declarar admirador
de la cançó i del cantant Ronnie Van Zant, líder de Lynyrd Skynyrd, reconeixent
estar "orgullós de tenir el seu nom en una cançó com la d'ells". La
veritat és que tot va ser engreixat en excés per la premsa de l'època i per
calmar completament els ànims i demostrar que no tenia res contra Lynyrd
Skynyrd, Neil Young va compondre "Alabama", on el sud ja és més bonic
i bo. Es va incloure en el que jo considero el seu millor àlbum
"Harvest", editat l'any 1972. Per demostrar la seva camaraderia i
allò de "pelillos a la mar, aquí no ha passat res, oh que bons companys
som", Ronnie Van Zant va dur una samarreta publicitant l'àlbum
"Tonight s the Night" de Neil Young en algun dels seus concerts. Però
cal dir que Neil Young ha tocat “Alabama” només en concerts ocasionals i mai ha
format realment part del seu repertori de directe, tot i que és un dels seus
millors temes.
Matthew Sweet – Winona 1991
Des de l'àlbum "Girlfriend" que Matthew Sweet va
publicar l’any 1991 i era el seu tercer disc i possiblement el més popular de
la seva carrera, escoltarem ara aquest tema dedicat a una noia anomenada
"Winona". L'àlbum va arribar al lloc 100 en la llista del Billboard.
En la gravació d'aquest treball van intervenir, a més de Matthew Sweet (veu ,
piano, guitarra i baix) , Lloyd Cole (guitarra), Robert Quine (guitarra),
Richard Lloyd (guitarra), Ivan Julian (guitarra), Greg Leisz (stee ), Fred
Maher (bateria i guitarra), Ric Menck (bateria), Ron Pangborn (bateria), Amy
Ray (guitarra i cors), Emily Saliers
guitarra acústica), Jane Scarpantoni (violoncel), Paul Chastain (baix i
cors) i Andy McCulla (guitarra). Matthew Sweet va néixer a Lincoln, Nebraska,
el 6 d'octubre de 1964. A l'institut va formar part d'un grup
anomenat The Specs. Quan va conèixer a la gent de REM, va formar amb
Michael Stipe un duo anomenat Community Trolls. Va debutar ja en solitari el
1986 amb l'àlbum " Inside". Ah ! El seu nom complet és Sidney Matthew Sweet.
El cantant i compositor nord americà Matthew Sweet
Bryan Adams – Heaven 1985
Si fa una estona escoltàvem al canadenc Neil Young, ara us
porto a un altre canadenc, aquest és un dels millors temes del cantant i
pianista Bryan Adams, nascut a Ontario el 5 de novembre de l’any 1959. La cançó
es trobava inclusa en l'àlbum "Reckless" que Bryan Adams va publicar
l'any1984 i que el gener del 85 va arribar a la primera posició en la llista de
Billboard i es va mantenir en llistes gràcies als singles que es van extreure,
el tercer d'ells amb aquesta cançó "Heaven" que es va gravar els dies
6 i 7 de juny de 1983 i es va editar l’any 1985. El single promocionalque em
van fer arribar desde Polygram, incloïa a 
la cara B una versió de la mateixa
cançó, però en aquesta ocasió gravada en directe i va arribar a la primera
posició en la llista de singles al juny de 1985 i va ser Disc d'Or, sent el
primer senzill de Bryan Adams que es va classificar en les llistes europees.
Tant en el single com a l'àlbum, els músics que participan en aquesta grabación
són Bryan Adams (piano, percussions i veu), Keith Scott (guitarra), Rob Sabino
(teclats), Dave Taylor (baix) i Steve Smith (bateria).
.jpg)
Badfinger –
Without you 1970
Fa ja uns
quans programes i escoltan a Herry Nilsson, us parlava daquesta bona banda
britànica. Badfinger són els autors d'aquest tema que escoltarem ara a
Un Toc de Rock i que va esdevenir el gran èxit en la carrera de Harry Nilsson.
Badfinger pertanyien a l'escuderia Apple, el segell porpietat de The Beatles i van tenir
una bona trajectòria tot i també que van patir molts problemes legals que van
impedir la sortida de més d'un dels seus àlbums, així i tot. en algun moment
se'ls va arribar a considerar successors dels de Liverpool. El grup Badfinger
en els seus inicis va anomenar-se The Iveys, i es va formar a Gal·les, pel
guitarrista Peter Ham que va estar el compositó d’aquesta peça. Al seu costat
hi havia el baixista Joey Molland, Mike Gibbins a la bateria i Tom Evans
front de la guitarra. Aquesta cançó que escoltem estava inclòs en el segon LP titulat
"No dice" de l’any 1970. Us explicaré una cosa. el 23 d’abril de
l’any 1975 Peter Ham, líder del grup, es va suïcidar en el seu garatge i Tom
Evans també es va suïcidar, es va penjar el 19 de novembre de 1983.
Els britànics Badfinger
Joni
Mitchell – Blue Motel Room 1976
Aquest tema us ho he extret del LP "Hejira" que la
cantant nord americana Joni Mitchell va editar l’any 1976 i que és un dels seus
millors discos. En realitat la cantant, guitarra, compositora i també pintora
canadenca Joni Mitchell es diu Roberta Joan Anderson i va néixer el 7 de
novembre de 1943, a
Alberta, Canadà, però va triomfar en l'escena folk de Nova York a finals dels
60 i durant els 70. Joni Mitchell és l'autora de la cançó "Woodstock"
que va ser sintonía del famós festival i va tornar a ser un èxit en la versió
de Crosby, Stills, Nash and Young. En els anys 70 la seva música es va anar
decantant des del folk original cap el pop-jazz, aquest disc és d'aquest
període i va comptar amb Jaco Pastorious (1 de desembre de 1951 – 21 de
setembre de 1987) al baix. En aquesta gravació destaca i molt la guitarra que
està tocada per la pròpia Joni Mitchell. Per cert, com ella es una bona artista
plástica, les portades de molts dels seus discos estan dissenyades per ella
mateixa. i es descriu com una "pintora descarrilada per les
circumstàncies".
Elton John – Home again 2013
El 16 de setembre d'aquest any s'ha publicat "The
Diving Board", un nou treball d'Elton John del qual us he extret aquest
tema amb el que tancarem Un Toc de Rock per avui. És clar que aquesta és la
data de la seva edició a Europa, a Austràlia ho va fer el dia 13 i als Estats
Units es va publicar el 24. Tornen a treballar junts Elton John i Bernie Taupin
en les composicions i la producció ha estat a càrrec de T-Bone Burnett. L'àlbum
va aconseguir la quarta posició en els Estats Units i la tercera al Regne Unit.
En la gravació van participar Elton John (piano i veu), Jack Ashford
(percussió), Jay Bellerose (bateria), Doyle Bramhall II (guitarra), Keefus
Ciancia (teclats) i Raphael Saadiq (baix). La veritat és que és un àlbum digne
d'atenció del que escoltarem més cançons en propers programes. Amb aquest disc
i suposo que l'aportació del gran lletrista Bernie Taupin, amb el que Elton
John va estar unit sentimentalment, torna als seus principis, amb una
instrumentació austera, però ben treballada en 
totes les cançons. Al llarg dels
més de 40 anys de carrera, Elton John ha venut més de 250 milions d'àlbums, més
de 150 milions de singles i ha col·locat més de 50 cançons en les llistes
d'èxits, convertint-se en un dels músics de més èxit de tots els temps. Elton
John va ser un dels pocs músics britànics que mai es va plantejar traslladar la
seva residència als Estats Units per evadir els lleonins impostos de la Gran Bretanya i per
això de deixà els cales al pais, la
Reina el va nombrà Cavaller. El seu veritable nom és Reginald
Kenneth Dwight i va néixer a Londres, el 25 de març de 1947. Si bé ara es fa
dir Sir Hercules Elton John. La seva època més brillant va ser la primera
dècada, quan comptava amb Bernie Taupin que va compondre gairebé tots els seus
temes. Per cert, en el món musical era conegut com Les Plomes del Rock.
La frase per acabar el programa és del dissenyador de moda i
fotògraf alemany Karl Lagerfeld, element clau de la firma Chanel que va dir:
"La meva vida consisteix en oblidar el que faig”
Conclou Un Toc de Rock per avui, peró us deixo amb La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emissores que emeten el programa, per tan us quedeu amb molt bona
companyia. Sigueu bons i bones, a reveure..
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario