Un Toc de Rock Programa 08-05-2013

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes  exposats  en aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-s’els,

sempre situat a peu de pàgina

Avui el nostre programa recorrerà la geografia de la pell de toro i el tancaré a Mallorca escoltant un tema de Joan Bibiloni, un bon amic. També farem un salt cap a Mèxic per escoltar un grup pioner del beat al país dels mariachis. És clar que obriré amb la banda que comptava amb una de les millors veus femenines del pop espanyol, Greta y Los Garbo. També escoltarem a un gran comunicador esportiu que als setanta va gravar diversos discos molt interessants i un parell de veus que ja ens van deixar per anar a cantar pel Senyor del Sobrétic. Per tant i des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, obrire la barraqueta dien alló de 

Benvinguts a Un Toc de Rock

Greta y Los Garbo – Soy la que sufre por tu amor 1990

En diverses ocasions us he dit a Un Toc de Rock que Greta y Los Garbo tenian la millor veu femenina del pop espanyol modern, Beatriz González. Greta y Los Garbo es van crear a Valladolid l’any 1989 i eren Beatriz González (Greta) i les seves germanes Belén i Sara González fen els cors. Fins a l’any 1995, també va formar part del grup Ignacio Gómez (veu i teclats). Aquest tema que escoltem avui per obrir el programa, es trobava en el seu primer àlbum "Menuda fiesta", publicat l’any 1990, però no és seva, és una bona versió de la cançó "Eleonor" dels nord-americans The Turtles i que ja havien versionat en els 60 Los Mitos i també Miguel Moreno y Los Dinos, això si, amb el títol original que Greta y Los Garbo van reconvertir-lo en “Soy la que sufre por tu amor”. Greta y Los Garbo gravaven per al segell Fonomusic que els va recolzar, però era una discogràfica petita i ja sabeu com funciona el negoci de la música a Espanya, la ràdio fórmula es mou per diners. Jo recordo que vaig entrevistar a les noies de Greta y Los Garbo en una ocasió i va haver molt bon rotllo entre elles i jo ja que eren molt simpàtiques i senzilles i es van marcar una cançó a acapella plena de connotacions negres que em va fer lucinar. Per cert que Chenoa sempre s'ha confessat una fan de Greta y los Garbo.

La Guardia – Venecia sin mí 2009

La cançó es trova dins de l'àlbum "Tumbado al borde de la Luna" que la banda granadina La Guardia van publicar l’any 2009 a través del segell Vale Music. Avui de la banda original només queda el cantant i guitarra Manuel España. Van debutar el 1983 com La Guardia del Cardenal Richelieu. L'any 1985 guanyen el Ier certamen de pop rock Villablanca a Fuengirola i aixó els va valer gravar el seu primer disc "En noches como esta", però va ser "Vámonos", l'àlbum que els va obrir les portes del mercat espanyol. L'any 1990 s'edita "Cuando brille el sol" que els va consolidar. La Guardia es va separà a principis del 97 després d'haver venut més d'un milió de discos. La Guardia eren inicialment Manuel España guitarra i veu, al costat de Joaquin Almendros a la guitarra, Emilio Muñoz enfront de la bateria i Juan Enrique Moreno a qui coneixien com "Conejo" al baix. Aquest últim va morir el 19 de desembre de 1994. El grup va reprendre de nou la carretera i el 2009 es va gravar aquest disc comptant amb Manuel España com a líder, Javi Cano, nascut el 17 de Març de 1972 i que va tocar amb Baby Powder, Doni Mariachi Three, Jack Lopez, The Crawdadies i la banda de Manolo Tena i s'encarrega del baix, a més de Jean Louis Barragán a la guitarra que va tocar amb Culto al Deseo, Gradhen, Tránsito i Los Cocodrilos i finalment Paco Vilamayor a la guitarra, nascut el 9 de gener de 1963 en Carrizosa, Ciudad Real i que va militar en Octopus, Viuda Negra (no els de Tarragona que despres es converirien en Desire), Alto Voltaje, Gradhen i Tráfico (tots ells a la foto). Per cert que la primera vegada que La Guardia va actuà a la provincia de Tarragona ho va fer al Morell, a una festa aniversari de Radio El Morell i jo vaix fer la producció del concert.

Bloque – El Hijo del Alba 1980

Una de les millors bandes de rock progressiu de l'Estat durant els anys setanta van ser els santanderins Bloque i aquest tema que os porto ara donava títol al seu tercer LP i és un dels millors de la seva trajectoria discogràfica, tot i que aquest disc està poc valorat entre els seus seguidors acèrrims, per que jo crec que es bo, sona ara a Un Toc de Rock, des de la sintonia de la xarxa de emissores de Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa. Els Bloque es van formar a Torrelavega i Santander (Cantàbria) l’any 1973 i eren Luis Pastor, Juan José Respuela, Sixto Ruiz, Paco Baños i el teclista  Juan Carles Gutiérrez. Una de les característiques de Bloque era tindre a dues guitarres com a solistes, en la línia de The Allman Brothers, Yes o King Crimson. L’any 1978 van treure "Bloque", el seu primer àlbum i que va comptar amb la producció de Vicente "Mariscal" Romero i Luis Soler, un disc que es va gravar en només 5 dies. Més tard va arribar "Hombre, Tierra y Alma" (1979) i "El hijo del Alba" ja l’any 1980. Bloque encara van treure un quart i últim treball "Música para la Libertad" el 1981 i de seguida es van separar. Hi va haver un intent per tornar l’any 1993, però només es van reunir dos dels membres originals de Bloque.

Los Apson – Susie Q 2006

Ara el nostre viatge musical ens portarà cap a Mèxic i he rescatat un dels grups que van innovar la música pop dels seixanta que es feia al país dels mariachis. Fins al moment en què van sorgir Los Apson, els músics i grups mexicans miraven atentament el rock and roll, però Los Apson van donar un gir cap al beat britànic i el rock més contundent que arribava dels Estats Units. Van prendre el nom de la seva ciutat natal Aguas Prietas, a Sonora, les sigles Apson signifiquen precisament Agrupació Aguas Prietas Sonora. Van començar sent Los Apson Boys i van sorgir l'any 1957. Aquest tema en què miren a la Creedence Clearwater Revival, us el he extret d'un recopilatori titulat "20 Grandes éxitos" que es va publicar l'any 2006 i en què es van recollir els temes més representatius de la seva àmplia carrera musical. La veritat és que van tenir molts canvis de components al llarg dels anys i també han estat diversos els músics que ja van morir, entre aquests trobavem al cantant Leopoldo Sánchez Labastida, Arturo Durazo (guitarra) i Francisco Javier Durazo (bateria). Carlos Santana va qualificar a Los Apson com una de les millors formacions musicals mexicanes sorgides en els anys seixanta. Aquesta cançó, avui en dia tot un clàssic, va ser una composició de Dale Hawkins, Stan Lewis, Eleanor Broadwater i el primer que la va gravar va ser el cantant i guitarra Dale Hawkins, l'any 1957. Entre les versions que s'han fet volem destacar, a més de la que va realitzar la CCR, la de José Feliciano i una dels Rolling Stones que la van gravar l'any 1965.

Una de les formacions de Los Apson

Oriol Tramvia – Dona, dona

Un dels noms importants en la música que va sorgir a Catalunya i dins de l'Ona Laietana va ser Oriol Tramvia. Cantant i actor català que va començar dins del Grup de Folk i que actualment està considerat com un dels precursors del Rock en Català. Curiosament en la seva època només va publicar un àlbum "Bèstia!", l'any 1975, amb poemes de poetes clàssics catalans, temes tradicionals catalans i cançons tradicionals del folk americà. Aquest tema que estem escoltant ara “Dona, dona”, és una versió de uin clàssic de Woody Guthrie. L'àlbum va ser reeditat en versió CD l'any 1994, però des de llavors s'han publicat 6 CD 's seus, entre enregistraments en directe i rareses, i a principis del nou segle va publicar tres àlbums amb el grup de folk. Una vegada, durant els vuitanta, va manifestar sobre la gent de la Cançó Catalana: "Mai he atacat als de la cançó, no només per estratègia, sinó perquè és una gent que em mereix un gran respecte. Porten anys aquí, i és molt. Penso que són lents, que mai arrisquen, que abans de fer una cosa s'ho pensen molt i sempre arriben tard. Però és igual, les seves raons tindran". Per cert que en la dècada dels vuitanta es deia d'ell que era "El enrotllat que es va vendre als sociates" i és que sempre hi ha mala llet en aquesta vida. Era un bon col•lega de Pau Riba i em sembla que va ser un dels que van intervenir en el mític Canet 75. La veritat és que no tinc clar en què disc es va incloure aquest tema que escoltem, crec que va ser en un amb el Grup de Folk.

Manel – Deixa-la, Toni, deixa-la 2011

Els barcelonins Manel son un grup que ha sabut enfilar la seva carrera i que se'ls reconegui la qualitat, sobretot gràcies al suport de Andreu Buenafuente que els va portar al seu programa. Els Manel barregen elements folk amb pop i una mica de cantautor en les seves cançons, però la veritat és que aquest disc sona més o menys igual que l'anterior, és clar i davant el molt de "nou" que sorgeix en el mercat del rock en català Manel són ara per ara un dels millors grups, si bé hi ha que reconeixer que han perdut popularitat. Espero que amb el seu nou disc tornin a pujar cap a munt, horas d'ara ja deu estar al carrer. Van començar l’any 2007 i després de guanyar un concurs van gravar el seu primer disc "Els millors professors europeus" que va vendre 30.000 còpies sent Disc d'Or. El 15 març 2011 van treure el seu segon treball titulat "10 milles per veure una bona armadura" del que us he extret aquest tema i que ha venut més de 10.000 còpies, clar indici que el públic català vol coses diferents, no que li donin el mateix de sempre. Manel són Arnau Vallvé, Martí Maymó, Roger Padilla i Guillem Gisbert. Per cert que l’estiu del 2011 Roger Hodgson el que va ser líder del grup sinfónic britànic Supertramp, els catalans Manel i el veterà cantautor valencià Raimon van actuar dins del marc del Festival d'Estiu de Tarragona que va tindre lloc de l'1 de juliol al 19 d'agost. L'auditori del Camp de Mart va tornar a ser l'espai principal del festival. La pasada temporada ja vam escoltar també el tema "Boomerang" dels Manel, d'aquest mateix àlbum del que us he tret aquesta d'ara.Sembla ser que aquest any tornaran a Tarragona i amb ells el Dúo Dinámico, la trobada serà per les Festes de Santa Tecla o pot ser per Sant Magí, no ho tinc clar ara.

Els nois de Manel i el seu nou disc "Atletes baixin de l'escenari"

Alberto Bourbon – Uniforme de franela 1975

Escoltarem ara a Alberto Bourbon, un dels cantautors sorgits en els 70 molt propers al pop-rock que van treure discos molt interessants, però que no va tenir la repercussió que mereixia. Aquest tema, es trovaba al àlbum "Años de amor" i va ser el últim single que va publicar Alberto Bourbon, té una lletra molt bona on ens parla d'amors de joventut i records del passat i tot i ser la millor cançó de la seva carrera, no hem d'oblidar "Antes de ti no hubo antes" que es va vendre molt millor. Alberto Bourbon era fill d'un diplomàtic francès assentat a Espanya i es va quedar al nostre país. Quan Alberto Bourbon va deixar els escenaris no va abandonar la música i és va dedicar a compondre bandes sonores, entre elles "Memorias de Leticia Valle" el 1979 o "El jardín secreto" al 84, Alberto Bourbon també va compondre per a altres cantants, entre ells Massiel, Rocío Jurado, Mocedades, Marisol, Nydia Caro, Donna Hightower i molts més. Va publicar 7 singles, el primer l'any 1968 i l'últim que és el que estem escoltant ara, el 1975 i també dos LP's. Per cert, una altra de les seves bones cançons amb una lletra molt interessant és "Cuando seamos viejos" que escoltarem un altre dia o “Antonio”. Crec que el cantautor ja va morir, però no us ho puc assegurar ja que a internet hi ha molt poca informació d’Alberto Bourbon (a la foto amb Rocío Jurado). De fet Luis del Olmo en un dels seus programes va recitar la lletra d’una cançó d’Alberto Bourbon i va dir que si, que el cantautor era mort. La seva obra ha estat recuperada pel segell Ramalama.

Estela Raval – Resistiré 2003

Aquesta cançó, composada i interpretada pel Dúo Dinámico en el què va ser el seu disc de retorn publicat a finals dels vuitanta, us la porto ara a Un Toc de Rock a la versió que va realitzar la cantant argentina Estela Raval, la que va ser líder de Los 5 Latinos, una de les formacions mítiques de la música en espanyol sorgits en els anys cinquanta a la seva Argentina natal i que van aconseguir copar també les llistes d'èxits espanyoles a principis dels seixanta. Estela Raval va començar a cantar amb 12 anys, havia nascut el 19 de maig de 1935 i realment es deia Palma Nicolina Ravallo. L'any 2003 va incloure aquesta cançó en l'àlbum "Adelante" i va realitzar una gira multitudinària. De fet la història musical de Los 5 Latinos és rellevant i a El Temps Passa, el programa que faig amb l'amic Quimet sobre la música dels anys seixanta en aquesta mateixa emissora ja us hem punxat moltes cançons seves. L'any 2002 se li va detectar un càncer del qual va ser operada, per aixó aquesta cançó també era un crit d'esperança. Així i tot no va parar de treballar, però al maig de 2012 l'estat de salut d'Estela Raval va empitjorar, la qual cosa va motivar que fos internada en una clínica de Buenos Aires. Des del diumenge 27 de maig de 2012, Estela Raval (a la foto Los 5 Latinos) es trobava hospitalitzada en una sala comú de la clínica Bazterrica, després d'haver-se recuperat de la infecció urinària que l'havia portat a internar-se. No obstant això, una infecció respiratòria va complicar la seva situació i el dimecres 6 juny 2012 va entrar en coma i Estela Raval va morir.

Junior – Perdóname 1973

Antonio Morales Barreto, cantant i actor conegut popularment com Junior va ser un dels personatges claus de la música espanyola dels seixanta. Havia estat guitarra amb Los Jumps i després cantant de Los Pekenikes, es va incorporar a Los Brincos i posteriorment amb el seu company Juan Pardo va crear el duo Juan y Junior, però quan les coses entre tots dos van acabar com el Rosari de l'Aurora, va llançar-se en solitari. La veritat és que la seva carrera individual no va ser tan exitosa com s'esperava i finalment, després de publicar tot un seguit de singles que no estaven malament del tot, l'any 1979 va decidir retirar-se i dedicar-se al management de la seva dona, la cantant Rocío Durcal, amb qui es va casar el 15 de gener de 1970, tasca que va realitzar fins a la mort d'aquesta. Encara va gravar algun disc sense transcendència. Aquest tema es va publicar en single l'any 1973 a través del segell RCA i és possiblement la cançó més coneguda de Junior en solitari i l'única que va obtenir xifres de vendes realment importants, a la cara B va incloure "The snake" que és un tema molt interessant que per moment em recorda la música de Barrabàs. Ambdues cançons va ser versionades per Junior en anglès. Llastimosament després de la mort de Rocío, Junior ha tornat a ser popular, però no per la seva faceta de cantant o actor, ha omplert pàgines de revistes i programes del cor pels problemes amb els seus fills. Junior va néixer a Manila, Filipines el 10 de setembre de 1943 en plena Segona Guerra Mundial, durant l'ocupació japonesa de Filipines. Després els seus pares es van traslladar amb els fills, primer a Barcelona i posteriorment a Madrid.

Pepe Domingo Castaño – Neniña (viste pantalón vaquero) 1975

Crec que de tots és conegut el gran comunicador esportiu Pepe Domingo Castaño, però el que no tothom sap o recorda és que va tenir una interessant encara que breu carrera discogràfica en els 70 i que aquesta "Neniña" va ser el seu gran hit. José Domingo Castaño Solar va néixer a Padrón, Galícia, el 8 d'octubre de 1942. Home de ràdio i televisió, va treballar com a presentador del programa "Carrusel Deportivo" a la Cadena SER entre 1988 i 2010, sent fitxat per la Cadena COPE, per presentar "Tiempo de juego". Va començar com a locutor de musicals i paral•lelament va cantar en els grups Los Ibéricos i els Blue Sky per després començar en solitari. Presentant el programa de TVE "Biblioteca Juvenil" conèix a la presentadora María Luisa Seco, amb qui va estar casat de 1969 fins a l’any 1981. El 15 de febrer de 1975 va ser número 1 dels 40 Principals amb "Neniña (viste pantalón vaquero)", clar que ja sabem com funciona això de les emissores de ràdio-fórmula, pagan Sant Pere canta. L’any 1979 Pepe Domingo Castaño va obtenir el Disc d'Or a Mèxic per les vendes del LP "Motivos". En aquella època era el conductor del programa de la SER "El Gran Musical". Pepe Domingo Castaño ha guanyat tres premis Ondas els anys 1996, 2002 i 2005, un Micròfon d'Or el 2005 i una Antena d'Or en el 2010.

Tony Frontiera – Una bella historia 1972

Aquesta cançó que ens versiona el mallorquí Tony Frontiera va ser el gran èxit del cantant francès Michel Fugain i he de reconèixer que la interpretació de Tony Frontiera que ara escoltarem a Un Toc de Rock és veritablement bona. Als anys 70 va sorgir el punk, el heavy, la movida, l'Ona Laietana, el rock progressiu, el simfònic i uns quans estils més, però a Espanya el mercat va estar copat bàsicament per solistes i trios de pop, parlo a nivell comercial, és clar. Les multinacionals del disc es van dedicar a saquejar conjunts on van entrar a sac i van quedar-se amb els cantants que valien la pena, per llançar-los com a solistes, s'havien adonat que és més fàcil bragar amb un que amb quatre o cinc i a un sol, s’el pot dominar molt millor. Crec que va ser a Mallorca on van sorgir Los Oliver’s (a la foto) que treballaven amb el segell Polydor i als quals es va incorporar l'any 1970 Antoni Vidal Bibiloni que va estar tres anys fins que es va deixà convènca per les cases de discos i és clar, va sorgir el solista Tony Frontiera que va tenir una bona carrera plena de singles que van funcionar bastant bé, sobretot gracies a “Todavía creo en el amor” que el va treure l’any 1974. Tony que actualment crec que és propietari d'una empresa de construcció i una cadena de supermercats, va deixar la música als anys 80.

Tony Landa – Un barco a la deriva 1975

Parlan de solistes que tocaven en grups, en els anys 60 Tony Landa va ser el cantant del grup vasc Los Mitos, aquells que ens cantaven alló de “Es muy fácil” i que van tindre una brillant carrera musical a finals dels seixanta, si bé abans es van fer dir Los Famélicos i van cambiar de nom quan es van fusionar amb gent de Los Espectros, però com solia succeir em masses ocasions, la discogràfica va voler que es llancés en solitari, feien falta, segons ells, nois macos amb bona veu i ell, després de sentir els cants de sirena de la casa de discos, va entrar en el joc. De l’any 1970 fins al 1978 Tony Landa va ser un dels solistes més venedors aquí al pais, gràcies sobre tot a temes com "Un adios", "Solo queda la esperanza", "Una sencilla canción de amor" i aquesta que escoltem ara amb la que crec que es va presentar al Festival de la Canción de Mallorca del 1975. La cançó es va editar en single amb “Nuestro adiós” a la cara B. El seu veritable nom és Juan Antonio Santiesteban Landa i el cantant va néixer a Bilbao l’any 1948. Gravaba amb el segell Hispavox, el mateix que va treure els discos de Los Mitos. L’any 1996 el segell Ramalama va publicar un CD amb tots els seus singles. Per cert us explicaré una curiositat, quan va anar a fer la mili, ja havie deixat a Los Mitos, junt amb altres companys que també vestien de militar i eren music va crear un grup que va estar funcionant durant els seus mesos de mili i es van fer dir Los Ciriacos Boys.

Hèctor Vila – L’Arbre 1994

Va ser una de les fermes promeses de la cançó catalana en els 80 i principis dels 90, és Héctor Vila i amb sa bon humor recordo que li dèiem "El Noi de Tona" i és que Hèctor Vila va néixer a la població de Tona, en la comarca d'Osona, l'any 1955 i el seu veritable nom és Pere Vilaregut. aquest tema que escoltarem ara us el extrec de "Àngel solar", un CD publicat per Picap, com els seus anteriors treballs, però que va representar un canvi conceptual en la seva obra que va passar de cantautor a l'ús a ser gairebé un músic de new age. "Àngel Solar" és una obra conpleta i molt interessant, amb grans jocs de veus corals gairebé operístics. Tota una obra simfònica, una mena d'òpera-rock produïda per Carles Cases que va comptar amb bones col•laboracions, entre elles Maria del Mar Bonet, Lluís Ribalta, Ferrran Torrens, Maria Victoria Fernández, Jaume Bardolet, Joaquín Piqué, Lluís Arguijo, JoanSanmartí, Francisco José Fernández i altres músics. Es va gravar al novembre de 1993 i es va publicar ja en el 94. Per cert, els drets de la cançó "Àngel Solar" van ser cedits per Hèctor Vila a la lluita contra la SIDA. Va tenir una carrera interessant que va començar l'any 1985 amb l'àlbum "Aigua de roses" i jo he de reconèixer que pràcticament cada vegada que treia un disc li feia una entrevista per Diari de Tarragona, sempre em va caure molt bé per la seva simpatia i senzillesa. La veritat és que Hèctor Vila (a la foto amb Mario Prades) després de publicar "Àngel Solar" va abandonar el món de la música i no tornaria a editar res fins "Port d'amour" ja l'any 2006, amb poemes de Fèlix Cucurull, Josep Palau i Fabre, Feliu Formosa, Maria Beneyto, Joan Salvat-Papasseit i textos propis.No hem demaneu rés d'aquest dis per que no el tinc.

Hèctor Vila, un bon cantautor català

Joan Bibiloni – L’Oceà 1996

Tancarem el programa d'avui escoltant a un bon amic, el guitarrista i cantant mallorquí Joan Bibiloni amb aquest gran tema que us he extret del seu CD "Les Millors Balades" que va publicar l'any 1996 i que era un recopilatori, encara que la cançó es va incloure inicialment en el seu LP “Brut” de 1994. Va tocar amb el Grupo 15 i després s’aniria a Zebra. Quan Zebra es van desfer després de gravar diversos single i un sol LP, Joan Bibiloni es va unir al també guitarra Pepe Milán que havia estat component del grup de folk mallorquí Euterpe i van publicar el 1977 el LP "Milán & Bibiloni". Després Joan Bibiloni començaria una bona carrera en solitari que el va consagrar com l'extraordinari guitarrista que és. Per cert i només com a dada anecdòtica perquè comprengueu la seva vàlua, quan Chick Corea venia de gira per Europa, sempre exigia que el guitarra fos Joan Bibiloni. De 1981 a 1982 es va unir a la Kevin Ayers Band. Ha gravat amb el flautista nord-americà Ernie Mansfeld i els anys 1985 i 1986 forma duet al costat de Larry Coryel. L’any 1989 presentà el seu disc "For a future smile" al Festival de Jazz de Montreux, a Suïssa. Compodeu comprovar, un brillant currículum que us presento molt, molt resumit, d'un gran estilista de la guitarra i una millor persona. És o era, al costat de Miguel Àngel, soci del segell discogràfic Blau-DiscMedi. Joan Bibiloni Febrer va néixer el 1952 a Manacor, d'on també eren el Grupo 15. Ha produït a molts intèrprets, entre ells Marina Rossell i Antonio Vega. Sempre he sentit admiració per aquest gran guitarrista mallorquí, Joan Bibiloni. També he pensat sempre que mai ha estat prou valorat i això que la seva obra avala el que dic, però mai ha treballat per a multinacionals del disc, els seus discos per tant no sonen a les emissores comercials de ràdio-fórmula i la seva obra és coneguda només per aquells als que realment els agrada gaudir de la bona música. Per cert, Joan és un amic d'Un Toc de Rock agregat al facebook aquest que ens organitza Montse Aliaga.

La frase per concloure es del Papa Francisco, un home que em cau bé, si les coses no es torcen, clar. No hem d'oblidar que a l'Església hi ha molts interessos creats.

“Una mica de misericòrdia fa al món

menys fred i més just”

Acaba per avui Un Toc de Rock i us deixaré amb la bona  companyia de la de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa. Per avui tancó la barraqueta i foto el camp, que sigueu bons i bones.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç perdescarregar-se el programa  (Link todowload the radio program)