Un Toc de Rock programa 05-02-2013

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes  exposats en aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-s'els,

sempre situat a peu de pàgina

Canned Heat són un dels grans i mítics grups nord americans, pioners de la fussion de blues, rock i country, però el nostre viatge musical pels records avui ens portarà a l'Anglaterra de principis dels seixanta i també escoltarem un dels grups més importants del soul vocal a tot el món. Escoltarem un parell de cançons d'un disc molt especial que va tenir poca difusió però està ple de qualitat i bones col·laboracions i el nostre viatge pel passat en ales d'Un Toc de Rock es tancarà amb la considerada la primera cançó en la història del rock que va incloure violí, cosa que com us explicaré, no és cert. Des de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, poso en marxa els nostres motors dient

Benvinguts a Un Toc de Rock

Canned Heat – Friend Hockey Boogie 1968

Els Canned Heat van saber fusionar blues, boogie i country rock oferint molta qualitat. Van ser tot uns innovadors. És clar que el seu estil és difícil d'emular tenint en compte la veu de Bob Hite, conegut com "L'ós", un home amb aspecte impressionant, alt, gruixut i dur, però amb una veueta que fa lucinar i va ser el detall que va caracteritzar a Canned Heat. Escolteu-lo ara per obrir Un Toc de Rock i ho comprobareu. Canned Heat que es va formar a Los Angeles l’any 1965, el lideraven Alan Wilson conegut com Mussol Cec (guitarra, harmònica i veus) i Bob Hite "The Bear" (veus i harmònica), al costat de Henry Vestine al que li deien Girasol, ex membre dels The Mothers of Invention de Frank Zappa que s'encarregava de la guitarra, Larry Taylor "El Tau" que havia estat baixista de The Monkees i va començar treballant en l'estudi per acabar unint-se al grup, al costat del bateria Frank Cook que posteriorment va ser substituït pel mexicà  Adolfo "Fito" de la Parra que precisament va un bon “solo” en aquesta peça. La Parca ha passat la seva dalla per la banda. Alan Wilson va morir d'una sobredosi de droga en un aparent suïcidi al setembre de 1970. Bob Hite va morir d'un atac al cor a l'abril de 1981. Algun temps després ens va deixar Henry Vestine, l'any 1997 i Richard Hite que s'havia incorporat posteriorment, va ser l’any 2001. “Going up the country” al costat de "On the Road Again", són els temes més populars de la seva carrera aquí al pais, però jo ara i per obrir Un Toc de Rock us porto “Fried Hockey Boogie”, una llarga i bona cançó que tancava el disc “Boogie With Canned Heat” que Canned Heat van publicar el 21 de gener de l’any 1968 mitjansan el segell Liberty Records, si bé es va gravar entre els mesos d’octubre i novembre de 1997. L’àlbum va ser reeditat en versió CD l’any 2005 amb sis cançons més com Bonus Track. En total Canned Heat ha tret 29 àlbums, l’últim l’any 2011, a part de 9 recopilatoris de grans èxits, però ara sols queda Larry Taylor de la formació original i que curiosament es l’autor d’aquesta cançó.

Tony Sheridan & The Beat Brothers – Skinny, minny 1961

Avui en dia sols es recorda al cantant britànic Tony Sheridan pel seu grup d'acompanyament i és que els Beat Brothers eren The Beatles en els seus inicis, amb Peter Best a la bateria, un altre al que avui només es té en compte pel fet d'haver estat el primer bateria dels de Liverpool. És clar que quan els Beatles van signar contracte amb Brian Epstein i aquest els va portar a l'estudi i va posar sota la batuta del productor George Martin, la primera cosa que aquest va recomanar va ser substituir a Peter Best i en el seu lloc va entrar Ringo Starr. La veritat és que jo sempre vaig estar convençut que la idea de substituirlo va ser de Brian Epstein ja que el caràcter de Best el feia poc manejable. Anthony Esmond Sheridan McGinnity, nom complet de Tony Sheridan, va néixer el 21 de maig de 1940 a Norfolk. Quan va treballar a Hamburg va fitxar The Beatles com la seva banda d'acompanyament i van gravar un LP l'any 1961 del qual es va extreure en single el tema "My Bonnie" que també li donava títol. Aquesta cançó que us he seleccionat avui era el segon tall de l'àlbum i es tracta d'una composició de Bill Haley, Rusty Keefer, Milt Gabler i Catherine Cafrà. Aquest LP es va reeditar en versió CD l'any 2001 incloent 10 temes afegits com bonus track, la veritat és que originalment contenia ja 12 cançons. La carrera de Tony Sheridan que actualment resideix a Alemanya, sempre ha estat més aviat discreta, tot i tenir més d'una dotzena de discos publicats, però és interessant i possiblement si no hagués tingut sempre rere seu l'etiqueta de haver estat "el cantant que va tenir a...", tot hauria estat diferent i es reconeixeria molt més la seva vàlua.

Tony Sheridan entaulat amb The Beatles. Van

 seguir mantenent una bona relació.

The Marmalade – Reflections of my life 1969

Els Marmalade es van permetre versionar el "Obladi, Oblada" de The Beatles i vendre més que els de Liverpool. Però no era casualitat. Aquest és un dels molts temes en la discografia d'aquests britànics que ho ratifica. Es va publicar a l’any 1969 i va ser número 3 al Regne Unit i va ocupar el lloc 51 als Estats Units. Per a mi és tot un "peaso cansión" que compartim a Un Toc de Rock. La peça estava composada per William Campbell i Thomas McAleese, el primer d’ells cantant i líder del grup al costat de Dean Ford, Pat Fairlie, Graham Knight i Alan Whitehead. The Marmalade van ser una gran banda creada a Glasgow, Escòcia, l’any 1991 i que inicialment es van fer dir The Gaylords, passant després a ser Dean Ford & The Gaylords, fins que al 65 es van convertir ja en Marmalade. Quan van gravar el "Obladi. Oblada" de The Beatles van commoure el mercat britànic, la versió de Marmalade va desplaçar de les llistes a l'original i es va vendre molt millor. Amb "Reflections of my life" que escoltem ara a Un Toc de Rock, van revalidar el seu triomf. La veritat és que The Marmalade va ser una de les millors bandes britàniques de tots els temps, però aquí a Espanya mai van arribar a ser valorats com ells és mereixien i ara jo estic recordan un altre dels seus bons èxits “Rainbown”, de l’any 1970 i que escoltarem un altre dia, paraula

The Tremeloes – Silence is golden

Inicialment van ser Brian Poole & The Tremeloes, però el cantant va decidir que el grup era un pes excesiu per a la seva “gran” carrera i els va deixà per llantar-se en solitari, començant llavors l'ascens d'aquesta bona banda de pop britànic. No obstant això del “gran éxito” que el esperava, Brian Poole va fracassar estrepitosament, un altre Lumbreras. Es clar que The Tremeloes van pugar a dalt de tot de les llistes, graciaes a "Silence is golden" que va ser la millor cançó de The Tremeloes i a Espanya va ser versionat per molts grups, encara que destaca la que van fer Los Angeles. The Tremeloes van començar dient-se The Tremilos i es van formar a Dagenham, l’any 1958, encara estan en actiu. Inicialment van formar el grup Brian Poole, el guitarra Ricky West, el teclista Alan Blakely, Alan Howard al baix i Dave Munden a la bateria. Quan l’any 1966 Brian Poole els va deixar, Alan va passar a ser el líder del grup i va començar el seu ascens. Moriria el 10 de juny de 1996. "Silence is golden" es va publicar l’any 1967 i estava composta per Bob Crewe i Bob Gaudio, havent estat gravada ja l’any 1964 pels nord-americans The Four Seasons. La versió dels The Tremeloes va arribar al número 1 als Estats Units i va ser Disc d'Or. La portada que us he posat es d'un EP compartit que hem van enviar des de Méxic. Pert, quan la DECCA va fer la famosa audició als Beatles, on els va rebutxar, va escollir quedarse amb The Tremeloes.

Juice Newton – Break it to me gentrly 1981

La veritat es que a Un Toc de Rock prácticament cada vegade que hem escoltat a Juice Newton ha sigut amb la cançó “Angel in the morning”, un tema ciclic del que ja us he parlat, dons bé, en el mateix àlbum es trobava aquesta cançó que escoltarem ara. Es va publicar l’any 1981 i es va titular "Juice", però també va inclure altres peçes, com aquesta que escoltarem ara i que és molt bona. La veritat es que en aquest álbum de Juice Newton hi ha bones cançons i a part d’aquesta cal destacar "The Sweetest Thing (I've Ever Known)" i “Queen of hearts”, el LP va conseguir un Grammy per Juice Newton a l’apartat Millor Cantant Femenina de Rock. En aquesta gravación acompanyan a la cantant nord americana Chuck Martin, George Doering, Mitch Holder, Otha Young, Tim May, Billy Walker, Dennis Budimir, Fred Tackett,  Dan Dugmore, Doug Livingston, Jay Dee Maness, Phil Aaberg, Neil Stubenhaus, Scott Chambers, Rick Shlosser, Steve Forman, Brad Felton, Andrew Gold, Brock Walsh, Harry Stinson, Jim Haas, Jon Joyce, Kenny Edwards, Lewis Morford i Stan Farber. La veritat es que “Angel in the morning” que es va editar en single i va aconseguir el quart lloc del Billboard i el 22 en les llistes de country, va eclipsar a la resta de cançons del disc que  es va mantenir diverses setmanes en les llistes. La cantant, compositora i guitarrista Judith Kay Newton, coneguda artísticament com Juice Newton i que estem escoltan ara, va néixer el 18 de febrer de 1952 a Lakehurst, Nova Jersey i molts la encasellen dins del country, encara que ha incursionado i molt en el pop. Juice Newton va començar a gravar l’any 1975 i encara es troba en actiu. Val a dir que jo us he extret la cançó d’un grans éxits que va publicar-se l’any 2003.

The Temptations – Masterpiece 1973

Produït per Norman Wilfield, aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock, "Masterpiece", donava títol al que possiblement sigui el millor àlbum d'aquesta bona banda, una de les millors si no la millor, del soul vocal nord-americà i que es va publicar el 21 de febrer de 1973. Es tracta d’un tema llarg i treballat on els arranjaments de Paul Riser es llueixen en tot el seu esplendor. Vam escoltar-la en un programa fa un parell de temporades, peró en aquella ocasió no ens va donar temps per escoltar-la sencera causa de la seva extensió, però avui la gaudirem junts i servirà per recordà a Un Toc de Rock aquesta bona banda de color nord-americana. A la carrera de The Temptations destaca així mateix un altre bon tema llarg "Papa Was a Rolling Stone" que van editar l’any 1971. El grup The Temptations es van crear a Detroit, l’any 1961, quan es van fusionar dos grups The Primer i The Distants. The Temptations eren un grup vocal que estave integrat per David Ruffin, Eddie Kendricks, Paul Williams, Otis Williams i Melvin Franklin. El seu gran èxit va ser la cançó "My girl” que es va publicar l’any 1965, una peça que també la va gravar i portar a l’èxit el malograt Otis Redding, al que es va considerar El Rei del Soul i que no hem de confomdre amb “My girl” que es trobava en aquest mateix àlbum del que us he tret la cançó que sona ara. En aquesta gravació, el grup The Temptations son Dennis Edwards, Damon Harris, Richard Street, Melvin Franklin i Otis Williams. “Masterpiece” va ser una composició del mateix productor Norman Wilfield. El single va pujar al primer lloc de les llistes i es va mantindre dues setmanes, mentre que l’àlbum va arrivar a la setena posició. 

Patti LaBelle & Travis Tritt – When something is wrong whit my baby 1994

L'any 1994 el segell MCA va publicar a Espanya un CD compilatori de duets gravats per a l'ocasió, titulat "Rhythm Country and Blues", ple de duets en què van aparellar artistes de tendències i estils molt diverses amb un nexe comú, la qualitat musical. La veritat és que es tracta d'un CD sense cap desaprofitament i ara escoltarem dues de les cançons d'aquest disc. La primera d'elles uneix a la cantant de color Patty LaBelle que va ser líder del grup de R & B LaBelle, aquelles del "Lady Marmalade" i el cantant de country Travis Tritt. Aquesta cançó va ser escrita l'any 1966 per Isaac Hayes i David Porter i va ser el gran èxit en la carrera del duet de color Sam & Dave, encara que al llarg dels anys s'han realitzat algunes bones versions, gairebé sempre en format duo. Patti LaBelle, considerada una de les millors veus del soul nord-americà, va néixer a Filadèlfia el 24 de maig de 1944, mentre que Travis Tritt per la seva part, guanyador de diversos Grammy, va néixer a Marietta, Geòrgia, el 9 febrer 1963.

Patti LaBelle i Travis Tritt

Natalie Cole & Reba McEntire – Since I fell for you 1994

Un altre d'aquests duets inclosos al CD "Rhythm Country and Blues" que es va gravar en la seva totalitat a Nashville i que com us deia es va publicar a Espanya l'any 1994, encara que als Estats Units va sortir un any abans, és el format per la cantant de color Natalie Cole i Reba McEntire que és una de les grans cantants de country i és blanca. Aquest tema va ser composat per Buddy Johnson l'any 1945 i és un estàndard del jazz. La primera que la va gravar va ser Ella Johnson, germana del compositor, però s'han fet innombrables versions, jo tinc localitzades 45 i entre altres l'han gravat BB King, Tom Waits, Glenn Campbell, Nina Simone, Al Jarreau, Bob James, Bonnie Raitt i un bon munt de gent. Natalie Cole, filla del recordat Nat King Cole, va néixer a Los Angeles el 6 de febrer de 1950 i Reba McEntire ho va fer a Kiowa, Oklahoma, el 28 de març de 1955. En una gira que estava fent Reba McEntire i a causa d'un accident d'aviació produït a prop de San Diego, van morir vuit dels músics de la seva banda, a més del pilot i el copilot, allò va marcar a la cantant ja que molts d'ells portaven anys amb ella. El seu següent disc, editat l'octubre de 1991, es va titular "For My Broken Heart" i totes les cançons tractaven sobre el tema i la memòria dels seus amics morts en aquell accident d'avió que es va produir el 16 març 1991.

Kansas – Dust in the wind 1977

Ara escoltarem per concloure Un Toc de Rock d’avui, un dels millors temes del rock i una de les primeres cançons que van incloure secció de corda, es a dir violins en el seu contexte. Consta com la primera, però aixó no és veritat, els primers en fer servir violí no van ser ells, els primer de veritat van ser el grup Flock a finals dels anys seixanta que en portaven un d’eléctric. Jo us duc ara a Kansas i el seu "Dust in the wind", “Pols en el vent”, un tema inclòs en el cinquè àlbum "Point of Know Return" que el grup nord americà Kansas va publicar l’any 1977 i que va ser 4 vegades Disc de Platí. En anglès, és clar, i us dic aixó és per que el mateix grup Kansas la va versionar al castellà i al programa ja l’hem escoltan. La cançó es va inclore l’any 2011 a la banda sonora del film "Destino final 5" i sona cada vegada que s'acosta una cosa dolenta. En la seva versió original en angles va arribar al lloc 6 del Billboard, el 22 d'abril de 1978, encara que va ser número 1 en gairebé tot el món. És una de les primeres peces acústiques de Kansas, un grup que es va crear a Topeka, Kansas, l’any 1970 i que es van dissoldre el 1984, però van tornar l'any següent i segueixen en actiu. Originalment eren el baixista Dave Hope, el bateria Phil Ehart, a la guitarra Kerry Livgren, al costat del cantant Lynn Meredith, els teclistes Don Montre i Dan Wright i el saxofonista Larry Baker. Pel grup han passat altres músics com Steve Morse, John Elefante, Robby Steinhardt, etc. En aquest tema van incloure per primera vegada violins i això li donà aquest aire de genialitat que té. Entre les moltes versions que s'han realitzat hi ha una molt destacable, cantada en castellà, a càrrec de Bertín Osborne.

La frase per acabar el programa d’avui la va dir Sor Juana Inés de la Cruz que es preguntava

“Qui és més culpable, el que peca per la paga 

o aquell que paga per pecar?”

Conclou Un Toc de Rock per avui, tancaré la barraqueta i us deixaré amb bona companyia, la de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa. Jo toco el dos, ens veurem en el proper programa. A ser bons i bones.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç perdescarregar-se el programa  (Link todowload the radio program)