Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Avui tornarem a escoltar una mica de pop britànic a Un Toc de Rock i començarem a Liverpool, encara que aquest viatge musical per la nostra banda sonora d'avui, acabarà a Bèlgica. Per tant i des de la xarxa d'emissores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, Ràdio Cap de Creus i Ona La Torre, us dire allò que sempre us dic quan comencem el programa, jo sóc Mario Prades i...
Benvinguts a Un Toc de Rock
Billy J. Kramer & The Dakotas – Bad to me 1964
Obrirtem el programa d'avui a Anglaterra i escoltarem una mica de pop britànic dels seixanta amb Billy J. Kramer & The Dakotas. De veritable nom William Howard Ashton, Billy Kramer va néixa el 19 d'agost de 1943 a Bootle, Liverpool, van ser un dels conjunts de l'escuderia de Brian Epstein i de fet van gravar unes quantes cançons compostes pel tàndem Lennon-McCartney. Billy J. Kramer & The Dakotas es van crear l'any 1963 i crec que Billy Kramer ancara segueix en actiu, però no estic segur, per tant ja ho sabeu, en això no em feu gaire 
cas. El seu grup The Dakotas, eren els guitarres Robin MacDonald i Bryn Jones, Tony Bookbinder al qual també se l'anomenava Tony Mansfield a la bateria i Ian Fraser al baix. Ray Jones es va unir a la banda com baixista en substitució d'Ian Fraser i Mike Maxfield ho va fer al febrer de 1962 com guitarra reemplaçant a Bryn Jones després d'estar amb una banda de Manchester anomenada Coasters, res a veure amb els americans del mateix nom. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, dels Billy J. Kramer & The Dakotas es va publicar en single l'any 1964, també al LP "Little children" i per supossat a un grapat de recopilatoris del grup de Liverpool.
The Beatles – Can’t buy me love 1964
Aquest tema és una cançó composta només per Paul McCartney, però en els títols de crèdit i com era habitual en ells, signen com Lennon / McCartney i els Beatles la van publicar com single amb "You Ca't Do That" a la cara. Va ser gravada el 29 de gener de 1964, en els estudis Pathé Marconi propietat de l'EMI a París, aprofitant que The Beatles estaven realitzant una serie de 18 concerts al Teatre Olympia de París. Inicialment es va dir que la cançó parlava de la prostitució, d'aquí el títol "No pots comprar el meu amor", però Paul McCartney va aclarir en una entrevista als Estats Units que no era 
així. Si bé en una altra ocasió va dir que es tractava d'una reflexió sobre els avantatges i desavantatges que els diners i la fama li va portar. Va representar un rècord per a The Beatles en ser el tercer número 1 seguit aconseguit en el Billboard. El primer va ser "I Want to Hold Your Hand", al qual va desbancar "She Loves You" i després "Ca't Buy Me Love" el 4 d'abril de 1964. Quan Els Beatles amb "Ca't Buy Me Love" van arribar al número 1 tot el top 5 era d’ells, estant ocupades les cinc primeres posicions per "Twist and Shout", "She Loves You", "I Want to Hold Your Hand "i" Please Please Em ", respectivament. Cap altre artista havia ocupat els cinc primers llocs a la vegada. La setmana següent, l'11 d'abril de 1964, The Beatles tenien 14 senzills entre els 100 primers.
The Troggs – Wild thing 1966
El meu amic Mikel Barsa sempre deia que The Kinks van ser la primera banda de heavy de la història i The Troggs la primera punk. The Troggs era de Andover, Hampshire i es van crear l'any 1964. Pel grup van passar Reg Presley, de nom real Reginald Ball que va néixa el 12 de juny de 1941 com cantant, Dave Wright nascut el 21 de gener de 1944 i que va morir el 10 d'octubre de 2008 (cantant i guitarra) , Chris Britton (guitarra), Pete Staples (baix), Ronnie Bond, de nom real Ronald Bullis que va néixa el 4 de maig de 1943 i va morir un 13 de novembre de 1992 a la bateria i Tony Murray al baix. Tres cançons van marcar la carrera de The 
Troggs, "With a Girl Like You" que es va publicar el juliol de 1966, "Love Is All Around" que versionada pels Wet Wet Wet va ser inclosa en la banda sonora de "Quatre bodes i un funeral "i aquest tema que escoltem ara. Es tractava d'una composició del nord-americà Chip Taylor, encara que en algunes fonts es diu que era de Reg Presley, el cantant de The Troggs, la versió d'aquests va ser número 1 del Billboard al juliol de 1966. L’any 1969 Ronnie Bond es va llançar en solitari i després d'ell ho van fer Reg Presley i Chris Britton. Aquest tema va ser versionat per Jimi Hendrix al Monterrey Pop Festival i anys més tard la gravaria la controvertida Amanda Lear.
Alvin Lee – Anytime I want to me 2007
Conec personalment a Alvin Lee amb el qual compartim una gira organitzada pel meu amic Alfons Cito de Welcome Productions i he de dir que és una persona senzilla, plana i de fàcil i amè tracte. El gran cantant i guitarrista britànic va ser el líder de Ten Years After, una de les grans bandes mítiques del blues anglès en els seixanta i a mitjans dels 70 Alvin Lee es va llançar en solitari quan el grup es va desfer. Integràvem els Ten Years After l’Alvin Lee, nascut el 19 de desembre de 1944, a Nottingham, al costat del bateria Ric Lee (20 d'octubre de 1945, Cannock, Staffordshire), Leo Lyons al baix (30 de novembre de 1944, Stanbridge, Bedforshire) i Chick 
Churchill que de cognom també es deia en realitat Lee (2 de gener de 1949, Molt, Flintshire) als teclats. Molts Lee, pero no tots estaven emparentats. La seva consolidació els va arribar quan van actuar al festival de Woodstock i la revalida en el de l’Illa de Wight l'any 1970. Aquest tema que us porto avui a Un Toc de Rock es trobava inclòs en el CD en solitari d’Alvin Lee titulat "Saguitar" i que va publicat l’any 2007. En certa ocasió Alvin Lee va actuar a Valls. Al costat us he possat una foto en la que estic amb el britànic Alvin Lee i un amic que era profesor d'educació física a Tarragona.
The Rolling Stones – Sympathy for the Devil 1968
Aquesta és una cançó dels britànics The Rolling Stones que va ser escrita per Mick Jagger inspirant-se en la novel.la de Mikhaïl Bulgàkov "El mestre i Margarida" que li va fer arribar a les seves mans la seva nòvia en aquella època, l'actriu i cantant Marianne Faithfull. Es va gravar a principis de juny del 1968, amb producció del nord-americà Jimmy Miller i hi van participar fent cors la pròpia Marianne Faithfull i Anita Pallenberg. Es va editar el 6 de desembre de 1968 com a cançó estrella de l'àlbum "Beggars Banquet", un disc que va estar censurat a Espanya degut a la seva portada on es veien uns serveis públics plens de grafitis molt ofensius i aquí es va editar amb una portada blanca i sols el títul. Ans més tard es reeditaria ja amb la portada original A la lletra, Mick Jagger ens parla 
d'un misteriós personatge del qual no dóna el seu nom i que afirma ser la principal força motora que està darrere de tots els actes de maldat que han tingut lloc al llarg de la història de la humanitat i parla de la Revolució russa i l'assassinat de la família Romanov, la crucifixió de Jesucrist, la Segona Guerra Mundial i els assassinats de Robert i John F. Kennedy. En la cançó destaca el paper del baix que toca el guitarrista Keith Richards i es converteix en protagonista, al costat de la bateria i la percussió a base de congues i maraques que toca el músic africà Rocky Dijon i Charlie Watts, Nicky Hopkins es va ocupar del piano. Curiosament el tema mai es va editar com a single, però els Rolling Stones van tenir molts problemes en ser acusats per molts d'adoradors 
de Satanàs, de fet les crítiques es van iniciar amb la publicació del seu anterior disc "Their Satanic Majesties Request". El grup The Rolling Stones l'integraven en aquells moments Mick Jagger, Keith Richards, Brian Jones, Bill Wyman i Charlie Watts. El desembre de l'any 1969 la cançó tornaria a la polèmica després del concert gratuït que The Rolling Stones va realitzar en Altamont, Califòrnia. Va acabar convertit en un caos per culpa dels Àngels de l'Infern, que van ser contractats com a encarregats de la seguretat, Deu ni do! Es diu que mentre el grup interpretava "Sympathy for the Devil" va començar un altercat davant de l'escenari que va acabar amb la mort de Meredith Hunter, jove de color, a mans dels Àngels de l'Infern. Però no és cert, l'apunyalament es va produir mentre els Stones tocaven "Under My Thumb". Així i tot els Stones no van tornar a tocar aquesta cançó en vuit anys.
A sota la portada oberta
Murray Head – One night in Bangkok 1984
Des del musical "Chess", compossat per Björn Ulvaeus i Benny Andersson que havien sigut membres d’ABBA i Tim Rice que es va encarregar de la lletra, obrim avui Un Toc de Rock escoltant "Una nit a Bangkok", una peça a càrrec de l'actor i cantant britànic Murray Head, de nom complet Murray Seafield Saint-George Head i nascut a Londres el 5 de març de 1946. La lletra és una irònica i festiva denúncia de la corrupció moral de la gran ciutat i una glorificació de la puresa intel.lectual dels escacs. També conté al.lusions a llocs cèlebres de Bangkok, com el riu Chao Phraya, el Buda reclinat (estàtua de Wat Pho), fins i tot a Yul Brynner que havia interpretat el paper de Rei de 
Siam en el film "El rei i jo". Murray Head va protagonitzar la pel.lícula "Sunday Bloody Sunday" que va aconseguir el Premi BAFTA de 1971, el Globus d'Or a la millor pel lícula estrangera de l’any 1972 i quatre nominacions als Oscar de 1971. Ha gravat 18 àlbums. Aquesta ha estat la seva cançó més famosa i es va publicar l’any 1984, aconseguint la primera posició en les llistes d'Anglaterra, Alemanya, Suïssa i Austràlia i la tercera als Estats Units i Canadà. Murray Head va ser Judes a "Jesucristo superstar" quan l’obra es va representar a Anglaterra, al costat de Ian Gillan com Jesus, Yvonne Elliman fen de Maria Magdalena i Barry Dennen en el paper de Pilat i ara us explicaré una curiositat, l’any 1975 Murray Head va protagonitzar al costat de Marisol la pel lícula espanyola "El poder del deseo". L'ex boxejador Mike Tyson va cantar una versió de la cançó per la pel.lícula del 2011 “The Hangover: Part II”, en la qual ell fa un cameo.També val a dir que la peça s'està fen servir per un anunci per la tele.
Gilbert O’Sullivan – Claire 1972
Vaig descobrir a Gilbert O'Sullivan quan va arribar al país per promocionar el seu primer single amb el tema "Alone again (Naturilly)" i és que veure un músic de rock de l'època, en què les llargues chollas era un signe d'identitat, aparèixa tocant el piano i amb la fàbrica de pensar completament afaitada va causar sensació. Amb el temps li va anar creixent el pèl i quan va publicar aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, portava ja una pelambrera molt important. Raymond Edward O'Sullivan va néixa a Waterford, Irlanda, l'1 de desembre de 1946. De molt jove Gilbert O'Sullivan va aprendre a tocar guitarra i posteriorment el piano. A més a més va tocar la bateria en una banda anomenada Rick’s Blues creada per 
Rick Davies, el mateix que després formaria Supertramp. Altres bandes en què va participar van ser The Doodles i The Prefects. També llavors Gilbert O'Sullivan va començar a compondre les seves primeres cançons, la primera que va escriure va ser "Ready Miss Steady". Aquest tema que us he portat ara es va editar en single a mitjans de novembre de 1972 i va arribar al primer lloc de les llistes angleses i es va mantenir diverses setmanes, aconseguint el segon lloc als Estats Units. El tema es va incloure en l'àlbum “Back to Front”.
Elton John – Daniel 1973
Parlant d'Elton John, aquest és un dels seus grans hits, un gran baladón i es va publicar en single l’any 1973, va arribar a la quarta posició a Anglaterra, la segona als Estats Units i va ser Disc d’Or tant a un pais com a l’altre. El tema es va extreure del LP "Your say shoot me I'm only the piano player" editat per Elton John el 26 de gener de 1973 i on també hi havia una de les seves millors cançons "Cocodrile rock". El LP va ser triple Disc de Platí als Estats Units, uns quans anys més tard, l’11 d'octubre de 1995. La lletra tracta d’un noi que viu a un petit poble de Texas i que torna de la guerra del Vietnam. L’havien lloat molt quan va arribar a casa i el van tractar com a un heroi. Però, ell només havia pasaat per la guerra volen tornar a casa, a la granja i tractar de seguir amb la vida que havia portat abans, olvidan aquella cruel guerra on l’avien portat en contra de la seva voluntat. Al llarg dels més de 40 anys de carrera, Elton John ha venut més de 250 milions d'àlbums, més de 150 milions de singles i ha col.locat més de 50 cançons en les llistes d'èxits,
convertint-se en un dels músics de més èxit de tots els temps. Elton John va ser un dels pocs músics britànics que mai es va plantejar traslladar la seva residència als Estats Units per evadir els lleonins impostos de la Gran Bretanya i per això de deixà els cales al pais, la Reina el va nombrà Cavaller. El seu veritable nom és Reginald Kenneth Dwight i va néixa a Londres, el 25 de març de 1947. Si bé ara es fa dir Sir Hercules Elton John. La seva època més brillant va ser la primera dècada, quan comptava amb Bernie Taupin que va compondre gairebé tots els seus temes, entre ells aquest que escoltem ara a Un Toc de Rock i amb el qual l'unia una relació sentimental, encara que Elton John no va sortir de l'armari fins a finals dels 90. En el món musical era conegut com Les Plomes del Rock i potser un dia os expliqui el que ens va passar al meu soci Mikel Barsa i a mi, a Madrid, a una gira que vam organizar amb ell.
Paul McCartney – Another day 1970
Aquesta cançó va ser la cara A del primer senzill de Paul McCartney, després de la separació de The Beatles. Fou publicat el 19 de febrer de 1971 i es va registrar durant les sessions de gravació de l'àlbum "Ram", l’any 1970 a Nova York, però la cançó no va ser inclosa a l'àlbum. Es va publicar el febrer de 1971 amb "Oh Woman, Oh Why" al costat B. La lletra descriu la monòtona i trista vida que pateix una dona a la feina i a casa. Linda McCartney va fer els cors en el tema i consta com a co-autora, encara que es diu que va ser una simple maniobra de màrqueting i ella no 
va tenir res a veure amb la composició. Aquest tema va ser tot un èxit arribant al número cinc als Estats Units i al dos al Regne Unit, el març de 1971. A Austràlia va passar una setmana al número 1 i a França també va arribar a la primera posició. Encara que les dues cançons d'aquest single mai és van publicar en cap LP, si es van incloure com bonus track en la reedició en CD del "Ram" i s'ha inclòs en alguns grans èxits. Sir James Paul McCartney va néixa a Liverpool el 18 de juny de 1942.
The Hollies – Too young to be married 1970
La primera formació de The Hollies va estar integrada per Allan Clarke (cantant), Graham Nash (guitarra i veus) que anys més tard s'incorporaria al primer super grup nord-americà de la història Crosby, Stills & Nash, tots dos venien de The Deltas, al costat de Vic Steel (guitarres), Erick Haydock (baix) i Don Rathbone (bateria). Vick Steel deixaria al grup i va ser reemplaçat per Tony Hicks, mentre que Rathbone deixa el seu rol de bateria per a convertir-se en el representant i va ser reemplaçat per Bobby Elliot provinent del grup Shane Fenton and The Fentons. Us explicaré una curiositat, l’any 1962 i quan The Beatles van començar a funcionar comercialment, The Hollies van passar a ocupar el seu lloc com a grup resident al The Cavern Club de Liverpool. Aquesta peça que escoltem ara a Un Toc de Rock, es va editar en single l’any 1970.
The Dave Clark Five – Because 1964
El grup britànic The Dave Clark Five van ser una banda britànica liderada pel bateria Dave Clark que es va formar a principis de la dècada dels seixanta en Tottenham. Van formar part al costat de The Beatles, del que es va dir a Amèrica "La invasió britànica". El grup estava format per Dave Clark en la bateria i veu, Mike Smith com a cantant i teclista, Lenny Davidson a la guitarra, Rick Huxley al baix i Dennis Payton al saxo. Van obtenir el seu primer èxit al gener de 1964, quan el single "Glad All Over" va arribar al número 1 en les llistes britàniques, superant als Beatles. De fet la premsa es va fer ressò 
d'un enfrontament professional entre els dos grups, res més allunyat de la realitat, però els crítics volien omplir paper. Per cert que The Dave Clark Five van aparèixa en 18 ocasions en l'Ed Sullivan Show, als Estats Units i van col.locar 18 singles en les llistes del Billboard. Aquest tema us el trec del disc recopilatori “History Of The Dave Clark Five” editat l’any 1993, però havia estat publicat en single a l’agost de 1964, arrivan a la tercera posició a les llistes anglesas i a la quarta als Estats Units, on va ser disc d’Or. A l’altre cara s’incluia el tema “Can't You See That She's Mine”, també es va editar amb “Theme without a name” a l’altre cara. En aquesta cançó el cantant és Dave Clark. The Dave Clark Five que realment havien començat el 1957 anomenant-se The Dave Clark Quintet. Es van desfer a principis dels 70.
Phil Collins – One more night 1984
Compost pel mateix Phil Collins, aquest tema, es va incloure en el LP “No Jacket Required” del que va ser bateria i cantant de Genesis de 1970 a 1996, però paral.lelament i des de 1981, Phil Collins va tenir una bona carrera en solitari. "In the air tonight" va ser un dels seus millors singles, però aquest que us porto ara no desmerix gens. Un dels seus millors àlbums va ser el que portava per títol "Face Valoue", aquest LP del que us extrec la cançó que sona ara a Un Toc de Rock és va editar el 30 de novembre de 1984 als Estats Units i el 6 d’avril de 1986 a Anglaterra. La cançó es va incloure a dos recopilatoris, un de l’any 1998 i un altre editat el 2004. Es van fer dos vídeos promocionals, en el 
primer sortia Phil Colins tocan el piano a un bar. Era el bar propietat de Richard Branson a Londres i que havía estat mànager seu. Philip David Charles Collins va néixa el 30 de gener de 1951 a Chiswick, Anglaterra. El 7 de març de 2011 es va fer públic que Phil Collins es retirava del món musical per problemes de salut. La veritat és que des de fa anys té problemes greus de sordesa. Des de 1984 a 1989 Phil Collins va aconseguir vuit números 1 en les llistes del Billboard, set com a solista i un amb Genesis, on va començar com a bateria i a poc a poc li va anar robant protagonisme al seu líder, el cantant i compositor Peter Gabriel, fins que aquest va abandonar Genesis i Phil Collins es va encarregar també de la veu.
Sade – Smooth operator 1984
Sade Adu és nigeriana, el seu veritable nom és Helen Folasade Adu i va néixa el 16 de gener de 1959 a Ibadan, Nigèria. De mare anglesa i pare nigerià, als quatre anys Sade es va anar amb la seva mare a viure a Anglaterra, quan aquesta es va separar del seu pare. Va entrar en un grup funky anomenat Arriva, amb un clar sabor llatí que després passa a dir-se Pride i posteriorment Sade. Aquest tema, el seu primer gran èxit a nivell internacional, es trobava en el que va ser el seu primer LP titulat "Diamond life" de l’any 1984 que contenia dues cançons més que es van publicar en single "Your love is king" i "Hang on to your love", El LP va romandre durant 98 setmanes en les llistes britàniques i 81 setmanes en les americanes. Sade va rebre el premi BPI al millor àlbum i un Grammy a la millor nova artista. L’any 2009 Sade va publicar el seu sisè disc "Soldier of Love", l’ultim editat per la nigeriana fins el moment i del que ja hem escoltat a Un Toc de Rock alguna peça..
A dalt Sade Adu, a sota discos d'ella
The Wallace Collection – Serenade 1970
Ja us havie dit que acabariem el programa a Bèlgica. The Wallace Collection va ser una banda belga amb la que tancarem Un Toc de Rock per avui i que va aconseguir triomfar en el món de la música pop a finals dels anys 60 gràcies a la cançó "Daydream" de 1969 i "Serenade" que és la que escoltem ara. The Wallace Collection van funcionar de 1968 a l’any 1970, però van tornar en els 90 i crec que encara estan en actiu. Fusionaven elements de música clàssica amb el rock progressiu, es clar que algun dels seus components eren membres d'una de les millors orquestres simfòniques de Bèlgica i aixó era jugar amb aventatge. Es van crear a Brusseles l’any 1968 i eren Freddy Niueland (bateria) i Sylvain Vanholm (guitarra), amb el teclista Marc Hérouet i el baixista 
Christian Janssens. Es van complementar amb el violinista Raymond Vincent i el violoncel.lista Jaques Namotte que tocaven a l'Orquestra Nacional de Bèlgica. En el seu moment The Wallace Collection van ser considerats una de les millors bandes europees després de The Beatles. "Daydream" va ser el seu primer èxit en single i es trobava en el seu primer disc "Laughing Cavaliere", de 1969, la cançó que stem escoltan es va incloure al según álbum de The Wallace Collection titulat “Wallace Collection” i editat l’any 1970. Resulta sin més no curios que quan es trobaven en actiu sols van editar dos álbums, però en aquest moment en tenen publicats 8 i es que aixó dels “grans èxits” cada dia funciona millor, sovre tot per les cases de discos.
El grup belga The Wallace Collection
Avui tancarem amb una dita de les que corren per les xarxas socials d’internet i que no us podria dir de cert a qui correspont, però que diu així:
"Cada dolor et fa més fort. Cada traïció més intel.ligent.
Cada desil.lusió més hàbil i cada experiència més savi"
Ara acabo Un Toc de Rock per avui, des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Cap de Creus, foto el camp i m’en vaig amb la música a un altre part, però tornare en el proper programa, mentre tant sigeu bons i bones i no feu res que jo no faria.
Ens veiem pel món.
Mario Prades
