Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
El líder per els drets humans Martin Luther King, assassinat a Memphis el 4 d'avril de 1968, va tenir un somni, però no va ser l'únic, molts han tingut somnis, a vegades més o menys irrealitzables, per es clar que en algunes ocasions la tenacitat i sobre tot la feina ben feta dóna els seus fruits i els somnis es compleixen. Avui començarem Un Toc de Rock amb un grup que va veure complert el seu de somni, triunfà en el mon de la música. Soc Mario Prades i obro la barraqueta d'Un Toc de Rock des de Suecia i dient com ja és habitual
Benvinguts a Un Toc de Rock
Abba – I have a dream 1979
Quan en música parlem d'una veritable fàbrica de fer diners, un dels noms que ens vindran de seguida al cap és el dels Beatles, però després tindrem que pensar inmediatament en el grup suec Abba. Aquestes dues parelles també van tenir un somni, obtenir l’èxit i el van aconseguir per mèrits propis i amb el seu treball. Les cançons dels Abba van omplir les llistes d'èxits de tot el món, eren Abba. Amb la cançó "Waterloo" triomfaren al Festival de Eurovisió de 1974 i alló va ser el seu llançament a tot el mon. Abba van estar en actiu de 1972 a 1982 i eren dos matrimonis, Benny Andersson amb 
Anni-Frid Lyngstad (coneguda com Frida) i Björn Ulvaeus amb Agnetha Fältskog. Després del seu divorci encara van seguir junts un temps, recollint hits, però finalment tot s’en va anar en orris i elles van seguir en solitari. Les dues noias van gravar per el seu compte quan el grup es va desfer, però res a veure amb les xifres de vendes d’ABBA. Per cert que Benny Andersson abans de crear Abba havia tocat amb el grup The Hep Stars, una de les bones bandas suecas dels anys seixanta, jo recordo una bona cançó d’ells “Flowers in my garden”. Per cert que "ABBA" és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada un d'ells. La peça "I have a dream" que escoltem ara, inclosa en el disc "Voulez-Vous" es va editar en single l'1 de desembre de 1979, en anglès i en castellà es va gravar poc despres, el 7 de gener de 1980.
Caràtules de ABBa i a sota foto
Adamo – Le ruisseau de mon enfance
Adamo va ser el Rei dels Guateques en els anys 60, sobre tot per les seves baladetes ideals per arrambar l’apit. Salvatore Adamo un dels grans de la cançó francesa i del que os porto aquest tema que es trobava en un EP editat l’any 1968 i en la gravació l’orquestra va estar dirigida per Alain Goraguer. Com que era un EP, es a dir que tenía quatre cançons, les altres tres van ser “Il y a juste un an”, “Valse d’eté” i “Et sur la mer…”, el disc va ser publicat per el segell EMI-La Voz de su Amo. Aquest “El rierol de la meva infantesa” va ser un bon tema si bé a Espanya no es va vendre com altres discos seus de l’época. Cuasi tots deien que Adamo era francès, però no era cert, tampoc era belga, con deien altres, Adamo havia nascut a Comiso, a l’illa de Sicília, a Itàlia, l’1 de noviembre de 1943, però els seus pares van emigrar a Bèlgica per guanyar-se la vida. Le veritat es que las seves fans el van odiar quan l’any 1969, crec que va ser, és va casar amb la seva secretaria i presidenta del Club de Fans, una noia més aviat lletjeta, segons es deia, jo la veritat es que no recordo cap 
foto seva. El que les fans no sabien o del que no havien volgut assabentar-se és que es tractava de la seva eterna núvia, amb la qual va començar a sortir sent gairebé uns nens i devien haver-lo admirat per aixó, ja que la glòria i el triomf no el va divinitzar fins al punt de buscar-se una Miss Món exuberant d'aquestes que treuen la pasta i després d'aconseguir fama i cales es divorcien amb les butxaques plenes, com sol passar en tantes ocasions. Adamo i la seva dona ancara segueixen junts. Per cert, es diu que la cançó "Dolce Paola" anava dedicada a Paola de Bèlgica amb la que va tenir, segons sembla, un affaire. De fet la premsa va publicar que aquella Lady Di de mirada trista a qui els seus súbdits anomenaven "La italiana de les maletes" i el cantant, havien estat sorpresos ballant molt encaramel.ladets en una discoteca de Londres una nit. Sabeu amb quina cançó els van enganxar ballant molt juntets? Doncs era "Mis manos en tu cintura", tot un clàssic d'Adamo amb la que molts hem arranbat l’apit.
Richard Anthony – J’entends siffler le train 1962
que el consolidaria definitivament, almenys a Espanya. Richard Anthony, de veritable nom Richard Btesh, va néixa el 13 de gener de 1938 en el Caire, Egipte i va passar la seva joventut entre el país del Nord d'Àfrica, Anglaterra i Argentina, radicant-se finalment a França. Richard Anthony va debutar l'any 1958 amb un single que contenia "You Are My Destiny" de Paul Anka i "Peggy Sue" de Buddy Holly, editat per Columbia. Richard Anthony va mantenir una brillant carrera en els seixanta i part dels setanta, però va ser declinant poc a poc fins pràcticament anar deixant la música. Va tornar l'any 1996 i segueix en actiu.
Françoise Hardy – Tous les garçons et les filles 1962
A sota dues fotografies de Françoise Hardy
Charles Aznavour & Thomas Dutronc – Elle 2011
Dins del programa d'avui de Un Toc de Rock, arriva el moment d’escoltar al cantant, compositor i actor Charles Aznavour, aquest gran de la cançó francesa, nascut a París, encara que d'origen armeni, el 22 de maig de 1924, i de veritable nom Shahnourh Varinag. L’any passat va treure un nou disc titulat “Toujours”, on trovem un partell de duets, en aquesta cançó participa el guitarrista de jazz i compositor francés Thomas Dutronc (París, 16 de junio de 1973), fill dels cantants Jacques Dutrons i Françoise Hardy i versionen un vell èxit del mateix 
Charles Aznavour “Elle” que als Estats Units va ser gravat per Elvis Costello i es va incloure a la banda sonora de la pel.lícula “Nothing Hill”. Charles Aznavour va gravar i molt en castellà, de fet pràcticament tots els seus èxits dels anys seixanta van ser versionats a la llenga de Cervantes. Per cert, Charles Aznavour va començar com a compositor i va fer cançóns per Mistinguett, Patachou, Edith Piaff i també per Juliette Gréco. Us explicaré una curiositat. El dia que Joan Manuel Serrat va debutar amb Els Setze Jutges en un concert que es va celebrar a L'Esplugues de Llobregat, el maig de 1965, finalitzat el recital Serrat i uns quants amics van anar corrent al Palau de la Música Catalana i és que allà actuava Charles Aznavour i ells no podien perdre-se'l .
El guitarrista i cantant frances Thomas Dutrons que col.labora en aquesta cançó
Connie Francis – Everybody’s somebody ‘s foul 1960
Ara us porta un altre dels èxits de la cantant nord-americana Connie Francis, a la que feia temps que no escoltàvem. Aquesta cançó va estar cara B d’un single amb “Jealous of you” a la cara A i estava composada per Howard Greenvield i Jack Keller i es va publicar l’any 1960. Concetta Rosa Maria Franconero va néixa el 12 de desembre de 1938 a Newark, Nova Jersey, però artísticament era coneguda com Connie Francis i va arribar a ser un dels ídols musicals de la joventut a mitjans del passat segle. Ara us explicaré un altre vegada com va ser el seu primer èxit musical perquè és veritablement curiós, ella havia gravat uns quants singles amb cançons seleccionades per la casa de discos i que no van funcionar comercialment i la discogràfica va voler que gravés el single que faltava per així poder donar per cancel.lat el seu contracte i lliurerse d’ella i aquesta vegada la van deixà fer al seu criteri al respecte de triar les cançons. Connie Francis, a suggeriment 
del seu pare que de música en sabia un grapat, va gravar una versió del "Who 's Sorry Now", un clásic que s’havie inclos originalment a la pel.lícula dels Germans Marx “Una nit a Casablanca” a l’any 1946 i el single amb aquesta versió a carrec de Connie Francis va resultar ser un èxit total, arribant al quart lloc del Billboard i sent Disc d'Or l'any 1958. Connie Francis va gravar en 9 idiomes durant la seva carrera incloent anglès, italià, francès, alemany, japonès, jiddisch i espanyol, va treballà en tres o quatre pel.lícules i va tenir el seu propi xou de televisió. Però el drama també va marcar la seva carrera. L'any 1974 Connie Francis va patir una violació en un hotel després d'un concert en Westbury, Nova York. Es pot dir que el principi del fi de la carrera de Connie Francis va arribar quan va haver de ser operada del nas per poder solucionar la seva sensibilitat a l'aire condicionat que va provocar seqüeles que van minvar la seva capacitat per cantar. Una altra tragèdia va marcà la seva vida quan el seu germà va ser assassinat el 1981. Es deia de Connie Francis que era una dona perfecta, malgrat la seva curta estatura i l'any 1963 les mesures de Connie Francis eren 89 - 58.4 - 90.17, només comptava 1.52 d'alçada i pesava 49 kg.
Huelyn Duvall & The Thing Strings – Blue eyed baby 1983
Huelyn Duvall va néixa a Huckaby, Texas el 1939 i amb companys de l'escola va formar a molt primerenca edat el seu primer grup Huelyn Duvall & The Troublesome Tree. El 1957 van signar contracte amb el segell Discos Challenge, una companyia propietat de l'actor i cantant Gene Autry i Huelyn Duvall va començar en solitari, sense el grup, encara que va comptar amb músics del propi Elvis Presly. Huelyn Duvall és l'autor, al costat de Dave Burgess del tema "Tequila", però no va aconseguir portar-la al cim de les llistes, ho farien el grup The Champs més tard. Destaca la seva tasca 
com a compositor i les seves cançons van triomfar en les versions que van realitzar Ricky Nelson, entre d'altres. Huelyn Duvall no va aconseguir un èxit important i finalment es va convertir en teloner de Bobby Darin. Més tard va crear Huelyn Duvall & The Arrows. Però un bon dia es va casar, era l'any 1961 i com amb la música no guanyava prou per mantenir una família, es va posar a treballar en una de les companyies pioneres en computadores, a Houston, fins a arribar a vicepresident executiu d'una empresa en els anys 80 i finalment, va fundà la seva pròpia companyia. Però el ressorgiment del rockabilly en aquesta dècada el va tornar als escenaris i des de llavors Huelyn Duvall és habitual en festivals sobretot a Europa, havent gravat nous temes i creant Huelyn Duvall & The Thing Strings. En aquesta gravació els músics són Huelyn Duvall (veu i guitarra), Lonnie Thompson, Grady Martin, Dave Burgess i Jimmy Green (guitarras), Ralph Clark (contrabaix), James Mathison i Buddy Harman (baterias), Johnny Thompson (guitarra rítmica i cors), Floyd Cramer (piano), amb The Jordanaries, The Chapperals, The Arrows i Mike Bell & The Belltones als cors.
Huelyn Duvall en directe
Manhattan Transfer – Route 66 1982
Aquest tema és tot un clàssic del rhythm and blues i el títol original és "(Get Your Kicks On) Route 66". Va ser escrita per Bobby Troup per el Nat King Cole Trio qué van ser els primers en enregistrar-la l’any 1946. Hi ha una altra gran versió de Perry Como de 1959 i l'han gravat fins als Rolling Stones, passant per Tom Petty, The Outlaws, Chuck Berry, The Brian Setzer Orchestra, Bob Dylan i moltisims mes. La veritat és que es tracta d'un tema que han tocat gairebé tots els músics de rock, blues, jazz i R & 
B. Aquesta versió, a càrrec dels novaiorquesos The Manhattan Transfer és plena de swing i va ser publicada en single l’any 1982 arribant a la posició 22. Manhattan Transfer, aquest gran grup vocal l'integren Janis Siegel, Cheryl Bentyne, Alan Paul i Tim Hauser i es van conèixa quan van haver de compartir un taxi en una tarda plujosa a la ciutat de Nova York. La carretera 66 és una de les més llargues dels Estats Units i va de Chicago (Illinois), a Los Angeles (Califòrnia). Per cert puc dir-vos que sembla que no s’acabi mai, recta i sobre tot molt aburrida, a no ser que vagis fen “parada y fonda en todas las estaciones”.
Rosanne Cash & Bruce Springsteen – Sea of heartbreak 2009
Rosanne Cash va néixa el 24 de maig de 1955 a Memphis, Tennessee, filla del gran cantant de country Johnny Cash i la seva primera dona Vivian Liberto Cash Distingir. Aquest tema compta amb la col.laboració del cantant i guitarra Bruce Springsteen (Long Branch, Nueva Jersey, 23 de septiembre de 1949) i us l'he extret del disc de Rosanne Cash "The list", un CD sense desperdici que va publicar el 6 d'octubre del 2009 amb producció i arrengaments de John Levanthal. "Sea of heartbreak" és un clàssic del country compost e 
interpretat per Don Gibbson i que també va gravar el seu pare. En aquest àlbum, l'últim publicat per Rosanne Cash fins al moment, es recullen unes quantes versions de temes clàssics del gènere i compta amb col.laboracions de luxe, entre elles Bruce Springsteen (a la foto amb Little Steven), Jeff Tweedy, Elvis Costello i Neko Case, a més de Rufus Wainwright. Per cert que entre les versions que s'ofereixen en aquest CD hi ha temes de Peter, Paul & Mary, Jimmie Rodgers, The Carter Family, Don Gibson, Ray Price, Lefty Frizzell, Patsy Cline, Merle Hagard i Bob Dylan i va ser nominat al Grammy i va pujar a la cinquena posició en les llistes de country del Billboard.
Fotografies de Rosanne Cash amb el seu pare, Johnny Cash
The Byrds – Mr. Tambourine Man 1965
Ells van ser els culpables de l'electrificació de Bob Dylan quan The Byrds van agafar aquesta cançó del "jueu errant" i la versionaren al country-rock, convertint-la en una de les cançons claus i mítiques del segle XX. The Byrds van ser considerats inicialment com la resposta a la invasió beat britànica a Amèrica. Eren Roger McGuinn (Chicago, 1941), Gene Clark (Tipton, Missouri 1941), David Crosby (Los Angeles 1941), Chris Hillman (Los Angeles 1942) i el bateria Michael Clarke (Texas, 1944). Quan van començar imitaven als Beatles i això va fer que Columbia es proposés treure'ls un disc, és clar que ells en aquell moment es deien Jet Set. El 26 de novembre de 1964 els Jet Set van canviar el seu nom pel el de The Byrds. El productor Terry Melcher i Jim Dickson de la discogràfica, volien que gravessin "Mr Tambourine man" de Dylan, però ells no estaven conformes i van abandonar els assaigs en l'estudi de gravació. La veritat és que Columbia 
amb ells es va curar en salut i els va fer signar un contracte per només 6 mesos i que no obligava a la discogràfica més que ha gravar quatre cançons, però no a publicar-les. Finalment el 20 de gener de 1965 es va celebrar la sessió d'enregistrament de "Mr Tambourine Man" i també es va gravar "I Knew I'd Want You", però només va tocar McGuinn i van cantar David Crosby i Michael Clark. El grup no va consentir que això tornés a passar mai més. El disc s'havia d'haver publicat al febrer, però va tornar a gravar-se el 8 de març, encara que Columbia no es decidia a publicar-lo. Finalment l'abril de 1965 "Mr Tambourine Man" va sortir a la venda i gairebé immediatament The Byrds van aconseguir el nº 1 a nivell mundial, començant per Califòrnia. A partir de l'any 1966 els canvis de components a The Byrds van ser continus i cal destacar Gram Parsons, Kevin Kelly i Clarence White, entre d'altres, fins que a principis dels 70 es van desfer. Aquesta cançó va donà títol al seu primer LP.
The Byrds
The Marmalade – Rainbow 1970
The Marmalade van ser una gran banda creada a Glasgow, Escòcia, el 1991 i que inicialment es van cridar The Gaylords, passant després a ser Dean Ford & The Gaylords, fins que al 65 es van convertir en Marmalade. Quan van gravar el "Obladi. Oblada" de The Beatles van commoure el mercat britànic, la versió de Marmalade va desplaçar de les llistes a l'original i es va vendre molt millor. Amb "Reflections of my life" van revalidar el seu triomf. La cançó "Rainbow" es va editar en single l’any 1970 i era una composició de William Campbell i Thomas McAleese, dos grans músics, components del grup. El tema va aconseguir el tercer lloc en les llistes britàniques de venda i el 51 als Estats Units. La veritat és que Marmalade va ser una de les millors bandes britàniques de tots els temps, però aquí a Espanya mai van arribar a ser valorats com ells és mereixien.
The Marmalade i a sota caràtules
Anne Murray – Snow bird 1970
Inicialment va ser una simple i bona cançó de country-pop, però aquest "Ocell de neu" que ens porta Anne Murray, amb el pas del temps es va anar convertin en una nadala. La cantant Anne Murray és una de les millors veus sorgides al Canadà, molt valorada al seu pais i amb una trajectòria molt brillant, encara que els seus discos no apareguin en el mercat espanyol. No hem de confondre aquesta Anne Murray amb la mezzosoprano irlandesa del mateix nom. La nostra Anne Murray va néixa el 20 de juny de 1945 a Springhill, Nova Escòcia. Aquest tema que va ser el seu primer gran èxit, es trobava en el seu segon LP titulat "This Way Is My Way", editat l’any 1970 i que va arribar al lloc 14 de les llistes. Anne Murray té una carrera discogràfica impressionant, us diré que només en discos de nadales ha gravat 7 i entre directes i recopilacions ha publicat 14, a part dels discos d'estudi qué com us podeu imaginar, son un bon grapat. No crec estar errat si us doc que Anne Murray i Celine Dion que per cert, l’escoltarem despres, son les millors veus femenines del Canadà.
Anne Murray
John Rowles – One day 1969
En diverses ocasions us he comentat que en la segona meitat de la dècada dels 60 a Anglaterra van sorgir tres grans veus masculines, tres grans crooners: Tom Jones, Engelbert Humperdinck i John Rowles, però a aquest últim i no se perquè, mai l'hem escoltat a Un Toc de Rock. Ha arribat l'hora de reparar l'oblit i ara sona a la xarxa d'emissors de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, Ràdio Cap de Creus i Ona La Torre, aquí teniu el tema, publicat en single l'any 1969 i va ser el que millor va funcionar a Espanya d'aquest gran cantant britànic que va néixer el 26 de març de 1947 a Whakatane, Nova Zelanda, té en els seus gens una part maori. És clar que al Regne Unit el seu gran hit va ser "If I Only Had Time" de 1968. John Rowles va rebre l'Ordre de Cavaller de l'Imperi Britànic que li va lliurar la Reina Isabel II. John Rowles segueix en actiu, encara que a Espanya avui en dia es pot dir que està pràcticament oblidat.
The Bee Gees – Don’t forget to remember 1970
Aquesta bona balada que va ser editada en single, es trobava recollida al LP "Cucumber Castle", cinco álbum i l'únic disc de The Bee Gees sense Robin Gibb que els havia deixat per discrepancies ja que ell volia incloure falsets i els seus germans és negaven. Curiosament a partir del "Fevre del disapte a la nit" els falsets van ser la seva senyal d'identitat. The Bee Gees eren el grup creat pels germans Barry, Maurice i Robin Gibb (a la foto), al costat de Vince Melouney i Colin Petersen. El seu primer hit va ser "Spicks and Specks" al que va seguir "New York Mining Disaster 1941" i altres temes que els van col.locar en les llistes de tot el món, sobretot gràcies a l'àlbum "Horizontal" (1968) on també es trovaba "Massachusetts". “Don’t forget to remember” que 
escoltem ara, estava en el "Cucumber Castle" publicat l’any 1970 i que era el seu setè LP. Com us deia és l'únic àlbum dels Bee Gees sense Robin Gibb que havia deixat el grup abans de que es gravés. El bateria Colin Petersen va ser acomiadat durant la gravació en negar-se a participar en el vídeo i és que el músic no va vulgue disfrasarse. Al blog veureu fotografies del disc i os adonareu del perqué. Petersen va ser substituït per Geoff Bridgford, però mai va ser membre oficial de la banda. The Bee Gees en aquesta gravació van comptar amb la col.laboració de P.P. Arnold a les veus i la producció va ser de Robert Stigwood i els mateixos The Bee Gees. En aquesta época Robin Gibb (22 de decembre de 1949) va gravar en solitario traient el single amb "Salvat per la campana". Al novembre de l'any passat li va ser diagnosticat un cáncer per el que rep tractament. Per cert, el seu germà bessó Maurice Ernest Gibb va morir el 12 de gener de 2003.
La formació original dels Bee Gees a Anglaterra
Barbra Streisant – Memory 1980
La cançó formava part del musical "Cats", un dels més longeus en les cartelleres novaiorquesas i arreu del món i aquesta es la gran versió que va fer i portar a l’èxit Barbra Streisand. De Barbra Streisand que us podria dir, té un nas que la fa lletja, molt lletja, però crec que aquí rau precisament el seu gran atractiu físic, És una “Devora hombres” i les seves histories amorosas amb actors i polítics són aixó, història. Es diu en realitat Barbara, però quan es va publicar el seu primer disc va haver una errada d'impremta, es van mengar una lletra i no es van donar compte fins que el disc ja estava a les botigues i se li va quedar el "Barbra". Actriu, cantant, compositora, productora i directora de cinema, va néixa el 24 d'abril de 1942 amb el nom de Barbara Joan Streisand, en el si d'una família jueva a Williamsburg, Nova York. El tema que us porta ara a Un Toc de Rock, un dels més famosos de la seca carrera, obria el seu LP "Memories" que es va publicar l’any 1980 i va vendre més de 12 milions de còpies.
Robert Mitchum – Sunny 1967
El actor Robert Mitchum va ser un dels durs de Hollywood i el seu nom complet era Robert Charles Durman Mitchum, va néixa a Bridgeport, Connecticut, el 6 d'agost de 1917 i va morir a causa d'un emfisema, l'1 de juliol de 1997, a Santa Bàrbara, Califòrnia. Va filmar un total de 115 pel.lícules, una xifra rellevant si tenim en compte el seu rol protagonista. Però Robert Mitchum va començar cantant i va gravar dos LP's, el primer "Calypso is like so..." l’any 1957. El segon disc es va titular "That Man, Robert Mitchum, Sings", es va editar l'any 1967 i del qual us extrec aquest tema que ara sona a Un Toc de Rock i que va pujar fins al lloc 35 en les llistes nord-americanes. Es tractava d'una composició que va gravar un any abans Bobby Hebb, pportan-la a l'èxit. "Ballad of Thunder Road" va ser el primer single que va publicar Robert Mitchum, ja a l’any 1958 i es va classificar en el lloc 62, romanent 21 setmanes en llistes. Ara l'escoltes a Un Toc de Rock, des de la xarxa d'emissors de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, Altafulla Ràdio, Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, Ràdio Cap de Creus i Ona La Torre. 
A sota una clàsica imatge de Robert Mitchum amb el seu cigarret
Celine Dion – Mammy Blue 1983
Amb Celine Dion tanquem per avui la barraqueta d’Un Toc de Rock.i ho farem amb una frase que va dir el metge, escriptor i dramaturg rus, enquadrat en el corrent naturalista i considerat el mestre del relat curt, un dels més importants escriptors de contes de la història de la literatura, us parlo d'Anton Txèkhov (Taganrog, Rússia, 17 de gener de 1860 - Badenweiler, Alemanya, 15 de juliol de 1904) que va dir:
“Un escriptor no soluciona els problemes,
només els planteja”
Acabem Un Toc de Rock, des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Cap de Creus, acabem per avui, però tornarem a trovarnos en el proper programa, d’Un Toc de Rock, fins llavors, sigueu bons i bones.
Xiquets, xiquetes ens veiem per el mon.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario