Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Avui començarem Un Toc de Rock escoltant al programa un tema instrumental. És tot un clàssic del country americà, però ens arriba des de la freda Suècia i a ritme de surf music, és una peça de la que ja hem escoltat diverses versions al programa, però fins ara totes eren cantades. Per tant i des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Cap de Creus obro Un Toc de Rock d’avui, jo soc Mario Prades i us dic com sempre
Benvinguts a Un Roc de Rock
The Spotnicks – Ghost riders in the sky
Des de Suècia i molt abans que sorgissin els ABBA ja ens va arribar un grup, en aquest cas instrumental que van saber demostrar que al nòrdic país també se sabia fer bona música, es tractava de The Spotnicks que es van crear l'any 1961 i destacaven per les seves aparicions en escena, gairebé sempre vestits d'astronautes. Van gravar 42 àlbums i es calcula que van arribar a vendre més de 18 milions de discos. The Spotnicks el van crear Bo Starander i Björn Thelin’s que havien estat treballant des de 1956 com duet i dient-se primer The Rebels i més tard Rock-Teddy and The Blue Caps, després de canvis es va sumar el guitarra de punteig Bo Winberg, Bo Starander a la guitarra rítmica i Björn Thelin al baix. L’any 1961 quan van signar contracte amb la seva discogràfica van passar a ser The Spotnicks. Eren una barreja entre The Shadows i The Ventures, però a la sueca i les seves cançons vessaven qualitat. Van col.locar un munt de temes en les llistes angleses i van aconseguir diversos número 1 a Alemanya i Japó. El títul original de la cançó que sona ara era "Ghost 
Riders in the Sky: A Cowboy Legend" és un tema country que va ser escrit el 5 de juny de 1948 per Stan Jones i s'han fet moltes versions des de 1949. La lletra original de la cançó que aquí no hi és, ens parla d'un cowboy que pateix una revelació quan veu vaques fantasmes i d'ulls vermells en el cel, perseguides per genets també fantasmes i rep un avís d'ultratomba, o canvia o serà un més d’aquells texans fantasmes. En aquest cas els The Spotnicks ens fan una versió instrumental. La cançó va inspirar el tema de The Doors "Riders on the Storm" que hem escoltat no fa massa en el programa i també la sèrie de còmics de la Marvel "Ghost Rider", la pel.lícula va protagonitzar-la l’actor Nicolas Cage.
Little Jimmy Dickens – (I got) A hole in my pocket 1958
Fotos d'una actuació de Little Jimmy Dickens a la televisió americana
Status Quo – The Wanderer 1984
Status Quo són una de les bandes de rock britàniques més longeves de la història, està integrada per Francis Rossi (guitarra, cantant i líder del grup), Alan Lancaster (baix), Rick Parfitt (guitarra, cors) i John Coghlan (bateria). Status Quo van començar l’any 1962 dien-se originalment The Spectres, a l'institut de Sedgehill. Després de diversos canvis de nom i músics adopten el seu nom actual de Status Quo, l’any 1967. Al setembre de 1991 els Status Quo van ser inclosos al Llibre Guinness dels Rècords per haver actuat en quatre ciutats de les Illes Britàniques en menys de dotze hores. Ancara tenen un altre record, el d'haver actuat a tres cointinents també en menys de 24 hores. Aquest 
tema que escoltem ara a Un Toc de Rock és una versió d'una antiga cançó composta per el cantant nort-americà Ernie Maresca que va ser component del grup The Regents i que primer va ser gravada per Dion de Mutti l’any 1962, poc despres d’haver deijat als Dion & The Belmonts. Els Status Quo la van publicar el 1984 i la cançó es va col.locar en el lloc 7 a Anglaterra. Eddie Rabbitt va tornar a gravar-la en el 1988 i la va portar a la primera posició del Billboard.
Status Quo, una bona banda de rock anglesa que seguix en actiu
Joe Cocker – Delta Lady 1969
Joe Cocker, "el blanc que tenia la veu negra" com s’el va dir després d'haver estat un dels grans triomfadors del Woodstock 69, quan solsament tenía 25 anys, sona ara a Un Toc de Rock amb aquest tema. Es trobava al LP “Mad Dogs & Englishmen” que el britànic va publicar l’any 1969. El seu nom complet és John Robert Cocker i va néixa a Sheffield, Anglaterra, el 20 de maig de 1944. En medicina, a la gent que pateix aquest gestes convulsius que ell fa a l'escenari, es diu que pateixen "El Sindrome de Joe Cocker". Espero que amb els anys hagi deixat el bourbon perquè recordo molts concerts en els que havien de treure'l de l'escenari, ja 
que es quedava estàtic. Això si, després d'haver acabat tot el concert i sense que el públic es donés compte de la "trompa com un piano" que Joe Cocker portava a sobre. L’he entrevistat en diverses ocasions, una d'elles a Falset quan va realitzar el memorable concert del qual encara es parla a la Terra Alta i al Priorat, el 2 d'agost de 1991. Per cert que amb tot l’amant del mam que ells es... Mira que portarlo al Priorat! Els teloners van ser Steve and the Hooligans i es calculan más de 10.000 espectadors. Jo vaig redactar la crònica per Diari 
de Tarragona i amb un fax, una màquina d'escriure i una taula, tot deixat per els del Patronat de Turisme, vaix envià l'article la mateixa nit del concert, abans del tancament de l'edició del Diari, és que la veterania és un grau xiquets i xiquetes. Tots els mitjans de comunicació acreditats i que eren un munt van treure la notícia l'endemà passat i Diari de Tarragona la va publicar l'endemà. Jo em vaig quedar sense veure més de la meitat del concert, però l'article va sortir en primícia informativa. És clar que després em vaig endur una sorpresa. Jo em vaig equivocar en el nom d'un dels músics de Joe Cocker que havia estat acomiadat començada la gira i la meva sorpresa va ser veure que gairebé tots els mitjans de premsa escrita van publicà el mateix error que jo i que a més a més, semblaven haver "afusellat" el que jo havia escrit. Però no em va cabrejar, al contrari, em va demostrar que molts d'aquells “periodistes” realment sabien llegir i escriure.
Dionne Warwick – Heartbreaker 1982
El seu nom real és Marie Dionne Warrick, nascuda a East Orange, Nova Jersey, el 12 de desembre de 1940, però un error d'impremta en el seu primer disc la va convertir en Dionne Warwick. És cosina de la mare de la cantant i actriu Whitney Houston, encara que en algunes biografies diuen que és cosina de la mateixa cantant, aixó no es cert. De fet Cissy Houston, la seva mare, també era cantant i bona, això pot haver induït a l'error ja que va tindre un grup de gospel on també militava Dionne Warwick. Dionne va treballar molt amb el compositor Burt Bacharach, durant més de dues décades, encara que 
aquest tema que us porto ara "Heartbreaker", publicat en single l’any 1982, estava composat per els Bee Gees i ells fan els cors. Donava títol a un àlbum que va ser produït també a l’any 1982 per Barry Gibb, Karl Richardson i Albhy Galut i que va ser Disc d'Or als Estats Units arribant a superar els 3 milions de còpies venudes a la resta del món. El 16 d'octubre de l’any 2002, Dionne Warwick va ser nomenada Ambaixadora de Bona Voluntat de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. Per cert, no confongueu aquest tema que estem escoltan ara amb el del mateix títol que Led Zeppelin van incloure en el seu segon LP. Res a veure.
Dionne Warwick en un concert, a sota discos
Jeff Bridges – What a little bit of love can do 2011
Aquesta cançó us l'he extret de l'àlbum "Jeff Bridges" que l'actor guanyador del premi Oscar, del Globus d'Or i del Premi del Sindicat d'Actors va editar a Espanya el 30 d'agost de 2011 a través del segell Blue Note Records, en els Estats Units es va posar a la venda el 16 d'agost. L'àlbum està produït pel compositor, músic i productor T Bone Bornett, col.laborador de Bridges a "Crazy Heart" i guanyador de múltiples Grammy. De nom complet Jeffrey Leon Bridges, va néixa a Los Angeles el 4 de desembre de 1949, és fill del popular actor Lloyd Bridges. El seu germà, Beau Bridges, també es va convertir en actor, encara que no ha arribat a assolir el mateix èxit. Precisament en la pel.lícula "The Fabulous Baker Boys" tots dos interpreten els germans Baker i toquen el piano. L’any 2010 Jeff 
Bridges va protagonitzar el film "Crazy Heart", en la qual interpreta a Bad Blake, un cantant de country alcoholitzat a qui se li dóna l'oportunitat de canviar la seva vida i que l’hi va valer el seu únic Oscar i en el qual jo el vaig descobrir com a cantant. Al programa ja hem escoltat alguna cançó de la banda sonora. Per cert en aquest nou àlbum també s'inclouen diverses cançons compostes pel propi Jeff Bridges i en el disc col.laboren el teclista Keefus Ciancia, el guitarrista Marc Ribot, el baixista Dennis Crouch, l'especialista en pedal steel guitar Russ Pahl i el bateria Jay Bellerose. En els cors es troben Rosanne Cash, Ryan Bingham, Sam Phillips i Benji Hughes. De fet aquest ha estat el segon àlbum publicat per Jeff Bridges, el primer va ser "Be Here Soon" que es va posar a la venda el 2000, a part de la banda sonora de “Crazy hearty”.
Albert Hammond – It never rain in sounthern California 1972
El cantant, guitarra i també compositor angles Albert Hammond va començar a l'Espanya dels anys seixanta formant part dels grups The Dimond Boys i despres el duet Albert & Richard. Es va marxar a Anglaterra per crear Family Dogg i més tard llançar-se ja en solitari amb temes com aquest en el què ens diu que mai plou en el Sud de Califòrnia i que va ser el seu primer gran èxit a tot el mon, però una faceta seva poc coneguda és la de compositor i és una de les més importants. Albert Hammond va néixa el 18 de maig de 1944, moltes biografies diuen que a Londres, però jo recordo que en els seixanta es parlava que havia nascut en el Penyal de Gibraltar. Tornant al Albert Hammond compositor, ha escrit cançons per a The 
Fortunes, Roy Orbison, Leapy Lee, Joe Dolan, Blue Mink, Michael Chapman, Hank Williams Jr, Olivia Newton-John, Barry Manilow, Simple Red, Cass Elliot, Art Garfunkel, Leo Sayer, Whitney Houston, Tina Turner, Lani Hall, Aretha Franklin, Elton John, Julio Iglesias i Willie Nelson, entre molts altres. Aquesta cançó va ser escrita per Albert Hammond i Mike Hazlewood, va arribar al lloc cinqué del Billboard i es va incloure a l'àlbum al qual donava títol "It Never Rains in Southern California", de 1972. La lletra tracta d’un jove cantant que vol triunfar amb les seves cançons a California. Jo dono fe que aixó que diu al títul és una afirmació falsa, si que plou al sud de Califòrnia i molt, almenys va ploure tota una de les setmanes que vaig passar allà. El 19 de juny de 2008 Albert Hammond va ser inclòs en el Saló de la Fama, precisament en l'apartat de compositors. Es el pare del cantant i guitarra dels The Strokes i el fill es diu Albert Hammond Jr.
Clarence Clemons – Christina 1985
El gran saxofonista Clarence Clemons va morir el 18 de juny de 2011, a Florida, a causa d'un vessament cerebral. La seva última aparició pública va ser en el vídeo "The Edge of Glory" de Lady Gaga. Clarence Clemons va néixa l'11 de gener de 1942 en Norfolk, Virginia. Clarence Clemons va ser component de la E Street Band de Bruce Springsteen. Sempre s'ha parlat de les excentricitats dels artistes en les seves gires, Clarence Clemons era l'únic membre masculí de la E Street Band que gaudia d'un camerino privat. En ell, demanava que hagesin sempre galetes Carr's Water i Caviar de Beluga. Addicionalment, Clemons demanava també un pollastre sencer, rostit i servit puntualment a les 9,45 del vespre, durant cada actuació amb la banda. Clarence Clemons també va treballar amb Gary U.S. Bonds i amb ell va gravar dos àlbums. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock es va gravar per al LP "Hero", editat per Clarence Clemons en solitari, l’any 1985.
Oasis – Whatever 1994
Aquest tema ha estat usat recentment per a un anunci de la Coca-Cola, clar que en l'espot ha estat interpretat pels Young People 's Chorus en una versió genial. Aquesta és l'original a càrrec del grup britànic Oasis, la banda dels germans Gallagher que es van crear a Manchester l’any 1991. Inicialment es van fe dir The Rain i quan van canviar de nom la banda estava integrada pel cantant Liam Gallagher, el guitarrista Paul Arthurs, el baixista Paul McGuigan i el bateria Tony McCarroll, als que més tard s'uniria com a compositor i guitarrista principal el germà gran de Liam, Noel Gallagher. Els dos germans són famosos per les seves contínues baralles i la seva falta de respecte mutu. Del primer disc d'Oasis, "Definitely Maybe", editat el 30 d'agost de 1994, es van arribar a vendre més de 11 milions de còpies i van superar els 26 milions de còpies venudes amb el segon "(What 's the Story) Morning Glory?". El tercer àlbum "Be Here Now" es va convertir en el disc que més ràpid es va vendre en la història del Regne Unit amb 420.000 còpies només en el dia de sortida, per tot això Oasis és considerat un dels més grans conjunts musicals de seu país, havent entrat diverses vegades en el Llibre Guinness dels Rècords. En total es calcula que 
Oasis han arribat a vendre més de 80 milions de discos a tot el món. El 28 d'agost de 2009, després d'una de les habituals i violentes discussions entre els germans Gallagher, Noel va decidir abandonar la banda i llançar-se en solitari, posant fi a Oasis. "Whatever" es va publicar en format EP al desembre de 1994, va ser escrita per Noel Gallagher i va arribar a la tercera posició a Anglaterra, sent el primer senzill d'Oasis que es va col.locar entre els 5 primers a Gran Bretanya. "Whatever" va estar 50 setmanes en les llistes dels millors senzills en el Regne Unit, més que qualsevol altre single d'Oasis. Quan el primer àlbum del grup "Definitely Maybe" es va reeditar en versió CD, es va incloure aquest tema que no estava en l'original en vinil.
Bryan Adams – Heaven 1985
Aquest és un dels millors temes del cantant canadenc Bryan Adams, nascut a Ontario el 5 de novembre de 1959. Es trobava en l'àlbum "Reckless" que Bryan Adams va publicar el 1984 i que el gener del 85 va arribar a la primera posició en la llista de Billboard i es va mantenir en llistes gràcies als singles que es van extreure, el tercer d'ells amb aquesta cançó "Heaven" que es va gravar els dies 6 i 7 de juny de 1983 i es va editar l’any 1985. El single també incloïa una versió de la mateixa cançó gravada en directe a la cara B i va arribar a la primera posició en la llista de singles al juny de 1985 i va ser Disc d'Or, sent el primer senzill de Bryan Adams que es va classificar en les llistes europees. Tant en el single com en l'àlbum, els músics són: Bryan Adams (piano, percussions i veu), Keith Scott (guitarra), Rob Sabino (teclats), Dave Taylor (baix) i Steve Smith (bateria).
El llarga durada "Reckless" i a sota foto de Bryan Adams
Yo La Tengo – Magnet 2005
Yo La Tengo és una banda d'indie nord-americà que es van crear l’any 1984 a Hoboken, Nova Jersey. Tot i haver aconseguit un èxit comercial bastant limitat, Yo La Tengo ha estat anomenat "banda dels crítics per excel.lència" i manté seguidors acèrrims. Són famosos pel seu repertori ple de covers, tant en actuacions en directe com en gravacions en estudi. Ira Kaplan i Geòrgia Hubley que eren marit i dona tenien un duet, ells van formar Yo La Tengo l'any 1984. La parella va comptar amb diversos músics fins a trobar al guitarrista Dave Schramm i amb el baixista Mike 
Lewis que va ser membre de la banda punk DMZ que després es van cridar The Lyres, a més d'haver tocat amb The A-Bones, tot això paral.lelament a la seva permanència a Yo La Tengo. Després pel grup ha passat un munt de músics. Yo La Tengo van treure el 1986 el seu primer LP anomenat "Ride the Tiger". El març del 2005 Yo La Tengo va llançar un àlbum doble recopilatori de grans èxits titulat "Prisoners Of Love: A Smattering Of Scintillating Senescent Songs", del qual us he extret aquest tema que escoltem ara. Una edició especial de l'àlbum incloïa un tercer disc amb rareses i cares B. La veritat és que Yo La Tengo són una banda de culte i un altre dia us explicaré el per qué del seu nom que te a veure amb el futbol americà. 
Disco i a sota fotos d'un concert de Ya La Tengo
America – Only in your heart 1972/1975
L'any 1975 el trio Amèrica van editar un recopilatori titulat "History - America 's Greatest Hits" de què us extrec aquesta bona cançó que sona ara a Un Toc de Rock. És clar que la cançó es va incloure inicialment en el LP "Homecoming" que el grup America va publicar el 15 de novembre de 1972 i que va arribar a la novena posició del Billboard. En la gravació d'aquest àlbum van col.laborar Hal Blaine (percussió i bateria), Gary Mallaber (percussió i bateria), Henry Diltz (banjo) i Joe Osborn (baix). Aquest tema que escoltem ara era una composició de Gerry Beckley. America son un tercet que emulant a Crosby, Still, Nash & Young, van sorgir a Anglaterra, tot i que Gerry Beckley (12 de 
setembre de 1952, Fort Worth, Texas) i Dan Peek (1 de novembre de 1950, Panama City, Florida), eren nord-americans i juntament amb el britànic Dewey Bunnell van crear aquest bon grup anomenat America. La seva carrera va estar marcada amb bones cançons que van pujar a les llistes com "Sister Golden Hair", "Ventura Highway", "Tin Man", "Daisy Jane" o "Lonely People", però el seu gran èxit va ser aquell "Cavall sense nom" que els va donar a conèixa i es trobava en el seu primer LP "America" que va ser número 1 als Estats Units durant 5 setmanes i va pujar al 14 a Anglaterra superant el milió d'unitats venudes. Dan Peek va deixà el grup el 1977 i va morir el passat 24 de juliol d’aquest any, els seus dos companys encara mantenen America en actiu.
Patsy Cline – Crazy 1961
Encara que ubicada dins l'univers de la música country, aquesta extraordinària balada va ser el gran èxit en la carrera de la cantant nord-americana Patsy Cline, un tema que com podreu comprovar està molt més proper al pop o al soul que al country que ella interpretava. El single de Patsy Cline va arribar al lloc 9 en les llistes de pop del Billboard i al segon en les de country. El veritable nom de Patsy Cline era Virginia Patterson Hensley. Cline era el cognom del seu primer marit, Gerald Cline, un magnat de la construcció amb qui es va casar l'any 1953 i del qual es va divorciar al 1957. Patsy Cline va néixa a Winchester, Virginia, el 8 de setembre de 1932 i va 
morir a l'edat de 31 anys quan l'avió en què volava des de Kansas City es va estavellar a la localitat de Camden, a l'estat de Tennessee, el 5 de març de 1963. Malgrat la seva prematura mort Patsy Cline va ser una de les cantants més influents en la música popular americana i el country-folk. "Crazy" va ser escrita per Willie Nelson quan començava i inicialment la va titular "Stupid", però davant la negativa reacció de productors i discogràfiques va decidir canviar-li el títol. Us explicaré una curiositat, Willie Nelson va compondre la cançó per al cantant Billy Walker, però aquest la va rebutjar en considerar-la que no seria un hit. Finalment la va gravar Patsy Cline i va ser publicada com single el 16 d'octubre de 1961, estava inclosa en el seu LP 
"Patsy Cline Showcase" que s'havia editat un parell de mesos abans. L’any 1985 es va estrenar una pel.lícula sobre la vida de Patsy Cline titulada "Sweet Dreams", en la qual el paper de la cantant va ser interpretat per Jessica Lange. Per cert, es diu que les sessions de gravació del tema van resultar molt dures i esgotadores per Patsy Cline ja que es trobava convalescent d'un accident de trànsit i tenia un parell de costelles trencades. Això li produïa dolors quan cantava el tema i no aconseguia arribar als tons més alts. Finalment es va prendre un parell de dies de descans i l'orquestra va gravar les bases musicals. Dos dies més tard, Patsy Cline va arribar a l'estudi de gravació caminant amb crosses i va decidir gravar la part vocal d’una sola presa per evitar qualsevol problema. Es va realitzar el 21 agost 1961 i va resultar una presa perfecta. Per cert que en moltes de les seves gravacions, el guitarrista és el gran Hank Garland que també va tocar amb Elvis Presly i Roy Orbison.
La frase d'avui la va dir John Lennon i crec que tal com estan les coses actualment a causa de les descàrregues a través d'Internet i el que va passar als Estats Units amb el descarregador Megaupload podria afegir llenya al foc, si bé no és aquesta la meva intenció, però John Lennon va manifestar:
"La música ens pertany a tots. Només els editors
creuen que els pertany sols a ells "
Per avui tanco la barraqueta d’Un Toc de Rock des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Cap de Creus, acabem per avui, però tornarem a trovarnos en el proper programa, d’Un Toc de Rock, fins llavors, sigueu bons i bones, no feu res que jo no faria.
Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario