Avui a Un Toc de Rock tindrem country, rock, pop,
R & B, simfonisme i rock and roll que s'entremesclaran a la nostra banda
sonora gràcies a artistes com The Outlaws, Pacific Gas & Electric, Paper
Lace, Ringo Starr, Reba McEntire, The Righteous Brothers, Poco, Robert Gordon
amb Link Wray, Opus, The Other Ones i Roger Hogdson que va ser el líder de
Supertramp en solitari. Connectem els motors i ara arriba el moment de
posar-nos en marxa per fer aquest viatge a la Història Musical
dels últims cent anys que emprenem dues vegades per setmana des de totes les
emissores per les que escoltes el programa o via internet, si t’el descarregues
del blog, el facebook de Montse o les webs de les emissores que us ho permeten.
Sóc Mario Prades i obriré la barraqueta dient com sempre que sou
Benvinguts a Un Toc de Rock
Reba McEntire – Going out like that 2015
La cantant country i actriu Reba McEntire va
publicar el seu últim treball discogràfic fins el moment, el 14 d'abril del
2015, titulat genèricament "Love Somebody" del que us he extret
aquesta cançó “Sortint així” que escoltarem ara per començar Un Toc de Rock i
que també es va publicar en format single, al gener del 2015, com a avançament
de l'àlbum, aconseguint la segona posició en els Estats Units a la llista de pop
del Billboard i el 23 a
les de country. El tema ha estat composat per Rhett Akins, Ben Hayslip i Jason
Sellers. La veritat és que es tracta d'una cançó amb un caire molt més rocker
del que la cantant ens té acostumats. En total Reba McEntire porta publicats 93
singles dels quals 25 han aconseguit la 
primera posició en les llistes del
Billboard, a més de 27 àlbums d'estudi, 3 discos en directe i 15 recopilatoris.
Reba McEntire va néixer a Kiowa, Oklahoma, el 28 de març de 1955. En una gira
que estava fent i a causa d'un accident d'aviació produït a prop de San Diego,
van morir vuit dels músics de la seva banda, a més del pilot i el copilot, allò
va marcar a la cantant ja que molts d'ells portaven anys amb ella. El seu
següent disc, editat l'octubre de 1991, es va titular "For My Broken
Heart" i totes les cançons tractaven sobre el tema i estava dedicat a la
memòria dels seus amics morts en aquell accident d'avió que es va produir el 16
de març del 1991.
Poco – Rose of Cimarron 1976
Poco van ser una de les millors bandes de
country-rock de la història, al costat dels Flying Burrito Brothers, Eagles i
The Desert Rose Band. De fet va ser l'escola de la qual van sortir algunes
d'aquestes bandes i altres no menys importants com The Byrds. Poco va ser creat
l’any 1968 per Richie Furay i Jim Messina que venien dels Buffalo Springfield.i "Rose of Cimarron" ha estat el seu millor LP. Ara a Un Toc de Rock
us porto el tema que li dóna títol, posiblemente el seu millor èxit. Aquest va
ser l'onzè disc de Poco i es va publicar el 29 de maig del 1976. Els autors del
tema van ser Rusty Young que també va ser la veu solista i el baixista Timothy
B. Schmit, que passaria a formar part dels Eagles poc després. D'aquest 
tema va
fer la cantant Emmylou Harris una versió que va aparèixer en el seu disc
"Cimarron" de 1981, molt bo. Poco va patir canvis continus en la seva
formació, no va ser mai una banda estable i en aquesta gravació a més de Rusty
i Timothy també estaven Paul Cotton a la guitarra i cors i George Grantham a la
bateria i cors. Així mateix van col·laborar a la grabació de l’álbum “Rose of
Cimarron” Ed Garth (fiddle, flauta, violí, saxo i cors), Mark Henry Harman
(teclats i violoncel), Milt Holland (percussió, marimba i washboard), Johnny
Logan (banjo), Paul Weller (guitarra i cors), Tom Sellers (piano) i Steve
Ferguson (piano). El productor va ser Mark Henry Harman. Aquest disc va ser
reeditat l’any 1989 per el segell MCA Records, ja en versió CD i remasteritzat.
The Outlaws – Ghost riders in the sky 1980
Aquesta es una gran banda de rock sureny, The
Outlaws, pràcticament desconeguts aquí al país i això que són molt bons i us ho
demostro amb aquesta gran versió que fan del clàssic "Genets fantasmes en
el cel", amb una canya que comprovareu. Per cert que aquests The Ouwtlas
són nord-americans, no confondre amb una banda anglesa del mateix nom, surgida
als anys seixanta, en la què va militar el guitarrista Ritchie Blackmore.
Aquests són de Tampa, Florida, i es van crear l'any 1967. Els components de The
Outlaws eren el cantant i guitarra Hughie Thomasson que va morir el 9 de
setembre de 2007, el bateria Monte Yoho, al baix Phil Humberg, les guitarres de
Hobie O'Brien i Frank Guidry junt al cantant Herb Pino. Com sols ser habitual
en els grups de rock sureny fan servir tres guitarres. El tema es trobava en el
LP "Ghost Riders" publicat l’any 1980. La cançó va ser escrita el 5
de juny de 1948 per Stan Jones i es va editar per primera vegada l’any sigüent.
L'han gravat des de Bing Crosby amb els Ken Darby Singers, a Frankie Laine,
pasant per Marty Robbins, Blues Brothers, George Harrison i Johnny Cash, inclos
el tenor Mario del Monaco. 
La lletra de la cançó ens parla d'un cowboy que
pateix una revelació quan veu vaques fantasmes i d'ulls vermells en el cel,
perseguides per genets també fantasmes i rep un avís o canvia d’inmediat o ell
serà un més d’aquells texans fantasmes pel cel. La cançó va inspirar el tema de
The Doors "Riders on the Storm" que ja hem escoltat en el programa i
també la sèrie de còmics i els films de la Marvel "Ghost Rider", las dues
pel·lículas va protagonitzar-les l’actor Nicolas Cage. Hi han versions
instrumentals a carrec de gent de la suf music, com The Spotnicks o els
Shadows, inclus aquí al pais l’han gravat els Pekenikes. Per cert, l'esquelet
del cap de vedella que veieu a la caràtula dels disc, es el signe d'identitat
del grup The Outlaws. La cançó també s’ha titulat en diverses ocasions amb
l’afegitó “A cowboy legend”.
Robert Gordon – The way I walk 1978
Des de l’àlbum “Fresh Fish Special”, segon treball
discogràfic del cantant Robert Gordon que va editar el segell Private Stock
l'any 1978 i en el qual va comptar amb el guitarrista nord-americà Link Wray (tots dos a la foto),
conegut popularment com "La guitarra índia del rock and roll", us he
seleccionat, per compartir a Un Toc de Rock, aquest tema, escrit per Jack Scott
i que obria el vinil. Robert Gordon, tot i que va triunfar a Anglaterra, es un
cantant nascut a Maryland, el 29 de març de 1947. Va passar per diverses
etapes: soul, rhythm and blues, punk, fins que es va ficar de ple en el rock
and roll. Durant molt de temps va treballar amb el guitarrista Chris Spedding i
junts van donar nova vida a un gènere que ha estat donat per mort i enterrat en
masses ocasions, però que qual Au Fènix, sempre torna a ressorgir de les 
seves
cendres. En aquest tema trobem, junt a Robert, al guitarrista Link Wray, dos
mites del rock recreant aquest clàssic. En la cançó també intervenen Rob Stoner
al baix, Howie Wyeth front la bateria, el guitarrista Billy Cross i The
Jordanaires als cors. El disc va estar produït per Link Wray i Richard
Gottehrer. Link Wray és un dels grans guitarres del R & R. D'origen indi i
descendent de les tribus Apache, Shawnee i Comanche, va néixer a Carolina del
Nord, el 2 de maig de 1929 i el seu nom complet era Frederick Lincoln Wray Jr i
li deien “La Guitarra
india del Rock and roll”. Link Wray va morir a Dinamarca, on residia des de
feia anys, el 5 de novembre del 2005. Val a dir que tot dos van gravar uns
quans àlbums junts.
Opus – Live is life 1984
Els austríacs Opus, un bon grup creat l’any 1973
tot i que no van gravar fins al 1980, ens van sorprendre i molt amb aquest
tema. Una mica allunyat del seu estil dur i agressiu, no oblidem que Opus eren
una banda de heavy metal. Aquesta cançó, val a dir que molt comercial, es va
convertir en el hit indiscutible dels Opus, en el seu himne. Donava títol a un
LP que els va servir com a clau d'accés a les llistes de tot el món, la cançó
es va gravar en directe i en l’àlbum estava també, al meu parer, el millor tema
del grup austriac Opus, una immensa balada titulada "Flyin' High" que
escoltarem un altre dia. El grup Opus l'integraven en aquesta gravació Herwig
Rüdisser (cantant), Ewald Pfleger (guitarra), Kurt-Rene Plisnier (teclats) i 
Günter Grasmuck (bateria). Als Estats Units la cançó "només" va
arribar al lloc 32 de les llistes, però a Europa “Live is life” va ser un
indiscutible número 1, pràcticament a tot el continent. Per cert que totom deia
quan aquest disc es va editar mitjansan el segell Polydor aquí al país que els
Opus eran alemanys, aixó no era cert, eran d’Austria. Del single amb
aquesta cançó es van vendre més de 15 millions de copies. Avui en dia Opus
segueixen en actiu, però sols s'els recorda per "Live is life".
Paper Lace – The night Chicago died 1974
Els Paper Lace van ser una banda creada a
Nottingham, Anglaterra, liderada pel cantant i bateria Philip Wright (9 d'abril
de 1946), al costat de Dave Manders (4 d'agost de 1947) a la guitarra i
cantant, Michael Vaughn (27 de juliol de 1950) com a guitarra i el baixista
Jonathan Arendt que va néixa el 13 d'agost de 1949 a Tokyo, Japó. La
veritat es que no se perqué, però a Espanya en aquells anys es deia que eren
nord-americans i no era així. Paper Lace van gravar només 3 discos grans i
aquesta cançó que probablement és la més emblemàtica de tota la seva carrera i
que va arribar al primer lloc de les llistes americanes i angleses, es trobava
en el segon que es va titular "And Other Bits Of Material" i es va
editar al juny de 1974. Va ser composada per Peter Callander i Mitch Murray. El
single que va ser disc de Platí, va estar 
publicat el 15 de juny del mateix
any, va puxar al lloc 3 del Billboard i el segon al Canadà, mentre que a
Anglaterra va ser número 1 de les llistes. La portada del single a Espanya va
ser lleugerament canviada sobre l'edició anglesa, sobretot en el color pla que
aquí va ser negre. Paper Lace funcionaren des de principis a mitjans de la
dècada dels 70. Molts anys més tard i en format CD es va publicar un doble
treball amb els seus èxits i caras B dels singles. La cançó ens parla de la
massacre del Dia de Sant Valentí, però fora de dates i que es va produir l'any 1929 a Chicago, d'Al Capone
i de la màfia, de guerres entre policies i delinquens.
The Other Ones – Another Holiday 1987
Encara que a finals dels noranta va sorgir als
Estats Units un grup anomenat The Other Ones i format per ex-components de
Grateful Dead, res a veure amb aquests The Other Ones que sonen ara a Un Toc de
Rock i que es tractava d'una banda sorgida en els 80 amb components
australians, anglesos i alemanys, establerts a Berlín. The Other Ones estava
integrat pels germans Alf Klimek (cantant), Jayney Klimek (cantant) i Johnny
Klimek (baix), al costat de Andreas Schwarz-Ruszczynski (guitarra), Stephan
Gottwald (teclats) i Uwe Hoffmann (bateria) L'any 1987 es publicar a Espanya un
maxi-single del grup The Other Ones amb el tema "Holiday" com a cançó
estrella del disc i que va arribar al lloc 29 del Billboard el 17 d'octubre de
1987. Les cançons s'havia extret del'únic LP del grup, publicat l’any 1986 i
titulat com 
el grup "The Other Ones", encara que jo em quedo amb
aquest tema que us he seleccionat ara, una variant de l'altre amb un ritme molt
més poppi. Va ser produït per Christopher Neil, encara que algunes cançons de
l'àlbum van ser produïdes pel propi grup. La cantant Jayney Klimek, ha
col·laborat amb altres artistes en gires i enregistraments, entre ells
Tangerine Dream, Paul van Dyk, Alphaville i el grup francès XII Alfonso i ha
format part del grup alemany Digital Tenderness Terranova. De fet tots els
components del grup que es va desfer abans de la dècada dels noranta, han
tingut interessants carreres pel seu compte, Johnny Klimek, per exemple, ha
compost diverses bandes sonores.
Roger Hodgson – Had a dream (Sleeping with the
enemy) 1984
El cantant, guitarra i teclista britànic Charles
Roger Pomfret Hodgson va néixer a Portsmouth el 21 de març de l’any 1950, ell
és el fundador de Supertramp i tot un veritable multiinstrumentista. Va ser el
líder i la veu de Supertramp una de les millors bandes del rock sinfónic
britànic i tots el coneixíem com Roger Hodgson. Per cert que l’estiu del 2011,
Roger Hodgson, la banda catalana Manel i el veterà cantautor valencià Raimon
van ser alguns dels principals artistes del Festival d'Estiu de Tarragona.
Roger Hodgson va romandre amb Supertramp des de la seva creació l’any 1963 fins
al 1983, quan es va llançar en solitari per publicar "In the Eye of the
Storm", el seu primer disc i del que us extrec aquest tema “Va tenir un
somni (dormir amb l'enemic)” 
que es va publicar com a senzill aconseguint el
lloc 48 del Billboard i el cinqué a Anglaterra, ja a l’any 1984. A l’àlbum Roger
Hodgson toca tots els instruments, encara que també va comptar amb les
col·laboracions de músics com Michael Shrieve (bateria), Scott Page (saxofon),
Ken Allardyce (harmònica, cors), Jimmy Johnson (baix) i Clare Diament (cors).
Totes les cançons del disc van ser composades per ell i possiblement a causa
del fet que era el seu primer en solitari, ens recorda i molt a l'estil
Supertramp, però no hem d'oblidar que el músic era l'ànima d'aquesta gran banda
del simfonisme britànic, la veu i el principal compositor.
Pacific Gas & Electric – When a man loves a
woman 1969
Us vaig prometre que escoltaríem aquest tema, el
gran èxit del cantant de color Percy Sledge, brodat per aquest gran grup de R
& B avui ja desaparegut, els Pacidic Gas & Electric. La cançó es
trobava en un dels seus millors discos i la peça tancaba el "Are you
ready" publicat l’any 1969. Pacific Gas & Electric eren de Los Angeles
i estaven liderats per l'extraordinari guitarra Glenn Shwartz que venia de The
James Gang i que els va deixar poc després de gravar aquest disc, el cantant
Charlie Allen, Tom Marshall (ex-Bluesberry Jam), amb el baixista Brent Block i
Frank Copok que venia dels Canned Heat. Pacific Gas & Electric van
funcionar de l’any 1967 a
1973 amb canvis continus en la seva formació, aixó si. Eren una banda mixta que
va gravar per C.B.S. es van crear l’any 1967 i es van dissoldre en arrivar el
1973, deixant darrera seu 5 bons discos de llarga durada com a llegat. Val a
dir que la cançó més popular de la seva carrera va ser la que donava títol a 
aquest disc “Are you reddy”, pero aquesta versió es fracament bona i per aixó
la compartim a Un Toc deRock. Aquesta bona banda nord-americana, Pacific Gas
& Electric, al igual que els Chicago van prendre el seu nom d'una empresa
de la seva ciutat, en aquest cas es tractava de la principal companyia de subministrament
elèctric de la Costa Oest,
però al contrari que els va succeir als Chicago, als Pacific Gas & Electric
no els hi va anar malament, a la empresa elèctrica li va fer gràcia i van poder
treballar amb aquest nom sense cap problema ni traba. Es clar que als Chicago
no els hi va resultar tan fàcil. Es van fer dir inicialment i en el seu primer
disc Chicago Transit Authority que era el nom de la companyia de transport
públic (els tranvies) de la seva ciutat i van haver d’abreujar-lo a tan sols
Chicago ja que a la empresa pública de transports no els hi va fer cap gracia
que es diguesin així i els hi van fer cambiar-lo al tindrel registrat.
Ringo Starr – Not looking back 2015
Escoltarem ara a un ex-Beatle, Ringo Starr que va
publicar l’ any 2015 un àlbum titulat genèricament "Postcards From
Paradise" i d'aquest CD, editat el 30 de març, tot i que la data oficial
és el 31, us he extret el tema que compartirem ara a Un Toc de Rock. Per cert,
vull aclarir que Ringo està viu, tot i els rumors que van córrer per Internet
fa un parell d’anys parlant sobre la seva presumpta mort ocorreguda el 8 de
juny, eran fals. La veritat, no és la primera vegada que circulen falsos rumors
sobre la mort de Ringo Starr i recordeu una cosa que us he dit en masses
ocasions: "Internet no és fiable... per a res" i les notícies que
circular per la xarxa han de ser confirmades abans de donar-les per verídiques.
Entre els músics que configuren la
All Star Band que acompanyen a Ringo en aquest enregistrament
i en les seves gires, trobem a Steve Lukather de Toto, Todd Rundgren, Gregg
Rolie, Richard Page, Warren Ham i Gregg Bissonette, però han col·laborat Joe
Walsh, Benmont Tench, Dave Stewart, Ann Marie Simpson, Richard Marx, Amy Keys,
Peter Frampton, Nathan East i Glen Ballard, entre altres. De fet Ringo sempre
ha afirmat: "Si estic gravant, ets a la ciutat i et deixes caure per aquí,
estaras en el disc". La producció ha estat a càrrec del propi Ringo.
Aquest tema que escoltem ara, composat per Ringo Starr i Richard Marx, va 
estar
disponible, al costat de dues cançons més, com descàrregues digitals abans que
l'àlbum fos publicat. Ringo Starr va ser el Beatle més discret, aquell que
sempre semblava estar a l'ombra dels seus companys, però al mateix temps va ser
l'autèntic aglutinador i pacificador del grup després de la mort de Brian
Epstein. La veritat és que la seva importància com a instrumentista mai ha
estat reconeguda com es mereix. Ringo era esquerrà i això crea veritables
problemes en els bateries, sobretot si tenim en compte que ell es posava la
bateria com un dretà, això li va conferir un estil que encara avui és admirat
pels professionals de l'instrument. També Ringo Starr va ser el primer a posar
la bateria a sobre d'una tarima en les actuacions, cosa que avui és habitual en
gairebé tots els grups, però que Richard Henry Parkin Starkey Jr, nascut a
Liverpool el 7 de juliol de 1940 i conegut per tots com Ringo Starr, va ser el
primer a fer-ho. La veritat és que mentre va ser membre de The Beatles, Ringo
pràcticament mai va cantar com a solista, jo ara recordo sols "El submarí
groc", però després va demostrar que va està mal aprofitat.
The Righteous Brothers – Unchained melody 1965
I acabarem Un Toc de Rock d'avui amb aquest duet
avui recordat gairebé exclusivament per aquest tema que va ser editat a mitjans
dels anys 60 i que va ser recuperat en el film "Ghost". The Righteous
Brothers eren un duo integrat per Bill Medley (Los Àngeles, 18 de setembre de
1940) i Bobby Hatfield (Beaver Dam, Wisconsin, 10 d'agost de 1940) que es van crear
el 1963 a
Los Angeles i que es van separar a finals dels 70, encara que els seus
components, sobretot Bill, ja havien estat gravant en solitari des de finals
dels seixanta. La cançó, l’unic gran èxit dels The Righteous Brothers aquí al nostre pais, va ser escrita per William Stirrat l’any 
1936 i la música era
d'Alex North i la van composar per a una pel·lícula que es va filmar ja al 1955
anomenada "Unchained". A Espanya i durant els anys seixanta hi va
haver dues grans versions entre les moltes que es van fer, una era de Los
Catinos i la millor de totes elles va estar a càrrec de Tony Ronald. Es una
gran cançó i jo se de gent que poden estar escoltan-la tota la nit.
La frase d'avui la va dir François Marie Arouet
(París, 21 de novembre de 1694 - 30 de maig de 1778) conegut com Voltaire,
escriptor, historiador, filòsof i advocat francès que figura com un dels
principals representants de la il·lustració i que va dir
“El sentit comú no és tan comú”
Per avui donaré per acabat Un Toc de Rock, us
deixaré en la bona companyía de totes aquelles emissores per les que surto a
l’aire dues vegades cada setmana o per internet, si us descarregueu el programa
des del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de totes les emissores
que ho permeten. Ara baixaré la barraqueta, sóc Mario Prades i us dire Adeu-siau!
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario