Vaig seleccionar com primera cançó un tema del
nou disc de Bon Jovi, un artista que li encanta a la meva nora Noemi (part de la "family" a la foto) i després
de col·locar en la llista a Graham Nash vaig decidir que la resta d'Un Toc de
Rock estaria carregat de country music i per tant, escoltarem cançons a càrrec
de Dolly Parton, Adam Harvey, Dwight Yoakam, Don Henley, Johnny Cash, Willie
Nelson, Linda Ronstadt, Kenny Rogers, Garth Brooks i acabaré amb “Me and Bobby
McGee” que ens interpretaran junts Kris Kristofferson, Rita Coolidge i Willie
Nelson. Per tant començarem el nostre recorregut musical d'avui des de totes
aquelles emissores per les que sortim a l’aire o via internet, si et
descarregues el programa del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de
les emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i obriré la barraqueta un
altre vegada dient alló de que sou
Benvinguts a Un Toc de Rock
Bon Jovi – Labor of love 2016
Anem a iniciar el nostre viatge per la Història de la Música dels últims cent
anys amb un tema composat per Jon Bon Jovi, John Shanks i Billy Falcon que us
he extret del nou treball discogràfic de Bon Jovi, titulat genèricament “This
House Is Not For Sale” que es va posar a la venda el passat 4 de novembre amb
producció de John Shanks i s'ha gravat en els Power Station Studio de
Manhattan, a Nova York, propietat de Tony Bongiovi, cosi de Jon Bon Jovi i en
els quals ja va gravar "Runaway" al 1982. Jon Bon Jovi ha comptat amb
David Bryan, Tico Torres, Hugh McDonald i Phil X que ja el van acompanyar en el
seu últim disc "Burning Bridges" que va ser el primer sense Richie
Sambora que va deixar el grup l'any 2013. el nou àlbum ha estat el seu primer
treball per a la nova discogràfica ja que ha deixat el segell Mercury Records i
ara treballa amb Island/Universal Music Grup. La portada ha estat realitzada
per Jerry Uelsmann. El tema que compartim en Un Toc de Rock també ha estat un
dels singles que s'han extret. Aquest nou àlbum va ser presentat per Bon Jovi
en directe, en un xou considerat "íntim" ja que només van poder assistir
1500 espectadors, abans 
que es publiqués, al Count Basie Theatre de Red Bank, a
Nova Jersey. Bon Jovi està liderat pel cantant i actor Jon Bon Jovi, tot i que el seu veritable nom és Jon Francis
Bongiovi, nascut a Sayreville, Nova Jersey; el 2 de març de 1962. Bon Jovi es
crea l'any 1983 i la formació original era Jon Bon Jovi (cantant), Richie
Sambora (guitarra), David Bryan (teclats), Tico Torres (bateria) i Alec John
Such (baixista), aquest últim els va deixar al 1994 i va ser substituït, encara
que de manera no oficial, de moment, per Hugh McDonald. Richie Sambora, ànima
del grup al costat de Jon Bon Jovi, va abandonar la banda l'any 2013, després
de l'enregistrament de l’àlbum "What About Now", per llançar-se en
solitari amb "Aftermath of the Lowdown", sent substituït en l'última
gira per Phil X. Per cert, Jon Bon Jovi ha anunciat una nova gira que començarà el
proper mes de febrer i que esperem arrivi a Espanya.
Graham Nash – Another broken heart 2016
Un històric del rock internacional és el britànic
Graham Nash, un home que va començar formant part de The Hollies, una de les
grans bandes de pop a l'Anglaterra dels seixanta i l'any 1967 se'n va anar cap
als Estats Units per unir-se a la primera superbanda nord-americana Crosby,
Stills, Nash & Young. Té així mateix una interessant carrera en solitari i
precisament aquest any 2016
ha publicat un nou treball discogràfic, titulat
genèricament “This Path Tonight” que es va posar a la venda el passat 15
d'abril, amb producció de Shane Fontayne i que ha estat el seu primer àlbum amb
temes nous en 14 anys. Totes les peces del disc, aquest “Un altre cor trencat”
també, són composicions de Graham Nash i Shane Fontayne i es van gravar en tan
sols 
vuit dies, de fet en van gravar 20. S'ha publicat en format CD i també
vinil i aquest ha inclòs una targeta de descàrrega que conté tres cançons més i
un concert complet de més de 2 hores que es va gravar l'any 2014. El veterà
guitarrista, cantant i compositor britànic Graham Nash va néixer el 2 de febrer
de 1942 a
Blackpool, Lancashire, va ser nomenat cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britànic
al 2010 pels seus serveis a la música i les seves moltes obres de caritat. En
total i en solitari ha publicat sols vuit àlbums, el primer "Songs from
Beginners" l'any 1971, però ha col·laborat en diversos enregistraments
dels seus companys de Crosby, Stills, Nash & Young i també és un bon
fotògraf que ha realitzat moltes exposicions.
Adam Harvey – Call it love 2010
En el nostre viatge d'avui pel món dels records i
la bona música escoltarem ara country i començarem amb Adam Harvey que tot i
ser australià, es dedica a aquest gènere tan nord-americà. Us he seleccionat
per compartir a Un Toc de Rock el tema “Anomena’l amor”, extret del seu àlbum
"Best so far", un disc de grans èxits que va publicar l'any 2010. Jo
reconec que Adam Harvey és un cantant i compositor molt poc conegut a Espanya,
de fet no sé ni si els seus discos han arribat a publicar-se mai aquí, però als
seus més de quaranta anys, té una carrera molt interessant i digne d’atenció.
Adam Harvey va néixer a Geelong, Victòria, el 21 de 
desembre del 1974. Va
debutar discogràficament l'any 1994 amb l'àlbum "Adam Harvey" i des
de llavors porta publicats 12 disc grans, l'últim “Harvey's Bar... The Backyard
Sessions", editat el 20 de novembre del 2015 i també 9 o 10 singles,
encara que aquest tema que escoltem ara al programa d’avui, no va ser un
d'ells. El que està considerat el millor treball de Adam Harvey és el CD
"Both Sides Now" que editat l'any 2009 i ple de duets, va debutar directament
en el número 1 de les llistes australianes. 
Dwight Yoakan - A thousand miles from nowhere
1993/2004
Anem ara amb un country més purista, a cavall
entre el honky tonk i el country urbà que ens porta Dwight Yoakam amb aquest
tema “A mil kilómetres de cap lloc” que us extrec d'un recopilatori titulat
genèricament “The Very Best Of Dwight Yoakam” que es va publicar el 27 de
juliol de l'any 2004 aconseguint la desena posició en la llista de country del
Billboard i obtenint un Disc d'Or, encara que inicialment la cançó es va
incloure en el "This Time", un disc editat el 23 de març del 1993,
sent un dels cinc singles que es van extreure, crec que el segon. En la
gravació original van participar, entre d'altres, Pete Anderson (guitarra), Scott
Joss (fiddle), Al Perkins (doblo i guitarra steel), Skip Edwards (teclats),
Dean Parks (guitarra acústica), Jeff Donavan (bateria), Taras 
Prodaniuk (baix),
Charles Domanico (contrabaix) i altres músics, a més de trobar als cors a Tommy
Funderburk, Carl Jackson, Jim Lauderdale i Jim Haas. L'àlbum va arribar al lloc
quatre a les llistes de country del Billboard i al 25 en les generals, mentre
que al Canadà va aconseguir la primera posició. El cantant, guitarra,
compositor, actor i director de cinema Dwight Yoakam, nascut a Pikeville,
Kentucky, el 23 d'octubre de 1956, sempre s'ha confessat admirador de Buck
Owens i de fet va gravar l'any 2007
l'àlbum "Dwight Sings Buck" versionant temes
d'aquest gran del Honky Tonk. Porta publicats 14 discos d'estudi, 1 de nadales,
4 de versions i 6 recopilatoris, a més d'haver intervingut en un munt de
pel·lícules al cinema i en diverses sèries de televisió. Ha obtingut un
American Music Award i 2 Grammy, però ha estat nominat a aquests en 15
ocasions, a més d'altres premis.
Johnny Cash – A boy named Sue 1969
"A Boy Named Sue", una de les cançons
més emblemàtiques en la carrera de Johnny Cash, és una peça composada per Shel
Silverstein que va popularitzar Johnny Cash quan la va interpretar i va gravar
en el cèlebre concert que va realitzar a la presó de Sant Quintín, el 24 de
febrer de 1969 i que va ser retransmès per una cadena de televisió, crec que
era Granada Television, però no estic segur. Es va incloure en el disc
"Sant Quintin Live" i Johnny Cash va tornar a interpretar-la, encara
que amb algunes variacions, al concert del Madison Square Garden de desembre
del mateix any. La cançó que es va publicar en single, va arribar al segon lloc
del Billboard, mantenint-se tres setmanes en aquesta posició. Va ser Disc d'Or
el 14 d'agost de 1969. El títol és ben explicatiu, és la història d'un noi que
es diu Sue, un nom típicament nord-americà i molt femení. La cançó explica la 
història de la recerca del jove que vol venjar-se d'un pare que el va abandonar
als 3 anys d'edat i l'única contribució a la seva vida va ser dir-li Sue, un
nom femení i que ha provocat cap al jove les burles i l'assetjament de tots
aquells amb qui es troba en el seu viatge per la vida. Precisament per això Sue
s'endureix i creix fort, tot i que sovint s'ha de canviar de domicili a causa
de la vergonya del seu nom. Enfuriat per la vergonya i l'abús que pateix en la
seva vida, Sue jura que trobarà i matarà el seu pare per haver-li donat aquest
horrible nom. Johnny Cash va ser conegut com "L'home de negre" des de
que va jurar vestir sempre d'aquest color fins que s'acabessin les injustícies
al món, suposo veient el que ens envolta que va morir vestit de negre. Johnny
Cash va néixer a Kingsland, Arkansas, el 26 de febrer de 1932 i va morir el 12
de setembre de 2003 a
Nashville, Tennessee, tenia 71 anys d'edat. Va estar casat amb la cantant i
compositora Judd Carter amb la qual va formar duet en moltes ocasions. Es diu
que va morir en no poder suportar la solitud que li va ocasionar la mort de la
seva dona pocs mesos abans.
Don Henley – Waiting tables 2015
Un dels components dels Eagles, el texà Don
Henley, va treure el 25 de setembre del 2015 el seu cinquè disc en solitari, un
àlbum ple de música country, com el títol indica clarament "Cass
Country". El disc s'ha gravat a Nashville, Tennessee i va comptar amb les
col·laboracions de Dolly Parton a la que escoltarem després, Mick Jagger, Miranda
Lambert, Merle Haggard i Martina McBride. Va estar número 1 a la llista de country del
Billboard, aconseguint el tercer lloc en les de pop, el quart al Canadà, el
cinquè a Alemanya i el setè en les llistes britàniques. D'ell us he extret
aquesta cançó que compartirem a Un Toc de Rock. De fet podríem dir que aquest
és el sisè àlbum de Don Henley ja que l'any 2009 va treure també un
recopilatori. De nom complet Donald Hugh Henley, el cantant, guitarrista,
escriptor, compositor i bateria, va néixer a Gilmer, Texas, el 22 de juliol de
1947 i va ser un dels fundadors dels Eagles i tot i que en solitari s'ha 
prodigat poc, ha realitzat moltes col·laboracions amb altres artistes. És un
activista a favor del medi ambient i en 1997 va rebre la National Humanities
Medal. També va crear una associació per a la defensa dels drets dels artistes
enfront de les manipulacions de les companyies discogràfiques, de fet va tenir
molts problemes legals amb Geffen Records per obtenir la carta de llibertat.
Sent molt jove i amb dos amics de la infància Richard Bowden i Jerry Surratt,
va formar una banda anomenada Four Speed que amb la incorporació de nous músics
passar a dir-se Happiness. Els va descobrir Kenny Rogers que els va recomanar
anar-se'n a Los Angeles i allí va començar veritablement la seva carrera
professional canviant el nom a Siloh. Posteriorment va passar a formar part de
la banda de Linda Ronstadt i quan es va unir a Bernie Leadon i Randy Meisner,
que havien estat en Poco i The Flying Burrito Brothers, respectivament, van
sorgir Eagles. Es diu que la raó de la primera dissolució dels Eagles va ser a
causa dels enfrontaments entre Don Henley i Glenn Frey.
Dolly Parton – Light of a clear blue morning 2016
Ara i des del "Pure And Simple", últim
treball discogràfic de la cantant de country Dolly Parton que es va publicar el
19 d'agost d'aquest 2016, us he portat aquesta cançó "Llum d'un matí blau
clar" que compartirem a Un Toc de Rock. És el 43è àlbum d'estudi de la
cantant i compositora nord-americana Dolly Parton i el setè àlbum que arriba al
número 1 en les llistes del Billboard, encara que feia vint anys que no ho
aconseguia. En la grabación ha contado con Richard Dennison (piano elèctric),
Paul Franklin (guitarra steel), Tom Hoey (bateria i percussió), Kevin Grantt
(contrabaix), Paul Hollowell (piano), Jimmy Mattingly (mandolina), Steve Mackey
(baix), David Angell i David Davidson als violins, Monty Lane Allen amb el qual
realitza un duet, Anthony LaMarchina (violoncel), Tom Rutledge (guitarra
elèctrica, acústica i banjo), Steve Turner (bateria), Kent Wells (guitarra) i
Kristen Wilkinson (viola), a més de Vicki Hampton, Jennifer O'Brian i Jeff
Pearles als cors. Encara que l'edició americana només conté 12 cançons, en
l'espanyola s'han inclòs 22, afegint "Live From Glastonbury" del 2014
que 
és una mena de disc de grans èxits gravat en directe, de fet aquesta cançó, escrita
per Dolly Parton que escoltem ara, pertany a aquest disc i es va incloure
originalment al "New Harvest ... First Gathering" publicat el 11 de
febrer del 1977 i d'ella hi ha una gran versió que va realitzar Glen Campbell
al 1991. Us explicaré una anècdota de Dolly Parton i la seva cançó “I will
always love you” que també va ser un èxit en la versió que va fer Witney
Houston. Una vegada el Coronel Parker, manager d'Elvis, li va demanar a Dolly
Parton aquesta cançó per El Rei, clar que el Coronel posava les seves
condicions. Si volies que Elvis graves una cançó teva, amb el que això pot
representar en royaltis, el 50% de l'autoria era per Elvis i la part
corresponent per al Coronel, és clar. Dolly Parton no s'ho va pensar, la
cantant que no es mulla els peus al dutxar-se, els té molt ben posats i li va
fer una botifarra dient-li que del seu treball no es lucrava ningú i Elvis no
va gravar cançons de Dolly Parton. La veritat és que Elvis Presley mai va compondre,
però es va endur molts dividends com co-autor d'infinitat de cançons. Coses que
passen en el món de la música. Dolly Parton, una de les més valorades cantants
de country als Estats Units, va néixer a Sevierville, Tennessee, un 19 de gener
de 1946.
Kenny Rogers - You Decorated My Life 1976
De veritable nom Kenneth Ray Rogers, el cantant
Kenny Rogers va néixer a Houston, Texas, el 21 d'agost de l’any 1938 i és un
dels grans del country americà, si bé els seus coquetejos amb el pop van fer
que fos criticat pels puristes del gènere. De fet ell ha aconseguit molt èxits
en les llistes de pop. El seu pèl i barba, prematurament enblanquits s'han
convertit en el seu senyal d'identitat. Va començar amb el The Bobby Doyle Trio
i va treballar amb diversos grups i cantants, però la seva etapa més brillant
abans de començar en solitari va ser amb Kenny Rogers and The First Edition,
destacant els singles "Something's Burning" i "Ruby, Your say
Take Your Love To Town" 
que aquí la van traduir com "Ruby, no juguis
amb l'amor" i que son els únics que van sonar al nostre pais. L'any 1976
Kenny Rogers va començar ja a gravar pel seu compte, inician una brillant
carrera i a més del country, ha incursionado en el pop, el swing i el jazz. Kenny
Rogers va ser un dels molts cantants que van intervindre a la grabación del
"We Are The World" a l’any 1985, sota la direcció de Quincy Jones. La
cançó que us he seleccionat avui per escoltar a Un Toc de Rock és de 1979 i va
aconseguir el setè lloc en les llistes de pop i el primer a les de country. Jo
us l'he extret d'un recopilatori ple de bones cançons titulat "Kenny
Rogers' Greatest Hits" editat l’any 1979. Ara bé, val a dir que probablement
la millor cançó o la més recordada en la carrera del cantant i actor texà Kenny
Rogers sigui "El jugador" que fins i tot va tenir la seva pròpia
pel·lícula.
Garth Brooks – The river 1991
publicat un nou disc titulat “Man Against
Machine”. “The river”, la cançó que escoltem ara i que va ser escrita per Garth
Brooks i la cantant Victòria Shaw, es trobava en el seu tercer disc, l'àlbum
"Ropin the wind", editat el 2 de setembre de l'any 1991 i que va ser
amb el que el vam descobrir a Espanya, un dels seus millors treballs, de fet va
debutar directament en el primer lloc del Billboard el 28 de setembre i es va
mantenir en les llistes americanes durant 18 setmanes, aconseguint 14 discos de
Platí només als Estats Units i superant els 17 milions de discos venuts a tot el
món. Per cert en aquests moments Garth Brooks es troba realitzant una gira molt
intensa que durarà fins a mitjans d'aquest any, conjuntament amb la seva esposa, la cantant
Trisha Yearwood amb la qual es va casar el 10 de desembre del 2005. 
Linda Ronstadt – Long long time 1970/2002
Ara a Un Toc de Rock he agafat el recopilatori
"The Very Best Of Linda Ronstadt" que la cantant va publicar l'any
2002 i us he seleccionat aquest "peaso cansión", una de les millors
balades en la carrera musical de Linda Ronstadt i que va ser escrita per Gary
White. El tema és de l’any 1970, va ser el tercer single de Linda Ronstadt i
com a curiositat us diré que també la va interpretar a duet amb Bobby Darin,
encara que no és la versió que estem escoltant ara. El single es va extreure del
seu segon LP titulat "Silk Purse" que es va posar a la venda al març
de 1970 i l'any 1971 va ser nominat als Grammy. De nom complet Linda Susan
Marie Ronstadt, la cantant va néixer el 15 
de juliol de 1946 a Tucson, Arizona i ha
estat anomenada La Reina
del Rock i també la
Primera Dama del Rock. Linda Ronstadt va començar com a
cantant en el grup The Stone Poneys, una banda a cavall del pop i el folk.
Aquest tema que escoltem ara va arribar al lloc 20 de les llistes del
Billboard. Fins ara Linda Ronstadt porta publicats, dins de la seva discografia
oficial, 28 àlbums d'estudi, 12 recopilatoris, 63 singles i ha aconseguit 12
números 1. Al llarg de la seva carrera Linda Ronstadt ha gravat un grapat de
duets amb molts artistes.
Willie Nelson – You’ll always have someone 1987
En diverses ocasions us he parlat d'aquella
botigueta de discos de Londres a la qual sempre dic que no tornaré perquè surto
amb les butxaques buides i el sac ple de música, aixó si. Aquest cançó
"Sempre haurà algú que t'estima", es trobava en un dels primers CD
que li vaig comprar al John i dubtava ja que en aquella època jo no tenia
ancara reproductor de CD, de fet el primer el vaig comprar a San Francisco un
any més tard. El CD recopilatori es titulava "The great Willie Nelson"
i va ser editat pel segell britànic Pickwick, si bé aquest àlbum no consta a la
seva discografia oficial. El texà Willie Nelson va gravar el seu primer LP
l’any 1962, és una de les millors veus del country i està considerat una
llegenda viva de la música americana. Va néixer a Abbott, Texas, el 30 d'abril
de 1933 i el seu nom complet és Willie Hugh Nelson. És un dels màxims exponents
de l'anomenat "outlaw country sound". I ara us explicaré una
anécdota. L’any 1992 es va saber que el cantant Willie Nelson que acabava 
de
publicar un nou disc "Any Old Arms Won't Do", havia defraudat a
Hisenda. Automàticament la venda dels seus discos va caure en picat i finalment
es van deixar de vendre. Quan m'ho va explicar la meva cosina Glòria que era
nord-americana i el coneixia, li vaig preguntar el perquè, la seva resposta va
ser clara "Ens ha enganyada a tots, no podem deixar que guanyi diners amb
els discos i no pagui els seus impostos". I és que a les terres del Oncle
Sam sembla que es prenen molt seriosament alló de que "Hisenda som
tots". Finalment Willie Nelson va demanar públicament perdó i va pagar
religiosament les multes corresponents i els impostos que li pertocaban i quan
es va fer públic, el seu disc es va tornar a vendre i va ser Disc d'Or. En la
meva opinió personal, aquí ens ho haguéssim pres a broma i és que nosaltres som
així, fins i tot amb els polítics, tot ens fa gràcia. Així ens va!
Kris Kristofferson, Rita Coolidge and Willie
Nelson – Me and Bobby McGee
Aquesta va ser la més important cançó en la
carrera del cantant, compositor i actor nord americà Kriss Kristofferson i amb
ella acabarem el programa d’avui. Va estar una composició seva que fins i tot
va versionà, de forma magistral, la genial i recordada Janis Joplin en el seu LP pòstum
"Pearl". Avui ja gairebé ningú al país sembla recordar-s'en de Kriss
Kristofferson en la seva tasca com a cantant country i si pel seu paper d'actor en
el cinema, sobretot degut a la saga "Blade", ell es el yayo que ajuda al
caçador de vampirs a fer netega, encara que l’actor i cantant ha fet un grapat de pel·lícules
molt millors com "Millenium" que era de ciencia-ficció i no tenía rés que veura amb la moderna nisaga. Aquí us porto ara per concloure el programa aquesta 
emblemàtica
cançó, però es tracta d'una versió gravada en directe comptant amb Rita Collidge i Willie
Nelsson, al que hem escoltat abans per la seva compta, dos de les grans veus de la música country als Estats Units. Kriss
Kristofferson va néixer el 22 de juliol de 1936 a Brownsville, Texas.
Rita Coolidge ho va fer a Lafayette, Tennessee, l'1 de maig de 1945 i el també
texà Willie Nelson va néixer el 30 d'abril de 1933 (tots tres a la foto). Juntets els tres sonen per a tu a Un Toc de Rock per acomiadar el programa
d’avui.
emblemàtica
cançó, però es tracta d'una versió gravada en directe comptant amb Rita Collidge i Willie
Nelsson, al que hem escoltat abans per la seva compta, dos de les grans veus de la música country als Estats Units. Kriss
Kristofferson va néixer el 22 de juliol de 1936 a Brownsville, Texas.
Rita Coolidge ho va fer a Lafayette, Tennessee, l'1 de maig de 1945 i el també
texà Willie Nelson va néixer el 30 d'abril de 1933 (tots tres a la foto). Juntets els tres sonen per a tu a Un Toc de Rock per acomiadar el programa
d’avui.
La frase per acabar és de Fidel Castro que ha
mort recentment
"Quan hàgim complert la nostra promesa
d'un
bon govern, m'afaitaré la barba"
La veritat és que va morir sense haver-se-la
afaitat Pobre poble cubà!
Acaba avui Un Toc de Rock, però no us deixem
sols, quedareu en companyía de les emissores per les que ens escoltes dues
vegades cada setmana o be per internet, si us descarregeu el programa del blog,
el facebook de Montse Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten.
Sóc Mario Prades i toca baixar de nou la barraqueta fins que ens retrobem en el
proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario