Un Toc de Rock 11-22

Enllac per descarregar-se el programa

(Link to download the radio program)

A vegades la infància pot tornar a nosaltres una altra vegada escoltant velles cançons que crèiem oblidades en el més recòndit de la nostra ment. Quan la música truca de nou a la porta, pot dur amb ella records, imatges de l'ahir que podem tornar a reviure. Avui a Un Toc de Rock, aquest viatge al nostre passat que emprenem dues vegades per setmana, us he seleccionat cançons que ens portaran Phil Carmen, el brasileiro Eumir Deodato, Rare Earth, Eric Carmen, FR David, The Explorers, Etta James i Chuck Mangione, al costat de dos temes dels nous treballs discogràfics de Pretenders i Barry Gibb en solitari. Per tant ens posem en marxa de nou des de totes les emissores per les que ens escoltes o internet, si t’el descarregues del blog, el facebook de Montse o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i ara obriré la barraqueta dient-vos.

Benvinguts a Un Toc de Rock

Phil Carmen – On my way in L.A. 1985

Per obrir Un Toc de Rock escoltarem a un gran guitarrista, el canadenc Phil Carmen. Aquest tema que us he seleccionat, es va publicar en single i crec que va ser el primer disc de Phil Carmen que va editar-se a Espanya, es va posar a la venda a través del segell PDI i va sonar a les emissores, encara que no tan com un gran músic com ell es mereixia. Aquesta bona cançó es trovaba en el LP “Walkin' the Dog”, de l’any 1985 i que va estar produit per ell mateix. Quedi constància que jo vaig descobrir a Phil Carmen amb aquest single que em va encantar des del principi, tot i que també es va editar un maxi-single amb una versió llarga, no la reduïda del senzill que es el que escoltem ara. Phil Carmen es diu realment Herbert Hofmann i va néixer a Montreal el 14 de febrer de l’any 1953, encara que des de fa temps resideix a Suïssa. L’any 1975 Phil Carmen va formar el duet Carmen & Thompson amb el baixista Mike Thompson. També té una carrera paral·lela amb el grup Clover Leaf en el qual milita la seva germana i que es dediquen al country-rock, però Phil Carmen és un extraordinari guitarrista de jazz-fussion amb una carrera com a solista lucinant i plena de qualitat. A Un Toc de Rock ja l’hem escoltat en altres ocasions i tornarem a fer-ho perque te bones cançons, tot i que vull dir-vos que des de 1996 crec que no ha publicat res de nou gravat en estudi. Això si, ha tret 18 àlbums.

Eumir Deodato – Also sprach Zarathustra 1973

A la banda sonora de la pel·lícula "2001, una odissea de l'espai" sona aquesta cançó com a eix central, però el que no tothom sap és que es tracta d'una composició de Richard Strauss (Munic, 11 de juny de 1864 - 8 de setembre de 1949), un d'aquells dels valsos vienesos, encara que aquest Strauss va decantar la seva carrera més cap a la música clàssica i el tema va ser recuperat per Stanley Kubrink al film, encara que jo a Un Toc de Rock us he portat aquesta genial versió del músic, productor i compositor brasileiro Eumir Deodato, un home que ha sabut fusionar rock, pop i funky amb el jazz, oferint peces d'indubtable qualitat. Nascut el 22 de juny de 1942 a Rio de Janeiro, va començar tocant l'acordió amb 12 anys, però després va anar passant-se a altres instruments. Com arranjador ha treballat amb Frank Sinatra i Vinícius de Moraes, entre d'altres. Es va marxar als Estats Units fugint de la dictadura militar al seu país i a Nova York va treballar amb Luis Bonfa i amb el productor Creed Taylor. Portava publicats 9 àlbums al seu país, però el primer a Estats Units es va titular "Prelude", editat al gener de 1973, en ell es trobava aquest tema i li va valer un Grammy per Millor Interpretació de Pop Instrumental, ja a l’any 1974, el single amb aquesta cançó va aconseguir la segona  posició en les llistes del Billboard i el set a Anglaterra. En aquest disc i en els posteriors, va comptar amb la col·laboració del guitarrista John Tropea, el flautista de jazz fusion Hubert Laws,  Ron Carter (baix), Billy Cobham (bateria), Airto Moreira (percusió), Ray Barreto (congas), a la secció de vent amb Marky Markowitzm, Joe Shepley, Marvin Stamm, Wayne Andre, Garnett Brown, Paul Faulise, George Strakey, Bill Watrous, Jim Buffington, Peter Gordon, Phil Bodner, George Marge i Romeo Penque, a més d'una bona secció de corda en la qual es trobaven 12 músics. En total Eumir Deodato ha gravat prop d’una trentena àlbums i ha produït més de 500 discos d'altres intèrprets, 15 dels quals han estat Disc de Platí. El seu últim disc fins al moment és l'àlbum "The crossing", publicat l'any 2010. També ha col·laborat en gravacions de Titäs, Ray Bryart, Astrud Gilberto, Vanessa da Mata, Luis Bonfá, Antonio Carlos Jobin, Paul Desmond, Milton Nascimento, Walter Wanderley, Michael Franks i molta més gent.

Rare Earth – Ma 1973

A finals dels anys seixanta van sorgir les cançons "llargues" dins del món del rock. Els primers van ser Iron Butterfly amb "In-a-Gadda da-Vida" i amb pocs mesos de temps Rare Earth i el seu "Get ready" que NO escoltarem ara. La fórmula funcionava i altres es van anar sumar a la moda, però Rare Earth van repetir amb aquest tema que dura més de 20 minuts i a Un Toc de Rock escoltarem la versió “curta”, tot i que dura més de 5 minuts. Es tracta de “Ma” i donava títol a un àlbum editat l’any 1973. Els Rare Earth van ser un grup que tenía músics blancs i després va imcorporà negres, ells foren la primera banda de la Tamla Motown que tenia músics blancs, fins aquell moment el segell estava reservat només per a gent de color. Rare Erath es van dir primer The Sunliners i es van crear a Detroit l’any 1961. El 1967 es van convertir ja en Rare Earth i van estar en actiu fins a ben entrat l’any 1979. El grup Rare Earth estava integrat en la seva primera època per Gil Bridges (cantant, saxo, flauta i percussió), Rod Richards (guitarra i veu), John Parrish (baix i veu), Kenny James (orgue i piano) i Pete Rivera (bateria i veu), tots ells grans instrumentistes que en el “Get Reddy”, a caball del rock progressiu que roza el jazz, ens demostran tot el que sabien fer amb solos extraordinaris. Despres es van produir canvis entre els components de Rare Earth i van arribar a ser vuit o nou músics. Aquest àlbum, el sisé en la seva carrera, es va editar a l’abril de 1973 i va ser produït per Norman Whitfield que també es el compositor d’aquesta cançó i la resta de temes de l’àlbum.Rare Earth en aquesta gravació eren Gil Bridges (flauta, saxo i cantant), Peter Hoorelbeke (cantant, batería i percusions), Ray Monette (guitarra i cors), Mark Olson (teclats i cors), Mike Urso (baix i cors) i Edward Guzman (congas i timbals). La veritat es que el tema i l’àlbum "Ma" son bons, però no va arribar a l’alçada del “Get ready”, si be musicalmente jo crec que és superior. Val a dir que Rare Earth estan en actiu, crec, no estic segur.

Eric Carmen – I wanna hear it from your lips 1984

El cantant, guitarra i compositor nord-americà Eric Carmen va néixer a Cleveland, Ohio, l'11 d'agost de 1949. Entre 1970 i 1974 va ser líder del grup The Raspberries, per llantar-se posteriorment com a solista, el seu major èxit va ser el tema "All by myself" que va vendre més d'un milió de còpies i va romandre tres setmanes en el segon lloc del Billboard l’any 1976. A la dècada del 80 va tenir un altre èxit molt important, va ser "Hungry Eyes", un tema que estava inclòs en la banda sonora de la pel·lícula "Dirty Dancing" i que va contribuïr i molt en l’èxit del film. Però jo em quedo amb aquesta cançó “Vull sentir-ho dels teus llavis” que escoltem ara i que va ser editat a Espanya en format single i maxi-single, a través del segell CBS, l'any 1984. He de confessar que quan aquest maxi va arribar a les meves mans, jo treballava a Ràdio Cambrils i voleu saber una cosa, em vaig inflar de punxar-lo i es que aquesta peça es d'aquelles que sense ser res extraordinari, per a mi te un encant especial. La cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock es va editar en single i va pugar al lloc 37 del Billboard, estava recollida dins del LP "Eric Carmen" que va ser el seu cinquè disc gran, si bé l’any 1975 Eric Carmen ja havia editat un altre LP amb aquest mateix títol, però amb temes diferents, aixó si. Quan formaba part dels The Raspberries, Eric Carmen va treure 6 àlbums. L’any 2014 va publicar el que va ser el seu últim disc fins al moment “The Essential Eric Carmen”, un recopilatori i jo li vaig perdre el rastre.

Pretenders – Blue eyed sky 2016

La banda liderada per Chrissie Hynde va publicar el passat 21 d'octubre d'aquest 2016 un nou treball, titulat "Alone", el seu primer àlbum d'estudi després de vuit anys de sequera discogràfica, tot i que la cantant, guitarrista i compositora ha estat gravant en solitari, de fet el disc, del que us he extret aquest tema "Cel d'ulls blaus", es va concebre com una continuació de "Stockholm", l'àlbum de Chrissie Hynde que va treure al 2014, però ella confessa que en escoltar el resultat es va adonar que allò era un disc de Pretenders un altra vegada. Es va gravar a Nashville amb Dan Auerbach, de The Black Keys com a productor i arranjador i entre els músics que acompanyan a Chrissie estan l'ex-baixista de Johnny Cash, Dave Roe, al costat de Kenny Vaughan a la guitarra, Richard Swift bateria, Leon Michels teclats i Russ Pah amb la seva steel guitar. Així mateix ha col·laborat en un o dos temes Duane Eddy. De la formació original avui en dia només queda Chrissie Hynde. Pretenders va ser creada per la compositora, guitarrista i cantant nord americana Chrissie Hynde, el guitarrista James Honeyman-Scott, el baixista Pete Farndon i el bateria Martin Chambers. Honeyman-Scott va morir el 16 de juny de 1982, tan sols dos dies després que Farndon fos expulsat de la banda. El guitarrista va ser trobat mort per aturada cardíaca a casa d'un amic, a causa d'una sobredosi de cocaïna. Mesos més tard va morir també Pete Farndon que es va ofegar a la banyera després d’injectar-se heroïna i perdre el coneixement, el 14 d'abril de 1983. Van començar els cambis de components. Christine Ellen Hynde, va néixer el 7 de setembre de 1951 a Akron, Ohio, als Estats Units, tot i que Pretenders van ser una banda d’origen britànic. La noia va ser un dels testimonis de la  Massacre de la Kent State, succés ocorregut a la Universitat de Kent, Ohio, en un enfrontament entre estudiants que es manifestaven contra la intervenció militar a Camboia i membres de la Guàrdia Nacional que van disparar indiscriminadament contre els manifestans el dilluns 4 de maig de 1970 i van morir quatre estudiants i nou van quedar malferits, un d'ells va patir paràlisi permanent. Centenars d'universitats, escoles i instituts van promoure una vaga estudiantil, tancant els centres educatius, en protesta per aquesta matança. L’any 1973 Chrissie (a la foto) es va traslladar a Londres i sembla que va tenir una relació sentimental amb Sid Vicius dels Sex Pistols. La cantant i guitarra va tocar amb The Clash en la seva primera gira. Activista feminista, convençuda vegetariana i clarament en contra de les drogues, Chryssie Hynde va treure el seu primer disc en solitari “Stockholm”, l’any 2014.

F.R. David – Music 1983

Fa tres o quatre temporades a Un Toc de Rock vem escoltar “Words”, considerada la millor cançó a la carrera de F.R. David i ara escoltarem un altre gran cançó d’aquest cantant, guitarra i compositor que malgrat el seu nom no era ni nord-americà ni britànic, F.R. David era francès, però nascut a Tunísia, l'1 de gener de 1947. I és que aixó de F.R. David era un pseudònim, el seu nom real és Eli Robert Fitoussi. L’any 1982 va publicar el single "Words" al extranger, a Espanya va sortir tant el single com el LP al que donaba títol, al 83 i “Words” també va ser el seu únic hit, junt amb “Music” que escoltem ara i que es va treure així mateix en sencill i es trovaba al mateix álbum. F.R. David era músic de sessió, va començar a destacar quan s'uneix a la banda d'acompanyament de Vangelis com a guitarra. També va tocar amb The Doobie Brothers, Richie Evans i Toto, entre d'altres i tot això mentre el single “Words” s'anava venent fins arribar a superar les 8 milions de còpies. Va ser després, acabada aquella gira, quan va tenir coneixement de les xifres de vendes conseguides. La cançó va estar en llistes des de 1982 fins a l'estiu del 83. F.R. David ha gravat en total tres àlbums, però cap de les cançons recollides a aquests LP’s es va acostar a l'èxit de “Music” i "Words".

The Explorers – You go up in smoke 1984

Aquesta cançó “Es puja en el fum” està extreta del primer LP de The Explorers, dels que us vaig parlar fa un parell de setmanes, la banda creada per Phil Manzanera, nascut a Londres i de nom complet Philip Geoffrey Targett-Adams, el 31 de gener de 1949. Va tenir el seu primer grup en els 60, es va anomenar 801 i també va tocar amb Quiet Sun. Es va incorporar a Roxy Music i té una bona carrera en solitari i amb Andy McKay, amb el qual va crear els Explorers, junt amb el cantant James Wraith. Tan sols van gravar tres discos, un d'ells en directe. Havien acabat de treure el primer amb el nom del grup per títol quan van arribar a Reus per fer un concert amb els Level 42. Jo, gat vell, em vaig preocupar de pactar amb Virgin per realitzar una entrevista per a Ràdio Cambrils, emissora municipal en la qual treballava llavors i també vam pactar que entraria amb la Unitat Mòbil dins del recinte en no disposar dels metres i metres de cable requerits per fer-ho amb el vehicle fora. Aquella mateixa tarda vaig passar pel recinte mentre estaven ultimant detalls i instalan els equips de so i llum i vaig confirmar-lo tot. A la nit vaig arribar poc abans de començar i amb el cotxe em vaig dirigir a la porta d'entrada que encara estava tancada al públic. A partir d'aquí us explico la versió de Carles Tena amb el qual m'unia una bona amistat i que estava fora esperant per entrar. Ell va escoltar totes les converses i després s’en enfotia explican-mo tot. Resulta que quan vaig arribar vaig veure diverses unitats mòbils fora, esperant, entre elles SER i COPE. El comentari d'un a l'altre va ser "On va el pringao de Ràdio Cambrils, si a nosaltres no ens deixen entrar?" Però resulta que el pringao va trucar a la porta, es va identificar, es va obrir la porta i vaig entrar. Carlos Tena es va dirigir als companys de professió i els va dir "El Pringao a entrado y vosotros ¿Qué haceis aquí fuera?". Ho he dit en moltes ocasions, la veterania és un grau, no la prepotència. És curiós, però amb els anys em va unir una certa amistat amb els companys d'aquelles emissores, clar que jo ja estava al Diari de Tarragona, això sembla ser que als seus ulls em va pujar de categoria, si bé val a dir que jo era el mateix de sempre. Per cert, aquell vespre vaig entrevistar tant als Explorers com a Level 42 i va ser Phil Manzanera qui em va fer de traductor ja que es d’origen colombià i parla correctament el castellà.

Barry Gibb – Star crossed lovers 2016

Us porto ara una altra novetat, es tracta de la cançó “Estrella d’amants creuats” que us he extret de l'àlbum "In The Now", primer disc en solitari de Barry Gibb després de la mort dels seus germans Robin i Maurice, amb els quals integrava The Bee Gees. L'àlbum es va posar a la venda el 7 d'octubre passat i en l'enregistrament han participat els mateixos músics que el van acompanyar en la seva gira com a solista que va realitzar al 2014, així com dos dels seus fills, Stephen i Ashley Gibb, de fet totes les cançons de l'àlbum han estat escrites per Barry i els seus dos fills. S'ha classificat en la tercera posició a Austràlia, segon a Nova Zelanda, la 63 als Estats Units i ha assolit el segon lloc al Regne Unit. Barry Gibb no publicava material nou en solitari des que al 1984 va treure el seu primer disc "Now voyager", malgrat que en el 88 va editar una banda sonora i des de llavors s'han tret quatre discos més, però contenint demos. El cantant, músic, compositor i productor Barry Alan Crompton Gibb que actualment resideix a Miami, va néixer a Douglas, a la Illa de Man, el 1 setembre 1946 i al costat dels seus germans va formar part de Bee Gees, un grup que van començar a Austràlia, per traslladar-se posteriorment a Anglaterra. En el llibre dels rècords Guinness consideren a Barry Gibb com el segon compositor més reeixit de la història del rock, darrere de Paul McCartney. Curiosament a la fi dels anys seixanta, Robin Gibb va deixar als The Bee Gees per gravar pel seu compte, pel que sembla ell volia que el grup interpretés temes amb falset, però els seus germans no estaven d'acord, després de la publicació de "Cucumber Castle" l'abril del 1970, l'únic disc sense Robin, tornaria al grup ia partir de la "Febre del dissabte a la nit", si alguna cosa destaca de The Bee Gees són els falsets que curiosament, els realitzava Barry, no Robin.

Etta James – At last 1961

Aquesta cançó “Per fi”, va sortir dels estudis Chess Records que es trobaven al número 2120 de l'avinguda South Michigan, a Chicago. Leonard Chess va ser tot un il·luminat, un avançat al seu temps amb una gran capacitat per captar la novetat i treure-ho en disc convertint-lo en èxit. Ell va descobrir a Muddy Waters i la seva agressiva, bruta i nova forma de tocar la guitarra i a Little Walter que era un virtuós de l'harmònica, treien-li al petit instrument un protagonisme que mai va tenir, electrifican-la convertin-la en solista, cosa que avui ens sembla normal en músics com Charlie Musselwhite, però impensable en els cinquanta. Dons Leonard també va incorporar instruments de vent i violins en les gravacions d'Etta James, cosaque tampoc s'havia fet mai en el blues i el R & B, enriquint els enregistraments i portant la seva música a nivells insospitats quan va començar. Aquesta que escoltem és la cançó més important de Etta James dins de la seva época a Chess Records. Leonard va entendre a Etta James com una cantant de balades amb un potencial per al blues i va innovar el concepte de R & B, en la gravació original d'aquest tema, feta l’any 1961, va fer que la acompanyés una orquestració de violins, tan al enregistrament d'aquesta cançó, com a "Trust in me", cosa que con us deia, era tota una novetat en el mon del blues. De la etapa d'Etta James amb el segell Chess es parla al film "Cadillac Records" i el paper de la cantant el fa Beyonce que també va estar la productora. Tornant a Etta James, el seu nom real era Jamesetta Hawkins i va néixer a Los Angeles, el 25 de gener de 1938. La mare era una prostituta de color i es diu que el pare un campió de billar, blanc, pero mai va voler sapiguer rés de la seva filla ni la va reconèixer i alló va traumatitzar i molt a la cantant. Etta James va tenir molts problemas amb les drogues i l’alcohol al llarg de la seva vida, de fet fins i tot va set empresonada, però finalment es va recuperar. Aquesta peça us la he extret de la banda sonora de la pel·lícula “A single man”, de l’any 2010 que va comptar amb cançons adicionals com aquesta, si be la música original va ser composada per Abel Korzienowsk. La cançó originalmente es va incloure a l’àlbum “At last”, gravat amb el segell Chess Records de Chicago, l’any 1961. Etta James va morir el 20 de gener de l’any 2011. Al llarg de la seva carrera va guanyar tres Grammy, va gravar 27 discos d'estudi, 3 directes i 7 recopilacions, si bés després de la seva mort han anat sortint discos.

Chuck Mangione – Feels so good 1977

El 8 de desembre del 1977 es va publicar un àlbum de Chuck Mangione al que aquesta cançó, amb la qual tancarem Un Toc de Rock, donava títol. El tema que li va valer una nominació als Grammy, es va treure també en single, encara que retallat a una mica més de tres minuts de metratge i va aconseguir el quart lloc en les llistes del Billboard, ja en 1978, però l'àlbum va arribar a la segona posició. Jo us he seleccionat per escoltar avui la versió del LP del “Se sent tan bé” que dura més de nou minuts. Chuck Mangione que toca el fiscorn, una mena de trompeta, també es va encarregar, a la gravació, del piano, però així mateix va comptar amb Chris Vadalá (saxos i flautes), Grant Geissman (guitarra de 12 cordes i guitarres elèctriques), Charles Meeks (baix) i James Bradley Jr (bateria, congues i timbals). La producció i composició dels temes va ser del propi Chuck Mangione que en realitat es diu Charles Frank Mangione i va néixer el 29 de novembre de 1940 a Rochester, Nova York. Va estudiar música a l'Eastman School of Music de 1958 fins al 1963, per unir-se després a l' Art Blakey´s Jazz Messengers, com a trompetista. Va ser director de l'Eastman Jazz Ensamble de 1968 fins al 1969 i en 1970 va gravar en directe l'àlbum "Friends and Love", amb la Rochester Philharmonic Orchestra i nombrosos músics convidats. La seva cançó "Chase the Clouds Away" va ser utilitzada durant els Jocs Olímpics de 1976 i el tema "Give It All You Got" es va usar en els Jocs Olímpics d'Hivern al 1980 a Lake Placid, Nova York, encara que he de reconèixer que "Feels so good" va ser el gran èxit en la seva carrera i la cançó per la qual avui dia s'identifica a Chuck Mangione. 

La frase d'avui és de Tim Cook, CEO d'Apple que va dir en la conferència de tecnologia Goldman Sachs al febrer del 2015:

"No estem centrats en els números. Estem centrats

en les coses que produeixen els números”

Conclou Un Toc de Rock per avui, però us deixo en bona companyía, la de totes aquelles emissores per les que n’escoltes dues vegades cada setmana o per internet, si t’el descarreguess del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades, ara toca baixar la barraqueta, ens trobarem en el proper programa.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)