A Un Toc de Rock, avui tindrem per començar molta
música dels anys seixanta, sobre tot só bubblegum pop i també una mica de tot,
com si fos un calaix de sastre ple de cançons que l'únic que volen és omplir de
records del passat musical aquest moment present, amb bones harmonies i
procurant que recordant i encara que sigui per breus moments, puguis evadir-te
de la crua realitat que ens envolta. Avui escoltarem a 1910 Fruitgum Company,
Ohio Express, The Archies, The Kasenetz-Katz Singing Orchestral Circus, John
Fred & His Playboys Band, els holandesos Shocking Blue, Johnny Rivers, Roxy
Music, Bryan Adams, el duet The Pierces i acabarem amb Kansas i el seu “Pols en
el vent”. Començarem ara des de totes les emissores per les que ens escoltes
dues vegades per setmana o via internet, si t’el descarregues del blog, el
facebook de Montse o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc
Mario Prades i ara obro la barraqueta dient alló de
Benvinguts a Un Toc de Rock
1910 Fruitgum Company – Simon Says 1968
Els 1910 Fruitgum Company amb els que avui
començarem Un Toc de Rock, van ser els reis del bubblegum pop, sempre sota la
batuta dels productors Kasenetz i Katz, junt als grups Ohio Expres, Crazy
Elephant i The Archies, 1910 Fruitgum Company són els més representatius del so
anomenat bublegum pop, pesat i repetitiu, però dur, una mica a l'estil del mur
de so de Phil Spector, però amb molts menys costos de producció, en hores
d'estudi es clar i pensat sols per fer ballar. 1910 Fruitgum Company són una banda liderada
pel cantant Frank Jeckell i que van aconseguir a finals dels anys seixanta uns
quants hits rellevants, sobretot la cançó "Simon say" que compartim
ara i va ser el seu gran èxit. Es va editar 
en un single amb “Reflections from
the Looking Glass” a l’altre costat,
publicat al gener del 1968 que va arrivar al quart lloc a les llistest
dels Estats Units i el segon al Regne Unit. Va estar escrita per Elliot Chiprut
que va estar així mateiz el productor junt a la perella Kasenetz i Katz. Altres
grans éxits dels 1910 Fruitgum Co. van ser "1-2-3 Red Light",
"Indian Giver", "Gimme, gimme good loving", "Goody,
Goody Gumdrops”, "May I Take a Giant Step" i "The train".
1910 Fruitgum Company va començar amb el nom de Jeckell and The Hides
l’any1965. Els membres originals de 1910 Fruitgum Co. van ser Frank Jeckell,
Floyd Marcus, Pat Karwan, Steve Mortkowitz i Mark Gutkowski, tots originaris de
la ciutat de Linden, a Nova Jersey. Els components del grup amb la resta de
músics de l'escuderia dels seus productors, van formar una immensa superbanda
sota el nom de The Kasenetz-Katz Singing Orchestral Circus als que escoltarem
després. En total 1910 Fruitgum Co. van treure sis àlbums i 10 singles, així
com 2 recopilatoris. Es van separar l'any 1970.
Ohio Express – Yummy, Yummy, Yummy 1968
El grup nord americà Ohio Express, al que anem a
escoltar ara, són un altre de les bandes més conegudes dins del so bubblegum
pop americà, al costat dels 1910 Fruitgum Company. The Ohio Express van surgir
d'una escissió del grup Sir Timothy & The Royals i estaven liderats per el
cantant Joey Levine. Van estar en actiu del 1967 fins l’any 1970, si bé van
tornar, amb canvis, en diverses ocasions. Aquest tema, possiblement el seu
major hit, es va publicar el maig de l’any 1968 i va arribar al quart lloc en
les llistes americanes. Ohio Express estaven englobats en un so anomenat
"Bublegum pop", pesat i repetitiu, però dur, una mica a l'estil del
mur de so de Phil Spector, però amb molts menys costos de producció, en hores 
d'estudi es clar. L’estil, com us he dit abans, va ser creat pels productors
Jerry Kasenetz i Jeffrey Katz per al segell Budah Records i ells van produïr
prácticament a tot els grups que es va dedicar a aquest estil, tret de poques
excepcions com The Archies. Curiosament aquest tema també va estar gravat per
els 1910 Fruitgum Company, sense massa èxit. Per cert, d’aquesta cançó es va
fer una bona versió en castellà, en els anys seixanta, a carrec del grup gallec
Los Sprinters tot i tindre una bona carrera pel seu compte, van ser així mateix
la banda d’acompanyament del cantant Andrés DoBarro.
The Archies – Sugar, sugar 1969
Englobats també dins del bubblegum pop, als
Estats Units va sorgir un grup anomenat The Archies que amb aquesta cançó es
van posar a dalt de tot de les llistes d'èxit de mig món. El curiós del cas és
que es tractava d'una banda "fantasma", és a dir que The Archies no
existien, eren una sèrie de dibuixos animats "El Xou d'Archie i els seus
amics" en què els seus protagonistes formaven un grup musical i cantaven
cançons com aquesta, recolzats per bons músics d'estudi al darrere, això si.
Els protagonistes animats es deien
Archie, Carlos, Torombolo, Betty, Verónica i la seva mascota, un gos de llanes
blanc anomenat Hot Dog, en la versió llatina, aixó si. La cançó "Sugar,
sugar" va ser escrita per Jeff Barry i Andy Kim, el primer era productor i
va ser el creador la banda "fantasma" i el tema va arribar l'any 1969
al primer lloc de les llistes del Billboard i va ser classificada com la cançó
de l'any. El muntatge musical va ser dirigit per Don Kirshner, al 1968,
comptant amb bons músics de 
sessió entre ells el guitarrista Hugh McCracken,
els baixistes Chuck Rainey i Joey Mascle, el teclista Ron Frangipane i els
bateries Buddy Saltzman i Gary Chester. Les veus van anar variant al llarg dels
capítuls i van ser Ron Dante, Toni Wine, Donna Marie, Merle Miller, Jeff Barry,
Andy Kim, Susan Morse, Joey Levine, Maretha Stewart, Ellie Greenwich, Bobby
Bloom i Leslie Mille. Tot i ser un grup que no existia com a tal, van arrivar a
treure 8 o 9 àlbums. Us explicaré una curiositat, quan el grup prefabricat nord
americà The Monkees se sentien grans entre els grans i ja tocaven en els seus
discos, es van permetre el luxe d'escollir cançons i entre les que van rebutjar
per no jutjarlas interesants es trobava el "Sugar, sugar". Vaja
lumbreras els The Monkees.
The Kasenetz-Katz Singing Orchestral Circus –
Quick Joey Small (Run Joey Run) 1968
Tal com us deia abans, els productors Jerry
Kasenetz i Jeffrey Katz, des de la seva espresa Super K Production, van unir a
la gent de la seva escuderia musical i van crear una macrobanda, un supergrup,
dins el so blubblegum pop a la qual van denominar The Kasenetz-Katz Singing
Orchestral Circus i encara que van treure uns quants singles d'èxit i un parell
de LP's, no van tenir continuïtat, massa gent compartint protagonisme. Al 1968
es publica un single amb aquest tema que compartirem ara a Un Toc de Rock i que
va ser el seu major èxit i que així mateix es va incloure en un àlbum titulat
“Quick Joey Small/I'm in Love With You”. En la gravació i formant part de la Kasenetz-Katz Singing
Orchestral Circus, van intervenir components dels grups 1910 Fruitgum Company,
The Ohio Express, The Music Explosion, 1989 Musical Marching Zoo, St. Louis
Invisible Marching Band, The Teri Nelson 
Group, Lt. Garcia's Magic Music Box,
J.C.W, Rat Finks i alguns més. La superbanda es va presentar oficialment en un concert que
es va realitzar al Carnegie Hall el 7 de juny de 1968 i la crítica va assegurar
que allò mai va ser una actuació "en viu" ja que la majoria de sons,
tot i ser un munt de gent a l'escenari, estava pregravat en cintes i a més a
més quan van ser presentats, els noms de molts d'ells no coincidien amb el
músic real. Kasenetz i Katz (a la foto) ho van intentar de nou molts anys després amb una
nova macrobanda, va ser al 2009, anomenada Kasenetz and Katz Allstarz Band,
integrada per Jaymee Lynn Frankel, Lianne Frankel, Lisa Ganz, Kiirstin
Calister-Kuhi, Donna & Laura Macaluso, Don Chaffin i uns quants més.
John Fred & His Playboys Band – Hey, Hey,
Bunny 1968
Un grup de difícil classificació que molts van
englobar dins el so bubblegum pop, encara que jo sempre he discrepat d'això,
són John Fred & His Playboys Band que es van fer famosos a tot el món amb
el seu hit "Judy amb disfressa", única cançó pels que avui se'ls recorda,
però la veritat és que la seva carrera va ser molt més enllà del "Judy in
disguise" que van publicar l'any 1967, ells traurien uns quants singles
d'èxit i entre ells us he seleccionat aquest tema que es va publicar al 1968
amb “No letter today” a l'altre cara, aconseguint el lloc 57 en les llistes de
senzills del Billboard. John Fred era el líder d'aquest nombrós grup, una
d’aquestes bandes 
d'un sol èxit al nostre país, el seu nom complet era John
Fred Gourrier i va néixer el 8 de maig de l’any 1941, va morir el 14 d'abril
del 2005, era de Baton Rouge, Louisiana. Va crear John Fred and His Playboy
Band a mitjans dels 50 i l’any 1958 amb el tema "Shirley" va
aconseguir col·locar-se ja en les
llistes nord-americanes. John Fred va compondre altres temes, però es pot dir
que va viure de les rendes de la
Judy tota la seva vida. Una altra de les seves composicions
destacables va ser "You're On My Mind” que van portar a l'èxit The Animals
i també va ser molt versionada a Espanya.
Shocking Blue – Venus 1969
La cançó "Venus" va ser el gran èxit
dels holandesos The Shocking Blue, la banda liderada per Mariska Veres, nascuda
a La Haia,
Països Baixos, el 1 d'octubre del 1947 i que va morir també a l'Haia, a causa
d'un càncer, un 2 de desembre de 2006 i val a dir que aquest va ser el primer
single d'un grup holandès en classificar-se en les llistes del Billboard
nord-americà i va estar en el primer lloc durant tres setmanes. La cançó, el
seu gran hit internacional, va ser inclosa en el seu segon àlbum d'estudi "At
Home" i havia estat composta per Robbie van Leeuwen que era el guitarrista
del grup. Quan aquest single, amb "Hot Sand" com a cara B, es va
gravar la banda estava integrada per Mariska Veres (cantant), Robbie van
Leeuwen (guitarra i cors), Klaasje van der Wal (baix) i Cor van der Beek
(bateria). El grup es va formar l'any 1967 i en principi el cantant era Fred de
Wilde que seria substituït un any més tard per 
Mariska Veres, a la qual es va
comparar amb Grace Slick, la líder del grup nord-americà Jefferson Airplane,
per la seva potent veu. Pel grup en els pocs anys que va estar en actiu, van
passar uns quants músics, entre ells el baixista Henk Smitskamp, Leo van de
Ketterij (guitarra) i Martin van Wijk, també guitarra. Van arribar a gravar 11
discos d'estudi i 8 recopilatoris de grans èxits, a més de 29 singles. En la
seva carrera cal destacar un altre bon tema que també va ser èxit "Never
Marry a Railroad Man", encara que avui dia se'ls recorda només per
“Venus”. Shocking Blue es van dissoldre l'1 de juny de 1974 i Mariska va
començar en solitari una carrera més aviat discreta i finalement es va unir al
grup The Shocking Jazz Quintet l’any 1993. Aquest tema va ser gravat en
castellà per el grup català Los Tops que van ser la banda d’acompanyament de
Cristina quan va deixar a Los Stop. L'any 1986, el grup britànic femení
Bananarama va tornar a col·locar el tema al número 1 als Estats Units i a mig
món, encara que era una versió molt més discotequera.
Johnny Rivers – Oda from John Lee Hooker 1967
El cas d'aquesta cançó del nord-americà Johnny
Rivers és molt curiós. El tema es va publicar com a farciment en un disc gravat
en directe i va passar completament desapercebut al seu país, però a Espanya el
van treure com a cara B d'un single i curiosament va agradar de tal manera que
van reeditar el single amb la cançó a la cara A i avui en dia és l'únic tema
seu que es recorda a Espanya, els que el recorden es clar, quan es parla de
Johnny Rivers. Per descomptat que en el single es va incloure una versió curta
que com era pràctica habitual, es va retallar la versió llarga a cop de
tisoras. La canço ens fa un recorregut per aquella música i cançons vinculades
amb el genial cantant i guitarrista de color John Lee Hooker (Clarksdale,
Misisipi, 22 d’agost de 1917 - San Francisco, 21 de juny de 2001), un dels
pares del modern blues, la música que va influir i molt en Johnny Rivers ja que
ell es va criar a Baton Rouge, Louisiana. De veritable nom John Henry
Ramistella, Johnny Rivers va néixer el 7 de novembre de 1942 a la ciutat de Nova 
York i al seu pais les cançons més representatives i de referencia seves son
"Poor Side of Town", "Summer Rain" i "Secret Agent
Man", no aquesta, com ja us deia abans. Va començar com a guitarrista
d’acompanyament amb Ricky Nelson i James Burton. Va formar la seva pròpia
banda, anomenada The Spades, i va gravar el seu primer disc als 14 anys, quan
era estudiant de secundaria a Baton Rouge. Aquest tema de més de 16 minuts de
durada i titulan-se sols "John Lee Hooker", es va incloure en el seu disc "Whisky a Go Go revisited",
gravat en directe l'any 1967, però a Espanya no va arribar fins a finals dels
anys seixanta, concretament al 1969. Tot i que Johnny Rivers, excepte per
aquest tema és pràcticament desconegut a Espanya, als Estats Units té gravats
33 àlbums, 8 recopilatoris i ha col·locat 31 singles a les llistes americanes.
Johnny Rivers segueix en actiu.
Roxy Music – Like a Hurricane 1983
Ara saltarem a l'Anglaterra dels vuitanta i us
porto una banda mítica. Aquesta versió del tema de Neil Young "Com un
huracà" ens la van realitzar en directe els britànics Roxy Music, la banda
liderada per Brian Ferry. S'ha tornat a incloure en el doble CD "Roxy
Music - Live at Sydney Entertainment Centre, Austràlia, 25 February 2011"
editat l’any 2011. Aquesta és la gravació original, la que escoltem ara a Un
Toc de Rock i es va incloure a l'àlbum gravat en viu en un concert celebrat al
Apollo de Glasgow, a Escòcia, el 27 d'agost de 1982, titulat "The High
Road", publicat l'any 1983 arribant al lloc 26 en les llistes britàniques
i posteriorment la cançó va tornar a incloure en el "Heart Still
Beating". En aquest enregistrament Roxy Music són Bryan Ferry (veu), Phil
Manzanera (guitarra), Andy Makay (saxo), Neil Hubbard (guitarra), Andy Newmark
(bateria), Alan Spenner (baix), Jimmy Maelen (percussió), Guy Fletcher
(teclats) i als cors Fonzi Thornton, Michelle Cobbs i Tawatha Agee. Roxy Music
van ser una 
de les grans bandes del pop i el glam britànic i es van crear l'any
1971, desfent-se al 1983, encara que des de 2001 crec que tornen a estar a la
carretera. En el 82 o potser seria en el 83, vaig tenir l'oportunitat de veure
els Roxy Music en directe, a Barcelona, el concert es va realitzar en un camp
de futbol, per la zona d'Horta o la
Vall d'Hebron. He de reconèixa que van ser un dels grups que
el seu directe més em va impactar dels que havia vist fins aquell moment. Anys
més tard vaig ser convidat per Polygram a un sopar en què vaig conèixer a Brian
Ferry (a la foto) i Mark Knopfler. El cap de promoció a Barcelona de la casa de discos era
l'amic Tony Palau, a qui per cert coneixia des que érem gairebé adolescents,
tots dos vam estudiar a Los HH Maristes de Sants. Val a dir que també conec
personalment a Phil Manzanera i Andy Makay.
Bryan Adams – Heaven 1985
Seguirem als vuitanta i us porto aquesta cançó
per compartir ara a Un Toc de Rock i que és un dels millors temes del cantant,
pianista i compositor canadenc Bryan Adams, nascut a Ontario el 5 de novembre
de l’any 1959. Vull dedicar-la a Noemi, la meva nora, a la que se li encanta
aquest músic. Es trobava inclusa en el seu àlbum "Reckless" que Bryan
Adams va publicar l'any 1984 i que el gener del 85 va arribar a la primera
posició en la llistes de Billboard i es va mantenir en aquestes llistes gràcies
als singles que es van extreure, el tercer d'ells amb aquesta cançó
"Heaven" que es va gravar els dies 6 i 7 de juny de 1983 i es va
editar ja a l’any 1985. El single incloïa una versió de la mateixa cançó
gravada en directe i aquest disc petit va arribar a la primera posició en la
llista de singles al juny de 1985 i va ser Disc d'Or, sent el primer senzill de
Bryan Adams 
que es va classificar en les llistes d’èxits europees. Tant en el
single com a l'àlbum, els músics són: Bryan Adams (piano, percussions i
cantant), Keith Scott (guitarra), Rob Sabino (teclats), Dave Taylor (baix) i
Steve Smith (bateria). Val a dir que la cançó que va consolidar la carrera
professional de Bryan Adams va ser "(Everything I Do) I Do It For
You" que era el tema central de la pel•lícula "Robin Hood, El Príncep
dels Lladres" de 1991 que va protagonitzar Kevin Costner i que va ocupar
el primer lloc en les llistes de 30 països, incloent el Regne Unit, on es va
mantenir setze setmanes en llistes i els Estats Units, on es va mantenir set
setmanes. Per cert, Bryan Adams també té una interessant carrera com a
fotògraf.
The Pierces – Save me 2004
Aquesta banda, creada a Nova York l'any 2000, amb
l'inici del nou segle, està integrada per les germanes Allison Margaret Pierce
que va néixer el 23 de juliol del 1975) i Catherine Eleanor Pierce, nascuda
l'11 de setembre de 1977, ambdues van obrir els ulls a Birmingham, Alabama, els
seus pares eren hippies, el seu pare guitarrista i la seva mare pintora. Les
dues germanes van començar en el món de l'espectacle com a ballarines. El tema que
us he seleccionat per escoltar avui en Un Toc de Rock us el he extret del seu
segon àlbum, titulat “Light of the Moon”, produït per Brian Sperber i que es va
editar el 10 d'agost 
del 2004 als Estats Units i el 25 de gener del 2005 a la resta del món i en
el qual destacava també la cançó "Beautiful Thing", de fet elles van
ser autores o coautores de totes les cançons del disc. La seva música està
considerada com a rock psicodèlic, encara que quan van començar se les va
classificar com folk rock. Van debutar l’any 2000 amb un àlbum homònim
"The Pierces" i fins al moment han editat cinc àlbums d'estudi, 3
EP's i 14 singles
Kansas – Dust in the Wind 1977
Retrocedirem fins als anys setanta i anem a
escoltar a Un Toc de Rock per acabar el programa d’avui, un dels millors temes
del rock i és diu que es la primera cançó que va incloure secció de corda, es a
dir violins en el seu contexte, dins del rock. Es clar que jo discrepo, aixó no
es veritat, els primers en fer-ho van ser el grup Flock a finals dels anys seixanta
que portaven un violí eléctric. Us porto ara a Kansas i el seu "Dust in
the wind", “Pols en el vent”, un tema inclòs en el cinquè àlbum
"Point of Know Return" que el grup nord americà Kansas va publicar
l’any 1977 i que va ser 4 vegades Disc de Platí, en anglès, és clar i us dic
això perquè ells també van realitzar una bona versió del tema en castellà que
ja hem escoltat a Un Toc de Rock. La cançó es va incloure a la banda sonora del
film "Destino final 5" i sona cada vegada que s'acosta una cosa dolenta,
però també en altres pel·lícules i videojocs. En la seva versió original en
angles 
“Dust in the Wind” va arribar al lloc 6 del Billboard, el 22 d'abril de
1978, encara que va ser número 1 en gairebé tot el món. És una de les primeres
peces acústiques de Kansas. L'any 1984 es van desfer, però van tornar un any
més tard i segueixen en actiu. Originalment eren el baixista Dave Hope, el
bateria Phil Ehart, a la guitarra Kerry Livgren, al costat del cantant Lynn
Meredith, els teclistes Don Montre i Dan Wright i el saxofonista Larry Baker.
Pel grup han passat altres músics com Steve Morse, John Elefante, Robby
Steinhardt, etc. En aquest tema i com us deia, van incloure violins i això li
donà aquest aire de genialitat que té. Entre les moltes versions que s'han
realitzat hi ha una molt destacable, cantada en castellà, a càrrec de Bertín
Osborne. És clar que per dir-ho podrieu tildar-me d’hortera, pero si dieu aixó
es que no heu escoltat la versió de Bertín que es genial.
La frase d'avui la va dir François Marie Arouet
(París, 21 de novembre de 1694 - 30 de maig de 1778) conegut com Voltaire,
escriptor, historiador, filòsof i advocat francès que figura com un dels
principals representants de la il·lustració i que va dir
“Per triomfar en el món no n'hi ha prou amb ser
estúpid, també cal tenir bones maneres”
Ara toco el dos i acaba Un Toc de Rock per avui,
us deixo en companyía de les emissores per les que surto al aire dues vegades
per setmana o internet, cas de que t’el descarreguis del blog, el facebook de
Montse Aliaga o les webs de totes aquelles emissores que ho permeten. Sóc Mario
Prades i baixo la barraqueta fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario