El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

jueves, 3 de noviembre de 2016

Un Toc de Rock 11-16


Avui tornarem a l'ahir i en el nostre recorregut per la història musical dels últims cent anys tindrem cançons que ens portaran The Rolling Stones, els suecs The Cardigans, una bona banda femenina Dum Dum Girls, Roger Hogson que va ser component de Supertramp en solitari i també Tanya Tucker, Juice Newton, Helen Ready, Merrilee Rush & The Turnabouts, el canadec Terry Jacks, Robin Gibb, KC & The Sunshine Band, el grup America i acabarem amb Adele. Una bona banda sonora per compartir a Un Toc de Rock. Per tant ens posem en marxa des de todas las emissores per les que ens escoltes dues vegades per setmana o internet, si t’el descarregues del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i obro la barraqueta dient-vos, com sempre

Benvinguts a Un Toc de Rock

The Cardigans – Lovefool 1996

Avui començarem Un Toc de Rock escoltant aquest tema que va rebre el Grammy a la Cançó de l'Any i el MTV Europe Music Award també a la Cançó de l'Any. Es va incloure a l'album “First Band on the Moon” que els suecs The Cardigans van publicar el 12 d'agost del 1996 al seu país i el 9 de setembre a la resta del món. El títol de l'àlbum és una paròdia sobre la cèlebre frase de Neil Armstrong que va dir era "el primer home a la Lluna", per tant The Cardigans van titular el seu disc com "La primera banda a la Lluna" i va ser el seu tercer àlbum. Aquest tema, un dels millors singles que es van extreure, va ser escrit per Peter Svensson i Nina Persson i el senzill es va publicar el 14 de setembre del 1996 sent número 1 a diverses llistes del Billboard i aconseguint el segon lloc en el Regne Unit, també va ocupar el primer lloc en diversos països europeus, a Nova Zelanda i a Austràlia, on va ser Disc d'Or. The Cardigans es van crear a la ciutat de Jönköping l'any 1992 i la banda estava integrada per Nina Persson (cantant i teclats), Lars-Olof Johansson (teclats, piano i guitarra), Bengt Lagerberg (bateria i percussió), Magnus Sveningsson (baix i cors) i Peter Svensson (guitarra i cors). Segueixen en actiu i porten venuts més de cinc milions de discos a tot el món. Van publicar el seu primer àlbum "Emmerdale" l'any 1994 i en total han tret 6 discos, l'últim "Super Extra Gravity" al 2005.

Dum Dum Girls – Cult of Love 2014

La veritat és que dins del món del pop i el rock no abunden els grups integrats totalment per dones i avui us he seleccionat aquest tema “Culte de l’amor”, a càrrec de les nord-americanes Dum Dum Girls que us he extret del seu últim àlbum d'estudi publicat fins al moment "Too True" que es va editar el 22 de gener del 2014 i que va estar produït per Richard Gottehrer que formava part del grup The Raveonettes. Les Dum Dum Girls es van crear l'any 2006 a Califòrnia, concretament a Los Angeles. El grup només estava integrat en aquest enregistrament per Kristin "Dee Dee" Welchez (cantant, baix i guitarra) i Sune Rose Wagner (guitarra, baix, bateria i sintetitzadors), encara que per la banda han anat rotant més músics, entre elles Jules Medeiros, Sandy Vu, Andrew Miller, Bambi, Frankie Rose, Jeremy Rojas, Andrew Montoya, Brandon Welchez, Mike Sniper, Chuck Rowell i Malia James. La veritat és que si tenim en compte que en deu anys només han tret tres àlbums d'estudi, 1 recopilatori, 4 EP's i 13 singles, Deu ni Do la gent que ha passat per les Dum Dum Girls.

Roger Hodgson – Had a dream (Sleeping with the enemy) 1984

El cantant, guitarra i teclista britànic Charles Roger Pomfret Hodgson va néixer a Portsmouth el 21 de març de 1950, ell és el fundador de Supertramp i tot un veritable multiinstrumentista. Va ser el líder i la veu de Supertramp una de les millors bandes del rock sinfónic britànic i tots el coneixíem com Roger Hodgson. Per cert que l’estiu del 2011, Roger Hodgson, la banda catalana Manel i el veterà cantautor valencià Raimon van ser alguns dels principals artistes del Festival d'Estiu de Tarragona. Roger Hodgson va romandre amb Supertramp des de la seva creació l’any 1963 fins al 1983, quan es va llançar en solitari per publicar "In the Eye of the Storm", el seu primer disc i del que us extrec aquest tema “Va tenir un somni (dormir amb l'enemic)” que es va publicar com a senzill aconseguint el lloc 48del Billboard i el cinqué a Anglaterra, ja a l’any 1984. A l’àlbum Roger Hodgson toca tots els instruments, encara que també va comptar amb les col·laboracions de músics com Michael Shrieve (bateria), Scott Page (saxofon), Ken Allardyce (harmònica, cors), Jimmy Johnson (baix) i Clare Diament (cors). Totes les cançons del disc van ser composades per ell i possiblement a causa del fet que era el primer, ens recorda i molt a l'estil Supertramp, però no hem d'oblidar que el músic era l'ànima d'aquesta gran banda del simfonisme britànic, la veu i el principal compositor.

Rolling Stones – Sympathy for the Devil 1968

La cançó va ser escrita per Mick Jagger inspirant-se en la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov "El mestre i Margarida" que li va fer arribar la seva nòvia d’aquella època, l'actriu i cantant Marianne Faithfull. Es va gravar a principis de juny del 1968, amb producció del nord-americà Jimmy Miller i hi van participar fent cors la pròpia Marianne Faithfull i Anita Pallenberg. Es va editar el 6 de desembre de 1968 com a cançó estrella de l'àlbum "Beggars Banquet", un disc que va estar censurat a Espanya degut a la seva portada on es veien uns serveis públics plens de grafitis molt ofensius i aquí es va editar amb una portada blanca i sols el títul. Anys més tard es reeditaria ja amb la portada original A la lletra, Mick Jagger ens parla d'un misteriós personatge del qual no dóna el seu nom i que afirma ser la principal força motora que està darrere de tots els actes de maldat que han tingut lloc al llarg de la història de la humanitat i parla de la Revolució russa i l'assassinat de la família Romanov, la crucifixió de Jesucrist, la Segona Guerra Mundial i els assassinats de Robert i John F. Kennedy. En la cançó destaca el paper del baix que en aquest cas toca el guitarrista Keith Richards i es converteix en protagonista, al costat de la bateria i la percussió a base de congues i maraques que toca el músic africà Rocky Dijon i Charlie Watts, mentre Nicky Hopkins es va ocupar del piano. Curiosament el tema mai es va editar com a single, però els Rolling Stones van tenir molts problemes en ser acusats per molts d'adoradors de Satanàs, de fet les crítiques es van iniciar amb la publicació del seu anterior disc "Their Satanic Majesties Request". El grup The Rolling Stones l'integraven en aquells moments Mick Jagger, Keith Richards, Brian Jones, Bill Wyman i Charlie Watts. Al desembre de l'any 1969 la cançó tornaria a la polèmica després del concert gratuït que The Rolling Stones va realitzar en Altamont, Califòrnia. Va acabar convertit en un caos per culpa dels Àngels de l'Infern, que van ser contractats com a encarregats de la seguretat, Deu ni do! Es diu que mentre el grup interpretava "Sympathy for the Devil" va començar un altercat davant de l'escenari que va acabar amb la mort de Meredith Hunter, un jove de color, a mans dels Àngels de l'Infern. Però no és cert, l'apunyalament es va produir mentre els Stones tocaven "Under My Thumb". Així i tot els Stones no van tornar a tocar aquesta cançó en vuit anys.

Juice Newton – Queen of Hearts 1981

Us porto ara a la cantant nord americana Juici Newton a la que vam escoltar fa un parell o tres de temporades amb la cançó “Angel of the morning”, però ara us porto un altre dels seus grans èxits. Aquesta cançó que compartirme ara a Un Toc de Rock, es va editar en single l’any 1981, es trobava al seu LP “Juice” i el single va arrivar al lloc 14 en les llistes de country, al segon a las de pop del Billboard, va ser disc de Platí al Canadà i disc d’Or als Estats Units. La veritat es que en aquest álbum de Juice Newton hi ha bones cançons i a part d’aquesta cal destacar "The Sweetest Thing (I've Ever Known)" i “Angel of the morning”, el LP va conseguir un Grammy per Juice Newton a l’apartat Millor Cantant Femenina de Rock. En aquesta gravación acompanyan a la cantant nord americana Chuck Martin, George Doering, Mitch Holder, Otha Young, Tim May, Billy Walker, Dennis Budimir, Fred Tackett,  Dan Dugmore, Doug Livingston, Jay Dee Maness, Phil Aaberg, Neil Stubenhaus, Scott Chambers, Rick Shlosser, Steve Forman, Brad Felton, Andrew Gold, Brock Walsh, Harry Stinson, Jim Haas, Jon Joyce, Kenny Edwards, Lewis Morford i Stan Farber."Reina de Cors" és una cançó country-pop escrita per Hank DeVito, un home que era guitarrista en el grup de suport d’Emmylou Harris, els The Hot Band, en la década dels 80 i el primer que la va gravar va ser Dave Edmunds l’any 1979, pero es va convertir en una de les millors cançons en la carrera musical de Juice Newton i la seva versió de "Queen of Hearts" es va incloure a la banda sonora del film “Salvador” de Oliver Stone, també en la pel·lícula “Boogie nights” i en el video joc “Grand Theft Auto: San Andreas”. La cantant, compositora i guitarrista Judith Cohen Kay, coneguda artísticament com Juice Newton que escoltem ara, va néixer el 18 de febrer de 1952 a Lakehurst, Nova Jersey i molts la encasellen dins del country, encara que ella ha incursionado i molt en el pop. Va començar a gravar l'any 1975 i encara es troba en actiu.

Helen Reddy – Angie Baby 1974

Nascuda en el si d’una familia de músics, el 25 d'octubre de 1941 a Melbourne, Helen Reddy és una notable actriu i cantant de pop australiana que ha venut més de 15 milions d'àlbums i 10 milions de singles a reu del mon. Helen Reddy va ser la primera cantant australiana a guanyar un Grammy. Va començar la seva carrera l’any 1966 i es va retirar el 2002. Aquest tema va arribar al número 1 als Estats Units l’any 1974. La lletra es molt dura i tracta d'un jove esbojarrat que es tuteja amb l'heroïna, mala cosa, la veritat. La cançó va ser composada pel cantautor Alan O'Day, però va convertir-se en el gran hit de Helen Reddy, junt a “Delta Dawn” que vam escoltar fa pocs programes en la versió original de Tanya Tucker. Helen Reddy que vivia des de 1966 als Estats Units, es va convertir en ciutadana nord-americana l’any1974, però des de fa molt de temps viu habitualmente a Sydney, Austràlia. Voleu una curiositat, també l'any 1974 va interpretar el personatge de la germana Ruth a la pel.lícula "Aeroport 1975" i canta una versió acústica de la seva cançó "Best friend" per confortar a Linda Blair, la famosa nena de "L'exorcista" i a la seva mare Barbara Bel Geddes, que posteriorment es convertiria en Ellie Ewing, matriarca de la família Ewing en la sèrie "Dallas". En voleu un altre? La seva cançó “I am a woman” va ser presa com himne per el moviment feminista als Estats Units.

Tanya Tucker – New York City Song 1972

La cantant nord-americana Tanya Tucker Denise, nascuda a Seminole, Texas, el 10 d'octubre de l’any 1958, és una artista de música country que va tenir el seu primer èxit, "Delta Dawn", l'any 1972, quan només tenia 13 anys. Va ser el seu single de debut. Durant les dècades següents, Tanya Tucker es va convertir en una de les poques cantants que va madurà de nena a dona sense perdre el seu públic ni la seva qualitat vocal i durant el curs de la seva carrera va tenir una llarga sèrie d'èxits molt importants, entre els quals mereixen destacar-se "What's Your Mama's Name?", "Blood Red and Goin' Down", "Lizzie and the Rainman" i "Strong Enough to Bend". Aquest tema que compartim ara a Un Toc de Rock, us el extrec d'un CD publicat l’any 1998 i que va ser la reedició del seu primer LP, titulat precisament "Delta Dawn". L'àlbum, quan es va editar originalment a l'octubre de 1972, va arribar al lloc 32 del Billboard i el single al 6, l'abril del mateix any. La cançó va ser composada per Alex Harvey i Larry Collins. Tanya Tucker segueix en actiu i el 30 de juny de 2009 va publicar "My Turn", el seu últim disc d'estudi fins a la data i al 2015 va col·laborar en el álbum “Willie Nelson and Friends”, del cantant texà Willie Nelson, sense oblidar que al febrer del 2014 va treure un disc recopilatori de Grans Èxits titulat “Icon”. Al llarg de la seva carrera Tanya Tucker ha rebut molts premis, entre ells un parell o tres de Grammy.

Merrilee Rush & The Turnabouts – Do unto others 1968

Us he parlat en diverses ocasions de Merrilee Rush & The Turnabounts i els hem escoltat a Un Toc de Rock, sobretot vinculant al grup amb la cançó "Angel of the morning" que precisament es trobava recollida en el mateix LP del que us extrec ara aquest gran tema "Fes-ho als altres", era un àlbum que es titulava precisament "Angel of the morning", es va editar l'any 1968 i va ser produït per Chips Moman i Tommy Cogbill, sent el disc que millor s'ha venut en la carrera musical dels Merrilee Rush & The Turnabounts i que el juny de 1968 va arribar al lloc 7 del Billboard. La cantant nord-americana Merrilee Rush, líder del grup, va néixer el 26 de gener de 1944 a Seattle, estat de Washington. Els grup Merrilee Rush & The Turnabounts es van crear l'any 1965. Un dels seus components havia militat a Paul Revere & The Raiders i la relació d'amistat va fer que ells fessin moltes gires conjuntes amb Paul Revere. Merrilee Rush & The Turnabouts van funcionar molt bé durant els seixanta i els 70 per anar a poc a poc diluint-se en l'oblit, encara que crec que segueixen en actiu. Merrilee Rush està casada amb el cantautor i actor Billy Mac i tots dos tenen a Seattle, en una antiga granja familiar, un negoci de cria de gossos, sobretot és centren en la raça Old English Sheepdog, un gos de pel llarg i d’origen angles.

Terry Jacks – Seasons in the Sun 1973

Anem a escoltar ara a Un Toc de Rock al cantant, productor i compositor canadenc Terry Jacks i aquest tema “Estacions en el sol” que es va convertir en el més popular de la seva carrera, de fet el single va arribar a vendre més de catorze milions de còpies a tot el món i es va mantenir tres setmanes en el primer lloc del Billboard als Estats Units, al febrer del 1974, sent el disc petit més venut en la història musical de Canadà. És clar que el tema no era de Terry Jacks, es tractava d'una adaptació de la cançó francesa “Le moribond” que va escriure Jacques Brel l'any 1954 i originalment la lletra parlava de les infidelitats de l'esposa del protagonista del tema, la lletra en anglès, completament canviada, va ser una adaptació del poeta Rod McKuen, encara que no la va realitzar per Terry Jacks, originalment el tema havia de ser gravat pels californians The Beach Boys i quan aquests finalment ho van rebutjar, Terry Jacks que havia treballat amb ells, en assabentar-se, va decidir gravar-la ell. Vaja Lumbreras. Existeixen altres bones versions del tema, entre elles una a càrrec de Nirvana i una altra realitzada per Westlife l'any 1999 que la van pujar al primer lloc de les llistes, però també la van gravar Klaus Hoffmann, Vikingarna, Nana Mouskouri, Bobby Wright i molts més. Terry Jacks, nascut a Winnipeg, Manitoba, el 29 de març de 1944, havia format part, amb la seva dona Susan Pesklevits que també va col·laborar en l'enregistrament d'aquest tema, del grup The Poppy Family que amb l'àlbum “Which Way You Goin' Billy?” i gràcies sobretot a un dels singles que es van extreure amb el tema que donava títol, va arribar al número 1 al Canadà i al 2 en llistes del Billboard dels Estats Units, venent més de 3 milions de còpies, encara que primer va militar com a guitarrista i cantant, en el grup The Chessmen. Curiosament després de gravar l'àlbum de debut en solitari al qual aquesta cançó "Seasons in the Sun" va donar títol i que es va publicar al desembre del 73, la parella es va divorciar. Terry Jacks només va gravar aquest àlbum, posteriorment es va dedicar a la composició i producció per a altres artistes.

KC & The Sunshine Band – Please don’t go 1979

Els KC and the Sunshine Band, al que anem a escoltar ara a Un Toc de Rock, és una banda nord-americana creada per Harry Wayne Casey al què es coneix com KC l’any 1973 a Miami, Florida, comptant amb l'enginyer de so Richard Finch, al costat del guitarrista Jerome Smith (18 de juny de 1953 - 28 de juliol de 2000) i el bateria Robert Johnson. Altres components de la Sunshine Band han estat Maria de Crescenzo, junt a Charlotte McKinnon i Fermin Goytisolo. "Si us plau, no t’en vagis" és una cançó gravada i publicada en format single el 12 de juliol de l’any 1979, estava inclosa en l'àlbum "Do You Wanna Go Party" i va ser composada per Harry KCCasey i Richard Finch. El single va ser número 1 als Estats Units el 5 de gener de 1980 i va arribar a la segona posició a Anglaterra. L’any 2008, el músic suec de eurodance Basshunter va fer una versió de la cançó que es va incloure en el seu àlbum d'estudi "Now You're Gone - The Album". El grup KC and the Sunshine Band van funcionar des de 1973 a 1983, any en què es van desfer, encara que van tornar i sembla ser que encara estan en actiu.

Robin Gibb – Saved by the bell 1969

Ara vull recordar des de Un Toc de Rock a un músic histótic, Robin Gibb que ens va deixar l’any 2012. Quan The Bee Gees van treure l'àlbum "Cucumber Castle" a finals dels seixanta, Robin no formava part del grup. Per discrepàncies en l'ús del falset en les cançons, els va deixar per gravar en solitari, però despres van tornar a treballar junts un altre vegada. Aquest va ser l'únic disc de The Bee Gees sense Robin Gibb que va gravar un single pel seu compte amb aquesta cançó que escoltem ara i més tard "Salvat per la campana" es va incloure en diversos recopilatoris de grans èxits del grup. El single va ser número 2 al Regne Units, va vendre més d'un milió de còpies i va aconseguir el Disc d'Or, però l'àlbum en el qual es va incloure "Robin's Reign", no va tindre el mateix èxit. El sigle va ser número 1 a Canadà, Alemanya i Nova Zelanda, però no es va classificar en els Estats Units. Us explicaré ara una curiositat. El 5 de Novembre de 1967 Robin Gibb i la seva núvia Molly Hullis que era secretària de Robert Stigwood, el seu mànager, anaven de viatge, malauradament, el tren en què viatjaven va descarrilar en Hither Green, cobrant-se l'accident 49 víctimes i 78 ferits. Robin i la seva nòvia van resultar il·lesos i el cantant va treure a diverses persones de la runas dels vagons. Al mateix temps, a molts quilòmetres de distancia, Maurice Gibb, el bessó de Robin, també component dels Bee Gees i que ja va morir, es va aixecar de sobte del seu seient diet: "Alguna cosa dolenta li ha passat a Robin". Barry Gibb va manifestar temps després que aquest esdeveniment va fer que Robin es tornés més sensible i poc més tard va compondre un tema que va ser número 1 a mig mon, es tractava de "Massachusetts". Vull des d’aquí al programa recordar a Robin Gibb, nascut a l’illa de Man, el 22 de decembre de 1949 i  que va morir a causa d’un càncer el 20 de maig del 2012, tenia 62 anys d’edat, a Miami Beach, Florida.

America – I need you 1971

Al programa d’avui de Un Toc de Rock escoltarem a una bona banda, America. Eran una tercet que emulant a Crosby, Still & Nash, van sorgir a Anglaterra, tot i que Gerry Beckley (12 de setembre de 1952, Fort Worth, Texas) i Dan Peek (1 de novembre de 1950, Panama City, Florida), eren nord-americans i juntament amb el britànic Dewey Bunnell van crear aquest bon grup anomenat America. La carrera d'America va estar marcada per bones cançons que van pujar a les llistes com "Sister Golden Hair" que també la van grabar en castellà i ja l’em escoltat al programa, "Ventura Highway", "Tin Man", "Daisy Jane" o "Lonely People", però el seu gran èxit va ser "Horse with no name" que els va donar a conèixer i es trobava en el seu primer LP "America", editat l’any 1971 que va ser número 1 als Estats Units durant 5 setmanes i va pujar al 14 a Anglaterra superant el milió d'unitats venudes. Era el mateix disc del que us he extret aquest tema “Et necessito” que escoltem ara i que és la seva versió d’una composició de Lennon / McCartney que ja van gravar The Beatles molt abans. En la gravació de les cançons d’aquest llarga durada d'America van col·laborar Dave Atwood (bateria), Ray Cooper (percussió), Kim Haworth (bateria) i David Lindley (guitarres). Dan Peek va deixar el grup l’any 1977 i va morir el 24 de juliol de 2011 a les Illes Caiman, als 60 anys d'edat. Els seus dos companys encara segueixen mantenin America en actiu.

Adele – Hello 2015

25” és el títol del últim treball discogràfic d'Adele fins al moment i aquesta cançó va estat el primer single extret de l'àlbum, escrita per Adele Adkins i Greg Kurstin i que m'heu sol•licitat en un parell de correus i també a través del facebook de Montse, és clar que val a dir una cosa... ja la haviem escoltat i ara tornarà a sonar per concloure el programa d’avui d’Un Toc de Rock. El CD es va publicar el 20 de novembre del 2015, tot i que es va filtrar un dia abans, és el tercer àlbum de la cantant i el títol té a veure amb la seva edat en el moment en què ho va gravar, el mateix que va fer amb els seus dos primers discos "19" i "21". Ha estat tot un supervendes. S'han inclòs cançons escrites també per Max Martin, Shellback, Paul Epworth, Tobias Jesso Jr, Ryan Tedder, Brian Burton de Danger Mouse, Samuel Dixon, Bruno Mars, Philip Lawrence i Chris Brown. El single amb "Hello" va ser publicat el 23 d'octubre del 2015, tot i que ja s'havia extret un altre tema com a bestreta i va representar un canvi substancial en Adela després del naixement del seu primer fill, Angelo, el 19 d'octubre del 2012. La cantant i compositora britànica va néixer a Tottenham el 5 de maig de l'any 1988, de nom complet Adele Laurie Blue Adkins. Amb el seu primer disc "19" va aconseguir la primera posició al Regne Unit i va ser doble Disc de Platí als Estats Units i li va aconseguir dos Grammy. El seu segon treball va vendre més de 30 milions de còpies a tot el món, sent Disc de Diamant a les terres de l'Oncle Sam i aconseguint 6 Grammy. Adele és la primera dona en la història que situa tres senzills entre les primeres deu posicions de la llista del Billboard simultàniament i la primera cantant femenina a tenir dos àlbums i dos senzills entre els primers cinc llocs de la llista Billboard 200 i Billboard Hot 100 al mateix temps. L'any 2013, va rebre un Oscar i un globus d'or a la Millor Cançó Original pel tema "Skyfall" que va gravar per a la pel·lícula de James Bond titulada així. 

Tancarem amb una frase que és tota una crítica de Frank de la Jungla davant els cruels comentaris per la mort del torero Víctor Barrio i que també es podria aplicar als que han sorgit més recentment davant el nen malalt de càncer a qui li agraden els toros


"No estimeu més a un animal per alegrar-vos
per la mort d'un home”

Acaba per avui Un Toc de Rock, ara et deixaré en companyía de totes les emissores per les que sortim a l’aire dues vegades cada setmana o via internet si t’el descarregues des del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i ara baixaré la barraqueta fins el proper programa.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

No hay comentarios:

Publicar un comentario