Benvinguts a Un Toc de Rock
The Cardigans – Lovefool 1996
Avui començarem Un Toc de Rock escoltant aquest
tema que va rebre el Grammy a la
Cançó de l'Any i el MTV Europe Music Award també a la Cançó de l'Any. Es va
incloure a l'album “First Band on the Moon” que els suecs The Cardigans van
publicar el 12 d'agost del 1996 al seu país i el 9 de setembre a la resta del
món. El títol de l'àlbum és una paròdia sobre la cèlebre frase de Neil
Armstrong que va dir era "el primer home a la Lluna", per tant The
Cardigans van titular el seu disc com "La primera banda a la Lluna" i va ser el seu
tercer àlbum. Aquest tema, un dels millors singles que es van extreure, va ser
escrit per Peter Svensson i Nina Persson i el senzill es va publicar el 14 de
setembre del 1996 sent número 1
a 
diverses llistes del Billboard i aconseguint el segon
lloc en el Regne Unit, també va ocupar el primer lloc en diversos països
europeus, a Nova Zelanda i a Austràlia, on va ser Disc d'Or. The Cardigans es
van crear a la ciutat de Jönköping l'any 1992 i la banda estava integrada per
Nina Persson (cantant i teclats), Lars-Olof Johansson (teclats, piano i
guitarra), Bengt Lagerberg (bateria i percussió), Magnus Sveningsson (baix i
cors) i Peter Svensson (guitarra i cors). Segueixen en actiu i porten venuts
més de cinc milions de discos a tot el món. Van publicar el seu primer àlbum
"Emmerdale" l'any 1994 i en total han tret 6 discos, l'últim
"Super Extra Gravity" al 2005.
Dum Dum Girls – Cult of Love 2014
Wagner (guitarra, baix, bateria i sintetitzadors), encara
que per la banda han anat rotant més músics, entre elles Jules Medeiros, Sandy
Vu, Andrew Miller, Bambi, Frankie Rose, Jeremy Rojas, Andrew Montoya, Brandon
Welchez, Mike Sniper, Chuck Rowell i Malia James. La veritat és que si tenim en
compte que en deu anys només han tret tres àlbums d'estudi, 1 recopilatori, 4
EP's i 13 singles, Deu ni Do la gent que ha passat per les Dum Dum Girls. 
Roger Hodgson – Had a dream (Sleeping with the
enemy) 1984
El cantant, guitarra i teclista britànic Charles
Roger Pomfret Hodgson va néixer a Portsmouth el 21 de març de 1950, ell és el
fundador de Supertramp i tot un veritable multiinstrumentista. Va ser el líder
i la veu de Supertramp una de les millors bandes del rock sinfónic britànic i tots
el coneixíem com Roger Hodgson. Per cert que l’estiu del 2011, Roger Hodgson,
la banda catalana Manel i el veterà cantautor valencià Raimon van ser alguns
dels principals artistes del Festival d'Estiu de Tarragona. Roger Hodgson va
romandre amb Supertramp des de la seva creació l’any 1963 fins al 1983, quan es
va llançar en solitari per publicar "In the Eye of the Storm", el seu
primer disc i del que us extrec aquest tema “Va tenir un somni (dormir amb
l'enemic)” que es va publicar com a senzill aconseguint el lloc 48
del
Billboard i el cinqué a Anglaterra, ja a l’any 1984. A l’àlbum Roger
Hodgson toca tots els instruments, encara que també va comptar amb les
col·laboracions de músics com Michael Shrieve (bateria), Scott Page (saxofon),
Ken Allardyce (harmònica, cors), Jimmy Johnson (baix) i Clare Diament (cors).
Totes les cançons del disc van ser composades per ell i possiblement a causa
del fet que era el primer, ens recorda i molt a l'estil Supertramp, però no hem
d'oblidar que el músic era l'ànima d'aquesta gran banda del simfonisme
britànic, la veu i el principal compositor. 
Rolling Stones – Sympathy for the Devil 1968
La cançó va ser escrita per Mick Jagger
inspirant-se en la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov "El mestre i
Margarida" que li va fer arribar la seva nòvia d’aquella època, l'actriu i
cantant Marianne Faithfull. Es va gravar a principis de juny del 1968, amb producció
del nord-americà Jimmy Miller i hi van participar fent cors la pròpia Marianne
Faithfull i Anita Pallenberg. Es va editar el 6 de desembre de 1968
com a cançó estrella de l'àlbum "Beggars Banquet", un disc que va
estar censurat a Espanya degut a la seva portada on es veien uns serveis
públics plens de grafitis molt ofensius i aquí es va editar amb una portada
blanca i sols el títul. Anys més tard es reeditaria ja amb la portada original
A la lletra, Mick Jagger ens parla d'un misteriós personatge del qual no dóna
el seu nom i que afirma ser la principal força motora que està darrere de tots
els actes de maldat que han tingut lloc al llarg de la història de la humanitat
i parla de la Revolució
russa i l'assassinat de la família Romanov, la crucifixió de Jesucrist, la Segona Guerra
Mundial i els assassinats de Robert i John F. Kennedy. En la cançó destaca el
paper del baix que en aquest cas toca el guitarrista Keith Richards i es
converteix en 
protagonista, al costat de la bateria i la percussió a base de
congues i maraques que toca el músic africà Rocky Dijon i Charlie Watts, mentre
Nicky Hopkins es va ocupar del piano. Curiosament el tema mai es va editar com
a single, però els Rolling Stones van tenir molts problemes en ser acusats per
molts d'adoradors de Satanàs, de fet les crítiques es van iniciar amb la
publicació del seu anterior disc "Their Satanic Majesties Request".
El grup The Rolling Stones l'integraven en aquells moments Mick Jagger, Keith
Richards, Brian Jones, Bill Wyman i Charlie Watts. Al desembre de l'any 1969 la
cançó tornaria a la polèmica després del concert gratuït que The Rolling Stones
va realitzar en Altamont, Califòrnia. Va acabar convertit en un caos per culpa
dels Àngels de l'Infern, que van ser contractats com a encarregats de la
seguretat, Deu ni do! Es diu que mentre el grup interpretava "Sympathy for
the Devil" va començar un altercat davant de l'escenari que va acabar amb
la mort de Meredith Hunter, un jove de color, a mans dels Àngels de l'Infern.
Però no és cert, l'apunyalament es va produir mentre els Stones tocaven
"Under My Thumb". Així i tot els Stones no van tornar a tocar aquesta
cançó en vuit anys.
Juice Newton – Queen of Hearts 1981
Us porto ara a la cantant nord americana Juici
Newton a la que vam escoltar fa un parell o tres de temporades amb la cançó
“Angel of the morning”, però ara us porto un altre dels seus grans èxits.
Aquesta cançó que compartirme ara a Un Toc de Rock, es va editar en single
l’any 1981, es trobava al seu LP “Juice” i el single va arrivar al lloc 14 en
les llistes de country, al segon a las de pop del Billboard, va ser disc de
Platí al Canadà i disc d’Or als Estats Units. La veritat es que en aquest álbum
de Juice Newton hi ha bones cançons i a part d’aquesta cal destacar "The
Sweetest Thing (I've Ever Known)" i “Angel of the morning”, el LP va
conseguir un Grammy per Juice Newton a l’apartat Millor Cantant Femenina de
Rock. En aquesta gravación acompanyan a la cantant nord americana Chuck Martin,
George Doering, Mitch Holder, Otha Young, Tim May, Billy Walker, Dennis
Budimir, Fred Tackett, Dan Dugmore, Doug 
Livingston, Jay Dee Maness, Phil Aaberg, Neil Stubenhaus, Scott Chambers, Rick
Shlosser, Steve Forman, Brad Felton, Andrew Gold, Brock Walsh, Harry Stinson,
Jim Haas, Jon Joyce, Kenny Edwards, Lewis Morford i Stan Farber."Reina de
Cors" és una cançó country-pop escrita per Hank DeVito, un home que era
guitarrista en el grup de suport d’Emmylou Harris, els The Hot Band, en la
década dels 80 i el primer que la va gravar va ser Dave Edmunds l’any 1979,
pero es va convertir en una de les millors cançons en la carrera musical de
Juice Newton i la seva versió de "Queen of Hearts" es va incloure a
la banda sonora del film “Salvador” de Oliver Stone, també en la pel·lícula
“Boogie nights” i en el video joc “Grand Theft Auto: San Andreas”. La cantant,
compositora i guitarrista Judith Cohen Kay, coneguda artísticament com Juice
Newton que escoltem ara, va néixer el 18 de febrer de 1952 a Lakehurst, Nova
Jersey i molts la encasellen dins del country, encara que ella ha incursionado
i molt en el pop. Va començar a gravar l'any 1975 i encara es troba en actiu.
Livingston, Jay Dee Maness, Phil Aaberg, Neil Stubenhaus, Scott Chambers, Rick
Shlosser, Steve Forman, Brad Felton, Andrew Gold, Brock Walsh, Harry Stinson,
Jim Haas, Jon Joyce, Kenny Edwards, Lewis Morford i Stan Farber."Reina de
Cors" és una cançó country-pop escrita per Hank DeVito, un home que era
guitarrista en el grup de suport d’Emmylou Harris, els The Hot Band, en la
década dels 80 i el primer que la va gravar va ser Dave Edmunds l’any 1979,
pero es va convertir en una de les millors cançons en la carrera musical de
Juice Newton i la seva versió de "Queen of Hearts" es va incloure a
la banda sonora del film “Salvador” de Oliver Stone, també en la pel·lícula
“Boogie nights” i en el video joc “Grand Theft Auto: San Andreas”. La cantant,
compositora i guitarrista Judith Cohen Kay, coneguda artísticament com Juice
Newton que escoltem ara, va néixer el 18 de febrer de 1952 a Lakehurst, Nova
Jersey i molts la encasellen dins del country, encara que ella ha incursionado
i molt en el pop. Va començar a gravar l'any 1975 i encara es troba en actiu.
Helen Reddy – Angie Baby 1974
Nascuda en el si d’una familia de músics, el 25
d'octubre de 1941 a
Melbourne, Helen Reddy és una notable actriu i cantant de pop australiana que
ha venut més de 15 milions d'àlbums i 10 milions de singles a reu del mon.
Helen Reddy va ser la primera cantant australiana a guanyar un Grammy. Va
començar la seva carrera l’any 1966 i es va retirar el 2002. Aquest tema va arribar
al número 1 als Estats Units l’any 1974. La lletra es molt dura i tracta d'un
jove esbojarrat que es tuteja amb l'heroïna, mala cosa, la veritat. La cançó va
ser composada pel cantautor Alan O'Day, però va convertir-se en 
el gran hit de
Helen Reddy, junt a “Delta Dawn” que vam escoltar fa pocs programes en la
versió original de Tanya Tucker. Helen Reddy que vivia des de 1966 als Estats
Units, es va convertir en ciutadana nord-americana l’any1974, però des de fa
molt de temps viu habitualmente a Sydney, Austràlia. Voleu una curiositat,
també l'any 1974 va interpretar el personatge de la germana Ruth a la
pel.lícula "Aeroport 1975" i canta una versió acústica de la seva
cançó "Best friend" per confortar a Linda Blair, la famosa nena de
"L'exorcista" i a la seva mare Barbara Bel Geddes, que posteriorment
es convertiria en Ellie Ewing, matriarca de la família Ewing en la sèrie
"Dallas". En voleu un altre? La seva cançó “I am a woman” va ser
presa com himne per el moviment feminista als Estats Units.
Tanya Tucker – New York City Song 1972
La cantant nord-americana Tanya Tucker Denise,
nascuda a Seminole, Texas, el 10 d'octubre de l’any 1958, és una artista de
música country que va tenir el seu primer èxit, "Delta Dawn", l'any
1972, quan només tenia 13 anys. Va ser el seu single de debut. Durant les
dècades següents, Tanya Tucker es va convertir en una de les poques cantants
que va madurà de nena a dona sense perdre el seu públic ni la seva qualitat
vocal i durant el curs de la seva carrera va tenir una llarga sèrie d'èxits
molt importants, entre els quals mereixen destacar-se "What's Your Mama's
Name?", "Blood Red and Goin' Down", "Lizzie and the
Rainman" i 
"Strong Enough to Bend". Aquest tema que compartim
ara a Un Toc de Rock, us el extrec d'un CD publicat l’any 1998 i que va ser la
reedició del seu primer LP, titulat precisament "Delta Dawn".
L'àlbum, quan es va editar originalment a l'octubre de 1972, va arribar al lloc
32 del Billboard i el single al 6,
l'abril del mateix any. La cançó va ser composada per
Alex Harvey i Larry Collins. Tanya Tucker segueix en actiu i el 30 de juny de
2009 va publicar "My Turn", el seu últim disc d'estudi fins a la data
i al 2015 va col·laborar en el álbum “Willie Nelson and Friends”, del cantant
texà Willie Nelson, sense oblidar que al febrer del 2014 va treure un disc
recopilatori de Grans Èxits titulat “Icon”. Al llarg de la seva carrera Tanya
Tucker ha rebut molts premis, entre ells un parell o tres de Grammy.
Merrilee Rush & The Turnabouts – Do unto
others 1968
Us he parlat en diverses ocasions de Merrilee
Rush & The Turnabounts i els hem escoltat a Un Toc de Rock, sobretot
vinculant al grup amb la cançó "Angel of the morning" que precisament
es trobava recollida en el mateix LP del que us extrec ara aquest gran tema
"Fes-ho als altres", era un àlbum que es titulava precisament
"Angel of the morning", es va editar l'any 1968 i va ser produït per
Chips Moman i Tommy Cogbill, sent el disc que millor s'ha venut en la carrera
musical dels Merrilee Rush & The Turnabounts i que el juny de 1968 va
arribar al lloc 7 del Billboard. La cantant nord-americana Merrilee Rush, líder
del 
grup, va néixer el 26 de gener de 1944 a Seattle, estat de Washington. Els grup
Merrilee Rush & The Turnabounts es van crear l'any 1965. Un dels seus
components havia militat a Paul Revere & The Raiders i la relació d'amistat
va fer que ells fessin moltes gires conjuntes amb Paul Revere. Merrilee Rush
& The Turnabouts van funcionar molt bé durant els seixanta i els 70 per
anar a poc a poc diluint-se en l'oblit, encara que crec que segueixen en actiu.
Merrilee Rush està casada amb el cantautor i actor Billy Mac i tots dos tenen a
Seattle, en una antiga granja familiar, un negoci de cria de gossos, sobretot
és centren en la raça Old English Sheepdog, un gos de pel llarg i d’origen
angles.
Terry Jacks – Seasons in the Sun 1973
Anem a escoltar ara a Un Toc de Rock al cantant,
productor i compositor canadenc Terry Jacks i aquest tema “Estacions en el sol”
que es va convertir en el més popular de la seva carrera, de fet el single va
arribar a vendre més de catorze milions de còpies a tot el món i es va mantenir
tres setmanes en el primer lloc del Billboard als Estats Units, al febrer del
1974, sent el disc petit més venut en la història musical de Canadà. És clar
que el tema no era de Terry Jacks, es tractava d'una adaptació de la cançó
francesa “Le moribond” que va escriure Jacques Brel l'any 1954 i originalment
la lletra parlava de les infidelitats de l'esposa del protagonista del tema, la
lletra en anglès, completament canviada, va ser una adaptació del poeta Rod
McKuen, encara que no la va realitzar per Terry Jacks, originalment el tema
havia de ser gravat pels californians The Beach Boys i quan aquests finalment
ho van rebutjar, Terry Jacks que havia treballat amb ells, en assabentar-se, va
decidir gravar-la ell. Vaja Lumbreras. Existeixen altres bones versions del
tema, entre elles una a càrrec de Nirvana i una altra realitzada per Westlife
l'any 1999 que la van pujar al primer lloc 
de les llistes, però també la van
gravar Klaus Hoffmann, Vikingarna, Nana Mouskouri, Bobby Wright i molts més.
Terry Jacks, nascut a Winnipeg, Manitoba, el 29 de març de 1944, havia format
part, amb la seva dona Susan Pesklevits que també va col·laborar en
l'enregistrament d'aquest tema, del grup The Poppy Family que amb l'àlbum
“Which Way You Goin' Billy?” i gràcies sobretot a un dels singles que es van
extreure amb el tema que donava títol, va arribar al número 1 al Canadà i al 2
en llistes del Billboard dels Estats Units, venent més de 3 milions de còpies,
encara que primer va militar com a guitarrista i cantant, en el grup The
Chessmen. Curiosament després de gravar l'àlbum de debut en solitari al qual
aquesta cançó "Seasons in the Sun" va donar títol i que es va
publicar al desembre del 73, la parella es va divorciar. Terry Jacks només va
gravar aquest àlbum, posteriorment es va dedicar a la composició i producció
per a altres artistes.
KC & The Sunshine Band – Please don’t go 1979
Els KC and the Sunshine Band, al que anem a
escoltar ara a Un Toc de Rock, és una banda nord-americana creada per Harry
Wayne Casey al què es coneix com KC l’any 1973 a Miami, Florida,
comptant amb l'enginyer de so Richard Finch, al costat del guitarrista Jerome
Smith (18 de juny de 1953 - 28 de juliol de 2000) i el bateria Robert Johnson.
Altres components de la
Sunshine Band han estat Maria de Crescenzo, junt a Charlotte
McKinnon i Fermin Goytisolo. "Si us plau, no t’en vagis" és una cançó
gravada i publicada en format single el 12 de juliol de l’any 
1979, estava
inclosa en l'àlbum "Do You Wanna Go Party" i va ser composada per
Harry KCCasey i Richard Finch. El single va ser número 1 als Estats Units el 5
de gener de 1980 i va arribar a la segona posició a Anglaterra. L’any 2008, el
músic suec de eurodance Basshunter va fer una versió de la cançó que es va
incloure en el seu àlbum d'estudi "Now You're Gone - The Album". El
grup KC and the Sunshine Band van funcionar des de 1973 a 1983, any en què es
van desfer, encara que van tornar i sembla ser que encara estan en actiu.
Robin Gibb – Saved by the bell 1969
Ara vull recordar des de Un Toc de Rock a un
músic histótic, Robin Gibb que ens va deixar l’any 2012. Quan The Bee Gees van
treure l'àlbum "Cucumber Castle" a finals dels seixanta, Robin no
formava part del grup. Per discrepàncies en l'ús del falset en les cançons, els
va deixar per gravar en solitari, però despres van tornar a treballar junts un
altre vegada. Aquest va ser l'únic disc de The Bee Gees sense Robin Gibb que va
gravar un single pel seu compte amb aquesta cançó que escoltem ara i més tard
"Salvat per la campana" es va incloure en diversos recopilatoris de
grans èxits del grup. El single va ser número 2 al Regne Units, va vendre més
d'un milió de còpies i va aconseguir el Disc d'Or, però l'àlbum en el qual es
va incloure "Robin's Reign", no va tindre el mateix èxit. El sigle 
va
ser número 1 a
Canadà, Alemanya i Nova Zelanda, però no es va classificar en els Estats Units.
Us explicaré ara una curiositat. El 5 de Novembre de 1967 Robin Gibb i la seva
núvia Molly Hullis que era secretària de Robert Stigwood, el seu mànager,
anaven de viatge, malauradament, el tren en què viatjaven va descarrilar en
Hither Green, cobrant-se l'accident 49 víctimes i 78 ferits. Robin i la seva
nòvia van resultar il·lesos i el cantant va treure a diverses persones de la
runas dels vagons. Al mateix temps, a molts quilòmetres de distancia, Maurice
Gibb, el bessó de Robin, també component dels Bee Gees i que ja va morir, es va
aixecar de sobte del seu seient diet: "Alguna cosa dolenta li ha passat a
Robin". Barry Gibb va manifestar temps després que aquest esdeveniment va
fer que Robin es tornés més sensible i poc més tard va compondre un tema que va
ser número 1 a
mig mon, es tractava de "Massachusetts". Vull des d’aquí al programa
recordar a Robin Gibb, nascut a l’illa de Man, el 22 de decembre de 1949 i que va morir a causa d’un càncer el 20 de
maig del 2012, tenia 62 anys d’edat, a Miami Beach, Florida.
America – I need you 1971
Al programa d’avui de Un Toc de Rock escoltarem a
una bona banda, America. Eran una tercet que emulant a Crosby, Still &
Nash, van sorgir a Anglaterra, tot i que Gerry Beckley (12 de setembre de 1952,
Fort Worth, Texas) i Dan Peek (1 de novembre de 1950, Panama City, Florida),
eren nord-americans i juntament amb el britànic Dewey Bunnell van crear aquest
bon grup anomenat America. La carrera d'America va estar marcada per bones
cançons que van pujar a les llistes com "Sister Golden Hair" que
també la van grabar en castellà i ja l’em escoltat al programa, "Ventura
Highway", "Tin Man", "Daisy Jane" o "Lonely
People", però el seu gran èxit va ser "Horse with no name" que
els va donar a conèixer i es trobava en el seu primer LP "America",
editat l’any 1971 que va
ser número 1 als Estats Units durant 5 setmanes i va
pujar al 14 a
Anglaterra superant el milió d'unitats venudes. Era el mateix disc del que us
he extret aquest tema “Et necessito” que escoltem ara i que és la seva versió
d’una composició de Lennon / McCartney que ja van gravar The Beatles molt
abans. En la gravació de les cançons d’aquest llarga durada d'America van
col·laborar Dave Atwood (bateria), Ray Cooper (percussió), Kim Haworth
(bateria) i David Lindley (guitarres). Dan Peek va deixar el grup l’any 1977 i
va morir el 24 de juliol de 2011
a les Illes Caiman, als 60 anys d'edat. Els seus dos
companys encara segueixen mantenin America en actiu.
Adele – Hello 2015
“25”
és el títol del últim treball discogràfic d'Adele fins al moment i aquesta
cançó va estat el primer single extret de l'àlbum, escrita per Adele Adkins i
Greg Kurstin i que m'heu sol•licitat en un parell de correus i també a través
del facebook de Montse, és clar que val a dir una cosa... ja la haviem escoltat
i ara tornarà a sonar per concloure el programa d’avui d’Un Toc de Rock. El CD
es va publicar el 20 de novembre del 2015, tot i que es va filtrar un dia
abans, és el tercer àlbum de la cantant i el títol té a veure amb la seva edat
en el moment en què ho va gravar, el mateix que va fer amb els seus dos primers
discos "19" i "21". Ha estat tot un supervendes. S'han
inclòs cançons escrites també per Max Martin, Shellback, Paul Epworth, Tobias
Jesso Jr, Ryan Tedder, Brian Burton de Danger Mouse, Samuel Dixon, Bruno Mars,
Philip 
Lawrence i Chris Brown. El single amb "Hello" va ser publicat
el 23 d'octubre del 2015, tot i que ja s'havia extret un altre tema com a
bestreta i va representar un canvi substancial en Adela després del naixement
del seu primer fill, Angelo, el 19 d'octubre del 2012. La cantant i compositora
britànica va néixer a Tottenham el 5 de maig de l'any 1988, de nom complet
Adele Laurie Blue Adkins. Amb el seu primer disc "19" va aconseguir
la primera posició al Regne Unit i va ser doble Disc de Platí als Estats Units
i li va aconseguir dos Grammy. El seu segon treball va vendre més de 30 milions
de còpies a tot el món, sent Disc de Diamant a les terres de l'Oncle Sam i
aconseguint 6 Grammy. Adele és la primera dona en la història que situa tres
senzills entre les primeres deu posicions de la llista del Billboard
simultàniament i la primera cantant femenina a tenir dos àlbums i dos senzills
entre els primers cinc llocs de la llista Billboard 200 i Billboard Hot 100 al
mateix temps. L'any 2013, va rebre un Oscar i un globus d'or a la Millor Cançó Original
pel tema "Skyfall" que va gravar per a la pel·lícula de James Bond
titulada així. 
Tancarem amb una frase que és tota una crítica de
Frank de la Jungla
davant els cruels comentaris per la mort del torero Víctor Barrio i que també
es podria aplicar als que han sorgit més recentment davant el nen malalt de
càncer a qui li agraden els toros
"No estimeu més a un animal per alegrar-vos
per la mort d'un home”
per la mort d'un home”
Acaba per avui Un Toc de Rock, ara et deixaré en
companyía de totes les emissores per les que sortim a l’aire dues vegades cada
setmana o via internet si t’el descarregues des del blog, el facebook de Montse
Aliaga o les webs d’aquelles emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i
ara baixaré la barraqueta fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario