Avui en el nostre viatge musical al passat,
aquest recorregut pels últims cent anys de la història del rock, comptarem amb
artistes de la talla de Nina Simone, Steely Dan, Alan Parsons Project, William
Pitt, Paul Davis, Anita Baker, els belgues Vaya con Dios, Dinah Washington, The
Young Rascals, Wham i Withney Houston que integraran la banda sonora a Un Toc
de Rock, un programa que t’arriba dos cops per setmana des de totes les
emissores per les que sortim a l’aire o bé via internet, cas de que t’el descarreguis
del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de totes aquelles emissores
que ho permeten. Jo sóc Mario Prades, ara obro la barraqueta de nou i us diré
alló de
Benvinguts a Un Toc de Rock
Steely Dan – Do it again 1972
Començarem avui Un Toc de Rock, el nostre
recorregut musical per la historia del rock, l’any 1972 amb els Steely Dan que
van ser un dels millors grups sorgits de la fusió del rock, el jazz i el funky
com els Blood, Sweat and Tears, Weather Report o Chicago, però molt més elegants.
A partir del 1974 van deixar les gires i es van dedicar sols a treballar en
estudi, centrant-se la banda en els seus dos líders Walter Becker i Donald
Fagen i comptant per a les seves gravacions amb bons músics d'estudi com
Michael McDonald i Steve Gadd. Durant els anys 70, els seus discos mostraven
una gran qualitat i es venien molt bé, però l'any 1981 es van desfer i cada un
d'ells es va llançar pel seu compte si bé la carrera de Donald Fagen 
va ser més
exitosa. Steely Dan va tornar l'any 2000 publicant "Two against
nature", des de llavors no han parat de treballar, realitzant gires i amb
nous discos, de fet han publicat set àlbums, entre discos d'estudi, directes i
recopilacions. Aquest tema us ho he extret del CD "The very best of Steely
Dan" que va veure la llum el 2009 si bé es trobava originalment en el
álbum de debut de Steely Dan, del 1972, titulat “Can't Buy a Thrill” i el
single va arribar al lloc 6 del Billboard. Hi ha una gran versió a càrrec del
músic de jazz-fussion brasileiro Eumir Deodato, un brillant teclista que és va
fer famos internacionalment quan va gravar “Asi habló Zarathustra 2001”. També la van versionar
Waylon Jennings, l’austriac Falco, The Art of Noise, Paul Hardcastle i uns
quans més.
Alan Parsons Project – Eye in the sky 1982
El britànic Alan Parsons va ser productor i
enginyer de so dels estudis Abbey Road, a Londres i va treballar amb The
Beatles a l’àlbum “Abbey Road”, però quan es va unir al cantant Eric Woolfson
van crear el The Alan Parsons Project, aconseguint fama mundial i un èxit
darrere l'altre. Alan Parsons és un veritable geni dels teclats i la música
electrònica. Aquest tema va ser número 32 en les llistes de pop del Billboard
de l'any 1982 i donava títol al sisè àlbum d'Alan Parsons Project i
possiblement és un dels temes més popular en la seva carrera musical. La cançó que es
va gravar al desembre del 1980 i es va publicar al febrer del 82, és una
referència a la novel·la "1984" de George Orwell, en la què es tracta
el possible fi de la privacitat individual causat per The Big Brother, el Gran
Germà i que va ser la inspiració per a aquests 
programes de televisió de nefast
record i gran audiència. El LP es va editar al maig del mateix any i va arribar
al lloc 7 del Billboard i al 27
a Anglaterra. Tot i que moltes cançons del grup s'han
editat en single, el Alan Parsons Project sempre va ser un grup d'àlbums i
obres molt completes i plenes de simfonisme. L'enginyer de so i músic britànic
Alan Parsons va néixer el 20 de desembre de 1948 a Londres, mentre que
el cantant, compositor i músic escocès Eric Woolfson va néixer el 18 de març de
1945 a
Glasgow, va morir el 2 de decembre del 2009, mentre dormia, comptava 64 anys
d'edat i havia patit una llarga lluita contra el càncer que finalment va acabar
amb la seva vida
William Pitt – City lights 1987
El cantant William Pitt es un artista d’aquest
que els anglosaxons denominen “One hit wonder”, només va obtenir un gran èxit
al llarg de la seva carrera i va ser amb aquest tema que escoltarem ara a Un
Toc de Rock i que es va publicar a Espanya a través del segell Zafiro, en
versió single i maxi-single l'any 1987. Va ser el disc de debut de William
Pitt. La veritat és que el ritme és enganxós, elegant i capta l'atenció
immediatament, va ser un gran tema, però val a dir que no va tenir continuïtat.
El veritable nom de William Pitt és William Frederick Pate i realment va néixer
als Estats Units, començant a treballar com a model. Es va traslladar a Europa
a mitjans de la dècada dels 80, va ser descobert pel productor francès Pascal
Pillet-Desjardins que li va oferir un contracte per gravar aquest disc i la
cançó era una composició del mateix productor. Allí 
va començar la interessant,
si bé discreta, carrera de William Pitt i encara que a França no va acabar de funcionar quan es va publicar a la primavera de 1987, si ho va fer molt bé a
Alemanya, Àustria i Suïssa on va arribar a les llistes d'èxit col·locant-se
entre els primers 20 llocs. Val a dir que tampoc va funcionar en el mercat
nord-americà ni a Anglaterra i es pot dir que la seva carrera va ser un vist i
no vist, amb el que William Pitt després de publicar un altre single amb el
tema "Funny girl" i un àlbum, es va diluir en l'oblit, tot i que va
tornar de nou l'any 1990 amb "Such a Lonely Night (I'm a Crazy to Leave
You)" que no va tenir cap mena d’embranzida comercial.
Paul Davis – Cool night 1981
No sempre les cases de discos encerten amb els
seus objectius de venda. Reconeguem que en ocasions la causa s'ha de buscar en
l'excessiu número de novetats a publicar que els arriben, sobretot, del mercat
nord-americà i britànic, però en moltes altres és perquè els AR fiquen la pota
i s'equivoquen. Aquest tema que escoltem ara a carrec de Paul Davis no va
arribar a publicar-se aquí al país en el seu moment, va ser un dels discos que
hem vaig trobar dins d’una caixa de LP’s i singles que em va regalar un amic,
cap de promoció del segell Ariola a Barcelona i que havien estat rebutjats ja
que la discogràfica va jutjar en el seu moment que no anaven a funcionar al
mercat espanyol, val a dir que hi havien veritables obres d’art i incunables.
És clar que als Estats Units aquest single de Paul Davis si que va funcionar i
bé, va arribar al lloc 52 en les llistes del Billboard de l'any 1982. Potser
tenien raó i el tema no poseia prou 
qualitat per al mercat espanyol o
possiblement van tornar a ficar la gamba fins al fons, jutgeu vosaltres mateixos. De fet després s'ha inclòs en algunes recopilacions d'èxits variats
que si s'han publicat a Espanya. Paul Lavon Davis va ser un cantant de country, tot i que aquesta cançó no en te rés del génere,
que va col·locar gairebé tots els seus singles també en les llistes de pop del
Billboard. Paul Davis va néixer el 21 d'abril de 1948 a Meridian, Mississippi
i va morir a l'hospital de la seva ciutat natal el 22 d'abril de 2008 a causa d'un atac de
cor. Aquest tema es va publicar en single l’any 1981 i quan va sortir va
aconseguir el segon lloc en les llistes setmanals del Billboard ja al gener del
1982. Al costat de "I Go Crazy" i "'65 Love Affair", són
els millors singles en la crónica musical de Paul Davis.
Nina Simone – Sinnerman 1962 / 1965
Aquesta és una de les millors cançons en la
carrera de la cantant i pianista de color Nina Simone i ara anem a escoltar-la
a Un Toc de Rock. En realitat es tractava d'un tema folk d'autoria desconeguda
que ella va adaptar i arreglar convertint-la en una peça plena de jazz. Es va
incloure a l'àlbum “Pastel blues” que Nina Simone va publicar a l'octubre de
1965, un disc gravat a la ciutat de New York entre el 21 de març i el 21
d’abril del 1964 i que es va acabar els dies 19 i 20 de maig de 1965, però
originalment s'havia gravat en directe en el curs d'un concert que va tenir
lloc al The Village Gate i que es va plasmar a l'àlbum “Nina at the Village
Gate”, que es va editar anteriorment, concretament l'any 1962. La cançó s'ha inclòs
en les bandes sonores de diverses pel·lícules, però jo destacaria la del film
“The Thomas Crown Affair”, la segona que es va realitzar i que es va estrenar
l'any 1999. Parlarem ara de Nina Simone que va ser una gran cantant,
compositora i pianista de jazz i rhythm & blues nord americana, establerta
durant molts anys a 
França, Nina Simone tenia un greu problema que provocava
que molts músics l’abandonessin sense acabar les gires, li donava massa
abundantment a la beguda. Quan actuava havia moments que tocava cançons que no
eren la que havia anunciat, els músics començaven tocant una i ella seguia amb
una altra diferent i havia ocasions en que ni tan sols sabia que estava tocant
i cantant i això "cremava" als músics profesionals que la acompanyaven.
M'ho va comentar un ajecutiu de la seva empresa de management a Espanya que
estaban molt farts d’ella. Nina Simone, de veritable nom Eunice Kathleen Waymon
va néixer a Tryon, Estats Units, el 21 de febrer de 1933, va morir en
Carry-le-Rouet, França, un 21 de abril de 2003.
Anita Baker – Good enough 1988
Des de l’àlbum “Giving You the Best That I Got”,
produït per Michael J. Powell i que la cantant de color Anita Baker va publicar
el 18 d’octubre del 1988, us he seleccionat aquest tema que compartirem a Un
Toc de Rock. Una gran balada carregada de soul que va ser escrita per la pròpia
Anita Baker i James McBride i el disc gran del que es va extreure, el seu
tercer àlbum, va obtenir tres Grammy ja a l'any 1989, va aconseguir tres discos
de Platí i va pujar a la primera posició tant en les llistes de pop com en les
de R & B del Billboard, al Regne Unit va pujar al novè lloc. Entre els
músics que van participar en l'enregistrament trobàvem al saxofonista Gerald
Albright, al baix Nathan East, Chuck Findley a la 
trompeta, Omar Hakim i
Paulinho Da Costa enfront de les percussions, el guitarrista Paul Jackson, Jr i
als cors el trio The Perri Sisters, integrat per les germanes Car, Darlene i
Sharon Perri, a més d'un munt de músics de talla internacional. La cantant
Anita Denise Baker va néixer a Toledo, però no a la ciutat espanyola, va ser en
l'estat d'Ohio, als Estats Units, el 26 de gener de l'any 1958, tot i que
musicalment es va fer a Detroit. Amb només 12 anys va començar a cantar en un
cor de gospel i als setze cantava amb diversos grups locals, encara que va ser
l'any 1975 quan es va unir ja professionalment al grup Chapter 8. En solitari
va gravar el seu disc de debut titulat "The Songstress" que es va
publicar al 1983, iniciant una brillant carrera, tot i que val a dir que aquest
disc va passar amb més pena que glòria. Porta publicats vuit àlbums, l'últim
"Christmas Fantasy", editat l'any 2005 i porta aconseguits en total 5
Discos de Platí i un d'Or. Va deixar la música al 1995, encara que va tornar un
any més tard o segueix en actiu. 
Vaya con Dios – What’s a woman 1990
Els Vaya con Dios, als que avui escoltarem a Un
Toc de Rock, son un grup belga, que barregen diverses tendències en la seva
obra, entre elles jazz, R & B, blues i rock, de vegades amb tocs salseros.
Vaya con Dios va ser fundat l’any 1986 per la cantant, compositora i productora
belga Dani Klein, al costat de Dirk Schoufs i Willy Lambregt que seria
substituït posteriorment per Jean-Michel Gielen. Des de l’any 1991 el grup ja
només és la cantant Dani Klein que va deixar la música l’any 1996 a causa de l'esgotament
físic que patia, però va tornar l'any 1999 com a cantant del grup Purple Prose.
Vaya con Dios van tornar a posar-se en marxa l'any 2004 amb un nou àlbum 
titulat "The Promis" i amb una companyia independent. Ara Vaya con
Dios tornen a estar en actiu, tot i que només queda la cantant, productora i
compositora Dani Klein (a la foto) de la formació original. Aquesta
extraordinaria peça que escoltem avui a
Un Toc de Rock, tot un “peaso cansión”, va ser la més important en la seva
carrera musical i estava recollida en el LP "Nigh Owls" de l’any
1990, es va editar també amb single, de fet va ser el primer sencill de Vaya
con Dios que va funcionar comercialmente al nostre pais i amb el que molts els
van descubrir.
Dinah Washington – Mad about the boy 1952
Val a dir que la televisió i la publicitat van
fer que les noves generacions descobrissin aquest tema i a la cantant de color
Dinah Washington que anem a escoltar a Un Toc de Rock, quan l'any 1992 es va
començar a emetre un espot publicitari dels pantalons Levi's en el qual aquest
tema era la banda sonora i va tornar a reeditar-se en single i aprofitant
l'estirada promocional, llavors van començar a sorgir recopilatoris de la
cantant amb aquest tema per títol, al costat de allò de "Greatest Hits"
o “The very best”, havia de seguir traient-li suc a la mamella. La veritat és
que la cantant de color Dinah Washington
la va gravar a l'any 1952, però havia estat escrita al 
1932 per l'actor,
cantant i compositor Sir Noël Coward i abans de Dinah, ja s'havien realitzat
unes quantes gravacions a càrrec d'altres cantants. Dinah Washington va
treballar dins de diversos gèneres musicals R & B, swing, jazz, blues i
soul. El seu veritable nom era Ruth Lee Jones i va néixer a Tuscaloosa,
Alabama, el 29 d’agost de 1924. Dins de la seva àmplia carrera també cal
destacar la cançó "What a Diff'rence a Day Makes", de fet Dinah
Washington es va especialitzar en balades. La cantant sempre va tenir problemes
de pes i Dinah Washington va morir a Detroit, a causa d'una sobredosi
accidental de píndoles aprimants, barrejades amb alcohol, un 14 de desembre de
1963, tenia 39 anys. La seva vida sentimental va ser molt intensa i
conflictiva, va estar casada en set ocasions, a més d'haver mantingut nombroses
relacions amoroses, algunes bastant tempestuoses.
Whitney Houston – The Greatest Love of All 1985
Ara a Un Toc de Rock us porto "L'amor més
gran de tots" que ens arriba amb la veu de la cantant i actriu de color
Whitney Houston. Aquest tema va ser el quart single que es va extreure de
l'àlbum "Whitney Houston", el seu primer treball discogràfic, editat
el 14 de febrer del 1985 i que va vendre més de 30 milions de còpies. La cançó
va ser composada per Michael Masser i Linda Creed i abans l'havia gravat George
Benson que la va incloure en el film "The Greatest", de 1977 i tot i
que el tema es va classificar en llistes, l'èxit obtingut per Whitney Houston
va ser molt superior ja que la va posar en el primer lloc del Billboard i en
tres llistes diferents. També va ser número 1 a Austràlia, encara que a Anglaterra només va
arribar al vuitè lloc. Estem escoltant la versió que es va incloure en el
single ja que en la de l'àlbum la introducció era un piano, aquí es tracta d'un
teclat. Cal dir que en posteriors reedicions del disc ja només es va incloure
la versió amb teclat, aquesta que estem escoltant 
ara. Per cert, Whitney
Houston amb la cançó “I will always love you” de 1992, va aconseguir entrar al
Llibre Guinness dels Rècords com "El senzill d'una solista femenina més
venut en la història de la indústria musical britànica" i amb ell va
superar a Jennifer Rush que el tenia abans d’ella. Whitney Elizabeth Houston va
néixer a Newark, Nova Jersey, el 9 d'agost de 1963 i és filla de la cantant de
gospel Cissy Houston i neboda de Dionne Warrick que de fet, és cosina de la
seva mare, Dionne va ser la seva padrina musical. Encara que en moltes
biografies es diu que Dionne Warrick i Whitney són cosines, això no és cert, ho
és de la seva mare. Whitney Houston té també el rècord de ser la dona que ha
estat més setmanes en el número 1 del Billboard amb els seus àlbums
"Whitney Houston", "Whitney", "Waiting to Exhale"
i la banda sonora de "El Guardaespatlles" que va estar en el primer
lloc un total de 50 setmanes. La veritat és que les drogues van consumir la
carrera musical d'aquesta gran cantant i actriu de color, una de les millors
veus del pop internacional. Whitney Houston va morir a Los Angeles el 11 de
febrer de 2011.
The Young Rascals – Groovin 1967
A Un Toc de Rock us porto la cançó que va estar
el major hit en la carrera d'aquesta bona banda nord americana The Young
Rascals que eren de Garfield a Nova Jersey. Aquest tema va ser el seu únic
número 1, però… Quin número 1! Tot un tros de cançó. The Young Rascals van
funcionar des de 1965 fins l’any 1972, si bé en un moment donat van camviar el
seu nom i van passar a ser simplement The Rascals, suposso que es van adonar
que ja no eren tan joves. La veritat es que van tornar en diverses ocasions,
l’ultima d’elles al 2012. Els componets del grup eren originalment Eddie
Brigati (cantant i pandereta), Felix Cavaliere (teclats i veu), Gene Cornish
(guitarra), Robert Popwell (baix) i Dino Danelli (bateria), alguns d'ells
venien dels Joey Dee and the Starliters. "Groovin'" que va ser el seu
gran hit, sense oblidar “Good Lovin”, "You Better Run" i “People Got 
to Be Free”, es va publicar el 4 d'octubre de l’any 1967 i per cert, hi ha una
versió en castellà dels The Young Rascals i una altra en italià, encara que no
les tinc, per tant no me les demaneu. La veritat es que aquesta versió en
espanyol es un d'aquests vinils que cada vegada que vaig a una fira o una
botiga de discos vells busco, però no el trovo mai. Val? Per cert, quan van
tornar l’any 1988 van treballar junts durant un any i després la cosa va acabar
malamente i van surgir dos grups, per una part The New Rascals i per un altre
Felix Cavaliere's Rascals, totes dues van estar en actiu fins el 1990. A l’abril del 2010
els quatre membres originals es van tornar a reunir per fer un concert benefic
a Nova York i en aquella actuación van tindre dos col•laboradors de luxe, ni
més ni menys que Bruce Springsteen i Steve Van Zant al que es coneix com Little
Steven, junts van tocar "Good Lovin".
Wham – Careless Whisper 1984
El duet britànic Wham!, amb els que avui acabaré
Un Toc de Rock, creat l’any 1981, estava integrat per George Michael i Andrew
Ridgeley, es van separar l'any 1986, quan George Michael va començar
definitivament la seva carrera en solitari. Per cert, als Estats Units van
treballar com Wham UK ja que existia un grup amb el mateix nom i ells no van
voler canviar-s’el. Aquest tema publicat en single l'any 1984 és el seu major
èxit, al costat de "Last Christmas", una nadala també de 1984.
Precisament la gran acollida massiva d'aquestes dues cançons van motivar que
George Michael es llancés pel seu compte. El single va ser número 1 en 25
països i va vendre més de sis milions de còpies. Va estar composada per els dos
músics i en una entrevista George va explicar que la idea va sorgir quan treballava
d'acomodador en un cinema de Londres i el riff de saxo que toca Steve Gregory,
se li va ocórra en un viatge amb autobús. Curiosament es va gravar primer en
els Muscle Shoals Studios, a Alabama i va ser produït per Jerry Wexler, un bon
productor, però com a George Michael no li va agradar el resultat final, va
decidir tornar a gravar-lo 
produint-lo ell mateix i aquesta és la versió que es
va publicar i va arribar a l'èxit mantenint-se cincs setmanes seguides en el
número 1 del Billboard. A Espanya es va traduir com "Xiuxiuejos sense
importacia" i es va incloure a l'àlbum "Make it big". George Michael es diu en realitat Georgios Kyriacos
Panayiotou i va néixer a Londres, el 25 de juny de 1963, mentre que Andrew
Ridgeley va néixer a Surrey, el 26 de gener de 1963. Les fans i la premsa
tenien els seus dubtes sobre l'orientació sexual de George Michael, fins el 7
d'abril de 1998, quan va ser arrestat per “actes lascius” en un urinari públic,
a un parc de Beverly Hills, per un policia encobert anomenat Marcelo Rodríguez
i va ser acusat i condemnat. Multat amb 810 dòlars i sentenciat a complir 80
hores de serveis a la comunitat. Poc temps després, Michael va fer un vídeo
musical per el single "Outside" que estava basat en l'incident en el
bany públic i en el qual es podia veure, entre altres coses, a un grapat
d’homes vestits de policia besant-se. A partir d'aquest moment va fer pública
la seva condició homosexual i que sostenia una relació amb Kenny Goss, la seva
parella. El 23 de juliol de 2006 George va ser novament acusat de mantenir
relacions sexuals en públic. I és que hi ha gent que no escarmenta.
La frase d'avui és del Príncep Enric, nét
d'Isabel II d'Anglaterra que va dir
"Quan les dones tenen poder, milloren
immensament
les vides de tots els que estan al seu voltant”
les vides de tots els que estan al seu voltant”
Conclou per avui Un Toc de Rock, però no us
quedeu sols, us deixo en companyía de totes aquelles emissores per les que ens
escolteu dues vegades per setmana o internet, cas de que us el descarregueu del
blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de totes aquelles emissores que
ho permeten. Jo sóc Mario Prades i ara toca baixar la barraqueta, ens
retrobarem en el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario