Com deia John Fogerty a la seva cançó hi ha
"Rock per a tot el món" i avui escoltarem aquest tema per començar Un
Toc de Rock, si bé us porto la versió que van realitzar el grup britànic Status
Quo. També comptarem amb Steppenwolf, Tom Petty & The Heartbreakers,
Alabama Shakers, Drive by Truckers, Dr Hook and The Medicine Show; The White
Buffalo, Weezers, Boz Scagg junt al guitarrista Duane Allman i per acabar
tindrem al recordat Stevie Ray Vaughan acompanyat pels Double Trouble.
Començarem ara aquest viatge al passat que realitzem dues vegades per setmana
des de totes aquelles emissores per les que sona el programa o per internet, si
t’el descarregues del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les
emissores que ho permeten. Sóc Mario Prades i ara obriré la barraqueta
dient-vos que tots i totes sempre sou
Benvinguts a Un Toc de Rock
Status Quo – Rockin’ all over the world 1977
Obrirem amb la cançó "Rockin' All Over the
World", una composició de John Fogerty, el que fóra líder dels Creedence
Clearwater Revival i que va incloure en el seu disc de debut en solitari editat
al setembre de 1975 i titulat "John Fogerty". Els britànics Status
Quo la van versionar donant títol al seu desè àlbum, publicat al novembre de
l’any 1977 i va ser produït per Pip Williams. El LP va arribar al cinquè lloc
en les llistes britàniques, sent Disc d'Or. El single amb la cançó va
aconseguir el lloc 3. Per cert, amb aquest tema Status Quo van obrir el concert
Live Aid. Curiosament Status Quo, la banda més longeva del rock anglès, mai ha
funcionat a nivell vendes als Estats Units. Us explicaré una altra curiositat,
en el vídeo promocional d’aquesta cançó no està el baixista Alan Lancaster que
en aquella època vivia a Austràlia pel tema d’impostos. Per tant es va negar a tornar al Regne Unit per a la gravació del
vídeo, en el qual va haver de ser substituït per un maniquí que portava un
baix. També es va incloure la cançó en els recopilatoris dels Status Quo
"Rocking All Over the Years" de 1990 que va ser doble Disc de Platí i
"Essential Status Quo" de l'any 2001, encara que la trobem en altres
discos, oficials o no. Per cert, ja tenim finalment al mercat un nou treball de
Status Quo titulat "Quid pro quo" es va publicar l'any passat, però
tenia que haver sortit dos o tres anys abans. Es 
van crear al 1962 i Status Quo
està integrat des dels seus principis per Francis Rossi que és el líder
carismàtic a més de guitarra i cantant i Rick Parfitt a la guitarra i cors, els
únics que queden dels originals, al costat de Alan Lancaster al baix i John
Coghlan que s'encarregava de la bateria i va substituïr a Alan Key, sense
oblidar a Jess Jaworski als teclats.
Inicialment es van fer dir The Spectres i després de diversos canvis, van
adoptar el definitiu de Status Quo l’any 1967. Han venut més de 130 milions de
discos a tot el món. Per cert, el bateria Matt Letley va abandonar Status Quo
després d'un concert celebrat al Arena 2 de Londres, al desembre del 2012, en
el seu lloc va entrar Leon Cave que ja toca a l’últim disc. El proper estiu, coincidint
amb les Festes de Sant Magí, Status Quo tenen programat un concert a Tarragona
que se celebrarà a la plaça de toros. És un dels tres que realitzaran a Espanya
dins de la qual està anunciada com "la seva última gira elèctrica" ja
que quan finalitzin aquesta sèrie de concerts per tot el món, les següents
gires que fagin seran totes en format acústic. Per cert, Rick Parfitt es troba en estat crític després de patir una parada cardíaca el passat dia setze, després d'un concert a Turquia.. Esperem que es recuperi i aixó no representí la suspensió de la gira anunciada.
Tom Petty & The Heartbreakers – Refugee 1980
l'any 1976 a
Gainesville, Florida. El seu últim àlbum d'estudi es va titular "Hypnotic
Eye” i es va editar el 29 de juliol de l’any 2014, va debutar directamente en
el primer lloc de les llistes nord americanes. Durant un temps Tom Petty
(Gainesville, Florida, 20 d'octubre de 1950) paral·lelament, va formar part del
supergrup Traveling Wilburys, en què també militaven George Harrison, Jeff
Lynne, Roy Orbison, Jim Keltner i Bob Dylan i que van funcionar de 1988 fins al
1990 publicant dos llargues durades i un parell de recopilatoris. Al cinema jo
recordo que Tom Petty va actuar al film de Kevin Costner "Missatger del
futur" on feia d'alcalde en una ciutat entre muntanyes. Per cert, Tom
Petty també ha tret tres àlbums sense el grup.
Alabama Shakes – Always Alright 2012
Ara i des de la banda sonora del film “El lado
bueno de las cosas" que originalment, en anglès, es va titular “Silver
Linings Playbook”, protagonitzat per Bradley Cooper, Jennifer Lawrence, Robert
de Niro i Jacki Weaver, estrenada l'any 2012, us porto a Un Toc de Rock una
banda surgida a l'estat d'Alabama, el grup Alabama Shaker que es va crear l'any
2009 i està integrat per la cantant i guitarrista Brittany Howard i el baixista
Zac Cockrell que es van conèixer a l'escola, a Athens, tots dos havien tocat en
diversos grups quan van decidir unir forces i se'ls va ajuntar el bateria Steve
Johnson començant només com The Shaker, amb la incorporació del guitarra Heath
Fogg i afegint 
l'Alabama al nom va començar la seva carrera. Només han publicat
un àlbum "Boys & Girls" que es va posar a la venda el 9 d'abril
del 2012 i que curiosament, es va editar en format CD, però també en vinil,
incloent dos temes addicionals en aquest últim, si bé aquesta cançó no es va
incloure en cap dels dos formats, va ser escrita directament per a la
pel·lícula. L'àlbum amb la banda sonora “Silver
Linings Playbook” va aconseguir el sisè lloc en les
llistes del Billboard.y va assolir el tercer lloc al Regne Unit
Weezer – I don’t want to let you go 2009
El grup nord-americà Weezer, al que molts
engloben dins del rock sureny, va publicar aquest tema “No vull deixar-te
anar”, en el seu setè àlbum "Raditure" que es va editar el 3 de
novembre de l'any 2009 i al desembre ja va superar les cent mil còpies venudes,
arribant al quart de milió i sent número 1 a les llistes de rock i en les alternatives,
tot i que a Anglaterra va sortir un dia abans i al Canadà el 30 d'octubre i per
cert, la cançó "I don’t want to let you go" que compartim ara a Un Toc
de Rock, no va ser editada en single. A principis de l'estiu Josh Freese
s'havia unit a Weezer com a bateria. Patrick Wilson, el bateria original, va
tocar les parts de guitarra en els enregistraments, en lloc de Rivers Cuomo,
líder de la banda que per cert, havia estat l'autor d'aquest tema. El grup
Weezer estava integrat per Rivers 
Cuomo (cantant i guitarra), Brian Bell
(guitarra, teclats i cors), Scott Shriner (baix, teclats i cors) i Patrick
Wilson (bateria, guitarra i cors). Weezer es va formar el 14 de febrer del 1992 a Los Angeles i
inicialment eren Rivers Cuomo (cantant i guitarra), Matt Sharp (baix), Patrick
Wilson (bateria) i Jason Cropper (guitarra) que va ser reemplaçat, després de
publicar-se el seu primer disc "The blue album", per Brian Bell que
militava a la banda Carnival Art, però al llarg dels anys Weezer ha patit
diversos canvis en la formació. Un dels seus músics, el baixista Mikey Welsh va
morir l'any 2001. En total porten publicats 9 àlbums d'estudi, 1 recopilatori,
6 EP's, 25 singles i un DVD, havent venut més de 9 milions de discos només als
Estats Units.
Drive By Truckers – The opening act 2008
Aquest tema es trobava inclos a l'àlbum
"Brighter Than Creation’s Dark" que aquesta bona banda de rock sureny
creada l'any 1996 a
Athens, Geòrgia, van publicar el 22 de gener de l’any 2008, contenint 19
cançons i que va aconseguir la posició 37 del Billboard. Va ser el setè disc
d'estudi del grup Drive by Truckers. Aquest tema “L’acte d’obertura” va ser una
composició del guitarra i cantant Patterson Hood i en aquest enregistrament i
més de Hood, també trobàvem integran als Drive by Truckers a Mike Cooley
(guitarra i cantant), John Neff (guitarra i cantant), Brad Morgan 
(bateria),
Shonna Tucker (baix i cantant) i Spooner
Oldham (teclats i cantant). La veritat és que pels Drive by Truckers han passat
un munt de músics des que es van crear. Per cert, la baixista i cantant Shonna
Tucker és dona del guitarra Jason Isbell que crec va col·laborar en alguna
ocasió amb ells, arribant a ser membre oficial de grup, ella hi va estar fins
que va publicar "Sirens of the Ditch", el 10 de juliol de 2007, el
seu primer àlbum en solitari, encara que ella va comunicar que abandonava la
banda abans, a l'abril.
Dr. Hook & The Medicine Show – Sylvia’s
mother 1972
La banda de country rock Dr. Hook & The
Medicine Show, es va formar a Union City, New Jersey, l’any 1969. El tema que
sona avui a Un Toc de Rock és, al costat de "Sharing the night together”
de 1976, els més importants de la seva carrera, àmplia, això si. “Sylvia’s
Mother” es trovaba com a cara A d’un single publicat l’any 1972 y va arribar al
lloc 5 en les llistes del Billboard i al número 2 a Anglaterra. La cançó
explica la història d'un home que intenta trucar per telèfon a la seva
ex-núvia, la Senyoreta
Sylvia, per donar-li l'últim adéu ja que ella es va a casar,
però amb un altre. El nostre noi és incapaç de superar la barrera que al
telèfon representa la mare de la xicota. La veritat es que la cançó és
autobiogràfica, el seu autor Shel Silverstein, estava enamorat de Sylvia
Pandolfi i la va cridar just quan estava fent els darrers preparatius per al
seu casament. La seva mare, Luisa Pandolfi, va tractar de convèncer a Shel
Silverstein que l'amor s’havia acabat i no li va permetre parlar amb ella. Dr.
Hook & The Medicine Show van treballar fins a 
l’any 1985 conseguin molts
èxits. Inicialment eren el cantant i guitarra Ray Sawyer (Alabama 01-02-1937),
al costat de Dennis Locorriere (cantant, guitarra, baix i harmònica) (New
Jersey 13-06-1949), el teclista William Francis (Califòrnia 16-01-1942), el
guitarra George Cummings (28-07-1938) i el bateria John David (New Jersey
08-08-1942). La forta personalitat del cantant Ray Sawyer, el seu pegat sobre
l'ull i el barret vaquer característic, amb la seva qualitat musical, el van
convertir en líder de Dr. Hook & The Medicine Show. La veritat es que jo
sempre he tingut les meves duptes sobre si veritablement li falta l’ull o es
una pose. Si es tractava d’una pose, allavors imitaba al líder del grup Johnny
Kid & The Pirates, banda britànica surgida a principis dels seixanta. Per
cert, aquesta cançó va ser versionada per Bon Jovi.
The White Buffalo – The house of the rising sun
Sorgit al sud dels Estats Units, us porto a The
White Buffalo que realitzen una extraordinària versió d'aquest tema que va
brollar des del folk americà per, gràcies a Alan Price al capdavant dels
britànics The Animals, convertir-se en tot un estàndard del rock i el blues.
The White Buffalo, un grup al voltant del cantant Jack Smith, ens fan una
versió destacable del tema en el qual sense perdre l'aire R & B que li van
imprimir els anglesos, posseeix ara també aquelles connotacions folk dels seus
orígens. Aquesta cançó es va incloure en la banda sonora de la sèrie de
televisió "Sons of Anarchy", molt popular als Estats Units, però
pràcticament desconeguda a Espanya i que anava sobre una associació de moteros.
S'han realitzat 79 capítols en 6 temporades, iniciant-se l'any 2003 i crec 
que
encara s'emet. La veritat és que The White Buffalo, dels quals poc us puc dir,
són una banda de rock sureny, però amb tocs de rock molt canyer i influències
folk i country. Jack Smith va néixer a Oregon, però es va criar a Califòrnia,
això li va donar influències molt variades musicalment parlant. The White
Buffalo van debutar l'any 2002 amb l'àlbum "Hogtied Like a Rodeo", un
disc molt pobre de so que va ser regravat l'any 2008 i tornat a editar-se re
titulat-se ara "Hogtied Revisited". Per cert, entre els músics que
l'acompanyen trobem a Matt Lynott (bateria) i Tommy Andrews (baix).
Steppenwolf – Snowblind friend 1973
El grup californi Steppenwolf van prendre el seu
nom de la popular novel·la "El llop estepari" de Herman Hesse i es
van crear l'any 1967, sent considerats avui dia un dels grups pioners del hard
rock. Possiblement la seva cançó més popular va ser "Born to be wild"
que fins i tot es va utilitzar a la pel·lícula "Easy rider", la
pionera de les road movies, però jo per compartir en el programa d'avui us he
seleccionat aquest tema que he extret d'un recopilatori titulat “16 Greatest
Hits” que es va publicar al 1973, encara que originalment es va incloure en el
seu àlbum "Steppenwolf 7", editat al novembre de 1970. La banda la
integraven en aquest enregistrament John Kay (cantant, guitarra i harmònica),
Larry Byrom (guitarra solista i cors), Goldy McJohn (teclats), George Biondo
(baix i cors) i Jerry Edmonton (bateria). Aquesta cançó és una versió que el
grup va realitzar del tema composat pel cantautor de folk nord-americà Hoyt
Wayne Axton (25 de marçdel 1938 - 26 d'octubre de 1999) i és una cançó en
contra de les drogues. En total Steppenwolf van publicar 13 àlbums d'estudi, 5
en directe, 11 recopilatoris de grans èxits i 21 singles, 
dels quals el que va
incloure aquesta cançó que escoltem ara, va ser el dotzè. Els orígens del grup Steppenwolf hem de buscar-los en una banda anomenada The Sparrows que es va
crear a Toronto, Canadà, l'any 1964 i realitzaven blues i folk. Al 1967 es van
traslladar a San Francisco; on el productor Gabriel Mekler, de la discogràfica
Dunhill Records de Los Angeles, els va proposar endurir el seu só i els va
oferir un contracte, convertint-los en Steppenwolf. La formació original eren
John Kay (cantant i guitarra), Jerry Edmonton (bateria), Michael Monarch
(guitarra), Goldie McJohn (teclats) i Rushton Moreve (baix). Després van
arribar els canvis i pel grup van passar uns quants músics al llarg dels anys.
Rushton Moreve i Jerry Edmonton ja han mort. Es van separar al 1971, encara que
van tornar a posar-se en marxa un parell d'anys després per dissoldre al 76,
encara que realitzarien una gira entre 1977 i 1980 sense el cantant John Kay
que no va tenir continuïtat. Per cert, John Kay va crear a principis dels anys
80, un nou projecte al que va anomenar John Kay and Steppenwolf amb els que va
gravar quatre discos. 
Boz Scagg & Duane Allman – Loan me a dime
1969
Bona col·laboració per el tema que us porto ara,
carregat de blues acollidor i titulat “Prestem un centau”, composat per Fenton
Robinson. El cantant i guitarra Boz Scaggs i el guitarra Duane Allman que va
ser líder dels Allman Brothers Band i membre al costat d'Eric Clapton del grup
Derek & The Dominos. Nascut el 20 de novembre 1946 a Tennessee, Duane
Allman està considerat com el segon millor guitarra del món, per sobre de BB
King i Eric Clapton. La veritat és que amb la prematura mort de Duane Allman
els Allman Brothers Band es van convertir en llegenda. El guitarrista Duane
Allman va morir el 29 d'octubre de 1971 i va ser el fundador dels The Allman
Brothers Band l’any 1969, amb el seu 
germà Gregg, que a la mort de Duane en
accident de moto, va passar a ser el líder de la banda. La mort de Duane es va
produir en una festa d'aniversari, quan van anar a recollir el pastís. Duane
Allman, entusiasta de les motos des de molt jove, portava una Harley Davidson.
Després d'ell van sortir diversos cotxes amb companys del grup, les seves dones
i amics. Era per la tarda i Duane (a la primera foto) encapçalava la marxa i sobrepassava el límit
de velocitat, començant a deixar els cotxes enrere. En acostar-se a la
intersecció de Bartlett Avenue un camió amb una grua per descarregar fusta
avançava cap a ell. No sembla estar del tot clar si Duane Allman va veure a
temps el camió o no. La veritat és que el vehicle va començar a girar cap a
l'esquerra i el guitarrista va portar la seva moto cap a l'altre costat per
envoltar al camió. Segons alguna versió, el camió es va parar per algun motiu,
bloquejant el camí. Duane no va poder esquivar-lo, portava exces de velocitat,
i la seva moto va xocar i va saltar pels aires. El guitarrista va perdre el
casc i va aterrar 
sota la seva moto que va lliscar diversos metres al llarg de
la carretera. Encara que sols malmès, aparentement, havia sortit amb vida de
l'accident, però diversos vessaments interns li van ocasionar la mort. Duane
Allman va morir a l'hospital poques hores després, era el 29 d'octubre de 1971.
Boz Scaggs (a la foto dos), per la seva part, va néixer el 8 de juny de 1944 a Canton, Ohio, de
veritable nom William Royce Scaggs. Va ser membre de la Steve Miller Band i
va tocar amb Toto, a més de tenir una brillant carrera en solitari. En aquest
tema ambdós guitarristes s'esplaien a gust deixant-nos bones harmonies, plenes
de dolçor i malenconia que van agafan ritme. Aquesta cançó es trobaba al LP
recopilatori "Anthology" de Boz Scaggs dels que us la he extret, però
inicialmente s’havie inclos en el seu segon disc en solitari “Boz Scaggs” de
l’any 1969.
Stevie Ray Vaughan & Double Trouble – Texas
flood 1983/2013
Acabarem el programa amb un tema escrit per Larry
Davis i Joseph Wade Scott que us he extret de l'àlbum "Texas Flood"
al qual donava títol i que es va publicar el 13 de juny del 1983, sent el
primer treball del guitarrista i en ell va comptar amb el que seria el seu grup
d'acompanyament durant molts anys, els Double Trouble, el disc es va gravar en
tan sols tres dies a l'estudi de Jackson Browne i ha estat considerat com un
dels millors treballs de Stevie Ray Vaughan, considerat així mateix el millor
àlbum de blues en més de vint anys. A més de Stevie Ray Vaughan (guitarra i
cantant), també trobàvem a Chris Layton (bateria) i Tommy Shannon (baix).
L'àlbum va aconseguir en el seu moment el lloc 64 de les llistes de pop del
Billboard i el 38 a
la llista d'àlbums, sent nominat als Grammy com "Millor Gravació de
Blues". Va ser 
remasteritzat i reeditat, ja en format CD, al 2013. Per
cert, us explicaré que en un altre dels seus discos, el “Soul to soul” que
Stevie Ray Vaughan va gravar l’any 1985, es va incorporar al grup el teclista
Reese Wynans que ja es quedaria amb ell fins a la mort de Vaughan. El 27
d'agost de 1990, al voltant de la 1:00 AM, un helicòpter que portava a Stevie
de nou a Chicago es va estavellar segons després del seu enlairament. Les 5
persones que anaven a bord van morir. Una investigació posterior declararia que
es va deure a un error del pilot. El guitarra es trobava realitzant una gira
amb el seu amic Eric Clapton que va quedar molt afectat per la seva mort.
Stevie Ray Vaughan va néixer el 3 d'octubre de 1954 en l'Hospital Metodista de
Dallas, Texas. Als set anys va tenir la seva
primera experiència amb una guitarra clar que es tractava d'una de joguina. El
2003 la revista Rolling Stone va triar a Stevie Ray Vaughan com el 12é Millor
Guitarrista de l'Història del Rock.
Avui en lloc d'una frase us porto una reflexió. A
Albert Einstein li van demanar una vegada que expliqués la Relativitat de manera
que tots poguessin entendre-la. Ell va contestar:
"Podria explicar-me vostè com es fregeix un
ou si jo
no sabés què és l'oli, ni el foc ni una paella? “
Conclou per avui Un Toc de Rock, us deixaré en
companyia d’aquelles emissores per les que sortim a les ones dues vegades per
setmana o bé per internet, si t’el descarregues del blog o el facebook de
Montse. Jo sóc Mario Prades i ara toca baixar la barraqueta, en retrobarem en
el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario