El Blog de Mario Prades

Posa't en contacte amb mi mitjançant el correo electrònic: tocderock@hotmail.com

jueves, 23 de junio de 2016

Un Toc de Rock 10-72


Com deia John Fogerty a la seva cançó hi ha "Rock per a tot el món" i avui escoltarem aquest tema per començar Un Toc de Rock, si bé us porto la versió que van realitzar el grup britànic Status Quo. També comptarem amb Steppenwolf, Tom Petty & The Heartbreakers, Alabama Shakers, Drive by Truckers, Dr Hook and The Medicine Show; The White Buffalo, Weezers, Boz Scagg junt al guitarrista Duane Allman i per acabar tindrem al recordat Stevie Ray Vaughan acompanyat pels Double Trouble. Començarem ara aquest viatge al passat que realitzem dues vegades per setmana des de totes aquelles emissores per les que sona el programa o per internet, si t’el descarregues del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les emissores que ho permeten. Sóc Mario Prades i ara obriré la barraqueta dient-vos que tots i totes sempre sou

Benvinguts a Un Toc de Rock

Status Quo – Rockin’ all over the world 1977

Obrirem amb la cançó "Rockin' All Over the World", una composició de John Fogerty, el que fóra líder dels Creedence Clearwater Revival i que va incloure en el seu disc de debut en solitari editat al setembre de 1975 i titulat "John Fogerty". Els britànics Status Quo la van versionar donant títol al seu desè àlbum, publicat al novembre de l’any 1977 i va ser produït per Pip Williams. El LP va arribar al cinquè lloc en les llistes britàniques, sent Disc d'Or. El single amb la cançó va aconseguir el lloc 3. Per cert, amb aquest tema Status Quo van obrir el concert Live Aid. Curiosament Status Quo, la banda més longeva del rock anglès, mai ha funcionat a nivell vendes als Estats Units. Us explicaré una altra curiositat, en el vídeo promocional d’aquesta cançó no està el baixista Alan Lancaster que en aquella època vivia a Austràlia pel tema d’impostos. Per tant es va negar a  tornar al Regne Unit per a la gravació del vídeo, en el qual va haver de ser substituït per un maniquí que portava un baix. També es va incloure la cançó en els recopilatoris dels Status Quo "Rocking All Over the Years" de 1990 que va ser doble Disc de Platí i "Essential Status Quo" de l'any 2001, encara que la trobem en altres discos, oficials o no. Per cert, ja tenim finalment al mercat un nou treball de Status Quo titulat "Quid pro quo" es va publicar l'any passat, però tenia que haver sortit dos o tres anys abans. Es  van crear al 1962 i Status Quo està integrat des dels seus principis per Francis Rossi que és el líder carismàtic a més de guitarra i cantant i Rick Parfitt a la guitarra i cors, els únics que queden dels originals, al costat de Alan Lancaster al baix i John Coghlan que s'encarregava de la bateria i va substituïr a Alan Key, sense oblidar a  Jess Jaworski als teclats. Inicialment es van fer dir The Spectres i després de diversos canvis, van adoptar el definitiu de Status Quo l’any 1967. Han venut més de 130 milions de discos a tot el món. Per cert, el bateria Matt Letley va abandonar Status Quo després d'un concert celebrat al Arena 2 de Londres, al desembre del 2012, en el seu lloc va entrar Leon Cave que ja toca a l’últim disc. El proper estiu, coincidint amb les Festes de Sant Magí, Status Quo tenen programat un concert a Tarragona que se celebrarà a la plaça de toros. És un dels tres que realitzaran a Espanya dins de la qual està anunciada com "la seva última gira elèctrica" ja que quan finalitzin aquesta sèrie de concerts per tot el món, les següents gires que fagin seran totes en format acústic. Per cert, Rick Parfitt es troba en estat crític després de patir una parada cardíaca el passat dia setze, després d'un concert a Turquia.. Esperem que es recuperi i aixó no representí la suspensió de la gira anunciada.

Tom Petty & The Heartbreakers – Refugee 1980

Un dels singles més importants en la carrera del cantant, guitarra i actor Tom Petty, amb el seu grup The Heartbreakers és aquest que escoltem ara en el programa d’avui d’Un Toc de Rock i que es va publicar el 11 de gener de 1980 arribant al lloc 15 en les llistes del Billboard. Es va extreure del seu àlbum de debut titulat "Damn the Torpedoes", editat el 19 d'octubre del 1979. El LP va aconseguir la segona posició en les llistes. En aquest enregistrament Tom Petty and The Heartbreakers estava integrat per Tom Petty a la veu, teclats i guitarres, al costat de Mike Campbell (guitarres, teclats, slide i baix), Benmont Tench (piano, òrgan, harmònium i cors) Ron Blair (baix ) i Stan Lynch (bateria i cors), van col.laborar Donald "Duck" Dunn, Phil Jones i Jim Keltner i que va tocar la pandereta en aquest tema, encara que no costa en els títols de crèdit. L'àlbum va estar produït per Tom Petty i Jimmy Lovine. El grup es va crear l'any 1976 a Gainesville, Florida. El seu últim àlbum d'estudi es va titular "Hypnotic Eye” i es va editar el 29 de juliol de l’any 2014, va debutar directamente en el primer lloc de les llistes nord americanes. Durant un temps Tom Petty (Gainesville, Florida, 20 d'octubre de 1950) paral·lelament, va formar part del supergrup Traveling Wilburys, en què també militaven George Harrison, Jeff Lynne, Roy Orbison, Jim Keltner i Bob Dylan i que van funcionar de 1988 fins al 1990 publicant dos llargues durades i un parell de recopilatoris. Al cinema jo recordo que Tom Petty va actuar al film de Kevin Costner "Missatger del futur" on feia d'alcalde en una ciutat entre muntanyes. Per cert, Tom Petty també ha tret tres àlbums sense el grup.

Alabama Shakes – Always Alright 2012

Ara i des de la banda sonora del film “El lado bueno de las cosas" que originalment, en anglès, es va titular “Silver Linings Playbook”, protagonitzat per Bradley Cooper, Jennifer Lawrence, Robert de Niro i Jacki Weaver, estrenada l'any 2012, us porto a Un Toc de Rock una banda surgida a l'estat d'Alabama, el grup Alabama Shaker que es va crear l'any 2009 i està integrat per la cantant i guitarrista Brittany Howard i el baixista Zac Cockrell que es van conèixer a l'escola, a Athens, tots dos havien tocat en diversos grups quan van decidir unir forces i se'ls va ajuntar el bateria Steve Johnson començant només com The Shaker, amb la incorporació del guitarra Heath Fogg i afegint l'Alabama al nom va començar la seva carrera. Només han publicat un àlbum "Boys & Girls" que es va posar a la venda el 9 d'abril del 2012 i que curiosament, es va editar en format CD, però també en vinil, incloent dos temes addicionals en aquest últim, si bé aquesta cançó no es va incloure en cap dels dos formats, va ser escrita directament per a la pel·lícula. L'àlbum amb la banda sonora Silver Linings Playbookva aconseguir el sisè lloc en les llistes del Billboard.y va assolir el tercer lloc al Regne Unit

Weezer – I don’t want to let you go 2009

El grup nord-americà Weezer, al que molts engloben dins del rock sureny, va publicar aquest tema “No vull deixar-te anar”, en el seu setè àlbum "Raditure" que es va editar el 3 de novembre de l'any 2009 i al desembre ja va superar les cent mil còpies venudes, arribant al quart de milió i sent número 1 a les llistes de rock i en les alternatives, tot i que a Anglaterra va sortir un dia abans i al Canadà el 30 d'octubre i per cert, la cançó "I don’t want to let you go" que compartim ara a Un Toc de Rock, no va ser editada en single. A principis de l'estiu Josh Freese s'havia unit a Weezer com a bateria. Patrick Wilson, el bateria original, va tocar les parts de guitarra en els enregistraments, en lloc de Rivers Cuomo, líder de la banda que per cert, havia estat l'autor d'aquest tema. El grup Weezer estava integrat per Rivers Cuomo (cantant i guitarra), Brian Bell (guitarra, teclats i cors), Scott Shriner (baix, teclats i cors) i  Patrick Wilson (bateria, guitarra i cors). Weezer es va formar el 14 de febrer del 1992 a Los Angeles i inicialment eren Rivers Cuomo (cantant i guitarra), Matt Sharp (baix), Patrick Wilson (bateria) i Jason Cropper (guitarra) que va ser reemplaçat, després de publicar-se el seu primer disc "The blue album", per Brian Bell que militava a la banda Carnival Art, però al llarg dels anys Weezer ha patit diversos canvis en la formació. Un dels seus músics, el baixista Mikey Welsh va morir l'any 2001. En total porten publicats 9 àlbums d'estudi, 1 recopilatori, 6 EP's, 25 singles i un DVD, havent venut més de 9 milions de discos només als Estats Units.

Drive By Truckers – The opening act 2008

Aquest tema es trobava inclos a l'àlbum "Brighter Than Creation’s Dark" que aquesta bona banda de rock sureny creada l'any 1996 a Athens, Geòrgia, van publicar el 22 de gener de l’any 2008, contenint 19 cançons i que va aconseguir la posició 37 del Billboard. Va ser el setè disc d'estudi del grup Drive by Truckers. Aquest tema “L’acte d’obertura” va ser una composició del guitarra i cantant Patterson Hood i en aquest enregistrament i més de Hood, també trobàvem integran als Drive by Truckers a Mike Cooley (guitarra i cantant), John Neff (guitarra i cantant), Brad Morgan (bateria), Shonna Tucker (baix i cantant) i Spooner Oldham (teclats i cantant). La veritat és que pels Drive by Truckers han passat un munt de músics des que es van crear. Per cert, la baixista i cantant Shonna Tucker és dona del guitarra Jason Isbell que crec va col·laborar en alguna ocasió amb ells, arribant a ser membre oficial de grup, ella hi va estar fins que va publicar "Sirens of the Ditch", el 10 de juliol de 2007, el seu primer àlbum en solitari, encara que ella va comunicar que abandonava la banda abans, a l'abril.

Dr. Hook & The Medicine Show – Sylvia’s mother 1972

La banda de country rock Dr. Hook & The Medicine Show, es va formar a Union City, New Jersey, l’any 1969. El tema que sona avui a Un Toc de Rock és, al costat de "Sharing the night together” de 1976, els més importants de la seva carrera, àmplia, això si. “Sylvia’s Mother” es trovaba com a cara A d’un single publicat l’any 1972 y va arribar al lloc 5 en les llistes del Billboard i al número 2 a Anglaterra. La cançó explica la història d'un home que intenta trucar per telèfon a la seva ex-núvia, la Senyoreta Sylvia, per donar-li l'últim adéu ja que ella es va a casar, però amb un altre. El nostre noi és incapaç de superar la barrera que al telèfon representa la mare de la xicota. La veritat es que la cançó és autobiogràfica, el seu autor Shel Silverstein, estava enamorat de Sylvia Pandolfi i la va cridar just quan estava fent els darrers preparatius per al seu casament. La seva mare, Luisa Pandolfi, va tractar de convèncer a Shel Silverstein que l'amor s’havia acabat i no li va permetre parlar amb ella. Dr. Hook & The Medicine Show van treballar fins a l’any 1985 conseguin molts èxits. Inicialment eren el cantant i guitarra Ray Sawyer (Alabama 01-02-1937), al costat de Dennis Locorriere (cantant, guitarra, baix i harmònica) (New Jersey 13-06-1949), el teclista William Francis (Califòrnia 16-01-1942), el guitarra George Cummings (28-07-1938) i el bateria John David (New Jersey 08-08-1942). La forta personalitat del cantant Ray Sawyer, el seu pegat sobre l'ull i el barret vaquer característic, amb la seva qualitat musical, el van convertir en líder de Dr. Hook & The Medicine Show. La veritat es que jo sempre he tingut les meves duptes sobre si veritablement li falta l’ull o es una pose. Si es tractava d’una pose, allavors imitaba al líder del grup Johnny Kid & The Pirates, banda britànica surgida a principis dels seixanta. Per cert, aquesta cançó va ser versionada per Bon Jovi.

The White Buffalo – The house of the rising sun

Sorgit al sud dels Estats Units, us porto a The White Buffalo que realitzen una extraordinària versió d'aquest tema que va brollar des del folk americà per, gràcies a Alan Price al capdavant dels britànics The Animals, convertir-se en tot un estàndard del rock i el blues. The White Buffalo, un grup al voltant del cantant Jack Smith, ens fan una versió destacable del tema en el qual sense perdre l'aire R & B que li van imprimir els anglesos, posseeix ara també aquelles connotacions folk dels seus orígens. Aquesta cançó es va incloure en la banda sonora de la sèrie de televisió "Sons of Anarchy", molt popular als Estats Units, però pràcticament desconeguda a Espanya i que anava sobre una associació de moteros. S'han realitzat 79 capítols en 6 temporades, iniciant-se l'any 2003 i crec que encara s'emet. La veritat és que The White Buffalo, dels quals poc us puc dir, són una banda de rock sureny, però amb tocs de rock molt canyer i influències folk i country. Jack Smith va néixer a Oregon, però es va criar a Califòrnia, això li va donar influències molt variades musicalment parlant. The White Buffalo van debutar l'any 2002 amb l'àlbum "Hogtied Like a Rodeo", un disc molt pobre de so que va ser regravat l'any 2008 i tornat a editar-se re titulat-se ara "Hogtied Revisited". Per cert, entre els músics que l'acompanyen trobem a Matt Lynott (bateria) i Tommy Andrews (baix).

Steppenwolf – Snowblind friend 1973

El grup californi Steppenwolf van prendre el seu nom de la popular novel·la "El llop estepari" de Herman Hesse i es van crear l'any 1967, sent considerats avui dia un dels grups pioners del hard rock. Possiblement la seva cançó més popular va ser "Born to be wild" que fins i tot es va utilitzar a la pel·lícula "Easy rider", la pionera de les road movies, però jo per compartir en el programa d'avui us he seleccionat aquest tema que he extret d'un recopilatori titulat “16 Greatest Hits” que es va publicar al 1973, encara que originalment es va incloure en el seu àlbum "Steppenwolf 7", editat al novembre de 1970. La banda la integraven en aquest enregistrament John Kay (cantant, guitarra i harmònica), Larry Byrom (guitarra solista i cors), Goldy McJohn (teclats), George Biondo (baix i cors) i Jerry Edmonton (bateria). Aquesta cançó és una versió que el grup va realitzar del tema composat pel cantautor de folk nord-americà Hoyt Wayne Axton (25 de marçdel 1938 - 26 d'octubre de 1999) i és una cançó en contra de les drogues. En total Steppenwolf van publicar 13 àlbums d'estudi, 5 en directe, 11 recopilatoris de grans èxits i 21 singles, dels quals el que va incloure aquesta cançó que escoltem ara, va ser el dotzè. Els orígens del grup Steppenwolf hem de buscar-los en una banda anomenada The Sparrows que es va crear a Toronto, Canadà, l'any 1964 i realitzaven blues i folk. Al 1967 es van traslladar a San Francisco; on el productor Gabriel Mekler, de la discogràfica Dunhill Records de Los Angeles, els va proposar endurir el seu só i els va oferir un contracte, convertint-los en Steppenwolf. La formació original eren John Kay (cantant i guitarra), Jerry Edmonton (bateria), Michael Monarch (guitarra), Goldie McJohn (teclats) i Rushton Moreve (baix). Després van arribar els canvis i pel grup van passar uns quants músics al llarg dels anys. Rushton Moreve i Jerry Edmonton ja han mort. Es van separar al 1971, encara que van tornar a posar-se en marxa un parell d'anys després per dissoldre al 76, encara que realitzarien una gira entre 1977 i 1980 sense el cantant John Kay que no va tenir continuïtat. Per cert, John Kay va crear a principis dels anys 80, un nou projecte al que va anomenar John Kay and Steppenwolf amb els que va gravar quatre discos.

Boz Scagg & Duane Allman – Loan me a dime 1969

Bona col·laboració per el tema que us porto ara, carregat de blues acollidor i titulat “Prestem un centau”, composat per Fenton Robinson. El cantant i guitarra Boz Scaggs i el guitarra Duane Allman que va ser líder dels Allman Brothers Band i membre al costat d'Eric Clapton del grup Derek & The Dominos. Nascut el 20 de novembre 1946 a Tennessee, Duane Allman està considerat com el segon millor guitarra del món, per sobre de BB King i Eric Clapton. La veritat és que amb la prematura mort de Duane Allman els Allman Brothers Band es van convertir en llegenda. El guitarrista Duane Allman va morir el 29 d'octubre de 1971 i va ser el fundador dels The Allman Brothers Band l’any 1969, amb el seu germà Gregg, que a la mort de Duane en accident de moto, va passar a ser el líder de la banda. La mort de Duane es va produir en una festa d'aniversari, quan van anar a recollir el pastís. Duane Allman, entusiasta de les motos des de molt jove, portava una Harley Davidson. Després d'ell van sortir diversos cotxes amb companys del grup, les seves dones i amics. Era per la tarda i Duane (a la primera foto) encapçalava la marxa i sobrepassava el límit de velocitat, començant a deixar els cotxes enrere. En acostar-se a la intersecció de Bartlett Avenue un camió amb una grua per descarregar fusta avançava cap a ell. No sembla estar del tot clar si Duane Allman va veure a temps el camió o no. La veritat és que el vehicle va començar a girar cap a l'esquerra i el guitarrista va portar la seva moto cap a l'altre costat per envoltar al camió. Segons alguna versió, el camió es va parar per algun motiu, bloquejant el camí. Duane no va poder esquivar-lo, portava exces de velocitat, i la seva moto va xocar i va saltar pels aires. El guitarrista va perdre el casc i va aterrar sota la seva moto que va lliscar diversos metres al llarg de la carretera. Encara que sols malmès, aparentement, havia sortit amb vida de l'accident, però diversos vessaments interns li van ocasionar la mort. Duane Allman va morir a l'hospital poques hores després, era el 29 d'octubre de 1971. Boz Scaggs (a la foto dos), per la seva part, va néixer el 8 de juny de 1944 a Canton, Ohio, de veritable nom William Royce Scaggs. Va ser membre de la Steve Miller Band i va tocar amb Toto, a més de tenir una brillant carrera en solitari. En aquest tema ambdós guitarristes s'esplaien a gust deixant-nos bones harmonies, plenes de dolçor i malenconia que van agafan ritme. Aquesta cançó es trobaba al LP recopilatori "Anthology" de Boz Scaggs dels que us la he extret, però inicialmente s’havie inclos en el seu segon disc en solitari “Boz Scaggs” de l’any 1969.

Stevie Ray Vaughan & Double Trouble – Texas flood 1983/2013

Acabarem el programa amb un tema escrit per Larry Davis i Joseph Wade Scott que us he extret de l'àlbum "Texas Flood" al qual donava títol i que es va publicar el 13 de juny del 1983, sent el primer treball del guitarrista i en ell va comptar amb el que seria el seu grup d'acompanyament durant molts anys, els Double Trouble, el disc es va gravar en tan sols tres dies a l'estudi de Jackson Browne i ha estat considerat com un dels millors treballs de Stevie Ray Vaughan, considerat així mateix el millor àlbum de blues en més de vint anys. A més de Stevie Ray Vaughan (guitarra i cantant), també trobàvem a Chris Layton (bateria) i Tommy Shannon (baix). L'àlbum va aconseguir en el seu moment el lloc 64 de les llistes de pop del Billboard i el 38 a la llista d'àlbums, sent nominat als Grammy com "Millor Gravació de Blues". Va ser remasteritzat i reeditat, ja en format CD, al 2013. Per cert, us explicaré que en un altre dels seus discos, el “Soul to soul” que Stevie Ray Vaughan va gravar l’any 1985, es va incorporar al grup el teclista Reese Wynans que ja es quedaria amb ell fins a la mort de Vaughan. El 27 d'agost de 1990, al voltant de la 1:00 AM, un helicòpter que portava a Stevie de nou a Chicago es va estavellar segons després del seu enlairament. Les 5 persones que anaven a bord van morir. Una investigació posterior declararia que es va deure a un error del pilot. El guitarra es trobava realitzant una gira amb el seu amic Eric Clapton que va quedar molt afectat per la seva mort. Stevie Ray Vaughan va néixer el 3 d'octubre de 1954 en l'Hospital Metodista de Dallas, Texas. Als set anys va tenir la seva primera experiència amb una guitarra clar que es tractava d'una de joguina. El 2003 la revista Rolling Stone va triar a Stevie Ray Vaughan com el 12é Millor Guitarrista de l'Història del Rock.

Avui en lloc d'una frase us porto una reflexió. A Albert Einstein li van demanar una vegada que expliqués la Relativitat de manera que tots poguessin entendre-la. Ell va contestar:


"Podria explicar-me vostè com es fregeix un ou si jo
no sabés què és l'oli, ni el foc ni una paella? “

Conclou per avui Un Toc de Rock, us deixaré en companyia d’aquelles emissores per les que sortim a les ones dues vegades per setmana o bé per internet, si t’el descarregues del blog o el facebook de Montse. Jo sóc Mario Prades i ara toca baixar la barraqueta, en retrobarem en el proper programa.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

No hay comentarios:

Publicar un comentario