Avui a Un Toc de Rock us porto unes quantes cançons que
podem considerar novetats, anem a escoltar a Scorpions, Stevie Nicks,
Blue, Richard Marx, Rixton i Billy Idol,
però també tindrem a U2, Keith Marshall, Status Quo, Lou Reed i alguns més que
ens acompanyaran en aquest recorregut musical de l'avui a l'ahir, passejant pel
fons dels nostres records. Sóc Mario Prades i des de totes aquelles emissores
per les que escoltes el programa dues vegades per setmana o bé des del blog
o el facebook de Montse si ho fas per la xarxa, obriré la barraqueta i ho farem
escoltant a Tom Petty amb els The Heartbreakers i una de les seves millors
cançons.
Benvinguts a Un Toc de Rock
Tom Petty
and The Heartbreakers – Refugee 1980
Un dels singles més importants en la carrera del cantant,
guitarra i actor Tom Petty, amb el seu grup The Heartbreakers és aquest que
escoltem ara per començar el programa d’avui i que es va publicar el 11 de
gener de 1980 arribant al lloc 15 en les llistes del Billboard. Es va extreure
del seu àlbum de debut titulat "Damn the Torpedoes", editat el 19
d'octubre del 1979. El LP va aconseguir la segona posició en les llistes. En
aquest enregistrament Tom Petty and The Heartbreakers estava integrat per Tom
Petty a la veu, teclats i guitarres, al costat de Mike Campbell (guitarres,
teclats, slide i baix), Benmont Tench (piano, òrgan, harmònium i cors) Ron
Blair (baix ) i Stan Lynch (bateria i cors), van col.laborar Donald
"Duck" Dunn, Phil Jones i Jim Keltner i que va tocar la pandereta en
aquest tema, encara que no costa en els títols de crèdit. L'àlbum va estar produït per Tom Petty i Jimmy
Lovine. El grup es va crear l'any 1976 a Gainesville, Florida. El seu últim 
àlbum
d'estudi es va titular "Hypnotic Eye” i es va editar el 29 de juliol del
passat 2014, va debutar directamente en el primer lloc de les llistes nord
americanes. Durant un temps Tom Petty (Gainesville, Florida, 20 d'octubre de
1950) paral·lelament, va formar part del supergrup Traveling Wilburys, en què
també militaven George Harrison, Jeff Lynne, Roy Orbison, Jim Keltner i Bob
Dylan i que van funcionar de 1988
a 1990 publicant dos llargues durades i un parell de
recopilatoris. Al cinema jo recordo que Tom Petty va actuar al film de Kevin
Costner "Missatger del futur" on feia d'alcalde en una ciutat entre
muntanyes.
Stevie Nicks – Starshine 2014
Aea i des de l’àlbum “24 Karat Gold: Songs from the Vault” que
Stevie Nicks va publicar a Espanya el 6 d'octubre del passat 2014, us he
seleccionat aquest tema per compartir-ho en Un Toc de Rock. Als Estats
Units el disc s'havia publicat el 30 de setembre i va debutar en el lloc set a
les llistes del Billboard. Conté 14 cançons que van ser composades entre els
anys 1969 i 1995 i que mai havien estat publicats en cap dels seus anteriors
treballs, de fet algunes només eren demos, però les ha regravat de nou en
estudis de Nashville i Los Angeles. De la producció de l'àlbum s'han encarregat
Dave Stewart, Waddy Wachtel i la pròpia Stevie Nicks. En els enregistraments i
més de Stevie Nicks (cantant), trobàvem a Dave Stewart (guitarra), Waddy
Wachtel (guitarra i cors), Sharon Celan, Lady Antebellum i Lori Nicks (cors),
Michael Campbell que posa la guitarra precisament en aquest tema que estem
escoltant, Davey Johnstone (guitarra), Ann Marie Calhoun (violí), Tom Bukovac
(guitarra), Michael Rhodes (baix), Dan Dugmore (banjo), Txad Cromwell
(bateria), Benmont Tench (teclats) i Lenny Castro 
(percussió). La cantant i
compositora Stevie Nicks va ser component de la segona etapa de Fleetwood Mac,
comercialmente la més brillant, però va tenir una interessant carrera
paral·lela en solitari. Va néixer a Phoenix, Arizona, el 26 de maig de 1948.
Stevie Nicks és una de les poques cantants de rock que ha sabut mantenir una
reeixida carrera al marge de la del seu grup, en aquest cas em refereixo a
Fleetwood. Mac, als quals es
va unir l’any 1975, amb el seu marit Lindsey Buckingham. Tots dos
anteriorment van formar duet dien-se Buckingham Nicks i llançant un LP l’any
1973 que mostrava en portada una fotografia de la parella tot nus. Aquí al blog
us he posat la portada i paraula que en propers programes escoltarem alguna
cosa d'aquest LP. Lindsey Buckingham va expressà el seu desig de que aquest
àlbum fos reeditat en versió CD i va suggerir la possibilitat que si això es
portava a terme hi havia la possibilitat de realitzar una gira de promoció de
Lindsey Buckingham i Stevie Nicks per donar suport al re-llançament. De fet hi
ha hagut comentaris a diversos mitjans per part de Tom Moncrieff (músic del
grup a la gira despres de treure el disc) i Gary Hodges expressant també el seu
interès en reunir-se amb Buckingham i Nicks per realitzar una gira de retorn de
Buckingham Nicks.
Status Quo
– In the Army now 1986
Els Status Quo són una de les bandes més longeves i de més
qualitat del rock britànic. Es van crear l’any 1962 i estava integrat en els
seus principis per Francis Rossi que és el líder carismàtic a més de guitarra i
cantant, al costat de Alan Lancaster al baix, Rick Parfitt a la guitarra i cors
i John Coghlan que s'encarrega de la bateria. Inicialment es van fer dir The
Spectres i després de diversos canvis, van adoptar el definitiu de Status Quo
l’any 1967. Al llarg de la seva trajectoria musical han venut més de 130
milions de discos a tot el món. Els Status Quo han aparegut al programa
setmanal Top of the Pops de la BBC
britànica en més de cent ocasions, són el grup que més vegades ha sortit en
aquest programa de televisió. Aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock, va
ser escrit per el duet sud africà Dutch Duo, integrat per Rob i Ferdi Bolland
l’any 1981, peró quan els británics la van gravar, va donar títol a un àlbum
publicat l’any 1986 i va arribar a la setena posició en les llistes britàniques
aconseguint ser Disc de Platí. Al setembre de l'any 1991, Status Quo va 
ser
inclòs en el Llibre Guinness dels rècords per haver actuat en quatre ciutats de
les Illes Britàniques en menys de dotze hores. Francis Rossi va anunciar l’any
2009 un nou disc que es publicaria a al 2010, però l'àlbum que es va titular
“Quid Pro Quo” no es va posar a la venda fins a finals del 2011, després han
tret dos discos més, l’últim “Aquostic (Stripped Music)” l’any passat. Aquesta
peça que escoltem ara va arribar al lloc 10 en les llistes britàniques. Per
cert, hi ha una versió molt més discotequera de la cançó, però ara no recordo
el grup que la van gravar. Per cert, el bateria Matt Letley va abandonar Status
Quo després d'un concert celebrat al Arena 2 de Londres, al desembre del 2012.
No se qui l'ha substituït.
ser
inclòs en el Llibre Guinness dels rècords per haver actuat en quatre ciutats de
les Illes Britàniques en menys de dotze hores. Francis Rossi va anunciar l’any
2009 un nou disc que es publicaria a al 2010, però l'àlbum que es va titular
“Quid Pro Quo” no es va posar a la venda fins a finals del 2011, després han
tret dos discos més, l’últim “Aquostic (Stripped Music)” l’any passat. Aquesta
peça que escoltem ara va arribar al lloc 10 en les llistes britàniques. Per
cert, hi ha una versió molt més discotequera de la cançó, però ara no recordo
el grup que la van gravar. Per cert, el bateria Matt Letley va abandonar Status
Quo després d'un concert celebrat al Arena 2 de Londres, al desembre del 2012.
No se qui l'ha substituït.
Keith Marshall – Only crying 1982
Aquesta cançó obria el LP "Keith Marshall", disc
homónim que va publicar Movieplay l’any 1982, produït per David Blaylock, del
cantant i guitarra Keith Marshal, nascut el 5 de juny de 1956. De fet aquest
tema ha estat l'únic hit del britànic en solitari i també crec que aquest va
ser el seu únic àlbum, encara que no estic segur del tot, per tant i com us dic
sempre en aquests casos “no em feu gaire cas”. L'any 1979 Keith Marshall va
publicar un single amb el tema "It's Over" a la cara A. Curiosament
l'àlbum "Keith Marshall" es va editar al Regne Unit al 1981, però
a Espanya va arribar un any després. Els discos de Keith Marshall es van
publicar a Anglaterra a través del segell Polydor que no va voler editar-los en
el seu moment a la “Piel de 
Toro”. De fet d'aquest disc es van treure 5 singles
al seu país. L'any 1982 i sempre parlant de la seva terra d'origen, es van
publicar tres singles més i aquests, amb cançons del LP, van ser recuperats l'any
1992 en un disc recopilatori d'aquest artista que anteriorment va formar part
del grup Hello, al costat de Bob Bradbury (cantant i guitarra), Vic Faulkner
(baix) i Jeff Allen (bateria), tots ells joveníssims. En aquest grup londinenc
que es va crear l'any 1971, Keith Marshall només tocava la guitarra. Anteriorment
es van dir The Flashback Berries, eta 1968 i The Age, si bé en una època en la
que van tenir una cantant femenina van passar a ser Caroline Hall and The Age.
Crec que Keith Marshall va tornar al grup després de la seva experiència en
solitari. Hello segueixen en actiu, però actualment només està Bob Bradbury de
la formació original.
Richard
Marx – Like the world is ending 2014
Gaitsch (guitarra), David Hodges (cors i cordes), Michael Jade
(programacions, i cors), Michael Landau (guitarres), Jeremy Lubbock (recordes),
Lucas Marx (bateria), Herman Matthews (bateria), Heitor Pereira
(teclats i guitarra), Morgan Page (programacions), Michael Thompson (guitarres), CJ
Vanston (teclats i programacions), Chris Walden (arranjaments de corda) i el
propi Richard Marx (cantant, guitarra, piano, teclats, baix, programacions i
cors). El compositor, músic i cantant Richard Marx va néixer a Chicago el 16 de
setembre de 1963, però es va traslladar a Los Angeles i va debutar amb un disc
homònim l'any 1987, està casat amb l'actriu i cantant Cynthia Rhodes i tenen tres
fills. Com a compositor ha escrit cançons per a molta gent; Luther Vandross,
Vixen, Madonna, Laura Pausini, Michael Bolton i Paulina Rubio, entre d'altres.
Richard Marx, tot i que no és excessivament conegut a Espanya, ha venut més de
30 milions de discos a tot el món.
U2 – I
still haven’t found what I'm looking for?
1987
Els irlandesos U2 van passar gairebé de forma immediata de
ser un grup de culte a ser una banda d'èxit massiu i caps de llistes d'èxits.
Es van crear l'any 1976 i han aconseguit 22 Grammy, la xifra més alta d'aquests
premis obtinguda per una banda o artista de rock Ha venut més de 200 milions de
discos al voltant del món, tenen sis àlbums que han arribat al número 1 en la
llista de èxits als Estats Units i altres nou al Regne Unit. U2 és un dels
grups amb més èxit de tots els temps. La banda es va formar quan Bono, de
veritable nom Paul David Hewson i nascut a Dublín el 10 de maig de 1960
(cantant i guitarra), The Edge que es diu en realitat David Howell Evans que va
néixer el 8 d'agost de 1961 a
Barking, Anglaterra (guitarra, teclat i cantant) i Adam Clayton nascut a
Oxfordshire, Anglaterra, el 13 de març de 1960 (baix), van respondre a un
anunci posat per Larry Mullen Jr que va néixer el 31 d'octubre de 1961 a Dublín (bateria i percussió).
Aquest tema que estem escoltant ara "Encara no he trobat el que estic
buscant" va ser el segon single que es va extreure del que possiblement
sigui el seu millor treball, l'àlbum "The Joshua Tree" que U2 va
publicà el 9 de març de 1987, amb producció de Brian Eno i Daniel Lanois, però
també 
es va incloure al "Rattle and Hum" i en un parell de
recopilatoris més. El single va arribar a la sisena posició al Regne Unit i a
la primera als Estats Units i aquest tema va ser escrit per U2 amb lletres de Bono.
L'àlbum porta venudes en total més de 28 milions de còpies a tot el món. Per
cert, l’àlbum “Songs of Innocence”, últim treball discogràfic d'U2, es va
llançar gratuïtament el 9 de setembre del passat any 2014 a través de la
plataforma digital iTunes store, crec recordar que com a promoció de l'iPhone 6
de Apple, es calcula que 33 milions d'usuaris van accedir a l'àlbum durant la
seva primera setmana. U2 no editaven res de nou des que van treure "No
Line on the Horizon" l'any 2009, de fet hi havia dubtes sobre la
continuïtat del grup que fins i tot Bono havia manifestat públicament ja que la
mala acollida d'aquell àlbum no els havia deixat satisfets, tot i que va vendre
cinc milions d'unitats. La veritat és que el nou àlbum ha rebut moltes
crítiques per la seva forma de ser llançat, a causa de l'addició automàtica del
disc als comptes d'usuaris d'iTunes sense el seu consentiment, encara que la
qualitat del disc no ha estat qüestionada, tot el contrari. Va sortir al mercat
en format físic el 13 d'octubre.
Billy Idol – Love and Glory 2014
Des de l'últim treball del nord-americà Billy Idol, produït
per Trevor Horn, un home que ha treballat amb Buggles, Seal, Yes, Frankie Goes
to Hollywood, Propaganda, Pet Shop Boys, Simple Minds i molts altres, titulat
genèricament "Kings And Queens Of The Underground" i que es va posar
a la venda el 21 d'octubre passat, si bé a Estats Units va sortir el dia 17, us
porto ara aquest tema, amb un ritme molt cadenciós i agradable. Feia
pràcticament deu anys que Billy Idol no treia material nou, el seu últim treball
va ser "Happy Holidays" de l'any 2006, encara que al 2008 s'havia 
publicat un grans èxits. Billy Idol es diu en realitat William Michael Albert
Broad i va néixer el 30 de novembre 1955 a Middlesex, Anglaterra, encara que la
seva família es va mudar a Nova York quan era un nen, per tornar més tard a
Anglaterra. Després de passar per diversos grups va crear l'any 1976 Generation
X que van gravar tres àlbums. Finalment Billy Idol va deixar el grup, es va
traslladar de nou a Nova York i va començar en solitari. Després de treure un
parell de discos va publicar l’any 1984 "Rebel Yell" que possiblement
i al costat de "Whiplash Smile" de 1986, siguin els seus millors
discos. Si bé en la seva carrera cal destacar una bone versió que va fer del
“Mony, mony” de Tommy James & The Shondells i que es va recuperar a la
banda sonora del film “Streep Tease”, protagonizat per l’actriu Demi Moore l’any 1996.
Lou Reed –
Walk on the wild side 1972
Curiosament aquest tema publicat per Lou Reed en single al
novembre de l’any 1972 i que es trobava en el LP "Transformer", va
passar la censura de l'època tot i la seva temàtica dura i agressiva. Sempre
m'ha cridat l'atenció que aquells "castos" censors donessin el
vistiplau a "Caminant pel costat salvatge", però va ser així i la
cançó de Lou Reed va sonar i es va vendre al nostre país. La lletra de la cançó
ens parla de drogues, homosexuals, transvestits, prostitutes i sexe oral,
tracta bàsicament de gent que ha fracassat, tot això temes tabú a l’época. La
veritat és que jo he de confessar que la vaig descobrir tard, quan la van
incloure en la genial i recomanable banda sonora del film "Time
Square" de l’any 1980. El sol de saxofon està interpretat per Ronnie Ross
que va ser qui va ensenyar a tocar aquest instrument a David Bowie, això ha fet
que erròniament es digui en algunes fonts que és el propi David Bowie qui toca
el saxo a "Walk on the wild side", però no és veritat, tot i que ell va ser el productor, això si. Els músics que
van participar en la gravació van
ser Herbie Flowers (baix), Mick Ronson (guitarra, piano i cors) i John Halsey
(bateria), van col·laborar Ronnie Ross (saxo), Klaus Voormann (baix), Barry
Desouza i Ritchie Dharma a les bateries. Els cors els va realitzar el grup Thunderthighs que eren Dari Lallou,
Karen Friedman, Jacki Campbell i Casey Synge, al costat de David Bowie. Aquí
al nostre pais es va fer una bona versió a carrec d’Albert Pla. Lou Reed es deia
en realitat Lewis Allan Reed i va néixer a Brooklyn, New York, el 2 de març de
1942. Va ser component del mític grup novaiorquès The Velvet Underground, junt
a Nico i John Cale, abans de començar en solitari. Al mes de maig de 2013, Lou
Reed va haver de ser sotmès a un trasplantament de fetge del que semblava
recuperar-se molt bé, però les coses van empitjorar i finalment va morir el 27
d'octubre del mateix any a Southampton, Nova York.
Abba – The
winner takes it all 1980
"El guanyador s'ho emporta tot", la cançó que
escoltarem ara a Un Toc de Rock d’avui, va ser un dels grans èxits d'ABBA ja al
final de la seva carrera, un títol curiós tenint en compte que quan es va
gravar l'àlbum, de les dues parelles uns ja estaven separats, s'havien
divorciat l'any 1979 encara que prosseguia la unió professional. Crec recordar
que l'altre parella es va divorciar el 81, un any després, però no estic segur.
El tema va ser cara A d'un single amb "Eleine" a l'altre costat i es
va extreure de l'àlbum "Super Trouper" que s'havia editat el 21 de
juliol de 1980. Va ser número 1
a Anglaterra i arribar a la vuitena posició als Estats
Units. La cançó va ser escrita per Björn Ulvaeus i Benny Andersson, comptant
amb Agnetha 
Fältskog com veu solista principal. El quart component d'ABBA era
la cantant Frida, de veritable nom Anni-Frid Lyngstad. Es diu que Björn Ulvaeus
va reflectir en la lletra de la cançó que inicialment s'havia de titular
"The Story of my Life", tot el seu divorci. "The winner takes it
all" ha estat considerada al llarg de la història com una de les millors
cançons d'ABBA, un dels grups més venedors de la seva època i que van sorgir en
la seva Suècia natal donant-se a conèixer internacionalment quan van guanyar el
Festival de Eurovisió de 1974 amb el tema "Waterloo", clar que ara us
explicaré una curiositat, ABBA ja s'havien presentat anteriorment a la selecció
de candidats a Eurovisió, un any abans, però van ser rebutjats per no tenir
prou qualitat. Vaja Lumbreras! El nom ABBA és un acrònim format per les
primeres lletres del nom de cada membre: Agnetha, Björn, Benny, Anni-Frid...
ABBA.
Rixton – Me and my broken heart 2015
Blue – You’re The Only One 2015
Carrie
Underwood – Who are you 2012
L'1 de maig de 2012 la cantant nord-americana Carrie
Underwood va publicar l'àlbum "Blown Away", el seu últim disc
d’estudi editat fins al moment, del que us he extret aquesta cançó, una
composició de Robert John "Mutt" Lange i que tanca el disc. La
veritat és que es tracta d'un bon treball i en Un Toc de Rock ja hem escoltat
alguna peça d'aquest àlbum que es va acabar de gravar el 26 de març i va entrar
directament en el primer lloc del Billboard i va vendre 267.000 còpies la
primera setmana que va posar-se a la venda. Es va mantenir en el primer lloc
dues setmanes seguides. També va arribar al cim de les llistes al Canadà i
Anglaterra. Carrie Underwood és la tercera cantant en aconseguir col·locar
directament tres àlbums seguits en la
primera posició del Billboard, anteriorment ho van fer Linda Ronstadt i
Faith 
Hill. Des que el disc es va publicar Carrie Underwood ha tret diversos
singles, alguns han arribat a la primera posició del Billboard, un d'ells va
ser "Blown Away" que es va editar el 6 de setembre passat i va vendre
casi 800.000 copies. L’any passat, concretamente el 29 de setembre, Carrie
Underwood va publicar un CD titulat “Something in the Water”, però es un
recopilatori de grans èxits. La cantant, compositora i actriu Carrie Underwood
va néixer el 10 de març de 1983
a Muskogee, Oklahoma. Va debutar el febrer de 2006 amb
el disc "Some Hearts" que va ser set vegades Disc de Platí als Estats
Units. Carrie Underwood ha venut més de 12 milions d'àlbums als Estats Units i
és la guanyadora del American Idol que ha venut més discos al seu país. En total Carrie Underwood ha venut
més de 15 milions d'àlbums i superat els 20 milions de singles.
Hill. Des que el disc es va publicar Carrie Underwood ha tret diversos
singles, alguns han arribat a la primera posició del Billboard, un d'ells va
ser "Blown Away" que es va editar el 6 de setembre passat i va vendre
casi 800.000 copies. L’any passat, concretamente el 29 de setembre, Carrie
Underwood va publicar un CD titulat “Something in the Water”, però es un
recopilatori de grans èxits. La cantant, compositora i actriu Carrie Underwood
va néixer el 10 de març de 1983
a Muskogee, Oklahoma. Va debutar el febrer de 2006 amb
el disc "Some Hearts" que va ser set vegades Disc de Platí als Estats
Units. Carrie Underwood ha venut més de 12 milions d'àlbums als Estats Units i
és la guanyadora del American Idol que ha venut més discos al seu país. En total Carrie Underwood ha venut
més de 15 milions d'àlbums i superat els 20 milions de singles.
Scorpions –
House of Cards 2015
Els alemanys Scorpions podríem considerar que han estat i
segueixen sent la banda més baladera del heavy i per demostrar la meva
afirmació, us porto per tancar el programa d'avui d'Un Toc de Rock aquesta
extraordinària cançó, una gran balada que us he extret del seu últim treball
discogràfic, un àlbum titulat "Return to forever" que s'ha publicat
el passat 20 de febrer a Europa i tres dies més tard als Estats Units, una
selecció de 12 noves cançons que en l'edició "de luxe" se li han
sumat altres 4 temes. La veritat és que aquest disc i per això el títol
"Tornar per sempre" ha representat el retorn d'un dels grups líders
del rock dur internacional i encara que mai van arribar a retirar-se oficialment,
fa uns anys es van plantejar desfer-se definitivament, va ser l'enregistrament del
disc en directe "MTV Unplugged" que es va realitzar l'any 2013 al
teatre a l'aire lliure Lycabettus d'Atenes i la posterior gira que els va
tornar les ànsies de seguir fer música ja que Klaus Meine va confessar que
veure unides a les noves generacions i els seus fans de sempre els va insuflar
l'alè d'aire fresc que necessitaven i ara s'ha plasmat en aquest nou treball
que ha estat 
produït pels suecs Mikael Nord Andersson i Martin Hansen que ja
havien treballat anteriorment en discos del grup. Scorpions va ser fundat l’any 1965 pel guitarrista Rudolf Schenker i el bateria Wolfgang Dziony. En els seus
inicis, Rudolf era també el cantant del grup fins que per cap d'any de 1970, el
germà petit de Rudolf i també guitarrista, Michael Schenker, al costat del ex
cantant de Copernicus, Klaus Meine, s'uneixen a Scorpions. Des d'un principi
Klaus i Rudolf, van decidir compondre en anglès i aquest ha estat un dels
seus signes d'identitat. Val a dir que
Scorpions són la banda alemanya que més discos ha venut al llarg de l'historia.
Per cert que les portades dels discos de Scorpions han estat censurades en
molts països, un dels seus àlbums censurats més populars va ser "Virgin
killer", a sota teniu la portada censurada. En aquest enregistrament que escoltem ara
Scorpions són Klaus Meine (cantant), Matthias Jabs (guitarres), Rudolf Schenker
(guitarra i veus), Paweł Mąciwoda (baix) i James Kottak (bateria i veus).
La frase d'avui ens la porta l'actriu Megan Fox,
protagonista, entre altres, de les pel·lícules "Jennifer's Body" i
“Trasformers” que va dir
“Si penses
bé, els actors som com prostitutes.
Ens paguen per fingir atracció i
amor”
Per avui acabarà Un Toc de Rock, però us deixaré amb
companyia de totes aquelles emissores per les que ens escoltes dues vegades
cada setmana, si ho fas a través de les ones o via internet si t’el
descarregues des de el blog o el facebook de Montse. Soc Mario Prades i tanco
la barraqueta fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario