Un Toc de Rock 08-41

El mercat espanyol sempre ha estat molt atractiu per als artistes estrangers, sobretot perquè també els permetia arribar al mercat hispà d'Amèrica. En els seixanta molts italians, francesos i també de parla anglesa van cantar en castellà i català, per al mercat espanyol, però es van adonar del potencial sud-americà i molts són els que van atacar sols el con sud i es van oblidar de la Mare Pàtria. Avui Un Toc de Rock estarà ple de música, com és habitual, tota interpretada en llengües peninsulars, però tots els artistes que configuraran la nostra banda sonora d'avui són estrangers. Per tant i des de La Xarxa de Comunicació Local i aquelles emissores que emeten el programa, començarem escoltan una cançó composada per un brasileiro, pero ens la porta un britànic i en castellà. Obro la barraqueta, soc Mario Prades i

Benvinguts a Un Toc de Rock

Cliff Richard – María no más 1964

Començen avui amb Cliff Richard que acompanyat pel seu grup habitual, The Shadows va intervenir en moltes pel·lícules, però una de les que formen part de la memòria de la meva infàntesa és "The young ones" que a Espanya la van titular "Los años jóvenes". La causa o la culpa, digueu-ho com vulgueu, la van tenir l'escola on estudiava, els HH Maristes de Sants, a la que li deiem la plaça dels tramvies, a Barcelona i és que cada any i per celebrar la festa de l'escola, portaven als alumnes al cinema Albeniz, recordat per la gent del barri com el Cinema Manelic i ens passaven gratuïtament una pel·lícula. Dues d'elles romandran per sempre en els meus records "El Professor Chiflado" de Jerry Lewis i la de Sir Cliff Richard, de veritable nom Harry Webb que per cert, va ser el primer cantant anglès a ser nomenat Cavaller i va néixer a Lucknow, l'Índia, el 14 d'octubre de 1940. Aquesta pel·lícula es titulava realment "Wonderful to Be Young!" i va ser dirigida per Sidney J. Furie. Ara Cliff Richard ens canta en castellà una bona cançó, rés a veure amb els films. Es trobava a un single editat l’any 1964 que crec recordar que mai es va arrivar a editar aquí al pais, va ser per el mercat sud americà. Aquest tema que escoltem era una composició del brasileiro Carlos Lyra, un dels creadors de la bosa nova i que va ser un dels grans èxits a Espanya del recordat amic Luis Aguilé. És diu que era la preferida per Jaqueline Kennedy quan vivia a la Casa Blanca. Per cert que Cliff Richard va quedar en segona posició al Festival d'Eurovisió del 1968 que va guanyar Massiel, ell va interpretar “Congratulation” i els seus fans britànics sempre han afirmat que Espanya "va comprar" el triomf, jo no ho creic així, però he de reconèixer als fills de la Gran Bretanya el dret de queixar-se i dir-lis malgrat tot i amb molta cortesia espanyola "Congratulation Boys".

Lucio Battisti – Mi libre canción 1972

Lucio Battisti va néixer a Poggio Bustone, a Itàlia, el 5 de març de 1943 i va morir a Milà, un 9 setembre 1998 després d'una llarga malaltia que el va anar consumint poc a poc. Músic, compositor i cantant, els seus començaments a mitjans dels anys 60 van ser com a compositor de cançons per a altres artistes. No va ser fins a 1966 que va començar a gravar els seus temes i l’any 1969 va treure el seu primer LP. Lucio Battisti no era el clàssic compositor de cançonetes fàcils i romànticones, encara que es va col·locar en totes les llistes de pop comercial de l'època. "Il mio canto libero" que estem escoltan ara cantat en castellà, va ser el seu gran hit, junt a “Respirando”. Originalment i en italià aquesta cançó donava títul a l'àlbum "Il mio canto libero” que Lucio Battisti va editar l’any 1972. Lucio Battisti va començar com a compositor i va gravar el seu primer single l’any 1966, amb el tema "Per una lira". Les seves cançons han estat interpretades per Mina, Paolo Meneguzzi, I Camaleoni, Patty Pravo, Dik Dik, Antonio Zabaleta, Dyango, Fedra, Gypsy Kings, Ricardo Montaner, Laura Pausini, Emmanuel, etc.

Demis Roussos – Mañanas de terciopelo 1973

La cançó més coneguda i popular de Demis Roussos és aquella del “Triki, triki”, publicada l'any 1973, però realment no es deia així, el veritable títol era "Velvet Mornings" i com comprovareu i a l'igual que molts dels seus èxits, també la va versionar en castellà. Demis Roussos va ser el primer cantant nascut a Àfrica que va col·locar-se a les llistes d’èxits inglesas i és que ell no era grec com es deia, era nascut a Egipte. Vam conèixa al país a Demis Roussos quan formava part del gran tercet grec de rock progressiu Aphrodite's Child, on s’encarregaba de cantar i tocar el baix, al costat de Vangelis als teclats i Lucas Sideras a la bateria. La seva veu de falset ben modulada ens va impactar i quan es va desfer el grup i Demis Roussos es va llançar en solitari va tenir una carrera brillant i tota plena de supervendes. El seu nom complet és Artemius Ventouris Roussos i va néixer el 15 de juny de 1946 a Alexandria, Egipte, encara que es va criar a Grècia per llançar-se musicalment amb el grup des de França. Amb 17 anys es va incorporar a la seva primera banda The Idols i posteriorment a We Fire per unir-se més tard a Aphrodite's Child. Quan l'extrema gordura va arribar a ser alarmant per a la seva salut va crear un mètode per aprimar-se i va treure el llibre "A Question of Weight", escrit amb Veronique Skawinska, explicant aquest mètode que realment li va servir per perdre pes, tot i que després i com sol passar, va tornar a engreixar-se. La veritat és que els mètodes miraculosos no existeixen i us ho dic jo que fins i tot m'he sotmès a una gastroplàstia fa anys i amb la qual vaig perdre més de 70 quilos en un any, aprimant-me fins a un extrem tal que van haver de donar-me un tractament per aprendre a menjar i guanyar pes. Els miracles s'han d’anar a buscar a Lourdes. Us explicaré una anècdota de Demis Roussos. Va ser un dels passatgers del vol 847 de la TWA que va ser segrestat el 14 de juny de 1985 per terroristes palestins. Els segrestadors van celebrar el aniversari amb ell, al quedar-se acollonits quan van adonar-se que tenien com a ostatge ni més ni menys que a Demis Roussos, un dels cantants més famosos de l'Orient Mitjà i Europa.

The Kelly Family – Quisiera ser un ángel 1994

Al llarga durada “Over The Hump” s’incluía el tema original, cantat en angles del “Quisiera ser un Ángel” i també aquesta versió en castellà. Els Kelly Family son una bona banda vocal, us porto aquesta versió en español d’un dels seus millors éxits. La veritat es que The Kelly Family son tota una tropa: germans, pare, mare, tots canten, toquen en perfecta harmonia i un altre porta els números. Són un clan familiar transhumant, un grup de nou germans i germanes nascuts a llocs tan diversos com els Estats Units, Espanya, Irlanda i Alemanya. The Kelly Family tenen una àmplia discografia, en la majoria dels casos àlbums editats i produïts per ells mateixos i venuts així mateix per ells mateixos, aixó en un principi, fins que van signar distribució a través d'EMI, entrant en el món de la realitat. No tots són els mateixos en cada disc i a més alguns dels germans com Paddy, Angelo, John, Maite i Kathy han gravat en solitari o forman duets.

Els Kelly Family, tota una tropa

Glenn Madeiros – Nada cambiará mi amor por ti 1987

Aquest va ser el gran èxit de Genn Madeiros, aquest cantant i compositor nascut a Hawaii, el 24 de juny de 1970. El va editar l’any 1987 i vull fer constar que "Nothing's Gonna Change My Love for You", títol original en anglès, no és un tema seu, és tractava d’una composició de Gerry Goffin (ex de la Carole King) i Michael Masser i ja havia estat gravada també pel gran guitarrista i cantant de jazz George Benson, l’any 1984 i la va incloure a l’àlbum “20/20”. El cantant Glenn Madeiros la va gravar en el seu primer àlbum "Glen Madeiros", publicat l’any 1987 i va ser un single indiscutible, un dels que el van fer pujar fins a dalt de tot de les llistes. De fet i malgrat tenir en el seu haver 9 àlbums, aquest LP va ser el seu millor disc. El single va arribar al primer lloc a Anglaterra i al quart als Estats Units, en anglès, això si. La cançó te altres interesants versions, entre elles las de Stevie Wonder, Westlife, l’argentí Sergio Denis que la va gravar en espanyol  i fins i tot una a ritme de merengue, a carrec del grup Afrodisiaco que eren d’Ecuador.

Bon Jovi – Como yo nadie te ha amado 1995

Ara us porto aquest balada, un "peaso cansión" que interpreta Bon Jovi, però la curiositat és que aquest tema està cantat en castellà. Això si, és un castellà d'aquests que resulten de difícil comprensió, però he de reconèixer que n'hi ha molts de pitjors, per tant valorarem la intenció i aquesta era bona. La canço és la versió del tema "This Ain't A Love Song", inclosa en el seu àlbum "These Days" de 1995 i aquest single es va utilitzar per promocionar el disc a Amèrica del Sud, si bé no crec que s’he edites a Espanya. La versió en anglès va arribar a la quarta posició als Estats Units, però el single en castellà no es va classificar. Bon Jovi és una banda formada a Sayreville (Nova Jersey) l’any 1983 i liderada pel cantant i actor Jon Bon Jovi (2 de març de 1962, Sayreville), d'autèntic nom John Francis Bongiovi. Al costat de Dave "The Snake" Sabo que va ser substituït per Richie Sambora (guitarra), David Bryan (teclats), Tico Torres (bateria) i Alec John Such (baix) que va ser substituït, encara que no forma part oficial del grup, per Hugh McDonald l’any 1994. La fama internacional va arribar a Bon Jovi l'any1986 gràcies a l'àlbum "Slippery When Wet" que va arribar a ser el disc més venut de l'any 1987 als Estats Units. De fet Bon Jovi han venut més de 130 milions de discos arreu del món.

Kansas – Polvo en el viento 1977

Ara anem a escoltar a Un Toc de Rock un dels millors temes del rock i és diu que es la  primera cançó que va incloure secció de corda, es a dir violins en el seu contexte, dins del rock. Es clar que aixó no es veritat, els primers en fer-ho van ser el grup Flock a finals dels anys seixanta que portaven un violí eléctric. Jo us he dut ara a Kansas i el seu "Dust in the wind", “Pols en el vent”, cantat en castellà, un tema inclòs en el cinquè àlbum "Point of Know Return" que el grup nord americà Kansas va publicar l’any 1977 i que va ser 4 vegades Disc de Platí. En anglès, és clar. La cançó es va incloure a la banda sonora del film "Destino final 5" i sona cada vegada que s'acosta una cosa dolenta. En la seva versió original va arribar al lloc 6 del Billboard, el 22 d'abril de 1978, encara que va ser número 1 en gairebé tot el món. És una de les primeres peces acústiques de Kansas. L'any 1984 es van desfer, però van tornar l'any següent i segueixen en actiu. Originalment eren el baixista Dave Hope, el bateria Phil Ehart, a la guitarra Kerry Livgren, al costat del cantant Lynn Meredith, els teclistes Don Montre i Dan Wright i el saxofonista Larry Baker. Pel grup han passat altres músics com Steve Morse, John Elefante, Robby Steinhardt, etc. En aquest tema van incloure violins i això li donà aquest aire de genialitat que té. Entre les moltes versions que s'han realitzat hi ha una molt destacable, cantada en castellà, a càrrec de Bertín Osborne. És clar que per dir-ho hem podrieu tildar d’hortera, pero si dieu aixó es que no heu escoltat la versió de Bertín.

Abba – Chiquitita 1979

Una de les cançons més rellevants dins de la llarga carrera musical del grup suec ABBA fou indiscutiblement "Chiquitita" i ells, com van fer amb una part important de les seves cançons, també la van gravar en castellà. De fet van publicar un doble àlbum recopilatori amb èxits d'ABBA, tots en castellà. El single amb aquesta cançó, publicat l'1 d'abril de 1979 en castellà i el 16 de gener del mateix any en anglès, està considerat com el senzill més venut a Amèrica Llatina al llarg dels anys. ABBA van cedir els drets d'aquesta cançó a UNICEF i actualment es considera ha aportat més d'un milió de dòlars a UNICEF, només en concepte de royaltis per vendes. Va ser escrita per Björ Ulvaeus i Benny Anderson i es va gravar el 14 de desembre de 1978. La lletra tracta d'una persona intentant consolar a una nena que està molt trista. "Chiquitita" va ser interpretada per primera vegada en el concert "Música para la UNICEF" que es va celebrar el 9 de gener de 1979, cedint aquell mateix dia els beneficis de la cançó. ABBA eren Björn Ulvaeus, Benny Andersson, Agnetha Fältskog i Frida, de veritable nom Anni-Frid Lyngstad. Van sorgir l’any 1972 en la seva Suècia natal donant-se a conèixer internacionalment quan van guanyar el Festival de Eurovisió de 1974 amb el tema "Waterloo", es van desfer l’any 1982, és clar que els matrimonis van trencar-se abans i aixó crec que va ser la causa real de que el grup desparegues. Van ser el grup que més discos va vendre a tot el món durant els anys setanta. És calcula que les vendes dels seus discos al llarg dels anys s’apropan als 400 milions de copies. Però ara us explicaré una curiositat, ABBA ja s'havien presentat anteriorment a la selecció de candidats a Eurovisió, un any abans, però van ser rebutjats per no tenir prou qualitat. Vaja Lumbreras! El nom ABBA és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada un d’ells: Agnetha, Björn, Benny, Anni-Frid... ABBA.

Rita Pavone – Ell 1965

La menudeta cantant italiana Rita Pavone (Torí, 23 d'agost de 1945), a la qual es coneixia en la seva Itàlia natal com "pèl de pastanaga", tot un terratrèmol malgrat la seva poca alçada, va gravar un EP compartit amb altres tres cantants incloent una cançó de cada un d'ells cantada en català. Però sembla que li va trobar el gust a la nostra llengua ja que poc després va editar a través de RCA una altra EP, era l’any 1966, aquesta vegada ella sola i titulat-se "Rita catalana" on Rita Pavone lluïa barretina i porró i ens cantava quatre temes en la nostra llengua. Aquesta peça es trobava recollida dins del primer disc del us parlava, aquell que va ser compartir i on també es van incloure tres cançons més, interpretades per Jimmy Fontana i Gianni Morandi, al costat de Donatella Moretti. Es va editar l’any 1965 mitjançant el segell RCA. Els tècnics de so quan la veien entrar a l'estudi començaven a tremolar i és que el to de Rita Pavone era tan alt que tenien veritables problemes per sonoritzar la veu en les gravacions. Es va casar amb el seu representant, el també cantant Teddy Reno i va treballar al cinema. Entre els seus grans hits de aquella època destaquen les cançons “La partita di pallone” (1963), “Cuore” (1963) i “Qué me importa del mundo” (1964), sense olblidar "El" que escoltem ara i que com comproveu, també va grabar en català.

Pino Donaggio – El seu nom es Maria 1965

Com abans us deia, uns quants italians van versionar els seus grans èxits el català, entre ells Rita Pavone, Jimmy Fontana, Gianni Morandi, Donatella Moretti i també Pino Donaggio. Avui i des de La Xarxa de comunicación local i totes aquelles emisores que emeten Un Toc de Rock, us porto una de les principals cançons d'aquest últim, "El seu nom és Maria". El cantant italià Pino Donaggio va néixer a Burano, la ciutat dels bons cristalls i miralls, el 24 d'octubre de l’any 1941. Aquest tema es trobava en un disc, un EP publicat l’any 1965 per el segell EMI-La Voz de su Amo, on versionava també al català altres dels seus èxits, entre ells "Come simfonia" amb la qual va guanyar el Festival de San Remo l’any 1961 i "Jo no puc viure sense tu" que amb el títol "You Your say Have to Say You Love Me" van cantar en anglès tant Elvis Presley com Dusty Springfield i la quarta és "Motiu d'amor" Pino Donaggio ha composat també un grapat de bandes sonoras, sobre tot pel·lícules de Dario Argento, entre altres directors.

Scorpions – Vientos de cambio

Un altre gran tema que ens arriba en castellà al programa d’avui on tot són gent de fora, és el "Wind of Change" dels Scorpions, una de les millors bandes de hard rock, alemanys i aquesta una de les seves millors balades. La cançó ens parla de la Perestroika i el canvi polític a Rússia, arrel de la caiguda del Mur de Berlin, ara que l'escoltem en castellà podem adonar-nos de la qualitat del missatge que té i que ens parla de la amistat i de que tots, estiguem al costat que estiguem del mur, som realment iguals amb els mateixos desitjos i idèntics somnis de llibertat. Scorpions va ser fundat l’any 1965 pel guitarrista Rudolf Schenker i el bateria Wolfgang Dziony. En els seus inicis, Rudolf era també el cantant del grup fins que per cap d'any de 1970, el germà petit de Rudolf i també guitarrista, Michael Schenker, al costat del ex cantant de Copernicus, Klaus Meine, s'uneixen a Scorpions. Des d'un principi Klaus i Rudolf, van decidir compondre en anglès i aquest ha estat un dels seus  signes d'identitat. Aquest tema originalment i en la seva versió en anglès es va incloure al disc "Crazy World" que es va publicar el 6 de novembre de 1990 i el single amb la cançó, composada per Klaus Meine i que va vendre 14 milions de còpies, va sortir l'abril del 1991. Per cert que les portades dels discos de Scorpions han estat censurades en molts països, un dels seus àlbums censurats més populars va ser "Virgin killer", a sota teniu la portada censurada. En aquest enregistrament que escoltem ara, Scorpions eren Klaus Meine (cantant) que en aquesta gravació també toca el whistling, al costat de Matthias Jabs (guitarres i cors), Rudolf Schenker (guitarres i cors), Francis Buchholz (baix i cors) i Herman Rarebell (bateria i percussió).

Nico Fidenco – Ligados 1961

Amb aquests peça, escoltarem avui a Un Toc de Rock a un altre clàsic de la música italiana dels seixanta. És la cançó més important en la carrera musical del cantautor italià Nico Fidenco, de veritable nom Domenico Colarossi, però el títol en italià va ser "Legato a un Granello di Sabbia". La versió original va ser el primer single que a Itàlia va arribar al milió de còpies venudes, tot i que el segell RCA que van ser els qui el van editar al país de la bota, va jutjar que Nico Fidenco no tenia imatge de "latin lover" per lluir i en la portada del senzill van treure al seu lloc una guapa "ragazza italiana" passegan-se per la platga. És clar que el tema és conegut en l’Amèrica llatina com "Granito de arena" i és una cançó del mexicà Ricardo Roda, germà del també cantant César Costa. Nico Fidenco va néixer a Roma, el 24 de gener de 1933 i la seva carrera com acantant va començar de forma completament accidental, ja que treballava com a pianista i arranjador en la RCA Italiana i havia estat elegit per interpretar el tema musical del film "I Delfini", quan el públic va començar a demandar-lo a les botigues, es van veure obligats a editar-la en disc i va ser el seu primer èxit. A principis dels 70 es va dedicar a treballar d'arranjador i músic, confeccionant bandes sonores de pel·lícules eròtiques i també spaguetti westers. Dels anys 1984 a 1994, Nico Fidenco va emprendre amb els seus col·legues Riccardo Del Turco, Jimmy Fontana i Gianni Meccia, una gira i van crear un quartet anomenat Superquattro, grup musical especialitzat en reviure èxits dels anys 60, el mateix que aquí es va fer anys més tard amb Mágicos 60 i és que com comprovareu, tot està inventat a la Vinya del Senyor. A Espanya aquest ha estat un tema molt versionat, però jo vull destacar una que van realitzar els barcelonins Golden Quarter.

Whitney Houston – Siempre te amaré 1992/2001

Ara us porto aquest gran tema a càrrec de la cantant de color nord-americana Whitney Houston, cantada per ella en castellà. Aquest tema i en la seva versió original en anglès titulada "I Will Always Love You" es va incloure en la banda sonora del film "El guardaespatlles" que va protagonitzar la cantant amb l'actor Kevin Costner (tos dos a la foto) i va ser una composició de Dolly Parton. Aquest tema, considerat un dels millors en la llarga discografia de Whitney Houston, us el he extrec del CD “Baladas en inglés cantadas en español” que va ser publicat per el mercat sud-americà, en el qual una sèrie de cantants i grups anglosaxons canten els seus èxits en la llengua de Cervantes. Whitney Elizabeth Houston va néixer a Newark Nova Jersey, el 9 d'agost de 1963 i és filla de la cantant de gospel Cissy Houston i neboda de Dionne Warrick, de fet és cosina de la seva mare i Dionne va ser la seva padrina musical. Encara que en moltes biografies es diu que Dionne Warrick i Whitney són cusines, això no és cert, ho és de la seva mare. Whitney Houston, té el rècord de ser la dona que ha estat més setmanes en el número 1 del Billboard amb els seus àlbums "Whitney Houston", "Whitney", "Waiting to Exhale" i la banda sonora de "El Guardaespatlles", va estar al  primer lloc un total de 50 setmanes. El single amb aquest tema "I Will Always Love You", en anglès, això si, publicat el novembre de 1992, es va convertir en el single més venut per una artista femenina en la història de la música. També va ser número 1 en 32 països i la va fer mereixedora de 2 Grammy i 6 Billboard Music Awards. La veritat és que les drogues van consumir la carrera musical d'aquesta cantant de color que sembla que s'havia recuperat i de fet crec recordar que fa un parell d'anys va treure disc nou "I Look to You", però finalment va morir, el 11 de febrer del 2012. Per cert i abans d'acabar, en el remake del film "The Preacher's Wife" que va protagonitzar amb l'actor de color Denzel Washington Jr, ens va mostrar la seva capacitat per cantar gospel.

Andy Williams – Amor, hábleme dulcemente 1972

Acabaré el programa d’avui amb una cançó que aquí la coneixíem, amb molt de conya, com la cançó del "Perfum embriagador" i no es van fer pocs acudits a costa del olorós efluvio del que parla la lletra de la cançó en començar. Era el tema d'amor de la pel·lícula "El padríno" i va ser tot un plena pistes, quan en aquestes es ballava "agarraet". És clar que un any abans ja ho va conseguir també amb la cançó del film “Love Story”. Van ser temes estrelles a guateques i festes particulars tan en voga en l'època dels seixanta. Andy Williams va ser un dels últims grans crooners americans i val a dir que aquest va ser el seu gran hit en el país i com comprovareu el va versioná així mateix al castellà. Aquest crooner i showman, Andy Williams que es deia en realitat Howard Andrew Williams i va néixer el 3 de desembre de 1927 a Wall Lake, Iowa, va morir el 25 de septiembre de 2012, el dia de Nadal. El cantant i actor Andy Williams tenia 84 anys d’edat, i va patir un càncer de bufeta.

La frase per tancar el programa d'avui és del dramaturg, escriptor, guionista i director de cinema Jacinto Benavente (Madrid, 12 d’agost de 1866 - Galapagar 14 de juliol de 1954) que va manifestar:

“Tindre fills és una malaltia que és cura en nou mesos,
però la convalescència dura tota la vida”

Conclou per avui Un Toc de Rock, però abans de marxar, us deixaré amb la bona companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Tanco la barraqueta, jo soc Mario Prades, a reveure i porteu-se bé.

.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa  (Link to dowload the radio program)