Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-s'els,
sempre situat a peu de pàgina
Avui a Un Toc de Rock, aquest viatge musical pel
temps i els nostres records, us he seleccionat alguns noms que formen part per
dret propi de la història musical de l'últim mig segle. També escoltarem una
cançó que curiosament va funcionar només a Espanya a nivell vendes i que és
practicamernte desconeguda als Estats Units, país d'origen de Johnny Rivers que
és el seu intèrpret i en ella ens fa un recorregut per la música dels seus
propis records. Acabarem escoltant a Carlos Santana i la que possiblement sigui
la seva millor cançó, tot això i molt més ho compartirem al programa d'avui que
arriba a tu des de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten Un Toc de Rock o
pot ser el escoltes després de haver-t’ho descarregat del blog, el facebook de
Montse Aliaga o les webs de les emissores. En fi, per Catalunya i Balears, l’escoltis
des de on l’escoltis...
Benvinguts a Un Toc de Rock
Desert Rose Band – Summer Wind 1988
El grup californià The Desert Rose
Band liderats per Chris Hillman
és una de les millors bandes de country-rock de la història, tot i no haver
aconseguit mai el resó comercial de The
Eagles. Cal
aclarir que Chris Hillman va
formar part de grups mítics com The
Byrds, The Flying Burrito
Brothers i Poco. The Desert Rose Band va ser creats
l'any 1985 per Chris Hillman (4
de desembre de 1944, Los Angeles), Herb
Pedersen (27 d'abril de 1944, Berkeley, Califòrnia) i John Jorgenson (6 de juliol de 1956,
Madison, Wisconsin), als quals es van unir Bill Bryson (baix), Jay
Dee Manesse (guitarra steel) i Steve
Duncan (bateria). La Desert Rose Band
es va desfer l’any 1994, però van tornar de nou, amb canvis en la formació, l’any
2008, estant en actiu un parell de anys. Aquesta cançó es trovaba a l’àlbum
“Running” que es va editar el 6 de setembre de l’any 1988 i era el segon disc
de Desert Rose Band, va putxar fins al lloc 26 de les llistes d’àlbums country
del Billboard.
Kris Kristofferson, Rita Coolidge & Willie
Nelson – Me and Bobby McGear
Aquesta ha estat
la més important cançó en la carrera del cantant i compositor Kris Kristofferson, una composició
pròpia que fins i tot va versionà Janis
Joplin en el seu LP pòstum "Pearl". Avui ja gairebé ningú al
país recorda a Kris Kristofferson en la seva tasca de cantant country i si pel seu paper d'actor en
el cinema, sobretot per la saga "Blade", Kris Kristofferson era el yayo que l’ajuda, encara que ha fet pel·lícules millors com
"Millenium". Aquí us porto aquest èxit en una versió gravada en directe
comptant amb la participació de Rita Coolidge i Willie Nelsson. Kris Kristofferson va néixer el 22 de juliol
de 1936 a
Brownsville, Texas. Rita Coolidge
ho va fer a Lafayette, Tennessee, l'1 de maig de 1945 i el també texà Willie Nelsson va néixa el 30 d'abril de 1933.
Avui tots tres junts sonen a Un Toc de
Rock amb aquest clàsic. De fet Kris Kristofferson i Rita Coolidge van
gravar diversos discos conjuntamente.
Willie Nelsson, Rita Coolidge i Kriss Kristofferson
Johnny Rivers – Oda from John Lee Hooker 1967
El cas
d'aquesta cançó del nord-americà Johnny
Rivers és molt curiós. El tema es va publicar com a farciment en un disc
gravat en directe i va passar completament desapercebut al seu país, però a
Espanya el van treure com a cara B d'un single i curiosament va agradar de tal
manera que van reeditar el single amb la cançó a la cara A i avui en dia és
l'únic tema seu que es recorda a Espanya, els que el recorden es clar, quan es
parla de Johnny Rivers. Per
descomptat que en el single es va incloure una versió curta que com era
pràctica habitual, es va retallar la versió llarga a cop de tisoras. La canço ens fa un
recorregut per aquella música i cançons vinculades amb el genial cantant i
guitarrista de color John Lee Hooker (Clarksdale,
Misisipi, 22 d’agost de 1917 - San Francisco, 21 de juny de 2001), un dels
pares del modern blues. De veritable nom
John Henry Ramistella, Johnny
Rivers va néixer el 7 de novembre de 1942 a la ciutat de Nova
York i al seu pais les cançons més representatives i de referencia seves son
"Poor Side of Town", "Summer Rain" i 
"Secret Agent
Man", no aquesta, com ja us deia abans. Va començar con a guitarrista
d’acompanyament amb Ricky Nelson
i James Burton. Aquest tema de
més de 16 minuts de durada, es va incloure en el seu disc "Whisky a Go Go
revisited", gravat en directe l'any 1967, però a Espanya no va arribar
fins a finals dels anys seixanta, concretament al 1969. Tot i que Johnny Rivers, excepte per aquest tema
és pràcticament desconegut a Espanya, als Estats Units té gravats 33 àlbums, 8 recopilatoris i ha col·locat 31 singles a les llistes americanes. Johnny Rivers segueix en actiu.
Electric Light Orchestra – Rock and Roll is King
1983
Des d'un àlbum que es va titular "Secret Messages", editat al juny de l'any 1983, ells ens asseguren que
el rock and roll és el rei, són la
ELO, la Electric Light Orchestra. Un grup que es va crear a Birmigham l’any 1970 i que
estava liderada inicialment per Ron
Wood i Jeff Lynne. Amb
aquesta bona banda anglesa va passar una cosa curiosa. Es van convertir en una
de les bandes amb més vendes en la indústria de la música. De 1972 a 1986, la ELO
va treure sis singles d'èxit en el Regne Unit i vint als Estats Units. Però tot
i que tots es van col·locar dins del Top
40, consten en la història de Billboard
per no haver aconseguit mai un número 1.
No obstant això la ELO
ha venut més de 100 milions de discos. Ha partir del seu segon LP, Ron Wood que venia dels The Move, va abandonar el grup deixant
el lideratge al cantant i 
guitarra Jeff
Lynne. Aquest tema es va publicar en single al juny de 1983 arribant al
lloc 19 en el Billboard i
tancava el seu LP "Secret Messages". En aquesta gravació de la ELO,
el grup l'integren Jeff Lynne
(veu, guitarra, sintetitzadors, baix, piano i percussió), juntament amb Bev Bevan (bateria i percussió), Richard Tandy (sintetitzadors, piano,
harmònica i Oberheim DMX), Kelly
Groucutt (baix i cors) i Dave
Morgan (cors), sense oblidar a Mik
Kaminski que toca el violí en aquest tema. Aquest LP es va reeditar en
versió CD el 12 de juny de 2001. Per cert, un altre dia os explicaré que es
realment aquesta mena de nau espaial que es veu als seus discos.
Dire Straits – Lady Writer 1979
Mark Knopfler és un dels millors guitarristes del món, però
quan va començar amb Dire Straits
imitava i molt a Mick Dyche,
guitarrista de Sniff'n'the Tears.
En els seus inicis Dire Straits eren Mark Knopfler (guitarra i veu), el seu
germà David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix) i Pick Withers (bateria). Dire Straits
van funcionar del 1977 fins l’any 1995. "Lady Writer"
va ser el primer single que es va extreure del seu segon LP
"Communiqué", l'àlbum que els va portar a les llistes d'èxits de tot
el món i que va fer descobrir a aquesta gran banda britànica. Dire Straits van posar aquest LP a la
venda el 27 novembre 1978, si bé va ser el següent disc "Making
Movies" de 1981, el que els va consolidar. "Communiqué" va ser
remasteritzad i reeditat al costat de la resta del catàleg de Dire Straits el 19 de setembre de 2000.
Aquest tema va arribar a la posició 41 als Estats Units i la 51 a Anglaterra. La producció
del LP va estar a càrrec de Barry
Beckett que al jutjar que la gravació quedava pobre, va incloure teclats
en algunes de les cançons i tocant-los ell mateix, encara que aquest treball
com a teclista el va signar-ho amb el pseudònim B. Bear.
Els Dire Straits
Steve Rowland & Family Dogg – Sympathy 1972
Els Family Dogg van ser una banda, amb una
gran qualitat vocal. Estava integrada per un munt de components i tots ells
cantaven. Liderats per Steve Rowland i l'anglès-espanyol Albert Hammond abans de llançar-se en
solitari i que ja havia tocat amb les bandes espanyoles Los Flaps, Diamond Boys i el duet Albert & Richard. Altres
components de Family Dogg van ser Mike
Hazlewood, Christine Holmes,
Doreen De Veuve, Pam "Zooey" Quinn, Ireen Sheer, Sue Lynn, Sherri Lynn
i Pat Arnold. El seu primer disc va ser "A way of life" del que a Un
Toc de Rock ja hem escoltat alguna cançó. Aquest tema que escoltem estava en el
seu segon i últim disc i crec que l'Albert
Hammond ja els havia deixat i els liderava solsament Steve Rowland. Existeix una altra
versió d'aquesta cançó interpretada pel grup Rare Bird que també va funcionar molt bé a nivell vendes. De fet a
Espanya em sembla que només es va publicar en single la d'aquest últim grup, la
dels Family Dogg crec que sols es va publicar a Anglaterra. Per cert, el grup
espanyol Los Bravos tenen una
cançó amb el mateix títol, però no té res a veure amb aquesta.
Els Family Dogg amb Steve Rowland el primer per
l'esquerra i Albert Hammond a la dreta
Tony Joe White – Rainy night in Georgia 1970
I avui a Un Toc de Rock us porto a aquest gran cantant, extraordinari
guitarrista i millor compositor nord americà, anomenat Tony Joe White. Les
seves cançons han estat èxit en veus com Elvis Presley, Glenn
Campbell, Ray Charles, Tennessee Ernie Ford, Aaron Neville, Brook Benton i tants d'altres, tot i que havent-les gravat ell
també, en la seva pròpia versió mai han assolit els primers llocs de les
llistes d’èxits, cosa que si més no, resulta curiosa. Tony Joe White va néixer a Oak Grove, Louisiana, el 23 de juliol de 1943. Aquesta
cançó que us he portat ara, escrita l’any 1962, va triomfar en la versió del
cantant de color Brook Benton
l’any 1970 i va arrivar a vendre, en la versió del cantant de color, més de dos
milions de còpies. Dons bé, “Rainy night in Georgia” està catalogada com una de les millors 100 cançons del Segle XX
per la revista Rolling Stone.
Tony Joe White
Duane Allman & Boz Scaggs – Loan me a dime
Bona col·laboració
per a un tema carregat de blues acollidor i titulat “Prestem un centau”. El
cantant i guitarra Boz Scaggs i
el guitarra Duane Allman que va
ser líder dels Allman Brothers Band
i membre al costat d'Eric Clapton
del grup Derek & The Dominos.
Nascut el 20 de novembre 1946
a Tennessee, Duane
Allman (a la foto del mig) està considerat com el segon millor guitarra del món, per sobre de BB King i Eric Clapton. La veritat és que amb la prematura mort de Duane Allman els Allman Brothers Band es van convertir en
llegenda. El guitarrista Duane Allman
que va morir el 29 d'octubre de 1971, va ser el fundador del grup The Allman
Brothers Band l’any 1969, amb el seu germà 
Gregg, que a la mort de Duane
en accident de moto, va passar a ser el líder de la banda. La mort de Duane es va produir en una festa
d'aniversari, quan van anar a recollir el pastís. Duane Allman, entusiasta de les motos des de molt jove, portava
una Harley Davidson. Després
d'ell van sortir diversos cotxes amb companys del grup, les seves dones i
amics. Era per la tarda i Duane encapçalava la marxa i sobrepassava el límit de
velocitat, començant a deixà els cotxes enrere. En acostar-se a la intersecció
de Bartlett Avenue un camió amb una grua per descarregar fusta avançava cap a
ell. No sembla estar del tot clar si Duane
Allman va veure a temps el camió o no. La veritat és que el vehicle va
començar a girar cap a l'esquerra i el guitarrista va portar la seva moto cap a
l'altre costat per envoltar al camió. Segons alguna versió, el camió es va
parar per algun motiu, bloquejant el camí. Duane no va poder 
esquivar-lo i la seva moto va xocar i va saltar
pels aires. El guitarrista va perdre el casc i va aterrar sota la seva moto que
va lliscar diversos metres al llarg de la carretera. Encara que sols malmès,
aparentement, havia sortit amb vida de l'accident, però diversos vessaments
interns li van ocasionar la mort. Duane
Allman va morir a l'hospital poques hores després, era el 29 d'octubre
de 1971. Boz Scaggs (a la segona foto), per la seva
part, va néixer el 8 de juny de 1944
a Canton, Ohio. Va ser membre de la Steve Miller Band i va tocar amb Toto,
a més de tenir una brillant carrera en solitari. En aquest tema ambdós guitarristes
s'esplaien a gust deixant-nos bones harmonies, plenes de dolçor i malenconia
que van agafan ritme. No se ben be de quin any es aquesta cançó, peró es de
principis dels setanta o pot ser finals dels seixanta i es trobaba al LP
recopilatori "Anthology" de Bozz
Scaggs dels que us la he extret.
Santana – Samba pa ti 1970
Tancaré Un
Toc de Rock per avui escoltan una cançó mítica, extreta des del que
possiblement sigui el millor LP de Santana,
"Abraxas", el seu segon disc, publicat l’any 1970, us porto per
conclore el programa d'Un Toc de Rock
un tema compost pel gran Jose Chepito
Areas, compositor, percussionista i gran músic malgrat la seva poca
alçada i que durant uns anys va ser l’ànima del grup Santana. La cançó és un
dels millors baladons instrumentals en la carrera d'aquest guitarrista, Carlos
Santana, nascut a Jalisco, Mèxic, el 20 de juliol de 1947 i si bé Santana a tret
altres que si apropen com “Moon flowers” o “Europa”, “Samba pa ti” es
única. Per cert, us dire que les portades dels discs de Santana, sempre han
sigut auténtiques obras d'art i com a mostra aquí teniu el devant i la caràtula
oberta d'aquet segon disc i uns quans més on veureu “in situ” el que dic. 
La dita per acabar Un Toc de Rock la va dir l’actor José
Sacristán que va fer aquesta reflexió, amb molt de sentit comú:
“No podem passar-nos uns altres 40 anys,
parlan dels passats 40 anys”
Conclou Un Toc de Rock, us deixaré amb la
bona companyia de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes
aquelles que emeten el programa. Per avui em toca tancar la barraqueta i fotre
el camp. Fin el proper programa, a reveure.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario