Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-s'els,
sempre situat a peu de pàgina
Avui començarem el nostre viatge musical a
Tarragona que de fet i encara que no soni en tots els programes música propera
a la província, és des d'on començament sempre ja que els nostres estudis són a
la ciutat. Després ens anirem de vacances al Prat de Llobregat i tornarem a
Reus per escoltar unes cançons amb gust de sud i d'allí a Barcelona, Jerez de la Frontera, Madrid, les
Illes Balears, Astúries i acabarem Un Toc de Rock a la Ciutat Comtal. Serà
tot un recorregut per la nostra geografia en ales de la música que compartirem
i si al final resulta que ha servit per avivar records o simplement perquè
torneu a descobrir cançons que formen part de la nostra banda sonora, el viatge
i l'esforç haurà valgut la pena. Des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa obriré
la barraqueta dient
Benvinguts a Un Toc de Rock
Bongo Botrako – Respirar pa trabajar 2012
Ja us vaig anunciar fa unes setmanes que Bongo
Botrako treia nou disc. Finalment i des de mitjans de novembre
"Revoltosa" el seu segon àlbum, és al carrer. D'aquest nou disc del
grup tarragoní us he seleccionat aquest tema amb el que avui obrim Un Toc de
Rock. El disc us el podeu descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web,
una iniciativa que molts grups estan adoptant per promocionar els seus enregistraments
i que funciona ja que si bé els ingressos per vendes de discos són mínims, el
benefici real i interessant per als grups són la difusió de la seva música i
anherent l'augment de les seves actuacions que és veritablement del que han de
viure els artistes, d'enfrontar-se amb el públic cara a cara i demostrar en
directe tot el que saben fer que en el cas de Bongo Botrako és molt. Com a
exemple teniu damunt de la taula el cas de Els Catarres amb un volum de
concerts que per a si ho volguessin "grans" de la música en català o
grups consolidats des de fa molts anys. I és que la crisi existeix, però també
hi ha les companyies discogràfiques amb les seves manipulacions i la compra de
posicions en les llistes de la ràdio-fórmula, una xacra dins el món de la
música actual a Espanya. El primer artista que va usar 
Internet per col·locar
els seus discos saltant-se a les discogràfiques va ser Manolo Tena que va
vendre el seu disc "Insòlit" editat l'any 2000, sols a través
d'internet i a molt bon preu, allò li va representar el boicot per part de les
emissores de ràdio fórmula que no poden tolerar se'ls escapi el negoci. Bongo Botrako havien publicat primer una maqueta que es va titular
“Maketa” i al 2010 el seu primer disc “Todos los días sale el sol” que també va
descargar-se gratuïtament des de la seva web, Bongo Botrako, aquesta bona banda
nascuda a Tarragona és digne d'atenció,
en els pocs
anys que porten treballant
és que no paren i s'han inflat de realitzar concerts,
tant en territori espanyol com a França.
El grup l'integren
Uri Giné (cantant), al costat de Nacho Pascual (guitarra), Xavi Vallverdú (teclats), Gorka Robert (bateria), Xavi Barrero (trompeta), Óscar Gómez (saxo) i David García (baix).
Uri Giner, cantante de Bongo Botrako amb el
llibret del nou CD desplegat
Decibelios – Vacaciones en el Prat 1986
Avui a Un Toc de Rock ens en anem de
vacances, pero ens anirem de vacances al Prat de Llobregat amb els avions per
el cel i el seu Delta i ens hi portaran els Decibelios que van ser una banda punk i skinhead creada a
Barcelona, l’any 1980 i dissolta deu anys després. Van gravar cinc àlbums i
diversos senzills. Però el disc que millor els va funcionar comercialment va
ser "Vacaciones en al Prat", editat l’any 1986 i del que us he extret
aquest tema que donava títol. En la primera edició d'aquest disc apareixia la cançó
"Estos macarrones aun no están hechos" que va ser qualificada de
còpia sense autorització de la famosa peça d'Antonio Machín "Angelitos negros", de manera que van
haver de destruir al voltant de 5.000 discos i pagar una multa de 250.000
pessetes. Posteriorment, en la segona edició del disc no s'incloïa la cançó.
També Decibelios van tenir
problemes en diversos concerts i es van produir aldarulls i caigudes de torres
de so o potser eran de llum, no ho recordo molt bé i també en un dels concerts
el tècnic va deixar anar l'anomenat "So rosa" el que va ocasionar un
tumult, això va provocar que l'Ajuntament
de Barcelona els hi prohibís actuar a la ciutat, però Decibelios, sense tallar-se ni un pel,
es van muntar un escenari mòbil a la caixa d'un camió, el van instal·lar a
l'avinguda de les 
Corts Catalanes a pocs metres de la comissaria de policia de
la plaça Espanya i dels locals on es tramitaven els passaports o DNI que
ara no ho tinc clar, però Decibelios es
van muntar un improvisat concert perquè els seus milers de seguidors puguesin
veure'ls a la Ciutat
Comtal. Això si, em comentaven Fray i
Manuel que el motor del camió va
estar sempre en marxa per si hi havia que fotre el camp i sortir per cames. Els
components originals de Decibelios eren
Fray (veu), Miguel (bateria), Xavi (guitarra), Macià (guitarra) i Manolo (baix), però quan va marxar Macià van seguir només els quatre
restants i van funcionar. És clar que es reforçaven amb altres músics, entre
ells Rock Rio (trombó), Javi (trompeta) i Boris (saxo) que tocava amb el grup Ultratruita, entre d'altres i això va
contribuir a donar-li un so més ska als temes de Decibelios. La foto, feta per Mario Prades, correspont a un concert de Decibelios al Camp de Mart de Tarragona.
Paco Valero – Niña de los ojos bonitos 1998
Conec a Paco Valero des de fa més de 20 anys i com
a representant li havia proporcionat algunes actuacions, però com a periodista
de Diari de Tarragona m'havia inflat d'escriure articles i entrevistes de Paco
Valero. Aquest reusenc d'origen andalús que es guanyava la vida dedicant-se a
la instal·lació de calefaccions i aire condicionat i al qual fa més de deu anys
que no he vist, és un gran aficionat a la música i armat amb la seva guitarra
sempre ha sabut oferir al públic el que aquest li demanava, bones cançons.
Moltes d'elles escrites per ell mateix i mantenint el rerefons de sud que
sempre l'ha caracteritzat. Jo vull recordar o explicar a aquells que no el
coneixeu que quan va començar se li comparava i molt, pel seu estil, amb El
Fary, però ell ha sabut enriquir-se musicalment al llarg dels anys fins a 
adquirir un estil propi i publicant quatre o cinc disc, gairebé tots ells
autofinançats per ell mateix, però comptant sempre amb bons músics, arranjadors
i productors. Aquest tema que us porto avui al programa es trobava en el seu CD
"Diferente" que es va publicar a través de Discos Mercurio l'any
1998. Aquesta cançó que escoltem ara va ser escrita pel propi Paco Valero i
Óscar Núñez que també va ser el productor i arranjador de l'àlbum, on va
comptar amb Pepe Ébano (percussió), Pablo García (guitarra flamenca), Óscar
Núñez (guitarra), Juan del Río (saxo) i als cors Cristina Jiménez i Sonia
Robledo. Per cert, en aquest CD hi ha diversos temes amb un rerefons musical
que barreja reggae i rumba, cosa que li vaig suggerir jo mateix i del que ell
va pendre bona nota.
Manzanita – Fuego en mi sangre 1983
Des del llarga
durada "Cuando la noche te envuelve" publicat l’any 1983, us porto
aquest tema que no sé perquè, però sempre ha tingut per a mi un encant
especial. Manzanita i jo ens vam
conèixa al Polvorí, un barri de
Barcelona al costat de la
Zona Franca, a Barcelona, quan encara estava negociant el seu
primer disc en solitari, ja que avui pocs recorden que va ser component del
grup Los Chorbos abans de grabar
per el seu compte. Manzanita i
jo ens vem retrobà a Reus, molts anys després, quan anava de promoció del nou
disc "En voz baja a las flores" i al vaix entrevistar per Diari de Tarragona. Vam dinar junts al
Celler del Raïm i després ens
vem fer la foto a la plaça Prim. Manzanita
ja havia superat els molts problemes que va tenir amb les drogues i també amb
la religió si bé ell mai va perdre 
la seva fe en el Veí del Sobreátic. José
Manuel Ortega Heredia, nevot de Manolo
Caracol, va néixer a Madrid el 7 de febrer de 1956 i va morir a Alhaurín
de la Torre un
6 de desembre de 2004. Va triomfar gràcies a la seva habilitat en realitzar
versions de temes clàssics del pop, donant-li el seu caire rumbero particular.
Una cosa que jo havia vist fer a finals dels anys seixanta a un amic meu,
argentí i també d'ètnia gitana que va arribar des del país germà i que era cosí
de Moncho, ell ens va presentar.
D’aquest no me'n recordo del seu nom i no és cap conya. Una cosa si recordo,
només prenia la guitarra quan estava bastant bolinga, era de la colla del
carrer Bassegoda.
Navajita Plateá – Frío sin tí
Amb Navajita Platea em va passar una cosa
curiosa. Era un grup que excepte la cançó "Noches de bohémia" no
m'havia interessat mai, la veritat és que a mi la música amb gust a sud no em
diu massa i ha de tenir molta qualitat instrumental per cridar la meva atenció.
“Noches de Bohémia” és possiblement la cançó més coneguda en la carrera del
duet Navajita Plateá
que es van crear a Jerez de la Frontera i estava inclosa en el CD "En
Família" que Navajita
Plateá van publicar l’any 2003 i en el que al meu parer s'incloïa
la millor cançó del duet, una peça titulada "Frio sin tí", però jo vaig
descobrir la cançó “Frío sin ti” de Navajita Platea en un CD recopilatori que va editar Virgin al 97 o
potser seria el 98 i on nomes hi havien tres o quatre peces nacionals, totes
les altres eran extrangeres i des del primer moment em va conquistar. Navajita Plateá segueixen sense acabar
de agradar-me, però aquest tema és un “peaso cansión” de aquest duet de Jerez
format per Ildefonso de los Reyes
(Jerez, 1969) i Francisco Carrasco Soto
(Jerez, 1976). Per tant i sonant a Un Toc de Rock, aquí teniu el que, al meu entendre és la millor
cançó en la carrera de Navajita Plateá.
El duet Navajita Plateá
Manolo Tena – Fuego en la piel 1992
Aquesta cançó
es trobava al LP "Sangre española", segon i possiblement el millor
disc del cantant, compositor i músic madrileny Manolo Tena, aquest veterà que va aconseguir superar els seus
problemes amb les drogues i també l'alcohol, estabilitzant la seva carrera. Manolo Tena va formar part inicialment
del grup Cucharada amb el qual
gravaria dos singles i el LP "El limpiabotas que quería ser torero"
l’any 1979, un títol que a mi sempre m’ha fet molta gracia, la veritat. Quan Cucharada es van desfer, Manolo Tena va crear una altra bona
banda de rock, el tercet Alarma!!!,
dos de les millors cançons d’Alarma!!!
van ser “Frío” i “Marylin” i 
s’els va arrivar a comparar amb els britànics
Police. Finalment va començar ja a l’any 1988 en solitari i amb una interessant
trajectòria. "Sangre española" va ser el seu segon disc i del que us
he extret aquesta cançó amb un ritme
entre rock y so caribeny, amb clares connotacions llatines que de fet es la
tónica del disc. Es va gravar als Estats Units l'any 1992 amb temes com
"Tocar madera", "Sangre española" o "Quiero beber y no
olvidar", sense oblidar aquest que ara sona a Un Toc de Rock. El disc va
tenir molt èxit i va vendre més de mig
milió de còpies. Manolo Tena
va néixa a Madrid el 21 de desembre de 1951 i acaba de cumplir els 61 anys
d’edad. Felicitats Manolo, a cumplir-ne molts més.
Joan Bibiloni Band – Papi are you OK? 1986
Quan Zebra es van desfer després de gravar
diversos single i un sol LP, Joan
Bibiloni es va unir al també guitarra Pepe Milán que havia estat component del grup de folk mallorquí Euterpe i van publicar el 1977 el LP
"Milán & Bibiloni". Després Joan Bibiloni començaria una bona carrera en solitari que el va
consagrar com l'extraordinari guitarrista que és. Per cert i només com a dada
anecdòtica perquè comprengueu la seva vàlua, quan Chick Corea venia de gira per Europa, sempre exigia que el
guitarra fos Joan Bibiloni. De 1981 a 1982 es va unir a la Kevin
Ayers Band.
Ha gravat amb el flautista nord-americà Ernie
Mansfield i el 1985 i 1986 forma duet al costat de Larry Coryel. L’any 1989 presentà el
seu disc "For a future smile" al Festival de Jazz de Montreux, a Suïssa. Com podeu comprovar, un
brillant currículum que us presento molt, molt resumit, d'un gran estilista de
la guitarra i una millor persona. És o era, al costat de Miguel Àngel, soci del segell
discogràfic Blau-DiscMedi. Joan
Bibiloni Febrer va néixer el 1952 a Manacor, d'on també eren el Grupo 15, amb 
els que va tocar un temps. Ha produït a molts intèrprets, entre ells Marina
Rossell i Antonio Vega.
Aquest tema, al meu parer un dels millors en la carrera en solitari de Joan Bibiloni, us ho extrec del LP
"Papi, are you OK" editat l’any 1986, un disc ple de funky i on
compta amb la col·laboració de la cantant de color Deborah Carter. Sempre he sentit admiració per aquest gran
guitarrista mallorquí, Joan Bibiloni.
També he pensat sempre que mai ha estat prou valorat i això que la seva obra
avala el que dic, però mai ha treballat per a multinacionals del disc, els seus
discos per tant no sonen a les emissores comercials de ràdio-fórmula i la seva
obra és coneguda només per aquells als que realment els agrada gaudir de la
bona música. Per cert, Joan és
un amic d'Un Toc de Rock agregat
al facebook aquest que ens
organitza la Montse Aliaga.
Tomeu Penya – Rock and Roll (els millors anys)
1990
Aquesta cançó
es una de les millors a la carrera del mallorquí Tomeu Penya i es recullia al LP “Els cors ferits” editat per
Blau-DiscMedi l’any 1990. La música es d’un cantautor de country nord-americà
que crec era Don Williams, però no hem feu cas ja que no estic segur, la lletra
es del mateix Tomeu Penya i
reflexa d’alguna manera la seva trajectoria musical, la seva historia des de
que va començar en el grup Els Mallorquins i pasan després a Harlem amb Joan
Bibiloni. El disc va està produït precisament per Joan Bibiloni. L’acompanyan en la gravació el grup Géminis que eren Simó (cors i veus), Xesc (batería), Joan (teclats) i Atanasi (baix), però va comptar amb
bones col·laboracions entre las que trobaven a Noel Quintana al piano, Miquel
Morell al saxo, Xisco Balaguer
al órgan, Jordi Mauri al saxo i
crec que uns quans més. Tomeu Penya
ha estat en 
moltes ocasions a casa meva i m'ha convidat moltes més a passar un
cap de setmana a la seva de Vilafranca de Bonayn, encara que mai m'ha estat
possible anar-hi. Ancara recordo una de les últimes vegades que Tomeu va menjar a casa meva uns
"fideus rossos", a més de la meva ex hi estaba el tio Ramón, en pau descanse. Van estar molt
de temps parlant els dos de gossos, intentant saber quina raça era el gos mallorquí
"Cap de Bestià". Tomeu Penya
estava preocupat, aquella tarda havia de gravar a TV3 un "Tres senyores i un senyor" i no estava massa
tranquil."No
se que em tenen preparat aquestes noies" em deia. El que li van
preparar va ser un cavall i li van fer muntar-lo. El seu nom complet és Bartomeu Nicolau Morlà, va néixa a
Vilafranca de Bonany l’any 1949. 
Joan Manuel Serrat – La primera 1973
Serrat sempre ha estat la meva debilitat musical i
la veritat és que tampoc he fet res per posar-hi remei, ja m'està bé així. Fa
molts anys que Serrat i jo ens coneixem, va ser arran de la publicació de
"El Sur también existe" amb poemes de Mario Benedetti, quan el vaig
fer una entrevista per Diari de Tarragona. Encara recordo, anys després, quan i
arran de complir els seus cinquanta anys vaig fer un article al Diari sobre la
seva història musical i felicitant-lo. Vaig rebre a casa un postalón que em va
remetre per correu postal, donant-me les gràcies per tot i dient-me que se sentia
ric per tenir bons amics. Per el meu arxiu encara corre el postalón. Aquesta
cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock es trobava en el disc "Per al meu
amic", 
editat per Edigsa l'any 1973 amb arranjaments i direcció musical
del mestre Antoni Ros Marbà que al meu entendre és un gran treball sense
desperdici i està ple de bones cançons i sobretot bones lletres com aquesta en
què Joan Manuel Serrat ens narra la primera experiència sexual d'un jove que
hagués preferit per això una verge que es deixés "portar amb
tendresa", però va haver de conformar-se amb una dona de la vida i pagant
aquella estona de "amor", però explica que el protagonista se sent
agraït perquè ella va ser sempre sincera en tot i per a ell va ser "La
primera... de segona mà". 
Paco Revuelta – La primera vez
Quan es van
posar de moda, en els 70, els cantants que entremesclaren cançó d'autor amb pop
i rock, un dels rellevants va ser Paco
Revuelta. Les seves cançons anaven carregades de sexe i la veu
esquinçada de aquest home nascut a Huelva, li donava un toc molt personal a les
seves composicions. Paco Revuelta
va ser un cantant, de fet podriem dir que cantautor, sorgit en els 70 que va
tenir el seus quince minuts de glòria. Entre els seus èxits d'aquella època
destaquen "Hueles a noche de amor”, “Esa mujer” i “Antes de ti no hubo antes",
al costat d'aquesta cançó que avui sona a Un Toc de Rock, en les sintonies de la xarxa d’emisores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de
Catalunya. Només recordo un LP seu que es va titular "Algunas de
mis canciones". Crec que el greu problema amb el que és va trovar Paco Revuelta i altres com Alberto Bourbon, és
que ell musicalment estaven entre dues aigües. La veu i les cançons de Paco
Revuelta no s’englobaven dins de l'estil pop estrictament comercial de l'època,
tampoc podien ser catalogades de rock i a més a més Paco Revuelta no anava de cantautor. Possiblement això va fer que
mai fos reconegut com el gran intèrpret i compositor que veritablement era. 
Luz Casal – 18 años 2007
Aquesta
preciosa cançó amb una temàtica políticament molt incorrecta, es trobava en
l'àlbum "Vida tòxica" que la cantant Luz Casal va publicar després d'haver superat el càncer.
Desgraciadament l'any 2010 vam saber que el càncer s'havia reproduït una altra
vegada i Luz Casal tornava a lluitar amb la seva greu malaltia. La veritat es
que Luz es tota una lluitadora i
estic segur que s’en sortira, aquest es el meu desitg. El tema d'aquesta cançó
tracta sobre les relacions entre un noi de 18 anys i una dona que, com diu en
la lletra, té "El doble de años que él", un tipus de relacions que casi
sempre acostumen a acabar com El Rosari de l'Aurora. Es clar que
quan es tracte de relacions dona amb noi més jove resulta curios i hasta fa
gracia, però quan es tracte d'un home amb una noia més jove la cosa
cambia, es 
parla del tema diners, etc. i jo no se bé per qué aquesta
diferenciació. María Luz Casal Paz
va néixer a Boimorto, la
Corunya, el 11 novembre, 1958 i malgrat el que es va estar
parlant durant molts anys, no tenia cap parentiu amb Tino Casal. Aquesta cançó s’ha tornat a incloure, regrabada de
nou, al disc que Luz Casal va
editar l’any passat i titulat "Un ramo de rosas", una mena de doble
recopilatori de grans èxits regravats la majoria d'ells i també va incloure
tres cançons noves, però el to de veu de Luz Casal ha canviat. Val a dir que la cançó es una versió, molts anys aban, ja
l'havie gravat la cantant italo-francesa Dalida.
Josep Thió – Entre el cor i el fons del mar 2006
L’àlbum “5000
Nits” és al meu parer un dels millors treballs de Josep Thió, aquest gran músic
català que va formar part de Sopa de
Cabra des de la seva creació l’any 1986. L’àlbum es va publicar el 2006 a través del segell
gironí Música Global i en la meva opinió es el millor disc de Josep Thió, un
guitarrista, cantant, productor i compositor que va va néixer a Barcelona l’any 1965. La veritat es que val a dir que Josep
Thió no té una carrera discogràfica en solitari excessivament abundant, però
els seus discos són tots molt dignes d'escoltar-se amb atenció i gaudir-los,
per això escoltem aquest tema per tancar Un Toc de Rock per avui i que es
trobava, co mus deia en el "5000 nits" i sona a les sintonies de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i també totes aquelles que emeten el programa.
La
dita per acabar avui Un Toc de Rock es del escriptor George Orwell
que va dir:
“En temps d’engany
universal, anar dien
la veritat es un acte revolucionari”
Acaba per avui Un Toc de Rock, però us deixaré amb
la bona companyia de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes
aquelles que emeten el programa. Per ara tanco la barraqueta i foto el camp.
Ens retrobarem el proper programa, a reveure.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario