Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç
per descarregar-s'els,
sempre situat a peu de pàgina
Avui començarem el programa a Tarragona escoltant a un grup que és una de les
fermes promeses musicals
actualment, però aquest
viatge per la música dels nostres records ens
portarà a Sevilla,
Madrid, València, Valladolid, les illes
Balears i altres
llocs, fins i tot a Itàlia i escoltarem
algunes cançons que
heu demanat i altres que us vaig prometre.
Un Toc de Rock
torna a connectar motors i comencem
la nostra singladura des de la xarxa d’emissores de la Federación de Mitjans
de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, per
tanto i sense més demora us diré alló de
Benvinguts a Un Toc de Rock
Bongo Botrako – Caminante 2010
Encara que Bongo Botrako
ja tenen
al carrer un nou disc
titulat "Revoltosa",
aquesta cançó us
l'he extret del
seu primer treball editat l’any 2010 i titulat
genèricament "Cada dia sale el sol", on mentan l’obra de
Machado, si bé i
amb anterioritat Bongo
Botrako ja havien
publicat una maqueta. La veritat és que
aquesta bona banda nascuda a Tarragona és
digne d'atenció, en
els pocs anys
que porten treballant és que no paren i s'han inflat de realitzar concerts,
tant en territori espanyol com a França.
El grup l'integren
Uri Giné (cantant),
al costat de Nacho Pascual (guitarra), Xavi
Vallverdú (teclats), Gorka Robert (bateria),
Xavi Barrero (trompeta), Óscar Gómez (saxo)
i David García
(baix). Curiosament a mi Uri em
recorda el fill d'una
amiga de la meva dona i meva
de Reus a la qual, la veritat, fa més
de deu anys que
no veiem ni
sabem res d'ella
des que ens
vam anar a viure primer
a Constantí i posteriorment a Tarragona, en aquella època havia
de ser un nen, però recordo amb afecte que
li encantava i hem demanava que jo li cantés "La cançó de l'indi apatxe", un tema ple de bon
humor que sonava
a les fires de
barri, però posats
en contacte amb ell a través del facebook
de la
Montse Aliaga, sembla ser que no tenen res a veure un
amb l'altre ja que aquell nen
era de Reus i
Uri Giné Castro
és de Tarragona. 
Jesús Cifuentes – Rock and Roll de las dos Españas
1995
El cantant i líder
de Celtes Cortos, el val·lisoletà Jesús Cifuentes va publicar l'any 1995 el seu primer àlbum en solitari titulat
"El caimán verde", amb
cançons i lletres
inspirades en l'illa de Cuba. Un contingut més
rocker que cèltic,
amb lleugeres connotacions
salseres. Al CD amb presentació
de cartó i doble caràtula, ens trobàvem
aquest tema que
us he seleccionat per escoltar al programa
d'avui i en el que el val·lisoletà Jesús Cifuentes ens parla de dues Espanyas
completament diferenciades por la cultura. En aquests àlbum i acompanyant a JesúsCifuentes (veu i guitarres), trobem
a Rafael Martín Azxona (bateria, caixó flamenc, percussió i cors), José Sendino (veu, guitarra elèctrica i
acústica) i Jesús Prieto (baix i guitarres). Compta
amb diverses col·laboracions, 
entre elles la de Fermín Muguruza. Jesús Hernández Cifuentes va néixa a Valladolid el
28 de juliol de 1966. L’any 2004
va sortir l'àlbum "Horitzons" amb el seu nou grup Cifu & La Calaña Sound, per tornar al 2006 a posar en marxa Celtas
Cortos, encara que crec que
només ell queda de la formació original. A la foto Jesús Cifuentes i els músics de la seva banda en aquesta gravació
A la foto veureu a Mario Prades amb Celtas Cortos i una
companya del Diari de Tarragona i la seva neboda
Tiziano Ferro – La diferencia entre tú y yo 2012
Uns amics des del correu electrònic em
van demanar que posés al programa aquest tema de l'últim treball discogràfic
de Tiziano Ferro i aquí està, encara que amb molt de retard, perquè negar l'evidència.
El cantant i compositor
italià Tiziano Ferro
va néixa a Latina, una ciutat prop de Roma, el 21 de febrer de 1980 i va debutar l'any 2001 amb el seu àlbum "Rosso relativo", tot i que ell portava dedicant-se a la
música des de 1997 i he de reconèixa que és
un els cantant
italians que més ha venut en els últims anys. El 6 octubre 2010 va explicar a la revista Vanity Fare
que era homosexual, cosa que també admet en
la seva autobiografia que es va editar pocs dies després. Aquest any, el
passat 25 de setembre, va publicar 
en castellà l'àlbum “El amor es una cosa simple”
que en italià havia
estat editat el
28 de novembre de 2011, encara
que va mantenir quatre temes en
italià i un en anglès, comptant amb
les col·laboracions de John Legend i
Malú. La veritat és
que Tiziano Ferro
ha realitzat col·laboracions amb un munt d'artistes
d'altres països com
les mexicanes Anahí
i Dulce María que
van ser components del grup
RBD, també ha
gravat amb Mary
J. Blidge, Kelly
Rowland, Amaia Montero
i altres artistes.
Va ser molt criticat
pels mitjans de
comunicació mexicans a causa
d'unes declaracions realitzades
a Mèxic i en què
afirmava que les dones d'aquell país no
només no eren agraciades
físicament sinó que
tenien "bigoti", cosa per la qual més tard
va demanar disculpes a les seves fans
dels pais dels mariachis. 
Solera-CRAG – Jovencita 2000
Solera eren quatre
grans músics: José Mari Guzmán,
juntament amb Rodrigo Garcia i
els germans José i Manuel Martín. La veritat és que van
estar poc temps en actiu i quan es van desfé Guzmán i Rodrigo s’en
van anar a CRAG (Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán) que
va ser el primer supergrup de l’historia del pop espanyol i José Marí Guzmán més tard crearia Cadillac. En el seu moment a Solera no se'ls va donar la
importància ni el reconeixement que mereixien per la seva qualitat i bones
lletres, però amb el temps se'ls ha anat reivindicant i avui en dia s’els
cataloga com un dels grans grups dels anys setanta. Solera van gravar un sol álbum i van ser produïts per Rafael Trabuchelli que ja havía
treballat, entre altres, per Los
Ángeles, Miguel Ríos, Los Módulos o Los Gritos i es el pare de l'anomenat "So Torrelaguna"
pel carrer de Madrid on hi havian els estudis de Hispavox. L'unic LP del grup,
publicat per Hispavox l’any 1973, es va
titular “Solera”, publicat el 9 d’avril. El disc va ser reeditat en versió CD
per EMI l'any 2000, incloent aquesta cançó que escoltem ara a Un Toc de Rock i
es va vendre la moto de que era una peça inèdita. "Jovencita" va ser
una composició de 
Rodrigo García,
però després es va saber per declaracions del mateix Rodrigo que no era una gravació de Solera, la casa de discos va fotre la pota, es tractava d'un tema
rebutjat de la seva època amb CRAG,
no amb Solera, concretament de
les sessions del LP “Señora Azul” de 1974 i va ser inclosa en el disc
recopilatori de Solera per error de la discogràfica. Jo ja us ho he dit en
diverses ocasions, en massas ocaisons, les discogràfiques quan no foten
la pota, és perquè l'estan canviant de lloc. Després de la dissolució de Solera, Rodrigo i Guzmán van formar Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán CRAG i els germans Martín es van incorporar a Nuevos Horitzontes. Per cert, las cançons
més populars de Solera van estar
"Calles del viejo París" i “Linda Prima”, una de les seves millors
composions i en la que ens expliquen les relacions incestuoses entre cosí i
cosina. 
Ismael Serrano – Tierna y dulce historia de amor
1998
La lletra
d'aquesta cançó d'Ismael Serrano,
m'ha impactat escoltar-la de nou i és que Ismael Serrano ens narra
la història d'un polític que s'enrotlla amb una xiqueta de quinze anys que
ancara va amb l’uniforme del colegi i es clar, el bon home comença a tenir
merders per un tub. Des de la ruptura del seu matrimoni i el posterior
abandonament de la seva dona que s'enporta tot el que pot i el deixa en calces,
com acostuma a passar en el cas de moltes separacions, fins al seu propi partit
que el fot afora de la seu, cosa que la veritat, no acostuma a passar massa
quan es parla d’escandols i polítics. Fins i tot la nova "sogra" li envia uns matons perquè
li arreglin la cara una miqueta. La canço d'Ismael Serrano es 
trobava inclosa a l'àlbum "La Memòria de los
peces", el seu segon disc que es va publicar l’any 1998 i va ser Disc de Platí, però també va aparèixa
en un recopilatori de cançons d'artistes variats titulat "Memorias del
corazón", publicat per Horus ja l’any 2001. Al març de 2004 Ismael Serrano es va veure obligat a
suspendre un concert a Barcelona a causa dels atemptats ocorreguts a Madrid,
que li van tocar molt de prop en ocórrer al seu barri, Vallecas. L'endemà es va
publicar en alguns diaris espanyols una carta al director en què Ismael expressava el seu dolor davant
tal atrocitat. Aquest succés el va portar a compondre un nou tema
"Fragilidad" que es va editar a "Naves ardiendo más allá de
Orión", el seu cinquè álbum i a partir del quan va tornar a les seves
arrels més de cantautor. Ismael Serrano,
aquest trobador, com diria el amic Manolo Rivera amb el que fem el programa
Troba – Dors, va néixa a Madrid el 9 de març de 1974 i era fill del
poeta Rodolfo Serrano.
Lejos de Allí – En la parada
Aquesta cançó del grup
sevillà Lejos de Allí us la vaig prometre
ja fa uns quants programes i
ha arribat el moment
de complir el promès i posar-la. La lletra
em va agradar des de la primera vegada que la vaig
escoltar i tot i que pot ser
titllada de cançó per adolescents, els
problemes d'aquesta parelleta per poder
gaudir d'intimitat i estimar-se no són solament quelcom
anherente a la joventut. Jo recordo una vegada,
a Barcelona, buscant desesperadament un hotel i no trobar cap habitació disponible, era un dissabte a la nit i
havia futbol, jugava
el Barça i l'Atlètic
de Madrid, els hotels
estaven plens i
aquells que disposaven
d'habitacions lliures demanaven documentació i
la noia que estava amb mi tenia poc
més de 18 anys,
en aquelles èpoques l'edat en què deixaves
de ser menor era
als 21. Finalment vam haver de aparcar el cotxe en un pàrquing
a l'aire lliure i
quedar-nos allà, arriscant-nos
a ser sorpresos. Els protagonistes d'aquesta
cançó, com no disposen
ni tan sols de
cotxe i al cinema l'acomodador vigila amb
la seva llanterna, finalment
busquen la intimitat en una parada d'autobús, la qual cosa encara és
més bèstia. Aquesta 
peça es trovaba al
seu primer disc amb el nom del grup per títol, editat l’any 1989. Lejos de Allí
van ser un grup andalús amb bons instrumentistes,
cançons alegres i
lletres interessants, composades per ells mateixos que reflectien
problemes i situacions
típicament anherentes a la joventut, el que va fer que arribessin al públic
immediatament. És clar que els van forçar
a mantenir la seva línia per tal de seguir sonant
a les emissores
de ràdio-fórmula i
això a la llarga va
significar canvis i finalment Lejos de Allí es van desfer. Eren sevillans i
van publicar tres discos,
l'últim l'any 1993. Lejos de Allí es centrava al voltant de Iván García-Pelayo i Mané Larregla, si bé durant un temps van ser
tres. "Te siento ausente" va ser el seu segon disc
i es va editar l'any 1993. Encara traurien un tercer "Canciones" i finalment van dir adéu.
Mané Larregla es
dedica als arranjaments musicals i va ser
l'impulsor del "Homenaje a Jesús
de la Rosa"
de Triana i és
guitarrista de Distrito
14. 
Maderita – Talismán 2009
Un dels
cantautors més carismàtics sorgits de les terres valencianes és Julio Bustamante, nascut a València l’any
1951 i que durant un quan temps va formar duet amb Remigi Palmero, fen-se dir Palmero y Bustamante. El duet van gravar
un disc o dos que ara la veritat és que no ho tinc massa clar quans van ser. Curiosament tot i que Julio Bustamante es molt conegut i valorat a les seves Terres Valencianes, es prácticamenet un desconegut a la resta de l'estat. Maderita és un projecte format per Julio
Bustamante amb el que torna a les seves arrels folk-pop, al costat de
components del grup Ciudadano
que també militen a Tortel i han
treballat com a músics d'acompanyament de Alondra Bentley i Josh
Rouse. En "Vivir para creer", un dels dos discos publicats per
Maderita fins ara, almenys que
jo sàpiga, s'uneixen la veterania de Julio
Bustamante i la joventut de Xema
Fuertes, Jorge Pérez i Cayo Bellveser. Aixó si, com podreu
comprovar per les fotos, ells el que volen es sentirse comfortables i a
gust, passant de elegancies prefabricades.
Maderita, el gust per lo sencill
Joan Bibiloni Band – Nits de la Sultana 1986
en solitari de Joan Bibiloni, us ho extrec del LP
"Papi, are you OK" editat l’any 1986, un disc ple de funky i on
compta amb la Joan Bibiloni
Band que eren gent de la talla de la cantant de color Deborah Carter. Sempre he sentit admiració per aquest gran
guitarrista mallorquí, Joan Bibiloni.
També he pensat sempre que mai ha estat prou valorat i això que la seva carrera
avala el que dic, però mai ha treballat per a multinacionals del disc, els seus
discos per tant no sonen a les emissores comercials de ràdio-fórmula i la seva
obra és coneguda només per aquells als que realment els agrada gaudir de la
bona música. Per cert, Joan és
un amic d'Un Toc de Rock agregat
al facebook aquest que ens
organitza la Montse Aliaga amb
tot l'amor del món i que jo li agraeixo i molt, encara que no li digui mai.
¡Com sóc de descastat!
Joan Isaac i Moncho – On és la gent? 2004
L'any 2004 i per
celebrar els seus cinquanta anys,
el cantautor Joan Isaac va treure un
àlbum publicat a través del segell barceloní DiscMedi titulat "Només
han passat cinquanta
anys" que es
va gravar en directe al Teatre
Nacional de Catalunya, comptant amb col·laboracions
de luxe, entre elles
Maria del Mar Bonet,
Manel Camp, Mone, Jordi Vilaprinyó, Roberto
Vecchioni i Mauro
Pagani, sense oblidar
el Rei del Bolero, Moncho i altres que no recordo ara. 
En aquest disc també es va
incloure un homenatge a un dels
grans cantautors italians
Paolo Conte, del
qual Joan Isaac va gravar la cançó "Azzurro"
i encara que a molts pugui sonarles a
Adriano Celentano que la va portar a l'èxit en els seixanta, va ser composada per Paolo Conte. Amb Joan Isaac en aquesta
cançó que sona ara
a Un Toc de Rock, trobem a Moncho, de
veritable nom Ramon Calabuch Batista i que
va néixa al barri de Gràcia,
el 26 de juliol de 1940, cantat junts aquest
tema en què recorden les coses que van
passar en els setanta sis i
els somnis que
mai van arribar a complir-se, en ser truncats per
la crua realitat. També i
col·labora Manel Camp i Mone que a part d’actriu també es una gran cantant i va militar en
Los Gatos Negros. Joan Vilaplana i
Comín, nom real
de Joan Isaac, va
néixa a Esplugues de Llobregat
el 17 de setembre de 1953 i en aquest tema ens
recorda també les
festes majors de
la seva ciutat natal on els seus pares ballaven
abraçats escoltant a Moncho.
En aquest disc també es va
incloure un homenatge a un dels
grans cantautors italians
Paolo Conte, del
qual Joan Isaac va gravar la cançó "Azzurro"
i encara que a molts pugui sonarles a
Adriano Celentano que la va portar a l'èxit en els seixanta, va ser composada per Paolo Conte. Amb Joan Isaac en aquesta
cançó que sona ara
a Un Toc de Rock, trobem a Moncho, de
veritable nom Ramon Calabuch Batista i que
va néixa al barri de Gràcia,
el 26 de juliol de 1940, cantat junts aquest
tema en què recorden les coses que van
passar en els setanta sis i
els somnis que
mai van arribar a complir-se, en ser truncats per
la crua realitat. També i
col·labora Manel Camp i Mone que a part d’actriu també es una gran cantant i va militar en
Los Gatos Negros. Joan Vilaplana i
Comín, nom real
de Joan Isaac, va
néixa a Esplugues de Llobregat
el 17 de setembre de 1953 i en aquest tema ens
recorda també les
festes majors de
la seva ciutat natal on els seus pares ballaven
abraçats escoltant a Moncho.
Mario Prades amb Moncho a un sopar solidari amb l'Illa de Cuba.
A l'esquerra de Mario: Ángel Juarez, el Gobernador Civil de
Tarragona i el Consul de Cuba
Ana Belén y Lucio Dalla – Caruso 1997
“Caruso” és una cançó escrita
per Lucio Dalla l'any 1986 dedicada al gran tenor Enrico Caruso
i que va incloure a la banda sonora de la
sèrie "Mama Lucia"
que va protagonitzar Sophia Loren, encara que la
interpretava el gran tenor Luciano Pavarotti i
es va editar a Espanya l'any 1988. Ana
Belén la va gravar l’any 1997
en el seu àlbum "Mírame"
cantant a duet amb el seu autor, el cantant Lucio Dalla que va
morir el passat 1 de març i
aquesta és la
versió que ara us porto a Un Toc de Rock. En aquest
àlbum Ana Belén
va incloure diverses col·laboracions, entre elles trobàvem temes amb
Antonio Carmona de Ketama,
Antonio Banderas, Chico Buarque, Fito Páez
i Chavela Vargas.
El respecte d'aquest
disc, en els
títols de crèdit Ana
va manifestar "Crec
que mai havia
trigat tant a
gravar un disc... per descomptat el resultat no hagués estat el mateix
sense ells". Arran de la mort de
Lucio Dalla, Ana va lamentar-se per no haver inclòs cap
cançó seva en el seu últim treball discogràfic 
Ana Belén i Lucio Dalla junts cantant aquesta cançó
Lone Star – Las campanas de la Catedral 1971
Ara al
programa d’avui d’Un Toc de Rock escoltarem una llarga i magnífica balada a
càrrec dels barcelonins Lone Star,
la banda liderada pel cantant i pianista Pere Gener. Era la cara B d’un single amb “Soñar” a l’altre cara i
que es va publicar mitjansan el Segell EMI l’any 1971. Crec que ja us ho he dit
en altres ocasions, però Lone Star
son l'únic conjunt de l’Estat espanyol que ha actuat en un portaavions
nord-americà, el JFK, el Nadal
de l’any 1970. La veritat és que si, ja us ho he dit moltes vegades. La
marineria i oficialitat del vaixell de guerra americà, més de sis mil persones,
s’esperava un grup de folklore espanyol, cobla, rumba, coses així i es van
trobar amb una tota una lliçó de R & B i en anglès, idioma que Pere domina ja que va estar vivint i
tocant a Anglaterra abans de crear Lone
Star. Us incloem en el blog un
retall de premsa donant fe del que us explico i que he extret de la pàgina web
de Lone Star. Per cert, us
explicaré una anécdota, 
.jpg)
Vargas Blues Band – Blues Latino 1994
Tancarem el programa d’avui d’Un Toc de Rock
amb Javier Vargas, nascut a Madrid l’any 1958, és un
dels grans guitarristes del rock i blues espanyol. Va viure a l'Argentina i
després d'estar tocant amb grups nord-americans als Estats Units, es va venir a
Espanya, va tocar a la banda de Miguel
Ríos i va acompanyar a altres artistes. Javier Vargas ha creat diversos
grups, entre ells jo destacaria a RH+,
però la seva consolidació i reconeixement va arribar quan va posar en marxa la Vargas Blues Band, amb qui ha gravat un munt d’àlbums d'estudi i tres en
directe. Aquest tema que escoltem ara a Un
Toc de Rock és una composició instrumental del propi Javier Vargas i el cantant Jeff Espinoza que inclus van gravar
els germans Carlos i Jorge Santana en el seu àlbum
"Santana Brothers". "Blues Latino" donava títol a un CD de la Vargas Blues Band que es va publicar l’any 1994, un àlbum en què va comptar
amb la col·laboració de Chris Rea,
Junior Wells (a la foto amb Javier Vargas), Flaco Jiménez, 
Agustín Carbonell "Bola",
Miguel Morell, Nako Goñi, Ramón Arroyo, Shellah
Cuffy, Elena Figueroa i Andrés Calamaro. En aquest CD la Vargas Blues Band l'integren Javier
Vargas (guitarres), Jeff
Espinoza (cantant), Miguel Ángel
Collado (teclats), Pedro Barceló
(bateria), Alfonso Pérez (piano,
òrgan i cordes), Juan Carlos Mendoza
(baix) i Gino Pavone
(percussió). Es va gravar en els estudis
Trak de Madrid a la tardor de 1993 i la producció va estar a càrrec del
propi Javier Vargas. El juliol
de 1996 Javier Vargas toca al
costat de Carlos Santana a
París, en un memorable concert. Va tornar a actuar amb Santana l’any 1998
a París i Madrid, a més de participar en la gira
espanyola del premiat disc "Supernatural" de Santana, l'any 2000, en els concerts de Madrid, Barcelona i
Saragossa.
Avui acabaré amb una
frase del poeta i dramaturg francès Paul
Géraldy (París, 6 de març de 1885 - Neuilly-sur-Seine
10 de març de 1983) que va dir referint a l'amor i
els comiats:
"El més difícil no és el primer petó
sinó l'últim”
Ara toco el dos i tanco per avui Un Toc de Rock
baixo la barraqueta i us deixo amb bona companyia, la de la xarxa de emissores
de la Federació de Mitjans de Comunicació
Locals de Catalunya i també totes aquelles que emeten el programa. Porteu-se
bé i no feu res que jo no faria.
Apa! Ens veiem pel
món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario