Un Toc de Rock programa 18-12-2012

Nota del Productor, realitzador i director:

Tots els programes exposats en  aquest blog,

Disposen  d'un  enllaç  per descarregar-s'els,

sempre situat a peu de pàgina

La nostra aeronau musical va a alçar avui el seu vol des de terra francesa, més enllà dels Pirineus, però passarà per Anglaterra, Noruega, vindrà a Espanya, anirá a Puerto Rico i acabarà el seu viatge en ales de la música als Estats Units, passant gairebé fregant el Mèxic Lindo. Escoltarem el pop ple de connotacions i percussions llatines que ens portarà Carlos Santana i altres grups, molts d'ells pràcticament oblidats a Espanya. També el R & B serà present avui a Un Toc de Rock que us arriba des de la xarxa d’emissores de la Federación de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa, o des de el blog en el que teniu un enllaç per descarregar-s’el i escoltar-lo quan us vingui de gust. Per tant vaig a començar dien alló de sempre

Benvinguts a Un Toc de Rock

Pierre Groscolas – Jumbo 1971

Recordo amb afecte un amic de la colla del carrer Bassegoda a Barcelona, que es deia Justo. Ell i la seva família acabaven de tornar de França on el seu pare va emigrar per poder treballar, em va regalar aquest single de Pierre Groscolas i vaig descobrir a un gran cantant que mai va publicar discos aquí al país. Ara ho compartiré amb vosaltres. Al un dels sopars que vem fer els de la colla, tot han práctiament els seixanta anys cumplits, vaig asabentarme que Justo era mort, ho sento i molt, era un bon company i junts haviem fet algunes de sonades. Pierre Groscolas va néixa a Lourmel, Algèria, el 29 d'octubre de 1946, però va créixa a Toulouse. Té una brillant carrera com a cantant, però encara més com a compositor. Aquest va ser el seu primer single, el seu debut i es va publicar l'any 1971 amb "Fille du vent" a la cara A, peró jo os porto "Jumbo" que és trovaba a l'altra cara. Aquest tema jo l'havia punxat en discoteques mòbils, sobre tot a festes organitzades als Campings i en el moment en que la cançó de Pierre Groscolas sonava, els francesos es llançaven a la pista. Os vaig dir en un programa de la passada temporada que la punxariem i ja es hora de fero. Jo crec que  a la discogràfica és van equivocar al possar-la a la cara B ja que per la seva época “Jumbo” era molt més apropiada per ser la cançó estrella del single. Pierre Groscolas és l'autor de l'òpera rock "Hamlet" de Johnny Hallyday, de 1976.

Rose Laurens – Quand tu pars 1986

De l'àlbum recopilatori "Rose Laurens" que es va publicar l'any 1986 us he preparat ara aquest tema per compartir amb tots vosaltres. La cantant francesa Rose Laurens es diu en realitat Rose Podwojny i va néixa el 4 de març de 1953. La cantant francesa va començar a realitzar actuacions l'any 1971 formant part d'un grup de rock progressiu i havia publicat diversos single anomenant-se artísticament Rose Merryl i també va formar part de l'elenc de l'obra "Els Miserables", l'any 1980. Rose Laurens va debutar discogràficament l'any 1979 i va obtenir el seu primer èxit el 1982 amb el single "Àfrica" que va arribar als primers llocs en moltes llistes europees, sent número quatre a França. La veritat és que la música de Rose Laurens sempre va estar fregant el so dance, però no va acabar de deixar el poppi, la qual cosa l'ha donat un estil molt personal i per això sona ara a Un Toc de Rock. Aquest tema que escoltem ara s'havia publicat en single l'any 1985 i era una composició de Francis Cabrel, el single va aconseguir el lloc 41 en el veí país. El seu últim àlbum titulat "L'ombre d'un Géant" i del qual es va extreure el single "Pour aimer plus fort", es va publicar l'any 2001.

Alizée – Moi... Lolita 2001

Seguim a França. El nom complet d’aquesta jove cantant francesa és Alizée Jacotey i va néixa el 21 d'agost de 1984 a Ajaccio, Còrsega. Va ser descoberta per la polèmica i a vegades escandalosa Mylène Farmer i sota la seva tutela Alizée va treure els seus dos primer discos. El primer àlbum que Alizee va publicar es va titular "Gourmandises" i arrivà a Disc de Platí als tres mesos del seu llançament, l’any 2001. D'ell es va extreure el gran hit d'aquesta aparentment ingènua Lolita francesa, "Moi... Lolita" que va ser número 1 en les llistes de vendes a Europa i Àsia i que també es va editar en versió maxi-single amb el ritme una mica més acelerat, és la versió que us he portat avui a Un Toc de Rock. Per cert que en els seus inicis Alizee va explotar i molt la seva propia imatge de “Lolita” i en molta ingenuitat mostraba tot el que ella tenia de sexy i a cada concert Alizee es preocupaba d’ensenyar be el culet, com podreu comprovar a les fotos que os he pengat del blog. La veritat es que fen un recorregut per els seus reportatges fotografics, un s’ha dona de que la nena no es talla ni un pel a l’hora d’ensenyar el que li ha donan la mere natura amb l’ajut dels seus pares, es clar. Avui el blog s'escalfa.

Alizée, una xicota que no es talla ni un pel

El Chicano – Cantalope Island

El seu veritable nom és Carlos Omar Cotto Cruz, nascut el 13 de febrer de 1980 a Caguas, Puerto Rico, però sel coneix, tant a ell com a la seva banda, com El Chicano i també El Ilegal. Va ser el primer grup d'origen llatí que va actuar en el famós Teathre Apollo de Harlem, Nova York. El seu primer èxit va ser una versió del tema de Gerard Wilson "Viva Tirado" que es va mantenir 13 setmanes en les llistes americanes i els va portar a realitzar una gira per els  Estats Units. Aquesta cançó que avui os he portat es trovaba en el LP titulat “Viva Tirado” i ja en els anys noranta, el grup US3 va fer una gran versió que es va incloure a la banda sonora del film “Super Mario Bros”. Inicialment El Chicano l'integraven a part de Carlos Omar, Bobby Espinosa, Freddie Sánchez, Mickey Lespron Baeza i Juan Andrés De Lluna. Pel grup han passat molts més músics, entre ells Arvizu, Rudy Regalado, Max Garduño, Danny Lamont, Brian Magness, Jerry Salazar, Joe Pereria i Sales. Per cert dos dels components del grup van morir el 2010: L'organista i cofundador Bobby Espinosa el 27 de febrer, mentre que el 4 d'agost va morir Rudy Regalado que portava 12 anys amb el grup.

Barrabas –Woman 1971

Ara escoltarem una gran banda, son els espanyols Barrabas, un dels grans grups nacionals que van ser poc valorades al país, malgrat la seva gran qualitat i la seva longeva vida professional. Aquesta cançó estaba inclòsa en el seu primer álbum, amb la producció de Fernando Arbex que havia estat el creador de la banda quan es van desfer els Brincos, sumant músics de Alacrán i altres professionals de la música espanyola. Van començar l’any 1971 i encara segueixen en actiu. Barrabás van ser uns avançats al seu temps, interpretaven els seus temes en anglès i fusionaven rock amb funky i percusions llatines, en la línia de Osibisa, Santana, El Chicano, Titanic, Mandrill i durant una temporada els britànics Climax Blues Band. Un dels seus majors èxits, va ser "Woman", que escoltem ara i va arribar a col·locar-se en les llistes d'èxits d'Amèrica del Nord, Europa i Amèrica Llatina, arribant a número 1 al Canadà. Fernando Arbex només va tocar la bateria en la gravació del primer disc "Barrabas Música caliente", però mai va tocar en directe amb el grup Barrabàs, sent el bateria titular des dels seus començaments, José María Moll que posteriorment es convertiria en el seu líder i és l'únic músic que ha tocat en les seves tres etapes. En aquest enregistrament el cantant va ser Iñaky Egaña que havia militat a Los Buenos i actualment en Los Mitos. Va ser substituït per José Luis Tejada, encara que Iñaky va tornar l’any 1983. En aquest primer disc "Barrabas / Música caliente", editat per RCA, també es trobava "Wild safari", un altre èxit internacional que els hi va obrir el mercat francès. En el seu segon disc "Deja suelto a Barrabas" trobàvem la cançó "Hi-jack" que va ser versionat per Herbie Mann i en la versió original per els Barrabas va arribar a número 1 del Billboard, en les llistes de música negra.

Titanic – Sultana 1971

Titanic van ser una banda sorgida a Noruega i que l’any 1971 van col.locar aquest tema en el cinquè lloc de les llistes del Billboard. Aquesta peça instrumental va ser titulada “Sultana” i es trobava en l'àlbum "Sea Wolf", el seu segon llarga durada de Titanic. El grup Titanic l'integraven en els seus inicis Kenny Aas, Kjell Asperud, John Lorck, Janny Løseth, el cantant i líder Roy Robinson i durant un temps també John Williamson. Van funcionar de 1969 a 1979, si bé a Espanya aquest va ser l'únic tema que va funcionar. L’any 2006 Janny Loseth assumeix el paper de cantant i torna a posar en marxa el grup amb músics nous. En 2009, Titanic van gravar el CD "Ashes and Diamonds", l’últim treball fins el moment. “Sultana” es va publicar en single aquí al pais mitjançant el segell C.B.S i la cançó va ser una composició de tot el grup, amb “Sing fool sing” a l’altre cara.

El grup noruec Titanic

Osibisa – Beautilful Seven

Osibisa van ser una banda  creada  a Londres el 1969 per quatre músics africans i tres caribenys que va aconseguir la seva major popularitat a principis dels anys 70, sent un dels primers grups africans coneguts a nivell mundial. La banda la integraven els músics de Ghana: Teddy Osei (saxo), Sol Amarfio (bateria)) i Mac Tontoh (trompeta), a més a  més Spartacus R. (baix) que era de l'illa de Granada, Robert Bailey (teclats) que era de Trinitat Tobago, Wendell Richardson (guitarra) que era de Antigua i el nigerià Lasisi Amao (percussions i saxo). Altres músics que van passar per Osibisa van ser Darko Adams Potato (mort l’any 1995) i Kiki Djan (mort l’any 2004), ambdós de Ghana. Aquest tema us ho he extret d'un doble CD de "Grans èxits" editat a finals dels 90 i titolat "Sunshine day", però inicialment crec que es trobava en un dels seus primers discos, el "Heads" de 1972, el seu tercer LP i que va arribar al lloc 125 del Billboard. A mi de Osibisa sempre m'ha cridat l'atenció les seves cuidades caràtules on sempre es veu la seva arrel africana i el elefante volador que era la seva senyal d’identitat, al blog us poso algunes perquè les gaudiu, són veritables obres d'art. La portada del disc on es trovaba aquesta cançó originalment es la tercera i l'album recopilatori al que donaba títol es el quart.

Santana – Canela 2012

Santana ha sigut el veritable creador de la fussió rock, blues i els sóns i percussions caribenyas, si més no es l'home que ha sabut difondre l'estil a reu de tot el mon. Extraordinari guitarrista sempre ha sabut veure el que te al seu voltant i mai li ha fet fastics a una bona cançó, de fet els seus grans èxits pràcticament sempre han sigut peçes escrites per altres, una d'ells "Blues latino" que va gravar com Santana Brothers, era del espanyol Javier Vargas. Aquest any 2012 que s'acava Carlos Santana ha publicat un nou disc amb temas també nous i entre ells es troba aquesta extraordinaria balada molt en el seu estil habitual de canços com "Samba pa tí", "Europa" o "Moonflower", on la guitarra semble que ens esté cantant i Carlos Santana la fa lluïr plena de força. El nou àlbum és titula “Shape Shifter” i es va publicar el passat 14 de mayo, és si no hem fallan les comptes, el disc 36 de Santana grabat al estudi. “Canela” que escoltem ara, era en aquest cas, una composició de Carlos i Salvador Santana que es el seu fill, al que va dedicar quan va nèixa, un altre peça histórica de la seva carrera "Sebastian". En el disc editat aquest anys també trobem a part de Carlos Santana (guitarra), a Salvador Santana (teclats), Andy Vargas i Tony Lindsay com a cantants, Chester Thompson (teclats), Dennis Chambers (bateria), Benny Rietveld (baix), Raul Rekow (congas) i Karl Perazzo (percusió).

Santi Picó – Wings of a bird 1992

Al programa d’avui de Un Toc de Rock escoltarem ara a Santi Picó que és un dels grans guitarristes de tots els temps i és català, per variar. Va néixa a Barcelona l’any 1946. Santi Picó té una àmplia experiència musical tant com a guitarra, compositor i productor, havent estat component dels Kroner's de Tony Ronald, però abans ho va ser de The Walkers i Los Bongos. Valorat músic de sessió, ha acompanyat en enregistraments i gires a Los Mustang, Neuronium, el grup de Michel Huygen que tenia o té el seu propi estudi al carrer Tenor Masini de Sants, Los Diablos, The Supremes, Santabárbara, Los Bravos, Los Sírex, Lorenzo Santamaría, Los Salvajes, Jeannette, Frank Mercader, Micky, Peret, etc. "La llave de plata" va ser el  títol del seu primer disc en solitari que va ser publicat l’any 1979. La cançó que escoltem donava títol a un CD publicat l'any 1992 i en el qual col·laboren Cristina Poch i Manel Rabinad. També va crear la Santi Picó Blues Band. Santi Picó va ser un dels fundadors de Guitarres Mestizas, un projecte amb diversos grans guitarres catalans que van gravar dos discos versionant temes estàndards amb un nexe comú, les guitarres. El 2009 es va unir a Adrià Grandia que toca la viola de roda i van gravar un disc. L'última vegada que el vaig veure actuan en directe va ser a Constantí, acompanyant a Los Bravos, fa tres o quatre anys, vam estar sopant tots junts.

NRBQ – A little bit of bad 1994

A finals dels anys seixanta el grup New Rhythm and Blues Quartet, coneguts simplement com NRBQ, van realitzar una de les millors versions existens del “C'mon everybody” de Eddie Cochran i que aquí al país es va publicar en single l’any 1969, de fet es l’únic single que va sonar a Espanya d’aquest bon grup americà de R & B. Es va incloure en el seu primer LP titulat com el grup "NRBQ", de l'any 1969. La vam escoltar la passada temporada i ara arriva el moment de tornar a escoltar als NRBQ. La cançó que sona avui es va incloure al seu álbum “Message for the Mess Age” que es va publicar ja a l’any 1994. De fet el grup NRBQ te una discografia que tira d’esquena, tenen gravats fins el moment 30 álbums, es clar que aquí al país avui en dia ni s’els recorda. La banda es va crear l’any 1967 i inicialment estava integrada pel pianista Terry Adams, al baix Joey Spampinato, el guitarrista Al Anderson i Tom Ardolino a la bateria. Tot i que segueixen en actiu i gravant discos, amb una discografia voluminosa que impressiona per la quantitat de discos gravats, de la formació original només queda Terry Adams. El grup NRBQ va realitzar una gran versió del tema de la sèrie Los Simpson, encara que no consta oficialment com a cançó de la sèrie de televisió. Un dia d'aquests us la posaré. Els NRBQ van celebrar el seu 35 aniversari amb un concert celebrat al Calvin Theater de Northampton, Massachusetts.

The Blazers – Yeah, yeah, yeah! 1994

Son una banda nord-americana pràcticament desconeguda aquí al país, tot i que l'any 1994 The Blazers van editar a Espanya aquest CD que va passar desapercebut, malgrat la seva gran qualitat. En aquest àlbum barregaven cançóns en castellà plenes d’aire tropical, amb peças que tenien molt rock and roll. La veritat es que The Blazers son un bon grup de tex-mex, liderats per Manuel González a qui es coneix com "Manny" (cantant, baix, harmònica, percussió i guitarres) i que es un home d'immensa envergadura que actualment té el seu propi grup The Big Manny Band. The Blazers eren un grup que es van englobar dins del Tex-Mex i de fet en l'àlbum "Short Fuse" que s'obre amb el tema que estem escoltant ara per obrir Un Toc de Rock, hi havia cançons plenes de càrrega salsera com "Tiburón, tiburón", "El año viejo" que en el CD han escrit amb N o "Mi última Parranda". En total The Blazers van gravar tres o quatre discos. Al costat de Manny trobàvem en aquest enregistrament produïd per César Rosas de Los Lobos, a Ruben Guadarrama, Lee Stuart i Ruben C. Gonzalez i col.laboren Cesar Rosas, Víctor Bisetti i Rudy Rosas. El tema que sona ara a Un Toc de Rock estava composat per Manny i Ruben Guadarrama.

The Blazer una bona banda pràcticament desconeguda aquí al pais

Booker T & The MG’s – Soul Limbo 1967

Tancarem el programa d’avui amb Booker T & The MG 's que van ser la banda estable del segell nord-americà Stax Records. Ells van acompanyar els artistes del segell en els enregistraments i també ho van fer en moltes de les seves gires. Van ser habituals acompanyants de Otis Redding que també comptava amb The Bar-Keys, però així mateix van acompanyar a Sam & Dave, Aretha Franklin, Rufus Thomas, Carla Thomas, Wilson Picket, etc. però Booker T & The MG 's tenen una bona carrera pel seu compte que van iniciar l'any 1962 i un últim disc publicat l’any 1994, amb àlbums i singles molt interessants com "Time is tight" que a Espanya vam conèixa com "El temps vola", però els seus hits més destacables a part del que ja us he esmentat van ser "Green Onions", "Melting Pot" i aquest que escoltem ara "Soul Limbo" que va donar títol a un LP publicat l’any 1967 i en què es van incloure "Eleanor Rigby" de The Beatles, "Foxy Lady" de Jimi Hendrix o "(Sweet Sweet Baby) Since You'veu Been Gone" d'Aretha Franklin, entre d'altres. De fet va ser el primer àlbum de Booker T & The MG’s que jo em vaig comprar. Aquest tema que sona ara per obrir Un Toc de Rock és una composició del propi grup, liderat per l'organista i multiinstrumentista Booker T Jones (Memphis, 12 de novembre de 1944), però sempre s'ha dit que es tractava del cover d'un tema de Byron Lee and the Dragonaires. Booker T & The MG 's van tocar en moltes ocasions amb la Creedence Clearwater Revival i es diu que la inclusió d'un orgue Hammond en el disc "Pendulum" de la CCR va ser una influència directa de Booker T. Jones al que John Fogerty va admirar sempre. Fa un parell o tres d'anys Booker T. Jones va acompanyar a Neil Young en un dels seus discos i ha publicat dos àlbums pel seu compte, un al 2009 i l'altre l'any passat. Els membres originals de Booker T & The MG's van ser Booker T. Jones (orgue i piano), Steve Cropper (guitarra), Lewi Steinberg (baix) i Al Jackson, Jr (bateria).

La dita per tancar el programa d’avui es del cantautor Joaquín Sabina que va dir:

“Ballar és somiar amb els peus”

Foto el camp i tanco la barraqueta d’Un Toc de Rock i us deixo amb companyia de la xarxa de emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes aquelles que emeten el programa. Per avui foto el camp. Xiquets, xiquetes, porteu-se bé i no feu res que jo no faria.

Apa! Ens veiem pel món.

Mario Prades

Enllaç per descarregar el programa (Link to dowload the radio program)