Nota del Productor, realitzador i director:
Tots els programes exposats en aquest blog,
Disposen d'un enllaç per descarregar-sels,
sempre situat a peu de pàgina
Mario Prades amb l'humorista Mary Carmen, sense els seus ninots, aixó si
Avui realitzarem a Un Toc de Rock un recorregut musical internacional que començarà a Anglaterra i acabarem a l'Argentina escoltant una peça de l'obra "Evita" en la seva versió cinematogràfica, aixó si. També sentirem a Van Morrison, BB King, Neil Young, Carole King i uns quants més que ens ompliran de bona música i ens acompanyaran en aquest recorregut per la nostra banda sonora, per una part de l'hitoria de la música. Ara obro la barraqueta d'Un Toc de Rock, jo sóc Mario Prades i des de la xarxa d'emissores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ràdio l'Hospitalet de l'Infant, Ràdio Cap de Creus i Ona La Torre, us diré allò que dic sempre quan anem a començar…Benvinguts a Un Toc de Rock
The Brian Setzer Orchestra – Summertime blues 2010
Obrim el programa amb un tema extret del doble CD gravat en directe "Your say Mess With A Big Band" que The Brian Setzer Orchestra van publicar l'any 2010 i que és una versió del clàssic d'Eddie Cochran. Brian Setzer va ser el guitarra i cantant del grup The Stray Cats, líders del ressorgir del rockabilly a Europa, tot i ser nord-americans i és que per poder funcionar, Els Stray Cats van haver d'anar-sen a Anglaterra. Quan el grup es va desfer l'any 1984 i tot i que esporàdicament es van reunir en diverses ocasions per fer gires, Brian Setzer (Nova York, 10 d'abril de 1959) va gravar en solitari i posteriorment va crear la The Brian Setzer Orchestra, una Big Band que era un retorn al swing i 
al R & B. Es tractava d'un projecte molt ambiciós amb una orquestra de 17 músics que van treure 4 àlbums d'estudi, un parell o tres de discos de nadales i diversos en directe. Aquest àlbum és un d'ells, crec que l'últim que han tret. En total Brian Setzer ha publicat un disc com Bloodless Pharaohs, el seu primer grup, 11 com Stray Cats, 13 com The Brian Setzer Orchestra i 7 en solitari, a més d'haver estat component de The Honeydripers, la banda paral.lela creada per Robert Plant de Led Zepellin. L'any 1987, Brian Setzer, va participar fent el paper d'Eddie Cochran, a "La Bamba", la pel.lícula que narrava la biografia de Ritchie Valens. També ha aconseguit tres Grammy i el vam veure en un episodi dels Simpson, aquell del “Campamento rock”, amb Keith Richards, Mick Jagger, Tom Petty i Elvis Costello, en dibuixos, es clar.
Status Quo – Rock’n’roll’n’ you 2011
Tenim al mercat un nou treball de Status Quo titulat "Quid pro quo" que es va publicar l'any passat. D'ell us extrec aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock. La veritat és que el disc musicalment no aporta res de nou, però segueix sonant a Status Quo i això és una cosa que suposo agrairan els seguidors acèrrims del grup britànic. Els Status Quo són una de les bandes més longeves del rock britànic. Es van crear l’any 1962 i Status Quo està integrat en els seus principis per Francis Rossi que és el líder carismàtic a més de guitarra i cantant, al costat de Alan Lancaster al baix, Rick Parfitt a la guitarra i 
cors i John Coghlan que s'encarrega de la bateria. Inicialment es van fer dir The Spectres i després de diversos canvis, van adoptar el definitiu d'Status Quo l’any 1967. Han venut més de 130 milions de discos a tot el món. Aquest tema que sona ara a Un Toc de Rock, donava títol a un àlbum publicat el 1986 i va arribar a la setena posició en les llistes britàniques aconseguint ser Disc de Platí. Per cert que Francis Rossi va anunciar aquest nou disc de Status Quo dient que es publicaria a finals del 2010, a tardat una mica més, pero finalment l’álbum està aquí.
Randy Rogers Band – Interstate 2010
Des de el CD “Burning The Day” que la Randy Rogers Band va editar el 24 d'agost de 2010, us he seleccionat aquest tema que sona ara a Un Toc de Rock. Aquesta banda de country rock creada a Cleburne, Texas, l'any 2000, està integrada per Randy Rogers (cantant), Geoffrey Hill (guitarra), Jon Richardson (baix), Brady Black (fiddle) i Les Lawless (bateria). Una de les cançons més populars en la seva carrera, molt poc coneguda o gairebé desconeguda a Espanya, va ser "Tonight 's Not the Night (For Goodbye)" de 2005 i que va aconseguir el lloc 43 del Billboard. El tema que estem escoltant i que obre el CD, és una composició de Sean McConnell i el mateix Randy Rogers i l'àlbum va aconseguir el lloc 45 en les llistes americanes. Per a la gravació de l'àlbum van comptar amb la col.laboració d'Eric Borash (guitarra), Bruce Bouton (guitarra steel), Shelly Fairchild, Shannon Lawson i Brian Keane (cors), Tim Lauer (piano, clarinet, wurlitzer i òrgan Hammond) i Paul Worley (guitarra acústica). Aquest àlbum és el cinquè disc d'estudi editat per la Randy Rogers Band i l'últim fins al moment, tot i que també tenen gravats dos discos en directe, un al 2000 i un altre l’any 2005.
La Randy Rogers Band
Kenny Loggins & Jim Mesina – Your Mama don’t dance 1974
Kenny Loggins i Jim Messina van ser un duet que va funcionar i molt bé de 1971 a 1976, bàsicament als Estats Units, és clar, gràcies a cançons com "Danny 's Song", "Watching the River Run", "House at Pooh Corner", "My Music" i "Your Mama Your say Dance" que escoltem ara. Els dos músics, Loggins & Messina, eran gent amb experiència quan van decidir unir esforços, Jim Messina (Maywood, Califòrnia, 5 de desembre de 1947) havia format part de Poco i els Buffalo Springfield, mentre que Kenny Loggins (Everett, Washington, 7 de gener de 1948) havia treballat com a cantautor i compositor en l'escena folk-rock nord-americana, si bé no va començar a gravar en solitari fins a la dissolució del duet. El tema que escoltem ara l'he extret del seu doble LP en directe "On Stage", editat l'any 1974 i en 
el qual destacava la cançó "Vahevala" que no us he posat ja que dura la friolera de 21 minuts. En aquest enregistrament en directe de Loggins & Messina i la gira, es clar, la banda està integrada per Kenny Loggins (veu i guitarra), Jim Messina (veu, guitarra i baix), Merle Brigante (bateria), Jon Clarke (flauta i metalls), Al Garth (violí i metalls) i Larry Sims (baix). El doble àlbum es va configurar amb peces tretes de diversos concerts que Loggin & Messina van realitzar al Carnegie Hall de Nova York el dies u i dos de març, al Orpheum Theatre de Boston el 4 de març i en Winterland, San Francisco el 28 i 29 d’abril de l’any 1973. Per cert, entre les diverses versions que s'han fet d'aquest tema, cal destacar la del grup Poison, les "Marilyns del rock".
The Jeff Healey Band – River of no retourn 1998
Des d'un recopilatori titulat "The very best of The Jeff Healey Band", publicat l'any 1998 us ha seleccionat aquest tema per escoltar junts a Un Toc de Rock. El cantant i guitarra canadenc Jeff Healey és invident i totalment autodidacta, això fa que sorprengués molt veure'l en directe ja que sempre actuava assegut amb la guitarra recolzada plana sobre les cames i tocant R & B com si estigués utilitzant una guitarra hawaiana. Jeff Healey, de nom complet Norman Jeffrey Healey va néixa el 25 de març de 1966 a Toronto, Canadà, quan tenia vuit mesos d'edat va perdre la vista a causa d'una retinoblastoma, un estrany càncer dels ulls. La Jeff Healey Band va editar el seu primer àlbum "See The Light", on es trobrava 
originalment aquesta cançó, l'any 1988 i Jeff Healey va comptant al grup amb John Rockman (baix) i Tom Stephem (bateria). L'11 de gener de 2007, Jeff Healey es va sotmetre a una operació per extirpar-li teixit metastàtic d'ambdós pulmons. També se li van extirpar, en una altra operació, diversos sarcomes de les seves cames. El 2 de març de 2008, Jeff Healey va morir a causa d'un càncer al St Joseph 's Health Centre de Toronto. La seva mort va ocórrer un mes abans del llançament del seu àlbum "Mess of Blues" que era el retorn després de vuit anys sense gravar res i es va esdevenir el seu disc póstum. L'any 1989 va treballar en el film "Road House" al costat de Patrick Swayze i les fotografies que trobareu en el blog són d'aquest film. En total Jeff Healey va publicar 9 discos amb el grup, 7 en solitari i 6 recopilatoris, a més de la banda sonora de “Road House”.
Imatges de la pel.lícula
Neil Young – Get back to the country 2011
Neil Young ha anat elaborant al llarg dels seus molts anys de carrera professional. Segons el propi Neil, el títol de l'àlbum és un homenatge a Ben Keith i va explicar: "No havia escoltat aquests temes en 25 anys, però quan els vem desenterrar Ben Keith va dir Això és un tresor i vam decidir titular-lo així". El seu nom complet és Neil Percival Young i va néixa a Toronto, Canadà, el 12 de novembre de 1945, va ser component de Buffalo Springfield i Crosby, Still, Nash & Young. Tot i que Neil Young està considerat un gran guitarrista, a mi particularment el seu estil no acaba de satisfer-me, el trobo brut i la guitarra sona tèrbola, poc clara, però no deixo de reconèixa que és un músic que ha sabut envellir bé, encara que d'uns anys ençà i sobretot tenint en compte els seus discos recuperats, Neil Young viu de rendes del passat. Entre els músics que col.laboren en aquests enregistraments es troben Ben Keith, Rufus Thibodeaux, Spooner Oldham, Tim Drummond, Joe Allen i Hargus "Pig" Robbins. Va ser barrejat i produït de nou per Tim Mulligan. 
Neil Young
Carole King – Crying in the rain 1983
Aquesta cançó va ser un dels grans èxits del duet nord-americà The Everly Brothers que la van gravar l'any 1962 i havia estat composada per Carole King i Howard Greenfield. Curiosament el tema va tornar a ser èxit en la versió que va realitzar 28 anys més tard el grup noruec A-HA que la van incloure en el seu quart disc titulat "East Of The Sun, West Of The Moon", publicat l'any 1990. Aquesta versió a càrrec de la seva autora la cantant, pianista i compositora Carole King, nascuda a Brooklyn, Nova York, el 9 de febrer de 1942, us la trec del disc recopilatori "Natural Woman The Greatest Hits of 
Carole King" i Carole King va gravar aquest tema l'any 1983. Possiblement el millor treball en la carrera de Carole King hagi estat l'àlbum "Tapestry", el seu disc de debut i en el qual es recollia una de les seves millors cançons "Ja tens un amic" que va versionar i també la porto al nombre 1 el cantant James Taylor. Carole King va començar més d'una dècada abans, però només com a compositora. Algunes de les seves cançons van ser portades a l'èxit per The Monkees, entre d'altres
Dr. Hook & The Medicine Show – Sharing the night together 1986
Dr. Hook & The Medicine Show, aquesta bona banda de country rock es van formar a Union City, New Jersey, l’any 1969. El tema que sona avui a Un Toc de Rock és, al costat de "Sylvia's Mother", els més importants de la seva carrera, àmplia, això si. Es trobava dins del LP "Pleasure and Pain" publicat per Dr. Hook l’any 1986, la cançó va arribar al lloc 6 en els llistes dels Estats Units. Dr. Hook van treballar fins a 1985 conseguin molts èxits. Inicialment eren el cantant i guitarra Ray Sawyer (Alabama 01-02-1937), al costat de Dennis Locorriere (cantant, guitarra, baix i harmònica) (New Jersey 13-06-1949), el teclista William Francis (Califòrnia 16-01-1942), el guitarra George Cummings (28-07-1938) i el bateria John David (New Jersey 08-08-1942). La forta personalitat del cantant Ray Sawyer, el seu pegat sobre l'ull i el barret vaquer característic, amb la seva qualitat musical, el van convertir en líder de la banda. La veritat es que jo sempre he tingut les meves duptes sobre si li falta l’ull o es una pose.
A sota foto dels Dr. Hook and Medicine Show amb el cantant Ray Sawyer al mig
The Hep Star – A flowers in my garden 1968
The Hep Stars van ser una banda sueca que es va crear l'any 1963 i van debutar amb el single "Kana Kapila" el 1964. El teclista del grup era Hans Östlund que quan els va deixar va ser reemplaçat per Benny Andersson que més tard seria un dels components del mític grup Abba. The Hep Stars eren Svenne Hedlund, líder de la banda i marit de la cantant nord-americana de color Charlotte "Lotte" Walker que ocasionalment va col.laborar amb el grup, com es el cas d'aquesta peça, al costat de Benny Andersson, Janne Frisk, Christer Pettersson i Lello Hegland. A Espanya The Hep Stars, aquesta bona banda sueca que va estar en actiu fins finalitzada 
la dècada dels 60, amb prou feines van sonar, jo els vaig descobrir en un recopilatori de grans èxits del segell Exit Records que van ser els distribuïdors dels seus enregistraments al país i que tenien la seu social a Barcelona, al carrer Roselló, amb aquesta cançó que es va publicar com a cara B d'un single, l’any 1968, en què la cara A estava ocupada per "Holiday For Clowns", si be també es va editar un altre amb "Let it be me" en el seu lloc, per cert que aquest tema l'escoltarem un altre dia perque es molt bo, paraula de Mario Prades. En total The Hep Stars van arrivar a gravar 8 LP's d'estudi, dos recopilatoris i 23 singles, però són uns grans oblidats dels seixanta que recordem avui a Un Toc de Rock.
America – I need you 1971
America era una tercet que emulant a Crosby, Still & Nash, van sorgir a Anglaterra, tot i que Gerry Beckley (12 de setembre de 1952, Fort Worth, Texas) i Dan Peek (1 de novembre de 1950, Panama City, Florida), eren nord-americans i juntament amb el britànic Dewey Bunnell van crear aquest bon grup anomenat America. La carrera d'America va estar marcada amb bones cançons que van pujar a les llistes com "Sister Golden Hair", "Ventura Highway", "Tin Man", "Daisy Jane" o "Lonely People", però el seu gran èxit va ser "A horse with no name" que els va donar a conèixa i es trobava en el seu primer LP "America", editat l’any 1971 que va ser número 1 als Estats Units durant 5 setmanes i va pujar al 14 a Anglaterra superant el milió d'unitatsvenudes. Era el mateix disc del que us he extret aquest tema i que 
és una composició de Lennon/McCartney que ja van gravar The Beatles molt abans. En la gravació de les cançons d’aquest llarga durada d'America van col.laborar Dave Atwood (bateria), Ray Cooper (percussió), Kim Haworth (bateria) i David Lindley (guitarres). Dan Peek va deixar el grup el 1977 i va morir el 24 de juliol de 2011 a les Illes Caiman, als 60 anys d'edat. Els seus dos companys encara segueixen mantenin America en actiu.
A dalt cubertes de discos d'America, a sota fotos en directe
B.B. King – Blues on the Bayou 1998
Aquest tema donava títul a l’álbum “Blues on the Bayou” del genial i llegendari BB King, el mestre de la guitarra blues, catalogat com el millor guitarrista viu de la història. L’hi van dir en els seus inicis Blues Boy King, d'aquí alló de BB King, encara que el seu veritable nom és Riley B. King i va néixa el 16 de setembre de 1925 a Itta Bena, Mississippi. Va ser una figura habitual en els festivals Grec que s'organitzaven a Barcelona, fins que va reconèixa que el seu estat de salut i la seva edat no li permetien realitzar gires internacionals i BB King va limitar els seus concerts als Estats Units, privant-nos de poder gaudir en directe del seu saber fer i la seva manera particular d'entendre el blues, encara que ha incursionado en altres gèneres com el gospel, el jazz i 
el rock. El 15 de desembre de 2006, el president George W. Bush li va lliurar a B.B. King la Medalla Presidencial de la Llibertat, un dels màxims guardons que es lliuren als Estats Units. Sempre s'ha considerat i ho ha dit públicament, un admirador de Frank Sinatra i ha comentat que va ser el veritable artífex de que els negres poguessin tocar en llocs reservats només per a blancs. De fet B.B. King va formar part de la banda del cantant d'origen italià en els 60, quan va començar a actuar a Las Vegas, tenint Sinatra veritables problemes a causa del fet que el guitarrista BB King era negre, però "la veu" sempre va acabar imposant el seu criteri. Ja us vaig explicar en certa ocasió perquè les seves guitarres sempre es diuen Lucille, però un altre dia tornarem a escoltar a BB King i us explicaré de nou.
BB King amb Eric Clapton
Van Morrison – He ain’t give you none 1967
L'any 1967 l'irlandès Van Morrison va publicar el LP "Blowin 'Your Mind!", el seu primer àlbum en solitari i que li va obrir les portes del mercat nord-americà i del qual us he tret aquest tema que escoltem ara a Un Toc de Rock. El LP va arribar al lloc 82 als Estats Units i l'11 al Regne Unit. El disc s'obria amb "Brown Eyed Girl", una de les cançons més influents de la seva carrera. L'àlbum es va gravar en només dos dies, 28 i 29 de març de 1967, ara bé. Van Morrison no considera "Blowin 'Your Mind!" com un àlbum, tal com ha explicat en diverses entrevistes, per a ell és un recull feta per Bert Berns sense el seu consentiment. Pocs mesos abans, Morrison havia signat un contracte en el què havia cedit virtualment el control de tot el material que 
gravava a Bang Records. Les cançons van ser planejades per publicar-se en quatre senzills per separat. La portada de l'àlbum també està considerada per Van Morrison com de molt mal gust. George Ivan Morrison va néixa a Belfast, Irlanda del Nord, el 31 d'agost de 1945, cantant, saxofonista, piano, guitarra i compositor, va liderar el grup Them amb els que va gravar "Gloria", possiblement la millor cançó que Van Morrison va compondre mai. Morrison està considerat un dels cantants i músics més influents de la música contemporània i alguns crítics han arribat a dir que cap blanc a cantat R & B com ell. Segueix en actiu, encara que des de fa molts anys no toca el saxo en els seus enregistraments, però si ho fa de vegades en concerts. 
Katie Melua – Nine million bicycles
del seu primer àlbum "Call off the search" de 2003, gairebé dos milions de discos només a Anglaterra. Aquest tema que escoltem a Un Toc de Rock d'avui es trobava en el seu segon disc de Katie Melua "Piece by piece" de 2005 i va ser un dels millors singles extrets de l'àlbum que tot i no arribar a les xifres del primer, va superar el milió tres-centes mil còpies. La veritat és que la noia no descansa perquè Katie Melua ja ha tret cinc àlbums més, un d'ells en directe
Mark Knopfler – Going home (Theme from local Hero film) 1983
"Local Hero" és una d'aquestes pel.lícules que avui en dia es recorden casi sols per la seva extraordinària banda sonora, un álbum que ha estat un dels millors discos de Mark Knopfler en solitari. Aquesta peça que ens porta Mark Knopfler és el tema central i possiblement el millor de l'àlbum i l’escoltarem avui a Un Toc de Rock. Es tracta d’una cançó "in crescendo" d'una qualitat extrema que jo feia servir com a música de fons quan dirigia el programa "El Sendero a lo Desconocido", dedicat a la parapsicologia, a Antena 3 de Ràdio. I es que jo també havia fet d'Iker Jiménez, es clar que era l’any 1984 i no se si Iker havia nascut ancara. El guitarrista, cantant i compositor escocès Mark Freude Knopfler que va ser líder del mític grup Dire Staits, una de les millors bandes britàniques del anys 80, va néixa a Glasgow, Escocia, el 12 d'agost de 1949 i l'escoces Mark Knopfler està considerat com un dels millors guitarres del món. Ara bé, quan Mark Knopfler va començar, ells mateix ha confessat que imitava al guitarra del grup britànic Sniff’n’ The Tears.
Madonna – Don’t cry for me Argentina 1996
Una de les millors òperes-rock de la història és "Evita", amb música d'Andrew Lloyd Webber i lletra de Tim Rice, inspirada en el llibre "Evita: The Woman With the Whip" de Mary Main. Per a la pel.lícula es va considerar que el paper d'Evita ho interpretés Barbra Streisand i el Che fos Barry Gibb. Finalment l'any 1996 es va realitzar la pel.lícula amb Madonna en el paper d'Eva Perón, Antonio Banderas com el Che Guevara i Jonathan Pryce fent de Juan Perón. Exigències del guió van obligar a Lloyd Webber a compondre diverses parts addicionals, com la cançó "You Must Love Em", que va ser nominada als Oscar com a millor cançó original, guanyant. En total, el film tingué cinc nominacions. La veritat és que el personatge històric d'Eva Perón (Los Toldos, Buenos Aires, 7 maig 1919 - Buenos Aires, 26 de juliol de 1952) és un dels més importants i carismàtics del segle XX, sobre tot al continent sud-americà, es clar que jo no puc ser 
equànime ja que el meu pare era un gran admirador d'Eva Duarte de Perón (a la foto) i encara que mai va ser peronista, ell sempre deia que si cas, era un dels descamisats d'Evita, jo vaig creixa sentin parlar sempre bé d’Eva Perón. Com a primera dama de la República Argentina, Evita va promoure el reconeixement dels drets dels treballadors i de la dona, entre ells el sufragi femení i va realitzar una àmplia obra social des de la Fundació Eva Perón. La seva prematura mort va truncar una carrera brillant i va sumir a l'Argentina de nou en la dictadura. La primera interpretació de "Evita" es va realitzar per mitjà d'un disc editat l'any 1975. Els intèrprets eren Julie Covington (Evita), Colm Wilkinson (Che), Paul Jones (Juan Perón), Barbara Dickson (l'amant) i Tony Christie (Agustín Magaldi). El debut teatral es va produir el 12 de juny de 1978, en un teatre del West End de Londres i el paper d'Evita va ser interpretat per Elaine Paige.Madonna al film
Acabarem Un Toc de Rock per ara amb una frase del malaurat John Lennon, declarat pacifista i que va manifestar:
"No necessites una espasa per tallar flors”
Tanquem per avui la barraqueta d’Un Toc de Rock des de la xarxa d’emisores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que emeten el programa, Altafulla Ràdio, Ona La Torre, Ràdio L’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Cap de Creus i foto el camp. Ens tornarem a trovar en el proper programa, fins llavors, a reveure.
Apa! Ens veiem pel món.
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario