En moltes ocasions temes molt actuals ens evoquen
el passat, com succeeix amb la cançó amb la que avui començaré Un Toc de Rock
que us extrec de l'últim disc de Santana i que ens recordarà aquell Carlos
Santana del festival de Woostock, l'any 1969. Per descomptat tindrem molt més i
escoltarem al seu germà Jorge al capdavant del grup Malo, junt a Matt Bianco,
Neil Young, Bruce Hornsby & The Range, Kenny Chesney, Chris Bell, José
Feliciano, Paul Young, Bread i l’actor i cantant Garret Hedlund amb una peça de
la banda sonora del film “Country strong”. Ara començem el viatge des de totes
les emissores per les que ens escoltes o per internet, cas de que et
descarreguis el programa del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs
d’aquelles emissores que ho permeten. Soc Mario Prades i obriré la barraqueta
Benvinguts a Un Toc de Rock
Santana – Leave me alone 2016
Carlos Santana ha tret aquest any 2016 un nou
àlbum "Santana IV", en el que d'alguna manera, torna al so dels
inicis de Santana a finals dels seixanta, quan va participar en el Festival
Woostock 69, sent l'únic grup que no havia publicat encara cap disc dels que
van participar en el memorable i històric esdeveniment. De fet fins i tot la
portada que veieu en el blog, està inspirada en la del seu primer àlbum,
D'aquest disc, en el qual les percussions i els ritmes llatins tornan a
dominar-ho tot i que va sortir a la venda el passat 15 d'abril, us he extret
aquesta cançó “Dèixa’m sol”, composada per Michel Shrieve, Greg Rolie i el
mateix Carlos Santana que compartim ara a Un Toc de Rock per començar el
programa d’avui. També amb la banda ens tornan al Santana dels seus
començaments, ja que està integrada per Carlos Santana (guitarra i cors), Gregg
Rolie (teclat i cantant), Neal Schon (guitarra i cors), Michael Carabello
(percussió) i Michael 
Shrieve (bateria), per primera vegada junts en 45 anys,
des que van gravar el "Santana III", per això el títol del nou àlbum.
També compta amb les col·laboracions de Karl Perazzo (percussió), Benny
Rietveld (baix) i el cantant Ronald
Isley que és el solista en dues de les cançons, si bé jo trobo a faltar al
percussionista Chepito Areas que veritablement es diu José Octavio Areas
Dávila, nascut a Nicaragua el 25 de juliol del 1946 i que va ser un dels pilars
de Santana en els seus tres primers discos i autor de moltes de les cançons,
actualment retirat. Per cert, us explicaré una curiositat sobre Carlos Santana,
l'any 1971 el general Juan Velasco Alvarado li va prohibir tocar al Perú i el
va expulsar del país després de classificar-lo com "hippie
imperialista". Carlos Alberto Alves Santana Barragán va néixer a Autlán de
Navarro, a Mèxic, el 20 de juliol de 1947 i curiosamente, quan va començár a
treballar als Estats Units i per guanyar-se la vida es dedicaba a tocar en “bodas,
bautizos y comuniones” i tocava mariachis. Per cert, una cosa a dastacar dels
discos de Carlos Santana son les seves cobertes, veritable obres d'art i
sicodelia i ho comprobareu així mateix amb la portada d’aquest.
Bruce Hornsby & The Range – The way it is
1986
El cantant, pianista, acordionista i compositor
nord-americà Bruce Hornsby, és poc conegut a Espanya, tot i que alguns dels
seus discos si s'han editat al país i és que la seva trajectòria professional
s'ha mogut en una línia molt poc comercial. De fet les seves cançons més
populars són "Mandolin Rain" i "The Valley Road", al costat
de "The way it is" que compartirem ara en el programa i que
possiblement sigui l'única per al que actualment se'l recorda a Espanya, una
cançó amb una lletra molt interessant que és una reflexió sobre la defensa dels
drets civils. El single, el seu primer disc, editat l'any 1986, va arribar als
llocs més alts de les llistes, cosa que ja no va aconseguir mai més. Gràcies a
l'èxit obtingut amb el single, l'àlbum que tenia el mateix títol "The way
it is", va ser multiplatí. De fet a l'estil de Bruce Hornsby se li va
denominar 
"So Virginia", una barreja de rock, jazz, country i
bluegrass. Bruce Hornsby and the Range van guanyar el Grammy al Millor Nou
Artista l’any 1987 gràcies a aquest tema. Nascut a Williamsburg, Virginia, el
23 de novembre de 1954, al 1984 crea Bruce Hornsby and the Range, signen
contracte amb RCA Records al 1985 i comença la seva carrera professional. En el
grup i a més Bruce Hornsby, trobem a David Mansfield (guitarra, mandolina i
violí), George Marinelli (guitarres i cors), Joe Porta (baix i cors) i John
Molo (tambors), amb ells va gravar aquest tema en el 1986, encara que després
van haver´ho canvis en el grup. A partir de 1988 Bruce va col·laborar amb
Grateful Dead fins a la seva definitiva dissolució i també va gravar amb Don
Henley dels Eagles. L'any 1993 Bruce Hornsby va publicar el primer àlbum en
solitari "Harbor Lights", molt més enfocat al jazz i amb la
col·laboració de Pat Metheny, Branford Marsalis, Jerry García, Phil Collins i
Bonnie Raitt. Des de llavors ha editat cinc discos més en solitari.
Malo – Suavecito 1972
Us vaig parlar d'ells a programes de les passades
temporades i ara anem a escoltar-los a Un Toc de Rock. Malo va ser la banda liderada
per Jorge Santana, nascut a Autlán, Jalisco, el 13 de juny de 1951 i germà de
Carlos Santana, amb el que hem obert el programa d’avui. Jorge Santana es, al
igual que el seu germà, un extraordinari guitarrista, encara que més decantat
cap al latin jazz. De fet Carlos sempre ha dit que el seu germà es molt millor
guitarra que ell. Aquest tema que us porto ara a Un Toc de Rock, es trobava en
el seu primer treball titulat com el grup "Malo" i publicat l’any
1972. En tres anys Malo que van funcionar del 71 fins l’any 1974, van treure
quatre discos i més tard Jorge Santana va gravar ja en solitari, encara que
acompanyat per membres de Malo, per incorporar-se després a la Fania All Star de Tito
Puente, la superbanda del latin-jazz. Amb el seu germà Carlos Santana van
gravar un disc signat com 
Santana Brothers on versionen "Blues
latino", una cançó del guitarrista espanyol Javier Vargas i el
"Concierto de Aranjuez" del mestre Rodrigo. Per cert, Jorge Santana,
aquets gran guitarrista mexicà, també ha acompanyat el seu germà en alguns dels
seus discos. Per Malo van passar 32 músics al llarg de la seva curta
carrera profesional: Hadley Caliman, Hipolito Colon, Luis Gasca, Francisco
Aguabella, Frank Corsetti, Richard Bean, Forrest Buchtel, Ron Demasi, Michael
Fugate, Arcelio Garcia, Little Willie G, Mike Heathman, Richard Kermode, Ron
Murray, Dan Orsborn, Victor Pantoja, Tom Poole, Raul Rekow, Leo
Rosales, Steve Sherard, Ronald Smith, Tony Smith, Richard Spremich, Pablo
Tellez, Abel Zarate, Martin Cantu, Jack Musgrove, Brian Beukelman, Paul
Benavidez i Shadow Garza, a més de Jorge Santana i des de 1981 tornen a estar
en actiu.
Matt Bianco – The other side of love 2013
Un altre grup, en aquest cas britànic que fusiona
jazz, amb salsa llatina, disco i pop és Matt Bianco que van treure un disc nou
el 11 de març del 2013, es titulava "Hideaway", encara que a
Anglaterra es va editar a finals de l'any 2012. És l'àlbum número 13 en la
carrera d'aquesta banda, actualment duet, espero que no siguin superticiosos.
De fet aquest any 2016 han anunciat un nou trebell titulat genéricament “The
Things You Love”. Matt Bianco van ser molt populars durant la dècada dels
vuitanta gràcies a temes com "Get Out of Your Lazy Bed", "Yeh
Yeh", "Half a Minute" o "Your say Blame It on That
Girl". Van començar l'any 1983 i inicialment eren Mark Reilly (cantant),
Danny 
White (teclats), germà de l'extraordinari guitarrista Peter White que
durant un temps va tocar amb ells, i un tercer component Kito Poncioni (baix). Actualment
Matt Bianco està integrat per Mark Reilly i el teclista i compositor Mark
Fisher que treballan com a duet. Curiosament el grup Matt Bianco ha tret 9 àlbums recopilatoris de
grans èxits, gairebé tants com àlbums d'estudi que són tretze. Una altra dada curiosa
que us diré és que comercialment Matt Bianco sempre han funcionat molt bé a
Alemanya.
Chris Bell – You and your sister 1992
Ara i des de l'àlbum “I am the Cosmos” que Chris
Bell, el que va ser líder del mític grup de culte en els setanta Big Star, va
publicar al 1992, us he extret aquest tema que anem a compartir a Un Toc de
Rock. De fet el cantant i compositor no va aconseguir el triomf en vida i el 27
de desembre de 1978, quan tornava d'un assaig, el seu cotxe va perdre el
control i es va estavellar contra un pal de la llum. Chris Bell va sobreviure a
l'impacte, però el pal no es va poder mantenir dempeus i va caure sobre ell,
provocant-li la mort. Va ser un home d'inestable personalitat, Chris Bell va
néixer a Memphis, Tennessee, el 12 de gener del 1951. Encara que va créixer
escoltant rock and roll i soul, adorava la música pop britànica i sobretot a
The Beatles. Al costat dels seus amics de l'institut Terry Manning, Richard
Rosebrough i Alex Chilton que posteriorment s'uniria a The Box Tops, van
començar a fer els seus primers passos musicals. Chris va començar a treballar
com a enginyer de só en els Estudis Arden fins que va marxar-se a la
universitat i al costat d'Andy Hummel decideix formar un grup junt a Jody
Stephens i Alex Chilton, que al 1969 va deixar els Box Tops. Al principi la
idea d'Alex era fer un duo amb Chris, però finalment s'uneixi als seus tres
companys i sorgeix Big Star i van gravar el seu primer 
LP, encara que amb escàs
èxit comercial que va sumir en una profunda crisi emocional a Chris, que va
començar a consumir drogues i allò va accentuar el seu caràcter depressiu amb
tendències suïcides. Quan el segon disc gran de Big Star, "Ràdio
City", es va publicar l'any 1974, Bell ja no formava part del grup, tot i
que va col·laborar en alguns temes. Per tal d'animar-lo, el seu germà David
se'l va endur a Europa. A França, David va aconseguir que gravés alguns temes
en els estudis Chateau D'Herouville, on havia gravat prèviament Elton John. Van
ser barrejats per Geoff Emerick, l'enginyer dels Beatles, a l'estudi de
gravació de George Martin, Air Studios. Però tot i això Chris, lamentablement,
veuria com al final seves cançons van ser rebutjades per diverses companyies i
no van ser publicades. A Anglaterra va començar a actuar en pubs i petits
locals acompanyat per una guitarra. Va intentar llavors crear una nova banda,
però la mort va trucar els seus projectes. Finalment l'any 1992 el segell
Rykodisc publicar "I am the Cosmos", aquest àlbum que d'alguna
manera, és un disc pòstum integrat per antigues gravacions que ens ofereix
poder apreciar la capacitat musical d'aquest home que va viure turmentat i mai
va aconseguir l'èxit que va buscar amb ànsia, un esperit ferit anomenat Chris
Bell.
José Feliciano – Lonely teardrops 1983
José Feliciano és un extraordinari músic,
guitarrista i bon cantant, a més de compositor i això que és invident de
naixement i autodidacta, ell es diu en realitat José Montserrate Feliciano
García i aquest tema que compartirme ara a Un Toc de Rock es trobava a l'àlbum
"Romance in The Night", que José Feliciano va publicar l’any 1983
mitjançant el segell Motow, especialitzat en música negra i que en aquesta
ocasió estava interpretat totalment en anglès. I es que José Feliciano sempre
ha jugat amb els dos idiomes, espanyol i anglès en els seus treballs
discogràfics i ho ha fet molt bé, alternan álbums tant en una llengua com en
l’altre, traient bons treballs, grans discos que han assolit xifres de venda
impressionants, no en aquest país, és clar, aquí ens guiem per la ràdio-fórmula
i tots sabem com funciona aixó. A Espanya avui en 
dia a José Feliciano es pot
dir que només sel recorda per "Que será", "El jinete" o
"Dos cruces", bé, també per la nadala "Feliz Navidad" que
forma part de l’historia de la música, peró el genial cantant i guitarra
invident té una trajectoria discogràfica que acollona. Us recomano que entreu
al Wikipedia i ho podreo comprobar. José Feliciano va néixer a Lares, Puerto
Rico, el 10 de setembre de 1945. Va editar el seu primer disc, en angles, l’any
1964. Us explicaré una curiositat, va intervindre com a guitarrista en l’àlbum
“Rock n’roll” de John Lennon, l’any 1973, en tres de les cançons. José
Feliciano també es multiinstrumentista i a part de la guitarra espanyola toca
17 instruments.
Kenny Chesney – You had me from hello 2000
Escoltarem ara a Un Toc de Rock al cantant
nord-americà de country Kenny Chesney i aquest tema, escrit per Kenny Chesney i
Skip Ewing que estava inclòs en un àlbum recopilatori editat l'any 2000 i
titulat genèricament "Greatest Hits", encara que aquesta cançó que es
diu està inspirada en la pel·lícula "Jerry Maguire", inicialment
s'havia inclòs en el seu cinquè disc “Everywhere We Go” que es va publicar el 2
març 1999, sent dues vegades Disc de Platí als Estats Units i Disc d'Or a
Canadà. El single amb la cançó que compartim ara, va arribar al primer lloc en
les llistes de country del Billboard i va aconseguir el Disc d'Or. Va comptar
per als enregistraments amb Eddie Bayers (bateria), Larry Byrom (guitarra acústica),
Buddy Cannon (baix i cors), JT Corenflos (guitarra), Dan 
Dugmore (guitarra
steel), Larry Franklin (fiddle i mandolina), Steve Gibson (guitarra i baix de
sis cordes), Randy McCormick (sintetitzador), Brent Mason (guitarra), John
Hobbs ( piano), Rick Holt (dobro), Shannon Brown i Dennis Wilson als cors, al
costat d'un munt de músics més, entre ells el cantant de country Randy Travis
amb el que Kenny Chasney realitza un duet en un dels temes de l'àlbum. En total
Kenny Chesney porta publicats fins al moment 16 àlbums d'estudi, 3
recopilatorios, 1 disc en directe i un de nadales. De nom complet Kenneth
Arnold Chesney, el cantant, guitarra i compositor va néixer el 26 de març del 1968 a Knoxville, Tennessee.
Garrett Hedlund – Silver Wings 2011
L'actor i cantant Garrett Hedlund, és un dels
protagonistes del film "Country strong", on fa de Beau Hutton, un
jove cantant de country i s'ha fet molt popular arran de protagonitzar així
mateix un altre pel·lícula "Tron Legacy", on feia el rol de Sam Flynn
i que es va estrenar fa cinc o sis anys, sense obliddar “Troya”, “Eragon”, “On
the Road”, “Pan” i moltes més. A la pel·lícula "Country strong" que
al país es va estrenar a l’abril del 2011, ell parla en una escena d'aquesta
cançó, tot un clàssic del country que va interpretar i portar al èxit el
cantant Merle Haggard, encara que Garrett Hedlund no arriba a cantar-la en el
film, però sí que la va gravar en la banda sonora i aquí la teniu, sonant a Un
Toc de Rock. Garrett John Hedlund va néixer el 3 de setembre de 1984 a Roseau, Minnesota.
Com a cantant s'ho munta molt bé i per cert i per als amants de les
curiositats, quan actua com a cantant, Garrett Hedlund s'acompanya de la seva
guitarra i sempre posa el micro més baix del compte ja que a ell li agrada
cantar ajupint-se una miqueta, com podreu comprovar a les fotos que us he possat
al blog.
Neil Young – On the beach 1974
Aquesta cançó que escoltarem ara, donava títol al
cinquè àlbum gravat en estudi del guitarra canadenc Neil Young que es va
publicar el 16 de juny de l'any 1974 i que va ser reeditat, ja remasteritzat i
en versió CD, el 19 d'agost del 2003. Tots els temes del disc, aquest també,
van ser escrits per Neil Young. En la gravació el canadenc va comptar amb Ben
Keith (baix), Rusty Kershaw (guitarra slide), George Whitsell (guitarra), Tim
Drummond (baix i percussió), Billy Talbot (baix), Levon Helm (bateria), Rock
Danko (baix ) i Ralph Molina (bateria), a més dels seus companys Graham Nash
(piano) i David Crosby (guitarra). Quan es va publicar originalment en el 74, l'àlbum que es va gravar
entre els estudis Arrow Ranch a Woodside, 
Califòrnia i els Sunset Sound
Recorders de Hollywood, va aconseguir la posició 65 en els Estats Units i la 40
al Canadà. El cantant, guitarra i compositor Neil Young néix a Toronto, Canadà,
un 12 de novembre de l’any 1945, va formar part dels Buffalo Springfield,
després va gravar en solitari per integrar-se al primer supergrup americà
Crosby, Stills, Nash & Young. La seva guitarra i tendències musicals
resultaven excessivament dures per als seus companys i va decidir seguir en
solitari, però amb The Crazy Horse. Per cert, aquest any ha tret un nou disc
titulat “Earth”. 
Bread – Baby, I‘m want you 1972
Els nord americans Bread van ser una bona banda
surgida a Los Angeles, Califòrnia però dins d’una línia acústic-vocal similar a
la de Crosby, Still & Nash i que actualment està considerada com els pares
del soft pop. Al principi Bread van ser sols un tercet, integrat per David
Gates (cantant, guitarra, baix, teclats, violó, viola i percusió), Jimmy
Griffin (cantant, guitarra, teclats i percusió) i Robb Royer (baix, guitarra,
flauta, teclats, percusió i cors), posteriorment van incloure al bateria Mike
Botts. L’any 1971 Royer va ser reemplaçat per Larry Knechtel (baix, guitarra,
teclats i harmónica). Bread van funcionar de l’any 1969 fins el 1973, però van
tornar un altre vegada al 1977 per desfer-se dos anys més tard. Encara que els
Bread van realitzar un altre tímid intent per tornar l'any 1996, però no va
fructificar. Aquest tema que 
escoltem ara i junt a "Make It With You"
que va ser el seu gran èxit a Espanya, són dues de les millors cançons dels
Bread. Aquesta peça estava inclòs en un LP del mateix títol “Baby, I’m a want
you” que van publicar a l’any 1972 mitjançant el segell Elektra que a Espanya
distribuïa Hispavox i va arrivar a la tercera posición als Estats Units, sent
Disc d’Or. Es el disc gran de Bread que millor s’ha clasificat en les llistes,
en total van gravar 6 àlbums d’estudi, 15 singles i curiosament 10
recopilatoris de grans èxits. Jimmy Griffin i Mike Botts van morir de càncer,
el primer un 11 de gener del 2005, el segon el 9 de decembre també del 2005 i
Larry Knechtel també ens ha deixat a causa d'un atac de cor el 20 d’agost del
2009.
Paul Young – Everytime you go away 1985
"Cada vegada que t'allunyes" que
escoltarem per concloure Un Toc de Rock, és posiblement la més gran cançó o una
de les millors, dins de la carrera del cantant britànic Paul Young, un home
nascut el 17 de gener de 1956
a Lutton. L’any 1991 Paul Young va cantar a duet amb
Zucchero "Senza una Donna" que també va ser un altre èxit destacable
d'aquest angles que a més de cantar, també toca el baix i la guitarra. Aquesta
cançó que compartim ara “Everytime you go away”, es va publicar en single el 25
de febrer de 1985, estava inclosa en el seu segon LP "The Secret of
Associations" que es va editar el 25 de març i va ser doble Disc de Platí
a Anglaterra, Disc d'Or a Amèrica i el single amb el tema “Everytime you go
away” va arribar a la primera posició als Estats Units i la quarta al Regne
Unit. La 
cançó va estar composada per Daryl Hall que ja la va gravar en el
doble en directe "Live at the Apollo", amb el duet del qual formava
part Hall & Oates, amb la col·laboració de David Ruffin i Eddie Kendrick,
components de The Temptations que van intervindre en aquesta gravació en
directe, de fet Hall & Oates ja l’havien inclos en un altre LP en aquest
cas d’estudi, un parell d’anys abans. Paul Young des de fa un temps milita en
un grup music-vocal de rock i tex-mex anomenat Los Pacaminos juntament amb
Jamie Moses, un guitarrista que ha tocat com a segona guitarra de The Brian May
Band i en les dues gires de Queen & Paul Rodgers.
La frase d'avui és de John Lennon que va dir
"Direu que sóc un somiador, però no sóc l'únic”
Acaba ara el segon programa de l’onzena temporada
d’Un Toc de Rock, però us deixaré en companyía de totes les emissores per les
que el programa surt a l’aire dues vegades per setmana o vía internet, cas de
que t’el descarreguis del blog, el facebook de Montse Aliaga o les webs de les
emissores que ho permeten. Jo sóc Mario Prades i baixaré la barraqueta per
avui. Fins el proper programa.
Apa, ens veiem pel món
Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario