Un Toc de Rock 09-03

Quan Carlos Santana va actuar a l'històric Festival de Woostock de l'any 1969 va aconseguir un èxit impressionant per la seva qualitat com a estilista de la guitarra i sobretot pel seu nou estil a base de fusionar el rock amb les percussions llatines. Va crear escola i van sorgir bandes com Osibissa, Mandrill, El Chicano o els espanyols Barrabàs. Curiosament Santana era l'únic artista que quan va participar en el mític festival no tenia publicat cap disc. Avui Un Toc de Rock se centrarà en artistes que utilitzen o van utilitzar les  percussions llatines fusionades amb rock, pop o jazz. Per cert, avui també escoltarem al grup Malo, liderat pel seu germà Jorge Santana. Arriba el moment de posar-nos en marxa i des de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores a través de les quals sortim a l'aire, anem a començar escoltant al mestre, Carlos Santana i una cançó que ens parla de una Dona de Màgia Negra que també es Reina Gitana. Soc Mario Prades i obro la barraqueta dient allò de sempre

Benvinguts a Un Toc de Rock

Santana – Black magic woman / Gipsy Queen 1970

Molts consideren "Abraxas" el millor àlbum en l'àmplia carrera discogràfica del gran guitarrista mexicà Carlos Santana i la veritat és que el seu segon disc si no és el millor, està entre els millors, sobretot gràcies a cançons com aquesta que escoltem ara, junt a "Oye como va" o "Samba pa tí". L'àlbum es va gravar entre els dies 17 d'abril i 2 de maig de 1970 en els Wally Heider Studios de San Francisco i es va publicar al setembre del mateix any. En aquest disc la banda de Carlos Santana (guitarra, cantant i productor), està integrada per Gregg Rolie (teclats i cantant), David Brown (baix), Michael Shrieve (bateria), José "Chepito" Areas (percussió i timbals) i Mike Carabello (percussions i congues), però van comptar amb les col·laboracions de Rico Reis (percussions i cors), Alberto Gianquinto (piano) i Steven Saphore (taula), el disseny de la doble coberta va ser de Robert Venosa i les il·lustracions de Mati Klarwein. L'àlbum va ser número 1 a mig món, inclosos els Estats Units i Anglaterra, va ser cinc vegades Disc de Platí als Estats Units i Disc d'or al Regne Unit., però el single amb aquest tema “sols” va aconseguir la quarta posició del Billboard, Carlos Augusto Alves Santana va néixer a Autlán de Navarro, a Mèxic, el 20 de juliol de 1947. Per cert, una cosa a dastacar dels discos de Carlos Santana son les seves cobertes, veritable obres d'art i sicodelia.

Mandrill - House of wood 1974

Seguirem el nostre viatge d'avui pel món del rock amb percussions llatines escoltant a un grup que ens planteja una pregunta Què us semblaria viure en una casa de fusta? D'això ens parlaran Mandrill, una bona banda de la que us he parlat en diverses ocasions però que no recordo que hagues sonat a Un Toc de Rock, com a molt un parell de vegades, per tant anem a escoltar-los i ara aquí teniu "House of wood". És un bon tema d'aquest grup amb un estil musical que es troba dins de la línia Santana, amb moltes percussions llatines, encara que aquest tema és més negre. El grup es va crear a Brooklyn, Nova York, l’any 1968 i es va desfer l’any 1982, però van tornar anys més tard i es troven a actiu. Elsfundadors van ser els germans Carlos Wilson (trombó i veu), Lou Wilson (trompeta i veu) i Ric Wilson (saxo i veu) que eren panamenys. Però pel grup han passat mols músics, entre ells Bundy Cenas (baix), Neftalí Santiago (bateria, percussió i veu), Joaquin Jessup (guitarra, percussió i cors), Charles Padro (bateria), Claude Coffee Cave (teclats, percussió i cors), Fudgie Kae Solomon (baix) i Omar Mesa (guitarra). Aquest tema us el he extrec d'un recopilatori de Mandrill titulat "The best of Mandrill", però inicialment es va incloure en el seu àlbum "Mandrilland" editat l'any 1974.

Elkin & Nelson – Jibaro 1975

Ara us porto un só molt més proper, mantenint la línea d’avui, plena de connotacions i percusions llatines. Els dos germans Elkin & Nelson que ens van arribar des de Veneçuela o Colòmbia, ara no ho tinc massa clar, treballaven per baretos de Madrid i es movien en el "ambient" fins que van ser descoberts per Juan Pardo que els va buscar companyia discogràfica i els va produir els seus dos discos. Elkin & Nelson funcionaren de 1973 a 1975 i es diu d'ells que eren capaços de crear una "tempesta tropical" quan pujaven a un escenari amb només dues guitarres i una mica de percussió. La veritat és que Juan Pardo va veure en ells uns possibles competidors per el grup Barrabàs, la creació del seu ex company a Los Brincos, Fernando Arbex. Això si, amb un toc de Glam britànic que cridava l'atenció, però que no va ser massa del gust dels censors de l'època. Quan es van sentir "cremats" a Espanya, es va parlar de drogues, deutes i problemes de "l’ambient", van tocar el dos i Elkin & Nelson van fotre el camp cap a Alemanya i França i dècades més tard Elkin & Nelson van aparèixer per les Illes Filipines. "Jíbaro", la cançó que us he seleccionar per escoltar avui, es trobava en el seu segon i últim disc "Ángeles y demonios" de l’any1975 i en el què també es va recollir una bona versió del "Anaconda" de Cheo Feliciano. Els seus dos únics discos, van ser reeditats fa tres o quatre anys  en un doble CD.

Incredible Bongo Band – Slightly Reminiscent of Topsy 1974

La Incredible Bongo Band va ser un grup inexistent, una "banda fantasma" creada pel producor Michael Viner (a la foto) que també era el director de Pride un subsegell de MGM Records. Quan li van sol·licitar dues cançons per a la banda sonora de la pel·lícula "El monstre de dos caps", un nyap de terror de sèrie B, va aplegar una pila de músics d'estudi de provada qualitat musical i va sorgir un grup que barrejava funk i ritmes llatins amb la percussió a base de bongos, congues i bateria i una secció de vents com a protagonistes. La va denominar Incredible Bongo Band, però també van ser coneguts com Michael Viner's Incredible Bongo Band. Després d'aquests dos temes van gravar un primer LP que es va titular "Bongo rock", l'àlbum es va editar al 73. Encara publicarien un altre àlbum "Return of the Incredible Bongo Band" l'any 1974 i que contenia les tres parts d'aquest tema que jo us he extret del recopilatori "Bongo Rock: The Story Of IBB" que va sortir l'any 2001, en el qual es va incloure sencer i sense talls. La veritat és que la Incredible Bongo Band mai va existir com a banda i els noms dels músics no consten ni tan sols en els títols de crèdit dels àlbums, de fet es diu que en el segon disc, aquest, el bateria va ser Ringo Starr. Curiosament només van gravar dos discos, però tenen en el mercat tres CD de grans èxits. Alguns grups de hip hop han utilitzat temes de la Incredible Bongo Band com a sampler per rapejar a sobre, sobretot la seva versió del "Apache" i "Last Bongo in Belgium" que ha estat samplejades per grups com Beastie Boys, entre d'altres

El Chicano – Se fue mi (Chachita) 1970

Una altra bona banda que en els anys setanta va saber aglutinar rock amb les percussions llatines va ser El Chicano i ara el nostre viatge musical ens portarà fins a Puerto Rico per escoltar-los. Aquesta cançó es va incloure en el primer álbum de El Chicano i originalment es va titular “Se fue mi (Chachita)”, si bé amb el temps es va quedar sols en “Chachita”. El nom del líder del grup és Carlos Omar Cotto Cruz, nascut el 13 de febrer de 1980 a Caguas, Puerto Rico, però sel coneix, tant a ell com a la seva banda, com El Chicano i també El Ilegal. Va ser el primer grup d'origen llatí que va actuar en el famós Teathre Apollo de Harlem, Nova York. El seu primer èxit va ser una versió del tema de Gerard Wilson "Viva Tirado" que es va mantenir 13 setmanes en les llistes americanes l’any 1970 i el va portar a realitzar uina gira per els Estats Units. De fet a Un Toc de Rock ja hem escoltat alguna que altre cançó d’aquest disc. Dins d’una linea de funky rock amb tocs molt llatins, al grup El Chicano podriem englobarlo dins del estil de Santana, Barrabás, Osibisa, Mandrils, inclus els Titanic. Inicialment el grup l'integraven, a part de Carlos Omar,  Bobby Espinosa, Freddie Sánchez, Mickey Lespron Baeza i Juan Andrés De Luna. Però per el grup han passat molts més músics, entre ells Arvizu, Rudy Regalado, Max Garduño, Danny Lamont, Brian Magness, Jerry Salazar, Joe Pereria i Sales. Dos dels components de El Chicano van morir l’any 2010: L'organista i cofundador Bobby Espinosa el 27 de febrer, mentres que el 4 d'agost va morir Rudy Regalado que portava 12 anys amb el grup.

Osibisa – Sunshine day 1972

Osibisa van ser una banda  creada  a Londres l’any 1969 per quatre músics africans i tres caribenys que va aconseguir la seva major popularitat a principis dels anys 70, sent un dels primers grups africans coneguts a nivell mundial. Van conseguir fer un mestisatje entre els sóns africans i els llatins que va funcionar i bé. La banda la integraven els músics de Ghana: Teddy Osei (saxo), Sol Amarfio (bateria)) i Mac Tontoh (trompeta), a més a  més Spartacus R. (baix) que era de l'illa de Granada, Robert Bailey (teclats) que era de Trinitat Tobago, Wendell Richardson (guitarra) que era de Antigua i el nigerià Lasisi Amao (percussions i saxo). Altres músics que van passar per Osibisa van ser Darko Adams Potato (mort el 1995) i Kiki Djan (mort l'any 2004), ambdós de Ghana. Aquest tema us ho he extret d'un doble CD de "Grans èxits" editat a finals dels 90 i al que aquesta cançó donava títol "Sunshine day", però inicialment crec que es trobava en un dels seus primers discos, el anomenat "Heads" de 1972, el seu tercer LP i que va arribar al lloc 125 del Billboard. A mi de Osibisa sempre m'ha cridat l'atenció les seves cuidades caràtules on sempre es veu la seva arrel africana i l’elefant volador, al blog us he posat algunes perquè les gaudiu, són veritables obres d'art.

Barrabas – Woman 1971

Ara escoltarem una gran banda dins d’aquest estil ple de percusions i val a dir que son espanyols, és tracte de Barrabas, un dels grans grups nacionals que sempre van ser poc valorades al país, malgrat la seva gran qualitat musical i la seva longeva vida professional. Aquesta cançó estaba inclòsa en el seu primer álbum, amb producció de Fernando Arbex que havia estat el creador de la banda quan es van desfer els Brincos, sumant també músics d'Alacrán i altres professionals de la música espanyola. Van començar l’any 1971 i encara segueixen en actiu. Barrabás van ser uns avançats al seu temps, interpretaven els seus temes en anglès i fusionaven rock amb funky i percusions llatines, en la línia de Osibisa, Santana, El Chicano, Titanic, Mandrill i durant una temporada els britànics Climax Blues Band. Un dels seus majors èxits, va ser "Woman", que escoltem ara i va arribar a col·locar-se en les llistes d'èxits d'Amèrica del Nord, Europa i Amèrica Llatina, arribant a número 1 al Canadà. Fernando Arbex, etern productor del grup, només va tocar la bateria en la gravació del primer disc "Barrabas Música caliente" del que us he extra¡et aquesta cançó, però mai va tocar en directe amb Barrabàs, sent el bateria titular des dels seus començaments José María Moll que posteriorment es convertiria en el seu líder i és l'únic músic que ha tocat en les seves tres etapes. En aquest enregistrament el cantant va ser Iñaki Egaña que havia militat a Los Buenos i actualment en Los Mitos. Va ser substituït per José Luis Tejada, encara que Iñaki va tornar l’any 1983. En aquest primer disc "Barrabás Música caliente", editat per RCA, també es trobava "Wild safari", un altre èxit internacional que els hi va obrir el mercat francès. En el seu segon disc "Deja suelto a Barrabas" trobàvem la cançó "Hi-jack" que va ser versionat per Herbie Mann i en la versió original per els Barrabás va arribar a número 1 del Billboard, en les llistes de música negra.

Titanic – Sultana 1971

I ara us portem rock amb persusions molt llatines, però en arrivarà des de el nort d’Europa. Titanic van ser una banda sorgida a Noruega i que l’any 1971 van col·locar aquest tema en el cinquè lloc de les llistes del Billboard americà. Aquesta peça instrumental va ser titulada “Sultana” i es trobava en l'àlbum "Sea Wolf", el segon llarga durada de Titanic. El grup Titanic l'integraven en els seus inicis Kenny Aas, Kjell Asperud, John Lorck, Janny Løseth, el cantant i líder Roy Robinson i durant un temps també John Williamson. Van funcionar de 1969 fins a  l’any 1979 en el que es van desfer, si bé a Espanya aquest va ser l'únic tema que va funcionar i sols una miqueta, la veritat. L’any 2006 Janny Loseth assumeix el paper de cantant i torna a posar en marxa el grup amb músics nous. En el 2009, Titanic van gravar el CD "Ashes and Diamonds", l’últim treball fins el moment. “Sultana” es va publicar en single aquí al pais mitjançant el segell CBS i la cançó va ser una composició de tot el grup, amb “Sing fool sing” a l’altre cara. Per cert, aquest no era el seu veritable estil, ells tiraven cap a la música més dura, el heavy, aixó de les percusions llatines no era alló amb el que es trobaven més a gust.

Climax Blues Band – Running out of time 1975/1994

La Climax Blues Band que escoltarem ara van ser una bona banda de R & B que al llarg dels anys va anar evolucionant la seva música per diferents camins i en els setanta van incursionar també en els ritmes calents amb percussions llatines. Aquest tema es trobava en el disc "Stamp àlbum", publicat l’any 1975, encara que jo us ho he extret d'un doble CD de grans èxits editat l'any 1994. Es deien originàriament Chicago Climax Blues Band, però van decidir escurçar-se, només una mica, el seu nom pot ser per no ser confosos amb els nord-americans Chicago. Els The Climax Blues Band eren britànics i es van crear l’any 1968. La seva música sempre ha estat una fusió d'estils sorgits de R & B que ha anat variant segons les èpoques. Els membres originals de The Climax Blues Band eren els guitarres Peter Haycock i Derek Holt, al costat del teclista Arthur Wood, Richard Jones al baix, George Newsom a la bateria i el cantant, saxo i harmònica Colin Cooper que va morir el 3 de juliol de 2008, però per el grup han passat un munt de músics al llarg de la seva carrera musical. Aquesta cançó, una de les més representatives de la seva àmplia discografia i així mateix una gran balada, us la he extret del doble CD “25 Years 1968-1993” que la Climax Blues Band van editar l’any 1994. Al mes de maig de l’any 2012 el segell Major League Productions Ltd va treure al mercat una grabació inédita del grup, un directe que era un concert d’una gira que van fer l’any 1976 i que es va titular “Climax Blues Band/World Tour 1976”.

Malo – Suavecito 1972

Us vaig parlar d'ells a un dels programes de la passada temporada, Malo va ser la banda liderada per Jorge Santana, nascut a Jalisco el 13 de juny de 1951 i germà de Carlos Santana. Jorge Santana es, al igual que el seu germà, un extraordinari guitarrista, encara que més decantat cap al latin jazz. De fet Carlos sempre ha dit que el seu germà es molt millor guitarra que ell. Aquest tema que us porto ara a Un Toc de Rock per acabar el programa d'avui, es trobava en el seu primer treball titulat com el grup "Malo" i publicat l’any 1972. En tres anys Malo van treure quatre discos i més tard Jorge Santana va gravar ja en solitari, encara que acompanyat per membres del grup Malo, per incorporar-se després a la Fania All Star de Tito Puente, la superbanda del latin-jazz. Amb el seu germà Carlos Santana van gravar un disc signat com Santana Brothers on versionen "Blues latino", una cançó del guitarra espanyol Javier Vargas i el "Concierto de Aranjuez" del mestre Rodrigo. Per cert, Jorge Santana amb el que acabarem el programa d’avui on hem fet un breu recorregut per el rock amb percusions llatines, també ha acompanyat el seu germà en alguns dels seus discos.

La frase d'avui la va dir François Marie Arouet (París, 21 de novembre de 1694 - 30 de maig de 1778) conegut com Voltaire, escriptor, historiador, filòsof i advocat francès que figura com un dels principals representants de la il·lustració i que va manifestar mostrant la "tolerància" de molts radicals.

"Proclamo en veu alta la llibertat de pensament

i mori qui no pensi com jo”

Tencaré per avui Un Toc de Rock i tocaré el dos, però abans us deixo amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que l’emeten. Ara es el moment de acomiadar el programa, Adéu siau xiquetes, xiquets, ens retrobarem a les ones.

Apa, ens veiem pel món

Mario Prades

Enllaç per descarregar-se el programa (Link to download the radio program)